embarbussaments
-
Upload
minicminic8207 -
Category
Documents
-
view
22 -
download
1
description
Transcript of embarbussaments
EMBARBUSSAMENTS
A les sis tinc set.
A les set tinc son.
En fabra té una cabra.
Un carro carregat de rocs fa carric carrac.
En Ton té tinta.
Barcelona sona si la bossa sona.
En Pere Peret pintor pinta pots i potinguetes.
- Els catalans parlant sembla que trenqueu nous.- Que te creus que te crec?
Vaig al bosc i busco vaques.
Un plat ple de pebre negre.
Plou poc però plou.
En Pere té una pera.
Saps que sé que són les set?
L' Aleix té un empatx.
Davant del cine hi ha l' alzina.
Vol un bombó bo com jo?
Carrega el carro, carreter!
Paula para la taula.
Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Pinxo pinxet, no punxis!
Dóna a la dona el sabo de la bossa.
Plou poc a Pamplona.
Lligo el llibre lleig.
El vell porta un anell al turmell.
Cull la palla i calla.
Blau babau, roig boig, groc badoc, blanc cranc, verd perd
EMBARBUSSAMENTS 2
Duc com puc un ruc.
A mi si que re m'hi fa que faci sol.
Duc pa sec al sac, m'assec on sóc, i el suco amb suc. Diu qui, diu jo, diu si, diu tu, diu qui, diu jo, diu no, diu Ah!
En quin tinter te tinta en Ton?
Tinc tanta son que a les cinc tinc son.
Barcelona sona si la bossa sona. Però tant si sona com si no sona, Barcelona és bona.
A pi xic escala no cal, a pi alt escala cal.
En Fabra té una cabra sobre cada arbre.
En Pere va per la carretera amb un carro carregat de rocs, que fa carric, carrac, carric, carrac.
Les oques s'esmolen els becs a les soques.
La perdiu li diu a la garsa:- Què fas aquí tu, garsa?- I tu, perdiu? - la garsa li diu.
En Pere Peret pintor, premiat per Portugal, pinta pots i potinguetes per posar pebre picant.
Vaig al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.
Un plat blanc pla ple de pebre negre està.
En cap cap cap el que cap en aquet cap. - En quin tinter tens tinta, Anton?- Tinc tinta en tots els tinters.- Tants tinters tens, Anton?- Tinc Cinquanta cinc tinters.
Paula, Paula para la taula.Para-la bé, que el pare ja vé.
EMBARBUSSAMENTS 3
En Piu que manobra fou,fent un pou va perdre un peu,el seu amic Pau digué,Pol en Piu té un peu al pou.
Si un enrajolador de rajoles enrajola amb rajoles desenrajolades, l'enrajolat es desenrajolarà aviat, per haver estat enrajolat i desenrajolat tants cops que gairebé ni rajoles d'enrajolat desenrajolat no semblaven
En Pinxo va dir a en Panxo:- Vols que et punxi amb un punxó?I en Panxo va dir a en Pinxo:- Punxa'm, però a la panxa no! Tinc una gana, una son i una set,que no menjo, ni dormo, ni bec,si menjava, dormia i bevia,la gana, la son i la set em passarien,però com que no menjo, ni dormo, ni bec,no em passa ni la gana, ni la son, ni la set.
Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.
Quan m'ajupia codonys colliaQuan m'aixecava, codonys agafavaDe genollons, collia, colliaDe genollons, collia, codonys.
Setze jutges d'un jutjat mengen el fetge d'un penjat.Si el penjat es despenja, els setze jutges del jutjat no podran menjar mes fetge del penjat.
Plou poc, pero pa lo poc que plou, plou prou.
A Ca la Clara és a la cala d'Alacant.
B Babau beu vi bo i viu bé.
C En cap cap cap el que cap en aquest cap
D
Que t'ha dit,
que t'ha dut
i què t'ha dat
el ditot.
El ditot ha dut
un didal a la dida
i li ha dit al dit
i li ha dit la dita:
"Didal és dot"
Si qui deu deu
diu que deu deu
diu el que deu
i deu el que diu.
El que et dec, Didac, dic que és poc,
i, com et dic, no sóc ric,
si no t'ho pago d'un cop,
t'ho pagaré a poc a poc.
E
El bel és ben bé d'un be.
En Pere té una pera.
El nét va net
Què fer?: cafè
F
La fada Flora fa una festa amb farina fina.
Que fi fa el cafè el cafeter Delfí.
En Ferran, ferrer feia fum i foc ferran ferro fort.
En Feliü fa foc de fusta a la festa de la Floresta.
L
Digui-li que digui
que sigui l'indi xic
qui Ii tingui la bici
i qui l' infli.
En Celdoni fa un tiberi de vi xarel·lo amb allioli.
J
El cel esta enrajolat.
qui el desenrajolarà
El desenrajolador que el desenrajoli
bon desenrajolador serà.
Setze jutges d' un jutjat mengen fetge d' un penjant.
G Gloc-gloc, en Blai beu un glop.
LL
LLeva' t i cull la palla vella, que es mulla.
De genollons, genollons, collia collia.
De genollons, genollons, collia codonys.
De genollades, codonyades
i amb els dits, codonys he collit.
M Mo1 mal fa la mel a l' humil mul que mol
N
La nena porta la nina a la nona.
Si la nena no és nana,
no pot portar la nina a la nona.
Tinc tanta son que a les cins tinc son.
LLetra NY
Congre amb canya
i canya amb congre
i congre amb canya.
Senyora, vinc de part de la senyora
a veure si la senyora s' enyora o no s' enyora.
Senyora digui a la senyora
que la senyora no s' enyora .
O L' ós menja i' os.
El gros gos ros no vol l' os tot sol.
Vol un bombó bo com jo.
Dóna a la dona el sabó bo.
PProu plou, penò plou poc.
Un plat pla, biau ciar,
ple de pebre negre esta.
En Pere, Peret, pintor,
premiat per Portugal,
porta pots i potinguetes
per posar pebre picant.
Pere Pau, pintor pastera,
pinta portes per poc preu.
Pols pels plats, Paula, no em plau.
Vols que et planti plantofada?
Paula para la taula
para-la bé que el pare ja ve.
que la pari en Pere
que JO no puc.
-Que fas aquí Pepa?
-Pelo faves, Pau.
-Faves peles, Pepa?
-Pau, faves pelo.
En Pere espera i espera,
En Perem espera de Déu,
i en Pere espera un sí teu
í un sí teu espera en Pere.
Qui un pam de capa parda compra,
un pam de capa parda paga.
Qui un pam de capa parda ha comprat
un pam de capa parda ha pagat.
Q
J o tinc una caixeta
tan ben requinquilladeta
que cap requinquillador
no la reqmnquil1ara millor,
tan ben requínquillada com ella està.
R
Per la carretera de Roses,
passa un carro carregat de rocs,
fent catacric-catacroc.
La rica de la parròquia no duu perruca perque li reca.
Un rus té un ris ros i s' esta al ras sense fer res.
-Ribes, que robes raves?
-No els robo, els raves, que els rebo.
Quí roba una arrova de roba no roba l' arrova, que roba la roba.
Peí la carretera, un carreter
porta un carro amb quatre rodes.
Per la carretera, un carreter
descarrega i passi-ho bé
Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Tres tristos tigres corren per la selva.
Obre la porta i fa rac,
d' un bot ha saltat al rec,
més ben mudat que cap ric.
En Pau 1i ha tirat un roc
i l'ha fet caure del ruc.
Carrega el carro, carreter,
que, si tu el carregues,
jo ja el descarregaré
S
Duc pa sec al sac,
m' assec on sóc
i el suco amb suc.
Saps que sé que són les set?.
La nena rossa té una rosa roja.
Els avis i e1s savis tornen a casa després de la caça.
Els sastres llegeixen desastres als astres.
-Que dius ara que diu Sara?
T
-En quin tinter tens tinta, Anton?
-Tinc tinta en tots els tinters.
Tants tints tens, Anton?
Teta tonta, amb tanta tinta, tota t' untes.
Tinc cinc fills tísics i prims,
i amics íntims vint-i-cinc.
Una boteta tota rodoneta.,
té vi, vi té, té tap, tap té,
té tap i tapó, tap i tapó té.
U
Duc com puc un ruc a un duc rus mut.
V
L' estiba que estova Esteve
no és tova ni és teva
ni estava a l' estiba.
Vinc al bosc i busco vesc
i visc del vesc que busco al bosc.
Beu vi bo de Valls.
X
- En Pinxo va dir a en Panxo:
-Vols que et punxi amb un punxó?
1 en Panxo va dir a en Pinxo:
-Punxa' m, però, a la panxa, no.
Un pinxo pinxet punxava
a la panxa d' un panxut.
El panxut va dir al pinxo:
-Pinxo pinxet, no punxis, brut!
El lleig de l' Aleix té un empatx i llegeix baix.
Z
Setze agutzils s' han emmetzinat amb brots d' atzavara.
Davant del cine hi ha l' alzina.