ELS SOLANS 6
16
ELS SOLANS DE SENAN Nº 6 1er SEMESTRE ANY 2010
Transcript of ELS SOLANS 6
ELS SOLANS
DE SENAN
Nº 6 1er SEMESTRE ANY 2010
Índex de continguts
PRESENTACIÓ
NOTÍCIES AJUNTAMENT
- Projecte EPLAN 2010……………………………………………………………………………….3
- Torre de Telecomunicacions......................................................................3
- Nateixa de boscos……………………………………………………………………………………4
- Nevades………………………………………………………………………………………………....5
FESTES LOCALS
- Festa de la Primavera………………………………………………………………………......6 - 7
- Festa de Sant Joan…………………………………………………………………………….......8
NATURA I PAISSATGE
- Camí de Sant Jaume..................................................................................9
- Pedalada Missatgers el Cister..................................................................10
EXPOSICIONS
- 25 anys lluita contra el Pla de Residus…………………………………………………....11
HISTORIA
- Goigs de Sant Roc.......................................................................................12
CUINA
- Recepta faves a la Senantina ………………………………………………………………...13 -14
EL CAPVESPRE A SENAN
- El cel a Senan..............................................................................................15
Col·laboradors: Núria Calvet, Lluís Sotillos, Isabel Serra , Carme Farré, Paco Calbet, Roser Elies i Lluís Soler.
2
NOTÍCIES AJUNTAMENT
PROJECTE EPLAN 2010
Enguany l’ajuntament també s’ha acollit al EPLAN.“ Fondo
estatal para la sostenibilidad 2010“ . El pressupost assignat
pel govern Espanyol per a Senan es de 6.385 €.
L’ajuntament l’ha destinat a la millora del racó de la font. El
projecte consisteix en instal·lar un fanal solar i un sorral pels
infants.
TORRE DE TELECOMUNICACIONS
Torre de telecomunicacions. ADSL, TDT i Telefonia mòbil.
Està en fase de construcció i esperem que estigui en funcionament després de l´estiu. Aquesta és una obra molt
important i necessària per donar els serveis de banda ampla als veïns de Senan, i que pot fixar habitants al municipi.
Aquesta obra està suvbencionada amb el Pla Únic d´Obres i Serveis. El promotor de l´obra és el Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la informació de la Generalitat de Catalunya.
3
NATEIXA DE BOSCOS
Degut a les destroces per les ventades i a les darreres nevades , l’estat dels camins forestals de Senan estaven
intransitables. L’ajuntament va fer gestions amb el departament de Medi Ambient i serveis territorials de
Tarragona. Aquest va destinar 2 brigades per neteixar els camins d´arbres caiguts .
Les brigades eran compostes per 10 homes dadescuna . Els treballs es van allargar durant dos messos. Van deixar la
llenya tallada I apilada al costat del camí, perque cada propietari l´anes a buscar.
Per iniciativa de l’ajuntament I d’acord amb els propietaris forestals del municipi es va constituir l’agrupació de
propietaris forestals de Senan ; per tal de poder tramitar la sol·licitud de subvenció per la neteixa de boscos afectats
per les nevades.
Amb votació de tots els presente, es va escullir com a representant de l’agrupació, el Sr Juan Mº Vallverdu Baltá.
Desprès d’un gran esforç per part de secretaria de l’ajuntament , es va preparar tota la documentació solicitada.
Malgrat tots aquests esforços, la subvenció li ha sigut denegada.
4
NEVADES DEL 8 DE MARÇ
Enguany ha estat un any fret i les nevades han
sovintejat . En els primers mesos de l´any hi han hagut
tres nevades importants. Dues d’uns 30 cm i la més
forta va ser la del 8 de març, on l’alçada mitja va ser de
80 cm.
No cal dir els problemes que això va ocasionar. La llum
s’han va anar. Els qui treballen fora vila no van poder
anar al treball i els carrers van quedar totalment
inutilitzables.
Els qui restarem al poble varem formar una brigada
improvisada de neteja dels carrers. Una tasca feixuga,
però que amb l’ajuda del tractor del Josep Mª i la
màquina d’escampar sal de l’ajuntament varem poder fer a lo llarc del día.
L a part més positiva d’aquesta nevada és, la reserva d´aigua per l’estiu que bé.
5
Senan, festa de la primavera 2010 El dia 9 de maig varem celebrar de nou la Festa de la primavera a Senan.
Amb la col·laboració de nombrosos voluntaris es van adornar les façanes de les cases amb motius del bosc i flors de paper.
Al migdia es prepararen les taules a la plaça, sota la pèrgola fotovoltaica, i tot seguit varem gaudir d’un gustós dinar de germanor, perfectament organizat. El plat central va ser la “cassola de tros” preparada pel senyor Blai.
Entre els sus ingredients nombroses verdures, variades carns, i una bona ració de cargols de Lleida.
La cassola de tros, per a unes cent persones, es va preparar en el quartet del ping-pong (per si plogués), i per a traslladar-la al lloc del dinar, es va haver de pujar per les escales. Quatre homes, amb gran esforç i habilitat van aconseguir que arrivés fumant sense vessar una sola gota. Van ser moments d’expectació ja que un sol entrebanc podría haver-nos deixat amb la mel als llavis…
El motiu cultural de la trobada va ser rendir homenatge a tres grands poetes que precisament aquest any 2010 cumplíen un especial aniversari: Joan Maragall (centenari de la seva mort), Salvador Espriu (25 aniversari de la seva mort) i Miguel Hernández (centenari del seu neixement).
Va presentar l’acte Isabel Serra, i a continuació es van lleguir les notes biográfiques i varis poemes, escollits entre els més famosos de cadascun d’ells, que es varen seguir amb atenció i forem premiats amb aplaudiments entusiastes del públic. També els aplaudiments ajudaven a escalfar-se, ja que una fresca marinada ens va fer costat, i va deixar caure algunes gotes que no arrivaren a afectar l’acte.
6
7
FESTA DE SANT JOAN
Uns 60 veïns , ens varem reunir per celebrar la Festa de Sant Joan. Enguany feia una marinada molt freda per lo que
es va celebrar a l’interior de la sala -bar de l’ajuntament.
La canalla va tirar tota clase de petars a la plaça. Amb el soroll i la fumera van colaborar a la nit màgica del solstici
d’estiu.
Desprès del sopar , la coca i el cava no hi van faltar. Passant una vetllada de lo mes animad
8
EL CAMÍ DE SANT JAUME PASSA PER SENAN
Recentment s’han recreat els camins que, des de Catalunya, seguien els pelegrins en el seu caminar cap a Santiago
de Compostela, meta de peregrinacions de tot Europa.
El camí que surt des de Tarragona passa pels monestirs cistercencs de Poblet i Vallbona de les Monges. Senan es
troba al mig d’aquest recorregut.
En aquest tram, el camí va de Poblet a Vimbodí, segueix en part pel GR-171 pujant cap a la serra de Vilobí, i arriba al
coll de Senan. Passa pel centre del poble i segueix pel Raval de la Font, per l’antic camí d’Omells de na Gaia, que
segueix fins al límit del terme creuant la carretera.
En algunes parts encara es conserven restes empedrats de l’antiga travessia. Hi ha zones que voregen els camps
conreats, i d’altres que s’endinsen pel bosc. És un tram molt agradable que val la pena de fer, i que està totalment
senyalitzat.
Més enllà del terme, el camí segueix cap a Omells de na Gaia i Vallbona de les Monges.
El tros que traspassa el municipi esta senyalat per rajoles de 20 x 20 al terra del carrer, amb el dibuix d’una petxina.
Fa poc temps que la ruta està senyalitzada, però ja s’han pogut veure grups que la fan, tan a peu com en bicicleta.
9
PEDALADA MISSATGERS DEL CISTER
El diumenge 25 de juliol, dia de sant Jaume, passà per Senan la “2ª
marxa BTT Missatgers del Cister”.
Es tracta d’una pedalada (no és competitiva) que, sortint de Poblet,
va fins Vallbona de les Monges i torna a Poblet. El recorregut i el nom
pretén un homenatge o reconeixement al passat cistercenc de la
comarca. D’alguna manera es porta un missatge de l’abat de Poblet,
que beneeix i acomiada la marxa, cap a l’abadessa de Vallbona.
A part del motiu simbòlic, l’objectiu de la marxa és recórrer en
bicicleta un circuit per senderes de muntanya entre boscos i camps.
Hi havia tres recorreguts. El més senzill retornava pel mas d’en Xup,
sense arribar al coll de Senan. El segon pujava fins al Tallat, passava per Senan i retornava cap a l’Espluga.
El de més dificultat tenia 63 km. Pujava al Tallat, seguia cap a Montblanquet i Vallbona, arribava a Llorenç de
Rocafort, i retornava per Omells i Senan cap a l’Espluga.
Al poble de Senan es visqué l’aconteixement amb intensitat, ja que hi havia un punt d’avituallament en el que va
participar la gent del poble.
Ja el dia abans, d’Isaïes Cos ens va explicar en detall de què es tractava i el que havíem de fer: tenir preparades unes
taules amb begudes i menjar pels participants: fruita tallada, fruits secs, gal.letes, aigua, refrescos, begudes
tonificants,...
Al matí, a les 8 h. ja estava el grup al racó de la font, a l’ombra de les moreres, preparant tot segons les instruccions.
Fou cap a les 10 h. que començaren a passar els primers ciclistes. Com havia pronosticat d’Isaïes, els primers ni
varem parar, passaren com una bala... després ja començaren a passar els que paraven a prendre alguna cosa o a
reomplir bidó d’aigua. Molts volien saber quan els faltava per arribar. A mida que passava el temps n’arribaven més,
i més afectats per l’esforç, però tothom molt content del recorregut.
A tots intentàvem animar, i fins i tot, en Toni va haver de fer un bon massatge i es va haver de fer una petita cura.
El temps va acompanyar molt, per que encara que feia sol, no va fer massa calor.
El poble de Senan va voler aportar la seva hospitalitat en una iniciativa més, de les que donen vida i atractiu a la
nostra comarca. Esperem poder repetir l’experiència en properes edicions.
10
L’EXPOSICIÓ SOBRE ELS VINT ANYS DEL PLA DE RESIDUS A SENAN
L’exposició sobre la Lluita Contra el Pla de residus, es va poder visitar a Senan. El divendres dia 16 de Juliol, tingué
lloc l’inauguarció de l’exposició a Senan, amb unes explicacions a càrrec de Carme Crespi, Valentí Masalles i Jaume
Espelt, que ens traslladaren a l’any 1990, en els mesos que tingueren lloc les activitats de les Coordinadores i de la
Plataforma, fins a aconseguir la retirada del Pla de Residus.
Tot començava el 9 de Gener d’aquell any, en que el Conseller Molins, comunicava a l’alcalde del Pla de Santa Maria,
que era un dels agraciats en les ubicacions del nou Pla de Residus, immediatament, es convoquen Plens
extraordinaris al Pla i al Consell Comarcal, i el dia 11, es fa la primera assemblea de poble, amb la constitució d’un
grup de suport anti incineradora, en la que hi apareix l’Alcalde de Forès, per demanar ajuda contra el seu Abocador.
A partir d’aquell moment, es mobilitza molta gent de l’Alt Camp i també de la Conca de Barberà, preparant les
primeres accions, recollida de signatures en contra del Pla, fent la primera tallada de carreters i Autopista el dia 14
de Gener.
Amb tot això, es succeeixen els comunicats en contra de l’Incineradora i de l’Abocador, per part de l’Unió de
Pagesos, Ajuntaments de la Conca i l’Alt Camp, Consells Comarcals, Jutges de Pau, Entitats i Associacions, etc,
començant també els diferents contactes amb els grups polítics per conèixer les seves opinions.
El 25 de Gener, es posa en marxa la Coordinadora de la Conca de Barberà, que aglutinarà totes les Coordinadores
locals que es van constituint. Desde les hores i durant un seguit de mesos es van continuar les lluites reivindicatives
a tots nivells tan a la nostra comarca com a les veïnes i a Barcelona; reunions, talls de carretera fins a les
manifestacions al Parlament de Catalunya.
En resum, vàrem aconseguir amb el Moviment Popular, que la Generalitat de
Catalunya retirés el Pla de Residus, crees la Conselleria de Medi Ambient,
aconseguint una millor consciencia sobre els residus, de produir-ne menys i reciclar-
los en els llocs d’origen, també aconseguirem que tornessin tots els dimitits als seus
llocs als Ajuntaments i Consell Comarcal i la llibertat sense cap càrrec de tots els
imputats en causes judicials.
Moltes i moltes hores de dedicació de molta gent, en les Coordinadores Locals, en
les Comarcals, en els enllaços amb la Plataforma de dimitits, els enllaços amb la
premsa escrita, ràdios i televisió, amb molta cura, que feu que el dia 11 d’Abril de
1991, se li atorgués a la Coordinadora, la “petxina daurada”, que concedia el
Col·legi de Periodistes de Tarragona, a l’entitat que hagués destacat mes l’any 1990,
en la defensa dels Drets, els Bens i els Interessos Col·lectius.
11
HISTORIA
12
Cuina de Temporada Per aquest número i amb l’arribada de la primavera em triat a la “Fava” com a protagonista de la nostra recepta. Una mica d'història 1
La fava és un cultiu que forma part de l'agricultura mediterrànea des de l'edat del ferro. A la Grècia antiga eren molt apreciades i les dedicaven al déu Apol·lo. Tot i que l'orígen botànic no és molt clar, hi ha qui el situar en el continent africà però altres fonts el situen a l'Orient Mitjà. Actualment és el plat nacional egipci i el seu cultiu està molt extès arreu del món, sobretot en les zones fredes com és el cas dels Andes americans. Propietats nutricionals 1 Com en totes les lleguminoses, les faves tenen un contingut elevat en proteïnes comparat amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2. Hom diu que les flors tenen propietats antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques. El consum de faves ajuda a baixar el nivell de colesterol. Es consumeixen cuites al vapor o bullides. Poden acompanyar altres verdures o carns en saltejats o guisats. La fava seca és lleugerament indigesta i cal posar-la en remull i coure-la bé per evitar problemes estomacals. Tenen fama de provocar malsons si es mengen de nit. Antigament es pensava que les ànimes dels morts hi vivien a dins i no deixaven dormir tranquil. Una mica de botànica 1 El nom llatí de la favera és Vicia faba. Pertany a la família de les lleguminoses. Les espècies de la família de les lleguminoses tenen la particularitat d'associar-se amb un bacteri anomenat Rhizobium, el qual obté nitrògen de l'atmòsfera que la planta aprofita. Aquesta associació anomenada simbiosis es dona a les arrels de la planta formant uns petits nòduls molt característics i que són molt fàcils d'observar a simple vista. És una planta anual, o sigui, que el seu cicle de vida no dura més d'un any. Les fulles són compostes, dividides en fulles més petites anomenades foliols. La tija és molt característica doncs té una secció rectangular. Pot créixer de 80 a 180 cm d'alçada. Com en totes les lleguminoses, el fruit de les faves és una tavella a l'interior de la cual hi ha la llavor. Se sol consumir la llavor tendra però també es pot collir seca i, en alguns llocs de litoral mediterrani es consumeix amb la tavella inclosa. 1Font: “www.horturba.com
13
La Recepta: Faves a l’estil de Senan.
Com és comú en molts cultius, un cop s’acaba l’època de florida i comença a sortir el fruit el que és fa, per tal que la planta sigui més productiva, és collir part dels fruits quan encara son petits i deixar créixer la resta.
L’ ingredient principal d’aquesta recepta son les baines de fava que es recol·lecten per tal d’alliberar la planta. Es cullen quan encara son tendretes i la majoria de vegades no han començat a granar o el grà encara és molt petit.
Aquesta recepta ens l’ha explicat la Rosa.
Ingredients:
- Faves tendres amb la tavella. - Ceba - All - Costella de porc, botifarra negra, cansalada - Menta - Lloré - Oli, sal i pebre
En una caçola daurarem la costella, la botifarra i la cansalada. Ho retirarem.
Amb el mateix oli prepararem un sofregit de ceba i all, un cop cuit hi afegirem les faves, la costella i la cansalada, la botifarra la deixarem pel final de la cocció per tal que no ens quedi desfeta.
Cobrirem d’aigua el contingut de l’olla i afegirem la sal, el pebre el llorer i la menta.
Ho deixarem coure tot fent xup-xup fins que les faves siguin ben tendres i a última hora hi afegirem la botifarra negra.
Esperem que us agradi i bon profit!
14
EL CAPVESPRE A SENAN
15
Col·labora:
Ajuntament de Senan. Plaça Major, 1 C.P. 43449 Senan
Telf. / Fax.: 977877333 [email protected] www.senan.cat
