Estudiants de filosofia. És unacarrera amb fama d’inútil, peròencara hi ha joves que l’estudien.

El violinista oblidat. Joan Manén, un delsmés grans violinistes i compositors catalans,ha estat una figura oblidada.

Joan-Ramon Laporte. Fa més de 40anys que es dedica a la farmacologia clínica.Parlem amb ell sobre l’ús dels medicaments.

Núm.2036. ■ Del 4 al 10 de març del 2011. ■ Any XLVI. www.presencia.cat

La màfia del bressolEl robatori de nens va ser una pràctica obscura iestesa sobre la qual comença a projectar-se llum

6 • PRESÈNCIA • Del 4 al 10 de març del 2011

DOSSIER

El robatori de nadons a les clíniques va ser una pràctica sorprenentmentgeneralitzada a tot l’Estat, reproduïda fins als anys noranta amb una finalitatlucrativa, tot i els seus orígens en la política repressiva del règim franquista

ENRIC ORTS

Videsfalsificades

n còctel de dolorosos sen-timents s’apodera de les

mares i els pares dels nens robatsquan evoquen les fatídiques ho-res que van canviar el curs del’existència dels seus fills i quevan marcar la d’ells mateixos.No res havia d’haver sigut comfinalment va ser. Un part confús,una mort sobtada de la criatura iun cadàver que mai no es mos-trava. El patró era gairebé el ma-teix en tots els casos. Així actua-va la màfia del bressol, blindadaen acomodades posicions so-cials i a l’empar d’un sistema sa-nitari de castes. Per un sucós di-vidend pecuniari, falsificava vi-des capritxosament.

Encara no hem fet més que co-mençar a despertar-nos d’aquellmalson; només hem entreobertels ulls a un fenomen esgarrifósque no se sap ben bé si espantamés per la seua generalització–alguna associació d’afectats japarla de centenars de milers decasos– o per les dates tan pròxi-mes en què s’hi va perpetrar: el

Urobatori de nens es va prolongarfins ben avançada la dècada delsvuitanta, amb casos puntuals enla dels noranta.

La desaparició en estranyescircumstàncies de nadons era unrumor residual a què molt pocsvan prestar atenció, tot i la de-tecció de casos esporàdics quevan assolir portades de diari enels primers compassos de l’ac-tual període democràtic. Per ex-emple, el de l’escàndol de lesacusacions de compravenda decriatures a la clínica de San Ra-món, a Madrid, que va forçar-neel tancament en 1982, encaraque la investigació judicial pos-terior no va trobar-hi cap res-ponsabilitat penal. Moltsd’aquells nens van ser adoptatsper famílies de llauradors delPaís Valencià. San Ramón que-darà sempre associat a unes esve-radores fotografies publicadesen 1981 per la revista Interviú enquè es podia veure un nadó con-gelat dins d’un sinistre frigorífic.El mateix cos era suposadamentmostrat a diverses mares i pares

com a prova d’una defunció queen realitat era fictícia.

A centenars de quilòmetres deMadrid, a La Línea de la Concep-ción, i gairebé dues dècades(1967) abans que Interviú s’es-quitllara a San Ramón, una altrafotografia oferia un sòrdid testi-moni d’una pràctica calcada: laimatge que va fer captar una àviaque va insistir a veure el seu nét,presumptament mort poc des-prés de nàixer. El personal del’hospital de La Línea, refractarial principi, li’l va lliurar final-ment. Estava fred, massa fred,prou desenvolupat i pesava sisquilos. Les sospites de la donaeren tan consistents que va bus-car-ne una prova i se les va com-pondre perquè algú li traguerauna instantània amb aquell ca-dàver. Però no hi va anar més llu-ny. Quaranta anys després, tan-mateix, la néta, Flor Díaz, tractad’esclarir el misteri que envoltala inversemblant mort del seugermà.

«A la meua família no tenim elcostum de fer fotos als morts, ho

El passat 27 de gener l’as-sociació d’afectats Anadirva presentar una deman-da col·lectiva amb 261 ca-sos documentats, 38 delsquals eren de Catalunya i10 del País Valencià. Lafiscalia general de l’Estatva negar-se a atorgar lacondició de causa generala la denúncia amb l’argu-ment que els responsablesdels robatoris de nens noformaven part d’una úni-ca organització. Amb tot,els casos han sigut traslla-dats a les fiscalies territo-rials. La de Barcelona ja in-vestiga 36 denúncies i lade València, unes altres10, la majoria recollidesen la demanda d’Anadir.Per la seua banda, la pla-taforma Causa Niños Ro-bados va presentar tambéuna denúncia conjunta en2009 en representació de50 persones, que final-ment va derivar a la viaadministrativa.

Els fiscalscomencen ainvestigar

Del 4 al 10 de març del 2011 • PRESÈNCIA • 7

L’àvia de Flor Díaz mostra el cadàver d’un nen a qui van tractar de fer passar pel seu nét / ARXIU FAMILIAR

L’àvia de Flor Díaz, que avui buscael seu germà, suposadament morten acabar de nàixer, va voler fer-seaquesta foto amb el cos del nen queels lliuraren en la clínica de La Líneai que manifestament no es corres-

ponia amb el d’un nadó. Molts ve-ïns de la mateixa localitat han de-nunciat que a ells també els vanmostrar el mateix cos, una hipòtesiconfirmada per Díaz, coneixedorad’un tret característic –i mantingut

en secret per ella mateixa– que pre-sentava el cadàver i que els veïns enqüestió han corroborat. El seu casestà sent investigat per la fiscaliad’Algesires, que ja ha sotmet la fa-mília a proves d’ADN.

La foto del nadó mort de La Línea de la Concepción

assegure», subratlla càusticaDíaz, que viu a Irun. «Tots els es-tius baixàvem des del País Basc aLa Línea, d’on és la meua famí-lia, a portar flors al meu germà,fins que la tomba va desaparèi-xer en una remodelació del ce-menteri. Quan va morir ma ma-re, en 2006, la vam soterrar tam-bé allí. Vam voler que en la làpi-da apareguera el nom del meugermà. Per concretar la data deldecés del nadó, que no teníemclara, vam acudir als arxius delcementeri però no hi figuravacap entrada. Les sospites de lameua àvia van començar a co-brar sentit. Vaig trobar l’informedel part, que especificava que elnen havia eixit amb ventosa iaquell nadó de la foto tenia elcap completament rodó, senserastre de la ventosa», relata.

Díaz, contrariada, va acudir ala televisió a exposar el seu cas.Era la tardor de 2009 i no sabiaque el seu testimoni es converti-ria després en el desencadenant

d’una cascada de denúncies a totl’Estat de mares, pares i germansde nens en aparença robats. Ladona va mostrar la foto de l’àviaa Canal Sur i tres persones vancontactar-hi aquell mateix diaen reconèixer el cadàver. Des dellavors, 80 famílies de La Líneaafirmen haver sigut enganyadesen circumstàncies semblants almateix centre.

Ara tot comença a adquiriruna nova dimensió per a FlorDíaz, fins i tot el seu propi naixe-ment, que va tenir lloc en 1962,cinc anys abans del del seu ger-mà. En la fulla d’ingrés de la ma-re d’aquell dia, hi havia una ca-sella per indicar el sexe del nadóon, escrit a mà, es pot llegir «HV» [hembra i varón]. Aquesta des-concertant inscripció –en teorianomés havia de dir «H»– ha por-tat Díaz a plantejar-se l’existèn-cia d’un germà bessó, que tambépodria haver sigut robat. «Mamare sempre em contava quehavia fet molta panxa durant la

8 • PRESÈNCIA • Del 4 al 10 de març del 2011

DOSSIER VIDES FALSIFICADES

Ana Páez, de Mataró, busca la seuafilla des de 1981. En la pàginaanterior s’observa l’empremta delspeus de la nena en l’informe mèdicdel part, que va tenir lloc a l’actualVall d’Hebron / PRESÈNCIA

gestació i que creia que paririabessons, sobretot perquè hi ha-via molts antecedents d’emba-rassos múltiples. Això no obs-tant, jo vaig nàixer molt menu-da, tot i la gran panxa. La monjaque va atendre ma mare li va dirque no se’n preocupara, quesimplement havia acumulatmolta brutícia i aigua», relata.

Al caliu de la dictaduraMalgrat la repercussió del seu tes-timoni, Díaz no va ser ni de bontros la primera que va tractar deresoldre l’enigma de la sostracciód’un nadó. Molts pares, sobretotaquells que tenien la certesad’haver sigut cruelment enga-nyats, ho van intentar des delprincipi. Però s’hi van trobaramb el mur d’una societat astora-da i amb l’opacitat d’un règim, elfranquista, que bé per acció, béper omissió, va emparar aquestespràctiques. «Cal ficar-se en la pelld’aquells pares, en els anys sei-xanta per exemple, en plena dic-

tadura, en un context en quèl’autoritat del metge era indiscu-tible. Ells van tocar a moltes por-tes, sabien què els havia passat,però potser no comprenien nil’estructura del fenomen ni lamagnitud», apunta Mar Soriano,de la plataforma Afectados Clíni-cas de toda España. Causa NiñosRobados, creada en març de2008. La germana de Soriano vaser presumptament robada el1964 a la clínica O’Donnell de

Madrid. A sa mare li van dir quehavia mort d’otitis, en una espè-cie d’epidèmia que aparentmentva matar molts nens en aquellaèpoca al mateix centre. La des-aparició del cos –se’n feia càrrecla clínica, deien– i la cadena d’ir-regularitats a la documentaciódel nadó van alimentar des delprimer moment la sospita, con-solidada amb la certesa mèdicaque un nadó mai no pot morirper una simple otitis.

Tot i que Soriano subratlla queCausa Niños Robados té com a«únic propòsit» la recerca de fa-miliars, l’entitat sol ser vincula-da –i gairebé estigmatitzada–amb els moviments de la memò-ria històrica, especialment perpart de l’emergent AsociaciónNacional de Afectados porAdopciones Irregulares (Ana-dir), fundada per un nen robatque avui viu a Vilanova i la Gel-trú, Antonio Barroso. En el fonsde la discrepància entre un col-lectiu i l’altre s’amaga una inter-pretació dispar sobre la respon-sabilitat última del franquisme,com a ideologia, en les desapari-cions, més enllà fins i tot de1975. Però, d’acord amb l’expo-sició dels diferents arguments,s’hi troben més coincidènciesque no desavinences.

A parer de l’advocat d’Anadir,el valencià Enrique Vila, que es

Entre les fotos dela infantesa, MaríaLabarga, unapresumpta nenarobada, enconserva una demolt especial.Correspon al seubateig a Tortosa ien ella apareix lacomare PilarConesa, que podriahaver facilitatl’operació de laseua compra, «pelvalor d’un pis»,segons va saberMaría a travésd’una amiga de lamare adoptiva, unamare amb quiLabarga mai no vamantenir una bonarelació. La mare deMaría sempre hasostingut que ellaera una fillaautènticamentbiològica. Per acompletar aquestarocambolescaescena, Maríaexplica que els seuspadrins no vanconèixer els paresfins al dia delbateig. La madrina,de fet, és nebodade la comare /ARXIU FAMILIAR

Del 4 al 10 de març del 2011 • PRESÈNCIA • 9

ble perquè resultava molt fàcilinscriure una criatura adoptadacom si fóra biològica », diu.

Soriano, igualment, subratlla

el paper del règim i de l’Esglésiaen un altre circuit comercial detràfic de nadons, diferent al delsnens robats: el de les adopcionsinduïdes socialment, aquell quees nodria de mares que eren for-çades a lliurar els seus fills a bor-deries i cases bressol perquè ha-vien sigut concebuts fora delmatrimoni «L’Església va jugaramb la moral de moltes dones fa-drines embarassades i de les seu-es famílies, que fins i tot les ex-pulsaven de casa per allò del ‘quèen diran’. Amb els fills, en moltscasos, s’hi acabava comerciant.En definitiva, una cosa va serconseqüència de l’altra. No s’ex-plica de cap altra manera queaquestes pràctiques hagen durattants anys», argumenta.

«¿Quién sabe dónde?»L’actual allau de denúncies desuposició de part i robatori denadons, que desborda les asso-ciacions, evoca en part el feno-men massiu que va propiciar

Enrique Vila, que es considera a sí mateix un «bastard», és autorprecisament del llibre Bastardos, una obra d’històries reals de mares i fillsseparats per diverses circumstàncies. L’advocat acaba de publicar araHistorias robadas, basat en la sostracció de nadons / J. CUÉLLAR

del franquisme i les seues pràcti-ques», pel que fa a les adopcions,no es va modificar fins al 1987.«El robatori de nens va ser possi-

dedica des de fa 15 anys a la re-cerca dels orígens biològics demolts adoptats, com ell, «la gè-nesi del mal» va ser el franquis-me. «Accepte que tot va comen-çar amb una estructura de lleisque permetien agafar els nens deles dones republicanes i lliurar-los a famílies afins al franquis-me. Però, una vegada superadaaquesta etapa de postguerra, elsrobatoris van deixar de ser un ex-ercici de repressió política. Desque es van acabar els nens de lesdones empresonades republica-nes en els anys cinquanta, aixòes va convertir en un negoci, enuna màfia econòmica a la qualno importava la ideologia políti-ca de la mare a què robaven. A lallarga, la fi no era política, ni re-pressiva, sinó econòmica, per ai-xò l’apropiació de nadons vacontinuar després de Francofruit d’una inèrcia difícil d’atu-rar», exposa l’advocat.

Per la seua banda, Mar Sorianodestaca que «el marc legislatiu

10 • PRESÈNCIA • Del 4 al 10 de març del 2011

DOSSIER VIDES FALSIFICADES

l’aparició en els anys noranta delprograma de TVE ¿Quién sabedónde?, conduït per Paco Loba-tón. Després de l’èxit de l’expe-riència televisiva, el mateix pe-riodista va crear ANDAS (Asocia-ción Nacional de Derecho a Sa-ber), que tenia com a objectiuajudar adoptats i mares biològi-ques que es trobaren.

Aquell programa hi va fer ca-mí. Posteriorment, una sentèn-cia del Tribunal Suprem de 1999també va resultar determinantper a la visualització dels expò-sits. El veredicte reconeixia perprimera vegada el dret delsadoptats a conèixer els seus orí-gens per damunt del dret a la pri-vacitat de les mares que els lliu-raven. La col·lecció de fites quevan estimular l’extensió de la re-cerca dels vincles biològics ésampla, però no estaria completasi ignoràrem, entre altres, l’emis-sió en 2002 d’un reportatge alprograma 30 minuts de TV3, Elsnens perduts del franquisme, de

Montse Armengou i Ricard Be-lis, amb Ricard Vinyes com a as-sessor històric; o la instrucció deljutge Baltasar Garzón respecte ala repressió de la dictadura i elsseus efectes entre els infants; o,finalment, la demanda col·lecti-va (261 casos) que Anadir va pre-sentar el passat gener a la fiscaliageneral de l’Estat.

Una d’aquestes 261 històriesté com a protagonista Ana Páez,de Mataró, que sosté que la seuafilla va ser robada en 1981 a l’ac-tual hospital de la Vall d’Hebronamb el pretext que havia mort.En el moment de l’infantamentes trobava sola i el personal vadesaparèixer amb el nadó. «Entornar el metge em va dir: ‘Decent, una, i t’hi ha tocat a tu’. Jovaig comprendre que la meuanena havia mort». Als familiarsels desaconsellaren que veierenel cadàver perquè suposada-ment presentava múltiples mal-formacions, entre elles una exa-gerada grandària dels peus: el tri-

ple del normal.El temps va transcórrer amar-

gament per a Páez amb la con-vicció d’haver sigut víctimad’una greu irregularitat. Desprésd’una infructuosa recerca perso-nal sense resultats, al cap de 25anys d’aquell succés, els diversostestimonis que van emergir enels mitjans de comunicació apartir de 2010, de gent que con-tava exactament la mateixa ex-periència que ella havia patit,l’animaren a posar-se en contac-te amb Anadir.

A l’associació la van instruiren algunes argúcies que li vanajudar a trobar alguns docu-ments que finalment van resul-tat reveladors i que no sempresón fàcils d’obtenir-ne. En und’aquells papers, l’informe mè-dic sobre el part, apareixien im-pressionades en tinta les em-premtes dels peus de la seua filla:hi presentaven una grandàriaabsolutament normal.

La immensa majoria de perso-

En l’estadísticaabundenprematurs ibessons

Hi ha molts méspares quebusquen fills queno a l’inrevés

El patró delrobatori esrepeteix en totsels casos

Les imatgescorresponen al’arxiu familiar del’advocat EnriqueVila. Vila és un filladoptat. Va nàixera la casa bressolSanta Isabel deValència i no haconegut mai laseua marebiològica, a la qualha buscatintensament. Als23 anys es vaadonar que eraadoptat en trobarla seva actad’adopció percasualitat. El seucas no entra en lacategoria dels nensrobats, tot i queestà vinculat aAnadir. Com aadvocat, les seuesperquisicions hanpossibilitatmúltiplesretrobaments. «Elsfills adoptatsbusquem perquèl’ésser humà té uninnat sentiment decuriositat. Tenimuna zona obscuraen l’interior queens hi empenta»,assegura / ARXIUFAMILIAR

Del 4 al 10 de març del 2011 • PRESÈNCIA • 11

nes que han acudit a Anadir i aunes altres associacions són pa-res o germans que busquen fills, ino a l’inrevés (fills que busquenels seus orígens). La seua inscrip-ció per part de les xarxes mafio-ses en les partides literals de nai-xement com a fills biològics faque aquests, avui adults, no pu-guen sospitar fàcilment que sónen realitat adoptats. Amb tot, hiha indicis que qualsevol fill hau-ria de considerar si té un lleugerdubte sobre la seua identitat.«Primer, que no s’assemble enres als pares. Un altre detall sig-nificatiu és que els pares l’hague-ren tingut amb 40 o més anys.Cal comprovar igualment si hansigut inscrits en una ciutat dife-rent al domicili habitual dels pa-res. I, per últim, s’ha de constatarl’absència de fotografies de lamare embarassada», explica En-rique Vila a mode de guia.

El perfil de la víctimaEl personal sanitari implicat enels robatoris buscava parellesmolt joves i vulnerables. «Em fi-que en la pell del mafiós metge ijo no buscaria com a víctima unafilla d’un advocat, un notari oun guàrdia civil, sinó una perso-na amb certa debilitat social,mancada d’un entorn de protec-ció. El delinqüent buscava unaxica que no es poguera defendre,que per nivell cultural o econò-mic no tinguera després possibi-litat d’indagar», assenyala Vila.

En la casuística abunden elsnadons prematurs, els passats decomptes i els bessons. EstefaníaAnguita, de Cubelles, busca pre-cisament la seua germana besso-na, que podria haver sigut sos-treta. Van nàixer a la clínicaAliança de Barcelona en 1986.Als pares els hi van anunciar quehavia mort una de les dues, del’enterrament de la qual es va fercàrrec el centre, per cert. «El meupare tenia només 22 anys. Va vo-ler veure el cos però el van con-vèncer del contrari tot dient-lique era una imatge molt dura,que el traumatitzaria. Li van as-segurar que la nena, d’haver so-

breviscut, s’hauria convertit enun vegetal, que encara havia dedonar gràcies al cel. Jugavenamb el fet que la gent estava afo-nada», critica Anguita.

La jove, igualment alertada perles diferents versions de les cau-ses del decés que el metge va do-nar a la seua àvia –un vessamentcerebral– i a sa mare –una paradacardiorespiratòria–, va localitzaramb posterioritat diversa docu-mentació a partir de la qual hadeduït que no n’hi havia resd’anormal en els paràmetres de lasalut de la germana que justifica-ren la seua mort. «No entenc perquè no es van fer bé les coses. Es-tàvem en 1986!», emfatitza.

La manca d’escrúpols de certsmetges va conduir a l’aprofita-ment de situacions vertadera-ment dramàtiques, com ara lamort de la progenitora. Li va suc-ceir a la mare d’Ana Martín, sò-cia d’Anadir, el 22 de novembrede 1975. La nena, presumpta-ment robada, va nàixer a les 4 dela matinada a la Mútua de Ter-rassa i la partera, a conseqüènciad’una complicació, va morir ales 7,15h a la Vall d’Hebron.L’abatiment i la confusió de lafamília va revelar-se com l’en-torn propici per cometre el delic-te. El pare, Salvador, tambéd’Anadir, s’havia traslladat ambla mare a Barcelona i ja en la vet-la de la muller li van comunicarque la filla també havia mort.

«A la meua mare la van soter-rar el mateix dia que a Franco. Elpaís estava paralitzat, no sé si ai-xò també els va animar a robar lameua germana», aventura AnaMartín. Al nínxol van soterrar lamare i, al costat, una caixeta queva portar un home desconeguton se suposava que estava la ger-mana d’Ana. El petit taüt no esva poder obrir, tot i que l’àvia vaintentar-ho.

Com en tants altres casos, lafamília va passar pàgina finsque, al caliu del boom mediàticdels nens robats, Salvador i Anavan decidir exhumar les restesque hi havia dins de la caixeta,per confirmar si estava buida o

no. La primera sorpresa és que elcofre havia sigut segellat ambclaus, per això l’àvia en el seumoment fou incapaç d’obrir-lo.La segona, que no hi havia unanena, sinó un nen, i en bon estatde conservació. I la tercera, queja no en va ser tanta, és que lesanàlisis de l’ADN encarregadeshan confirmat de moment queaquell nadó no és fill de Salvadori, gairebé amb tota seguretat,tampoc de la seua muller.

La dificultat de trobarFa uns dies Anadir va anunciarque, per primera vegada, una do-na a qui li van robar la nena ha-via trobat la seua filla biològica,nascuda en 1970. Es tracta d’uncas vertaderament insòlit. A lesdificultats administratives calafegir l’hostilitat amb què de ve-gades es manifesta l’entorn, comel que va acompanyar María La-barga, que busca els pares biolò-

gics. «Els meus pares adoptiuseren un matrimoni que de la nital dia va desaparèixer de Beni-carló (1968). Ni tan sols es vanmolestar a fingir un embaràsperquè finalment van instal·lar-se a Burgos», narra.

María va ser inscrita a Tortosa,on també va ser batejada. Segonsla seua partida de naixement, nova venir al món en cap clínica, si-nó en una fonda. Advertida queera adoptada, fa quatre anys vatractar d’explorar en el seu pas-sat però només hi va trobar si-lenci. «Tots em menteixen. No-més sé que a mi m’han tret del nores», lamenta amargament.

L’ama de la fonda, a qui va vi-sitar, li va dir que no en sabia res,tot i que una de les seues fillesapareix com a convidada en lesfotos del bateig de Labarga. Per sino n’hi havia prou, algú li va dira l’orella: «Compte amb elsnoms que dónes».

El passat 27 de gener l’entitat Anadir va presentar una demanda conjuntaamb 261 casos davant la fiscalia general de l’Estat, que no considera queexistisca una causa general / EFE

12 • PRESÈNCIA • Del 4 al 10 de març del 2011

DOSSIER VIDES FALSIFICADES

Quins delictes podrien haver co-més els responsables de la sos-tracció? Segons l’advocat Enri-que Vila, amb el Codi Penal a lamà, el reformat en 1995, esta-ríem davant de diversos delictes,com ara el de suposició de part oel robatori de nens per personalfacultatiu per a la seua venda(tots contemplats als articles 220a 222). Subsidiàriament tambéen parlaríem de falsedat en do-cument públic: s’hi alterava el re-gistre civil. Abans de la reformadel codi penal de 1995 no existiauna tipificació tan clara pel quefa al tràfic de nadons, tanmateixsí hi estava contemplada la supo-sició de part. A parer de Vila,aquests delictes no prescriuentot i el pas dels anys. «Es tractad’un delicte continuat que se se-gueix cometent perquè els fillsfalsos continuen inscrits irregu-larment», assenyala. La conside-ració que sobre la prescripció fa-cen els fiscals resultarà clau per-què prosperen les denúncies.

Delictes que noprescriuen

«VIURE SENSE EL MEUFILL»Autor: JOSEP GIRONÈSEditorial: METEORAPàgines: 348 / Preu: 19 €

El robatori de nens, un proce-diment silenciat en el passat,focalitza ara l’atenció de perio-distes, historiadors i escriptors.El ventall editorial al respectecomença a adquirir una di-mensió important. Un dels úl-tims exemples és Viure sense elmeu fill, una novel·la basadaen el testimoni real d’una do-na a qui van robar el nadó a lapresó en plena postguerra. Laprotagonista va localitzar desd’un principi el fill, però va se-guir la seua vida des de la dis-tància, sense manifestar-li maiel gran secret.

Els nens robats dela postguerra

ot i que no existeix unconsens entre les associa-

cions que agrupen afectats so-bre si el robatori de nens va sero no un simple negoci, al mar-ge de les connotacions ideolò-giques del franquisme, del queno en cap dubte és que aquestapràctica va ser coetània al rè-gim i que va tenir el seu clímax

TE.O.

El franquisme va emparar legalment lasostracció de fills de represaliades

en la dècada dels seixanta, aconseqüència de l’eclosió de-mogràfica del baby boom. Però,què hi va passar abans? Comva començar tot?

El desarrelament forçat demenors durant la postguerra,lluny d’improvisacions, va sera bastament planificat per partde la dictadura i executat a tra-vés d’un importat aparell nor-

matiu. El propòsit era eradicarel gen roig entre la població mésjove. El règim va promoure lasostracció de menors de donesempresonades per raons polí-tiques, mortes o simplementdesaparegudes. Als nens se’lsconferia una nova identitatquan passaven a ser adoptatsper famílies adeptes al fran-quisme per tal que no hi que-dara cap petjada.

La pràctica va afectar tambéels fills dels maquis i els me-nors repatriats fills de paresexiliats que van anar a parar acamps de concentració en laSegona Guerra Mundial o quehavien sigut enviats durant laGuerra Civil per les seues famí-lies a l’estranger.

Aquests fets van ser arreple-gats pel magistrat Baltasar Gar-zón en 2008 en l’acte d’inhibi-ció a favor de diversos jutjatsd’instrucció en la causa que vaobrir contra els crims del fran-quisme i per la qual va ser pos-teriorment imputat per unpossible delicte de prevarica-ció pel Tribunal Suprem i, méstard, suspès de funcions pelConsell General del Poder Ju-dicial.

«La llei de 5 de desembre de1941 i el decret de 1940, davalll’aparent cobertura de solucio-nar un problema de gran trans-cendència, el dels nens els pa-res dels quals estaven en presó,desapareguts, morts, clandes-tins o en l’exili, realment elque va introduir va ser un siste-ma arbitrari d’assignaciód’identitats, filiació i inscrip-ció de milers de nens que, pre-sumptament, va transformaren un fet consumat la desapa-rició dels afectats en relacióamb les seues famílies d’ori-gen», es pot llegir a l’acte.

Garzón va interpretar que elcaràcter dels delictes comesoscontra aquests nens era «per-manent» i que no havien de serconsiderats prescrits.

Baltasar Garzón, en unarecent visita a Barcelona perparticipar en una taularedona / ROBERT RAMOS

Del 4 al 10 de març del 2011 • PRESÈNCIA • 13