PARCRECERCABIOMÈDICABARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Setembre de 2012 NÚM. 57 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

DESTACAT / HIGHLIGHT

milions de nous interruptors queregulen l’activitat dels gens can-via el punt de vista actual sobrecom funciona el nostre genoma.20 investigadors del programadeRoderic Guigó del CRG van tenirun paper important en el treball itambévandissenyar laportadadeGenomeResearchal’estildelpintorcatalà JoanMiró.

ENCODE: the CRG helpsto map the human genome

On September 6, the worldwitnessed a new scientificmilestone when previouslyunknown functions of the so-called “junk-DNA” of the hu-man genome were presented.

ENCODE: investigadorsdel CRG van ajudara mapar el genoma humà

El 6 de setembre el món va sertestimoni d’una nova fita cientí-fica quan es van presentar lesfuncions desconegudes del’anomenat «ADN escombraria»del genoma humà. Els resul-tats del projecte internacionalENCODE són públics i corre-sponen a prop de 15 terabitsde dades i 30 publicacions cien-tífiques. Fins ara, els científics ha-vieninterpretatnomés20.000gens(2%del genoma), però sabienbenpoc sobre la resta de la seqüèn-cia. El descobriment de quatre

Portada de la revista GenomeResearch / Cover of the journal

Genome Research

Welcome to the PRBB

Often science is notconsidered as impor-tant as other fields

of knowledge. But science isculture and a vital element ofthe intellectual developmentto which we are all entitled.Most science, including themajority of the research con-ducted in the PRBB centres,seems comprehensible onlyto experts. It's up to us tobreak this curse, throw openthe doors, let people in to seehow accessible scientists areand how comprehensible andexciting science can be.

Stepping on the groundand experiencing the atmos-phere and the space we workis our way of bringing scien-ce to the general public. Thisyear we will once again openour doors and voluntarilyand selflessly work for thosewho want to get to know us.Saturday October 6 is dedica-ted to showing visitors whatwe do and, above all, to ex-plaining that there is no cul-ture without science and thatwithout research there is nofuture.

Elvira López

Benvinguts al PRBB

Sovint la ciència no té lamateixa consideracióque altres àmbits del co-

neixement. Però la ciència éscultura i una àrea indispen-sable en el desenvolupamentintel·lectual al qual tots tenimdret. La majoria dels campscientífics, entre els quals estroba gran part de la recercaque es fa als centres del PRBB,semblen només comprensi-bles per als experts. És a lesnostres mans trencar el male-fici, obrir les portes, deixar en-trar la gent del carrer imostrarcom de propers són els cien-tífics i com de comprensible iemocionant pot arribar a serla ciència.

Trepitjar el terreny i pal-par l’ambient i els espais queutilitzem per treballar és lanostra manera d’apropar laciència al ciutadà. Aquestany obrirem les portes un copmés i, de manera totalmentvoluntària i desinteressada,treballarem per a aquells queens vulguin conèixer. Dedica-rem el dissabte 6 d’octubre aque ens vegin i ens escoltin,a mostrar el que fem i, sobre-tot, a explicar que no hi hacultura sense ciència i quesense recerca no hi ha futur.

Elvira López

El repte d’entendre el cervellara l’aprenentatge, les malaltiesneurodegeneratives, el llenguatgeneuronal o lamemòria. Tambéesvan conèixer noves possibilitatsterapèutiques, com els implantscerebrals que estimulen zonesconcretes del cervell per al trac-tament de la depressió. Amés, esva poder entreveure el futur de ladisciplina amb la conferència deHenryMarkram,directordelBlueBrain Project, que tracta de crearuna simulació computacional delcervell a nivell molecular. En unfutur el projecte podria permetredisposar d’unmodel in silico delcervell per testardroguesocanvisgenètics relacionats ambmalal-ties. Al PRBB l’Any de la Neuroci-ènciacontinuaambunaexposicióde l’artista Elizabeth Jameson de-dicada al cervell i, el 6 d’octubre,ambla JornadadePortesObertes.

The challenge ofunderstanding the brain

W hat is consciousness?Where are memoriesstored? How do we

make decisions? The answers toquestions like these are foundin the brain, the most complexcomputational structure knownformed of a network of billions ofneurones connected by trillionsof synapses.

Thisscientificchallengebroughtmore than 7,000 neuroscientistsfrom around the world to the bi-ennial meeting of the Federationof EuropeanNeuroscience Socie-ties (FENS) inBarcelona.Thecon-ference, part of the Year of Neuro-science which is being celebratedthis year with various outreachactivities, presented advances in

areassuchas learning,neurodege-nerative diseases, neural languageandmemory. Also revealed werenew therapeutic possibilities in-cludingbrain implants that stimu-late specific areas of the brain forthe treatment of depression. Onecould also glimpse the future ofthe discipline in the presentationof Henry Makram, director ofthe Blue Brain Project, which isaiming tocreateacomputer simu-lation of the brain on amolecularlevel. A project that in the futurecould afford an in silicomodel ofthe brain for testing drugs or thegenetic changes related to certaindiseases. At the PRBB the Year ofNeuroscience continues with anexhibition by the American artistElizabeth Jameson dedicated tothebrainand,onOctober6, at thisyear’sOpenDay■

Mara Dierssen

Què és la consciència? Ones guarden els records?Com prenem les decisi-

ons? Les respostes a preguntescomaquestes es trobenal cervell,l’estructura computacional méscomplexa que coneixem, forma-da per una xarxa de mil milionsdeneuronesconnectadesa travésde trilionsde sinapsis.Aquest reptecientíficvaaplegar

a Barcelonamés de 7.000 neuro-científics de tot elmóna la reunióbiennal de la Federació de Soci-etats Europees deNeurociències(FENS). El congrés, emmarcaten l’Any de la Neurociència quese celebra enguany amb dife-rents activitats divulgatives, vapresentar avenços en àrees com

ANY DE LA NEUROCIÈNCIA / YEAR OF NEUROSCIENCE

The results from the interna-tional ENCODE project arepublicly available and corre-spond to about 15 terabytes ofdata and 30 scientific publica-tions. Until now, scientists hadinterpreted only 20,000 genes(2% of the genome), but littlewas known about the rest ofthe sequence. The discovery offour million new gene-regula-ting switches changes the pre-sent view on how our genomeworks. 20 researchers fromRoderic Guigo’s programme atthe CRG played an importantrole in the work and also de-signed the cover of Genome Re-search in the style of the Cata-lan painter JoanMiró■

«Conversationwith

myself»©Eliza

beth

Jameson

Ciència www.prbb.org | setembre de 2012 2

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Descobrint les arrels del genoma humàTOMÀS MARQUÈS-BONET – GRUP DE GENÒMICA DE PRIMATS DE L’IBE (UPF-CSIC)

Albert Mundet

Per què els goril·les, ximpanzés ooran-gutans tenen el cos cobert de pèl i elséssershumansno?Sabemquel’evolu-

ció ha generat aquestes evidents diferènciesmorfològiques entre espècies ambancestrescomuns. No obstant això, la ciència encaranoés capaçd’explicar aquestes divergènciesdesdelaperspectivadelagenètica.ElgrupderecercadeGenòmicadePrimatsde l’InstitutdeBiologiaEvolutiva (IBE:UPF-CSIC),dirigitpel professor ICREATomàsMarquès-Bonet,treballa per poder respondre aquestes pre-guntes. «Habitualment la investigació sobreel funcionamentdel genomahumàesduuatermecomparant individus sans amb indivi-dusmalalts.Nosaltres intentemcomprendrel’evoluciód’aquestgenomaanantenrereeneltemps imirant què el separa del de les altresespècies», explicaMarquès-Bonet.

Per aconseguir aquest objectiu, primers’ha de millorar el coneixement del ge-noma dels nostres parents evolutius. Enaquesta línia, el grup deMarquès lidera elprojecte internacional Great Ape GenomeDiversity per seqüenciar i analitzar un cen-tenar de genomes de grans simis (goril·les,ximpanzés i orangutans actuals). Es tractade trobar les parts comunes del genomad’aquests tres primats i així poder deduircom era el de l’ancestre comú amb l’homei veure després les diferències específiques.«Abans d’endegar aquest projecte noméss´havia analitzat un genoma de goril·la, undeximpanzé iund’orangutan.Aquestes es-casses dades no eren representatives i, pertant, eramolt difícil qualsevol comparaciócompleta amb el genomade l’ésser humà»,exposaMarquès-Bonet.

Diferències genètiques entre humansi d’altres primats

Els seus resultats cristal·litzaran en apli-cacions en el futur més immediat. En elspropers mesos podrà donar al consorci dezoològics europeus (del qual és el consellergenètic) les eines necessàries per classifi-car correctament els primats que tenen encaptivitat. D’aquestamanera, s’evitaran elsfreqüents encreuaments d’espècies i així esrespectarà la naturalesa evolutiva d’aquestsanimals. D’altra banda, en un termini mésllarg, «quan sapiguemquina part del nostregenoma compartim amb els nostres ances-tres, també podrem identificar quines partssón exclusives de l’ésser humà i com han

evolucionat. Enparticular, estem interessatsen l’evoluciódel genomaen regions relacio-nades ambmalalties comara l’Alzheimer ol’autisme», explicaMarquès-Bonet.

Un treball d’abast internacional

El grup de Genòmica de Primats va néixerl’any2010,gràciesaunprojecteStartingGrantque elConsell EuropeudeRecerca (ERC) vaatorgar aMarquès per poder formar el seugruppropi i iniciaraixí lasevalíniaderecerca.En aquellmoment, havia acabat una estadapostdoctoral a laUniversitat deWashington,a Seattle, on també havia estat treballant engenòmica de primats. Després de dos anys,el grup ha crescut ràpidament i actualmentcompta ambunpostdoctorand, tres tècnicsde recerca i dos estudiantsdedoctorat, i s’haprevist incorporar-nedosmésenelspropersmesos. Les seves especialitats són labiologiacomputacional, la biotecnologia i la biologiaexperimental. «Intento quehi hagi un equi-libri entre les vessants experimental i com-putacional de labiologiaperpoder tenir unavisió àmpliadel fenomenqueestudiem», ar-gumentael capdelgrup.

Les col·laboracions amb altres grups dedins i fora del PRBB són freqüents. Amb elgrupdeBioinformàtica iGenòmicadelCRGiambeldeGenèticaHumanadelCEXS-UPFmanté col·laboracions permanents. A esca-la internacional, treballa estretament ambels grups afins al seu campde l’InstitutMaxPlanckd’Alemanya,de lesuniversitatsdeCo-penhagueniAarhusaDinamarcaidelesuni-versitats deWashington, Stanford,Harvard,Yale,Michigan iArizonaalsEstatsUnits. «Engenòmica, és impossible que tothomsàpigafer de tot.Ésmolt important especialitzar-sei col·laborar, de forma habitual, amb altrescentres. D’aquestamanera s’optimitza l’ob-tenciódeconeixement», conclouMarquès.

Uncovering the rootsof the human genome

W hy are gorillas, chimpanzeesand orangutans covered in furwhile human beings are not?

We know that evolution has created theseclear morphological differences betweenspecies with common ancestors. Howe-ver, science still cannot explain these di-vergences from a genetic perspective. ThePrimate Genomics research group fromthe Institute of Evolutionary Biology (IBE)(PompeuFabraUniversity-CSIC), directedby ICREA professor Tomàs Marquès-Bo-net, is working on answering these ques-tions. “Typically, research on the functionof the human genome is carried out bycomparing healthy with sick individuals.We are trying to understand the evolutionof this genome by going back in time andlooking atwhat separates this species fromothers”, explainsMarquès-Bonet.

To achieve their goal, it is first necessaryto improve our knowledge of the genomeof our evolutionary relatives. In this vein,the group of Marquès is heading up theinternational Great Ape Diversity Genomeproject to sequence and analyse a hundredgreat ape genomes (present day gorillas,chimpanzees and orangutans). The aim isto find out which parts of the genome the-se three primates have in common and beable to deduce what their common ances-tor withman was like as well as seeing thedifferences between the species. “Beforethis project began, only one gorilla, onechimpanzee and one orangutan genomehad been analysed. Such scarce data is notrepresentative and therefore any completecomparison with the human genome wasvery difficult”, saysMarquès-Bonet.

Genetic differences between humansand other primates

The group’s results will crystallise in appli-cations in the near future. In the comingmonths they will be able to give the Euro-pean consortium of zoologics (for whichthey serve as genetic counsellors) the toolsnecessary for thecorrect classificationof theprimates they have in captivity. This shouldavoid frequent crossbreedingof species andrespect theevolvingnatureof theseanimals.On the other hand, in the long-term, “whenwe knowwhichpart of our genomewe sha-re with our ancestors we can also identifywhichparts are exclusivelyhumanandhowthey have evolved.We are particularly inte-rested in the evolution of the regions of thegenome related to diseases such as Alzhei-mer’s or autism”, explainsMarquès-Bonet.

Work of international scope

The Primate Genomics group was startedin 2010, thanks to a Starting Grant projectawarded to Marquès by the European Re-searchCouncil (ERC)which allowedhim toset uphis owngroupandbeginhis own lineof research. At that timehehad just finishedapostdoc at theUniversity ofWashington inSeattle, where he had beenworking on pri-mategenomics.Thegrouphasgrownquickly,and twoyears later it includes apostdoc, twoPhD students (and is looking to incorporatemoreinthenext fewmonths),andthreerese-arch technicians. Their specialities run fromcomputational biology tobiotechnologyandexperimental biology. “I amtrying tocreateabalance between experimental and compu-tational biology to enable us to have a broadvision of the phenomenonwe are studying”,says theheadof thegroup.

Collaboration with other groups bothwithin and from outside the PRBB are fre-quent. Permanent collaboration ismaintai-nedwith the Bioinformatics andGenomicsgroupat theCRGandtheCEXS-UPFHumanGenetics group. On an international levelthey work closely with groups in their fieldat theMaxPlanck Institute inGermany, Co-penhagen and Aarhus universities in Den-mark and the universities of Washington,Stanford, Harvard, Yale, Michigan and Ari-zona in theUS. “In genomics it is impossiblefor everyone to knowhow to do everything.It is very important to specialise andhabitu-allycollaboratewithothercentres.This is theway tomaximise the knowledge obtained”,concludesMarquès-Bonet■

D’esquerra a dreta: Belén Lorente-Galdós, Marta Mele, Tiago Carvalho, Tomàs Marquès-Bonet,Marc Dabad (CNAG), Marcos Fernández, Jéssica Hernández, Irene Hernando.

Falten Javier Prado i Guillem de Vallés

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

ACE, l’Institut de Recerca de l’Hospital dela Santa Creu i Sant Pau i el Vall d’HebronInstitut deRecerca.

Un dels objectius del BANG és la cre-ació i validació d’una base de dades queinclogui dades sociodemogràfiques,cognitives i neuropsiquiàtriques, mos-tres genètiques, de fluids raquidis, bio-marcadors, PEI i imatgesMRI i PET, coma predictors de l’Alzheimer i d’altres ma-lalties emparentades.

Rosa Manaut / Marta Calsina

L ’Institut Hospital del Mar d’Investi-gacions Mèdiques (IMIM) ha par-ticipat en la creació d’un nou grup

per a la recerca en neuroimatge i d’altresbiomarcadors de les malalties neuronalsdegeneratives, principalment l’Alzheimer.ElBarcelonaAlzheimerNeuroimatgeGrup(BANG)està format tambéper laFundació

Founding of the Barcelona AlzheimerNeuroimage Group

The Hospital del Mar Medical Rese-arch Institute (IMIM) has participa-ted in the creation of a new research

group in neuroimaging and biomarkersof degenerative neuronal diseases, princi-pally Alzheimer’s disease. The BarcelonaAlzheimer Neuroimage Group (BANG) al-so comprises the ACE Foundation, the Re-

Neix el Barcelona Alzheimer Neuroimatge Grupsearch Institute Foundation of the Hospi-tal de la Santa Creu i Sant Pau and the Valld’Hebron Research Institute.

One of its aims is the creation and va-lidation of a database to include sociode-mographic, cognitive and neuropsychia-tric information, genetic samples, rachi-dial fluids, biomarkers, PEIs andMRI andPET images, for research and as predictionmarkers of Alzheimer’s disease and otherrelated diseases■

Foto

de/Ph

otoby

Albe

rtMun

det

7 febrer de 2011 | www.prbb.org3 www.prbb.org | setembre de 2012 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Laia Cendrós

Dins de les nostres cèl·lules, l’ADNestà empaquetat en una estructu-ra densa anomenada cromatina

per facilitar la seva duplicació, per repa-rar qualsevol error durant la còpia i percontrolar l'expressió de determinats gens.Investigadors del CRG liderats per BenLehner, professor investigador ICREA i capdel Laboratori de Sistemes Genètics, hantrobat que la cromatina és responsable engranpart de lesmutacionsquepateix el ge-nomade les cèl·lules canceroses. Lamane-ra enquè s’organitza la cromatina es relaci-ona amb l’aparició de mutacions al geno-ma, almenys a les cèl·lules canceroses. La

Troben la vinculació de la cromatina amb el càncerrecerca, publicada a la versió on-line de larevistaNature, es va realitzar amb informa-ció genòmicadebases dedadespúbliques.

L’estudi va reunir mostres de diferentstipusde teixit humàprovinents depacientsamb leucèmia, melanoma, càncer de pul-mó de cèl·lules petites i càncer de pròsta-ta. Els investigadors van obtenir les dadesa través de repositoris de bases de dadesgenòmiques de lliure accés. Des que es vaseqüenciar el primer genoma fa gairebé10 anys, totes les dades genòmiques ob-tingudes en investigacions finançades perens públics han d'estar disponibles per aqualsevol usuari a través d’aquests arxius.El fet que les dades puguin ser utilitzadesper grups de recerca de tot el món presen-ta diferents avantatges, com ara entendre

feature most strongly linked with mutati-on rates, at least in cancer cells. The study,published in the journalNature, used ge-nomic information frompublic databases.

The researchers studied samples fromdifferent types of tissues from leukaemia,melanoma, small lung cancer and prosta-te cancer patients. They obtained the datathrough open access repositories of geno-me databases. Since the first genome wassequenced, all genomic data from publi-cly-funded research has been freely avai-lable through these repositories. Usingdata from research groups throughout theworld helps scientists understand basicproblems in genetics such as why certainregions of the genomemutate faster thanothers■

problemes bàsics en genètica i per què al-gunes regionsdel genomamutenmés ràpi-dament que unes altres.

Link between chromatin and cancerdiscovered

Inside our cells, DNA is packed in adense structure called chromatin.This helps cell division, the repair of

any DNA damage during duplication,and controls which genes are expressed.Researchers from the CRG lead by ICREAresearch professor and head of the Gene-tic Systems Laboratory, Ben Lehner, foundthat chromatin is largely responsible forwhere mutations occur in the genome incancer cells. Chromatin organisation is the

Marta Calsina

Investigadors de l’IMIM liderats perAnna Bigas han desxifrat la funció dela proteïna ß-catenina en la generació

de les cèl·lules mare del teixit sanguini.Aquestes cèl·lules, també denominadeshematopoètiques, s’utilitzen com a fontdels trasplantaments que formen part deles teràpies contra diferents leucèmies.Els resultats de l’estudi, realitzat junta-ment amb l’Erasmus MC Stem Cell Ins-titute de Rotterdam i publicat a la revistaJournal of Experimental Medicine, esta-bleixen les bases per produir aquestescèl·lules mare al laboratori i, en un futur,trasplantar-les a pacients amb leucèmiasense donants compatibles.

L’estudi ha analitzat una cadena de re-accions moleculars que es produeixendins d’algunes cèl·lules de l’embrió i queintervenen en la creació de cèl·lules marehematopoètiques. El treball contribueixa desxifrar el codi que fa que una cèl·lulaprecursora que només es troba en l’em-brió es converteixi en cèl·lula mare he-matopoètica. Perquè això succeeixi, laß-catenina s’ha d’activar durant un temps

ß-catenina, peça clauper obtenir cèl·lules mare de la sang

i amb una dosi determinada. Aquestaproteïna també té un paper important enles cèl·lules que originen i mantenen al-gunes leucèmies, ja que les vies molecu-lars que regulen les dues poblacions sónles mateixes.

ß-catenin: key for obtainingblood stem cells

Researchers from the IMIM lead byAnna Bigas have discovered therole of the protein ß-catenin in the

development of blood stem cells. Thesecells, also called hematopoietic cells, areused as a source for transplantations insome leukaemia therapies. The results ofthe study, undertaken together with theErasmus MC Stem Cell Institute in Rot-terdam and published in the Journal ofExperimental Medicine, lay the foundati-ons for obtaining these stem cells in thelab and transplant them into leukaemiapatients with no compatible donor.

The study analysed a chain of mole-cular reactions produced inside someembryonic cells that play a role in the de-velopment of haematopoietic stem cells.The work contributes to the deciphering

This protein also plays a fundamentalrole in cells that originate and maintaincertain types of leukaemia, because themolecular pathways that regulate bothcell populations are the same■

of the code that makes a precursor cell,which is only found in the embryo, turninto a haematopoietic stem cell. For thisto happen the ß-catenin protein must beactivated for a time at a specific dosage.

En verd, les cèl·lules amb ß-catenina activada a l’aorta d’un embrió de ratolíIn green the cells with activated ß-catenin of the aorta of a mouse embryo

Neurones a partir del cordó umbilicalMaria Van Dongen

Investigadors del CMRB han estat elsprimers a aconseguir la conversió di-recta d’una població pura de cèl·lules

del cordó umbilical en cèl·lules neuro-nals. Els científics de l’equip de Juan Car-los Izpisúa han utilitzat la sobreexpressiódel gen SOX2. «Les neurones que hemaconseguit són funcionals, la qual cosa ésmolt important, perquè ens permet cul-tivar i estudiar neurones al laboratori»,explica la investigadora Alessandra Gior-getti, primera signant de l’article apare-gut a la revista científica PNAS.

El pas següent serà crear neuronesmésespecífiques, per exemple, convertir cèl-lules del cordó umbilical en neurones do-paminèrgiques, que podrien contribuir al’estudi i el tractament de malalties comel Parkinson. Futurs experiments mira-ran de demostrar el possible ús de les cèl-lules del cordó umbilical per curar altresmalalties neurològiques.

Neurones from umbilical cord cells

Researchers from the CMRB havebeen the first to achieve the directconversion of a pure population

of umbilical cord cells into neural cells.The scientific team of Juan Carlos Izpi-

súa used the over expression of the SOX2gene. “The neurones that we obtainedare functional, which is very importantbecause it allows us to grow and studyneurones in the lab”, says researcher Ales-sandra Giorgetti, first author of the articlepublished in the scientific journal PNAS.

The next step will be to create morespecific neurones, for example conver-ting umbilical cord cells into dopaminer-gic neurones, which could help the studyand treatment of diseases such as Parkin-son’s. Future experiments will attempt todemonstrate the possible use of umbilicalcord cells in the treatment of other neuro-logical diseases■

Neurones de cèl·lules del cordò umbilicalNeurons derived from umbilical cord cells

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | setembre de 2012 4

PERFIL / PROFILEEl projecte ENCODE té com a objectiu identificar les regions del genomahumà que tenen funcionalitat. La segona fase del projecte, que ha comptatamb la participació de 442 científics a 32 laboratoris del Regne Unit, elsEstats Units, Espanya, Singapur, Japó i Suïssa, ha finalitzat amb la publi-cació simultània de 30 articles a les revistes Nature, Genome Research iGenome Biology. Roderic Guigó (CRG) ha participat en aquest consorcides del seu inici.

The ENCODE project aims to identify functional regions of the human ge-nome. The second phase involving 442 scientists from 32 laboratories inthe United Kingdom, United States of America, Spain, Singapore, Japan andSwitzerland has come to an end with the simultaneous publication of 30 ar-ticles in the journals Nature,Genome Research andGenome Biology. RodericGuigó (CRG) has participated in the consortium since its inception.

«El concepte de gen s’ha de redefinir»Agustín López

Quins han estat els objectius d’ENCODE?

ENCODEva començar quan va acabarla seqüenciació del genoma humàl’any 2002. Fins al 2007 es va analitzar

l’1% del genoma humà per tal d’identificarles tecnologiesmésútils per investigar el ge-noma humà complet. El 2008 va començarla segona fase, en la qual s’han cartografiatels llocsque tenenunsignificat especial.

Què s’ha trobat?Hemvistquepartsdelgenomaqueconside-ràvemADNescombraria, sense utilitat, sónen realitatmolt importants. Vam identificaren aquestes seqüències uns quatremilionsd’interruptors de gens, es a dir, de regionsreguladores, que determinen si un gen had’estar actiuono.Tambéhemtrobat sorpre-ses en el procés de transcripció que va desde l’ADN fins a l’ARN. Es creia que aquestaactivitat anava dirigida a fabricar proteïnessegons la informació de l’ARN missatger.Però vam descobrir que hi ha una gran ac-tivitat transcripcional que no va adreçada ala fabricaciódeproteïnes ique lesmolèculesd’ARNsónmolt abundants i diverses.

Quina repercussió poden tenir aquestestroballes?L’ARNésmolt importantperquèéselprimerfenotip de la cèl·lula; és a dir, la manifesta-ció fisiològica del genoma. La interpretacióde les instruccions del genoma començaper la transcripció de l’ADNdel genoma, elgenotip, a l’ARN, ja que només les parts quepassenaARNtenenalgunimpacteposterior.Sabermillor comes produeix aquest procésens ajudarà a entendre comés la relació en-tre el genotip i el fenotip.

Dades que són obertes a tothom...Un dels objectius d’ENCODE és produirdades que siguin públiques. Nosaltres hemgenerat i analitzatmés de 15 terabits de da-des en brut, emprant prop de 300 anys entemps de computació, les quals són públi-ques des de ja famesos. Habitualment, en-treque s’aconsegueixen lesdades i espubli-ca l’article corresponent passa temps, i aixòperjudica la ciència, sobretot en projectesamb finançament públic, els quals han deproduir elmàxim retorn a la societat.

Com ha canviat la teva visió del genoma?Enteníemunavisiómolt ingènua.Araveiemquehi ha una activitat transcripcional enor-me, que l’ADNes transcriudemoltesmane-res. Abans crèiemque un gen donava lloc auna proteïna i estavamolt ben definit en elgenoma.Ara,quanparlemd’ungen,parlemd’unapoblaciódetranscritsmésomenysas-sociats a una localització en el genoma i quecontribuiexen a un fenotip comu. Trobemcasos de transcripts originats en lamateixalocalització genòmica que contribueixen afenotipsdiferents ique hauriendeserconsi-derats gens diferents, i viceversa, transcriptsen llocsdistantsquecontribueixenalmateixfenotip i potser haurien de considerar-separt delmateix gen.

Això sembla un canvi molt important...Avancem cap a una visió en la qual el con-cepte actual de gen és en un cert sentit unamica vacu. D’altra banda, també hi ha una

ENTREVISTA / INTERVIEW

RODERIC GUIGÓ – COORDINADOR DEL GRUP DE BIOINFORMÀTICA I GENÒMICA (CRG)

sèrie de dades molt sòlides que fan quesigui un concepte molt útil. Per exemple,quan tenim unamutació en un gen deter-minat, sabemqueesprodueixunamalaltia.No és que el concepte de gen desapareguidel tot, però sí que s’hade redefinir unami-ca i ésmenys robust del que ens pensàvem.

“The concept of gene must be redefined”

What were the objectives of ENCODE?

ENCODE started when the sequen-cing of the human genome finishedin 2002. Up to 2007we analysed one

percent of the human genome to identifythemost useful technologies for investiga-ting the entire humangenome. In 2008 thesecondphase began tomap siteswith spe-cialmeaning.

What did it reveal?Wehave seen that parts of the genomeweconsidered junk DNA, with no use, areactually very important. In these sequen-ces we identified some four million geneswitches that determine whether a geneshouldbeactiveornot.Wehavealso foundsurprises in the transcription process thatgoes fromDNA toRNA. Itwas thought thatthis activitymadeproteins according to theinformation from themessenger RNA.Wediscovered that there ismuch transcriptio-nal activity that is not aimedat the produc-tionofproteinsandthat theRNAmoleculesare very abundant anddiverse.

What kind of repercussions might thesefindings provoke?RNA is very important because it is the firstphenotype of the cell, i.e. the physiologicalmanifestationof thegenome.The interpre-tation of the instructions from the genomestarts with the transcription of the DNA,thegenotype, toRNA, asonly theparts thatbecomeRNAhaveanysubsequent impact.If we understand better how this process

occurs it will help us understand the rela-tionshipbetweengenotypeandphenotype.

Data available to everyone...One of the aims of ENCODE is to producepublicly available data.Wehave generatedandanalysedmore than15 terabytesof rawdata, using nearly 300 years of computa-tion time, which have already been publicformonths.Normally it takes time fromthegathering of the data to the publication ofan article. This is detrimental to science,especially in the case of publicly fundedprojects, which have to give back asmuchaspossible to society.

How has your vision of the genomechanged?Wehad a very naïve view.Nowwe can seethat there is incredible transcriptional ac-tivity, DNA is transcribed in many ways.Previouslywe thought that a gene gave riseto a protein and that this was well definedin the genome. Nowwhenwe talk about agene, wemean a population of transcriptsmoreorlessassociatedwithalocationinthegenome and that contribute to a commonphenotype.Butsometranscripts thatarege-nerated in the same genomic place contri-bute todifferentphenotypes, thusshouldbeconsidered different genes, and vice versa,transcripts in differents locations that con-tributetothesamephenotypemighthavetobeconsideredpartof thesamegene.

This seems to be an important change...Weareheading towards a visionwhere thecurrent concept of “gene” is, in one sense,a little inane. On the other hand, there is aseries of solid data thatmake it a very use-ful concept. For example,when youhave amutation inaparticulargene,weknowthatit produces a disease. It's not that the con-cept of gene is disappearing entirely, butrather that itmust be redefined a little andit is lesssolidandrobust thanwethought■

PRBB-CRGCONFERENCESConference Programme financedby the CRG and the PRBB

HARUO SAITO, MondaySeptember 10. Saito, fromthe Division of MolecularCell Signaling of the Insti-tute of Medical Sciences

at the University of Tokyo, Japan, is in-terested in understanding the cellularresponses and the basic mechanismsby which cells respond to environmentalstresses caused by exposures to, forexample, ultraviolet radiation, genotoxins,and oxidants. His primary research goalis to elucidate the molecular mechanismof activation of the stress-responsive MAPkinase cascades, using both yeast andhuman cells as model systems. He hasbeen invited by Francesc Posas (UPF).

ASHOK VENKITARAMAN,Monday September 17. Ven-kitaraman, from the MRCCancer Cell Unit at the Uni-versity of Cambridge, UK, is

interested in understanding how cellsmaintain normal chromosome structureand number, but also in translating thisknowledge to improvements in cancerdiagnosis and treatment. He employsa wide range of approaches from mo-lecular cell biology and somatic cellgenetics, to structural biology, biophysics,imaging and chemical biology. He hasbeen invited by José Yelamos (IMIM).

EHUD SHAPIRO, Friday Sep-tember 28. Shapiro, from theLaboratory for Biomolecularat the Weizmann Institute ofScience in Rehovot, Israel, is

leading research projects at the interfaceof computer science and molecular bio-logy. He is interested in developing andapplying a method for cell lineage recon-struction based on the insight that ourcell lineage tree is implicitly encoded inour body. He has been invited by JamesSharpe (CRG).

PETER D. WAGNER, Mon-day October 1. Wagner, fromthe University of California inSan Diego, USA, is interestedin theoretical and experimen-

tal investigation of pulmonary gas ex-change in animals and humans. He isstudying the effects of O

2breathing, alti-

tude, and exercise on lung function andthe determinants of maximum O

2uptake

in exercising muscle. Wagner is also in-terested in the role of VEGF, inflamma-tion and HIF-1a in adaptive angiogenicresponses to hypoxia, exercise, anddisease. He has been invited by JoaquimGea (IMIM).

GENE MYERS, Monday Oc-tober 8. Myers, from theMax Planck Institute of Mo-lecular Cell Biology and Ge-netics in Dresden, Germany,

is focused on analyzing and extractinginformation from images obtained byvarious forms of microscopy. His chal-lenges are to build canonical 3D modelsof biological systems and map molecularobservations onto the model. He is alsointerested in developing microscopesand software that make observations ofin situ and in vivo systems that enablehis collaborative partners to advance inmolecular and cellular biology. He hasbeen invited by Cristina Pujades (UPF).

7 febrer de 2011 | www.prbb.org5 setembre de 2012 | www.prbb.org Ciència

Laia Cendrós / Núria Pérez

Prop de 450 milions de parells debases i 27.427 gens són els resul-tats de la seqüenciació del genoma

complet delmeló, publicats a la revista ci-entíficaPNAS, un estudi on han participatinvestigadros de l'IBE (UPF-CSIC) i delCRG. El projecte Melonomics, promogutper la fundació Genoma España i lideratpel CSIC i l’IRTA, és la primera iniciativapúblico-privada espanyola que aconse-gueix un genoma complet d’una espèciesuperior de plantes.

L’estudi ha identificat 411 gens que po-drien tenir la funció de proporcionar re-

Obtenen el genoma del meló

sistència a malalties. També s’han identi-ficat altres gens relacionats amb lamadu-ració de la fruita. Això permetrà avançaren lamillora d’aquesta espècie per produ-ir varietats més resistents a plagues i ambuna qualitat organolèptica millor.

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Melon genome obtained

Close to 450 million base pairs and27,427 genes are the figures behindthe whole-genome-sequencing of

themelon, published in the scientific jour-

Núria Pérez

La leishmaniosi és una malaltia pro-vocada per un paràsit que afectados milions de persones cada any

en 90 països. Investigadors de la xarxaRICET (Red de Investigación Cooperativaen Enfermedades Tropicales) i del CSIC,coordinats per David Andreu (CEXS-UPF) i Luis Rivas (CSIC) han trobat comcontrarestar la resistència del paràsit a lamiltefosina, un dels tractaments habitu-als. Els resultats de l’estudi s’han publicata la revista Journal of Controlled Release.

Un pèptid contra els paràsits resistentsLa resistència al fàrmac es produ-

eix perquè el paràsit desenvolupa unamutació que impedeix l’entrada delfàrmac. Així, els investigadors van unirla miltefosina a un pèptid que reprodu-eix un segment de la proteïna viral Tatque actua com a vector i introdueix elfàrmac a la cèl·lula. L'estratègia s’ha as-sajat amb èxit en el tripanosoma africà,causant de la malaltia de la son i tambéresistent a la miltefosina, i es vol emprarper combatre la resistència a altres fàr-macs i facilitar que els medicamentsarribin a zones més profundes dels tei-xits.

Resistance to the drug occurs because inmany cases the parasite develops amutati-on that prevents the entry of the drug. Theresearchers attachedmiltefosine to a pep-tide that reproduces a segment of the viralTatproteinwhich, actingasavector, favoursthe introduction of the drug into the cell.The samestrategywasalso successfully tes-ted in the African trypanosome, a parasitecausing sleeping sickness that is also resis-tant tomiltefosine. The researcherswant touse this strategy to combat the resistanceof other parasites to other drugs andmakeit easier for certain drugs to reach deeperareas of the tissues■

A peptide against resistantparasites

Leishmaniasis is a disease caused bya parasite affecting two million pe-ople annually in 90 countries. Re-

searchers from RICET (Tropical DiseaseResearch Network) and the CSIC, coordi-nated by David Andreu (CEXS-UPF) andLuis Rivas (CSIC), have found a way tocounteract the resistance of the parasite tomiltefosine, a common treatment for thedisease. The results of the study have be-en published in the Journal of ControlledRelease.

Gisela Sanmartín

El càncer suposa una càrrega finan-cera i econòmica en les personessense seguretat social gratuïta, però

se’n sap poc sobre les conseqüències. Ungrup de recerca del CREAL i del RegistreNacional de Càncer d’Irlanda ha demos-trat que el càncer relacionat amb l’estrès ila tensió financera s’associa amb un ma-jor risc de resultats psicològics adversos.

Els resultats, publicats a la revista Psy-cho-Oncology, indiquen que gairebé el50% de les persones que van participar en

Els efectes de l’estrès financer causat pel càncerl’estudi van experimentar un augment enl’estrès financer, l’impacte del diagnòsticde càncer en la capacitat econòmica deles llars a final de mes. A més, el 32% vapatir un augment de la tensió financera,entesa com a preocupació per la situaciófinancera, a causa del càncer. El risc dedepressió es va triplicar en els casos queva augmentar l’estrès i la tensió econò-mica relacionada amb aquesta malaltia.Associacions similars es van trobar per aaltres trastorns psicològics. Ara, els inves-tigadors estudien si el càncer relacionatamb l’estrès i la tensió financera s’associaamb altres problemes de salut.

of people who participated in the studyexperienced increased financial stress be-cause of the impact of cancer diagnosis ona household’s ability to make ends meet.32% experienced increased economicstrain or concern about their household’smonetary situation due to their cancer di-agnosis. The risk of depression was threetimes higher in cases of increased cancer-related stress and financial strain. Similarassociations were found for other psycho-logical disorders. Now these researchersare studying if the cancers related to stressand financial strain provoke other healthproblems■

Effects of the financial stress causedby cancer

Cancer places a financial and eco-nomic burden on individuals wit-hout free health service, but relati-

vely little is known about the consequen-ces. Research groups from the NationalCancer Registry from Ireland and CREALhave demonstrated that cancer-relatedstress and financial strain were consis-tently associated with increased risk ofadverse psychological outcome.

The results, published in the journalPsycho-Oncology, indicate that almost 50%

nal PNAS, and involving researchers fromthe CRG and the IBE (UPF-CSIC). TheMe-lonomics project, launched by theGenomaEspaña Foundation and lead by the CSICand IRTA, is the first Spanish initiative tounite private and public centres to obtain acomplete genome of a higher plant, whichproduces flowers and seeds.

The study identified411genes that couldbe related to disease resistance. They alsoidentified other genes that could be relatedto the ripening of the fruit. Knowing thesecharacteristics allows the genetic improve-ment of this species to obtainmore diseaseresistant varieties and better organolepticproperties■

Rosa Manaut / Maribel Pérez

Investigadors de l’Hospital del Mardirigits per Miguel Ángel Checa hanmostrat que la transferència d’embri-

ons congelats augmenta la possibilitatd’un embaràs per fecundació assistidaen un 30%. L’estudi, presentat a la reunióanual de la Societat Europea de Repro-ducció Humana i Embriologia (ESHRE),va dur a terme una revisió sistemàtica de64 estudis i tres assaigs aleatoris. La revisióes va basar en dades sobre 633 fecunda-cions; d’aquestes, 316 van ser assignadesa la transferència d’embrions frescos i 317a embrions congelats. Els resultats vanmostrar que la probabilitat d’un embaràs

Més opcions d’embaràs amb embrions congelatsclínic és significativament més alta en elcas dels embrions congelats.

A més, la congelació de tots els embri-ons generats en un cicle de fecundació es-timulada in vitro i la seva posterior trans-ferència en un cicle natural no estimulatevita algun dels efectes adversos de lesfecundacions in vitro, com ara el risc dela síndrome d’hiperestimulació ovàrica.

Better chance of pregnancywith frozen embryos

Researchers from the Hospital delMar led by Miguel Ángel Checahave shown that the transfer of

frozen embryos increases the chance ofpregnancy through assisted fertilization

by 30%. The study, presented at the annualmeetingof theEuropeanSociety ofHumanReproduction and Embryology (ESHRE),involved a systematic review of 64 studiesand three randomised trials. The reviewwas based on 633 fecundations of which316were done through the transfer of freshembryos and 317 using frozen embryos.The results showed that the probability ofachieving a clinical pregnancy is signifi-cantly higher in the caseof frozenembryos.

In addition, the freezing of all embryoscreated in an in vitro stimulated fertili-zation and their subsequent transfer ina natural non-stimulated cycle avoidscommon adverse effects of in vitro fertili-zations, such as ovarian hyperstimulationsyndrome■

Embrions en quatre cèl·lules, el segon diade divisió / Four-cell embryos, the second

day of division

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | setembre de 2012 6

Ferran Sanz

Amb el títol «Beyond omics revo-lutions: integrative knowledgemanagement for empowered he-

althcare and research», més de 30 cien-tífics de diverses disciplines i de prestigiinternacional es van reunir els dies 3 i4 de juliol passats a Barcelona en unesjornades organitzades per B-Debate i elprojecte europeu INBIOMEDvision, li-derat per Ferran Sanz (IMIM-UPF). Lessessions van tenir un format innovadorper fomentar la discussió oberta entre elsparticipants.

Les jornades es van cloure el dijous 5de juliol a l’Auditori del PRBB amb unsimposi obert a tota la comunitat cientí-fica que va comptar amb diferents con-ferències. Es van tractar temes com arala identificació de coneixement científicútil en els llocs d’atenció sanitària, l’ex-plotació en la recerca bàsica de les his-tòries clíniques electròniques, l’aplicacióclínica de la biologia de sistemes i la ges-tió integrada del coneixement en l’R+Dfarmacèutica. La recerca biomèdica estàgenerant molt coneixement útil per a lapràctica clínica, però cal identificar-lo itransmetre’l als professionals sanitaris ials pacients.

Arcadi Navarro

El 17degenerde1912 l’expediciód’R.F.ScottarribavaalPolSudicomprovavaque l’equipd’aventurers d’R. Amund-

sen se’ls havia avançat. En el trist viatge detornada,Scott i els seuscompanysvanmorirde fred. Els seus diaris, trobats entre els cos-sos congelats dels herois, contenen el relatdels seus esforços i descobriments.

La ciència haprogressatmolt enun segle,però continua sent excepcional poder acce-dir a relats divulgatius escrits pelsmateixoscientífics. «Genes de neandertal», de CarlesLalueza Fox (IBE), és una d’aquestes excep-cions. L’autor, un dels paleogenetistes mésdestacats del planeta, ens fa partícips de laseva visió del camp.Amés, ens proporcionaunresumbrillantsobreevolucióhumanare-cent, des de l’Australopithecus fins a l’Homoneanderthalensis.

El relat esdevé autobiogràfic quan ens ex-plica l’aventura apassionant i competitiva,anàlogaa lacarrerapelPolSud,decomlapa-leogenèticaestàresolentelsmisterisquehihaalvoltantd’aquestshomínids,comara lasevaextincióo lasevacapacitatperal llenguatge.

El llibre es va publicar l’any 2006 i desd’aleshoreselmateixautor id’altrescientíficshan fet més descobertes. Com que, al con-trari que Scott, l’autor no hamort congelat itreballaalPRBB,podemdiscutir-lesambell.Sort queen tenim.

“Neanderthal genes”by Carles Lalueza Fox

On January17, 1912, R.F. Scott’s expe-dition arrived at the South Pole andrealised that Amundsen’s team of

explorers had got there before them.On thesad journeyhomeScottandhiscompanions

Joan D. Gispert

Els avenços recents en les tècniquesde neuroimatge ens han permèsd’incrementar el nostre coneixe-

ment sobre el curs de la fisiopatologia del’Alzheimer. Ja podem detectar in vivo lapresència de cúmuls cerebrals de prote-ïna betaamiloide mitjançant la tomogra-fia per emissió de positrons (PET). Ambaquesta tècnica s'observen diversos pro-cessos a nivell molecular després d’haverinjectat una substància radioisotòpica.

L’enorme impacte que ha tingut la PETd’amiloide és inqüestionable: no fa ni 10anys del primer assaig en humans i, desdel mes d’abril passat, ja està aprovadaper a ús clínic als Estats Units. Segonsaquesta primera indicació clínica, l’ab-sència de betaamiloide en pacients ambsímptomes de demència permet descar-tar l’Alzheimer, mentre que és present enles persones amb Alzheimer, en pacients

amb altres trastorns neurològics o inclusen persones sense símptomes. A més,s’ha fet indispensable per avaluar experi-mentalment l’eficàcia dels nous fàrmacscontra la placa amiloide.

Això no obstant, per obtenir dadesútils i fiables a partir de les imatges ésimprescindible conèixer-ne a fons lescaracterístiques i limitacions a l’hora deseleccionar les tècniques de quantifica-ció més adients en cada cas. En resum, laneuroimatge té un paper protagonista enla recerca de la malaltia d’Alzheimer i enel desenvolupament de teràpies eficacesque malalts, cuidadors, metges i investi-gadors cerquen amb afany.

Neuroimaging: new tools againstAlzheimer’s

Recent advances in neuroimagingtechniques have allowed us to in-crease our knowledge about the

course of the pathophysiology of Alzhei-

mer’s. We can detect in vivo the presenceof brain beta-amyloid protein depositionthrough positron emission tomography(PET). This technique allows processes tobe observed on a molecular level after in-jecting a radioisotopic substance.

Bioinformàtica per a larecerca i l’atenció sanitària

«Genes de neandertal»de Carles Lalueza Fox

Neuroimatge: noves eines contra l’Alzheimer

Bioinformatics and medical informaticsto improve health care and research

Under the title “Beyond omics re-volutions: integrative knowledgemanagement for empowered

healthcare and research”, more than 30internationally renowned scientists fromdiverse disciplines came together on theJuly 3 and 4 in Barcelona for debates or-ganised by B-Debate and the EuropeanINBIOMEDvision project, led by FerranSanz (IMIM-UPF). The sessions had aninnovative format to encourage open dis-cussion among the participants.

The workshops were closed on July 5 inthe PRBB Auditorium with a symposiumopen to the entire scientific community,which included various conferences. Issu-es addressed included the identificationof scientific knowledge useful in hospitalsand clinics, the use of electronic medicalrecords in basic research, clinical appli-cation of systems biology and integratedknowledge management in pharmaceu-tical R & D. Biomedical research is gene-rating a great deal of knowledge useful forclinical practice, but it must be identifiedand transferred to health professionalsand patients■

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

CIÈNCIA AL DESCOBERT / UNCOUVERED SCIENCE

RESSENYA / REVIEW

Debats durant les jornades / Debates during the sessions

The enormous impact of the amyloidPET is unquestionable: not even 10 yearshave passed since the first human trialand as of April it has been approved forclinical use in the United States. Accor-ding to this first clinical indication, theabsence of beta-amyloid in patients withsymptoms of dementia rules out Alzhei-mer’s, whilst it is present in people withAlzheimer's , other neurological disordersor even in those with no symptoms. It hasbecome indispensable to experimentallyevaluate the effectiveness of new drugsagainst amyloid plaques. However, toobtain useful and reliable data from theimages is essential to understand the-ir characteristics and limitations whenselecting the most appropriate measu-rement techniques in each case. In sum-mary, neuroimaging plays a key role inAlzheimer’s research and the develop-ment of effective therapies that patients,caregivers, doctors and researchers reallyneed■

Imatge PET d’un malalt d’Alzheimer ambbetaamiloide en vermell / PET image of anAlzheimer’s patient with beta-amyloid in red

©University

ofPitts

burg–PE

TAm

yloidImagingGroup

died of cold. Their papers, found amongthe frozen bodies of the heroes, relate theirefforts anddiscoveries.

Science has progressed a long way in acentury,butaccess topopularwritingby thescientists themselves remains an exception.“Neanderthal genes” byCarles Lalueza-Fox(IBE) is oneof these exceptions. The author,oneof themostprominentpalaeogeneticistson the planet,makes us part of his vision ofthe field.He also provides uswith a brilliantsummary of recent human evolution, fromAustralopithecus toHomoneanderthalensis.

The story becomes autobiographicalwhen he explains the exciting and com-petitive adventure, analogous to the raceto the South Pole, of how palaeogeneticsis solving themysteries surrounding thesehominids, such as their extinction or theircapacity for language.

The bookwas published in 2006 and sin-ce thenboth the author andother scientistshave made further discoveries. As, unlikeScott, the author has not yet frozen to deathandworksat thePRBB,wecandiscuss themwithhim.Luckily forus■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org7 setembre de 2012 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Mar Carrió LlachBarcelona, 1974

Professora de la UPF i membredel Grup de Recerca Educativaen Ciències de la Salut (GRECS)

Quins són els teus hobbies?Fer pastissos, anar a la muntanyai penjar-me d’un trapezi.

Què et faria totalment feliç?Barcelona sense cotxes.

Què és el que més et molesta?L’avarícia.

Quin és el teu personatge favorit(fictici o real)?El detectiu Monk.

Quin és el teu millor defecte?No veure els perills.

Quin talent t’agradaria tenir?Saber cantar.

El teu lema?El clàssic: «Sols es viu una vegada».

What are your hobbies?Baking cakes, going to the mountainsand hanging from a trapeze oranything like that.

What would make you absolutelyhappy?Barcelona without cars.

What bothers you most?Greed.

Who is your favourite real orfictitious person?Monk, the detective.

What is your worst failing?Not seeing any danger.

What talent would you like to have?The ability to sing.

Your motto?The classic: “You only live once”■

1. Lluitant per la victòria a la final de 6x6 / Fighting for the victory in the 6x6 final 2. Un emocionant punt a la final de 4x4 / An exciting point in the 4x4final 3. Les celebracions al mar / Celebrating in the sea 4-5. Gaudint de la batucada LaBandSambant / Enjoying the batucada band LaBandSambant6. Portuitanyols, a l’escenari / Portuitanyols, on stage 7. Regenerators, amb la seva copa / Regenerators with their cup 8. The Pfeepher Cools vananimar la festa / The Pfeepher Cools chereed the party

6x6Cracks1. Regenerators2. Zorroclocos3. Pepeta_arancino

Quasi-cracks1.Paambtomaquet i friarielli2. Graffin3. Sugarpets

Quasi-que-no1. Vollywood2. Glom3. The big lunowski

Disasters1. Po_ya_ta_limpia2. Theundiferentiated3. Gens bojos

4X4

Cracks1. Sandrover2. Portuitanyols3. Escarpins

Quasi-cracks1. Pandilla de pringats2. Les_not_so_fantasticos_43. Pedo puskarras

Quasi-que-no1. Beachbumbas2.Half a beast3. Pronto

Disasters1. V_de_volley2. Suplentes forever3. Almejas rasuradas

CLASSIFICACIÓ FINAL / FINAL CLASSIFICATION

PREMIS ESPECIALS

EquipFair Play:Pinkwigs 2.0Equipmés lluitador:ZorroclocosEquip ambel nommésoriginal:Po_ya_ta_limpia

6x6ZorroclocosMedusasSandeatersVoleiballcoucher avecmoiRegeneratorsCavallers del santcrealEvoleibolnaranjitosTonys bitchesPepeta_arancinoAnimal factoryGlomm+3 6Half a beastZakasnjenirazvojVollywoodGens bojosEvoleibol pitufosTheundiferentiatedLa occa loca y a pormás copasSugarpetsSeqs on the beachEvoleibolpetardosPaambtomaquet i friarielliThe punishersVolley blotsGraffinOccuvoleyStinking slavesPinkwigs 2.0The big lunowskiPollyclonal_anti_volleysPo_ya_ta_limpiaSix on the beach

NamelessMusculatorsTocapilotes

4x4SandroverBeachbumbasTocapilotes +ProntoLes_not_so_fantasticos_4PortuitanyolsPolyclonalAnti_VoleysPandilla de pringatsUrlequins,Suplentes foreverMés que un teamSandwormsPedopuskarrasAlmejas rasuradasCojos de la ComarcaThefirstarrivalsBisonGrassTestículos de JehováEscarpinsHalf a beastThe strokesGrep ball killallGeeks and chickV_de_volleyCool BlueMisfitsEscarpinsChocolate

EQUIPS PARTICIPANTS / PARTICIPATING TEAMS

1

4

7

2

5

3

68

Festa d’estiu del PRBBESPECIAL VÒLEI / VOLLEYBALL SPECIAL

Edifici www.prbb.org | setembre de 2012 8

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:Manuel Lamas

Editors:Maruxa Martínez-CamposJ. Agustín López Martínez

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Maribel Pérez (Hospital del Mar)Gisela Sanmartín (CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Maria Van Dongen (CMRB)Mònica Rodríguez (PRBB)

María Escrivá (FPM)

Centres:Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la UniversitatPompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 BarcelonaE-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796-2009Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.orgFotografia de Maurizio Gentile (IMIM) / Picture by Maurizio Gentile (IMIM)

AGENDA

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your picturesrelated to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH17 de setembre. First DCEXS Sym-posium devoted to Calcium Signa-lling and organized by CEXS-UPF atthe PRBB Auditorium.

20 de setembre. Acte de lliuramentde la 3ª Edició del Premi Solé Tura2012 per a obres audiovisuals sobrel’Alzheimer, amb la col·laboració del’FPM; a les 19:00 h a l’Auditori Tor-re Agbar.

28 de setembre. Nit de la recerca;de 10:00 a 22:00 h al PRBB.

30 de setembre. Deadline registra-tion Anniversary Symposium: 10Years of Research, Education & Trai-ning at the CRG. Online registrationat: www.crg.eu/2012_symposium.

5 d’octubre. Jornada de formaciócontinuada per a personal d’estabu-laris, organitzada pel PRBB i Harlan;de 13:00 a 15:00 h a l’Auditori.

6 d’octubre. Jornada de Por tesObertes dels centres del PRBB; desde les 10:00 h. Més informació i pre-inscripció a: www.prbb.org/openday.

Per a més informació, entreu al portal prbb.net.

For more information please go to the prbb.netportal.

Elvira López

A rt, xerrades, experiments, visites,màgia... però sobretot ciència.Aquest és el menú de la cinquena

Jornada de Portes Obertes dels centresdel PRBB, enguany dedicada a la neuro-ciència. Des de les 10 del matí del 6 d’oc-tubre que ve, el Parc obre els seus labora-toris i ofereix activitats de divulgació per atot tipus de públics.

Es podran visitar tots els racons del’edifici amb visites guiades pels mateixosinvestigadors. Si encara queden dubtesper resoldre, durant tot el dia s’oferiranxerrades sobre diferents temes i, al finalde la jornada, un Cafè Científic. Per alsmés petits també hi haura un espectaclede titelles. Amés, dues exposicions dona-ran dues perspectives sobre la neuroci-ència: un recordatori dels neurocientíficsmés destacats i la visió sobre el cervell del’artista Elizabeth Jameson.

Per evitar cues, aquest any la preins-cripció a les visites guiades es pot fer a laweb www.prbb.org/openday.

Enjoy science at the Open Day

A rt, experiments, tours, magic...and especially science. This is themenu for the 5th PRBBOpenDay,

which this year is dedicated to neurosci-ence. From 10am on October 6 the parkwill open its labs to the public and offereducational activities for everyone.

Laia Cendrós

Amb l’objectiu d’estalviar energia i deconscienciar elsmembres del CRG imillorarelsseushàbitssostenibles,es

va portar a termeuna campanyade sosteni-bilitat durant elsmesos de juny i juliol d’en-guany. Durant el 2011 el CRG va usar prouenergiaper il·luminar755casesenunany,esvanemprar 1.000.000de fulls i es van recollir4.211contenidorsderesidusdels laboratoris.Aquestes xifres es poden reduir simplementapagant l’ordinador, els llums i els extractorsensortirde la feina!Pensaenverd!

Laia Cendrós / Gisela Sanmartín

El PRBB ha rebut uns investigadorsmolt especials del 9 al 20 de juli-ol. Nou estudiants de 15 a 16 anys

es van incorporar a diferents laboratorisdels centres en el marc del programa Jo-ves i Ciència de Catalunya Caixa (E2C3).El CREAL va rebre dos estudiants, a l'igualque el CMRB on dos estudiants van col-laborar amb MercèMartí i Meritxell Car-rió. Al CRG han estat cinc els joves quehan treballat als laboratoris de GuillaumeFilion, Thomas Graf, Manuel Mendoza,Roderic Guigó i Ben Lehner.

All corners of the building will be ac-cessible via guided tours by the rese-archers. And, if any doubts still remain,there will be presentations on differenttopics all day, topped off by a scientificcafé. For children, there will be a puppetsshow. In addition, two exhibitions willgive different perspectives on neurosci-ence: a reminder of the leading neurosci-entists, and the artist Elizabeth Jameson’svision of the brain.

To avoid queues, this year the pre-registration for guided tours is online atwww.prbb.org/openday■

Gaudir de la ciència Sostenibilitat al CRG

Colònies científiques

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

Sustainability campaign at the CRG

W ith the aim of saving energy aswell as raising awareness andimproving the habits of the

CRG employees, a sustainability cam-paign was carried out during June andJuly. In 2011 the CRGused enough energyto power 755 homes for a year, 4,277 labwaste container units were collected and1,000,000 A4 sheets were consumed.These numbers can be reduced simplyby turning off the computer, lights, ma-chines or chemical extractor hoods whenleaving work! Think green!■

Scientific summer camp

From July 9 to 20, the PRBBplayedhostto a group of very special researchers.Nine students agedbetween15and16

joined various laboratories of the centres attheparkaspartof theCatalunyaCaixaYoungPeople andScienceprogramme(E2C3). TheCREAL hosted two students who were in-volved in projects related to environmentaleffectsandcancer.TwostudentscollaboratedwithCMRBresearchersMercèMartíandMe-ritxellCarrió; and fivemoreworked in the la-boratoriesofGuillaumeFilion,ThomasGraf,Manuel Mendoza, Roderic Guigó and BenLehner fromtheCRG■