Editorial

Maribel Pérez

El dia 11 de juny es va ce-lebrar l’acte de col·locacióde la primera pedra per a

l’ampliació de l’Hospital delMar, amb la presència de l’al-calde Jordi Hereu, i la conselle-ra de Salut, Marina Geli. El Plad’amplicació representarà nouanys d’esforços per a engran-dir els espais i actualitzar lesinstal·lacions i equipaments del’hospital.

L’objectiu és adequar el cen-tre a la realitat de la seva po-blació de referència més de320.000 habitants de CiutatVella i Sant Martí.

El Pla preveu que la superfí-cie del centre passi de 44.176

m2 a 103.527 m2. El nou centrecomptarà amb 532 llits conven-cionals i 60 per a malalts crí-tics, i es duplicaran els puntsd’atenció al servei d’urgènciesarribant fins als 60.

El nou hospital veurà un in-crement en el nombre de quirò-fans, sales de parts, punts d’a-tenció als nous hospitals de diai punts de consultes i diagnòs-tics.

A més comptarà amb 3 ac-celeradors lineals de darrera ge-neració dins d’un nou servei deradioteràpia, i hi haurà un incre-ment de la capacitat de l’àreade cirurgia sense ingrés i del’àrea per al tractament del do-lor. Els arquitectes que signenel projecte són Albert Pineda iManel Brullet.

A great hospital for a

great project

On June 11, the founda-tion stone of the enlarge-ment of Hospital del Mar

was laid in an event with theparticipation of the BarcelonaMayor Jordi Hereu, and the Ca-talan Health Minister MarinaGeli. The enlargement will rep-resent nine years of efforts todouble the spaces and updatethe installations and equipmentsof the hospital.

The aim is to adapt the cen-tre to its reference population,more than 320,000 people fromthe Ciutat Vella and Sant Martíneighbourhoods.

The enlargement of the Hos-pital del Mar means an increase

in the surface from 44,176 m2

to 103,527 m2. The new centrewill have 532 standard bedsand 60 beds for critical pa-tients. The attention points inthe emergency services willdouble up to 60.

The hospital will see an in-crease in the number of labourrooms, operation rooms, andpoints of consultation and diag-nostic.

It will also have three last-generation linear accelerators ina new radiotherapy service, andthere will be an important in-crease in the capacity of thesurgery without admission andthe pain treatment areas. Thearchitects responsible for the proj-ect are Albert Pineda i ManelBrullet �

el·lipse PARC RECERCABIOMÈDICABARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Juliol-Agost de 2008 NÚM. 13 www.prbb.org GRATUÏT

PRIMERA PEDRA COL·LOCADA / FOUNDATION STONE LAID

Un gran hospital per a un gran projecte

Simulació de l’hospital l’any 2017, un cop finalitzat el Pla d’ampliació

Citizens and scientists

Scientists and the publichave a curious relation-ship. Scientists depend

on the public for support andfunding, but they are alsoguardians of specialised kno-wledge which they inadvert-edly shield from public scruti-ny with their science-speak.

For the public the relation-ship is also contradictory. Welove the fruits of science:antibiotics, aeroplanes andemail are part of daily life.But we are suspicious becausescientific knowledge can beused badly —weapons andpollution are big concerns.

Ethics are at the heart ofthe scientific enterprise. Yetvalues in science are not fi-xed but must grow with know-ledge. And everyone can helpdevelop these values.

Scientists are also citizensand must learn to talk likethem. And citizens can alsobe scientists if they balancean open-mind with criticalthinking and demand for evi-dence. The European Scien-ce Open Forum (ESOF) in “LaFira de Barcelona” on 18-22July will be a great opportu-nity for this exchange.

Elinor Thompson

Ciutadans i científics

Els científics i el públictenen una relació curio-sa. Els científics depe-

nen del públic per al seu su-port i finançament. Però sóntambé els guardians del co-neixement especialitzat, quel’oculten inadvertidament alpúblic amb el seu parlar.

Per als ciutadans, la rela-ció també és contradictòria.Ens encanten els fruits de laciència: els antibiòtics i elsavions són part de la vidadiària. Però sospitem del co-neixe ment científic, ja quepot ser mal utilitzat.

L’ètica es troba al cor dela ciència. Però els valors en laciència no són fixos, sinó quecanvien amb el coneixement.Tothom pot ajudar en aquestprocés.

Els científics són ciuta-dans, i han d’aprendre a parlarcom aquests. I els ciutadanstambé poden ser científics sitenen una ment oberta, es-perit crític i van al darrera deles evidències. El Fòrum ObertEuropeu de Ciència (ESOF) aBarcelona del 18 al 22 de ju-liol serà una gran oportunitatper a aquest intercanvi.

Elinor Thompson

Sumari / Summary

Ciència

Notícies científiques | Scientific news 2-5

Perfil de grup | Group profile: Jordi Villà (GRIB: IMIM-UPF) 3

Foto científica | Scientific photo 3

Entrevista | Interview: Harry Kroto 4

Conferències | Conferences PRBB-CRG: Juliol/July 4-5

Ciència al descobert | Science uncovered: Epigenètica: més enllà dels gens 6

Diversitat

Notícies generals | General news 2-7

El plat preferit de… | The favourite dish of… Cédrik Magis (CRG)de França recomana: Pomes farcides de gambes 6

Reportatge especial | Special report: ESOF 2008 8

Edifici

Art al PRBB | Art at the PRBB 5

PRBB sostenible | Sustainable PRBB 7

La foto del mes | Photo of the month 7

Diari EL·LIPSE núm. 13 4/7/08 11:02 Página 1

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Ciència www.prbb.org | juliol-agost de 2008 2

Nou mètode per identificar variants dels gens humansEl mètode utilitzat fins ara peridentificar variants de gens,anomenat RACE, presenta difi-cultats a l’hora de detectar elstrànscrits menys abundants.Per superar aquest problema,els investigadors han dissenyatuna estratègia que anomenenRACEarray i que, combinantRACE amb microarrays (o mi-croxips), permet de seleccionarespecíficament les variants no-ves de gens, que solen ser elstrànscrits menys nombrosos.

En una prova pilot amb ungrup de gens humans, els cien-

Núria Pérez / Gloria Lligadas

Ja existeix un protocol peridentificar més eficientmentnoves variants dels gens.

Aquest ha estat desenvolupatper un grup internacional d’in-vestigadors coordinats per Ro-deric Guigó, del CRG i del GRIB(UPF/IMIM), i s’ha publicat a larevista Nature Methods.

Quan un gen s’expressa potdonar lloc a diferents molèculesd’RNA (trànscrits) que són pro-duïdes en diferents quantitats.

Descobriment pioner en el control espacial de l’expressió dels gens

en la segregació dels cromoso-mes durant la divisió cel·lular.

Els científics han vist queaquests mRNAs s’uneixen alscromosomes i als microtúbulsdel fus mitótic a través de la pro-teïna CEBP, una proteïna que,a més, controla la seva traduc-ció. És així com els mRNAs arri-ben fins als cromosomes, onsón traduïts localment gràcies ala pròpia CEBP. De bloquejar launió de CEBP amb aquests RNAsen resulta una traducció deslo-calitzada i, per tant, defectes enla divisió cel·lular.

Aquest treball és la continua-ció de dues publicacions recentsdel grup d’en Raúl Méndez, ons’identificaven els mecanismes

Laia Cendrós

Per primera vegada s’ha de-mostrat l’important paperde la traducció localitzada

de l’RNA durant la divisió cel·lu-lar. L’estudi és una col·laboraciódels grups d’en Raúl Méndez ide na Isabelle Vernos, ambdósdel CRG.

L’expressió dels gens en elmoment i el lloc adequats ésessencial per al correcte funcio-nament de la cèl·lula. En aquesttreball, publicat a Nature CellBiology, els investigadors hananalitzat el control de la traduc-ció de dos mRNAs que codifi-quen per proteïnes essencials

de control temporal de la tra-ducció que fan que aquestas’activi o es desactivi en un mo-ment determinat.

Pioneer discovery of

the spatial control

of gene expression

The important role of spa-tially localised translationof RNA during cell division

has been demonstrated forthe first time in a study by thegroups of Raúl Méndez and Is-abelle Vernos, from the CRG.

Gene expression at the righttime and place is essential forthe correct functioning of thecell. In this work, published in

Nature Cell Biology, the re-searchers have analysed thetranslational regulation of twomRNAs encoding proteins re-quired for the chromosomesegregation during cell divi-sion.

La UPF i el CRG creen la seva primeraspin off biomèdica

i Reimund Fickert (PRBB), queva participar al concurs d’em-preneduria, quedant entre els20 primers dels 100 que es vanpresentar. El seu objectiu seriacrear logotips personalitzats através del perfil genètic únic decada persona.

UPF and CRG create their

first biomedical spin off

The “Quantitative GenomicMedicine Laboratories” (q-Genomics) project, an ini-

tiative of Xavier Estivill (CRG),Luis Pérez Jurado (UPF) andLluís Armengol (CRG) that wasone of the 3 finalists of the“Barcelona Capital of Entrepre-neurship Prize”, has alreadystarted the proceedings for itscreation.

The future company, the firstcreated by the CRG from the re-search made by its scientists,

Maruxa Martínez-Campos

El projecte «QuantitativeGenomic Medicine Labo-ratories» (q-Genomics), una

iniciativa de Xavier Estivill (CRG),Luis Pérez Jurado (UPF) i LluísArmengol (CRG) que ha quedatentre els 3 finalistes als PremisBarcelona Capital Emprenedora,ja ha començat els tràmits de laseva creació.

La futura empresa, la prime-ra creada al Centre de Regula-ció Genòmica (CRG) a partir dela recerca dels seus investiga-dors, té previst fer un xip d’ADNque permetrà la detecció prena-tal d’anomalies genètiques enel fetus d’una forma més ràpidai fins a cent vegades més preci-sa del que s’aconsegueix actual-ment.

«Genotiptag» és un altre plade negoci, de David Comas (UPF)

national group of researcherscoordinated by Roderic Guigó,from the CRG and the ResearchUnit on Biomedical Informat-ics (GRIB: UPF/IMIM), and hasbeen published in Nature Meth-ods.

When a gene is expressed, itcan give rise to different RNAmolecules (transcripts) whichare produced in different quan-tities. The method used so farto identify gene variants, RACE,has difficulties to detect lowabundance transcripts. In orderto overcome this problem, the

scientists have designed a stra-tegy called RACEarray that, com-bining RACE with microarrays (ormicrochips), allows the specificselection of new transcripts,which tend to be the least abun-dant.

In a pilot test with a group ofgenes, the researchers havediscovered nearly as many newvariants as known ones. Ac-cording to Roderic Guigó, thisimplies that we probably onlyknow a small fraction of all pos-sible variants of each humangene �

The scientists have seen thatthese mRNAs are associatedwith chromosomes and spindle-microtubules through the pro-tein CEBP, which also controlstheir translation. It is thereforethrough the same protein thatthe mRNAs are localised, trans-lationally repressed and latertranslationally activated. Block-ing the binding of CEBP to theseRNAs results in delocalizedtranslation, which in turn caus-es defects in cell division.

This study is the continuationof two recent publications byRaúl Méndez’s group, in whichthe mechanisms of the tempo-ral control of translation wereidentified �

tífics han descobert gairebé tan-tes noves variants com les va-riants que ja eren conegudes.Segons Roderic Guigó, això im-plica que probablement noméses coneix una petita fracció detotes les variants possibles d’unmateix gen.

New method for identifying

gene variants

There is already a protocolto identify more efficientlynew gene variants. This

has been developed by an inter-

aims to make a DNA chip thatwould allow the prenatal detec-tion of genetic abnormalities inthe foetus faster and 100 timesmore precisely than currently.

On the other hand, “Genotip-tag”, a business plan by David

Comas (UPF) and Reimund Fick-ert (PRBB) that got the 20th po-sition amongst the 100 planspresented, aims to create per-sonalised logos through theunique genetic profile of eachperson �

Signatura a la UPF del pacte de socis de la nova empresa

Els RNAs (verd) es localitzen als mi-crotúbuls (vermell), gràcies a CEBP

El PRBB participa en la con-

venció bio més gran del món.

Junt amb 80 delegats catalansde 23 empreses i 18 institu-cions, el PRBB ha participat enla convenció BIO 2008 a SanDiego del 17 al 20 de juny. Elparc fou representat per en Jo-sep Llopart, administrador ge-neral, i Reimund Fickert, directorde projectes. El PRBB estava al’estand de Biocat dins el pavellóEspanyol, el pavelló més gran detots els països europeus.

The PRBB participates in the

world’s largest bio convention.

Together with 80 Catalan dele-gates from 23 companies and18 institutions, the PRBB hasparticipated in this year’s BIO2008 convention in San Diegofrom June 17-20. The PRBB wasincluded in the Biocat stand, wi-thin the Spanish pavilion, whichwas the largest pavilion amongstall European countries �

NOTÍCIES BREUS /

BRIEF NEWS

Diari EL·LIPSE núm. 13 4/7/08 11:02 Página 2

Ciència3 juliol-agost de 2008 | www.prbb.org

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

Maruxa Martínez-Campos

Físics, matemàtics, bioquímics, biò-legs, informàtics i farmacèutics: sethomes i una dona. Aquest és el per-

fil del laboratori de bioquímica i biofísicacomputacional del GRIB, que dirigeix enJordi Villà i Freixa des de fa 5 anys.

El grup es dedica a fer simulacions de di-versos processos bioquímics, així com adesenvolupar els programes informàticsnecessaris per a aquestes simulacions.Uns programes que creen sempre en«Open Source» per tal que puguin ser utilit-zats per la resta de la comunitat científica.

Les simulacions poden ser a diferentsnivells, des de molècules individuals finsa grups de cèl·lules i teixits. Per exemple,simulen la interacció entre proteïnes,complementant els estudis experimen-tals i basant-se en principis fonamentals,per tal de predir quines poden interac-cionar amb quines altres, i quines mu-tacions podrien impedir o ajudar enaquesta interacció. Aquest és el cas dela seva col·laboració amb en Paco Muñoz(UPF), amb qui estudien l’efecte de l’es-très oxidatiu en l’activitat de certs enzimsi la seva possible relació amb l’Alzheimer.

El laboratori també fa simulacions dexarxes de regulació gènica durant el des-envolupament de la placoda òtica del po-llastre, i la seva interacció amb morfògensque s’expressen diferencialment dins delteixit. Això ho fan en col·laboració amb laBerta Alsina, també de la UPF.

El laboratori participa en diversos pro-jectes europeus. Per una banda el «QosCosGrid», un projecte sobre càlcul distribuït,una forma de fer càlculs complexes desde diferents màquines independentsconnectades en xarxa. «Així no cal quedepenguem d’un superordinador, sinóque amb el que té cadascú a casa, enajuntar-ne molts, es poden fer càlculsmolt complexes», diu Villà.

«El problema del càlcul distribuït ésque aquestes màquines no es coneixenentre elles i els costa de comunicar-se»,continua. L’objectiu de “QosCos Grid” éssolucionar aquests problemes de comu-nicació.

Simulant la vida a través de xarxes computacionals

Simulating life through

computer networks

Physicists, mathematicians, bioche-mists, biologists, computer techni-cians and pharmacists seven men

and one woman. This is the profile of theComputional Biochemistry and Biophy-sics group of the GRIB, directed by JordiVillà i Freixa since 5 years ago.

The group makes simulations of sev-eral biochemical processes, and they al-so develop the computer programs need-ed for the simulations. These are alwayscreated as “Open Source” so they canbe used by the rest of the community.

The simulations can be at differentlevels, from individual molecules togroups of cells and tissues. For example,they simulate the interaction betweenproteins, complementing the experimen-tal studies and based on fundamentalprinciples, in order to predict which onescan interact amongst them and whichmutations could prevent or help this in-teraction. This is the case of their col-laboration with Paco Muñoz (UPF), withwhom they study the effect of oxidativestress in the activity of certain enzymesand their possible relation to Alzheimer.

In the other extreme, the group createssimulations of gene regulation networksduring the development of the chicken ot-ic placode and the interaction with mor-phogens that are differentially expressedwithin the tissue. This is done with BertaAlsina, also from the UPF.

The group participates in several Eu-ropean projects. On the one hand

there is “QosCos Grid”, a project on dis-tributed computing, a way of doing complexcalculations from different independentmachines connected within a unique net-work. “This way we don’t depend on a su-percomputer, but joining what everyonehas at home we can do very complex cal-culations”, says Villà.

“The problem with distributed com-puting is that these machines don’tknow each other and they have difficul-ties communicating”, he continues. Theaim of “QosCos Grid” is to solve thesecommunication problems.

“BioBridge” is another of the Euro-pean projects in which they work, a bio-medical informatics initiative that aimsto create a portal for the integration ofgenomic and clinical information usingsystems biology tools. The group usesCOPD (Chronic Obstructive PulmonaryDisease) as a working case. The long-term aim is to find biomarkers, mole-cules that can predict if a person hasmore or less propensity to suffer COPD.

Since this June, the laboratory is al-so part of the European Network of Ex-cellence “Virtual Physiological Human”(VPH), in which other groups at GRIB,those of Ferran Sanz and Manuel Pastor,also participate. This network will helpcreating the necessary infrastructure togenerate the first virtual human being.For this they must make integrated sim-ulations of what happens within a cell,an organ or the whole organism. “Themost important task is to develop stan-dards of how to relate the informationfrom groups working at different levels”,points out Villà.

Within VPH, the group is in charge ofmaking a pilot application on drug safe-ty, in close collaboration with “Ramón yCajal” researcher Gianni de Fabritiis andthe other two groups from the GRIB,

“Many drugs block specific heart ion-ic channels as a side effect. What we tryto do is to make simulations at multiplescales, to see whether a drug couldblock these channels at the molecularlevel, and how would this affect at asupracellular level and at the level of thewhole organism”, concludes Villà �

«BioBridge» és un altre dels estudis eu-ropeus en els que treballen, un projected’informàtica biomèdica que pretén crearun portal que integri informació genòmica iclínica mitjançant les eines pròpies de labiologia de sistemes. El grup utilitza el casde l’EPOC, una malaltia respiratòria sistè-mica causada per diversos factors. L’ob-jectiu a llarg termini és trobar biomarcadors,molècules que diguin si una persona té unapropensió més o menys alta a patir EPOC.

Des d’aquest juny, a més, el laboratoriforma part de la xarxa d’excel·lència eu-ropea «Virtual Physiological Human» (VPH),en la qual hi participen també els grupsd’en Ferran Sanz i d’en Manuel Pastor delGRIB. Aquesta xarxa ajudarà a crear la in-fraestructura necessària per a generar elprimer ésser humà virtual. Per això han defer simulacions de forma integrada de totel que passa dins la cèl·lula, l’òrgan o l’or-ganisme sencer. «El més important ésdesenvolupar els estàndards per relacio-nar la informació de grups treballant a di-ferents escales», assenyala en Jordi.

Dins de la VPH el grup s’encarrega defer una aplicació pilot sobre la seguretaten fàrmacs, en estreta col·laboració ambl’investigador «Ramón y Cajal» Gianni deFabritiis i els altres dos grups del GRIB.

«Molts fàrmacs tenen com a efectesecundari el blocatge d’uns canals iò-nics específics del cor. El que nosaltrespretenem és fer una simulació multies-cala, veure a nivell molecular si un fàr-mac podria blocar aquests canals i comaixò afectaria a nivell supracel·lular i, endarrera instància, a nivell de tot l’orga-nisme», conclou Villà.

GRUP DE BIOQUÍMICA I BIOFÍSICA COMPUTACIONALS (GRIB: IMIM-UPF) - JORDI VILLÀ I FREIXA

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

El dit extra del pollastre

En aquesta imatge cedida per enJoaquín Rodríguez del CMRB, hiveiem la inducció d’un dit extra en

l’espai interdigital del pollastre. Aquestdit ha crescut gràcies a una microesfe-ra (el punt blau a la imatge) que està re-coberta d’Activina A, una molècula ambla capacitat de formar cartílag. La mi-croesfera s’havia introduït a l’espai in-terdigital de l’embrió de pollastre quanaquest tenia només uns 5 dies. Des-prés d’incubar-lo durant 3 dies més,l’Activina A ha induït la formació d’undit.

Aquest model es fa servir per provarla capacitat que tenen diferents com-postos per formar cartílag, i a més po-sa de relleu la potencialitat de les cèl·lu-les embrionàries per formar diferentsestructures durant el desenvolupament.

The extra finger of the chicken

In this image by Joaquín Rodríguezfrom the CMRB we can see the induc-tion of an extra finger in the interdigi-

tal space of a chicken. This finger hasgrown thanks to a microsphere (the blue

dot in the image) that is covered in Ac-tivin A, a molecule with the ability to formcartilage.

The microsphere was introduced inthe interdigital space of the chickenembryo when it was 5 days old. Afterincubating it for 3 more days, the Ac-tivin A induced the formation of the fin-ger.

This model is used to test the abilityof different compounds to form cartilage,and it also emphasizes the potentiality ofembryonic cells to form different struc-tures during development �

Diari EL·LIPSE núm. 13 4/7/08 11:02 Página 3

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

Ciència www.prbb.org | juliol-agost de 2008 4

ENTREVISTA / INTERVIEW

Maruxa Martínez-Campos

Realment cal que tothom sàpiga ciència?

Que un advocat o un polític no sàpi-guen ciència és vergonyós. Els po-lítics haurien de prendre decisions

basades en l’evidència. I la ciència tractaprecisament sobre això, sobre l’evidèn-cia, la resolució de problemes.

Fa que sembli fàcil…

El problema és que la gent només aprènper supervivència, i per a sobreviure avuien dia ningú no necessita tenir pensa-ment crític. Quan vaig tenir la meva prime-ra televisió o el cotxe, els havia d’arre-glar jo mateix de tant en tant. Ara la gentels llença i se’n compra de nous. Hemestat les víctimes del progrés científic.Hi ha un forat negre de coneixement, éscom si tornéssim a l’Edat Mitjana.

Per què els científics tenen problemes

per comunicar la seva feina al públic?

Bé, la ciència és difícil. Però també hosón la música i el llenguatge. La dife-rència és que la gent està en contacteamb aquests darrers des de molt aviat.Els nens escolten música des de queneixen, i quan tenen 3 o 4 anys ja domi-nen la llengua. Però no hi ha una apor-tació similar en ciència, comencem aaprendre’n massa tard i així se’ns famés difícil.

Einstein va dir una vegada: «Si no ho

pots explicar a la teva àvia és que no

ho entens».

No hi estic d’acord. Si pogués explicaren tres minuts per què em van donar elNobel, no hauria valgut la pena tot l’es-forç! Crec que un no pot entendre unacultura sense entendre’n la llengua, i elmateix passa amb la ciència. Per aixònecessitem ensenyar millor la ciència alsnens, per tal que creixin amb la capaci-tat d’entendre i de ser més crítics.

Així doncs, la solució és una millor edu-

cació científica des de l’infantesa?

Sí, els nens tenen una capacitat tre-menda per aprendre si trobem la formade donar-los la informació d’una for-ma adient. Però crec que tenir els nenstots asseguts en files no ho és. Jo en-cara crec en la idea de la «societat delspoetes morts».

I per això intenta ajudar als professors.

Els professors de ciència tenen un pro-blema enorme. Sovint han de donar clas-ses de temes amb els quals no estanfamiliaritzats. Per això els hem d’ajudar.A través del projecte Vega els professorspoden descarregar-se material educatiuque està al dia i que els pot ser útil.

Quin és el millor mitjà per a la comuni-

cació científica?

Internet, sense cap dubte! Durant 12 anyshe estat fent programes per a la BBC. Hegastat molts diners, i les pel·lícules s’hanpassat per la TV un parell de vegades i jaestà. Amb internet, pots muntar un estudiper 20,000$ —menys del que costa una

needs to have critical thinking. When Ifirst got a TV or a car, I had to fix themevery few months. Now people justthrow them away and buy a new one. Wehave been the victims of science’s suc-cess. There’s a black hole of knowledge,it’s like we are going back to the darkages.

Why do scientists have such a hard

work communicating to the public?

Well, science is hard. But then so aremusic or language. The difference isthat people are in touch with them fromvery early in life. Children hear musicsince they are born and at 3 or 4 theycan be fluent in language. But there’s nosimilar input in science, we start learningit too late and so it’s harder to learn.

Einstein said: “If you can’t explain it to

your grandmother, you don’t know it”.

I don’t agree. If I could explain in threeminutes why I got the Nobel Prize itwouldn’t have been worth all the work! Ithink one cannot understand a culturewithout understanding its language, andthe same is true for science. That’s whywe need to teach science better to chil-dren so they grow up with the ability tounderstand, to be more critical.

So better teaching is the solution?

Yes, teaching from early stage. Childrenhave a tremendous capacity to learn ifwe find a way to give them the right in-put. But I don’t think having children sit-ting in rows is the right thing to do. I be-lieve in the dead poets’ society idea.

And that’s why you try to help teachers.

Science teachers have a huge problem,they often have to teach things they arenot familiar with. That’s why we musthelp them. Through the Vega project,teachers can download updated teachingmaterial that can be useful for them.

What is the best medium for science

communication?

Internet, without doubt. For 12 years Ihave been making programs for the BBC.I’ve spent a lot of money, they’ve beenthere and they’ve gone. With the internetyou can set up a studio for 20,000$ —lessthan the cost of a 1 h TV film— and cre-ate loads of movies. And these can bedownloaded thousands of times! �

pel·lícula d’1 h per a la televisió— i crearun munt de pel·lícules. I aquestes es po-den descarregar milers de vegades!

“We are going back to the dark ages”

Is it really necessary for everyone to know

about science?

That a lawyer or a politician doesn’tknow about science is disgraceful.Politicians should take decisions

based on evidence, and science is aboutevidence, about solving problems.

You make it sound easy…

The trouble is that people learn only forsurvival and to survive today, nobody

L’equip darrera l’El·lipse es reuneix un cop al mes

DANNIE DURAND, July 4. Durand,from the Carnegie Mellon Universi-ty in Pittsburgh, USA, works in thedevelopment of computational me-thods for whole genome analysis,

the application of those methods to genomicdata, and the interpretation of the results inlight of contemporary gene and organismalfunction. She is particularly interested in thestudy of the evolution of genomic organizationand function.

HONRAD HOCHEDLINGER, July 7.

Hochedlinger, from Harvard MedicalSchool, USA, tries to understandthe role stem cells play in normaldevelopment and disease. Stem

cells have the dual potential to self-renew andgive rise to differentiated cells. In particular, hefocuses on identifying and characterizing thefactors that control the decision between theirself-renewal and differentiation.

SCOTT DOUGAN, July 11. Dougan,from the Department of Cellular Bi-ology of the University of Georgia,USA, uses the zebrafish, Danio rerio,as a model system to study verte-

brate development, focusing on the mecha-nisms underlying the induction and patterningof the three germ layers, and the coordinatedinteraction of cells from distinct germ layers toform functional organs.

MARK A. RUBIN, July 14. Rubin,from the Department of Pathologyat the Weill Cornell Medical College,USA, aims to develop molecularbiomarkers to distinguish indolent

from aggressive prostate cancer prior to defin-itive treatment. For this he is now characteris-ing the TMPRSS2-ETS gene fusion and stu-dying its role in disease progression and itsclinical implications.

«Estem retrocedint cap a l’Edat Mitjana»HARRY KROTO, PREMI NOBEL DE QUÍMICA I DIVULGADOR, FLORIDA STATE UNIVERSITY

P E R F I L / P RO F I L E

Harry Kroto, químic anglès que treballa actualment a la Florida State Uni-versity, va guanyar el Premi Nobel el 1996 pel seu descobriment dels ful·le-rens. Apart d’aquest èxit científic indiscutible, aquest apassionat del dissenyi dels gràfics de 68 anys és molt actiu en la promoció de la responsabilitatsocial dels científics i de la comunicació científica cap al públic general. Hadesenvolupat dues pàgines web per a promocionar l’educació global enciència a través d’internet: Vega Science Trust (vega.org.uk) i el projecteGEO (Global Educational Outreach - www.geoset.info).

Kroto va venir al PRBB el juny per parlar-nos de com la ciència i la so-cietat haurien d’anar de la mà.

Harry Kroto, an English chemist currently working at the Florida State Uni-versity, won the Nobel Prize in 1996 for his discoveries of fullerenes. Apartfrom his undeniable scientific success, this 68-year old passionate of de-sign and graphics is very active in promoting both social responsibility ofscientists and science communication to the public. He has developed twowebsites promoting global education in science through the internet, theVega Science Trust (vega.org.uk) and the GEO (Global Educational Outreach -www.geoset.info) project.

Kroto came to the PRBB in June to talk about how science and societyshould go hand in hand.

Diari EL·LIPSE núm. 13 4/7/08 11:02 Página 4

Ciència5 juliol-agost de 2008 | www.prbb.org

ART AL PRBB / ART AT THE PRBB

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Isabel Ràfols

El 1917 va ser l’any de la RevolucióRussa, la lluita de classes s’este-nia com la pólvora pel continent i

va tenir un dels seus paral·lels artísticsen el Surrealisme. Després de la Prime-ra Guerra Mundial la majoria de la pobla-ció no tenia consciència de viure en unlloc civilitzat, i semblava que la burgesiaera garant del sentit comú envers de lafollia de la lluita de classes.

Als surrealistes els hi agrada repre-sentar allò que hi ha a l’inconscient, lapart de la nostra psique on resideixenels instints i les passions, controlada perla tapa de la censura. A la bogeria de larevolució socialista se li oposava el sen-tit comú de la burgesia.

El Surrealisme fa la seva revolucióconsiderant l’inconscient un inconscientde classe, envers la lucidesa burgesa.Els vicis, la culpa i les ombres quedarandibuixats per sempre gràcies a artistescom Max Ernst (1891-1976).

Però Ernst també deia «No pot haveruna revolució total, sinó una revoluciópermanent. Com l’amor, és el goig fona-mental de la vida.» Al despatx del direc-tor general del PRBB hi ha «Composició».Si el mireu bé hi veureu gravats l’amor ila revolució eterns.

La revolució permanent

Laia Cendrós

El grup d’en Jordi Vilardell, del CRG,ha descrit un nou mecanisme deregulació gènica en un article a Mo-

lecular Cell. És el cas d’L30, una proteï-na essencial per a les cèl·lules de lle-vat que inhibeix el procés d’«splicing» delseu propi ARN.

L’autoinhibició és una forma comunade controlar que una determinada pro-teïna no es produeixi en quantitats ex-cessives. La novetat del cas de l’L30,però, radica en la forma en que això suc-ceeix.

En la majoria dels casos, les proteï-nes inhibeixen la maduració del propi

ARN interaccionant amb els factors queactiven l’«splicing» i bloquejant-los. Encanvi, L30 ho fa unint-se directament alseu ARN. Això afecta a l’estructura quehauria de ser substracte de l’«splicing»,impedint així que aquest procés tinguilloc.

A més de tractar-se d’una estratègiamai descrita, aquest sistema és unexemple de la capacitat evolutiva de lescèl·lules. L’ARN ha creat una estructuraque mimetitza el lloc on s’uneix la pro-teïna L30 per fer la seva funció.

«Creiem que aquest tipus de meca-nismes no es donen només a la proteïnaL30», comenta en Vilardell. Això obrauna porta cap a una nova visió molt méssofisticada de la regulació.

Una nova estratègia per controlar l’expressió gènica

The permanent revolution

The year 1917 was the year of theRussian Revolution; the class strug-gle expanded like gun powder throu-

ghout the continent and Surrealism wasone of its artistic parallels. After the FirstWorld War, most of the population did nothave the consciousness of living in a civ-ilized place, and it seemed that the bour-geoisie was the guarantee of commonsense, in contrast to the madness of theclass struggle.

Surrealists like to represent what is inthe unconscious, the part of our psychewhere instincts and passions reside, andwhich is controlled by the lid of the cen-sorship. In contrast to the madness ofthe socialist revolution was the commonsense of the bourgeoisie. Surrealismmakes its own revolution considering theunconscious as a “class” unconscious,with respect to the bourgeois lucidity.The vices, the blame and the shadowswill remain forever in drawings thanks toartists such as Max Ernst (1891-1976).

But Ernst also said “There cannot bea total revolution, but a permanent revo-lution. Like love, it is the fundamental joyof life.” In the office of the General Di-rector of the PRBB one can find “Compo-sició”. If you look at it closely, you willsee in it the eternal love and revolution. �

MADAN BABU, July 18. Babu, fromthe MRC-Laboratory of MolecularBiology in Cambridge, the UnitedKingdom, is investigating the prop-erties of biological networks and

developing methods to uncover general orga-nizational principles that are otherwise notobvious. In particular, he is interested in un-derstanding the evolution of the cell size reg-ulation, cell morphology and cell-to-cell com-munication processes at a systems level.

CHRISTIAN KEYSERS, July 21.

Keysers, from the University Med-ical Center in Groningen, The Nether-lands, aims to understand theneural basis of empathy and its

dysfunction by investigating shared circuits.These are specific brain areas that are in-volved when we perform certain actions orhave certain emotions and also when we seesomeone else performing similar actions orhaving similar emotions.

DAVID A. WILLIAMS, July 25. Wil-liams, from the Children’s Hospitalin Boston and Professor of paedi-atrics at Harvard Medical School,USA, is specialised in blood disor-

ders. Williams’ interests go from the study ofblood stem cell biology, blood formation andleukaemia to the treatment of genetic blooddisorders using gene therapy.

GERALD R. CRABTREE, July 29.

Crabtree, from Stanford University,USA, is trying to understand howcells perceive and respond to theirenvironment. He focuses on the

NFAT signalling pathway that plays many es-sential roles in vertebrate organogenesis anddevelopment, and he is also analysing the pre-existing chromatin context in which the differ-ent signals are received.

A new strategy to control gene

expression

The group directed by Jordi Vilardell,from the Center for Genomic Regu-lation (CRG) has described a new

gene regulation mechanism in an articlein Molecular Cell. It is about L30, an es-sential yeast protein that inhibits splicingof its own RNA.

Autoinhibition is a common way ofcontrolling that a specific protein is notproduced in excessive quantities. Thenovelty in the case of L30 lies in theway in which this autoinhibition takesplace.

In most cases, proteins inhibit thematuration of their own RNA by interact-

ing with the splicing factors and blockingthem. L30, on the other hand, does it bybinding directly to its own RNA. This af-fects the actual structure that should bethe substrate of splicing, and preventsthis process.

Apar t from a strategy never de-scribed before, this system is also anexample of the capacity of cells toevolve. The RNA has created a struc-ture that mimics the place where theprotein L30 usually binds to in order todo its function.

“We believe that this type of mech-anism is not unique for L30”, says Vi-lardell. This opens a door to a moresophisticated vision of gene regula-tion �

«Composició», de Max Ernst (1891-1976)

Diari EL·LIPSE núm. 13 4/7/08 11:02 Página 5

www.prbb.org | juliol-agost de 2008 6Diversitat

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

portant en l’«imprinting» (o imprenta ge-nètica), que és una marca que fa que unmateix gen s’expressi o no segons siprové del gàmeta femení o del masculí.

I quina importància tenen aquestsfenòmens? Per una banda ajuden a ex-plicar les diferències entre bessons idèn-tics, persones que comparteixen la ma-teixa seqüència de DNA però que podentenir diferents variants epigenètiques.

Però, a més, la «capa» epigenètica dela informació resulta crucial per al des-

Epigenètica, més enllà dels gensMaruxa Martínez-Campos

Epi», en grec, significa «damunt». Peraixò s’anomena epigenètica a l’es-tudi de tot allò que està «damunt»

dels gens, una «capa» d’informació addi-cional que controla la regulació delsgens però que no ve codificada per la se-qüència de DNA.

Un dels fenòmens més coneguts del’epigenètica és la metilació del DNA. ElDNA està format per combinacions de 4nucleòtids, adenina (A), timina (T), guani-na (G) i citosina (C). Aquest últim nucleò-tid pot ser modificat afegint-hi un grup me-til (CH

3). Això és el que s’anomena meti-

lació, i té com a conseqüència un canvien l’expressió del gen que ha estat mo-dificat, que generalment queda inhibida.

Un altre tipus de canvi epigenètic ésla modificació de les histones, unes pro-teïnes associades al DNA i que junt ambaquest conformen la cromatina. Les his-tones, com el DNA, poden ser metilades,però també acetilades, afegint-hi un grupacetil (CH

3CO), o fosforilades amb un

grup fosfat (PO4). Qualsevol d’aquestes

modificacions canvia l’estructura de leshistones i, per tant, de la cromatina quecompacta fins a 10.000 vegades al DNA.

La combinació d’aquestes modifica-cions epigenètiques juga un paper im-

envolupament, el creixement i l’envelli-ment de totes les persones.

Els canvis epigenètics també estan in-volucrats amb el càncer. En els darrersanys s’ha vist que les pertorbacions del’estructura de la cromatina i altres fe-nòmens epigenètics poden causar unaexpressió de gens inadequada que donilloc a un creixement cel·lular maligne.

Epigenetics, beyond the genes

Epi” means “on the top of” in Greek.This is why the study of that whichis “on the top of” the genes is ca-

lled epigenetics. It is an additional “layer”of information that controls gene regula-tion but which is not codified in the DNAsequence itself.

One of the most well known epigenet-ic phenomena is DNA methylation. DNAis formed by combinations of four nu-cleotides, adenine (A), thiamine (T), gua-nine (G) and cytosine (C). This last onecan be modified by the addition of amethyl group (CH

3). This is what is called

methylation, and its consequence is achange in the expression of the genewhose sequence has been modified,which is generally silenced.

The modification of histones —DNA-associated proteins that form the chro-matin— is another type of epigenetic

change. Histones, as DNA, can be methy-lated, but they can also be acetylated, bythe addition of an acetyl group (CH

3CO),

or phosphorylated with a phosphategroup (PO

4). Any of these modifications

changes the structure of histones andtherefore of chromatin, which compactsDNA up to 10,000 times, leading tochanges in the expression of genes.

A combination of the above describedepigenetic modifications plays an impor-tant role in imprinting, a type of “mark”that implies that a gene will be expres-sed or not, depending on whether it co-mes from the female or male gamete.

And what is the importance of thesephenomena?

On the one hand epigenetics helpsexplaining the differences amongst iden-tical twins, who share the exact sameDNA sequence yet they can have differ-ent epigenetic variants.

But the epigenetic “layer” of informa-tion is crucial for the development,growth and aging of all people.

Epigenetic changes are also involvedwith cancer. Indeed, in the past few years,increasing evidence has suggested thatperturbations of chromatin structure andof other epigenetic mechanisms cancause inappropriate gene expression,which can result in malignant growthand cancer �

Ingredients per a 4 persones: 4 pomes GrannySmith, 1 kg de llagostins / gambes per cadapoma, Calvados, curry, 2 ous per poma, lli-

mona, mantega o oli d’oliva.Per preparar aquesta recepta bretona cal bui-

dar les pomes i regar-les amb suc de llimonaper a que no s’oxidin. Després, tallar la part su-perior de la poma i guardar-la. Daurar les gam-bes o llagostins a la paella, amb la nou de man-tega o l’oli d’oliva durant 1-2 minuts.

Afegir el curry (una culleradeta de cafè percada kilo de gambes o llagostins). Flambejaramb el Calvados. Batre els ous (posar-hi sal ipebre) i afegir-los a la paella. Barrejar tots elsingredients. Emplenar les pomes amb la bar-reja de la paella i tapar amb la seva part supe-rior. Posar al forn, prèviament escalfat a 180 ºC,durant 15 minuts, sense deixar que la poma esposi negra.

També s’hi pot afegir una salsa feta amb ungotet de Calvados, 3 cullerades de mel i unacullerada de vinagre. Deixar reduir en una cas-sola.

Cédrik Magis (CRG) de França recomana: Pomes farcides de gambes

Cedrik Magis (CRG) from France

recommends: Apples filled with prawns

Ingredients for 4 people: 4 Granny Smith ap-ples, 1 kg prawns or king prawns per apple,Calvados, curry powder, 2 eggs per apple,

lemon, butter or olive oil.In order to prepare this Breton recipe you

must empty the apples and put some lemonjuice on them so they don’t oxidize. Then cutthe upper part of the apples and keep themapart. Cook the prawns in a saucepan with thebutter or olive oil during 1-2 minutes.

Add the curry powder (a tea spoon for each1kg of prawns). Add the Calvados and flambé.Whisk the eggs with salt and pepper and addthem to the saucepan. Mix all ingredients. Fillthe apples with the mixture in the saucepanand close them with their upper part. Put in theoven (preheated to 180ºC) for 15 minutes.

You can also add a sauce made with a littleglass of Calvados, 3 tablespoons of honey andone of vinegar �

EL PLAT PREFERIT DE… / THE FAVOURITE DISH OF…

«

“

Diari EL·LIPSE núm. 13 4/7/08 11:02 Página 6

7 juliol-agost de 2008 | www.prbb.org Diversitat

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Fotografia de / Photography by Julien Lagarde (CRG)

PRBB SOSTENIBLE / SUSTAINABLE PRBB

Estalviar aigua

Com n’és de valuosa l’aigua ho sa-bem tots. La recent sequera aCatalunya ens ho ha recordat, i

l’exposició internacional «Expo Zarago-za» que té lloc durant tot l’estiu i estàdedicada a l’aigua i al desenvolupa-ment sostenible, vol emfatitzar-ho en-cara més.

Segons la Generalitat, un habitat-ge plurifamiliar consumeix, de mitja-na, uns 130 litres per persona i dia.Us imagineu quanta aigua es consu-meix al PRBB? Aquí hi ha algunes da-des i idees del que podem fer entretots:

—Una aixeta oberta consumeix fins a10 litres d’aigua per minut. Tancal’aixeta quan no la facis servir,mentre et poses sabó o et raspa-lles les dents. I assegura’t d’avisaral responsable tan aviat com vegisuna aixeta que degota; aquestespoden gastar fins a 30 litres en undia!

—Cada descàrrega del vàter s’emportaentre 5 i 15 litres d’aigua. No facisservir el vàter de paperera!

Fem entre tots un parc més sosteni-ble. Cada gota compta.

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Preparació de la Jornada de Portes

Obertes del PRBB. El proper dissabte 4d’octubre els centres del PRBB obriranles seves portes al públic general per auna visita a les instal·lacions i per a unencontre de més proximitat amb la cièn-cia que es fa al PRBB. Hi haurà pòsters,activitats i experiments a la plaça Dar-win durant el dia, i una festa final a lanit. La jornada l’està organitzant el grup«Science meets Society», i es necessi-ten residents voluntaris! Si esteu inte-ressats en col·laborar, si us plau envieuun correu electrònic a: amartin@imim.es.

Preparation for the PRBB Open Day.

Next October 4th all PRBB centres will beopen for the general public to visit the ins-tallations and get a closer view of thescience done at the PRBB. There will beposters, activities and experiments to doin the Darwin square during the day, anda final party at night. This is being orga-nised by the Science Meets Society in-

itiative, and resident volunteers are ne-eded! If you are interested, please sendan email to: amartin@imim.es.

Nous cursos d’Intervals. L’inscripció alscursos d’estiu en comunicació científi-ca d’Intervals ja és oberta. Els tres ta-llers, que tindran lloc el 9, 10 i 15 de ju-liol, cobriran respectivament els temesde café científic, ràdio i podcasting i pro-ducció de pel·lícules de vídeo. Per a mésinformació i per a inscriure-us si us plauaneu a www.prbb.org/intervals.

New Intervals courses. Courses in theIntervals Summer School on Public Com-munication of Science are now open forregistration. The three workshops on July9, 10 and 15 will cover the subjects ofscience café training, radio and podcas-ting and introduction to film-making forscientists, respectively. For more infor-mation and for registration please go towww.prbb.org/intervals.

Direcció:

Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:

Manuel Lamas

Redacció i edició:

Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:

Rosa Manaut (IMIM-HMar/CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Laia Cendrós (CRG)

Mercè Mascarell (IAT-Inforpress)Maribel Pérez (Hospital del Mar)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres:

Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

Institut d’Alta Tecnologia (IAT)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)

Adreça:

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona

E-mail: comunicacio@prbb.orgWeb: www.prbb.org

Disseny i impressió:

ALTÉS arts gràfiques, s.l.

Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu-nos a

comunicacio@prbb.org

Saving water

We all know how essential wateris. The recent draught in Cat-alonia reminded us of this, and

the international exhibition “Expo Zara-goza” that takes place during all sum-mer and is dedicated to water and susta-inable development, aims to emphasizethis even more.

According to the Catalan government,a family house or apartment consumes,on average, about 130 litres per personand per day. Can you imagine howmuch water is used at the PRBB? Here

are some data and ideas about what wecan do all together: —An open tap consumes 10 litres per

minute. Close the tap when you are notusing it, for example while you are usingsoap or brushing your teeth. Also makesure you let the responsible personknow as soon as you see a leaking tap;they can waste up to 30 litres a day!

—Each time you flush the toilet, be-tween 5 and 15 litres are used. Donot use the WC as a bin for paper!

Let’s make a more sustainable parkamongst all of us. Each drop counts �

Vòlei platja. Half a beast, Juanes iSergios, Double Blind i Corsaris del Ca-lipso han estat els equips el·liminats ala primera fase del campionat de vòleiplatja del PRBB. En plena fase 2, laresta d’equips necessiten el vostre su-port! La cita és cada dia a la platja, ales 18 h i les 19 h. La final està pre-vista cap a finals del juliol, i se cele-brarà una festa pel lliurament de pre-mis.

Beach volley update. Half a beast,Juanes i Sergios, Double Blind andCorsaris del Calipso are the teamsthat have been eliminated in the firstround of the PRBB beach volley cham-pionship. Now that we are in the se-cond round, the rest of the teams ne-ed your support! The date is every dayat the beach, at 6 and 7 pm. The finalis planned for the end of July, and the-re will be a party for the prize presen-tation.

Conveni entre el 22@ i el PRBB. El 18de juny es va signar un conveni decol·laboració entre el 22@ i el PRBB,en presència de l’alcalde de Barce-lona, Jordi Hereu. Aquest conveni con-templa la promoció del clúster de Tec-nologies Mèdiques, així com la col·la-boració d’ambdues institucions perimpulsar diversos projectes del sector,com per exemple el Biobridge 22@,que fomenta la creació d’una incuba-dora bio.

Agreement between 22@ and the PRBB.

On June 18 a collaboration agreementbetween 22@ and the PRBB was signedin the presence of the Mayor of Barcelo-na, Jordi Hereu. This agreement con-siders the promotion of the cluster ofMedical Technologies, as well as the co-llaboration of both institutions to promo-te several projects, such as Biobridge22@, which fosters the creation of a bioincubator.

Diari EL·LIPSE núm. 13 4/7/08 11:03 Página 7

Edifici www.prbb.org | juliol-agost de 2008 8

Euroscience Open Forum: ESOF 2008

REPORTATGE ESPECIAL / SPECIAL REPORT

L’Euroscience Open Forum (ESOF2008), una plataforma oberta per al de-bat i la comunicació entre la comunitat científica i la societat, tindrà llocels propers 18 a 22 de juliol a la Fira de Barcelona. El fòrum està oberttant a experts de disciplines diverses (de ciència, humanitats i ciències so-cials), com a periodistes, economistes, empresaris, polítics i el públic general.

Diversos grups dels centres del PRBB participaran en aquest encontreinterdisciplinari, en el que s’hi esperen uns 4.000 participants. Aquí te-niu un avenç del que podreu veure.

The Euroscience Open Forum (ESOF2008) will take place next July 18-22at the “Fira de Barcelona”. ESOF2008 is an open platform for the deba-te and communication between the scientific community and society. It isopen to experts of several disciplines in science, humanities and socialsciences, as well as to journalists, economists, entrepreneurs, politiciansand the general public.

Several groups from the PRBB will participate in the scientific programof this multidisciplinary meeting, in which about 4,000 participants areexpected. Here you have a preview of what you will be able to see there.

«Drogoaddiccions: del ratolí, a la ment,

a la societat». Aquest és el títol de lasessió que organitza en Miquel-ÀngelSerra (UPF) dins les xerrades científi-ques sobre ment humana i comporta-ment que tindran lloc a l’ESOF.

La sessió consistirà en dues taulesrodones en les que es tractaran elsefectes de les drogues en la salut i enel comportament de les persones i en lesque es proposaran estratègies, tanta nivell científic com polític, per preve-nir-los.

Hi participaran els investigadors delscentres del PRBB Rafael Maldonado(UPF), Olga Valverde (UPF), Marta Torrensi Magí Farré (IMIM-Hospital del Mar), amés de representants d’un diari, d’unaempresa farmacèutica, de la Unió Euro-pea, i del ministeri de salut d’EUA.

La sessió tindrà lloc el dia 19 de14.30 a 18.00 i és oberta a tots els par-ticipants de l’ESOF.

“Drug addiction: from mice to mind to

society”. This is the title of the sessionorganised by Miquel-Àngel Serra (UPF)within the scientific talks about humanmind and behaviour that will take placeat ESOF.

The session will consist of two roundtables in which the effects of drugs onhealth and behaviour will be discussed,and both scientific and political strate-gies to prevent these problems will beproposed.

The participants will include resear-chers from the PRBB centres —RafaelMaldonado (UPF), Olga Valverde (UPF),Marta Torrens (IMIM-Hospital del Mar)and Magí Farré (IMIM-Hospital delMar)— as well as representatives fromnewspapers, pharmaceutical compa-nies, the EU, and the US Health Min-istry.

The session will take place on July 19from 2:30 pm to 6 pm and it is open toall ESOF participants.

Fer ciència amb la PS3. A l’ESOF hi po-dreu conèixer PS3Grid, un projecte grà-cies al qual qualsevol persona que tinguiuna playstation 3 (PS3) pot cedir la ca-pacitat de processament de la consolaper a projectes científics.

El projecte ha estat desenvolupat perGianni de Fabritiis i Giovanni Giupponi (GRIB-IMIM:UPF) —en col·laboració amb MattHarvey (Imperial College, UK)— que tot justhan encetat una col·laboració amb Sony.

Podeu descarregar l’aplicació des delweb www.ps3grid.net a la vostra PS3.Mentre no hi jugueu, la consola resoldràfeines que anirà rebent del servidorps3grid, a on les retornarà un cop aca-bades. Mitjançant aquest sistema, milersde persones d’arreu del món ja han con-tribuït a fer simulacions d’estructures pro-teiques i estudis de dinàmica molecular.

A més dels visitants d’ESOF, qualse-vol persona en podrà aprendre més en elmarc de l’activitat oberta «Simulacionsmoleculars amb PlayStation 3».

Doing science with the PS3. At ESOFyou will find out about PS3Grid, a projectthanks to which any person that has aPlaystation 3 (PS3) can give part of itsprocessing power to scientific projects.

The project was developed by Giannide Fabritiis and Giovanni Giupponi (GRIB)together with Matt Harvey (Imperial Col-lege, UK). They have now just started acollaboration with Sony.

You can download the applicationfrom their website www.ps3grid.net toyour PS3. While you are not playing, theconsole will solve problems that it willreceive from the ps3grid server, to whichthe solutions will be sent. Thousands ofpeople have already helped to make pro-tein structure simulations and moleculardynamics studies this way.

Apart from the ESOF participants, thegeneral population will also be able to learnmore about this in the open activity “Mo-lecular simulations on PlayStation 3” �

Dopatge. El dopatge serà el protagonistade la taula rodona del dia 22, organitzadapel Jordi Segura (IMIM-Hospital del Mar).

De les 14.30 a les 18.00 experts d’or-ganismes anti-dopatge i esportistes enactiu participaran en aquesta sessiócientífica on es parlarà de la situació deldopatge en l’esport en un moment demàxima actualitat del tema, es tractaràjust abans dels Jocs Olímpics de Pekín.

La taula rodona tractarà aspectes genè-rics (Jordi Segura), mèdics (Alain Gar-nier), científics (Francesco Botré), ètics (Mi-chele Verroken) i esportius (David Millar).

Doping. Doping will be the main issue ofthe round table organised by Jordi Segu-ra (IMIM-Hospital del Mar) for June 22.

From 2:30 pm to 6 pm experts frominternational anti-doping organisms andan active sportsman will participate inthis scientific session. They will discussthe situation of doping in sports at atime in which this subject is very topical,just before the Olympic Games in Peking.

The round table will include generic(Jordi Segura), medical (Alain Garnier),scientific (Francesco Botré), ethical (Mi-chele Verroken) and sportive (David Mil-lar) aspects.

Descobrint l’ADN. Què és l’ADN? Comés? Per a què serveix? On es troba? Elsnens i nenes de 6 a 12 anys podran es-brinar-ho en una de les activitats d’ESOFobertes al públic i organitzada pel CRG.

Es tracta d’un taller d’una hora i mit-ja, on els nens podran descobrir ells ma-teixos totes aquestes incògnites. Això hofaran mitjançant el disseny i la construc-ció d’un model cel·lular i d’una maque-ta de la doble hèlix d’ADN, així com la re-presentació teatral de les funcions delsdiferents orgànuls a la cèl·lula i un ta-ller d’extracció d’ADN a partir de pèsols,entre d’altres activitats.

El taller és d’accés lliure i gratuït per atot el públic, i tindrà lloc el dia 18 a les17.00 h, el dia 19 a les 11.30 h, el dia 20a les 10.00 h i el dia 21 a les 11.30 h.

Discovering the DNA. What is DNA? Howdoes it look like? What is its function?Where is it found? Children aged 6 to 12will be able to find out about this in oneof the outreach activities from ESOF thathas been organised by the CRG.

It consists on a workshop of 1’30 h inwhich children will be able to discover allthese mysteries on their own. They willdo so by designing and constructing themodel of a cell and one of the DNA dou-ble helix, by representing in a theatreplay the functions of the different cell or-ganelles, and by extracting DNA fromchickpeas, amongst other activites.

The workshop is free and open tothe general public. It will take place on the18th at 5 pm, on the 19th at 11.30 am,on the 20th at 10 am and on the 21st at11.30 am.

Jordi Segura, director del laboratori d’antidopatge

Participants de la taula rodona del PRBB De Fabritiis, Buch i Giupponi

Diari EL·LIPSE núm. 13 4/7/08 11:03 Página 8