El temps com a objecte informacional

Cap a la gestió del temps com a actiu de coneixement

Josep Cobarsí

Jornada de recerca eLEARN CENTER

1 de juny de 2011

1) Motivació

2) Textos i imatges sobre el temps

3) Del temps industrial/newtonià al temps en xarxa

4) La gestió del temps com a (potencial) actiu de coneixement

5) Cap a una caracterització informacional del temps

6) Bibliografia

2

Pronòstic de Claudi Alsina en la conferència de clausura de les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació 2011:

“ A principis del segle XXII, la UOC continua sent una universitat capdavantera en e-learning.”

A principis del segle XXI, un estudiant ens diu:

“Jo em pensava que, com que la UOC és una universitat tant tecnològica, el temps hi transcorria de manera diferent...”

1. Motivació

3

A principis del segle XXI, la legalitat vigent a l’Estat espanyol (Real Decreto 1393/2007) estableix:

• El crèdit ECTS és una unitat de 25 hores de treball per un estudiant tipus.• Un grau està format per 240 crèdits ECTS.

La legalitat i la pràctica diària apunten a un difícil equilibri per a l’estudiant entre:

• Temps d’estudi.• Temps laboral.• Temps personal.

1. Motivació

4

Testimoni de Tuiavii de Tiavea de principis del segle XX als seus paisans de Samoa, després d’una estada a Europa:

“... mai no estan satisfets amb el seu temps i culpen el Gran Esperit per no donar-los-en més. Encara que mai no hi haurà més temps entre la sortida i la posta de sol, aquest no és prou per a ells.”

“... divideixen cada nou dia en un patró complex, el tallen en peces, de la mateixa manera que nosaltres tallem l’interior d’un coco amb un matxet.”

“... es donen sovint uns a altres temps i cap regal no és més preuat entre ells.”

“... homes, dones i fins i tot nens porten una màquina que els diu l’hora.”

2. Textos i imatges …

5

2. Textos i imatges …

Els rellotges S. Dalí Temps moderns C. Chaplin

6

Cançó infantil de la dècada de 1970:

“Lunes antes de almorzar, una niña fue a jugar pero no pudo jugar porque tenía que barrer... así barría que yo la vi.”

“Martes antes de almorzar ...”.

...

“Domingo antes de almorzar ...”.

2. Textos i imatges …

7

Llegenda urbana UOC (data aproximada 2001):

“Els rellotges dels ordinadors de la UOC van amb retard. Això ho fan perque tu entres a treballar al teu despatx amb la referència del teu rellotge, que va a l’hora exacta, i surts amb la referència del de la UOC.

De manera que així t’esgarrapen uns minuts i no te’n adones.

Ho sé segur. Pots comprovar-ho tu mateix.”

2. Textos i imatges …

8

Testimoni d’un estudiant de la primera promoció de la llicenciatura de Documentació (graduat en 2001):

“Quan havia de preparar proves finals, vaig aprendre que era millor marxar de casa uns dies i anar a una seu una mica allunyada de la meva residència habitual. Si avises amb antelació que desapareixes i deixes les coses endreçades, tothom s’organitza i no tens interrupcions que no siguin imprescindibles.”

“No estic d’acord que sigui tan difícil fer moltes assignatures a la UOC en un semestre. Si les assignatures són ben triades, les relaciones entre elles i aprofites més el temps en conjunt.”

2. Textos i imatges …

9

Castells (1997, p. 467), en referència al concepte de temps de l’era industrial, d’arrel newtoniana:

“Este tiempo lineal, irreversible, medible y predecible se está haciendo pedazos en la sociedad red, en un movimiento de significado histórico extraordinario.”

Però J.C. Spender, en el pròleg a Boisot (1998) ens adverteix:

“Today’s organization and management theories reflect ideas current at the turn of the last century, typically grounded in a Newtonian model which conceives the organization as a carefully designed and controlled mechanism for achieving explicitly stated goals and objectives.”

3. Del temps industrial al temps en xarxa

10

3. Del temps industrial al temps en xarxa

Activitat en el temps industrial/newtonià

Activitat en el temps en xarxa

Sobre béns tangibles Sobre béns intangibles

Tasques repetitives Tasques canviants

Objectius estables i de fàcil formalització

Objectius canviants i de difícil formalització

En cadena En equip o en xarxa

Una sola tasca Multitasca

Acoplats a una planta industrial

Acoplats a un sistema d’informació

Gestió més simple Gestió més complexa

11

Segons Boisot (1998):• un actiu de coneixement és un stock de coneixement, amb cert grau de codificació i abstracció, que proporciona serveis al llarg del temps.• la codificació i abstracció d’un actiu de coneixement n’afavoreix la difusió i utilització.

Exemples generals d’actius de coneixement:

• un programari• una patent• el coneixement no formalitzat d’un analista

Exemples de potencials actius de coneixement sobre gestió del temps en un context acadèmic:

• eina Kronos• bones pràctiques d’estudiants de curs per any

4. La gestió del temps com a actiu de coneixement

12

La gestió del temps en l’època industrial (taylorista):

• Un individu o un grup reduït organitza en detall el temps del conjunt.

• L’activitat (física) humana sobre béns tangibles és fàcil de mesurar.• Els comportaments i decisions individuals de la resta d’individus tenen una repercussió fàcilment mesurable i gestionable.

• La gestió és repetitiva i estable en el temps.

-> Els actius de coneixement de gestió del temps són centralitzats, estables, i de fàcil codificació i abstracció.

La gestió del temps en l’època en xarxa:

• Un individu o un grup reduït organitza en termes generals el temps del conjunt.

• L’activitat (intel·lectual) humana sobre béns tangibles és difícil de mesurar.• Els comportaments i decisions individuals de la resta d’individus tenen una repercussió no sempre fàcil de mesurar i gestionar.• La gestió evoluciona amb el temps.

-> Els actius de coneixement de gestió del temps són descentralitzats, en actualització constant, i de difícil codificació i abstracció.

4. La gestió del temps com a actiu de coneixement

13

Per tal de facilitar la codificació i abstracció dels actius de coneixement de gestió del temps -> Com caracteritzem la nostra gestió del temps?:

• Quan lluny (indivual/col·lectivament) estem del temps industrial clàssic?• Quan lluny (indivual/col·lectivament) hauríem d’estar?

Del rellotge com a dispositiu mecànic de lectura, al rellotge incrustat al sistema d’informació amb les consegüents potencialitats:

• Traçabilitat• Mesures• Suport i optimització de l’activitat

4. La gestió del temps com a actiu de coneixement

14

Apunts per a una definició d’atributs:

• Multitasca (en una mateixa assignatura)• Multitrama (vida acadèmica / vida laboral / vida personal)• Fragmentació vs agregació• Cicles (diari, setmanal, etc.)• Unitats de mesura (absolutes / relatives, lineals / no lineals)• Unitats mínimes decisionals de carga acadèmica• Puntualitat (zones de fricció)• Temps de coordinació vs temps d’execució• Temps de planificació vs temps d’execució• Temps de producció vs temps d’innovació• Flexibilitat• Procrastinació

5. Cap a una caracterització informacional del temps

15

Precaucions per a una definició d’atributs:

• Saturació informativa individual -> informació rellevant segons usuari i context. -> atributs clau• Llenguatge textual i visual -> evolució o revolució• Límits del sistema d’informació per a enregistrar la gestió del temps

5. Cap a una caracterització informacional del temps

16

Boisot, M. (1998). Knowledge Assets. Oxford: Oxford University Press.

Castells, M (1997). El tiempo atemporal, capítol 7 de La Era de la Información. Economía, Sociedad y Cultura. Vol I. La Sociedad Red. Madrid: Alianza Editorial.

Dürsteller, J. C. (2006). Visualización del tiempo. Disponible el línia: http://www.infovis.net/printMag.php?num=180&lang=1 [consultat 23 de maig de 2011]

Roe, R; Waller, M; Clegg, S. (eds.) (2008). Time in organizational research. London: Roudledge.

6. Bibliografia

17

Moltes gràcies

jcobarsi@uoc.edu