ESB@SCATALINA SERRA

OLIVA ARTES,EL SJMBOLD’UNA ALTRAMANERA DFER PATRIHONIUna antiga f~brica del Poblenou,a Barcelona, s’obre al ptiblic despr~sd’una magnffica rehabilitaci6 de mfnimsi una exposici6 histOrica "en proc~s"

FEIA TEMPS QUE EM COSTAVA DIR ALS AMICS"ANEU A VEURE AIX0!" Ara ho puc din "Aneua veure r01iva Art,s". Sens falta. Per moires ra-ons. Per la ubicaciO, per l’arquitectura, per les ex-posicions i pel clue suposa haver obert aquestequipament cultural aixf, calladament, senseescarafalls i, corn diu]oan Roca, el director delMuseu d’Hist0ria dela Ciutat (Muhba), "arab unasabataiuna espardenya". Per6 arab molt sentitcomd.

HISTORIA I ENTORNLa f~brica 01iva Art,s era una de les moltesindfistries que al llarg del segle XIX es van instal.lar al Poblenou. Des que lava fundar el1888 renginyer Andreu 01ira Gallami a quivan succeir el seu fill i el seu gendre, Pau ArtOs , durant molt anys s’hi va fabricar i repa

rat tot tipus de maquin~ria. Corn tantes altresf~briques de la zona, va tancar a finals del se-~le XX. L’edifici, per0, va quedar en peu i el2003 el va comprar l’Ajuntament de Barce-lona, que per prendre’n possessi6 va haverde desallotiar un Brup d’immi~rants romanesos i portuBuesos que hi havien let casa se-va. Era el moment ~lBid de la transformaci6del Poblenou al districte 22@ i de l’ampliaci6de la Diagonal fins al mar. De let, la f~brica @sara enmi~ del Parc Central del Poblenou, queva dissenyar]ean Nouvel i clue, cal dir ho, ha~uanyat molt a mesura que la ve~etaci6 haanat creixent.

Paral.lelament a la transformaci6 econ8mica i urbanfstica impulsada per rA]untamerit socialista del districte, que ha sigut exitosa pel que es veu, sorgien mt~ltiples col.lec

tius i associacions que redamaven salvaguar-dar el patrimoni industrial i reivindicaven elpassat obrer del barri. Sort d’ells. Holtes ve-lles f~briques van ser ocupades inicialmentper tallers d’artistes perb, corn sol passar enels processos classics de gentrificaci6, a poc apoc van hayer d’anar-les buidant per la pres-si6 immobili~ria i per la pujada exorbitant delspreus de lloguer. Algunes f~briques van trobar nous usos i d’altres encara esperen unnou futur.

El cas ~s que rOliva ArtOs era a totes lestravesses per fer hi diferents equipaments,fins que finalment es va dectdir que seria unade les seus de1Museu d’HistOria de la Ciutat,que el destinaria a explicar, precisament, lahistOria contempor~nia de la ciutat, el seupassat industrial i els moviments obrers. El

Muhba est~ lent una important tasca de re-cuperaciO patrimonial i d’extensi6 del seu dis-curs museosr~fic, clue a poc a poc permet am-pliar el coneixement historic de l’evoluci6 dela capital. En aquest sentit, rOliva Art~s potresultar una pe.ca clau.

La reforma arquitectOnicaE12010 l’equip BAAS, que lidera l’arquitecteJordi Badia autor tambO de la reforma corn amuseu de la FundaciO Vila Casas de Can Framis, a la mateixa zona, va guanyar el concurs per transformar 1’01ira Art,s en la nova seu de1Muhba arab un projecte que preveia mantenir la nau industrial sense gairesintervencions per0 incorporant un nou edifici a l’entrada per situar hi els serveis i elvest~ul d’acc~s.

Ara Diumenge

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

141000

22936

Semanal

2520 CM² - 300%

14400 €

16-18

España

31 Mayo, 2015

31,05,2015__ARADIUM[NG[__ 17

DEP,¢

AL CENTRE DEL PARC DEL POBLENOUL’Oliva Art6s est~ situada al bell mig del ParcCentral del Poblenou, en el que era unaantiBa fhbrica de maquin~ria que harehabilitat l’ecluip BAAS, A l’escluerra es potveure la nau central, arab l’exposici6 delspremis Hies van der Rohe, A baix, la mostradel Museu d’Hist6ria de Barcelona,Carrer d’Espronceda, 14B-146 (Parc Centraldel Poblenou), Museuhistoria,bcn.catHorari: de dimarts a divendrea, de 17 a 20 h;dissabtes i diumenges, fill a ~B h i de ~ 7 a20 h. Dillune tancat. Entrada gratu~’ta

Y. MELCION

De pressupost no n’hi havia, i encara n’hiva hayer menys els anys se~flents, E1 veinses c!ueixaven, amb ra6, clue la teulada queiai que els coloms entraven per les finestrestrencadesideBradaven encara m4s aquelles-pai. Finalment, seBons explica Badia, l’Ajuntament convergent va decidir fer-hi una in-tervenci6 de minims. "is el que es diu la Eestid deI mentrestant, clue 4s un concepte quecada veBada m’aBrada m~s", comenta l’arquitecte. Aixf, es va canviar la teulada i s’hi va posar una coberta de ferro galvanitzat, el m~secon6mic del mercat; es van tapar lea finestres arab uns plastics exteriors que impedeixen l’entrada dels ocells, mentre a l’interior esva matisar la llum arab tela de la que es fa setviral mercat per fer tendals, i es va canviarel paviment, cosa que es va aprofitar per fer

passar lea instal,lacions sota terra, Les parersestan corn sempre, Brafitis indosos,

"Aix6 ja era al projecte inicial, voliem man-tenir les capes d’hist6ria de l’espai", explicaBadia, clue ho t~ molt teoritzat i en el fortssembla content que ]a manta de pressupostli haBi perm,s fer aquest experiment fantas-tic d’aprofitament i d’imaBinaci6. "Normalmerit als edificis patrimonials es mant~ l’exterior perO es modifica completament l’interior per al nou fls; aqul ho volia feral rev~s.Crec que la manera d’intervenir en aquest tipus d’edificis requereix una actitud molt diferent dela del patrimoni hist~ric, ipenso que~s important que s’hi veBin les diverses capesi vides que ha tinBut l’edifici".

Un cop feta la reforma ursent, va quedarclar que s’havia d’aprofitar. Arab la interven

cio d’H~bitat Urb~ -que va veure s~viamentles seves possibilitats i ha impulsat aquestafase final- es va projectar una museftzaci6minima de l’espai que encara est~ en proc~s,Per a aix~ es va fer servir tamb~ una estruc-tufa minima a tray,s de lones que penBen delsostre, Tambo es van construir uns lavabosprovisionals en un cos afeBit a l’exterior.

La planta basilical de l’edifici, arab unaBran nau centrali dues laterals que tenen altell, permet exposicions arab peces no ~airedelicades la climatitzaci6 encara ~s deficient itot tipus d’actes de petit imitj~ format.Lea posslbilitats son mflltiples i, el m~s imporrant, l’espai ja est~ obert corn a equipamentpflblic encara que no hi va hayer inauBuraci6oficial perqu~ est~ a miB fer i perqu~ es vaacabar a tocar de la campanya electoral. EIs

veins hi van, per~ la maloria de la ciutadaniaencara no l’ha descobert,

L’experi~ncia de la rehabilitaci6 de l’01i-va Art,s se~urament marcarfl un abans i undespr~s,ja clue acluest mateix esquema es po-dria utilitzar, segurament, en el cas d’altresf~briques abandonades que podrien reutilit-zar seprovisionalment "mentrestant" pera usos culturals, ve’lnals o socials.

Los exposicionsLea possibilitats de l’espai queden dares ambles exposicions que ara s’hi poden veure.H’explica]oan Roca, director del Huhba, quees va decidir obrir al pflblic per un cflmul decoincid~ncies. S’estava treballant en la muse’ftzaci6 quan la Fundaci6 Hies van der Robe vademanar a l’Ajuntament un espai per mostrar

Ara Diumenge

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

141000

22936

Semanal

2520 CM² - 300%

14400 €

16-18

España

31 Mayo, 2015

18__ARADIUMENGE__31,052015

ESB@SCATALINA SERRA

FILHARMONICA DE SZCZECINDes de fora sembla un castell blanc de contesque s’il.lumina des de dins i que fa l’ullet a latipolosia hist8rica de la ciutat polonesa deSzczecin. ConstrLfida sobre rantic solar d’unasala de concerts bombardejada durant laguerra, l’interior @s ortodoxament modern iblanc, mentre que la sala de concerts @s cornuna ioia arab el sostre de pa d’or, L’edificiguanyador del premi Mies van der Rohe 2015~s obra de l’arsentl Fabrizio Barozzi i elmadrileny Alberto Veiga, establerts aBarcelona des de12004,

CASA LLUMEn aquesta edici6 hi ha hasut doblet catal~als premis Mies van der Robe, l’exposici6dels quals es pot veure fins al dia 7 de juny ala f8brica Oliva Art4s. Si el primer premi harecaisut en la Filharm6nica de restudiBarozzi-Veisa, e] premi a rarquitecteemersent ha sisut per a restudi barceloniArquitectura-G, per ]a Casa Llum, a C8ceres,la imasinativa reforma d’una vella casafosca on, mantenint les parets exteriors, adins s’hi va construir un pati interior qued6na llum i aire a totes les estances,

JOS~HEVIA

fexposiciO de les obres finalistes del premi eu-ropeu ClUe atorga cada dos anys,"Vam pensarque es podia aprofitar aquesta exposici0 permostrar tamb~ eltreball en curs clue est~ lentel museu", comenta, De moment, el que hi haara per part del museu ocupales naus lateralsde la part baixa - els altells encara no estan en0s separades de la central amb unes lonesque tanquen respai de manera lleugera. L’exposici6 es diu Interro@arBarcelona. De la industrialitzacid al se@le XX/i est~ or[anitzada

de manera tem~tica immisraci6, treball, infraestructura, conflicte, governan.ca.., atravOs de 12 punts que recorren el passat de laciutat des de mitjans del sesle XVIII fins avui.A m~s de panells arab informaci6 i fotoBrafies tambO hi ha objectes del fons del museu,des d’un Seat 600 o una m~quina Sinser fins

a les revistes obreres del XIX o el Land Roverdels firisos dels 70, Estava previst que hi ha-~u~s, a la nau central, 12 punts m~s que mos-tressin, en coHaboraci6 arab Habitat Urb~, elspunts de futur de Barcelona, perb aquestapart no est~ acabada, tot i que elvldeo centralhi fa refer@ncia,

Resulta molt curi6s veure en aquest context l’exposici6 dels premis Hies van tier Robe,que s’acaba diumen~e vinent, si no ~s que esdecideix allarBar la. Una part de les 420 obresseleccionades pelpremis6n, precisament, reutilitzacions d’antics edificis industrials i ~sinteressant veure les diverses opcions triades pelsarquitectes. TambO ~s curi6s constatar com~uanya terreny la mixtura d’usos en un mateixedifici liar d’infants i casal d’avis; escola, bibliotecai centre civic.., icomlarelaci6 ambla na

tura i amb el verd @s una constant arreu d’Eu-ropa, Tanmateix, tamb~ hi ha molta obra novai aquisembla que est~ tomant una certa fanta-sia formalque resulta molt interessant,L’expo-sici0 t@ raHicient clue moltes de les obress’acompanyen de maquetes, foto~rafies, vldeos sobre el proc~s de selecci6 i en al~uns casostamb@ mostres dels materials arab qu~ s’han letels edificis, corn les ra]oles HuBuet de la Filharm@nica de Szczecin, que ha guanyat el premiarab l’obra de l’estudibarcelonl Barozzi/Vei~a.

A la sortida torno a passe]ar pel parc. Envoltada d’edificis arab firma d’arquitectes estrella, penso que la humilitat de l’01iva Art,s~s, sesurament, el slmbol esperan~ador d’unanova manera de fer Barcelona que, corn la f~brica, Os el fruit de moltes capes d’hist6ria i dedecisions. Polftiques, ve’inals i culturals. ̄

Marr0c Oli~a ~t~s

Pal~del~ntre ~del Pobl~nou

Ara Diumenge

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

141000

22936

Semanal

2520 CM² - 300%

14400 €

16-18

España

31 Mayo, 2015