El Movimnet Obrer i les Internacionals
Transcript of El Movimnet Obrer i les Internacionals
IES Alcarràs
IES AlcarràsEtapa
Batxillerat
www.sunion.net/professors/afiguera/paginaprincipal.htm Aquest material ha estat baixat de la web:
Ha estat modificat i adaptat en algun aspecte
L’AIT (Associació Internacional de
Treballadors) Primera Internacional 1864-1876
L’AIT (Associació Internacional de
Treballadors) Primera Internacional 1864-1876
La Segona Internacional 1889-1916
La Segona Internacional 1889-1916
L’aparició de: partits i sindicats socialistes
L’aparició de: partits i sindicats socialistes
L’evolució de: l’anarquismeL’evolució de: l’anarquisme
Història de l’organització internacional obrera 1. 2. 3. 4.
Londres, 1864Associació Internacional de Treballadors (AIT) Associació Internacional de Treballadors (AIT)
Estatuts (Marx) - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers- Amb participació en la lluita política
Neix a
Es redacten uns
On esproclama
Els problemes venen amb l’entrada de Bakunin i els anarquistes (1868)
Diferències entre anarquistes i marxistes
S’organitzava a través de
Consell General i seccions nacionals
Primera Internacional 1864-1876 Amb el
nom de
A causa de les
1.
Primera Internacional 1864-1876
Llibertaris, antiautoritaris
Contraris a l’acció política i defensaven l’abolició de l’Estat
Defensen l’autonomia de les seccions nacionals enfront del Consell General
Anomenats autoritaris
Partidaris de l’acció política i de la sobirania del Consell General
Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua
Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)
Aquestes discrepàncies internes juntament amb la Comuna de París(1871) i la seva posterior repressió provocarà la
1.
Tenia el suport dels països més industrialitzats (Anglaterra i Alemanya)
Tenia el suport dels països més agrícoles (Espanya, França, Itàlia)
Els partits socialistes
2.
Neixen a partir de 1880Són obrers i revolucionarisParticipen de la lluita electoral i parlamentàriaSón d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista
- Partit Socialdemòcrata Alemany (1875),amb Kautsky- Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)- Partit Laborista anglès (1900) (prové d’una tradició sindicalista)
- PSOE amb Pablo Iglesias (1879)
- Partit Socialdemòcrata Alemany (1875),amb Kautsky- Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)- Partit Laborista anglès (1900) (prové d’una tradició sindicalista)
- PSOE amb Pablo Iglesias (1879)
S’estableix una distribució de funcions entre: partits i sindicats
Els partits més importants
El partit El sindicat
Concentrava els objectius polítics
Concentrava els objectius polítics
Dedicat a l’acció reivindicativa i subordinats a l’estratègia
política del partit
Dedicat a l’acció reivindicativa i subordinats a l’estratègia
política del partit
La Segona Internacional
o Internacional
Socialista1889-1916
3.
- Organització homogènia ideològicament (només va incorporar partits polítics socialistes)- Acceptaven la legalitat democràtica- Els anarquistes no hi són acceptats
• El 1r de Maig (Jornada reivindicativa)• “La Internacional” (Himne obrer)• La lluita per la jornada laboral per les 8 hores
- Es va condemnar el revisionisme (via parlamentària/reformista)- Confrontació entre: via reformista i via revolucionària- L’imperialisme i la qüestió colonial- L’espiral bel·licista davant de la guerra (patriotes, pacifistes i revolucionaris)
Característiques
Símbols
Els grans debats i polèmiques
Revisionisme“Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899)Eduard Bernstein
(alemany)
Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema entre: revolució o reforma lenta i pacífica per arribar al socialisme. Apostà per la segona, la via parlamentària
En contrad’aquestes teories
Els defensors de la revolució social
Rosa Luxemburg (Alemanya)Lenin (Rússia)
La polèmica del revisionisme i l’actitud nacionalista dels partits obrers enfront la Primera Guerra Mundial va acabar amb la II Internacional
Evolucionaran, amb el suport de les classes mitjanes, cap els partits socialdemòcrates
Crearan els partits comunistes
3.
El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
Kropotkin• Acció col·lectiva i revolucionària (pràctica terrorista)• Propugnaven: el valor de la llibertat, la igualtat, l’educació, eren anticlericals i amb els ideals internacionalistes.• Contraris: al sindicalisme, a la societat de classes i a la jerarquia.
Enrico MalatestaAtemptats terroristes
Bakuninista• Pràctica sindical i revolucionària (contraris a la pràctica terrorista)• Autònom dels partits polítics• Major presència entre els obrers.• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció.• La vaga general com a instrument revolucionari de canvi social.• Origen de la CGT, CNT, etcA finals de segle pren força
la
El podem dividir en
4.
Evolució de l’anarquisme
Considerant:
-que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels propis treballadors, que els esforços per aconseguir l’emancipació no han de tendir a constituir nous privilegis;-que la submissió del treballador al capital és la font de qualsevol servitud política, moral i material;-que per aquesta raó l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu a què ha de subordinar-se qualsevol moviment polític;-que tots els esforços realitzats fins ara han fracassat per manca de solidaritat i d’unió fraternal entre els treballadors de diferents comarques;-que l’emancipació dels treballadors no és un problema local o nacional, sinó que, per contra, aquest problema interessa totes les nacions civilitzades;......
Preàmbul de la Internacional, Londres, 1864
De Marx a Bakunin
Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatius que convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant en el si de la Internacional per posar-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin.Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atreure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensió i la força de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat.
Marx, 1873
De Bakunin a Marx
“Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf complet de la igualtat econòmica i social, però a l’Estat i pel poder de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, fort i, per dir-ho d’alguna manera, despòtic, és a dir, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és un Estat convertit en l’únic propietari de la terra i del capital.Nosaltres volem el mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però per l’abolició de l’Estat i de tot allò que es digui dret jurídic, que, per nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana, no de dalt a baix i per mitjà d’una autoritat, sinó de baix a dalt, a través de la federació lliure d’associacions obreres de tot tipus, emancipades del jou de l’Estat.”
Bakunin, 1872
“L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.”
Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898”dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979
Ampliació i consulta del tema El moviment obrer
Les teories socialistes