El debat de les idees: Una proposta de Constitució com a eina de reflexió

7/26/2019 El debat de les idees: Una proposta de Constituci com a eina de reflexi

1/79

EL DEBAT DE LES IDEES:UNA PROPOSTA DE CONSTITUCI

COM A EINA DE REFLEXI

Barcelona 11 de maig de 2016


2/79

El debat de les idees: una proposta de constituci com a eina de reflexi

www.constituim.cat p. 2 de 79

PRLEG

A lhora de publicar aquest text, hem de dir qui som, com ho hemfet i qu hem prets.

Som disset persones que no ens coneixem prviament i que vremcoincidir, casualment, a lacte del 31 de gener del 2015 alAteneu Barcelons amb motiu de la presentaci de dos projectesconstitucionals. Tenim diferents ideologies, professions, moltdiverses edats i una procedncia territorial de nord a sud delpas. Lnic nexe com: la voluntat duna Repblica avanada enuna Catalunya independent.

Hem esmerat ms de 2.600 hores en reunions conjuntes de grup iplenaris. Hem estudiat individualment i hem treballat junts,

durant quinze mesos, sense demanar ni voler cap tipus desubvenci, ni dajut econmic. Absolutament res de ning, ni delsector pblic, ni del privat. En altres paraules, hem treballatcompletament gratia et amore. Com a voluntaris. I ho hem fetaix per garantir-nos la independncia del lliure pensament ievitar-nos qualsevol tipus de pressi o influncia. Ho hemaconseguit.

Hem tingut en compte les ms de 3.400 aportacions que laciutadania ens ha fet a mans mitjanant Internet, i moltesaltres que ens han fet arribar a travs de frums diversos

celebrats arreu del pas.

Hem fet un text constitucional articulat, perqu facilita eldebat entre els ciutadans, la interpellaci i la provocaci.Perqu dna idees i incita a pensar i reflexionar, fa veure elspros i els contres, i tamb motiva preguntes per a experts. I,en qualsevol cas, perqu sempre s ms fcil opinar i debatresobre un text articulat i treballat que no pas amb un full enblanc.

Per no s la Constituci. s una constituci com a eina de

debat. Una constituci com a eina per al procs constituent, ontothom hi s convidat. s un text, per tant, que ha de sercriticat i, si sescau, trinxat. Un text que s una aportacims damunt la taula per aconseguir la Constituci transversal iper a tothom que uns i altres volem.

Barcelona,11 de maig del 2016


3/79



PREMBUL

Catalunya, naci riberenca de la Mediterrnia, hereva de

cultures millenries i de tradici humanstica; amb identitat,llengua i cultura prpies; pionera de lactivitat parlamentriacom a font de llei i origen de la relaci respectuosa entrepersones i nacions, amb institucions i normes histricamentreconegudes, com la de Pau i Treva; solidria dels principis delEuropa democrtica i social; terra sempre oberta i dacollida;emprenedora i plenament conscient de la necessitat de preservar,com a patrimoni de la humanitat, els bns de la natura i elsseus ssers vivents, dacord amb els principis tics de la Cartade la Terra, ha decidit, amb plena llibertat, civilitat iradicalitat democrtica, endegar un nou cam.

Un nou cam que lenllaa indefectiblement amb la seva histriai la projecta cap un futur en qu la defensa dels drets illibertats, reconeguts a la Declaraci Universal dels DretsHumans, la plena consideraci de la voluntat democrtica delsseus ciutadans i la fraternitat i harmonia amb la resta denacions hauran de ser els pilars fonamentals de progrs idevoluci personal, cultural, cientfica, econmica i social.

En conseqncia, sabedors que tots els pobles necessiten laconvivncia entre iguals, la pau i lestima a les persones iterritoris que els configuren, i que cap evoluci no s possible

sense el ple acatament de la voluntat popular, nosaltres, elsciutadans de Catalunya, ens declarem com a naci de pau i enspostulem com a defensors insubornables dels drets humans, de ladiversitat enriquidora, de la democrcia directa, participativai contestatria, i de la cincia, la cultura i leconomia alservei incontestable de les persones, on ning no domini ning,i on leconomia i lacci poltica preservin, en tot moment,lequilibri ecolgic i natural per a les generacions futures.

s per aix que promulguem aquesta Constituci.


4/79



TTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS FUNDACIONALS

Article 1. Catalunya

1. Catalunya es constitueix en Estat lliure, sobir, democrtic,social, ecolgic i de drets i t com a valors inspiradors ifonamentals la dignitat de lsser hum, la llibertat, lademocrcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justcia, lasolidaritat, la cohesi social, lequitat de gnere, laprotecci de les minories i la sostenibilitat.

2. La sobirania rau en el poble de Catalunya i s en nom delpoble i per al poble que sexerceixen totes les funcions delEstat.

3. El poble catal i els seus territoris configuren la Catalunyaactual.

Article 2. Forma poltica de lEstat

La forma poltica i jurdica dorganitzaci de lEstat s larepblica ciutadana i participativa.

Article 3. Llenges

1. El catal s la llengua nacional i oficial de Catalunya. Totsels catalans lhan de conixer i tenen el dret dusar-la. Lesinstitucions pbliques nhan de preservar la vitalitat ipromoure, protegir i desenvolupar-ne ls en tots els mbits isectors.

2. Es reconeix a la llengua castellana un estatus jurdicespecial, com a patrimoni cultural i de cohesi que calrespectar, garantir i protegir.

3. La llengua occitana, denominada arans a lAran, s lallengua daquest territori i s oficial a Catalunya en elstermes que determina la llei.

[Concordana art. 50 i DT 1a]

Article 4. Smbols nacionals

1. La bandera de Catalunya s la tradicional de quatre barresvermelles en fons groc i ha dsser present als edificis pblicsi en els actes oficials.

2. La festa de Catalunya s la Diada de lOnze de Setembre.

3. Lhimne de Catalunya s Els segadors.

4. Les diverses expressions del marc simblic de Catalunya i el

seu ordre protocollari shan de regular per llei.


5/79



Article 5. Capitalitat

1. La capital de Catalunya s la ciutat de Barcelona.

2. Totes les institucions de la Repblica exerceixen llurs

funcions dacord amb els principis de proximitat idescentralitzaci.

Article 6. LAran

1. Catalunya reconeix lAran com una realitat occitana dotadadidentitat cultural, histrica, geogrfica i lingstica,defensada pels aranesos al llarg dels segles.

2. La Repblica respecta i empara aquesta singularitat de lArancom a entitat nacional singular dins de Catalunya, la qual sobjecte duna particular protecci per mitj dun rgim jurdic

especial.

3. Es reconeix al poble arans el seu dret a la lliuredeterminaci.

Article 7. Territoris amb vincles histrics, lingstics iculturals

1. La Repblica ha de promoure la comunicaci, lintercanvicultural i la cooperaci amb els territoris que tenen vincleshistrics, lingstics i culturals amb Catalunya.

2. Es poden subscriure, amb els territoris esmentats, convenis,tractats i altres instruments de collaboraci internacional entots els mbits, que poden incloure la creaci dorganismescomuns.

Article 8. Comunitats catalanes a lexterior

1. La Repblica ha de fomentar els vincles socials, econmics iculturals amb les comunitats catalanes a lexterior i els ha deprestar lassistncia necessria.

2. Amb aquest propsit, es poden formalitzar acords decooperaci amb les institucions pbliques i privades dels estatson es troben les comunitats catalanes a lexterior i subscriure-hi convenis i tractats internacionals.

Article 9. La llei, el seu respecte i les seves garanties

1. Tota la ciutadania i les institucions de la Repblica han derespectar i donar compliment a la Constituci i a la resta delordenament jurdic, com a valor fonamental de convivncia ipau social.

2. La Constituci garanteix els principis de legalitat,jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la

irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables


6/79



o restrictives de drets individuals o collectius, la seguretatjurdica i la responsabilitat en lexercici de les funcionspbliques.

Article 10. Protecci contra larbitrarietat i defensa de labona fe

Tota persona t dret a ser tractada per les institucions de laRepblica sense arbitrarietat i dacord amb el principi de bonafe.

TTOL PRIMER. DRETS I LLIBERTATS

CAPTOL 1. Drets i llibertats fonamentals

SECCI 1. Drets i llibertats individuals

Article 11. Dignitat i integritat humana

1. La dignitat humana s inviolable i totes les institucionspbliques lhan de respectar i protegir. Totes les personestenen el dret de viure i morir amb dignitat.

2. Tota persona t dret a la vida i ning no pot sser condemnata la pena de mort.

3. Tot sser hum t dret a la integritat fsica i psquica.

4. Ning no pot sser sotms a tortura ni a penes o tractesinhumans o degradants.

5. Ning no pot sser sotms a esclavitud o servitud o sserconstret a fer un treball forat.

6. Les institucions pbliques han de promoure que tota personaen situaci de necessitat o risc dexclusi social gaudeixi deles condicions necessries que li permetin desenvolupar una vidadigna.

Article 12. Igualtat i no discriminaci1. Totes les persones sn iguals davant la llei.

2. Ning no pot sser discriminat per ra de sexe, tnia,origen, llengua, creences, diversitat fsica, psquica oideolgica, edat, caracterstiques gentiques, pertinena a unaminoria nacional, orientaci sexual o identitat de gnere oqualsevol altra condici o circumstncia personal o social.

3. Les institucions de la Repblica han de promoure lescondicions necessries per tal que la igualtat i la llibertat de

les persones i dels grups en qu sintegren siguin reals i


7/79



efectives; remoure els obstacles de tot tipus que limitin de fetel gaudiment dels esmentats drets; introduir poltiquesdiferenciadores que compensin situacions discriminatriesestructurals, i facilitar la participaci de tots els ciutadans

en la vida poltica, econmica, cultural i social.

Article 13. Nacionalitat

1. La nacionalitat catalana sadquireix, es conserva i es perddacord amb el que estableixi la llei. Es pot adquirir pernaixement, filiaci, adopci, matrimoni, residncia o b peropci.

2. Els catalans dorigen no poden ser privats en cap cas de laseva nacionalitat.

3. La Repblica pot concertar tractats o convenis de doblenacionalitat amb tots els estats que reconeguin el principi dereciprocitat. En aquests estats, els catalans es podennaturalitzar sense perdre la seva nacionalitat dorigen.

4. Els ciutadans daltres estats que tinguin nexes culturals ilingstics comuns amb Catalunya poden optar per la nacionalitatcatalana sense haver de renunciar a la seva nacionalitat, encaraque el principi de reciprocitat no es reconegui en el seu Estat.

[Concordana DT 2a]

Article 14. Majoria dedatEls catalans assoleixen la majoria dedat als divuit anys.

Article 15. Llibertat de residncia i lliure circulaci

1. Els catalans tenen dret a escollir on fixar la sevaresidncia i a circular lliurement per Catalunya. Aquest dretnoms pot ser restringit temporalment en situacions de greu risco perill collectiu, de catstrofes i de calamitats pbliquesque determina la llei.

2. Els catalans tenen dret a entrar i sortir lliurement del pas

en els termes que estableixi la llei, sense que puguin serobjecte de cap tipus de discriminaci.

Article 16. Protecci contra lexpulsi i lextradici

1. Els catalans no poden ser expulsats del pas i no poden sertraslladats, deportats o extradits a una autoritat estrangerasense el seu perms.

2. Lextradici noms es concedeix en virtut de tractatinternacional o de llei, i cap catal mai no pot ser expulsat oextradit a un pas on corri el risc de ser sotms a tortura o a

qualsevol altre tipus de pena o tracte inhum o degradant.


8/79



Article 17. Drets i obligacions dels estrangers

1. Els estrangers tenen dret a entrar a Catalunya, circular-hi ifixar-hi la seva residncia en els termes que estableixin leslleis i els tractats internacionals.

2. Els estrangers a Catalunya tenen lobligaci de respectar laConstituci i les lleis de la Repblica.

3. La llei determina les llibertats pbliques de qu gaudeixenels estrangers i els drets de participaci que poden exercir. Enaplicaci del criteri de reciprocitat, poden participar enlelecci de crrecs pblics dmbit local.

4. Els estrangers noms poden ser extradits en compliment duntractat o llei que reconegui el principi de reciprocitat. En capcas no poden ser expulsats o extradits a un pas on corrin elrisc de ser sotmesos a tortura o a qualsevol altre tipus de penao tracte inhum o degradant.

Article 18. Dret dasil

1. Es reconeix el dret dasil a les persones que siguinconsiderades perseguits poltics.

2. No poden invocar aquest dret les persones que entrin al pasdes dun tercer estat on est assegurada laplicaci de laConvenci Internacional sobre lEstatut dels Refugiats i elConveni per a la Protecci dels Drets Humans i de les LlibertatsFonamentals.

3. Per llei es determina en cada moment la llista dels Estats enels quals es valora que est garantida la no-existncia depersecucions poltiques ni cstigs o tractes inhumans odegradants. Sentn que un estranger que prov dun daquestsEstats no s perseguit llevat que ho fonamenti en fets que hocontradiguin.

4. Lexecuci de les mesures que donin per acabada la situacide residncia al pas en no complir-se els requisits de lasil

noms pot ser suspesa per un tribunal si hi ha seriosos dubtessobre el respecte a les garanties jurdiques del procediment. Lallei estableix el procediment i les garanties daquestesmesures.

5. La Repblica ha de complir la Convenci Internacional sobrelEstatut dels Refugiats i el Conveni per a la Protecci delsDrets Humans i Llibertats Fonamentals a lhora dexaminar lacompetncia de les sollicituds dasil i el reconeixementrecproc de les decisions dasil.


9/79



6. Els refugiats no poden ser expulsats o extradits a un pas onsiguin perseguits i lliurats a les autoritats daquest pas.

Article 19. Llibertat religiosa

1. Es garanteix la llibertat de pensament, religiosa i de culte.Les seves manifestacions noms tenen com a lmit el respecte ala llei.

2. Cap religi no t carcter oficial. En conseqncia,qualsevol collaboraci o ajut entre la Repblica i les diversesconfessions religioses sestableix per la funci que aquestesdesenvolupen, en igualtat de condicions, segons determina lallei.

Article 20. Llibertat personal i seguretat

1. Llibertat i seguretat. Tothom t dret a la llibertat i a laseguretat. Ning no pot ser privat de llibertat ni se li potrestringir, si no s en els casos i els procediments establertsper llei, i sempre respectant els principis didonetat,necessitat i proporcionalitat.

2. Identificaci i retenci. Tota persona a qui lautoritatpblica competent solliciti la identificaci ha de serinformada de manera immediata i comprensible de les raons de lasollicitud esmentada. Si no en fos possible la identificaciper qualsevol mitj, o b la persona es negus a identificar-se,els agents de lautoritat pblica competent poden requerir-la a

acompanyar-los a les dependncies policials ms properes, nomsals efectes de permetren la identificaci i durant el tempsabsolutament imprescindible. La retenci mai no podrultrapassar les tres hores. Els mecanismes necessaris perpermetre el control i la investigaci de les retencionsefectuades en tot lloc i moment i les seves circumstncies, jasigui per part de lautoritat judicial, del Fiscal o de laSindicatura de Greuges, sestableixen per llei. Aquestsmecanismes han de reflectir fidelment el temps de retenci, lacausa, la identitat dels agents actuants i qualsevol altracircumstncia que pugui ser considerada rellevant. En el cas que

la persona retinguda passs a la condici de detinguda, se li hade comunicar de manera immediata.

3. Detenci. La detenci preventiva t com a nica finalitat lapersecuci daccions o omissions amb transcendncia penal. Ha dedurar el temps estrictament necessari i mai no pot ultrapassarles vint-i-quatre hores, incloent-hi el temps de retenci. Eltermini mxim de vint-i-quatre hores es pot perllongar fins lessetanta-dues hores en els casos de terrorisme o pertinena abandes armades. Transcorreguts aquests terminis, la persona hade ser posada en llibertat o a disposici de lautoritat

judicial.


10/79



4. Drets del detingut. Tota persona detinguda t garantits elsdrets establerts per la llei i, en qualsevol cas, els segents:

a) Ser informada per escrit dels motius de la seva detenci

i de tots els seus drets, amb un llenguatge que siguicomprensible i que resulti accessible dacord amb ledatde la persona destinatria, grau de maduresa,discapacitat o qualsevol altra circumstncia personalque pugui afectar la seva capacitat de comprensi.

b) Guardar silenci i no prestar declaraci, si no hodesitja, i no contestar alguna o algunes de lespreguntes que se li formulin.

c) No declarar contra ella mateixa i no declarar-seculpable. En cap cas la confessi no ha de respondre aun acte de coacci, compulsi o intimidaci. Les provesobtingudes conculcant directament o indirecta els drets

fonamentals sn nulles i no produeixen cap efecte.d) Rebre lassistncia per part dun lletrat, tant en les

diligncies policials com les judicials, i poder-shicomunicar i entrevistar reservadament abans de declarar,llevat dels casos legalment establerts.

e) Comunicar a un familiar o persona de la seva elecci, demanera immediata, el fet de la detenci i el lloc on estroba. Els estrangers tenen dret a que la comunicacisadreci a loficina consular del seu pas.

f) Comunicar-se telefnicament, de manera immediata, amb untercer de la seva elecci, en els termes que determina

la llei.g) Ser reconeguda per un metge dependent de les

administracions pbliques.h) Ser assistida per un intrpret, en cas que no parli o no

comprengui el catal.

5. Pres provisional. La pres provisional t com a finalitatgarantir la presncia al judici de la persona investigada oevitar la comissi de nous delictes o lalteraci, ocultaci odestrucci de proves. Per decretar-la cal ponderar especialmentles circumstncies personals del processat i el carcter del

delicte, juntament amb la finalitat de la mesura. Noms potdictar-la una autoritat judicial de manera motivada, en aquellssupsits en qu no es puguin adoptar altres mesures idniesmenys restrictives per garantir-ne la finalitat. Sestableix perllei, de manera proporcional, la durada mxima de la presprovisional, dacord especialment amb les penes previstes per aldelicte que simputa i amb el carcter daquest delicte. Eltemps de pres provisional sabona al del compliment de la penaprivativa de llibertat.

6. Detenci i pres preventiva. La detenci i la prespreventiva shan de practicar de la manera que menys perjudiquin


11/79



la persona, la seva reputaci i el seu patrimoni, protegint-nela privacitat, imatge i honorabilitat, i amb respecte a lallibertat dinformaci.

7. Pena de pres. La condemna a una pena privativa de llibertatnoms es pot executar en virtut de sentncia ferma, dictada demanera motivada i dacord amb les lleis penals. La personaprivada de llibertat t dret al lliure desenvolupament integralde la seva personalitat, a un treball remunerat i als beneficiscorresponents del sistema de protecci social, com tamb alaccs a la cultura. Mant tots els drets fonamentals que nosiguin expressament limitats per la sentncia condemnatria, elsentit de la pena o les lleis.

8. Internament no voluntari. Linternament no voluntari en uncentre assistencial noms est perms en el casos establerts per

la llei i dacord amb les garanties i procediments legals.Linternament no voluntari requereix lautoritzaci judicialprvia, sigui quina sigui ledat de la persona que sinterna. Encas de risc immediat i greu per a la salut de la persona o per ala salut pblica, linternament sha dacordar de maneraimmediata, si escau. La direcci del centre assistencial hadinformar trimestralment lautoritat judicial sobre la situacide la persona internada, per tal de revisar la necessitat de lamesura.

Article 21. Habeas corpus

1. Es garanteix a tota persona privada o restringida dellibertat de manera illegal el dret dexigir la seva immediataposada a disposici de lautoritat judicial.

2. Pot instar el procediment dhabeas corpus, a ms de lapersona interessada, qualsevol persona fsica o jurdica ambinters legtim que tingui coneixement de lesmentada situaci.Lautoritat judicial ha dincoar el procediment quan hi hagi unindici dillegalitat en la privaci o restricci de llibertat,amb independncia de quan hagi tingut lloc i de la sevamotivaci.

Article 22. Protecci de lesfera privada

1. Tota persona t garantit el dret que la seva privacitat,imatge i honorabilitat siguin respectades i protegides enqualsevol mbit.

2. La Repblica ha de garantir i protegir ls de les dadespersonals per tal que es respectin la privacitat, la prpiaimatge, lhonorabilitat i tots els altres drets de la persona.


12/79



Article 23. Inviolabilitat de domicili i secret de lescomunicacions personals

1. El domicili es inviolable. Noms es pot entrar i escorcollarun domicili en compliment duna resoluci judicial motivada o

quan es disposi del consentiment de la persona titular, llevatque sestigui cometent un delicte flagrant.

2. Es garanteix el secret de les comunicacions personals iconfidencials de tot tipus, llevat que es dicti una resolucijudicial motivada autoritzant-ne la intervenci.

3. Les comunicacions interceptades judicialment restaran sempresecretes en tot all que no tingui relaci amb la qualificacipenal que lha motivada. La llei estableix les sancions per alscasos en qu es revelin aquestes comunicacions secretes.

4. Noms per llei, i per als supsits de terrorisme i pertinenaa bandes armades, es pot regular la suspensi individual deldret a la inviolabilitat del domicili i al secret de lescomunicacions. Sha de garantir en tot cas el controlparlamentari i judicial daquestes suspensions de drets i laresponsabilitat de tot aquell que faci un s injustificat o unmal s de laplicaci de la llei.

Article 24. Llibertat dexpressi i informaci

1. Totes les persones tenen dret a expressar i difondre ambllibertat les seves opinions per qualsevol mitj.

2. Tothom t dret a rebre informaci lliure, contrastada i veraa travs dels mitjans de comunicaci, pblics i privats. Elsmitjans de comunicaci de titularitat pblica han de garantir lapluralitat.

3. La llibertat de premsa, a travs de qualsevol de les formesde difusi i informaci, est garantida i s obligaci de lesinstitucions pbliques promoure les condicions per fer-laefectiva.

4. Es reconeix el dret dels professionals del periodisme a laclusula de conscincia i al secret professional, sense mslimitaci que les responsabilitats civils i penals que senderivin.

5. La llei regula lorganitzaci i el control democrtic iciutad dels mitjans de comunicaci de titularitat pblica igaranteix el seu accs a tothom, sense discriminacions de capmena.

6. Aquestes llibertats i drets tenen els seus lmits en la

legtima protecci dels menors i dels drets fonamentals de la


13/79



persona, especialment el dret a la privacitat, a la prpiaimatge i honorabilitat i a la protecci de les dades personals.

7. Lexercici daquests drets no pot ser restringit per cap

tipus de censura.

8. Noms per resoluci judicial motivada es pot acordar laprohibici de difondre una informaci o publicaci, o b la sevaretirada immediata.

Article 25. Drets a la protecci judicial

1. Tothom t dret a obtenir la tutela judicial efectiva enlexercici dels seus drets i interessos legtims, sense que encap cas no hi pugui haver indefensi.

2. Tothom t dret:a) A ser jutjat davant lrgan judicial predeterminat per

la llei que sigui competent, independent i imparcial.b) A la defensa i assistncia lletrada que lliurement es

designi o sollicitar assistncia jurdica gratuta.c) A ser escoltat davant els jutjats i tribunals i a rebre

un tracte equitatiu i just.d) A un procs pblic amb totes les garanties, que sigui

jutjat en un termini raonable sense retards indeguts.e) A utilitzar els mitjans probatoris pertinents i

necessaris per a la defensa prpia.

f) En lmbit penal, a banda del que estableix larticle20.4 per als casos de detenci, tothom t dret a serinformat de manera detallada i senzilla de lesacusacions que se li formulen i dels canvis rellevantsque sesdevinguin al llarg de la investigaci.

g) A poder examinar les actuacions amb temps suficient iabans que es prengui declaraci.

h) A comunicar-se i entrevistar-se reservadament amb laseva defensa durant tot el procs. Aquestescomunicacions tenen carcter confidencial, amb elslmits establerts legalment.

i) A la presumpci dinnocncia, mentre no es demostri laseva culpabilitat en sentncia ferma condemnatria.

3. La llei regula els casos en els quals, per ra de matrimoni orelaci anloga dafectivitat, de parentiu, o per subjecci alsecret professional, hom no est obligat a declarar respecte defets presumptament delictius.

4. Ning no pot ser condemnat o sancionat per accions oomissions que en el moment defectuar-se no constitueixindelicte o infracci administrativa, segons la legislaci vigent

en aquell moment.


14/79



5. Ning no pot ser condemnat ni sancionat ms duna vegada perla mateixa acci o omissi.

6. Cap pena o mesura de seguretat no pot ser perptua i mai nopot consistir en treballs forats.

7. Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretattenen com a finalitat fonamental la reinserci social.

Article 26. Dret a constituir-se en parella

1. Totes les persones tenen el dret de contreure matrimoni oaltrament constituir-se en parella amb plena igualtat jurdica,amb independncia de lorientaci sexual o la identitat degnere.

2. La llei ha de regular les formes de matrimoni i el seucontingut; la jurisdicci de la Repblica es pronuncia respectede la nullitat, el divorci o la separaci matrimonial.

3. Les institucions pbliques regulen i protegeixen lesrelacions estables de parella, amb independncia de lorientacisexual o la identitat de gnere.

Article 27. Les famlies

La Repblica ha de:1. Protegir les famlies, en qualsevol de les seves formes,

com a mitj per al lliure desenvolupament personal delsseus membres, dacord amb la llei.

2. Protegir especialment el nivell dingressos de lespersones que tinguin cura de membres de la famlia queen sn dependents.

3. Promoure la conciliaci de la vida familiar i laboralefectiva, per tal doptimitzar la qualitat de vida detots els membres de la famlia, entesa com lasatisfacci de les seves necessitats bsiques de salut iautonomia crtica.

4. Garantir la igualtat doportunitats laborals i promoure

la distribuci equitativa de les tasques domstiquesentre els membres de la famlia, per tal devitarqualsevol tipus de discriminaci.

5. Actuar contra totes les formes de violncia domstica ide gnere de manera integral i efectiva.

Article 28. Drets dels menors

1. s responsabilitat de les mares, els pares i els tutors tenircura del creixement i desenvolupament personal i integral delsmenors fins a la seva majoria dedat, amb totalitat de drets iamb la finalitat que el menor mateix, quan arribi el moment,


15/79



pugui garantir-se la prpia qualitat de vida i contribuir a lade la comunitat on visqui.

2. Les institucions pbliques sn responsables subsidiries del

creixement i desenvolupament dels menors, dacord amb elsparmetres de la qualitat de vida que cal garantir amb unaassignaci pressupostria prioritria i suficient, i ambrespecte pel principi de protecci de linters superior delmenor.

3. La persona menor dedat, dacord amb la seva edat i capacitatnatural i, en tot cas, si ha complert dotze anys, t dret asser informada i escoltada abans que es pregui una decisi queafecti directament la seva esfera personal o patrimonial.

4. Els menors dedat, i en especial els infants, gaudeixen de la

protecci prevista en els tractats internacionals que vetllenpels seus drets.

SECCI 2. Drets i llibertats collectives

Article 29. Drets de participaci ciutadana

1. Es garanteixen els drets de participaci dels ciutadans, perprotegir la lliure formaci de la seva opini i lexpressilegtima de la seva voluntat.

2. Els ciutadans tenen dret:a) A participar en condicions digualtat en els afers

pblics, de manera directa o b per mitj derepresentants lliurement elegits mitjanant el votsecret en eleccions peridiques per sufragi universal.

b) A presentar-se com a candidats a tots els crrecspoltics i representatius en igualtat de condicions iamb els requisits que estableixi la llei.

c) A participar, directament o per mitj dentitatsassociatives, en el procs delaboraci de les lleis delParlament, mitjanant un procediment gil i efectiu.

d) A promoure eleccions revocatries de crrecs electes,iniciatives legislatives populars i la convocatria dereferndums diniciativa ciutadana, en la forma i ambles condicions que es regulen a larticle 133 i al ttolset, captol 1 de la Constituci.

3. La llei de participaci ciutadana regula lexercici daquestsdrets i estableix els casos en qu els estrangers residentslegalment al pas hi poden participar.

4. Els partits poltics contribueixen a formar lopini i la

voluntat populars.


16/79



Article 30. Dret de petici

1. Tothom t el dret dadrear peticions individuals ocollectives a les institucions de la Repblica, sense que aixli pugui comportar cap tipus de perjudici. La llei ha destablir

les condicions dexercici i els efectes daquest dret.

2. Les autoritats resten obligades a estudiar les peticionsrebudes i a donar-los resposta motivada dins el termini quesestableixi legalment.

Article 31. Dret de reuni

1. Es reconeix i garanteix el dret i la llibertat de reuni.

2. Tota persona t dret a organitzar reunions pacfiques i tllibertat per prendren part, en els termes que estableix la

llei.

3. Les reunions en espais pblics precisen duna comunicaciprvia a lrgan competent, que ha de garantir-ne eldesenvolupament. Noms es poden prohibir si es t constncia demotius fonamentats dalteraci de la pau ciutadana que posin enperill persones o bns que cal protegir.

Article 32. Dret dassociaci

1. Es reconeixen i garanteixen el dret i la llibertatdassociaci.

2. Tota persona t dret a crear associacions, entitats,agrupacions gremials o professionals, a adherir-shi, apertnyer-hi i a participar en les seves activitats, en elstermes que estableixi la llei. Els seus estatuts han de recollirfins democrtics i legtims.

3. Ning no pot ser obligat a adherir-se o a pertnyer aqualsevol associaci, entitat o agrupaci gremial oprofessional.

4. Sn illegals les que persegueixin finalitats delictives o

facin servir mitjans delictius i queden prohibides les que norespectin els valors i principis de la Repblica.

5. Noms poden ser dissoltes o sen pot suspendre les activitatsper una resoluci judicial motivada.

Article 33. Dret de fundaci

1. Es reconeix i garanteix el dret i llibertat de fundaci per afinalitats dinters general, social, cientfic, cultural oartstic, en els termes que estableix la llei.


17/79



2. s daplicaci a les fundacions el que es preveu a larticleanterior per a les associacions, entitats i agrupacions gremialso professionals.

SECCI 3. Drets socials

Article 34. Dret a la propietat privada

1. Es reconeix i garanteix el dret a la propietat privada i alherncia.

2. La titularitat daquests drets est limitada pel complimentdels deures inherents a la seva funci social en benefici del bcom.

3. En cas dutilitat o necessitat pblica justificada,ladministraci podr expropiar o restringir el dret depropietat i s que equivalgui a una expropiaci si es compensaplenament i es garanteix una indemnitzaci equitativa, en elstermes que estableix la llei.

Article 35. Dret a un habitatge digne

1. Els catalans tenen dret a assolir un habitatge digne, dacordamb els seus mitjans.

2. Les institucions pbliques han de facilitar laccs alhabitatge mitjanant la generaci i utilitzaci del sl,

impedint-ne lespeculaci, i la promoci dhabitatge pblic idhabitatge protegit, amb una atenci especial per alscollectius ms necessitats.

3. La ciutadania ha de participar en les plusvlues que generilactuaci urbanstica dels ens pblics.

Article 36. Dret a la sanitat pblica

1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicionsdigualtat i gratutat als serveis de salut pblica, en elstermes que estableix la llei.

2. La Repblica ha de garantir la qualitat del servei pblic desalut; per assolir-la cal, entre daltres objectius:

a) Respectar les preferncies dels usuaris de la sanitatpblica pel que fa a lelecci de metge i de centre desalut, en els termes i les condicions que estableix lallei.

b) Oferir una atenci mdica integrativa i coordinada delsdiversos professionals dels serveis de salut pblica.

c) Organitzar adequadament el personal sanitari per tal quedediqui el temps suficient a cada visita o consulta.


18/79



Article 37. Drets sobre la protecci de la salut

1. Es reconeix el dret de totes les persones, en relaci amb elsserveis pblics i privats de sanitat:

a) A rebre educaci sobre com tenir cura de la prpia salut

i la de les persones al seu crrec.b) A ser informades i escoltades sobre els serveis a qu

poden accedir i els requisits necessaris per usar-los, isobre els tractaments mdics i llurs riscos, abans quesiguin aplicats.

c) A la seva autonomia de decisi i de consentiment per aqualsevol intervenci.

d) A accedir a la histria clnica prpia des de qualsevolcentre sanitari.

e) A la confidencialitat de les dades relatives a la prpiasalut.

f) Als altres drets que estableixi la llei.

2. Per assolir la salut de la ciutadania, cal fomentar lamedicina preventiva i uns hbits saludables de vida, com ara unaalimentaci adequada, lexercici fsic i la prctica delesport.

3. Cal garantir la salut reproductiva pel que fa al benestarfsic, mental i social en la planificaci familiar, la gestacii el part.

4. La donaci drgans, teixits i cllules es regula per una

llei de trasplantaments. No est perms el comer amb rganshumans.

5. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procsde la mort, a rebre un tractament adequat al dolor i curespalliatives integrals.

6. Totes les persones tenen dret a expressar, en els termes queestableixi la llei, llur voluntat duna manera anticipada pertal de deixar constncia de les instruccions sobre lesintervencions i els tractaments mdics que puguin rebre, que han

dsser respectades, especialment pel personal sanitari, quan noestiguin en condicions dexpressar-la personalment.

7. La llei regula les condicions, requisits i garanties per a laprctica de leutansia, dacord amb la voluntat lliurementexpressada pel pacient.

Article 38. Drets en matria gentica i experimentacicientfica

1. Es reconeix el dret de la dona a accedir, en els termes queestableixi la llei, a les tcniques de reproducci assistida,

amb independncia del seu estat civil i orientaci sexual, i


19/79



tamb a rebre la informaci necessria per prestar-hi el seuconsentiment.

2. La llei pot regular altres formes de reproducci, dacord amb

linters superior del futur menor i el respecte a la dignitatde les persones.

3. La llei protegeix lsser hum davant els avenos cientficsque el puguin perjudicar en el camp de la reproducci assistidai de lenginyeria gentica.

4. La llei regula la utilitzaci del patrimoni gentic iembrionari de lsser hum, dacord amb el principi deprecauci, per tal de garantir la protecci de la dignitathumana, de la integritat fsica i psquica de tothom i de laseva descendncia.

5. La llei regula la utilitzaci el patrimoni gentic iembrionari dels animals, plantes i altres organismes vius,dacord amb el principi de precauci, per tal de garantir laprotecci de lsser hum i del seu entorn.

6. La llei regula la investigaci amb animals, plantes i altresorganismes vius amb finalitats mdiques.

Article 39. Protecci de la Seguretat Social

1. La Seguretat Social de la Repblica ha de garantir a tots els

ciutadans una assistncia i unes prestacions socials suficients,en especial en casos de necessitat, que cal actualitzarperidicament dacord amb la riquesa que produeix anualment elpas.

2. Els pressupostos anuals de la Repblica garanteixenlassoliment daquests objectius en benefici del b com. Enqualsevol cas, tots els ingressos recaptats de les personesfsiques o jurdiques amb obligaci de cotitzar es destinennicament a aquesta finalitat.

3. Aquesta assistncia i prestacions socials es podencompatibilitzar, complementar i millorar per part dels ciutadansde manera particular, en els termes que estableixi la llei.

4. Les prestacions socials de tipus econmic i de carcterassistencial de la Repblica no estan subjectes a tributaci.

Article 40. Les pensions i altres drets de les persones grans

1. La Repblica garanteix la suficincia econmica de lespersones grans a travs de pensions adequades, equitatives iactualitzades peridicament, dacord amb la riquesa que

produeixi anualment el pas.


20/79



2. Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliuresdexplotaci i de maltractaments, i no poden sser discriminadesa causa de ledat.

3. La Repblica promou el benestar personal i familiar de lespersones grans i que siguin ateses les seves necessitats desalut, habitatge, cultura i lleure.

Article 41. Drets sobre els serveis socials

1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicionsdigualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials deresponsabilitat pblica. Es garanteix la qualitat i la gratutatdels serveis socials, en els termes i condicions que estableixila llei.

2. Tothom t dret a sser informat sobre aquestes prestacions ia donar el consentiment per a qualsevol actuaci que lafectipersonalment.

3. Les persones amb necessitats especials, amb lobjectiu demantenir lautonomia personal en les activitats de la vidadiria, tenen dret a rebre latenci adequada a llur situaci.

4. Les persones o les famlies que es troben en situaci depobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadaniaque els asseguri els mnims duna vida digna.

5. Es reconeix a les organitzacions del tercer sector social eldret a intervenir en la participaci i la collaboraci socials.

Article 42. Drets sobre la cohesi i el benestar socials

1. La Repblica ha de vetllar per la plena integraci social,econmica i laboral de les persones i dels collectius msnecessitats de protecci, especialment dels que es troben ensituaci de pobresa i de risc dexclusi social.

2. La Repblica ha de fomentar la cohesi i el benestar socials,

i per a aix ha de:a) Vetllar per la convivncia social, cultural i religiosa

entre totes les persones que convisquin al pas.b) Vetllar pel respecte a la diversitat de les seves

creences i conviccions tiques i filosfiques.c) Promoure les relacions interculturals per mitj de

limpuls i la creaci dmbits de coneixement recproc,dileg i mediaci.

d) Garantir el reconeixement de la cultura del poblegitano, com a salvaguarda de la realitat histricadaquest poble.


21/79



e) Establir un rgim dacolliment de les personesimmigrades per garantir el reconeixement i lefectivitatdels seus drets i deures.

Article 43. Drets de les persones amb discapacitat

1. La Repblica promou, protegeix i assegura a les persones ambdiscapacitat el gaudi ple i en condicions digualtat de tots elsdrets humans i llibertats fonamentals i promou la sevaintegraci social, econmica i laboral.

2. El collectiu de persones amb discapacitat inclou les quetenen deficincies fsiques, mentals, intellectuals osensorials a llarg termini que, en interactuar amb diversesbarreres, poden impedir la seva participaci plena i efectiva enla societat, en igualtat de condicions amb les altres persones.

3. Es reconeix a les persones amb discapacitat:a) El respecte a la seva dignitat inherent, lautonomia

individual, incloent-hi la llibertat de prendredecisions i de fer vida independent.

b) La no-discriminaci.c) La participaci i la inclusi plenes i efectives en la

societat.d) El respecte per la diferncia i lacceptaci de les

persones amb discapacitat com a part de la diversitat ila condici humanes.

e) La igualtat doportunitats.

f) Laccessibilitat.g) La igualtat entre lhome i la dona.h) El respecte a levoluci de les facultats dels infants

amb discapacitat i al dret de preservar la sevaidentitat.

SECCI 4. Drets laborals i socioeconmics

Article 44. Drets sobre el treball

1. Totes les persones tenen dret a assegurar-se uns ingressos

suficients per satisfer les seves necessitats mitjanant eltreball, la professi o lactivitat que trin, en els termes queestableixi la llei.

2. La Repblica ha dimpulsar i promoure poltiques de plenaocupaci i vetllar per lassoliment dun lloc de treball encondicions dignes i retribuci equitativa per a tots elsciutadans en funci de les seves capacitats, formaci idisponibilitat.


22/79



3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasqueslaborals i professionals en condicions de garantia per a la sevasalut, seguretat i dignitat.

4. La Repblica ha de fomentar lestabilitat laboral. La llei hade garantir tots els drets laborals dels treballadors i regularlaccs al treball, la formaci, la promoci professional i elssistemes de cogesti i de protecci laborals.

5. La Repblica ha de garantir el compliment del principidigualtat doportunitats entre dones i homes en laccs alocupaci, en la formaci, en la promoci professional, en lescondicions de treball, incloent-hi la retribuci, que ha de serigual per a un treball equivalent, i en totes les altressituacions. Tamb ha de garantir que les dones no siguindiscriminades a causa dembars o de maternitat.

7. Es reconeix el valor econmic del treball de cura i atencien lmbit domstic i familiar, a lhora de fixar les poltiqueseconmiques i socials.

Article 45. Dret dassociaci sindical i empresarial

1. Els treballadors i els empresaris tenen dret a crearsindicats o associacions per a la defensa de llurs interessoslegtims. Lestructura interna i el funcionament hauran de serdemocrtics i econmicament finanats pels seus membres.

2. Tota persona s lliure de pertnyer a un sindicat oassociaci empresarial i participar en les seves activitats.

3. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret acomplir les seves funcions en els mbits de la concertacisocial, la participaci i la collaboraci social.

4. Els treballadors o llurs representants tenen dret a lainformaci, la consulta i la participaci en les empreses.

Article 46. Dret al conflicte collectiu i a la vaga

1. La Repblica ha de crear un marc de relacions laborals basaten el dileg social, la concertaci, la negociaci collectiva ila fora vinculant dels convenis, la mediaci, larbitratge i laresoluci extrajudicial de conflictes laborals.

2. Es reconeix el dret de treballadors i empresaris a adoptarmesures de conflicte collectiu.

3. Es reconeix el dret de vaga dels treballadors per defensarels seus drets i la llibertat de no fer-la.


23/79



4. La llei regula lexercici pacfic daquests drets i les seveslimitacions per tal de garantir el funcionament normal delsserveis essencials que puguin afectar la ciutadania.

Article 47. Drets dels consumidors i usuaris

1. La Repblica garanteix la protecci de la salut, la seguretati la defensa dels drets i els interessos del consumidors iusuaris mitjanant procediments eficaos que la llei determina.

2. Les persones, en llur condici de consumidors i usuries debns i serveis, tenen dret a una informaci vera i entenedorasobre les caracterstiques i els preus dels productes i delsserveis, a un rgim de garanties dels productes adquirits i delssubministraments contractats i a la protecci de llursinteressos econmics davant de conductes abusives, negligents ofraudulentes.

3. Es garanteix lexistncia dinstruments de mediaci iarbitratge en matria de consum i sen promouen el coneixement ila utilitzaci.

4. Els consumidors i usuaris, directament o per mitjdorganitzacions, tenen dret a sser informats i a participar iser escoltats en les qestions que puguin afectar-los, en elstermes que estableix la llei.

SECCI 5. Drets, deures i llibertats del coneixement i culturals

Article 48. Dret a leducaci integral i de qualitat

1. Totes les persones tenen dret a una educaci integral dequalitat i a accedir-hi en condicions digualtat.

2. El model educatiu es fonamenta en lassoliment de lautonomiacrtica de lalumnat i en la socialitzaci del coneixement. Hade garantir una formaci humanstica, cientfica i tcnicabasada en els principis i valors de la Repblica.

3. Els centres docents han de fer efectiva la coeducaci, pertal devitar qualsevol tipus de discriminaci, i han densenyara expressar-se en termes digualtat.

4. Lensenyament s laic a les escoles de titularitat pblica.Cal respectar les conviccions i creences de lalumnat i lesseves famlies, dacord amb els drets fonamentals.

5. Lensenyament s gratut en totes les etapes que la llei fixicom a obligatries.


24/79



6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes icondicions que estableix la llei, dajuts pblics per satisferels requeriments educatius i a accedir en igualtat de condicionsa nivells educatius superiors, en funci de llurs recursos

econmics, aptituds i preferncies.

7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dreta rebre el suport necessari que els permeti accedir a tot elsistema educatiu, dacord amb el que estableix la llei.

8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participaren els assumptes escolars i universitaris, en els termes queestableix la llei.

Article 49. Llibertat densenyament i de ctedra

1. La Repblica reconeix la llibertat densenyament i de creacide centres docents, sempre que respectin els valors i principisrecollits en la Constituci.

2. Per tal de garantir leducaci integral de qualitat, ilaccs en condicions digualtat, la Repblica noms podrfinanar parcialment centres docents privats, dacord amb el quedetermina la llei.

3. La Repblica ha de promoure la integraci de tots els centreseducatius pblics i privats a lentorn. Aix mateix, ha defacilitar i promoure leducaci en el lleure.

4. Es reconeix lautonomia universitria, en els termes queestableix la llei.

5. Es reconeix i protegeix el dret a la llibertat de ctedra.

Article 50. s de les llenges

1. La Repblica ha de fomentar ls, la difusi i el coneixementdel catal entre les persones nouvingudes, com a einadintegraci social i cultural. Aquests principis tamb shandaplicar respecte a larans.

2. Les poltiques del foment del catal shan destendre arreudel mn.

3. Les institucions pbliques han de garantir ls de la llenguade signes catalana i les condicions que permetin assolir laigualtat de les persones sordes i sordcegues signants que optinper aquesta llengua, que ha de ser objecte densenyament,protecci i respecte.


25/79



4. La diversitat lingstica s una riquesa cultural i lesinstitucions pbliques nhan de tenir cura dacord amb el quedetermina la llei.

Article 51. Tecnologies de la informaci i comunicaci

1. La Repblica garanteix a totes les persones el coneixement ilaccs a la societat de la informaci en tots els mbits de lavida, en condicions digualtat i dacord amb els principisduniversalitat, continutat i actualitzaci.

2. La Repblica ha de promoure la formaci, la recerca i lainnovaci tecnolgiques, per tal que contribueixin a la milloradel benestar i la cohesi socials.

Article 52. Llibertat cientfica i tcnica

1. Es reconeixen i es protegeixen el dret i la llibertatdinvestigaci i recerca cientfica i tcnica.

2. La Repblica fomenta la investigaci i la recerca cientficai tcnica de qualitat i pot gestionar, crear o fer-se crrec decentres dinvestigaci.

Article 53. Llibertat artstica i literria. Drets i deuresculturals

1. Es garanteixen i es protegeixen el dret i la llibertat decreativitat artstica i literria.

2. Totes les persones tenen dret a accedir en condicionsdigualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitatscreatives individuals i collectives.

3. Cal fomentar aquesta creativitat i conservar i difondre elpatrimoni cultural del pas.

4. Cal facilitar a la ciutadania laccs a la cultura, als bnsi als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueolgic,histric, industrial i artstic de Catalunya.

5. Tothom t el deure de respectar i preservar aquest patrimonicultural com un valor de la Repblica.

SECCI 6. Drets i deures ecolgics

Article 54. Dret als bns comuns naturals

1. En els termes que expressa aquest article, les persones,individualment i collectiva, tenen dret als bns comunsnaturals de Catalunya, que comprenen els sistemes naturalsformats per la interacci de lenergia del Sol amb laire,

laigua, el sl i el subsl, la bona qualitat dels quals s


26/79



indispensable perqu tots els ssers vivents que en depenengaudeixin duna vida plena i saludable.

2. Tothom t el deure de fer un s responsable dels bns comuns,

des del punt de vista ecolgic, econmic i social. Els sectorsproductius tenen lobligaci i la responsabilitat dutilitzarels bns comuns naturals de manera que no provoquin ladegradaci de la biosfera i que no en perjudiquin laregeneraci.

3. Tothom t el dret de captar, transformar i fer servirlenergia continguda en els fluxos biosfrics i litosfrics, pertal de gaudir duna vida plena i saludable.

4. Tothom t el dret de fer s dels materials, tant minerals comfssils, del subsl. Aquests materials sn el producte de

levoluci geolgica del planeta Terra i sn considerats unpatrimoni de tota la humanitat.

5. La Repblica t el deure de garantir i mantenir la qualitatecolgica dels bns comuns naturals i lobligaci de promocionari facilitar laccs a la informaci adequada sobre aquestaqualitat.

Article 55. Dret al medi natural

1. Tota persona t dret a viure en un medi natural ecolgicamentsaludable.

2. Tota persona t la responsabilitat dactuar sense malmetre elmedi natural.

3. Totes les activitats productives i econmiques shan desotmetre al principi de precauci, sempre que puguin afectar elmedi natural, i se nha davaluar, amb carcter permanent,limpacte ecolgic.

4. En cas de danys a lequilibri ecolgic del medi natural, elsqui en siguin responsables estan obligats a reparar-los i a

regenerar lequilibri del medi.

5. La Repblica t lobligaci de protegir i millorar laqualitat ecolgica del medi natural, lluitar contra el canviclimtic i garantir, en tot moment, la conservaci de labiodiversitat i la bona qualitat dels paisatges.

[Concordana art. 110]


27/79



CAPTOL 2. Garanties constitucionals

Article 56. Garanties dels drets i de les llibertats

1. Els ttols preliminar i primer vinculen totes les

institucions pbliques i sn daplicaci directa. Els drets illibertats reconeguts noms es desenvolupen per llei i la sevaprotecci es garanteix mitjanant recurs dinconstitucionalitat,en els supsits en qu no sen respecti el contingut essencial.

2. Els drets i llibertats reconeguts als ttols preliminar iprimer sn objecte de tutela judicial davant els tribunalscorresponents, mitjanant un procediment preferent i sumari, isubsidiriament a travs del recurs dempara davant la Sala deGaranties Constitucionals i Drets Humans del Tribunal Suprem.

Article 57. Garantia internacional dels drets i de lesllibertats

1. Les normes universals de dret internacional, el ConveniEuropeu de Drets Humans i Llibertats Fonamentals, la Carta deDrets Fonamentals de la Uni i la jurisprudncia derivada delsrespectius rgans jurisdiccionals formen part del blocconstitucional de la Repblica.

2. Tamb els tractats internacionals relatius als drets humansatorgats vlidament per la Repblica, una vegada han estatvlidament ratificats i publicats, formen part del blocconstitucional de la Repblica.

3. En qualsevol cas, laplicaci duna norma internacional nopot limitar o perjudicar els drets i les llibertats reconegutsper la Constituci o qualsevol altre tractat internacionalvlidament ratificat.

4. Si els tractats disposen dun rgan jurisdiccional propi, laseva interpretaci s vinculant i autntica per a totes lesinstitucions de la Repblica i les seves sentnciescondemnatries sn dobligat compliment.

Article 58. Estats dalarma, dexcepci i de setge1. Noms per llei es poden regular els estats dalarma,dexcepci i de setge. Noms es poden declarar per tal de ferfront a alteracions dels principis democrtics constitucionals,calamitats pbliques o b agressions actuals o imminents, olamenaa defectuar-los, per part de forces estrangeres, grupsterroristes o bandes armades.

2. Sota cap circumstncia la declaraci dels esmentats estats nopot suspendre el dret a la vida; el dret a la integritat fsicai psquica; el dret dels acusats a defensar-se; el dret a la


28/79



nacionalitat; la no-retroactivitat de la llei penal, ni tampocla llibertat de pensament i religiosa.

3. Els estats dalarma, dexcepci i de setge noms es poden

declarar quan no siguin possibles altres mesures menysrestrictives dels drets per tal dassolir la normalitat. Lesmesures que calgui adoptar, i la seva durada, han de serproporcionals a les circumstncies i han de ser les estrictamentimprescindibles per garantir la normalitat.

4. Tota declaraci destat dalarma, dexcepci i de setge hadidentificar expressament els drets, llibertats i garantiesobjecte de suspensi, a ms dels motius, els efectes, lmbitterritorial i la durada.

5. Lestat dalarma s declarat pel president de la Repblica i

no podr tenir una durada superior a quinze dies. El Parlamentnha de ser informat de manera immediata i no es pot prorrogarsense la seva autoritzaci.

6. Lestat dexcepci s declarat pel president de la Repblicaamb lautoritzaci prvia del Parlament. No pot excedir detrenta dies, prorrogables per un termini igual, amb els mateixosrequisits.

7. Lestat de setge s autoritzat i declarat pel Parlament permajoria absoluta, exclusivament a proposta del president de la

Repblica. El Parlament nha de determinar els motius, lmbitterritorial, la durada i les condicions.

8. Les institucions de la Repblica i les funcions pbliquesreconegudes en la Constituci no sinterrompen durant els estatsdalarma, dexcepci i de setge. Si el Parlament no es trobs enperode de sessions, queda automticament convocat de maneraimmediata.

9. La declaraci dels estats dalarma, dexcepci i de setge nopot modificar el principi de responsabilitat del president ni de

les altres autoritats de la Repblica.

TTOL SEGON. DEFENSA, SEGURETAT I PROTECCI

Article 59. Principis generals

1. La Repblica de Catalunya, naci de pau, garanteix la defensai la seguretat dels seus ciutadans i del territori. Promouaccions de foment de la pau al mn i est compromesa amb elcompliment de les seves obligacions internacionals.


29/79



2. Tothom t lobligaci de cooperar amb els organismes deprotecci civil per tal de protegir les persones, els bns i elmedi natural davant situacions de greu risc collectiu, decatstrofes i de calamitats pbliques.

3. La Repblica ha de promoure accions i poltiques decooperaci internacional per al desenvolupament dels pobles i hadestablir programes dajut humanitari demergncia.

Article 60. Agncia Nacional de Seguretat i Defensa

LAgncia Nacional de Seguretat i Defensa s la instituciencarregada de garantir la seguretat i defensa dels ciutadans idel territori de Catalunya, com tamb del compliment de lesobligacions internacionals assumides per la Repblica en aquestamatria, dacord amb el que estableixi la llei.

Article 61. Institut Internacional de Pau i Treva de Catalunya

1. LInstitut Internacional de Pau i Treva de Catalunya t com afinalitat la recerca, la formaci, el desenvolupament ilaplicaci de mtodes no violents dintervenci i de resolucide conflictes armats o de situacions de violncia i estralls,basats en el seu coneixement cientfic i prctic.

2. LInstitut Internacional de Pau i Treva de Catalunya disposadun cos professional especialitzat, dotat de lesinfraestructures humanes, materials i logstiques necessriesper tal de detectar fonts de conflicte; mitjanar per evitar-

los; cercar solucions de treva; participar en missions dajuthumanitari i actuar en cas de migracions produdes perconflictes o destralls per catstrofes blliques o naturals,dacord amb el que determina la llei.

[Concordana DA 2a]

TTOL TERCER. PRINCIPIS ECONMICS

Article 62. El sistema econmic

1. La Repblica basa el seu sistema econmic en el lliuremercat, regulat sota criteris socials i ecolgics queprotegeixin i garanteixin la llibertat econmica dels ciutadans.

2. Es garanteix la lliure iniciativa, el desenvolupament delactivitat empresarial i lesperit emprenedor, la protecci deleconomia productiva en condicions de competncia i el fomentde lautoocupaci i de les empreses amb responsabilitat social iecolgica, preferentment les petites i mitjanes, leconomiasocial i comunitria, i la creaci i transferncia deconeixement.


30/79



3. Es planifiquen i promouen poltiques destabilitat econmicaper garantir el progrs social i econmic de la Repblica i dela ciutadania, basades en els principis de solidaritat, cohesi,sostenibilitat i igualtat doportunitats.

4. Les institucions pbliques tenen el deure dassegurar unadistribuci equitativa i justa de la renda personal iterritorial, en els termes que estableix la llei.

5. Tota la riquesa del pas, en les seves diferents formes isigui quina sigui la seva titularitat, est subordinada alinters general.

6. Es reconeix el talent dels ciutadans com un factor bsic enla creaci de riquesa. La Repblica ha de fomentar i protegir eldesenvolupament intellectual dels ciutadans, la creaci i

difusi del coneixement i les activitats de creaci, recerca,desenvolupament i innovaci.

7. Cal protegir i assegurar el desenvolupament igualitari iequilibrat de tots els sectors econmics, amb especial cura pera lagricultura, ramaderia, pesca, agroalimentaci ilartesania, per tal dequiparar el nivell de vida de tots elsciutadans.

8. Es reconeix la iniciativa pblica en lactivitat econmicadel pas, en aquells sectors o serveis essencials de la societat

que la Repblica ha de preservar, sobre la base de lintersgeneral i el b com.

9. La llei regula el rgim jurdic dels bns de domini pblic icomunitaris que sn inalienables, imprescriptibles iinembargables. Es consideren bns de domini pblic la zonamartimo-terrestre, les platges, el mar territorial i elsrecursos naturals de la zona econmica i de la plataformacontinental.

10. Es regula per llei ladministraci, defensa i conservaci

del patrimoni de la Repblica, com a b com que cal preservarentre tots.

Article 63. Deure de contribuir a les despeses pbliques

1. Totes les persones fsiques i jurdiques tenen el deure decontribuir al sosteniment de la despesa pblica en relaci ambla seva capacitat econmica, a travs dun sistema tributarijust i eficient inspirat en els principis digualtat, progressii suficincia. En cap cas el sistema tributari no ha de tenirefectes confiscadors.


31/79



2. El sistema tributari garanteix lequitat impositivahoritzontal i vertical.

Article 64. Principi destabilitat econmica

1. Totes les institucions pbliques han dadequar les sevesactuacions al principi destabilitat econmica i no podenincrrer en un dficit estructural superior a aquell quesestableixi en els tractats o convenis en qu Catalunyaparticipi, llevat dels casos de calamitats pbliques, recessieconmica o situacions demergncia, que han de ser apreciatsper la majoria absoluta dels membres del Parlament.

2. La llei regula les condicions per emetre deute pblic icontreure crdit.

Article 65. El banc central de Catalunya

La llei regula la creaci i funcionament del banc central deCatalunya, la seva naturalesa jurdica pblica com a reguladordel sistema financer catal i els seus rgans de direcci.

TTOL QUART. FUNCIONS DE LA REPBLICA

CAPTOL 1. Funci executiva

SECCI 1. Presidncia

Article 66. El president de la Repblica i de la Generalitat1. La funci executiva correspon al president de la Repblica,que s el cap de lEstat.

2. Per raons histriques, lestructura administrativa de lafunci executiva sanomena Generalitat de Catalunya.

3. Com a cap de lEstat, el president de la Repblica:a) s la mxima autoritat de la Repblica i, com a tal, t

la ms alta representaci de Catalunya.b) T iniciativa legislativa; promulga i ordena publicar

les lleis.c) Convoca eleccions, referndums, consultes i altres

formes de participaci.d) Proposa i insta la modificaci de la Constituci.e) Publica els nomenaments dels crrecs institucionals de

la Repblica.f) Dirigeix la poltica exterior de Catalunya.g) Signa els tractats internacionals, amb lautoritzaci

necessria del Parlament, i nordena la publicaci.h) Demana dictmens a la Sala de Garanties Constitucionals

i Drets Humans del Tribunal Suprem sobre la adequaci de


32/79



la Constituci o la seva reforma als tractatsinternacionals.

h) Acredita els ambaixadors i altres representantsdiplomtics de Catalunya i rep les credencials dels

ambaixadors estrangers.i) Nomena i revoca els mxims responsables de lAgnciaNacional de Seguretat i Defensa.

j) Declara els estats dalarma i dexcepci i proposa alParlament la declaraci de lestat de setge.

k) Amb lautoritzaci prvia del Parlament, activa ladefensa de la Repblica en cas de conflicte, dacord ambel dret internacional, i fa la pau.

l) Exerceix la resta de funcions que determinen laConstituci i les lleis.

Aquestes funcions sn indelegables.

4. Com a cap de la Generalitat, el president:a) T la mxima representaci de la Generalitat.b) Dirigeix lacci poltica i ladministraci de la

Generalitat.c) Exerceix la funci executiva, aprova els decrets llei i

els decrets legislatius; i exerceix la potestatreglamentria, dacord amb la Constituci i les lleis.

d) Elabora els pressupostos de la Generalitat i en retcomptes.

e) Dna compliment a les obligacions derivades dels

tractats internacionals ratificats i publicats.f) Sollicita els informes que consideri adients al Consell

de Garanties Constitucionals i a les sindicatures, enels casos previstos per la llei.

g) Exerceix la resta de funcions que determinen laConstituci i les lleis.

5. El tractament protocollari del president s de MoltHonorable Senyor.

Article 67. Els consellers de la Generalitat

1. La Generalitat est encapalada pel president i sorganitzaen conselleries.

2. Totes les actuacions de qualsevol rgan de la Generalitat esfan en nom i per delegaci del president.

3. Al capdavant de cada conselleria hi ha un conseller. Elpresident, lliurement, nomena i separa del crrec elsconsellers, i determina llurs funcions, competncies i rees deresponsabilitat.


33/79



4. El president pot nomenar un conseller Primer amb la funcidelegada de coordinar lactuaci de tots els altres consellers.

5. El president pot delegar funcions representatives o

executives en daltres consellers, de manera temporal opermanent. La llei pot limitar labast temporal o materialdaquestes delegacions.

Article 68. Elecci i substituci del president

1. El president s escollit cada cinc anys, renovable una solavegada, mitjanant una circumscripci nica a tot Catalunya permitj de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, enels termes que fixen la Constituci i la legislaci electoral.

2. En cas de vacant, absncia del territori o incapacitattemporal, lordre de substituci del president s:

a) El conseller primer, si est nomenat.b) La resta de consellers, per ordre decreixent dedat, si

el president no ha establert un altre ordre preferent.c) El president del Parlament.

3. Si les causes previstes al punt anterior sn definitives, elpresident substitut ho ser noms fins a la segent dataelectoral, prevista a larticle 136. Quan aquesta datacoincideixi amb les eleccions ordinries a la Presidncia, elpresident electe ocupar el crrec per a tot el mandatconstitucional sencer. En cas contrari, el president que en

resulti elegit ho ser per a la resta del mandat del presidentcausant de la vacant.

Article 69. Estatut personal del president i els consellers

1. El president i els consellers, durant llurs mandats i peractes presumptament delictius, no poden sser detinguts niretinguts, excepte en el cas de delicte flagrant.

2. Correspon al Tribunal Suprem decidir sobre la investigaci,la inculpaci i lenjudiciament del president.

3. En les causes contra els consellers, s competent el jutgenatural predeterminat per la llei. Per cap conseller no pot serinvestigat, inculpat ni jutjat sense lautoritzaci prvia de laSala Penal del Tribunal Suprem. Entretant, el jutge competentpot dur a terme les investigacions inajornables i urgents per albon fi de la instrucci de la causa, de les quals en donarcompte a la Sala Penal del Tribunal Suprem.

4. El tractament protocollari dels consellers s el quedetermina la Llei de Protocols.


34/79



Article 70. Drets i obligacions envers el Parlament

1. El president i els consellers tenen el dret dassistir a lesreunions del Ple i de les comissions parlamentries i prendre-hila paraula.

2. El Parlament pot requerir al president o als consellers lainformaci que consideri necessria per a lexercici de lesseves funcions. Tamb en pot requerir la presncia al Ple i ales comissions, en els termes que estableixi el Reglament delParlament.

Article 71. Responsabilitat poltica del president

1. El president respon polticament davant el Parlament de laseva actuaci.

2. La delegaci de funcions del president no leximeix de laseva responsabilitat poltica davant el Parlament.

3. Per tal de fer efectiva lesmentada responsabilitat polticadel president, el Parlament, per majoria de tres cinquenesparts, pot instar la celebraci dunes eleccions per a la sevarevocaci, dacord amb el que disposa larticle 133.

SECCI 2. Administraci i sector pblic

Article 72. Principis de funcionament del sector pblic

1. Lacci del sector pblic t per finalitat donar a laciutadania un servei de qualitat basat en els principis detransparncia, deficcia, deficincia, de la millora contnuai del b com. Els serveis els presta ladministraci mspropera al ciutad dacord amb el principi de subsidiarietat.Per a aquesta prestaci, ladministraci ha de disposar delsrecursos suficients, dacord amb el principi de suficinciafinancera.

2. Aquests principis obliguen totes les institucions de laRepblica; els organismes pblics o privats vinculats o que en

depenen; les empreses privades que prestin serveis pblics; iqualsevol persona amb un vincle contractual amb lAdministracide la Repblica o amb els organismes pblics o privatsesmentats.

Article 73. Administraci de la Generalitat

1. La Generalitat de Catalunya s lestructura administrativaque exerceix les funcions executives. T la condicidAdministraci general, sens perjudici de les competncies quecorresponen a lAdministraci local.


35/79



2. LAdministraci de la Generalitat serveix amb objectivitatels interessos generals i actua amb submissi plena a les lleisi al dret.

3. T com a principis leficcia; la jerarquia; la coordinaci ila transversalitat, per garantir la integraci de les poltiquespbliques; la desconcentraci i la descentralitzaciadministrativa, i la transparncia basada a fer pblica lainformaci necessria perqu el ciutad en pugui avaluar lagesti.

4. La llei regula lestatut jurdic dels treballadors al serveide lAdministraci de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas,la manera daccedir-hi, el rgim dincompatibilitats, el dret desindicaci i la garantia de formaci i actualitzaci delsconeixements i de la praxi necessaris per complir les funcions

pbliques.

Article 74. rgans consultius de la Presidncia

1. La Comissi Jurdica Assessora s lrgan consultiu de laPresidncia de la Generalitat en matries de caire jurdic.

2. El Consell de Treball, Econmic i Social s lrgan consultiui dassessorament del president en matries socioeconmiques,laborals i docupaci.

3. La llei regula la composici i les funcions daquests

organismes i la Repblica en pot crear daltres en matries quetinguin transcendncia social i que afectin el b com.

Article 75. Garanties administratives

1. La llei regula els procediments administratius garantint elsdrets de participaci i defensa del ciutad i laudincia delinteressat, quan pertoqui.

2. Els ciutadans tenen accs als arxius i registresadministratius, llevat dels casos que afectin la seguretat idefensa de la Repblica, la investigaci de delictes i la

intimitat de les persones.

3. Tothom t dret a ser indemnitzat, en els termes queestableixi la llei, per tota lesi que afecti els seus bns idrets com a resultat del funcionament dels serveis pblics, tretdels casos de fora major.


36/79



CAPTOL 2. Funci legislativa

SECCI 1. Parlament de la Repblica

Article 76. El Parlament

1. El Parlament representa el poble de Catalunya i sinviolable.

2. El Parlament consta duna nica cambra de representaci, elsmembres de la qual sn escollits dacord amb el que disposenlarticle 78 i el ttol sis.

Article 77. Funcions

Al Parlament li correspon:a) Exercir la funci legislativa: elaborar, aprovar i

derogar les lleis.b) Aprovar els pressupostos generals de la Repblica.c) Controlar i impulsar lacci poltica i de govern.d) Proposar i tramitar la reforma de la Constituci.e) Autoritzar el president a obligar-se internacionalment,

en nom de la Repblica, mitjanant la signatura delstractats.

f) Demanar dictmens a la Sala de Garanties Constitucionalsi Drets Humans del Tribunal Suprem sobre ladequaci dela Constituci o la seva reforma a tractatsinternacionals.

g) Autoritzar lestat de setge, a proposta del president.

h) Autoritzar el president per activar la defensa de laRepblica, en cas de conflicte, i per fer la pau.

i) Totes aquelles altres que li siguin atribudes per laConstituci o les lleis.

Article 78. Composici i rgim electoral

1. Els parlamentaris reben el nom de diputats i sn elegits perun termini de cinc anys, renovable una sola vegada, per mitj desufragi universal, lliure, igual, directe i secret, en elstermes que fixen la Constituci i la legislaci electoral.

2. La circumscripci electoral s la comarca, tret de la ciutatde Barcelona, on la circumscripci s el Districte. Cadacircumscripci tria un parlamentari per cada 75.000 habitants ofracci1, a una sola volta. La Llei Electoral tamb regula lamanera com els catalans residents a lestranger sn adequadamentrepresentats en el Parlament.

3. La composici del Parlament i el nombre de diputats dependren cada moment del resultat daquestes variables.

1Per a 75.000 habitants, amb el cens actual, equival a un Parlament de 130 diputats.


37/79



4. El sistema electoral al Parlament s de representacidirecta, de llistes obertes i a una sola volta. A la paperetaconsten els candidats per ordre alfabtic, comenant per un llocdeterminat aleatriament un cop proclamats els candidats. Cada

elector marca un nombre de candidats no superior al nombredescons que selegeixen a la seva circumscripci i sn elegitsels candidats amb el nombre ms alt de vots a la sevacircumscripci.

5. Els escons de diputat que quedin vacants per qualsevol causaabans de finalitzar el seu mandat es cobreixen mitjananteleccions a la seva circumscripci concreta, de carcterextraordinari, o ordinari quan faci al cas.

6. La Llei Electoral determina les causes dincompatibilitatdels parlamentaris.

Article 79. Drets i deures dels diputats

1. Els membres del Parlament sn inviolables pels vots i lesopinions que emetin en lexercici de llur crrec. Durant llurmandant gaudeixen dimmunitat, amb lefecte concret que no podensser detinguts si no s en el cas de delicte flagrant.

2. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu i,polticament, noms responen davant els ciutadans de lacircumscripci electoral per la qual han estat escollits.

3. Sexigeix als parlamentaris transparncia i responsabilitaten lexercici de la seva funci pblica.

4. En les causes i processos judicials contra els diputats, scompetent el jutge natural predeterminat per la llei.

5. Els diputats tenen dret, durant lexercici del crrec, a unaremuneraci digna, fixada anualment en els Pressupostos de laRepblica, que ha de tenir en consideraci la temporalitat delcrrec i el fet de la seva reincorporaci a la vida activa o lajubilaci, un cop esgotat el termini mxim de durada dels

crrecs electes.

6. Els diputats estan obligats a fer pblic el seu patrimoniabans de prendre possessi de lesc i han de fer pblics elsvincles que els relacionin amb grups dinters, en els termesque determina la Llei Electoral. Aquesta declaraci de patrimonisha dactualitzar en el moment que finalitzi la legislatura oque el diputat cessi anticipadament en el crrec, i, novament,un cop transcorreguts cinc anys desprs de finalitzar el mandat.


38/79



Article 80. Autonomia i organitzaci del Parlament

1. El Parlament gaudeix dautonomia organitzativa, financera,administrativa i disciplinria. Elabora i aprova el seuReglament, el seu pressupost, que forma part dels Pressupostos

Generals de la Repblica, i fixa lestatut del personal que endepn. La seva seu s a Barcelona i pot celebrar sessions adaltres indrets de Catalunya.

2. Laprovaci i reforma del Reglament del Parlament requereixel vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en unavotaci final sobre el conjunt del text.

3. El Parlament t un president i una mesa elegits pel Ple, lesfuncions i procs delecci dels quals es regulen pel Reglamentdel Parlament.

4. El Reglament del Parlament tamb regula els drets i deuresindividuals i collectius dels diputats, les formesdintervenci en lexercici de llurs funcions parlamentries,els requisits per a la formaci de grups parlamentaris, lesatribucions dels portaveus dels grups, les sancionsdisciplinries en qu puguin incrrer els diputats i elfuncionament de les comissions.

Article 81. Funcionament del Parlament

1. El Parlament funciona en ple i en comissions.

2. El Ple del Parlament es reuneix en sessions ordinriesperidiques al llarg de lany, segons estableix el Reglament delParlament, amb una periodicitat mnima mensual, a les qualsestan obligats a assistir tots els diputats, llevat de causa defora major. El Parlament tamb es pot reunir en sessionsextraordinries, dacord el Reglament del Parlament. Lessessions del Ple sn pbliques, excepte en els supsitsestablerts pel Reglament del Parlament o per la llei.

3. El Parlament t una Diputaci Permanent, presidida pelpresident del Parlament i integrada pel nombre de diputats que

el Reglament determina. La Diputaci Permanent assumeix lesfuncions del Parlament quan aquest no est reunit en elsperodes entre sessions, en els termes que determina la llei.

4. El Ple del Parlament, per tal dadoptar acords vlidament, hadestar reunit, amb la presncia de la majoria absoluta delsdiputats. Els acords sn vlids si han estat aprovats per unamajoria simple dels diputats presents, sens perjudici de lesmajories especials establertes per la Constituci, per la llei opel Reglament.


39/79



5. El Parlament pot crear comissions dinvestigaci sobrequalsevol assumpte de rellevncia pblica que sigui dintersper a la Repblica. Les persones que siguin cridades acomparixer-hi han de fer-ho obligatriament. Les llei estableix

les sancions i les responsabilitats corresponents, en el cas quees desatengui de manera injustificada aquesta obligaci.

6. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitaci de lespeticions individuals i collectives que li siguin adreades, enparticular pel que fa a les iniciatives legislatives popularsque li remeti la Sindicatura Electoral. Tamb ha destablirmecanismes de participaci ciutadana en lexercici de lesfuncions parlamentries.

7. Els crrecs pblics i els treballadors al servei de lesadministracions pbliques tenen lobligaci de comparixer

davant el Parlament quan aquest ho requereixi. La llei estableixles sancions i les responsabilitats corresponents, en el cas quees desatengui de manera injustificada aquest requeriment.

SECCI 2. Facultats legislatives del Parlament

Article 82. Iniciativa legislativa; elaboraci i aprovaci deles lleis

1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grupsparlamentaris i al president de la Repblica. Tamb correspon

als ciutadans, en els termes establerts per la Constituci i perla llei.

2. El Ple del Parlament pot delegar en les comissionslegislatives permanents la tramitaci i laprovacidiniciatives legislatives, excepte quan es tracti de lleis dereforma constitucional, de lleis de drets o llibertatsfonamentals, els Pressupostos Generals i les lleis de delegacilegislativa en el president de la Generalitat.

Article 83. Legislaci delegada i durgncia

1. Decrets legislatius. El Ple del Parlament pot delegar, nomsen el president de la Generalitat, la potestat de dictar normesamb rang de llei. Les disposicions del president que contenenlegislaci delegada reben el nom de decrets legislatius. Nopoden ser objecte de delegaci legislativa la reformaconstitucional, la regulaci essencial i el desenvolupamentdirecte dels ttols preliminar, primer, set o vuit de laConstituci i els Pressupostos Generals de la Repblica. Ladelegaci legislativa ha de ser expressa, per mitj duna llei,per a una matria concreta i amb la determinaci dun terminiper fer-ne s.


40/79



2. Decrets llei. En cas duna necessitat extraordinria iurgent, el president de la Generalitat pot dictar disposicionslegislatives provisionals sota la forma de decret llei. No podensser objecte de decret llei les matries que no es puguin

regular mitjanant decret legislatiu. El Parlament ha de validarexpressament els decrets llei en un termini improrrogable detrenta dies des de la seva publicaci. En cas contrari, restenderogats de manera automtica.

Article 84. Promulgaci i publicaci de les lleis

Les lleis sn promulgades pel president de la Repblica,mitjanant lordre de publicaci en el Diari Oficial de laRepblica.

Article 85. Autoritzaci i efectes dels tractats internacionals

1. El Parlament pot autoritzar la negociaci i signatura detractats internacionals o ladhesi de Catalunya a tractats jaexistents i autoritzar-ne la denncia internacional mitjanantuna llei especfica, tot respectant les majories i lescondicions que exigeix la llei per fer-ho.

2. Les institucions de la Repblica han dassegurar elcompliment de les obligacions que es deriven dels tractatsinternacionals i el dret internacional, dacord amb les sevescompetncies respectives.

3. La Sala de Garanties Constitucionals i Drets Humans del

Tribunal Suprem, a instncies del president de la Repblica odel Parlament, s lencarregada de determinar si hi ha capcontradicci entre el contingut dun tractat internacional i elde la Constituci.

4. Per a la ratificaci dun tractat amb estipulacionscontrries a la Constituci, cal esmenar-la prviament dacordamb el procediment que sindica en el ttol vuit. El tractatinternacional ja incorporat al dret intern, i que hagi estatdeclarat posteriorment incompatible amb la Constituci, deixarde ser aplicat, mitjanant la corresponent denncia

internacional.

5. Els tractats internacionals, un cop ratificats i fets pblicsal Diari Oficial de la Repblica, esdevenen part integrant delordenament jurdic intern.

6. En cas de contradicci entre una norma internacionalvlidament incorporada i una de lordenament jurdic intern, tprevalena laplicaci de la norma internacional, llevat que lainterna sigui ms favorable pel que fa als drets fonamentals i ales llibertats pbliques.


41/79



7. Els drets fonamentals i les llibertats pbliques shandinterpretar dacord amb aquells tractats internacionals quecontinguin disposicions ms favorables.

8. Les disposicio

El debat de les idees: Una proposta de Constitució com a eina de reflexió

Documents

Transcript of El debat de les idees: Una proposta de Constitució com a eina de reflexió