EL COMPLEMENT PREDICATIU

(tret de Ferran Mota, a través de http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/sintaxi.htm#categories)

 El complement predicatiu es pot trobar en les estructures següents:

predicatiu exemples

un adjectiu Els corredors van arribar cansats a la meta.

un sintagma nominal L'Anna l'han nomenada presidenta del club.

un sintagma preposicional Li han fet la foto de perfil .

•  El predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre.

La Marta va arribar a casa cansada.subjecte c. predicatiu

Els alumnes troben la lliçó difícil . c. directe c. predicatiu

•  Els verbs predicatius com trobar-se , presentar-se , tornar-se... substitueixen el complement pel pronom hi :

En Joan s'ha tornat molt brut . ð En Joan s' hi ha tornat.

Però el complement predicatiu dels verbs fer-se , dir-se , elegir i nomenar se substitueix per en :

T'has fet mal? ð Te n' has fet?

•  Si volem emfasitzar el que expressa el predicatiu, el substituïm per en i repetim el complement, precedit de la preposició de i separat per una coma de la resta de la frase:

En Joan en va molt, de brut .

Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:

-tornar-se El vi s'ha tornat agre.-quedar-se En Jaume s'ha quedat dret al passadís. -fer-se Aquest xicot es fa gran . -trobar-se Avui em trobo lletja . -romandre El gos romania quiet al costat de l'amo.

-presentar-se La situació es presenta complicada. -aparèixer La pilota va aparèixer desinflada. -anar El mecànic sempre va brut. -resultar Això resulta perillós. -considerar El professor considerà el treball boníssim. -trobar Trobo l'Anna estranya . -elegir Han elegit la Núria delegada. -nomenar Nomenaran l'alcalde president de l'assemblea. -arribar Els jerseis arribaran rebregats a la botiga.

EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

  •  El complement preposicional o de règim verbal sempre és introduït per una de les preposicions següents:

a : Amb aquesta aportació contribuïm a la reconstrucció de la biblioteca.de : No et descuidis d'avisar-me. en : Sempre penso en vosaltres, quan hi aneu. amb No s'ha fet mai amb gent com aquella.per : Em preocupo per vosaltres .

•  L'aparició d'una preposició o una altra depèn del verb que tinguem.

•  La substitució pronominal del complement preposicional es pot fer amb les formes hi o en , segons la preposició que l'encapçale.

•  Sovint el complement preposicional s'adjunta a verbs que formen una expressió conjunta amb un nom o un adjectiu.

No estic d'acord amb aquesta vida. Avui estem segurs d' haver encertat el plantejament.

•  Quan el complement preposicional és una oració introduïda per la forma que , la preposició se suprimeix, i això pot complicar una mica la identificació del complement.

No estic d'acord que defensis aquesta idea.Avui estem segurs que l'hem encertat.

•  El complement preposicional se substitueix amb els pronoms següents:

– Quan va introduït per a , en , amb o per , se substitueix amb hi :

La Joana pensa en l'Aina.La Joana hi pensa.

– Quan va introduït per de , se substitueix amb en :

Sempre parlen de política . Sempre en parlen.

•  Convé recordar que quan el complement preposicional és introduït per la preposició en , aquesta preposició s'ha de substituir per a o de si darrere hi ha un infinitiu.

Es complauen en la preparació de grans festes. Es complauen a preparar grans festes. Pensa en una resolució provisional. Pensa de resoldre-ho provisionalment.

•  Hi ha verbs que canvien de sentit (o prenen un matís especial) quan s'usen amb preposició.

Fer-se amb algú. tractar-hi, parlar-hi (??fer) Entendre en informàtica. ser especialista en, saber-ne (??entendre)

Llista d'alguns dels verbs que normalment van amb preposició:

preposició a de

accedir adonar-se acostumar-se aprendre arriscar-se burlar-se contribuir dubtar dedicar-se oblidar-se excitar (excitar a l'odi) parlar exposar-se penedir-se procedir recordar-se renunciar riure's afanyar-se saber descuidar-se

preposició en amb

afanyar-se avenir-se complaure's fer-se entossudir-se haver-n'hi prouexercitar-se relacionar-se pensar adir-se tenir interès vacil·lar preposició

per

preocupar-se atabalar-se interessar-se