Generalitat de Catalunya

Departament d'Ensenyament

Institut La Serreta

DEURES D’ESTIU

Matèria: Llengua catalana

Departament: Català

Codi reg_ils_prc03.3_05_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_deures d’estiu

Grup: 1r ESO Professor/a: M. Rosa Salinas i Montserrat Perpinyà Data:

Alumne/a : Curs : 2014/2015

1. Llegeix aquesta notícia amb atenció. Després, subratlla les paraules el

significat de les quals no coneguis i busca'l en el diccionari:

EI Ferroplasma és viu i menja pirita

Descobert a Rússia un microorganisme que viu en àcid sulfúric i devora

metalls

Té nom de producte de drogueria però en realitat és un ésser viu i viu a Rússia.

Un grup de científics, del qual forma part un equip espanyol, ha descobert un

desconcertant microorganisme, batejat com a Ferroplasma acidiphilum, que

potser -sospiten- ja existia feia 5.000 milions d'anys.

Seria, en cas que fos així, un dels primers pobladors del planeta, però el

microorganisme posat sota el microscopi ha captivat els científics sobretot per

la seva dieta i hàbits alimentaris, i també per les comoditats de la seva llar. El

Ferroplasma viu en ambients carregats d'àcid sulfúric i ha desenvolupat una

capacitat singular de menjar pirita. "El que fa és oxidar el ferro, que el fa

soluble, i l'incorpora a les seves proteïnes com a element fixador", explica

Manuel Ferrer, un dels responsables d'aquesta troballa en representació del

Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

L’últim número de la revista Nature detalla la vida quotidiana de Ferroplasma

acidiphilum. El microorganisme no solament es menja el ferro, sinó que

l'incorpora al seu interior per estabilitzar l'estructura espacial de les seves

proteïnes, fet fonamental per a la seva supervivència en un medi àcid i inusual

en la resta d'organismes, destaca l'article de Nature.

La importància de la troballa científica, no obstant això, va bastant més enllà de

les proeses que el Ferroplasma és capaç de dur a terme. És una mena de

ressò del passat, ja que, com assenyala Ferrer, a la Terra primitiva el medi

ambient més comú era molt semblant al que encara avui es desenvolupa

aquest microorganisme. Dit d'una altra manera, la Terra ha canviat i els éssers

vius s'han anat adaptant a aquestes enormes transformacions. Tots, menys

Ferroplasma acidiphilum, que de mica en mica ha vist reduïts els seus espais

naturals fins a l'extrem que avui ningú ja no en coneixia l'existència.

COMPRENSIÓ

2. Indica si les afirmacions següents sobre la notícia són certes o falses:

a. EI Ferroplasma és un producte de drogueria.

b. Els científics consideren el Ferroplasma un dels primers

pobladors del planeta.

c. La revista Nature ha donat a conèixer el Ferroplasma.

d. EI medi en què viu el Ferroplasma és molt semblant al de la Terra

primitiva.

e. L'organisme existia fa 5.000 anys.

3. Indica, en cada cas, el mot que has de cercar en el diccionari per saber què

signifiquen les paraules següents:

científics desenvolupat

menja desenvolupant

proteïnes hàbits

4. Relaciona cada un dels mots de la columna de l'esquerra amb el seu derivat:

aliment oxidar

representar drogueria

forma alimentari

òxid fixador

droga comoditat

fixar transformacions

còmode representació

5. Busca en el text deu paraules que pertanyin a l'àmbit de la ciència i escriu-

ne el seu significat.

6. Indica si les paraules següents de la lectura són monosèmiques o

polisèmiques:

producte planeta

microorganisme troballa

proteïnes microscopi

7. Escriu l'antònim de cada un dels mots següents:

viu carregats

inusual primitiva

enormes reduïts

coneixia superior

GRAMÀTICA

8. Assenyala el subjecte i el predicat de cada una de les oracions següents:

Un grup de científics han descobert un desconcertant microorganisme.

L’últim número de la revista Nature detalla la vida quotidiana del Ferroplasma.

Els éssers vius s'han anat adaptant a aquestes transformacions.

Seria un dels primers pobladors del planeta.

EI microorganisme no solament es menja el ferro.

9. Escriu els substantius que hi ha en el primer paràgraf de la lectura.

Després, canvia'n el nombre.

10. Busca en el darrer paràgraf de la notícia un exemple de cadascun

d'aquests tipus de determinants:

a. article

b. indefinit

c. quantitatiu

d. demostratiu

e. possessiu

11. Indica la categoria gramatical de cada un dels mots subratllats de la

frase següent:

És un ésser viu i viu a Rússia.

12. Separa el lexema i el morfema de cada una de les formes verbals

següents:

forma

sospiten

coneixia

menja

Ddesenvolupa

ORTOGRAFIA

13. Escriu les paraules del segon i del tercer paràgrafs que contenen un

dígraf. N'hi ha algun que no es pugui separar?

14. Subratlla fes lletres mudes de cada una de les paraules següents:

drogueria - desconcertant - hàbits estabilitzar - dur - ambients

15. Separa els mots següents en síl·labes. Després, classifica'ls segons

que tinguin un diftong creixent, un diftong decreixent o un hiat:

viu científics espacial

Rússia dieta avui

realitat representació canviat

qual quotidiana existència

16. Completa les paraules de la lectura amb la vocal adequada. Després,

escriu una paraula de la mateixa família en què aquesta vocal àtona sigui

tònica:

a transf_rmacions b p_sat c esp_cial

d fonam ntal e re_litat f p_bladors

g alim_ntaris h cap_citat I investig_cions

17. Completa els mots següents de la lectura amb la consonant o el dígraf

adequat:

é__er àci_ espa_ol o_stant

a_ui supervi_ència ca_egats am_ients

18. Busca en la lectura tots els mots que s'escriuen amb la lletra x. Després,

classifica'ls segons el seu so. Fes-ho en una taula com la següent:

so de ics so de xeix

19. Explica per què cada una de les paraules següents de la lectura porta

accent:

així –

però –

hàbits –

àcid –

és –

importància

éssers –

científica –

té

ANÀLISI DEL TEXT

20. Contesta les preguntes següents sobre la notícia:

a. Qui és el protagonista d'aquesta notícia?

b. Quins fets s'hi expliquen?

c. Quan van passar els fets?

d. On van ocórrer els fets?

e. Per què el protagonista es comporta d'una manera determinada?

21. Subratlla les paraules més importants de cada paràgraf i després

explica amb una frase de què tracta cada un.

22. Fes un esquema que contingui la informació essencial de la notícia.

23. Indica a quina secció del diari creus que va aparèixer la notícia.

Justifica la teva resposta.

24. Assenyala si les afirmacions següents sobre la notícia són certes o

falses:

a. S'hi utilitza preferentment el registre estàndard.

b. Està redactada en primera persona.

c. Hi falta el subtítol.

d. EI primer paràgraf indica el lloc on s'ha descobert el microorganisme.

e. En el tercer paràgraf apareix un acrònim.

f. No s'esmenta el nom de l'autor del text.

ANÀLISI

25. 25. Escriu tres titulars més per a la notícia. Després, justifica'ls.

1. Llegeix atentament aquest fragment d'una escena teatral:

TITELLAIRE: Esclata la tempesta! Comença a ploure a bots i barrals!

És que no s'hauria pogut escapar en un dia de bon sol, pobra Poncellina? No,

el comte no vol que sigui així. l ja la veieu, arrossegant el farcell, xopa, sense

trobar cobert i disposada a travessar un pont que, no ho sé, que no m'agrada

gens perquè comença a baixar molta aigua pel riu i el pont és feble i l'aigua ve

amb molta força ... l bé, no sé si el pont aguantarà. (PONCELLINA comença a

passar el pont.) Afanya't, Poncellina! Però va tan carregada ... ! Travessa el

pont de pressa, Poncellina! De pressa, de pressa, de pressa ... !

I patapam, de sobte cauen tres o quatre llamps, se sent el soroll de la fúria de

la torrentada ... i el pont s'esberla per la meitat. PONCELLINA xiscla i cau

daltabaix. Però no ben bé. El farcell ha quedat subjecte entre dos barrots de la

barana del pont i la noia s'agafa i penja del farcell.

TITELLAIRE (esglaiat): Poncellina! Ai, Déu meu, que s'enfonsarà dins les

aigües furioses del riu! Ai, Déu meu, que jo no puc ajudar-la perquè sóc el

titellaire i a mi no em toca! Caldria que algú ... , que algun altre titella ...

(Cridant.) Aguanta, Poncellina!

PONCELLINA (la seva veu sona des de la distància): Faig el que puc ... !

TITELLAIRE: Demana socors, Poncellina!

PONCELLINA (penjada del buit): Auxili, que algú m'ajudiiii! Auxiliii! No hi ha

ningú! Cauré al riu! Ai que sí, ai que no aguanto més, ai que caic, ai que caic, ai

que caic ... !

Però ara, mentre de sobte el so de la tempesta, sense aturar-se encara,

minvava un xic, sonen potents trompetes de caça.

I muntant un bonic cavall blanc, apareix un noi ben plantat i vestit de caçador

noble. El Titellaire es retirarà discretament.

PRíNCEP (aturant el cavall i adreçant-se al públic, molt tranquil i educat): Hola,

jo sóc el príncep, l'únic fill del rei d'aquest país. Sóc el noi d'aquesta història, us

n'heu adonat? l mira, he sortit a caçar. Els prínceps, quan no sabem què fer,

sortim a caçar. Que no s'ha de sortir a caçar al mig d'una tempesta? Potser no,

però jo sóc així i cadascú és com és.

PONCELLINA: Auxili, que caic; auxili, que m'estimbooo!

PRíNCEP: Qui crida? (Veu PONCELLINA.) Una noia que penja del pont!

Fantàstic, m'agrada salvar noies desvalgudes que pengen dels ponts! Ei,

m'encantarà, perquè és la primera que em trobo en aquesta situació

emocionant!

PONCELLINA: Vols callar i salvar-me d'una vegada, carai?

PRíNCEP: Ara vinc! Corro!

Josep Maria Benet i Jornet, La Ventafocs (Potser sí, potser no) Editorial Proa.

2. Tria la resposta correcta de cada pregunta sobre la lectura anterior:

1. Quin dia feia quan Poncellina es va escapar?

a. Hi havia molts núvols. b Feia sol. c Plovia a bots i barrals.

2. Què va passar amb el farcell de Poncellina?

a. Va quedar subjecte entre els dos barrots de la barana del pont.

b. Va caure a l'aigua.

c. EI va salvar el titellaire.

3. Com apareix el príncep?

a Muntant un bonic cavall. b Passejant a peu. c Acompanyat d'uns

gossos

4. Què havia sortit a fer, el príncep?

a A passejar. b.A caçar. c A vigilar les seves terres.

5 Per què el titellaire no pot ajudar Poncellina?

a. Perquè no li toca.

b. Perquè ha caigut a l'aigua.

c. Perquè no sap nedar.

3. Escriu un sinònim per a cadascun dels mots subratllats de les frases

següents:

a. És que no s'hauria pogut escapar en un dia de bon sol, pobra

Poncellina?

b. Aturant el cavall i adreçant-se al públic, molt tranquil i educat.

c. És la primera que em trobo en aquesta situació emocionant.

d. EI so de la tempesta, sense aturar-se encara, minvava un xic.

e. Vols callar i salvar-me d'una vegada, carai?

4. Explica el significat d'aquesta frase feta de la lectura:

Ploure a bots i barrals.

Després, escriu una frase feta amb cada un dels verbs que tens a continuació.

Pots fer servir el Diccionari de locucions i frases fetes:

Arrossegar sortir caure

5. Fixa't atentament en el text i resol les qüestions següents:

a. Quants personatges intervenen en l'escena?

b. Quants tipus de lletra distingeixes en aquest fragment teatral?

c. Què indica cada tipus de lletra diferent?

6. Localitza les acotacions del text. Després, busca un exemple de cada

una de les acotacions següents i copia'l o indica com comença:

a. Una acotació entre la intervenció de dos personatges.

b. Una acotació al mig d'un parlament d'un personatge.

c. Una acotació abans de parlar un personatge.

7. Redacta un text narratiu amb el contingut de l'escena. Escriu-lo en

primera persona i tingues en compte que el punt del vista ha de ser el

del Titellaire.