Edició de GironaDIMECRES · 1 de juliol del 2020. Any XLV. Núm. 15407 - AVUI / Any XLII. Núm. 14277 - EL PUNT

1,20€

1020

56-1

2300

95L

1170

16-1

2299

64L

Taula dediàleg, sí;

però sensedata

El PSOE prioritza quel’acord pel pressupostsigui amb Ciutadans

L’executiu espanyol diu que laconvocarà però no concreta quan,i insinua que és Torra qui no la vol

Budó dubta de la voluntat real deSánchez i l’acusa de buscar

excuses constantment

El president, Quim Torra, reuniràels pròxims dies els partits

i entitats independentistes

Planes 8 i 9

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------PUNT DE VISTA. Planes 6 i 7

Un tast de... Así están las cosas de Gonzalo Boye

El Girona s’encomanaa Francisco

El nou entrenador del Girona va dirigir ahir mateix el primer entrenament ■ GIRONA FC

El Barça empata amb l’Atlético (2-2)i deixa via lliure al Real Madrid

La lliga de bàsquet vola cap a Vitòria (Barça 67 - Baskonia 69)

L’aeroportreprènl’activitatPlana 23

Retard en lanova ClínicaGironaPlana 18

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.142

Dimecres1 DE JULIOL DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Catalunya lidera elscontagis a tot Espanyadels últims catorze dies

S’han detectat 1.198 positius les últimes dues setmanes. Han sorgit noubrots, vuit dels quals són a Lleida Girona ja supera els 7.100 positius2 i 3

Els Mossosinvestiguenuna violació auna noia de 21anys a Lloret

Els sindicatstitllen de«presa de pèl»la propostad’Educació peral proper curs

VEUEN INSUFICIENTS LESNOVES CONTRACTACIONS. DELS5.000 NOUS PROFESSIONALSANUNCIATS, NOMÉS 3.200SERAN DOCENTS 4

4

■Un home que no coneixia de resla va començar a seguir per diver-sos carrers mentre li feia insinua-cions sexuals. Els fets van passarla matinada de dilluns. 18

Una banyolinaes va quedar dosmesos atrapadaa l’Himàlaia8

L’Ajuntament deGirona anunciamà dura a SantaEugènia13

La dona atacadaamb àcid a SantFeliu ja haviadenunciat elseu agressor

ELS MOSSOS ENCARA ESTANBUSCANT L’HOME, QUE VAFUGIR, MENTRE LES VÍCTIMESCONTINUEN INGRESSADESA LA VALL D’HEBRON

4

18

ANIOL RESCLOSA

Concentració de rebuig de l’agressió, ahir a Sant Feliu de Guíxols.

Francisco, ahir a latarda en el seu primerentrenament. GIRONA FC

Francisco, quartentrenador de la

temporadaEL GIRONA FC FULMINA PEP LLUÍS MARTÍ EN

UN DESESPERAT INTENT PER ACONSEGUIR UN LLOC AL «PLAY-OFF» I FITXA L’EXTÈCNIC

D’ALMERIA, LUGO I OSCA

4

EsportsDdG28 a 32

jamargant - 01/07/2020 09:26 - 79.151.248.14

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE JULIOL DEL 202024 | Comarques Gironines |

antiga parròquia de l’Esparra és, ara, un veïnatde Riudarenes. Va ser actualitat l’any 2017 ambmotiu del 150è aniversari del naixement de l’es-

criptor Prudenci Bertrana, que fou propietari del masAspriu i que, en les seves narracions, descriviaaquests paratges i el temple. Per això, el Centre d’Es-tudis Selvatans va idear un “itinerari Bertrana” quepermetia seguir la petja de l’escriptor i, fins i tot, ambla complicitat dels actuals propietaris, donar una ulla-da al mas Aspriu. En general, ja de sempre, és un racóde la nostra geografia selvatana interessant per fer-hiexcursions. En el nostre record tenim una visita del’entitat barcelonina Ballets de Catalunya, el 17 de junydel 1984, que celebrava el final de curs de les sevesactivitats i va demanar a qui signa aquestes ratlles, defer-los una conferència sobre la comarca de la Selva,precisament dins de l’església. També d’aquesta con-trada procedia la nissaga d’algun personatge que es

va destacar a Amèrica, comel banquer lloretenc NarcísGelats i Durall (1845-1929),oriünd de la masia de canGelats Vell. D’altra banda, elveïnat de l’Esparra s’ha fetfamós, darrerament, per al-guns establiments ruralsconvertits en bons restau-rants. Aquesta vegada, però,n’hem de parlar per un la-mentable esdeveniment:l’església, dedicada a sant

Martí, ha quedat enrunada. Com a parròquia ja es tro-ba documentada l’any 1169 i, en aquells temps, totsembla indicar que depenia del monestir de Sant PereCercada. Els anys, el temps, les pluges... han estat benperjudicials per a aquest temple, que ja estava forçadelicat, ja que, com es veia a simple vista, se n’haviahagut de reforçar l’estabilitat d’algunes parets a còpiade tirants. Al voltant del 20 de gener passat, es va pro-duir l’esfondrament del campanar, que, per sort, vacaure cap a l’interior i no va afectar possibles transe-ünts que estiguessin pel voltant. Amb el seu pes, però,s’emportà avall, també, part de la volta de la nau. Lacontemplació de l’edifici enrunat fa realment tristesa.La teulada esfondrada necessita ser recuperada per-què la pluja no caigui a dins del recinte on hi ha, entrealtres coses, un retaule fet, en temps de joventut, perNarcís Comadira. L’escàs nombre d’habitants de lescases disperses de l’entorn –la majoria segones resi-dències– i el fet que hi haguessin poques celebracionslitúrgiques en aquest temple, fa témer que la recons-trucció serà difícil o, com a mínim, anirà per llarg. Unamala notícia per al patrimoni monumental selvatà.

L’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

L’església de l’Esparra

JoanDomènech

És un racóde la nostrageografiaselvatanainteressantper fer-hiexcursions

8345

83-1

2241

70L

em viscut, i encara estem vi-vint, temps complicats, impen-sables en la nostra lògica, de

més incògnites que certeses, de porsi de temences pel nostre futur indivi-dual i col·lectiu. La pandèmia de laCovid-19 formarà part indestriable deles nostres vides per sempre més. Araens toca a tots –administracions, em-preses i ciutadans– afrontar les con-seqüències d’una emergència sanità-ria que la nostra generació mai no ha-via viscut. Conseqüències de tipuspersonal, econòmic i social.

Avui encara tenim molt poca pers-pectiva sobre quins canvis haurà pro-vocat aquesta crisi. Però sí que esticen condicions de posar en relleu tresaspectes que, des de la presidènciad’aquest ajuntament d’ajuntamentsque és la Diputació, no puc ni vull pas-sar per alt. M’adono que tots tres co-mencen per la lletra erra, i penso queresumeixen l’esperit de bona part dela ciutadania.

El primer és el reconeixement de lafeina extraordinària dels sanitaris:personal mèdic, d’infermeria, de nete-ja, d’hospitals, centres d’atenció pri-mària, residències, etc. Mai com enaquests mesos els havíem tingut tanpresents. Els hem necessitat i no enshan fallat. Hi han posat hores i esfor-ços, més enllà de les seves obliga-cions, i ens hem adonat que allò queanomenem sistema funciona gràciesa les persones. Malgrat això, pensoque aquesta és una bona ocasió perreplantejar els dèficits d’aquest siste-ma i la seva sostenibilitat, sobretotquan tornin a sorgir casos excepcio-nals.

El segon aspecte a què em vull re-ferir és el de la responsabilitat. En pri-mer lloc, la de la gran majoria delsciutadans, que s’han fet càrrec de lagravetat del moment i hi han corres-

H

post amb actituds cíviques per evitarque la pandèmia s’estengués i, pertant, comprometés encara més elnostre benestar personal i comunitari.En aquesta mateixa línia, és just sub-ratllar el paper dels ajuntaments, deles diputacions i de la resta d’adminis-tracions públiques. Hem trobat recur-sos on no n’hi havia per ajudar elsmés vulnerables, els principals perju-dicats de qualsevol crisi. Els recursosmai no són suficients per atendre tot-hom. Però ningú no pot negar la vo-luntat i les importants dotacions dediners que s’han mogut per pal·liar, enpart, les necessitats més urgents depersones i empreses.

I, finalment, el tercer aspecte a quèem vull referir és el de la recuperació.Les previsions econòmiques indiquenque costarà tornar a les expectatives

de creixement d’inici d’any. Però co-nec la capacitat d’esforç de les donesi els homes de les comarques de Giro-na i la seva voluntat inqüestionable deredreçar la situació. És veritat que al-guns sectors, com el turístic, s’hanvist seriosament trasbalsats; tambéels serveis i la mateixa indústria.Aquests tres motors de l’economia gi-ronina es reinventaran, en part, perser més eficients. I, a la llarga, pensoque en sortiran més reforçats encara.

Espero que la nova normalitat enspermeti –a les institucions, a les em-preses i als ciutadans– alliberar-nosd’alguns vicis i pràctiques del passaten benefici d’un futur més sostenible imés humà. Tots hem tingut temps depensar-hi. Ara arriba el moment depassar les conclusions en net i, sobre-tot, de posar-les en pràctica.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Reconeixement,responsabilitat i recuperació

Un sanitari a l’hospital Trueta de Girona, en una imatge d’arxiu ■ EPA

Miquel Noguer i PlanasPresident de la Diputació de Girona

em viscut, i encara estem vi-vint, temps complicats, impen-sables en la nostra lògica, demés incògnites que certeses,

de pors i de temences pel nostre futur in-dividual i col·lectiu. La pandèmia de laCOVID-19 formarà part indestriable de lesnostres vides per sempre més. Ara enstoca a tots –administracions, empreses iciutadans– afrontar les conseqüènciesd’una emergència sanitària que la nostrageneració mai no havia viscut. Conse-qüències de tipus personal, econòmic i so-cial.

Avui encara tenim molt poca perspecti-va sobre quins canvis haurà provocataquesta crisi. Però sí que estic en condi-cions de posar en relleu tres aspectes que,des de la presidència d’aquest ajuntamentd’ajuntaments que és la Diputació, no pucni vull passar per alt. M’adono que totstres comencen per la lletra erra, i pensoque resumeixen l’esperit de bona part dela ciutadania.

El primer és el reconeixement de la fei-na extraordinària dels sanitaris: personalmèdic, d’infermeria, de neteja, d’hospi-tals, centres d’atenció primària, residèn-cies, etc. Mai com en aquests mesos elshavíem tingut tan presents. Els hem ne-cessitat i no ens han fallat. Hi han posathores i esforços, més enllà de les seves ob-ligacions, i ens hem adonat que allò queanomenem sistema funciona gràcies a lespersones. Malgrat això, penso que aquestaés una bona ocasió per replantejar els dè-ficits d’aquest sistema i la seva sostenibili-tat, sobretot quan tornin a sorgir casos ex-cepcionals.

El segon aspecte a què em vull referir és

el de la responsabilitat. En primer lloc, lade la gran majoria dels ciutadans, ques’han fet càrrec de la gravetat del momenti hi han correspost amb actituds cíviquesper evitar que la pandèmia s’estengués i,per tant, comprometés encara més el nos-tre benestar personal i comunitari. Enaquesta mateixa línia, és just subratllar elpaper dels ajuntaments, de les diputa-cions i de la resta d’administracions públi-ques. Hem trobat recursos on no n’hi ha-via per ajudar els més vulnerables, elsprincipals perjudicats de qualsevol crisi.Els recursos mai no són suficients peratendre tothom. Però ningú no pot negarla voluntat i les importants dotacions dediners que s’han mogut per pal·liar, enpart, les necessitats més urgents de perso-nes i empreses.

I, finalment, el tercer aspecte a què emvull referir és el de la recuperació. Les pre-visions econòmiques indiquen que costa-rà tornar a les expectatives de creixementd’inici d’any. Però conec la capacitat d’es-forç de les dones i els homes de les comar-ques de Girona i la seva voluntat inqües-tionable de redreçar la situació. És veritatque alguns sectors, com el turístic, s’hanvist seriosament trasbalsats; també elsserveis i la mateixa indústria. Aquests tresmotors de l’economia gironina es reinven-taran, en part, per ser més eficients. I, a lallarga, penso que en sortiran més reforçatsencara.

Espero que la nova normalitat ens per-meti –a les institucions, a les empreses ials ciutadans– alliberar-nos d’alguns vicis ipràctiques del passat en benefici d’un fu-tur més sostenible i més humà. Tots hemtingut temps de pensar-hi. Ara arriba elmoment de passar les conclusions en neti, sobretot, de posar-les en pràctica.

H

RECONEIXEMENT,RESPONSABILITAT

I RECUPERACIÓMiquel Noguer i Planas

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

orge Bergoglio va citar a Jor-di Évole aquesta dita: «Déuperdona sempre; les personesperdonem de vegades, la na-

tura no perdona mai». Curiosa afirmaciópanteista en un Papa de l’Església catòli-ca. «La natura està pataleando», va dir enun altre moment de l’entrevista per vi-deoconferència. Des que va esclatar l’e-pidèmia de la covid, la idea de la naturavenjativa ha estat àmpliament difosa iacceptada. «S’hi torna per tot el mal queli hem fet», és la tesi de culpa i càstig.Però és una tesi més màgica que racio-

nal, en la mesura que atorga a la naturaels dons de la voluntat, el lliure albir, elsentit moral, la justícia i fins i tot la iraque mou a la venjança. Implica creure enuna «senyora Natura» dotada d’unament que processa informació i pren de-cisions: «Com que els humans mengenanimalons salvatges, els enviaré un coro-navirus perquè escarmentin». Per a unatira còmica està bé; per basar una filoso-fia o una política, potser no tant. Els hu-mans han passat milions d’anys captu-rant animals salvatges de tota mena imenjant-se’ls; al principi, i durant mol-

tíssim temps, totalment crus. Encaraavui, mentre ens escandalitzem delsmercats asiàtics d’animals vius, posem ala cassola la perdiu o el senglar que hemcaçat a Catalunya. I el peix més apreciatés el que «encara belluga». Una altra tesiafirma que les epidèmies van arribaramb la ramaderia, que és antinatural. Elneolític ha estat acusat d’alterar l’equili-bri del planeta i d’empitjorar la qualitatde la vida humana, en una visió quesembla beure directament del Gènesi il’expulsió del paradís. Però no sabem,perquè no n’hi ha registres, quants clansde caçadors prehistòrics van desaparèi-xer a causa dels virus presents en la sevaalimentació. En tot cas, l’equilibri delplaneta depèn dels seus moviments or-bitals i de la inclinació del seu eix, quesón immunes a les alteracions de la bio-sfera, l’ínfima capa superficial que ocu-pem els éssers vius, mentre que un canvimínim en la velocitat de rotació faria es-tralls incalculables en la natura, aquestasenyora metafòrica el suposat equilibride la qual ha de ser qualificat, com a mí-nim, de dinàmic i d’inestable.

J

LA SENYORA NATURA

Xavier Domènech

està normalitzant, amb unapersistència astoradora, llegirnotícies al voltant de la retira-

da de pel·lícules o episodis de sèriespel seu contingut presumiblementofensiu. En alguns casos, és una mesu-ra temporal per poder posar un cartellon es «contextualitza» el fons de las fic-ció, però en d’altres és una desapariciósense avís de retorn. El primer ques’hauria de dir és que efectivament hiha ficcions de tots els àmbits, des delnaixement de la mateixa, que presen-ten clixés racials, sexuals i de gènere,com també ho és que n’hi ha que sónpamflets per una causa ideològica re-pulsiva. Però aquí se’ns apareix la pri-mera pregunta. És la desaparició o«contextualització» del producte la mi-llor manera de combatre les idees quepropaguen? I encara una altra: no és, lamesura de la invisibilitat, una actituden el fons tan criticable com les ideesque es pretenen combatre? El debat hiés, i com tot debat és positiu, perquèposa el tema damunt la taula i permetexplorar-lo des de diferents perspecti-ves. Però quan la posició és fer desapa-rèixer un dels elements que permet eldebat, poc marge hi ha a l’hora d’afron-tar-lo. El problema de tota aquesta«contextualització» és, primer, quepren espectadores i espectadors perrucs, perquè inhibeix la seva llibertatper decidir sobre el que mira i el quen’opina. Després hi ha el menyspreuque suposa per a la ficció, al capdavallun mirall del seu temps, i allò que ensensenya sobre les nostres febleses coma societat. Hem de poder veure-ho tot,també el que ens irrita i el que ens em-prenya, per poder elaborar els antídots.És legítim que ofengui Allò que el vents’endugué, però dir al públic com l’hade mirar és un exercici de prepotència iproselitisme molt preocupant. De quèserveixen, doncs, la ingent quantitatd’estudis, articles i llibres dedicats aanalitzar aquestes obres i els seus res-sons? No és la ficció la que crea elsmonstres, sinó que és el mecanismeque els expressa. Al final, el veritableproblema no és cap d’aquestes sèries opel·lícules, sinó l’onada censora i mo-ralitzant que s’ha apoderat del món ac-tual. No és la ficció el que t’ofèn, sinó lacertesa que el que mostren existeix a lanostra realitat. Per tant, no ho hem defer desaparèixer, al contrari: ens n’hemde servir per entendre d’on venim, per-què som on som i on hauríem d’anar.Són llegats d’un passat que no podemnegar, perquè fer-ho seria posar-nos alnivell dels causants de les injustíciesque volem (i necessitem) superar.

S’

OFENSES

Pep Prieto

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT

Passeig General Mendoza, 2. 17002 Girona.http://www.diaridegirona.cat

A/E: diaridegirona@ddg.catTELÈFON

972 20 20 66

FAX DE REDACCIÓ

972 20 20 05

FAX DE PUBLICITAT

972 21 25 87

Opinió

DIMECRES, 1 DE JULIOL DE 202022

Diari de Girona expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial i respecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes.

DIFUSIÓ CONTROLADA

PER

Diari de Girona

DELEGACIÓ A L’ALT EMPORDÀAvda. Salvador Dalí, 79. 17600 FIGUERES

TELÈFON: 972 50 99 09

FAX: 972 50 93 69

A/E: altemporda@ddg.cat

DELEGACIÓ A LA GARROTXADELEGAT: Xavier Valeri

TELÈFON: 681 34 92 44

A/E: garrotxa@ddg.cat

CLUB DIARI DE GIRONAHORARI: De dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 h i 17.00

h a 19.00 h. Divendres i vigílies de 9.00 a 14.00 h

A/E: subscripcions@ddg.cat

Prohibida tota reproducció als efectes de

l’article 32,1, paràgraf segon de la LPI.

Aquesta publicació no pot ser reproduïda nitotalment ni parcialment, ni registrada en, o

transmesa per cap tipus de forma o mitjà, sense elpermís per escrit de la direcció.

«Conec la capacitat d’esforç deles dones i els homes de les

comarques de Girona i la sevavoluntat inqüestionable de

redreçar la situació»

jamargant - 01/07/2020 09:26 - 79.151.248.14

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE JULIOL DEL 2020

1180

44-1

2301

67L

L’Audiencia Nacional vadecretar ahir llibertatamb càrrecs i sense mesu-res cautelars per a quatrepresumptes integrantsdels CDR acusats dels de-lictes de possessió d’explo-sius, terrorisme i conspi-ració. Aquests càrrecs sesustenten en les investiga-cions que van culminaramb la denominada ope-ració Judes, que la Guàr-dia Civil va dur a terme el23 de setembre de l’anypassat en diverses pobla-

cions catalanes i que vacomportar la detenció denou persones –set de lesquals van estar empre-sonades durant mesos–per presumpta vinculacióamb una cèl·lula indepen-dentista que hauria pla-nejat una onada d’atemp-tats com a resposta a lasentència contra els lídersdel procés.

Els quatre CDR van de-clarar ahir, per videocon-ferència, als jutjats de Sa-badell i Mollet del Vallès, ies van acollir al seu dret arespondre únicament a lespreguntes formulades per

les defenses. En acabar lacompareixença, la lletra-da Eva Pous va denunciarque no han tingut accés al’escrit d’acusació del mi-nisteri públic malgrat queel cas no es troba sota se-cret de sumari, i va censu-rar que es formuli una acu-sació de terrorisme “senseque existeixi una organit-zació terrorista”. De fet,altres fonts sostenen queels càrrecs que se’ls impu-ten es fonamenten en ele-ments com ara la vincu-lació personal d’algunsd’aquests CDR amb els de-tinguts en l’operació Ju-

des i la seva participacióactiva en protestes de ca-ràcter independentista.

Mig centenar de perso-nes, entre les quals hi ha-via la diputada de la CUPMaria Sirvent i l’exalcaldede Sabadell Maties Serra-cant, es van concentrar al’exterior dels jutjats deSabadell i de Mollet per ex-pressar el seu suport en-vers els investigats. Dosencausats més que ahirtambé havien de prestardeclaració –a darrera horase’ls va ajornar la cita–ho faran finalment el dia6 de juliol. ■

F. EspigaBARCELONA

Decreten llibertat ambcàrrecs per a quatre CDRinvestigats per terrorismea L’Audiencia Nacional no imposa mesures cautelars per als acusats, que ahir vandeclarar al jutjat a La causa se sustenta en l’operació Judes de la Guàrdia Civil

Tres dels encausats, minuts abans d’entrar a declarar ahir per videoconferència als jutjats de Sabadell ■ ACN

L’endemà de presentaruna auditoria que avalual’actuació dels Mossosd’Esquadra durant lesprotestes posteriors a lasentència del procés, el go-vern català va voler donarvalor ahir a aquest exerci-ci d’examen intern.

Per fer-ho, va utilitzarel recurs de la comparacióamb altres administra-cions, com ara l’espanyola.“Mentre un executiu fa au-ditories, l’altre condecoraels policies que van actuaramb tot l’abús durant l’1-Oa Catalunya”, va ser la re-flexió que, al respecte, vafer la consellera portaveu,Meritxell Budó.

Més diferent, i menyscomplaent, va ser la valo-

ració que van fer els dife-rents sindicats del cos, re-collides per l’agència ACN.Pel portaveu d’Uspac, Al-bert Palacio, l’auditoria ésun “despropòsit” amb quèla cúpula d’Interior nomésbusca “tapar el soroll” quehi ha al voltant del cos poli-cial.

Al seu torn, el sindicatSAP-Fepol considera quel’examen intern ha evi-denciat les mancancesd’efectius, material i for-mació dels antiavalots, so-bretot dels ARRO, i recla-ma, per exemple, la incor-poració de càmeres de gra-vació unipersonals.

Finalment, el Sindicatde Policies de Catalunyaconsidera que l’auditoriavol fer un “canvi encobert”del model actual de gestióde l’ordre públic. ■

El govern destacal’auditoria sobreels Mossos

F.E.BARCELONA

a Els sindicats critiquen el documentper genèric i demanen més recursos

Efectius dels Mossos, en una imatge d’arxiu ■ A.S.

Diari de Girona DIMECRES, 1 DE JULIOL DE 2020 11

EDICTE d’aprovació inicial del Reglament de les relacions electròniques en el marcdels procediments administratius en l'àmbit dels Recursos Humans de la Diputa-ció de GironaEl Ple de la Diputació de Girona, en sessió ordinària de 16 de juny de 2020, vaaprovar inicialment el Reglament de les relacions electròniques en el marc delsprocediments administratius en l'àmbit dels Recursos Humans de la Diputació deGirona, el qual se sotmet a exposició pública i audiència als interessats pel terminide 30 dies hàbils per a la formulació d'al·legacions i reclamacions, de conformitatamb el que disposa l'article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de lesBases de règim local, en relació amb l'article 178 del Decret legislatiu 2/2003, de28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Ca-talunya.«Primer. Aprovar inicialment el Reglament de les relacions electròniques en el marcdels procediments administratius en l’àmbit dels Recursos Humans de la Diputa-ció de Girona:«REGLAMENT DE LES RELACIONS ELECTRÒNIQUES EN EL MARC DELS PRO-CEDIMENTS ADMINISTRATIUS EN L’ÀMBIT DE RECURSOS HUMANS DE LA DI-PUTACIÓ DE GIRONA.ÍNDEXPreàmbulArticle 1. Objecte i àmbit d’aplicació Article 2. Col·lectius laborals no obligats a relacionar-se electrònicament amb la Di-putació de Girona.Article 3. Notificació electrònica.Article 4. Comunicació electrònica.Article 5.Tramitació electrònica de les sol·licituds formulades en l’àmbit dels re-cursos humans.DA 1ª. Interpretació d’aquest Reglament.DA 2ª. Òrgan referent.DA 3ª. Extensió de les previsions del present Reglament als ens que formen partdel sector públic de la Diputació de Girona.DA 4ª. Interoperabilitat entre els ens que formen part del sector públic de la Dipu-tació de Girona i aquesta corporació.DA 5ª. Sistema de signatura electrònicaDT Única. Aplicació progressivaDF Única. Entrada en vigorANNEX I. Col·lectius laborals no obligats a relacionar-se electrònicament amb la Di-putació de GironaANNEX II. Tràmits de recursos humans disponibles al Portal de l’Empleat

PreàmbulLa Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les admi-nistracions públiques (en endavant, LPACAP) imposa una administració predomi-nantment electrònica, interconnectada i transparent, que comporti una millora enl'agilitat dels procediments administratius i una reducció del temps de tramitació.Això ha suposat un important avenç pel que fa a la celeritat dels procediments ambple funcionament electrònic, que es consolidarà definitivament el 2 d’octubre de2020 amb l’entrada en vigor de les disposicions de la LPACAP relatives al registreelectrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre d’empleats públics habili-tats, punt d’accés general electrònic de l’Administració i Arxiu únic electrònic (dis-posició final 7ª).L’esmentada Llei introdueix modificacions rellevants pel que fa als subjectes obli-gats a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques. En aquestsentit, l’article 14.2.e) disposa que estan obligats a relacionar-se per mitjans elec-trònics els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacionsque realitzin amb elles per raó de la seva condició d’empleat públic, en la forma enquè es determini reglamentàriament per cada administració.En aquest entorn, la tramitació electrònica de les relacions entre la Diputació de Gi-rona i els seus empleats ha de constituir l’actuació habitual de la corporació. Una administració sense paper, basada en un funcionament íntegrament electrò-nic, no tan sols suposa acomplir amb els principis d’eficàcia i eficiència –amb elconseqüent estalvi de costos–, sinó que també constitueix una garantia per alsempleats, ja que els permet tenir una informació puntual, àgil i actualitzada dels pro-cediments i actes administratius que els afecten en l’àmbit de recursos humans.Des de l’any 2012 la Diputació de Girona ha vingut implantant les eines necessà-ries per anar avançant amb l’Administració Electrònica, tan a la pròpia Diputació deGirona com en tot el seu grup institucional.Existeix actualment una plataforma pels empleats públics (EPSILON.net) que actuacom una plataforma de sol·licitud i gestió dels recursos humans.Per tal de millorar les relacions electròniques entre els empleats públic i la Diputa-ció de Girona i d’acord amb la memòria justificativa elaborada, s’aposta per im-pulsar millores i implantar noves eines per a configurar un sistema de notificacionsi comunicacions electròniques obert a acollir les possibilitat a nivell d’espai de laIntranet de la pròpia Corporació. Tot això amb una configuració tècnica que ga-ranteixi el compliment de tots els estàndards de seguretat legalment exigits.Amb vista a acomplir amb les previsions esmentades dels articles 14.2.e de la LPA-CAP, és necessari comptar amb un Reglament que reguli la tramitació electrònicadels procediments administratius de la Diputació de Girona en el marc dels recur-sos humans mitjançant el canal electrònic.

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació.1. Aquest Reglament té per objecte regular la forma en què la Diputació de Gironaha de realitzar la notificació electrònica dels actes i resolucions administratives alsseus empleats, així com les comunicacions electròniques que els trametin en elmarc dels tràmits i actuacions que es realitzin en l’àmbit dels recursos humans ique es derivin de la seva condició.2. També és objecte d’aquest Reglament regular la forma en què els empleats pú-blics de la Diputació hauran de realitzar els tràmits i actuacions davant la corpora-ció mitjançant el canal electrònic.3. Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per empleat públic, d’acord amb el quedisposa l’article 8 del Text refós de l’estatut bàsic de l’empleat públic, aprovat pelReial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, el personal funcionari, de carrera ointerí; el personal laboral, indefinit o temporal i el personal eventual.4. Igualment, s’entenen compresos en l’àmbit d’aplicació del Reglament el perso-nal directiu professional de la corporació.5. Respecte aquelles persones que hagin estat empleades de la corporació, els seràd’aplicació el Reglament, tot i que no ho siguin en el moment de realitzar-se les no-tificacions, tràmits o actuacions, sempre que hagin sol·licitat expressament rela-cionar-se amb la corporació per mitjans electrònics. 6. Quedaran inclosos en l’àmbit subjectiu d’aquest reglament els empleats públicsde la Diputació de Girona i el seu grup institucional que participin en procedimentsde provisió de llocs de treball (concurs, lliure designació, promoció interna, pro-cessos de carrera professional,...) pels que sigui necessari disposar de la condiciód’empleat públic de la Diputació o del grup institucional, indistintament, o interpo-sin recursos administratius (alçada, etc...) o al·legacions davant l’òrgan compe-tent de la Diputació de Girona en matèria de recursos humans. 7. No formen part de l’àmbit subjectiu d’aquest reglament els empleats de la Di-putació i el seu grup institucional i la resta de candidats que formin part de pro-cessos selectius d’oferta pública d’ocupació pels que no és necessari disposar dela condició d’empleat públic que es formulin en el sí de tots els ens que formen partdel grup institucional. En aquests supòsits, les relacions es portaran a terme d’a-cord amb el que estableixin les bases reguladores de cada procés de selecció.

Article 2. Col·lectius laborals no obligats a relacionar-se electrònicament amb la Di-putació de Girona.1. D’acord amb l’article 42 de l’Ordenança General d’Administració Electrònica, laDiputació de Girona i el seu grup institucional pot continuar practicant la notifica-ció en suport paper a aquells empleats que per raó del seu lloc de treball no dis-posin de mitjans tècnics i materials suficients.2. Seran col·lectius laborals no obligats a relacionar-se electrònicament amb la Di-putació de Girona, els que s’indiquen a l’ANNEX I del present Reglament.3. En qualsevol moment i per causes que justifiquin la seva necessitat es podràacordar la modificació de l’ANNEX I, sense la necessitat de modificació del PresentReglament.4. Als empleats que formin part dels col·lectius laborals de l’ANNEX I se’ls practi-carà les notificacions, comunicacions i realitzaran els tràmits corresponents en for-mat paper. En qualsevol moment, i d’acord amb l’article 40 de l’Ordenança Generald’Administració Electrònica, es podrà manifestar un canvi en la seva preferència isol·licitar la relació en format electrònic.5. En cas de manifestar la voluntat de relacionar-se electrònicament s’operarà d’a-cord amb les previsions de l’article 5 del present Reglament6. El procediment de notificació i comunicació electrònica serà el que es preveu enels articles 3 i 4 del present Reglament.7. Els col·lectius laborals no obligats a relacionar-se electrònicament amb la Dipu-tació de Girona podran optar o bé a presentar el tràmit o actuació en format papero bé acollir-se a l’assistència en l’ús de mitjans electrònics per part dels funciona-ris públics del registre d’habilitats, sens perjudici de poder operar directament deforma electrònica en el cas que, d’acord amb el punt 5 d’aquest article, hagin ma-nifestat la voluntat de relacionar-se per aquesta via.

Article 3. Notificació electrònica.1. S’estableix que, amb caràcter obligatori, el mitjà a través del qual la Diputació deGirona realitzarà les notificacions als seus empleats o a la resta de col·lectius in-closos en l’àmbit subjectiu del present Reglament serà l’electrònic.2. La notificació electrònica es realitzarà mitjançant el sistema de compareixençaque preveu l’article 42 de l’Ordenança General d’Administració Electrònica de laDiputació de Girona i els seus organismes autònoms.3. Als efectes de practicar l’avís de posada a disposició d’una notificació electrò-nica s’utilitzarà el correu corporatiu que es tingui habilitat per la pròpia organitza-ció.

Article 4. Comunicació electrònica1. S’estableix que, amb caràcter obligatori, el mitjà a través del qual la Diputació deGirona realitzarà les comunicacions als seus empleats o a la resta de col·lectiusinclosos en l’àmbit subjectiu del present Reglament serà l’electrònic.2. La comunicació electrònica es realitzarà mitjançant el sistema de comparei-xença que preveu l’article 42 de l’Ordenança General d’Administració Electrònica dela Diputació de Girona i els seus organismes autònoms.3. Als efectes de practicar l’avís de posada a disposició d’una comunicació elec-trònica s’utilitzarà el correu corporatiu que es tingui habilitat per la pròpia organit-zació.4. Es distingeixen dos tipus de comunicacions electròniques:4.1 Comunicació individualEl seu caràcter obligatori, el sistema de compareixença i la forma de realització esfarà d’acord amb el que s’ha previst als apartats anteriors.4.2. Comunicació col·lectivaEn els casos en que, per motius del contingut informatiu amb abast general adre-çat al conjunt dels empleats públics de la Diputació es consideri adient, les comu-nicacions es podran realitzar directament a través del propi correu electròniccorporatiu habilitat a l’efecte.

Article 5. Tramitació electrònica de les sol·licituds formulades en l’àmbit dels re-cursos humansEls empleats de la Diputació de Girona i la resta de col·lectius inclosos en l’àmbitsubjectiu del present Reglament hauran d’efectuar tots els seus tràmits, sol·licitudso actuacions en l’àmbit dels recursos humans que es realitzin envers la corpora-ció mitjançant els formularis específics i els instruments habilitats a l’efecte a tra-vés del Portal de l’Empleat. Els tràmits en l’àmbit de recursos humans disponibles al Portal de l’Empleat sónels establerts a l’Annex II d’aquest Reglament. La incorporació de nous tràmits alPortal de l’Empleat es portarà a terme de forma progressiva mitjançant Resolucióde Presidència. El Servei d’Organització i Recursos Humans Corporatius comuni-carà la incorporació i disponibilitat de nous tràmits electrònics a tots els treballa-dors d’acord amb el que es disposa a l’article 4.2 d’aquest reglament. Davant la inexistència d’un tràmit específic al Portal de l’Empleat i mentre aquestno s’incorpori caldrà fer ús de la sol·licitud d’instància genèrica disponible a la Seuelectrònica de la Corporació.Als efectes de facilitar el compliment d’aquesta obligació, els Caps de cada Serveiprestaran assistència a les persones que ho sol·licitin, sense perjudici que puguinacudir a les oficines d’assistència en matèria de registre previstes a l’article 16 i ladisposició addicional quarta de la LPACAP.Disposició addicional primera. Aspectes no previstos en el Reglament i legislacióaplicable.Per a tot el que no estigui previst en aquest Reglament serà d’aplicació la legisla-ció vigent en matèria de notificació electrònica i de procediment administratiu ales administracions públiques.Disposició addicional segona. Òrgan referent.El Director del Servei d’Organització i Recursos Humans Corporatius és l’òrgan re-ferent en relació amb el disseny funcional de l’espai del Portal de l’Empleat i ambl’actualització dels requisits i documents que conté el sistema. També és l’òrganresponsable de garantir el correcte funcionament de la gestió electrònica dels di-ferents procediments i la seva adequació al marc legal vigent.Disposició addicional tercera. Extensió de les previsions del present Reglament alsens que formen part del sector públic de la Diputació de Girona.Les previsions del present Reglament podran ser esteses als ens del sector públicde la Diputació de Girona en la mesura en què els mitjans tecnològics habilitats al’efecte així ho permetin. Amb caràcter previ, serà necessari el corresponent acordadoptat per l’òrgan decisori competent de cada ens del grup institucional i poste-riorment caldrà l’autorització per Resolució de la Diputació de Girona. Les refe-rències als òrgans i serveis de la Diputació de Girona s’entendran realitzades alsòrgans i serveis de l‘ens adherit d’acord amb el que disposin els seus estatuts re-guladors.Disposició addicional quarta. Interoperabilitat entre els ens que formen part delsector públic de la Diputació de Girona i aquesta corporació.La Diputació de Girona i els ens del grup institucional, especialment els que esti-guin adherits a aquest Reglament, treballaran amb convergència tecnològica pergarantir la interoperabilitat dels sistemes en l’àmbit de recursos humans.Disposició addicional cinquena. Sistema de signatura dels treballadors públics.El sistema de signatura electrònica que hauran d’emprar els treballadors públicsobligats a relacionar-se electrònicament amb la Diputació per a la tramitació elec-trònica de les sol·licituds formulades en l’àmbit dels recursos humans i tots aquellstreballadors no obligats que decideixin acollir-se de forma voluntària a la tramita-ció electrònica d’acord amb el que es disposa a l’article 2.3 d’aquest reglamentserà el certificat, el qual haurà de permetre la identificació com a empleat públic. Es garantirà que tots els treballadors obligats a relacionar-se electrònicament ambla Diputació disposin d’un certificat que els permeti identificar com a empleats pú-blics. D’acord amb la disponibilitat de mitjans tècnics i materials es treballarà per tal que,progressivament, aquells treballadors no obligats a relacionar-se electrònicament

que decideixin acollir-se a la tramitació electrònica disposin de certificat.També es podrà utilitzar el nom d’usuari i contrasenya a l’hora de tramitar a travésdel Portal de l’empleat públic.Disposició transitòria. Aplicació progressiva.Les comunicacions, les notificacions i la resta d’actuacions realitzades per mitjanselectrònics s’implementaran de manera progressiva, a mesura que els diferentsprocediments administratius que es tramitin a la Diputació de Girona en l’àmbitdels Recursos Humans s’integrin dins del sistema de notificació electrònica previsten aquest Reglament, a l’espai habilitat de la Intranet corporativa.La Diputació de Girona portarà a terme les accions oportunes i alhora habilitaràels mitjans tècnics necessaris per tal de facilitar la progressiva adaptació dels em-pleats i la resta dels col·lectius inclosos en l’àmbit subjectiu d’aquest Reglament al’administració electrònica.En la mesura que es disposin dels mitjans tècnics necessaris, els tràmits previs-tos en el Portal de l’empleat s’integraran progressivament amb el sistema del Re-gistre General d’Entrada i Sortida de Documents de la Diputació de Girona.Disposició final. Entrada en vigor.Aquest Reglament entrarà en vigor una vegada hagin estat complerts els requeri-ments establerts a la legislació i al dia següent de la publicació en el Butlletí Oficialde la Província de Girona dels acords relatius a la seva aprovació definitiva i el seutext íntegre”.ANNEX I. Col·lectius laborals no obligats a relacionar-se electrònicament amb la Di-putació de Girona.1. Brigades2. Personal de neteja3. Ordenances4. Conductors (xofers)ANNEX II. Tràmits de recursos humans disponibles al Portal de l’Empleat

• SOL·LICITUDS QUE ES REALITZEN PEL PORTAL DE L’EMPLEATMODIFICACIÓ DADES PERSONALS:

– Canvi de dades de IRPF. (model 145 irpf)- Situació familiar/coeficient de discapacitat del treballador.- Pagament pensió compensatòria/Anualitats per aliments.- Pagament adquisició habitatge habitual amb finançament aliè amb ren-

des inferiors a 33.007,20 euros.- Petició tipus impositiu voluntari.- Reducció prolongació activitat laboral/mobilitat geogràfica.

– Canvi de dades de domicili.– Canvi de dades personals (del propi empleat/da).

MODIFICACIÓ DE DADES FAMILIARS: – Associació de vincle o familiar (fill/a, accedents a càrrec, cònjuge, tutor, re-

presentat legal), amb efectes en el càlcul irpf, model 145.– Canvi de dades d’un familiar– Canvi de domicili d’un familiar

MODIFICACIÓ DE DADES BANCÀRIES: – Canvi de dades bancàries

SOL·LICITUDS D’ABSÈNCIES: – Vacances– Assumptes propis– Compensació d’hores. – Permisos per hores:

- Visita mèdica pròpia o familiar primer grau- Exàmens oficials / Oposicions- Deures inexcusables- Estudis de matèries relacionades amb el lloc de treball- Treballs externs/Gestions de treball - Indisposició per hores - Impartir formació externa

– Permisos per dies:- Mort de cònjuge, parella de fet, fills i pares- Intervenció quirúrgica- Intervenció quirúrgica fora de les comarques de Girona- Permís per període post-operatori a domicili- Permís per viudetat amb fill/a a càrrec - Trasllat de domicili- Per matrimoni o unió de fet- Per assistència a noces de fills, pares o germans- Indisposició per dies

– Permís sindicalSOL·LICITUDS DE PRESÈNCIA:

– Sol·licitud canvi de marcatges manuals- Eliminar marcatge- Afegir marcatge- Modificar marcatge

ALTRES SOL·LICITUDS: – Sol·licitud assistència a Cursos. – Propostes de millora – Sol·licitud d’altres – Sol·licitud d’ajuda per estudis – febrer– Sol·licitud d’ajuda per estudis – octubre

GESTIÓ DE VIATGES: – Petició de les despeses de viatge.• SOL·LICITUDS QUE ES REALITZEN PEL REGISTRE D’ENTRADA

SOL·LICITUDS DE PRÉSTECS:*– Sol·licitud de préstecs

ALTRES SOL·LICITUDS:*– Maternitat i paternitat.– Reduccions de jornada.– Excedències/suspensió de sou i feina.– Permisos sense sou.– Compatibilitats.– Reconeixement de serveis prestats en altres administracions– Jubilació.– Sol·licitud pla de carrera o canvi de grau– Ajudes econòmiques d’àmbit social (naixement, defunció, ulleres)– Qualsevol altre sol·licitud on indicada en els punts anteriors

*Aquestes sol·licituds s’integraran progressivament en el portal de l’empleat ambel sistema del Registre General d’Entrada, el podrà fer cada ens, a mesura que esdisposin dels mitjans tècnics necessaris.»Segon. Sotmetre a informació pública l’esmentat Reglament pel termini de trentadies hàbils, mitjançant un anunci que es publicarà en el Butlletí Oficial de la Pro-víncia, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i al tauler electrònic de la Di-putació, així com una referència al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Enel supòsit que durant el termini d’informació pública no s’hi formulin al·legacionso reclamacions, la modificació quedarà aprovada definitivament.

Tercer. Deixar constància que en el present procediment el Reglament no es sot-met al tràmit de consulta prèvia, segons el que estableix l’article 133 de la Llei39/2015, atès que es tracta d’una modificació que no imposa cap nova obligacióad extra rellevant als seus destinataris, no té un impacte significatiu en l’activitateconòmica i regula aspectes parcials i ad intra de l’organització i funcionament delsens locals.»

Miquel Noguer i Planas, President.

jamargant - 01/07/2020 09:26 - 79.151.248.14

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima

de 20 línies o 2.000 caràcters), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L'ADREÇA opinio@ddg.cat

Lloret de Mar i elturisme familiarLLUÍS RODRÍGUEZ GIRONA

■Fa molt temps que Lloret de Marintenta presentar-se com una desti-nació atractiva per al turisme fami-liar i esportiu, per mirar de desmar-car-se almenys de manera públicad’un altre tipus de turisme que du-rant molts anys ha protagonitzatepisodis que han donat mala imatgea la localitat. Cap objecció. Però amés d’intentar presentar-se com adestinació atractiva per al turismefamiliar, Lloret de Mar hauria de tre-ballar per ser-ho. I no sembla quesempre ho faci. Ara mateix, per ex-emple, la platja de Lloret està dividi-da en zones per a usuaris diversosper atendre les recomanacions deseguretat per la crisi del coronavirus:hi ha espais per a adults, espais pera persones grans, i espais per a famí-lies... Ara bé, els espais per a famíliesestan situats als extrems de la platja,

en zones on la sorra és més estreta,i tenen unes dimensions molt mésreduïdes que els altres... I les fami-lies, precisament, acostumen a ne-cessitar més lloc, i més facilitats d’ac-cés... No sembla que ho hagin tingutgaire en compte...

Supressió del tren deles 6.19 de l’R11JOSEP M. LOSTE ROMERO PORTBOU

■Un cop més els portbouencs i d’al-tres municipis propers patim les in-justícies de Renfe/Adif, que han su-primit l’estratègic tren MD de la líniaR11 que sortia de Portbou a les 6.19h del matí. Una vegada més es posade manifest que l’Estat espanyol nocreu en la mobilitat sostenible i so-cial, i prefereix donar un fort cop dedestral contra l’equilibri territorial a,l’Alt Empordà. No s’entén aquestasupressió quan, per exemple, l’Estatfrancès i, particularment, la Regió

d’Occitània està fomentant, ambfortes inversions públiques, el trenconvencional, amb mesures socialscom «el tren a un euro» o «el tren acinc euros» i, a més, es porta a termeuna veritable campanya publicitàriapública a favor del tren convencio-nal, en uns moments crítics en quècaldria reforçar el transport públic.Aquí a l’Estat espanyol es fa tot elcontrari. Es discrimina el ferrocarrilconvencional i es pretén destruir-loperquè tothom es passi a la mobilitatinsostenible del vehicle privat su-percontaminant. Tampoc s’enténque les fronteres viàries amb l’Estatfrancès s’hagin obert el 22 de juny i,per contra, les fronteres ferroviàrieshagin d’esperar fins l’1 de juliol.Considero que ara ha arribat l’horaque els representants polítics em-pordanesos i gironins, així com elsajuntaments, el Consell Comarcalde l’Alt Empordà, la Diputació de Gi-rona, la Generalitat i la societat civilempordanesa i gironina portin a ter-

me les imprescindibles i necessàriesaccions politiques i reivindicativesper tal de restaurar la dignitat ferro-viària i exigir una veritable moder-nització de la social, estratègica itransfronterera línia R-11.

República de VenèciaJOSEP BAELLA ISANTA GIRONA

■L’any 726, el venecià Orso Ipato vaser reconegut per l’imperi Romàd’Orient com a dux. El primer de 117dux durant mil anys. Bona negocia-dora, Venècia és converteix en laporta d’occident: du a orient vi, ferroi sal i torna amb perfums, espècies,marfil i sedes. Gràcies a Venècia, laruta del mediterrani no queda inter-rompuda. Durant l’edat mitjana vaesdevenir una de les principals po-tències econòmiques. «La ciutatmés miraculosa de Venècia, rica enor però més rica en fama, forta enpoder però més forta en virtut, cons-truïda tant en marbre sòlid com en

l’harmonia dels seus ciutadans».(Francesco Petrarca 1304-1374)

El cap del govern era el «dux». Ve-nècia es va esforçar per evitar queuna sola persona reunís tot el poder.El Consell Major o Gran Consell ela-borava les lleis, el Senat s’encarrega-va de la política exterior i dels as-sumptes militars i econòmics, i elConsell dels deu garantia la segure-tat de l’estat i disposava d’un cos depolicia. Venècia sempre va ser tole-rant respecte a altres confessions re-ligioses. Mentre que Europa Occi-dental estava dominada per reis queafirmen governar per dret diví, Ve-nècia i altres ciutats-estats italianes,es remunten a les formes clàssiquesde govern: principalment a l’idea deRepública. (Res publica). Tres for-mes de govern (democràcia, oligar-quia i monarquia), queden integra-des en perfecte equilibri. «La cons-titució de Venècia és un monumentinsuperable de saviesa i eficiència».(Gasparo Contarini 1483-1542)

ue la pandèmia de la covid-19portarà una crisi sanitària, eco-nòmica i social ho té tothommolt clar. En major o menor

mesura, i de manera més o menys encerta-da, tots els governs estan prenent mesuresper intentar mitigar els efectes del corona-virus.

Però hi ha altres conseqüències no tanvisibles d’aquesta crisi. L’informe GettingAhead of the Curve de Transparència Inter-

nacional (TI) ens adverteix sobre possiblestendències que s'instal·laran amb la pan-dèmia. Entre aquestes, l’augment de la corrupció, la concentració del poder polí-tic en l’executiu, la restricció de drets fona-mentals, i els tics autoritaris d’alguns go-vernants.

La presidenta de TI, Delia Ferreira, la-mentava fa pocs dies les restriccions impo-sades en molts països en el dret a la infor-mació, que considera clau perquè conté

una «característica molt important perquèés instrumental per a l'efectiva vigènciadels altres drets», i més en temps d'emer-gència.

Mentrestant, a Catalunya, el consellerque va prometre l’auditoria «més gran dela història dels Mossos» decidia vetar l’ac-cés alguns periodistes el dia de la seva pre-sentació pública. Tot en ordre a la casadels que haurien de garantir a la ciutada-nia l’exercici dels seus drets i llibertats.

Q LA PANDÈMIAI ELS DRETS

Oriol Puig

a pocs dies el govern de la ciutatde San Francisco va fer retirarl’estàtua de Cristòfor Colomdesprés de l’allau de protestes

contra el racisme i la brutalitat policial pro-vocades per la mort de l’afroamericà Geor-ge Floyd a Minnesota. La decisió la vaprendre la Comissió de les Arts amb el visti-plau de l’alcaldessa, London Breed, perquèel monument «no s’alinea amb els valors deSan Francisco, ni amb el seu compromísamb la justícia racial».

L’accés europeu a Amèrica va significarla presa de consciència de la globalitat delplaneta, juntament amb les expedicionsdels portuguesos Vasco de Gama a l’Àfricai Magalhães a l’entorn del món. Més decinc-cents anys després encara cuegen lesseves conseqüències.

I també els paral·lelismes de les contra-diccions d’aquella primera globalització através del colonialisme amb l’actual fase demundialització tecnològica i de grans mul-tinacionals. Aquesta coincidència me l’hafeta pensar la relectura del llibre Histoiremondiale de la guerre économique, d’Ali La-ïdi (ed. Perrin). En l’apartat Amèriques i ín-dies. La guerra dels nous mons es conden-sen les principals estratègies de confronta-ció entre les potències pel seu domini.

Una és la guerra tecnològica i per la in-novació. Quan ara mateix els EUA i la Xinaestan a mata degolla pel control de les tec-nologies digitals i pel 5G i, salvant les dis-

tàncies, no estan tan lluny de la pugna ques’establí durant el segle XV i XVI per l’accésa les cartes marines, o portolans, els dieta-ris de viatge que els mariners més temera-ris havien pogut dibuixar en els seus viat-ges cap a llocs desconeguts. Totes aquestesaventures tenien òbviament la finalitatd’accedir a noves fonts de riquesa. Així comel contacte i contracte dels pilots de lesnaus per tal que passessin a servir d’unabandera a l’altra.

El pols entre Portugal i Castella/Aragócomportà la intervenció d’una autoritatglobal com el papat (tractat de Tordesillas)per dividir el món en dues àrees d’influèn-cia. Com si fos ahir mateix el bloc soviètic il’occidental, o ara, el nord-americà i el xi-nès. Aquesta bipolaritat no agradà gens ales potències emergents: Països Baixos, An-glaterra i França. De la primera en sortirenpamflets reclamant la llibertat de mercat.Hugo Grotius, advocat de la companyianeerlandesa de les Índies Orientals signà

l’opuscle Mare Liberum.La geoestratègia que consisteix a ocupar

de diverses maneres el màxim de territoris,fa 500 anys es feia per les armes o per pla-ces comercials. Ara, de vegades també es faper les armes (guerres d’Iraq) i per la pene-tració de les inversions com les de la Xina ala nova Ruta de la Seda. Quan salten les es-purnes, ara s’utilitzen els boicots i els aran-zels, fa cinc segles: bloqueig de ports, pro-hibició de comerç amb mercaders d’estatsenemics. I si ara la guerra informàtica, la pi-rateria a les xarxes és una arma potent enmans de grans corporacions i estats, abanseren els pirates, i els pirates en nòmina, elscorsaris, com Hawkins i Drake, que ataca-ven sense pietat les vies de comerç; i l’es-pionatge fornia a reis i companyies comer-cials dades precioses de la competència.

L’explotació de les masses era una cons-tant que portava a utilitzar la població po-bra i explotada dels països conqueridorscom a instrument de colonització a les co-lònies, on esdevenien oprimits que opri-mien els colonitzats. En els seus escrits, Co-lom ja deixava clar el paper dels indis. Aramateix masses afamades immigrades delscontinents no europeus són utilitzadescom a mà d’obra barata que xoca contra elssectors humils autòctons, que provoca xocsinterracials. Una altra cosa que sembla queno ha canviat és la metodologia colonial.Mentre holandesos i britànics optaven pelcontrol territorial però amb aliança estreta

amb els mercaders privats, la colonitzacióespanyola no gestionava ni coliderava elcomerç ultramarí; es limitava a controlarels beneficis del comerç que transitava perSevilla. Des del Colom que es reservà el10% dels beneficis, a Joan Carles i la sevamordida pel petroli, les armes i l’AVE, pas-sant per Ferran VII, que tenia una comis-sió per comerç d’esclaus.

El control del relat, fins i tot en règimsautoritaris com els d’abans, era clau. Ennom de la cristiandat de Roma, en nom dela Reforma, o de l’expansió de l’Islam, esvestien amb banderes religioses el que erenobjectius militars i econòmics. Ara mateix,en nom de la democràcia o del socialismes’han justificat polítiques neocolonials.

La contrainformació ha estat sempreuna arma. Ara l’episodi de xinesos i ameri-cans acusant-se mútuament de ser en l’ori-gen de la covid-19 n’és un exemple. Fa cincsegles la Inquisició castellana perseguia elsllibres que narraven l’inici de la LlegendaNegra. Richard Hakluyt, tiet i nebot, vanser encarregats de redactar un informe se-cret Discourse on Western Planting per a lareina Elisabet I on es narraven les malife-tes castellanes entre els amerindis, un anydesprés de la publicació, la denúncia deBartolomé de las Casas.

D’aquí a cinc-cents anys es tornarà a feruna mirada que mostrarà la continuïtat delmodel de globalització? O haurem estat ca-paços de canviar-lo?

F CINC-CENTSANYS

Josep Huguet

Opinió

Diari de Girona DIMECRES, 1 DE JULIOL DE 2020 23

EXCONSELLER DE LA GENERALITAT

jamargant - 01/07/2020 09:26 - 79.151.248.14

EFE/EUROPA PRESS SANTIAGO/VITÒRIA

■ El president de la Xunta i can-didat a la reelecció pel PP, AlbertoNúñez Feijóo, va demanar ahir elvot per poder tenir un Govern aGalícia «que governi i no molesti»davant de l’opció del «multipartit»d’esquerra l’única opció del qualés «dividir», «desgovernar» i «res-tar». En un míting a Ribeira, da-vant unes 200 persones, va posaren dubte que una aliança de finsa deu partits, segons els seus càl-culs, pugui garantir un Governunit, estabilitat, i els pressupostosaprovats «en temps i forma» du-rant tota la legislatura.

Perquè «si no van ser capaçosde mantenir-se units entre ells»no creu que puguin ser una opcióper governar, va manifestar Fei-jóo, que va destacar que algunsd’aquests partits al Parlament«van trencar, van discutir i vanmarxar».

Per part seva, el candidat socia-lista a la Presidència de la Xunta,Gonzalo Caballero, va instar elpresident gallec a «deixar-se d’ex-cuses» i «acceptar un cara a cara»amb el PSdeG, la força que «liderael canvi a Galícia». En declara-cions als mitjans durant una visitaa Guitiriz (Lugo) acompanyat perl’alcaldessa, Marisol Morandeira,i després que Feijóo condicionésla seva participació en un altre de-bat al fet que «el multipartit» triés«un candidat», Caballero va asse-gurar que el líder popular «s’esca-queja» del debat «com pot».

Pel que fa a la campanya a Eus-

kadi, el lehendakari i candidatjeltzale a la reelecció, Iñigo Urku-llu, va afirmar que el seu partitofereix «més cohesió i més protec-ció social» i va apostar per un mo-del de sortida a la crisi pel corona-virus que «no incrementi les desi-gualtats, sinó que les redueixi» i«generi més i millors oportunitatsper a tots».

En un acte electoral a Zumárra-ga, en què també va participar elpresident de l’EBB del PNB, An-doni Ortuzar, i la candidata perGuipúscoa, Bakartxo Tejería, Ur-kullu va tenir un record per a lesvíctimes de la «primera urpada»de la covid-19 i per a les seves fa-mílies.

Urkullu va assenyalar que elprojecte del PNB per a Euskadi«està centrat en mantenir la cohe-sió social» i ofereix «més cohesiósocial» i «més protecció social».«Les polítiques socials són el nos-tre punt de partida i el nostrenord», va asseverar. «Salut, Edu-cació, Protecció social, represen-ten més del 70% de la nostra des-pesa pública», va destacar.

Pacte d’esquerresParal·lelament, la candidata d’El-karrekin Podem-IU, Miren Go-rrotxategi, es va mostrar dis -posada a no accedir a la presidèn-cia si pacta un govern amb EH Bil-du i PSE-EE, encara que el seupartit sigui el més votat, sinó quebuscaria una «candidata de consens».

Feijóo demana el vot per un Govern gallec que «nomolesti i no divideixi»Urkullu aposta per un model de sortida de la crisi després de la pandèmiaa Euskadi que «no incrementi les desigualtats, sinó que les redueixi»

Feijóo va participar en un mítinga Pontevedra. EUROPA PRESS

EFE MADRID

■Vox va demanar a la Junta Elec-toral Central (JEC) que ordeni «ur-gentment» l’enviament massiu dela seva propaganda electoral aEuskadi i Galícia, retinguda perCorreus per considerar que els so-bres electorals contenen textos odibuixos que vulneren drets fona-mentals. La formació de SantiagoAbascal va assegurar en un comu-nicat que ha presentat al·lega-cions a la denúncia de Correusdavant la JEC, que ha «segrestat»la seva propaganda electoral. Ex-plica que, per negar-se a distribuirels sobres, Correus ha invocat l’ar-ticle 16 del seu reglament pel qualprohibeixen enviaments postalsl’embolcall dels quals continguitextos o dibuixos que vulnerin elsdrets fonamentals.

Vox defensa, però, que els seussobres no poden suposar cap lesióde drets fonamentals, ja que «totsells han estat extrets de publica-cions que van oferir les dades ba-sant-se en fonts fidedignes, senseque es tingui notícia que cap per-sona hagi exercitat cap acció con-tra els mitjans que les van publi-car».

Com a exemple, va assenyalarque en els enviaments de Vox alsvotants de Galícia es reproduei-xen textos com «Els separatistesdel BNG van convidar un grup te-rrorista al seu míting a Santiago»,una notícia, va afirmar, de la quales van fer ressò diversos mitjans

de comunicació. Altres sobresporten escrit «El País Basc propor-ciona ideologia de gènere als fu-turs mestres» una frase que la no-tícia fonamenta en el complimentde la Llei Orgànica 2/2006, de 3 demaig, d’Educació, va explicar laformació.

Per part seva, Correus va asse-gurar que la seva actuació ha con-sistit a elevar una consulta a laJunta Electoral Central perquèaquesta indiqui el criteri d’actua-ció amb l’esmentada propagandaper a les eleccions autonòmiques.Vox argumenta que la mesuraadoptada per Correus d’interve-nir el correu postal és «absoluta-ment desproporcionada».

Correus reté lapropaganda de Voxal País Basc i Galíciaper vulnerar dretsEleva una consulta a la JEC perquè li digui comha d’actuar amb els sobres del partit ultradretà

EUROPA PRESS

Santiago Abascal.

Espanya-Internacional

Diari de Girona DIMECRES, 1 DE JULIOL DE 2020 25

jamargant - 01/07/2020 09:26 - 79.151.248.14

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE JULIOL DEL 202012 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

Nissan va registrar ahir a latarda formalment l’expe-dient de regulació d’ocupa-ció (ERO) per tancar lesplantes catalanes i acomia-dar-ne els treballadors, se-gons van confirmar fontsdel Departament de Tre-ball. Els sindicats es van

negar a negociar les condi-cions del tancament ambla direcció de la multina-cional del motor, tot i queahir estava prevista la pri-mera de les reunions enel calendari i malgrat quela companyia vol donarper tancada la negociacióabans d’acabar juliol. Elssindicats no volen comen-çar a parlar fins a tenir la

màxima informació sobreels canvis previstos a Euro-pa, punt al qual l’empresaes nega, si bé ahir va filtrarque deixaria fora de l’expe-dient d’ocupació unes 400persones, les 300 del cen-tre d’R+D i un centenar del’àrea de compres, diu Efe.

El directiu que dirigeixel tancament a Catalunya,Frank Torres, no va assis-

tir a la reunió, que es vaallargar durant dues horesal matí. El representant dela USOC, Miguel Ruiz, valamentar que només s’hipresentessin tres mem-bres de recursos humans,un notari i sis advocats.“Aquest és el tarannà ne-gociador”, es va queixar.

Uns 300 treballadors esvan desplaçar a Cantàbria,on pernoctaran fins diven-dres. Des d’avui i fins di-vendres, hi ha previstesdiverses manifestacions alterritori i una gran con-centració davant la plantaque Nissan té a Los Corra-les de Buelna. ■

Nissan registra l’ERO i‘salvaria’ 400 empleatsE. GarciaBARCELONA

Treballadors de Nissan, en una concentració, dilluns, a laplanta de Barcelona ■ A. GARCIA / EFE

Les dones i els menors de35 anys són els que estanvivint de més a prop lesconseqüències laborals dela crisi de la Covid-19, se-gons ha analitzat el Bancd’Espanya en el seu darrerinforme anual, que, tot ifer balanç de l’exercici del2019, també ha analitzatels efectes de la pandèmiaen l’economia espanyola.

L’informe destaca queun 44% de les dones i un48% dels empleats i em-pleades menors de 35 anystreballen en les anomena-des indústries “socials”,dedicades al comerç mino-rista, l’hostaleria, l’educa-ció, les activitats artísti-ques i les activitats recrea-tives, així com en altresserveis personals, sectorsque s’han vist “particular-ment” afectats per les me-sures de confinament.

De fet, el Banc d’Espa-nya avisa que l’impacte dela crisi sobre l’ocupació es-tà sent “particularmentacusat” i recorda que, no-més en la primera quinze-na del mes de març, l’afi-liació a la Seguretat Sociales va reduir en més de890.000 persones, sensecomptar-hi els treballadorsafectats per expedients deregulació temporal d’ocu-pació (ERTO) ni els autò-noms que van cessar l’acti-

vitat temporalment.L’entitat avisa que, com

va passar en altres crisis,l’ajustament laboral s’estàfent sobretot en els llocs detreball temporals. “La des-trucció de llocs de treballs’ha concentrat fonamen-

talment en els contractestemporals, tant a tempsparcial com a temps com-plet, mentre que la caigu-da del nombre d’afiliatsamb contractes indefinitsés relativament reduïda”,assegura el document, que

xifra que el 77,2% del des-cens total en l’afiliació a laSeguretat Social va ser detreballadors temporals.

Incertesa laboralEl Banc d’Espanya consi-dera que la política econò-

mica hauria d’afavorir laformació dels treballadorsafectats per expedientstemporals i, en alguns ca-sos i amb determinadescondicions, hauria de per-metre compaginar aques-ta situació amb el treball

en altres sectors o empre-ses, segons recull Efe.

De fet, constata la “no-table incertesa” sobre elpercentatge de treballa-dors en ERTO (gairebé dosmilions a finals del mes dejuny) que acabaran recu-perant el seu lloc de treballi assenyala com a necessà-ria una reassignació detreballadors expulsatsd’un sector (com ara el co-merç i l’hostaleria) cap aun altre, en previsió d’uneventual increment de ladestrucció d’ocupació enels pròxims mesos.

L’entitat també consi-dera necessària l’aplicaciód’altres mesures a curttermini que beneficiïn elteixit empresarial, comara el pagament immediatde les devolucions de l’IVAo dels saldos pendents aproveïdors per part de lesadministracions públi-ques, així com nous pro-grames de liquiditat vin-culats al cobrament deldeute dels clients o a des-peses fixes de l’activitatcomercial.

Alt endeutament públicMés enllà de la crisi laborali les dificultats empresa-rials, el context és compli-cat. El Banc d’Espanyapreveu un deute públic so-bre el PIB del 129% l’any2021 en l’escenari de“risc” per la crisi de la Co-vid-19, que implicaria “re-punts substancials” en elscontagis que requeririen“confinaments estrictesaddicionals”. Amb tot,preveu tres escenaris dife-rents i, en el pitjor dels ca-sos, el deute públic encaraes podria enfilar més, finsal 131,8% l’any 2022. Enl’escenari d’una recupera-ció ràpida, el deute públicse situaria en un 111,7%del PIB el 2021 i en un112,5% el 2022. ■

E. GarciaBARCELONA

Dones i menors de 35 anys,els més afectats per la crisia Són dades d’un informe del Banc d’Espanya que analitza els efectes de la Covid-19 en l’economiaa L’entitat reconeix que hi ha incertesa sobre el nombre de persones que recuperaran la feina

-14%-12%-10%-8%-6%-4%-2%0%2%4%6%8%

10%12%

Glob

alH

osta

leri

a

Cons

truc

ció

Oci

TIC

Imm

obili

àrie

s

Logí

stic

a

Educ

ació

Bran

ques

pri

màr

ies

Tota

l eco

nom

ia

Alt

res

serv

eis

Fabr

icac

ióco

txes

a m

otor

Fabr

. pro

duct

es m

etàl

·lics

Com

erç

i rep

ar.

de v

ehic

les

Adm

inis

trat

ives

i aux

iliar

sPr

ofes

sion

als

ici

entífi

ques

Empl

eats

de

la ll

ar

Aig

ua, s

anej

amen

ti r

esid

usFi

nanc

eres

ias

segu

ranc

es

Sani

tat i

serv

eis

soci

als

Adm

. púb

lica,

defe

nsa

i SS

Indú

stri

aal

imen

tàri

a

Ava

nçad

es

Ale

man

ya

Espa

nya

Emer

gent

s

Fran

ça

Itàl

ia

Xina

Japó

Gran

Bret

anya

Am

èric

aLl

atin

a

Euro

paem

erge

nt

Àsi

aem

erge

nt

Zona

euro

Esta

tsU

nits

Previsions del creixement del PIB, segons l’FMI

Incidència dels ERTO per sectors d’activitat

2019 2020 (PREVISIÓ 24 DE JUNY DEL 2020)

2021 (PREVISIÓ 24 DE JUNY DEL 2020)

2020 (PREVISIÓ ABRIL DEL 2020)

2021 (PREVISIÓ ABRIL DEL 2020)

* Excepte la Xina

*

FONT: INFORME ANUAL DEL BANC D’ESPANYA, 2019 / GRÀFIC: EL PUNT AVUI

El maig del 2020. % respecte al treball de cada

sector el febrer del 2020

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

La patronal Pimec va dema-nar ahir aprofitar el pla euro-peu de recuperació per “mi-llorar el capital de les pimes”,segons va dir el seu president,Josep González, en una jorna-da sobre fons europeus. PerGonzález, cal “estimular lesinversions de capital” perquèles pimes puguin “millorar laseva ràtio de recursos propis”.“Tenim les pimes una micadescapitalitzades”, va adme-tre, i va reclamar al govern es-panyol un pla per “redimen-sionar” les pimes, ja que con-sidera que són “massa peti-tes”. D’altra banda, la Segure-tat Social va abonar ahir eldarrer pagament de la pres-tació extraordinària a un totalde 243.958 autònoms a Ca-talunya. La prestació extraor-dinària, aprovada al març perals treballadors per comptepropi, va beneficiar 1,46 mi-lions d’autònoms i va suposaruna despesa de 1.138 milionsd’euros a l’Estat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ajudar acapitalitzarles pimes

La nova Clínica Girona en-trarà en funcionament elsegon semestre del 2021,un parell de mesos méstard del que inicialments’havia calculat, segons lesprevisions que fan els seusresponsables. Les obres“van a bon ritme”, però elfet que s’haguessin d’atu-rar dues setmanes en elcontext de l’estat d’alarmai que ara només hi puguintreballar el 50% dels treba-lladors “ha provocat quevagin una mica més en-darrerides”.

Al juny es va començara construir la quarta plan-ta de l’edifici i mentres-tant a la segona i a la terce-ra ja s’estaven fent les dis-tribucions de les sales i ales plantes inferiors es vaniniciar els “treballs inte-riors”. “Mentre va pujantl’estructura s’està treba-llant a les altres plantesfent divisions de sales, ins-tal·lacions o posant el ter-ra”, explica Carles Espígol,delegat gerent de la Clíni-ca Girona.

La nova Clínica Gironatindrà deu plantes: tres desubterrànies i set de supe-riors a la part que dona alcarrer Barcelona, i cincplantes pel costat de la viadel tren. El nou edifici tri-plicarà l’espai actual ja quees passarà de 13.000 m² a41.000 m². Disposarà deserveis com ara urgències,diàlisi, un servei de diag-nosi per la imatge “exem-plar” amb 16 sales d’imat-ge, consultes externes, fe-

cundació assistida, anato-mia patològica, rehabilita-ció, laboratoris, oftalmolo-gia, sales d’operacions,bloc obstètric, hospital dedia, angiografia, endoscò-pia, UCI, unitats d’hospi-talització i tots els serveisgenerals necessaris per alfuncionament de la clíni-ca, com ara farmàcia, cui-na, neteja, esterilització odiversos magatzems.“S’amplia també el blocquirúrgic: passarem dequatre sales d’operacionsgrans a vuit, d’una salad’endoscòpia a tres, i dedues sales de parts a tres”,assegura Espígol.

Cirurgia ambulatòriaLa nova clínica potenciaràla cirurgia major ambula-tòria i la zona “serà comuna planta d’hospital dedia”. El nombre d’habita-cions creixerà però “nogaire” ja que es passarà de114 habitacions a 120.Aquestes seran totes indi-

viduals i més grans que lesinstal·lacions actuals.L’objectiu, sempre segonsEspígol, és que el pacientpugui entrar al matí peroperar-se i marxar a casaal vespre. “Avui en dia,amb les noves tecnologiesés possible i les interven-cions són més curtes queanys enrere. Nosaltres te-nim una mitjana de tresdies d’estada”, comenta elgerent.

180 places aparcamentEl nou espai tindrà 180places d’aparcament al so-terrani, i disposarà a mésd’una sala d’actes (amb ca-pacitat per a un centenarde persones), bar cafeteria

i despatxos per al personal,entre d’altres.

El gerent de Clínica Gi-rona preveu que amb lesnoves instal·lacions s’hau-rà de contractar més per-sonal sanitari. “Tot i queencara falta un any perquèaixò arribi, preveiem quehaurem d’agafar almenysuna trentena de personesmés”, manté Carles Espí-gol.

A més de la nova cons-trucció, la clínica deixaràenllestida tota la urbanit-zació del sector. El cost glo-bal del projecte –construc-ció de l’edifici i urbanitza-ció de l’entorn – serà d’en-tre 60 i 62 milions d’eu-ros. ■

Imma BoschGIRONA

COVID · L’aturada per l’estat d’alarma iel fet que ara només puguin treballar lameitat dels paletes ha endarrerit l’obraCIRURGIA · El nou espai potenciaràla cirurgia major ambulatòria

La nova Clínica Girona obriràla segona meitat del 2021

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Mentre va pujantl’estructura s’aprofitaper anar fent elstreballs interiorsa les primeresplantes”

El febrer de l’any 2018 es vancomençar a enderrocar lesnaus industrials abandona-des que hi havia a la zona. Talcom expliquen des de ClínicaGirona, l’enderrocament deles naus, la neteja i la urbanit-zació del terreny van ser méslents del que estava previstper l’existència de fibroci-ment (uralita) als sostresd’algunes de les naus, “cosaque va obligar a fer aqueststreballs amb mesures espe-cials”. “Hi va haver un retardde mesos a l’hora de tirar aterra les naus que eren a to-car de les vies del tren, per

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Tot i que encarafalta un any, preveiemque haurem decontractar méspersonal sanitari”Carles EspígolDELEGAT GERENT DE CLÍNICA GIRONA

l’endarreriment dels permi-sos per part d’Adif, que no-més va deixar fer aquestesdemolicions en un períodemolt limitat i de matinada”,explicaven els responsablesde Clínica Girona ara fa dosanys, quan van començar lesobres.

Fins passat l’estiu no hi vacomençar a entrar la maqui-nària pesant i a finals de l’any2018 es van iniciar pròpia-ment les obres de construc-ció de la nova Clínica Girona,que, segons asseguren, “dig-nificarà l’entrada sud de laciutat de Girona”.

Les obres ques’estan fent de lanova Clínica Girona■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Enderrocament de les naus

Salut

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE JULIOL DEL 202018 |

Comarques Gironines

| Comarques Gironines | 23EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE JULIOL DEL 2020

1182

80-1

2266

33Q

Els efectes del coronavirus

Catorze agents cívics hancomençat les tasques d’in-formació i control a lesplatges de l’Escala. Seranels encarregats de fer tas-ques d’informació i de con-

trol perquè es compleixi lanormativa de seguretat. Sies detecta un excés de per-sones en una platja, l’accéses tancarà temporalment.Avui es preveu iniciartambé el servei de guardesrurals en zones naturalsdel municipi. ■

RedaccióGIRONA

Agents cívics a lesplatges de l’Escala

El vol de Ryanair RY9124que prové d’Eindhoven(Països Baixos) serà el queencetarà l’operativitat del’aeroport Girona-CostaBrava després de l’estatd’alarma dictat a mitjanmarç, moment en què esvan suprimir tots els vols,excepte alguns de merca-deries o amb material hu-manitari i sanitari per lalluita contra el coronavi-rus. L’avió de Ryanair estàprevist que arribi a les on-ze i cinc minuts del matí.El segon vol, també deRyanair, aterrarà quanfaltin cinc minuts per dosquarts de quatre proce-dent de Bournemouth(Regne Unit).

Amb els dos vols de lacompanyia irlandesa,doncs, l’aeroport gironí re-prèn l’activitat. En princi-pi, Ryanair és la que mésvols amb sortida des de Gi-rona ha anunciat, amb untotal de 36, molts al RegneUnit, amb destinacionscom ara Londres i Bristol.L’altre companyia que

anuncia vols cap a l’aero-port de Girona ésJet2.com, que operarà apartir de la segona quinze-na d’aquest mes de juliol.D’altres, venen vols a par-tir de l’agost, com ara larussa de baix cost Pobeda

Airlines. Així, doncs, lamajoria de companyies re-prenen l’activitat des deGirona entre juliol i agost.

NovetatsAena ha adaptat les instal-lacions de Vilobí d’Onyar

amb mesures de seguretati prevenció sanitàries ar-ran del coronavirus. Enconcret, controlarà la tem-peratura dels passatgersinternacionals amb duescàmeres i digitalitzarà elregistre de les dades de lo-calització de cadascun pera un rastreig posterior. Amés, ha instal·lat cartellsinformatius en diferentspunts, dispensadors de gelhidroalcohòlic, marques ipetjades de distancia-ment, mampares protec-tores i emet missatges demegafonia per recordarque cal portar mascareta imantenir la distància per-sonal. Tot plegat, seguintles recomanacions del’Agència Europea de Se-guretat Aèria. ■

a Procedent d’Eindhoven, aterra a mig matí a les instal·lacions de Vilobíd’Onyar a Les aerolínies que operen a Girona reactiven rutes al juliol o a l’agost

L’aeroport Girona-CostaBrava reprèn l’activitatamb un vol de Ryanair

Jordi CasasVILOBÍ D’ONYAR

36rutes operarà l’aerolínia ir-landesa des de Girona i man-tindrà així el lideratge d’a-bans de la pandèmia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

72%és el percentatge sobre eltotal de passatgers que vanpassar durant tot l’any passatper Vilobí.

Les instal·lacions de Vilobí d’Onyar, fins ara buides, reprenen avui l’operativitat amb l’arribada de vols ■ O.D.

L’aeroport de Girona va tan-car el 2019 amb 1.932.255viatgers, un 4,4% menys queel 2018, quan n’hi van passar2.019.876. Després de dosanys guanyant viatgers,doncs, l’aeroport es va situaren registres similars als del2017, quan se’n van compta-bilitzar 1.946.816. Quant a lescompanyies que hi operen,

2vols aterren avui a les pistesde l’aeroport Girona-CostaBrava, tots dos de la compa-nyia Ryanair.

Ryanair es va mantenir com alíder amb 1.400.977 personestransportades, un 72% deltotal d’usuaris. La resta se’lsreparteixen entre les altrescompanyies que hi operen, lamajoria de les quals només hisón durant la temporadad’estiu, a excepció de Pobeda,que va portar 67.337 viatgersdurant tot l’any.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Per sota dels 2 milions d’usuaris

El Govern i les universitats ca-talanes preveuen un curs 2020-21híbrid, amb docència presencial ivirtual, i un possible retard en l'i-nici del curs per als alumnes deprimer. Aquest endarreriment esdeu a la necessitat d'equiparar l'i-nici entre els que s'examinen deles proves d'accés al juny i els dela segona convocatòria, les datesde la qual estan encara per deci-dir, segons ha informat la Secreta-ria d'Universitats (SUR). La SURha afegit que el calendari per alproper curs es mantindrà comestà previst a la resta de cursos en

totes les titulacions. Aquestes directrius consten en

un document acordat pels vice-rectors de docència de les dotzeuniversitats catalanes i l'Agènciaper a la Qualitat del Sistema Uni-versitari de Catalunya (AQU), enel marc del Consell Interuniversi-tari de Catalunya (CIC).

El document recull que, abansde la matrícula del curs 2020-21,tots els estudiants disposaran delsplans d'aprenentatge de cadascu-na de les assignatures que inclou-ran informació sobre metodolo-gies docents i sistemes d'avalua-ció. A més, les universitats han de

tenir en compte les necessitats so-cials dels estudiants per pal·liarels efectes de la bretxa digital.

Les mesures acadèmiques pre-

veuen que, almenys durant la pri-mera meitat del curs, es desenvo-lupi una presencialitat restringidacondicionada per l'aplicació deldistanciament obligatori en aules,passadissos i espais comuns.

Les mesures d'adaptació de ladocència universitària per al prò-xim curs passen per la informació

i preparació dels estudiants i laformació de professorat perquè ladocència híbrida «garanteixi queels estudiants obtinguin els resul-tats d'aprenentatge desitjats», se-gons el document. Les activitatsformatives que s'adoptin s'aplica-ran a tot l'alumnat d'un mateix tí-tol per igual per garantir la sevaequitat.

A més, per a l'organització delcurs 2020-21 es tindrà molt encompte l'experiència del segonsemestre del curs actual en aspec-tes com avaluació, pràctiques ex-ternes i treballs de final de grau(TFG) i de màster (TFM).

Prioritzar l’avaluació contínuaEn el cas de l'avaluació, s'apostapels processos d'avaluació contí-nua, ja que, entre d'altres, es con-sidera que ajuda l'estudiant a ferun procés d'aprenentatge gra-dual, el reorienta i el guia en l'as-soliment de competències.

En relació als TFG I TFM, aixícom les pràctiques externes, esconsideren vigents les recomana-cions del segon semestre del cursactual, que són reprogramar lespràctiques externes d'últim cursen períodes no afectats per la pan-dèmia perquè l'alumnat les puguirealitzar en la forma prevista ini-cialment.

EFE/DdG BARCELONA

El curs universitari serà híbrid i espodria endarrerir l’inici de primer

El Govern i les universitats catalanes acordencombinar la docència presencial i virtual

La Secretaria d’Universitats encara no ha determinat el calendari per a la segonaconvocatòria de les proves d’accés

Estudiants al campus de Lletresde la UdG, just abans de lapandèmia. ANIOL RESCLOSA

COVID-19 EL SECTOR EDUCATIU

Tema del dia

Diari de GironaDIMECRES, 1 DE JULIOL DE 2020 6

jamargant - 01/07/2020 09:26 - 79.151.248.14

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE JULIOL DEL 202036 | Apunts |

Girona III CINEMA TRUFFAUT Matthias & Maxime (V.O.S.E) 21.00 Un blanco, blanco día (V.O.S.E) 16.15 - 18.30

Pl. Jordi de St. Jordi. 972 22 50 44. Dilluns no festius dia de l’espectador. (Cinemes Albèniz).

Blanes III OCINE BLANES Adú 22.00 Bloodshot 17.00 - 19.30 - 22.30 Cinema Paradiso 19.00 - 22.00 Cuestión de justicia 21.45 El hombre invisible 17.30 - 20.00 - 22.00 Hasta que la boda... 17.30 Human Lost 17.30 - 19.45 Invisibles 16.00 - 18.00 - 21.00 Las aventuras... 16.45 Onward 16.15 - 17.15 - 18.30 - 19.30 20.45 Parásitos 22.00 Personal Assistant 16.00 - 18.30 - 20.00 - 22.30 Sonic: La película 16.30 - 19.00 The Gentlemen: Los... 19.45 - 22.15

Ses Falques, 10. www.ocine.es. Dilluns no festius ni vigílies de festius, dia de l’espectador. Venda anticipada: www.ocine.es. Programació subjecta a canvis.

Figueres III CINEMES FIGUERES 3D Bloodshot 18.45 - 21.45 Cinema Paradiso 18.45 - 21.00 Corre com una noia... 18.15 - 21.45 Cuestión de justicia 18.00 - 21.00 Onward 18.15 - 21.15 Parásitos 18.30 - 21.00 Personal Assistant 18.00 - 21.45 Sonic: La película 18.30 - 21.30

Ronda Sud S/n Polígon El Firal. 902 101 008. www.catcines.cat. Venda anticipada: www.catcines.cat i als caixers dels cines (sense recàrrec). Dilluns no festius dia de l’espectador.

Olot III MULTICINES OLOT 3D Bloodshot 19.00 - 22.45 Cinema Paradiso 18.30 - 21.45 Corre com una noia... 18.15 - 20.30 Cuestión de justicia 19.15 - 22.15 La hija de un ladrón 19.30 - 22.30 Onward 20.15 Onward (CAT) 18.00 Personal Assistant 18.45 - 22.00 Sonic: La película 17.45 - 20.00

Josep Ayats, 10. 902 10 10 08. www.cinesolot.cat. Venda anticipada a www.cinesolot.cat i als caixers del cine (sense recàrrec). Dilluns no festius dia de l’espectador.

Salt III ODEÓN MULTICINES GIRONA 1917 22.10 Bloodshot 22.10 Bohemian Rhapsody 16.30 Cinema Paradiso 22.15 Cuestión de justicia 22.15 Dunkerque 20.15 El hombre invisible 19.15 Géminis 20.10 Human Lost 19.00 - 22.00 Jojo Rabbit 17.00 Joker 22.25 La Bella y la Bestia 17.00 Cazafantasmas 16.00 - 18.00 Malasaña 32 22.20 Mascotas 2 16.00 Parásitos 19.20 Personal Assistant 17.00 - 19.30 - 22.00

Puñales por la... 19.30 Quien a hierro mata 18.00 Rocketman 22.00 Si yo fuera rico 17.00 Sonic: La película 16.30 The Gentlemen: Los... 17.00 Wonder Woman 19.05 Yesterday 19.15

Centre Comercial Espai Gironès. c/ Carlins, 10. 972 43 92 01. Dijous no festius dia de l’espectador.

Estrena Human Lost. n Animació. Director: Fu-minori Kizaki. Japó, 2019. 110’. n Tòquio, 2036. Gràcies a la revolució mèdica de les nanomàquines i la xarxa S.H.E.L.L. que les controla, els éssers humans ja no pateixen malalties i posseeixen una vida útil de 120 anys. No obstant això, el siste-ma trontolla a causa de les desigualtats econòmiques, la pol·lució i el fenomen Human Lost, que produeix éssers defor-mes. BLANES: Ocine . SALT: Odeón Multi-cines Girona .

Personal Assistant. n Drama. Director: Nisha Ganatra. Intèrprets: Dakota John-son, Tracee Ellis Ross. EUA, Regne Unit, Xina, 2020. 113’. n Grace Davis és una gran llegenda del món de l’espectacle establerta a Los Angeles, el talent de la qual és gairebé tan gran com el seu ego. Al seu costat sempre té la Maggie, una assistent personal efi cient i estres-sada que compagina secretament el seu somni de ser productora musical amb els innombrables encàrrecs de la seva cap. Quan el manager de la Grace suggereix donar un rumb diferent a la seva carrera, la Grace i la Maggie han de prendre una decisió que podria canviar les seves vides per sempre. BLANES: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figueres 3D . OLOT: Multicines Olot 3D . SALT: Odeón Multicines Giro-na .

Un blanco, blanco día. n Drama. Direc-tor: Hlynur Pálmason. Intèrprets: Ingvar Eggert Sigurðsson, Ída Mekkín Hlynsdót-tir. Islàndia, Dinamarca, Suècia, 2019. 109’. n L’Ingimundur, un cap de policia retirat que exerceix de pare i avi, comen-ça a sospitar que la seva esposa morta li va ser infi del. La seva obsessió per descobrir la veritat posa cap per avall la seva vida. GIRONA: Cinema Truff aut (V.O.S.E.) .

Català Corre com una noia. No et rendeixis mai. n Biopic. Director: Rachel Griffi t-hs. Intèrprets: Teresa Palmer, Sam Neill. Austràlia, 2019. 98’. n Michelle Payne, nascuda a Austràlia el 29 de setembre de 1985, s’enfronta a un món dominat pels homes: les carreres de cavalls. La seva valentia i determinació la porten a ser la primera dona que guanya la Copa Mel-bourne. FIGUERES: Cinemes Figueres 3D . OLOT: Multicines Olot 3D .

Onward. n Animació. Director: Dan Scanlon. EUA, 2020. 102’. n Dos germans elfs adolescents s’embarquen en una aventura extraordinària per descobrir si queda una mica de màgia al món. OLOT: Multicines Olot 3D .

Altres Adú. n Drama. Director: Salvador Cal-vo. Intèrprets: Luis Tosar, Anna Castillo. Estat Espanyol, 2019. 119’. n La història d’un nen de sis anys i la seva germana gran, que esperen per colar-se en els ce-llers d’un avió al Camerun, desesperats

per arribar a Europa; un activista medi-ambiental, i un grup de guàrdies civils de Melilla que es prepara per enfrontar-se a la furibunda multitud de subsaharians que ha iniciat l’assalt a la tanca, en què cap dels seus protagonistes sap que els seus destins estan condemnats a creuar-se. BLANES: Ocine .

Bloodshot. n Acció. Director: Dave Wil-son. Intèrprets: Vin Diesel, Eiza González. EUA, Xina, 2020. 109’. n Recentment cai-gut en combat, el soldat Ray Garrison és retornat a la vida per la corporació RST, que el converteix en el superheroi Bloods-hot. Amb un exèrcit de nanotecnologia a les venes i una força imparable, el Ray és més poderós que mai i té la capacitat d’autosanarse instantàniament. Però la companyia ha pres el control de la seva ment i els seus records amb l’objectiu de controlar el seu cos. Això fa que el Ray no pugui saber què és real i què no. La seva missió serà descobrir-ho. BLANES: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figueres 3D . OLOT: Multicines Olot 3D . SALT: Odeón Multicines Girona .

Bohemian Rhapsody. n Drama. Direc-tor: Bryan Singer. Intèrprets: Rami Malek, Aidan Gillen. Regne Unit, EUA, 2018. 134’. n Freddie Mercury va desafi ar els este-reotips i les fracturades convencions per convertir-se en un dels artistes més es-timats del planeta. Tanmateix, en un gir inesperat, Freddie, envoltat d’infl uències més fosques, deixa Queen per dedicar-se a la seva carrera com a solista. Després d’haver patit molt sense la col·laboració de Queen, Freddie aconsegueix reunir-se amb els seus companys de banda just a temps per al Live Aid. SALT: Odeón Mul-ticines Girona .

Cazafantasmas. n Comèdia. Director: Paul Feig. Intèrprets: Melissa McCarthy, Kristen Wiig. EUA, 2016. 116’. n Després de gairebé trenta anys, fantasmes i di-monis han tornat a escapar dels inferns per destruir Nova York. La física quàntica Erin Gilbert i la seva companya Abby Ya-tes fa molts anys que investiguen tot allò paranormal, de manera que, quan arriba aquest moment, no dubten a organitzar un nou grup de caçafantasmes, al qual se sumen l’enginyera Jillian Holtzman i Patty Tolan, una taquillera del metro que coneix cada racó de la ciutat. SALT: Ode-ón Multicines Girona .

Cinema Paradiso. n Drama. Director: Giuseppe Tornatore. Intèrprets: Philippe Noiret, Jacques Perrin. Itàlia, França, 1988. 155’. n El Salvatore, director de cinema d’èxit, torna al seu poble natal per assistir al funeral del seu vell amic Alfredo, que va ser el projeccionista del cinema local durant la seva infància a Sicília. Aviat els records del seu primer amor amb la bella Elena i de tots els ca-pítols que van marcar la seva feliç infan-tesa tornen a la seva ment, i el Salvatore torna a connectar amb la comunitat que va abandonar 30 anys enrere. El petit Totò no se separava del costat de l’Alfre-do. BLANES: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figueres 3D . OLOT: Multicines Olot 3D . SALT: Odeón Multicines Girona .

Cuestión de justicia. n Drama. Direc-tor: Destin Daniel Cretton. Intèrprets: Ja-mie Foxx, Charlie Pye Jr.. EUA, 2019. 137’. n Després de graduar-se en dret, Bryan Stevenson decideix dedicar-se a defensar a persones que no es poden permetre una representació legal adequada. BLA-NES: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figue-res 3D . OLOT: Multicines Olot 3D . SALT: Odeón Multicines Girona .

Dunkerque. n Acció. Director: Christop-her Nolan. Intèrprets: Kenneth Branagh, Cillian Murphy. EUA, 2017. 106’. n Cen-tenars de milers de tropes britàniques

i aliades estan envoltades per tropes enemigues. Atrapades a la platja, amb el mar tallant-los el pas, s’enfronten a una situació impossible a mesura que l’ene-mic s’acosta. SALT: Odeón Multicines Girona .

El hombre invisible. n Thriller. Direc-tor: Leigh Whannell. Intèrprets: Elisabeth Moss, Aldis Hodge. EUA, 2020. 124’. n Quan l’ex abusiu de la Cecilia se suïcida i li deixa tota la seva fortuna, ella de se-guida sospita que la seva mort és un truc. BLANES: Ocine . SALT: Odeón Multicines Girona .

Géminis. n Acció. Director: Ang Lee. Intèrprets: Will Smith, Mary Elizabeth Winstead. EUA, 2019. 117’. n Després de molts anys de servei, Henry Brogan, un sicari del Govern nord-americà, decideix abandonar les trames presidencials i una ocupació que li ha arrabassat tot el que podria fer-lo feliç. No obstant això, no hi ha ningú millor que ell per al lloc. Serà llavors quan el Junior, un clon d’ell però més jove, comenci a buscar-lo sense descans. Quan descobreixi que es tracta d’una replica de si mateix, començarà una lluita contra el sistema corrupte que ha creat el seu doble. SALT: Odeón Mul-ticines Girona .

Hasta que la boda nos separe. n Co-mèdia romàntica. Director: Dani de la Orden. Intèrprets: Belén Cuesta, Álex García. Estat Espanyol, 2019. 110’. n La Marina és una dona de trenta anys que es guanya la vida organitzant casaments, encara que ho fa per diners, perquè ella gaudeix d’una vida sense compromisos. Quan coneix el Carlos, ella creu que es tracta d’una història més, però ell no ho veu igual: ell sí té parella, l’Alexia, l’ami-ga perfecta de la infància de la Marina. BLANES: Ocine .

Invisibles. n Drama. Director: Gracia Querejeta. Intèrprets: Emma Suárez, Adriana Ozores. Estat Espanyol, 2020. 83’. n La Julia, l’Elsa i l’Amelia són tres amigues que un dia van decidir començar a caminar juntes un cop per setmana. El que va començar com una simple distrac-ció i una forma de fer exercici s’ha acabat convertint en una necessitat. En aquests passejos comparteixen el que succeeix en les seves vides, expressen les seves emocions lliurement, es rescabalen, es sinceren, es treuen les seves caretes... O tot el contrari. BLANES: Ocine .

Jojo Rabbit. n Comèdia. Director: Taika Waititi. Intèrprets: Scarlett Johansson, Sam Rockwell. EUA, 2019. 108’. n El Jojo és un estrany jove alemany que s’ha criat amb una mare soltera. El seu únic aliat és el seu amic imaginari Hitler. El seu in-genu patriotisme es posa a prova quan coneix una jove que canvia la seva visió del món i l’obliga a enfrontar-se als seus majors temors. SALT: Odeón Multicines Girona .

Joker. n Acció. Director: Todd Phillips. Intèrprets: Joaquin Phoenix, Robert De Niro. EUA, Canadà, 2019. 121’. n Arthur Fleck és un home que s’enfronta a la cru-eltat i al menyspreu de la societat. És un pallasso que de dia treballa per hores i de nit intenta convertir-se en monolo-guista, però la veritat és que sempre acaben burlant-se d’ell. SALT: Odeón Multicines Girona .

La Bella y la Bestia. n Musical. Director: Bill Condon. Intèrprets: Emma Watson, Dan Stevens. EUA, 2017. 129’. n Narra la història de la Bella, una jove bonica, llesta i independent a qui una bèstia fa presonera al seu castell. Malgrat els seus temors inicials, la jove es fa amiga dels habitants encantats del castell i desco-breix que, més enllà de l’espantosa apa-rença de la Bèstia, al seu interior hi ha un

cor gran i noble, el de l’autèntic Príncep. SALT: Odeón Multicines Girona .

La hija de un ladrón. n Drama. Di-rector: Belén Funes. Intèrprets: Greta Fernández, Eduard Fernández. Estat Espanyol, 2019. 102’. n La Sara ha estat sola tota la vida. Té 22 anys i un nadó i el seu desig és formar una família normal al costat del seu germà petit i el pare del nen. El seu pare, el Manuel, després d’anys d’absència i en sortir de la presó, decideix reaparèixer en les seves vides. OLOT: Multicines Olot 3D .

Las aventuras del Doctor Dolittle. n Aventura. Director: Stephen Gaghan. Intèrprets: Robert Downey Jr., Antonio Banderas. EUA, 2020. 101’. n Un excèntric metge descobreix que pot parlar amb els animals, una habilitat de la qual se serveix en una missió per salvar la jove reina que està greument malalta. BLANES: Ocine .

Malasaña 32. n Terror. Director: Albert Pintó. Intèrprets: Begoña Vargas, Iván Marcos. Estat Espanyol, 2019. 104’. n A la fi dels 70 la família Olmedo compra un antic pis al número 32 del carrer Manue-la Malasaña de Madrid. Deixen enrere el poble a la recerca de la prosperitat que sembla oferir-los la capital. Però, hi ha alguna cosa que la família Olmedo no sap: no estan sols a la casa que han com-prat. SALT: Odeón Multicines Girona .

Mascotas 2. n Animació. Director: Chris Renaud i Jonathan Del Val. EUA, França, Japó, 2019. 86’. n La vida del terrier Max ha sofert grans canvis en els últims temps i s’ha d’enfrontar a ells. La seva propietària s’ha casat i ha tingut un fi ll anomenat Liam. El Max, que al principi no era massa amic dels nens, li ha agafat tant d’afecte a aquest nou membre de la família que la seva preocupació per ell i el seu afany per protegir-lo han fet que acabi patint un tic nerviós. SALT: Odeón Multicines Girona .

Matthias & Maxime. n Drama. Direc-tor: Xavier Dolan. Intèrprets: Xavier Do-lan, Anne Dorval. Canadà, 2019. 118’. n Dos amics de la infància es besen per al rodatge d’un curtmetratge per a la uni-versitat. Arran d’aquest petó, tots dos comencen a preguntar-se quines són les seves autèntiques preferències sexuals, cosa que posa en perill l’estabilitat dels seus vincles socials. GIRONA: Cinema Truff aut (V.O.S.E.) .

1917. n Drama. Director: Sam Mendes. Intèrprets: Colin Firth, Benedict Cum-berbatch. EUA, 2019. 118’. n En el més cru de la Primera Guerra Mundial, dos joves soldats britànics reben una missió aparentment impossible. En una cursa contrarellotge, han de travessar el terri-tori enemic per lliurar un missatge que evitarà un atac mortífer contra centenars de soldats, entre ells el propi germà del Blake. SALT: Odeón Multicines Girona .

Onward. n Animació. Director: Dan Scanlon. EUA, 2020. 102’. n Dos germans elfs adolescents s’embarquen en una aventura extraordinària per descobrir si queda una mica de màgia al món. BLA-NES: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figue-res 3D . OLOT: Multicines Olot 3D .

Parásitos. n Comèdia negra. Director: Bong Joon Ho. Intèrprets: Song Kang Ho, Lee Sun Kyun. Corea del Sud, 2019. 132’. n Tota la família del Ki-taek està a l’atur i s’interessa molt pel tren de vida de la ri-quíssima família Park. Un dia, el fi ll acon-segueix que el recomanin per fer classes particulars d’anglès a casa dels Park. És el començament d’un engranatge incon-trolable, del qual ningú sortirà realment indemne. BLANES: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figueres 3D . SALT: Odeón Mul-ticines Girona .

Puñales por la espalda. n Suspens. Di-rector: Rian Johnson. Intèrprets: DanielCraig, Chris Evans. EUA, 2019. 130’. n Quan el reconegut novel·lista de miste-ri Harlan Thrombey és trobat mort a laseva mansió just després del seu 85 ani-versari, l’inquisitiu i cortès detectiu Be-noit Blanc és misteriosament contractatper investigar-ho. Entre la família disfun-cional del Harlan i el seu devot personal,el Blanc es mou per una xarxa de pistesfalses i mentides interessades per mirarde descobrir la veritat rere la prematuramort del Harlan. SALT: Odeón MulticinesGirona .

Quien a hierro mata. n Thriller. Direc-tor: Paco Plaza. Intèrprets: Luis Tosar,Xan Cejudo. Estat Espanyol, 2019. 107’. n En un poble de la costa gallega viu el Mario, un home exemplar. A la residènciad’avis en la qual treballa com a infermertots l’aprecien. Quan el narco més cone-gut de la zona, Antonio Padín, acabat desortir de la presó, ingressa a la residèn-cia, el Mario intenta que se senti com acasa. SALT: Odeón Multicines Girona .

Rocketman. n Biopic. Director: DexterFletcher. Intèrprets: Taron Egerton, Ja-mie Bell. Regne Unit, EUA, 2019. 121’. n Un nen d’una ciutat petita aconsegueixconvertir-se en una de les fi gures mésicòniques de la cultura pop. SALT: OdeónMulticines Girona .

Si yo fuera rico. n Comèdia. Director: Álvaro Fernández-Armero. Intèrprets:Álex García, Alexandra Jiménez. EstatEspanyol, 2019. 98’. n Al Santi li toca la loteria, i no precisament un pessic, sinómolts diners: 25 milions. Tot meravellós,si no fos per un petit detall: el règim deguanys en ple procés de divorci de laMaite. SALT: Odeón Multicines Girona .

Sonic: La película. n Aventura. Direc-tor: Jeff Fowler. Intèrprets: Jim Carrey,James Marsden. EUA, Canadà, Japó,2020. 100’. n L’eriçó Sonic troba una nova llar a la Terra. Al costat del Tom,el seu nou amic íntim, decideixen unirles seves forces per defensar el plane-ta del malvat Dr Robotnik, els plans delqual són apoderar-se del món. BLANES: Ocine . FIGUERES: Cinemes Figueres 3D .OLOT: Multicines Olot 3D . SALT: OdeónMulticines Girona .

The Gentlemen: Los señores de lamafi a. n Thriller. Director: Guy Ritchie.Intèrprets: Matthew McConaughey, Co-lin Farrell. EUA, 2020. 113’. n MickeyPearson és un home de negocis que volvendre el seu imperi valorat en milers demilions, però els seus clients no li ho po-saran fàcil. BLANES: Ocine . SALT: OdeónMulticines Girona .

Wonder Woman. n Acció. Director: PattyJenkins. Intèrprets: Gal Gadot, RobinWright. EUA, 2017. 141’. n Abans de serWonder Woman, la Diana era la princesade les amazones, una dona criada en unailla paradisíaca remota i entrenada perconvertir-se en una guerrera invencible.Un pilot nord-americà que s’estavella al’illa la informa d’un confl icte massiu queestà arrasant el món exterior. SALT: Ode-ón Multicines Girona .

Yesterday. n Comèdia. Director: Danny Boy-le. Intèrprets: Himesh Patel, Lily James. RegneUnit, 2019. 116’. n Jack Malik és un composi-tor de cançons que malviu en una petita loca-litat costanera anglesa, resignat a renunciarals seus somnis de fama malgrat l’absolutadevoció de la seva millor amiga, l’Ellie. Noobstant això, després d’un estrany accidentd’autobús ocorregut durant una misteriosaapagada a tot el món, el Jack descobreix endespertar que The Beatles mai han existit ies veu immers en una situació complicada. SALT: Odeón Multicines Girona .

Els cinemes www.elpuntavui.cat/agenda/cinema

ConcertsGIRONA� 20.00. Plaça de les Botxes, alparc de la Devesa. Concert a càr-rec del trio Capmany.

SANT JULIÀ DE RAMIS� 21.30. Al costat del centre cívic.Actuació de Tom Hagan. Dins elcicle Enfresca’t!!!.

InfantilsPALAMÓS� 10.30 a 13.30 i de 17.00 a 18.30.Platja Gran. Tallers infantils.� 10.30. Museu de la Pesca. Petitsxefs a l’Espai del Peix. Taller decuina per a nois i noies de 8 a 14anys. Cada dimecres.

TeatreGIRONA� 19.30. Plaça del Pallol. Repre-sentació de l’espectacle Rien à di-re.

PresentacionsGIRONA� 20.00. Cafè Llibreria Context.Presentació de la novel·la Halley2042, d’Anna Carreras, a càrrecde l’escriptor Jordi Dausà.

Donació de sangSANT FELIU DE PALLEROLS� 17.00 a 21.00. Ca Les Hermanes.

DiversosCASSÀ DE LA SELVA� 22.00. Can Trinxeria. Sessió delcicle de cinema Gaudí, amb lapel·lícula La innocència.

LLAGOSTERA� 22.00. Plaça Catalunya. Gaudí ala fresca, amb la projecció de Lainnocència.

PALAFRUGELL� Obertura de la Torre del dipòsitd’aigua modernista de Can Mario.Horari: de dimarts a dissabtes,d’11.00 a 13.00 i de 18.00 a 20.00,i diumenges, d’11.00 a 13.30.

PALAMÓS� 09.30. Platja Gran. Gimnàsticasuau.

VisitesGIRONA� 18.00. Monestir de Sant Pere deGalligants. Visita guiada El museuamb el barri. Reserves a macgiro-nagalligants.cultura@gencat.cat oal telèfon 972 20 26 32.

PALAMÓS� 08.00. Confraria de Pescadors.Visita a la pesca i la subhasta delpeix blau amb tastet. Cada dime-cres.� 16.15, 16.45, 17.15 i 17.45. Espaidel Peix. Visita guiada a la subhas-ta del peix. Cada dimecres.� 19.00. Museu de la Pesca. Visitaguiada amb tastet Gamba de Pa-lamós. Cada dimecres.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 19.00. Casa de la Paraula. Es-quitxos de cultura: Visita guiadaRuta modernista a Santa Colomade Farners.

VILANOVA DE LA MUGA� 10.30. Plaça de l’Església. Visitaguiada Santa Eulàlia, un tresor del’Empordà. Reserves a visitperala-da.cat.

Cap de setmanaBANYOLES� Marxa nòrdica. Itinerari ambbastons als voltants de l’Estany,per dissabte. Sortida a les 10.00,de l’Oficina de Turisme de l’Esta-ny. Més informació al tel. 972 5834 70 o whatsapp al 690 853 395.

CASSÀ DE LA SELVA /PALAFRUGELL� Activitat De l'arbre al tap del tapa taula, per dissabte i diumenge.Més informació i reserves: educa-ció@gavarres.cat - 638 557 836 /972 643 695 o info@museudelsu-ro.cat - 972 307 825.

MAÇANET DE CABRENYS� Ruta de l’exili, per dissabte. Sor-tida a les 09.30, de La Forestal(Carretera de Les Salines). Cal ferreserva prèvia a l’Ajuntament, te-lèfon 972 54 40 05.

TOSSA DE MAR� Bany de bosc, per dissabte, a les10.00, a l’ermita de Sant Grau. Ipel diumenge, a les 21.00, bany debosc en lluna plena. Més informa-ció al telèfon 629 974 698.

L’agenda