Economia 2012-13! · Unitat 2: L’organització econòmica Eficients amb els recursos disponibles...
Transcript of Economia 2012-13! · Unitat 2: L’organització econòmica Eficients amb els recursos disponibles...
Economia 2012-13!
UNITAT 1: La raó de ser de l’economia.
Necessitats il·limitades
Economia
Recursos escassos
Escassetat econòmica
Cost d’oportunitats: Valor d’allò que renunciaríem al prendre una decisió.
Necessitats:
Béns
Universal (Tothom té aquesta escassetat)
Relativa (Depèn de les necessitats)
Bàsiques (De subsistència)
Secundàries (Prescindibles)
Segons funció
Segons grau d’escassetat
Segons grau de transformació
Segons accés
Consum
Capital Lliure
Econòmicss
Finals
Intermedis
Privat
Públic
Empreses Producció
Funció
Famílies Consumir
Els recursos productius són 3:
- Treball
- Capital (físic o financer)
- Terra o recursos naturals
Agents econòmics:
- Empreses - produir -
- Famílies – consumir -
- Sector públic –supervisar activitat econòmica i intentar fer el benestar de la societat-
1.- Les possibilitats de producció:
FPPFrontera de possibilitats de producció (producció potencial)
Màxima producció
Treure’n el màxim benefici.
2.- El creixement econòmic.
La producció potencial
Producció ≠ Productivitat Producció= dada absoluta (Kg, m... ). Productivitat = dada relativa, perquè depèn dels recursos utilitzats.
Unitat 2: L’organització econòmica
Eficients amb els recursos disponibles
Δ Recursos disponibles
Eficiència tecnològica
Δ de la productivitat
Els decisors de l’economia depèn del sistema econòmic.
Famílies
Segons la renda
Segons
Funció
Decisor Decisor Decisor
Unitat 3: Els decisors de l’economia
S.Economia mercat S. Economia Planificació centralitzada
S.Economia Mixta
Empreses i Famílies Sector Públic Empreses, famílies i
Sector Públic
Les decisions es prenen seguint el principi de racionalitat o utilitat
Consum
Aportació de recursos
Preferències
Ingressos disponibles Recursos naturals
Treball
Capital
Lloguer
Salari
Interès
- Empresaris (Individu que treballa a la seva pròpia empresa)
- Treballadors* (Individus que obtenen rendes del seu treball)
- Rendista (Individu que obté rendes que no provenen del treball “lloguers, interessos...”)
- Consumidor estricte (Individu que només fa la funció de consum)
- Personal
- Voluntari
- Compte d’altre
- Retribuït
- Dependent
Famílies
Característiques Treballadors*
- Màxim benefici
- Estabilitzar-se i créixer
- Considerar la responsabilitat social
- Generar ocupació i riquesa
Subcontractació (Una empresa contracta a una altre empresa)
- Administració Europea
- Administració Central Estat
- Administració autonòmica Generalitat de Catalunya
- Administració Local Diputació, Consell Comarcal, Ajuntaments
- Funció
Objectius Empreses
Sector Públic
Supervisió del funcionament del mercat i procurar el benestar de la societat
Objectius
- Ingressos públics Impostos
- Despeses públiques subvencions, educació, sanitat...
- Marc juridicoinstitucional normes del funcionament per evitar abusos
Instruments del sector públic
Per prendre decisions en el mercat.
1.- El mercat i els diners:
Funcionament del mercat
2.- La demanda:
Demanda:
Unitat 5: El funcionament del mercat.
Demanda (comprador)
Oferta (venedors)
ACORD (preu i quantitat)
Factors condicionen
Preu
Altres factors
Preu béns relacionats
Renda disp.
Preferències
Complementaris (impresora i tinta)
Substitutius (café, te)
Béns inferiors (autobús taxi)
Béns normals (habitatge)
Béns de luxe (cotxe esportiu)
2.1.- La corba de demanda:
La corba de demanda té pendent decreixent perquè la p (preu) i la q (quantitat) són variables inverses.
Si Δ el preu de demanda la quantitat de demanda disminueix, en canvi si el preu disminueix la quantitat augmenta.
3.- L’oferta:
Oferta
Factors condicionen
Preu
Altres factors
Costos de producción (matèries primeres, salaris…)
Millores tecnològiques (Δ productivitat Δ q. oferta)
Expectatives futures (bones expect. Δ q.oferta)
3.1.- La corba d’oferta:
La corba d’oferta és creixent perquè la p i la q són proporcionals.
Si augmenta el preu, també augmenta la quantitat d’oferta; i si disminueix el preu també disminueix la quantitat.
4.- Mercat (oferta i demanda):
Excés oferta: diem que hi ha un excés d’oferta quan hi ha més quantitat d’oferta que no pas de demanda. El mercat tendeix a baixar preus perquè sinó els productes queden en estocs i al baixar els preus els demandants estan disposats a comprar. I així tornen al punt d’equilibri.
Excés demanda: diem que hi ha un excés de demanda quan hi ha més quantitat de demanda que no pas d’oferta. El mercat tendeix a augmentar els preus del producte perquè els demandants estan disposats a comprar-lo a major preu per tal d’aconseguir-lo.
Punt d’equilibri: diem que estem en el punt d’equilibri quan els oferents i els demandants estan disposats a vendre i a comprar una quantitat determinada a un preu determinat.
Excés de demanda
Excés d’oferta
Punt d’equilibri
5.-Canvis en les condicions del mercat.
Moviment per sobre la mateixa corba
Desplaçament de la corba
Canvi el Preu del producte
Desplaçament de la corba
Moviment per sobre la corba
6.- L’elasticitat del preu de la demanda:
X > 1 Demanda elàstica ingressos totals augmenten si disminueix el preu.
X = 1 Elasticitat unitària Ingressos totals no varien.
X < 1 Elasticitat inelàstica Ingressos totals disminueixen si disminueix el preu.
1.- Tipus de mercats (competència):
Tipus de mercats en relació a la competència
2.- Criteris de classificació:
Classificació dels mercats
Unitat 6: El funcionament del mercat.
Mercat de competència perfecta
Mercat de competència imperfecta
Monopoli
Oligopoli
Monopolística
Grau de concentració
Grau d’homogeneïtat del producte
Intensitat de la competència
Influència sobre el preu
Grau de transparència
Barreres d’entrada i sortida
Barreres d’entrada*
Barreres de sortida inversions altes de capital fetes.
- Avantatge en costos (costos unitaris alts per petites empreses comparat amb les grans empreses)
- Diferenciació de producte (clients molt fidelitzats)
- Inversions de capital (industria de l’automòbil)
3.- Classificació de mercat de competència perfecta.
Classificació
Funcionament del mercat:
Els oferents són preu acceptant El productor no pot decidir el preu sinó que ha d’acceptar el que fixa el mercat.).
Només decideix la quantitat que produirà.
Grau de concentració: baix perquè hi ha molts oferents petits i molts demandants
Grau d’homogeneïtat del producte: els productes són homogenis (és difícil la diferenciació)
Intensitat de la competència: Molts oferents però estratègies poc agressives
Influència sobre el preu: Poca capacitat d’influir sobre el preu del mercat
Grau de transparencia: hi ha transparencia en la informació del mercat
Barreres d’entrada i sortida: no hia ha barreres d’entrada ni de sortida
A llarg termini no s’obtenen grans beneficis degut al cicle infernal.
Creixement Saturació Estancament Estabilització creixement saturació estancament estabilització...
Què fer per intentar trencar aquesta pressió del cicle?
- Intentar diferenciar el producte (denominació d’origen)
- Agrupar-se per ser grups més grans i tenir més influència al mercat.
4.- Classificació de mercat de competència imperfecta: MONOPOLI.
Classificació
Grau de concentració: Alt perquè només hi ha 1 oferent
Grau d’homogeneïtat del producte: no és important perquè és un únic producte.
Intensitat de la competència: no té competència
Influència sobre el preu: Té la influència total del preu.
Grau de transparencia: no hi ha transparencia en la información del mercat
Barreres d’entrada i sortida: Hi ha barreres d’entrada i sortida
Barreres d’entrada*
- Avantatge en costos
- Drets legals
- Naturalesa del servei (monopoli natural)
- Accés en exclusiva a un recurs
Funcionament del mercat:
L’empresa decideix preu i quantitat (allò que li aporti màxim benefici).
L’empresa tendeix a
Δ preu
quantitat
- Consumidors
- Altres empreses que volen entrar al mercat
L’Estat intenta regular els monopolis. Hi intervé la COMISSIÓ NACIONAL DE LA COMPETÈNCIA (CNC)
5.- Classificació de mercat de competència imperfecta: OLIGOPOLI.
Classificació (Telefonia)
Funcionament del mercat:
Funcionament
Grau de concentració: hi ha concentració en el mercat perquè hi ha poques empreses oferents
Grau d’homogeneïtat del producte: Pràcticament el producte és homogeni
Intensitat de la competència: Molta intensitat de competència
Influència sobre el preu: Tenen poder d’influir sobre el preu del mercat
Grau de transparencia: No hi ha transparència d’informació
Barreres d’entrada i sortida: Hi ha barreres d’entrada i sortida (hi ha inversions fortes en capital).
Hi ha molta incertesa
Hi ha molta interdependència entre empreses
Funcionament sense col·lusió*
Funcionament amb col·lusió*
Funcionament sense col·lusió (competint, sense acords):
Funcionament amb col·lusió (pactant acords entre empreses):
ACORDS
ANTICIPACIÓ: intentant aplicar estretègies comercials millors que la competencia (avançar-se)
GUERRA DE PREUS: tendència o disminuir el preu per millorar l’oferta de la competencia
LIDERATGE DE PREUS: les empreses imiten les estretègies de l’empresa líder
PREU
REPARTIR-SE EL MERCAT (zones geogràfiques)
QUANTITAT DE PRODUCCIÓ
6.- Classificació de mercat de competència imperfecta: MONOPOLÍSTICA
Classificació
Funcionament del mercat:
Mercat amb molta competència que permet beneficis alts (no són preuacceptants)
ACTUEN:
Grau de concentració: Moltes empreses oferents però no tants com la competència perfecta.
Grau d’homogeneïtat del producte: Producte homogeni però intenten diferenciar-lo
Intensitat de la competència: Alta intensitat de competència (publicitat i altres estratègies)
Influència sobre el preu: Tenen una certa influència en el preu del mercat
Grau de transparencia: No hi ha transparència d’informació
Barreres d’entrada i sortida: La diferenciació i fidelització del client suposa barrera d’entrada
Diferenciació
Fidelització dels clients
Com? Fent publicitat i altres estratègies comercials
1.- Mercat dels Recursos productius naturals:
L’oferta de R. naturals és constant (no depèn del lloguer)
Renda dels R. naturals = lloguer o ús de fruit
el preu del R. naturals depèn de la capacitat de donar fruit (productivitat)
Unitat 7: El mercat de recursos productius: Treball i ocupació
3.- Mercat de Treball:
La persona que demanda treball, és a dir, que demana la capacitat física i/o mental del treball és l’empresari.
La persona que ofereix el treball és el treballador.
4.- Política d’ocupació:
El salari és la principal renda de les famílies
L’atur és un problema molt greu per un país
Cal prendre decisions i programes relacionats amb el mercat laboral
Classificació de la població en relació a la seva participació al mercat laboral
Població activa
Població inactiva
No poden, no volen o no busquen feina activament (estudiants, jubilats, menors de 16 anys...)
Població ocupada
Població desocupada
No treballen peró busquen feina activament
Treballen
4.2.- Estadística d’ocupació
(fonts informació del mercat laboral)
- EPA (Enquesta de la Població Activa)
- Atur registrat publicat per el SEPE (servicio de empleo público español) abans INEM
Només hi consten les persones que han anat a inscriure’s a les oficines del SEPE
- Contractes registrats a la Seguretat Social
- Dades publicades pel Ministeri d’Ocupació classificades per sectors productius
Tipus de desocupació (segons la causa que el provoca)
Atur conjuntural o cíclic = la provoca l’entorn
Atur estructural = és un desajustament entre oferta i demanda del mercat.
Atur estacional = és depenen de l’estació de l’any. (Turisme)
Atur friccional = deixen de treballar per voluntat pròpia. (Per voler estudiar)
Atur desanimat = Quan les persones porten molt de temps a l’atur perden l’esperança de trobar treball i deixen de buscar-ne. El problema d’aquest atur és que no consten a les estadístiques de l’atur, sinó que consten com a inactius.
Errors de mercat
2 pensaments econòmics
(en relació a la intervenció del sector
públic)
Unitat 8: Els errors de mercat
1-. Inestabilitat cíclica
2.- L’escassetat de béns no rendibles
3.- Deteriorament del medi ambient
4.- Competència imperfecta
5.- Distribució desigual de la renda
No cal intervenir: Liberals (Adam Smith)
Sí cal intervenir: Keynesians (J.M. Keynes)
*aquests errors de mercat són provocats per la no eficiència de l’assignació del recursos disponibles
Unitat 9: Els indicadors econòmics
1.- Introducció:
2.- El producte interior brut (PIB):
PIB és el valor monetari de tots els béns i serveis finals produïts per un país en un període de temps determinat.
segueix un patró monetari
Només té en compte d’activitats declarades
Fa referència únicament al valor dels béns finals
Mesura el valor d’allò que produeix dins les fronteres d’un país
Fa referència a allò produït en un període determinat, normalment un any.
3 mètodes per calcular el PIB
Mètode de la despesa o DEMANDA (quant s’ha comprat?)
Mètode del valor afegit o OFERTA (quant s’ha produït?)
Mètode dels ingresos o RENDA (quant s’ha retribuït?)
2.1.- Mètode de la despesa o DEMANDA:
PIBpm = C + I + G + (X - M)
C= consum de les famílies X = exportacions
I = inversió de les empreses M = importacions
G= consum públic
2.3.- Mètode de l’ingrés o RENDA
RN (renda nacional) és la mateixa a calcular el PNNcf (el mateix resultat)
pm cf : PNNcf= PNNpm – impostos indirectes + subvencions
Producte nacional net cf = producte nacional net pm – impostos indirectes (IVA)+ subvencions.
brut net : PNNpm= PNBpm – Amortització
Producte nacional net = producte nacional brut – pèrdua de valor de les inversions de les empreses.
Interior nacional : PNB pm = PIBpm – Rfen + Rfne
Producte nacional brut = producte interior brut – producció empreses estrangeres a Espanya + producció empreses espanyoles fora del país
RPD (renda personal disponible) RN – Impostos directes (IRPF) – S.S. + transferències famílies – Beneficis no distribuïts
El nivell mitjà de preus: la inflació
Inflació creixement general dels preus dels béns i serveis.
Deflació disminució general dels preus dels béns i serveis.
Causes de la inflació
- Puja de preus de les matèries primeres ∆ costos producció i ∆ preu de venda.
- Puja preu energía (petroli) ∆ costos producció i ∆ preu de venda.
- Espiral salaris-preus ∆ inflació Pèrdua de poder adquisitiu Sindicats demanen més salaris ∆ costos de producción empreses ∆ inflación …
- Espiral salaris-salaris
- Monopoli o sectors poca competencia
- Preu del diner o tipus d’interès inversions més cares (més cost de producció).
Inflació de DEMANDA: excès de demanda en l’economia. augmenten els preus.
Inflació de COSTOS: Augment del cost de producció augment dels preus
Conseqüències de la inflació
Pèrdua del poder adquisitiu capacitat de compra
- Perjudicats? Treballadors i pensionistes - Beneficiats? Importadors
Incertesa o inseguretat dificulta la presa de decisions a les empreses (compres, inversions…)
MESURA de la INFLACIÓ:
IPC Índex de preus de consum
És una mesura ponderada dels preus dels béns que sol consumir de mitjana una família INE és l’organisme que realitza EPF (enquesta de pressupostos familiars 12 grups de béns i serveis)
Taxa inflació variació % de l’IPC en 2 períodes
IPC2012 – IPC2011/ IPC2011 *100
IPC harmonitzat (IPCA):
És un indicador estadístic l’objectiu del qual és proporcionar una mesura comuna, fan comparacions internacionals.
IPC subjacent
és l’IPC sense tenir en compte l’alimentació no elaborada i l’energia (petroli) perquè són massa volàtils, és a dir, pugen i baixen el preu molt sovint.
IPI (índex de preus industrials)
Serveix per veure si els costos de producció els pugen o baixen.
Introducció:
UNITAT 10.- Les forces internes del mercat
a) Pertorbació externa (guerres, desastres naturals...) b) Forces internes del mercat (oferta i demanda: agents econòmics famílies i empreses) c) Intervenció sector públic
Macroeconomia estudia l’economia en conjunt
Demanda agregada Despesa total en béns i serveis que estan disposats a fer tots els agents econòmics segons el nivell de preus.
DA C+I+G+(X-M) (famílies+ empreses+ sector públic+ sector exterior)
És igual la DA i el PIB? No!, perquè la DA són dades expectatives, en canvi, el PIB són despeses reals.
Agregar tots els agents econòmics:
• DA demanda agregada • OA oferta agregada
Variables que afecten a la demanda agregada Nivell de preus
Altres variables
- Nivell de renda - Quantitat de diners en circulació - Impostos - …
Oferta agregada quantitat total de producció que estan disposats a vendre les empreses segons el nivell de preus.
Plena ocupació No hi ha més recursos disponibles (màx. Producció )
Variables que afecten a la oferta agregada * Nivell de preus
Altres variables
- Expectatives de futur
- Costos de producción
EL CONSUM:
Factors que condicionen...
Renda disponible
Renda permanent
Hipòtesi del cicle vital (persona que estalvia per assegurar la seva vida en un futur)
Efecte riquesa
LA INVERSIÓ:
La inversió pot ser en:
o Planta i equipament
o Existències
o Construcció
Factors que la condicionen:
Demanda dels béns de consum
Costos
Poden ser sinònims perquè les dues són inversions
Capacitat productiva utilitzada
Expectatives futures
Efecte multiplicador de la inversió:
Empresa inverteix en béns de capital
∆ demanda béns de capital
Empreses que fabriquen béns de capital que contracten més treballadors
∆ renda famílies ∆ demanda béns de consum
Empreses que fabriquen béns de capital que contracten més treballador.
…
La propensió marginal al consum és la quantitat addicional de béns i serveis que consumeixen les persones quan disposen de més
renda.
L’∆ del consum depèn de la propensió marginal al consum
Finançament (Estalvi) Inversió empresa
Cost finançament < rendibilitat inversió (beneficis)
∆ renda famílies ∆ demanda béns i serveis
DA= C+I+G+X-M
*Sempre que hi ha inversió requereix estalvi per algú.
*Renda:
- Consum - Estalvi
1.- Polítiques econòmiques decisions o mesures del sector públic per tal de influir en l’economia.
3 tipus de polítiques econòmiques
UNITAT 11.- Polítiques econòmiques
- Producció
- Preus
- Ocupació
Per assolir objectius
Política fiscal:
- Despesa pública - Impostos
Política monetària:
- Tipus d’interès o preu de diner - La quantitat de diners que hi ha en
circulació
Política exterior:
- Tipus de canvi de les divises
- Aranzels
- Creixement sostenible
- Estabilitat de preus
- Plena ocupació
2.- Política fiscal:
La política fiscal és l’actuació intencionada del sector públic (és a dir, l’Estat, els ajuntaments i la Seguretat Social), mitjançant la recaptació de
fons (principalment en concepte d’impostos) i l’aplicació de despeses públiques, per assolir els objectius que persegueix l’Estat.
Instrument important de política fiscal econòmica, és el dèficit fiscal de cada país.
Tipus de política fiscal
- Estabilitzadors automàtics
.- Impostos progressius IRPF .- Cotitzacions de la S.S .- Pensions en l’atur
- Política fiscal discrecional
.- Modificació dels tipus d’impostos (∆IVA) .- Plans d’ocupació o formació .- Programa d’obra pública (PLAN E) .- Programes de transferències
Segons els instruments utilitzats
Segons els efectes que té l’economia
Política fiscal EXPANSIVA
Despesa pública
Impostos Renda disponible
Consum
Inversió DA
Producció
Ocupació
Preus
Consum
Inversió
Despesa pública
Impostos
∆ la renda disponible
Producció
Ocupació
Preus
DA
Política fiscal RESTRICTIVA
Pressupostos Generals de l’Estat (PGE)
Pressupostos Previsió detallada
Ingressos públics
- Tributs (impostos, taxes, contribucions…)
- Cotitzacions a la Seguretat Social
- Altres ingressos:
.- Transferències corrents fonts de la UE dirigits cap a la inversió de capital
.- Ingressos patrimonials rendes que genera el patrimoni
.- Alienació d’inversors l’estat es ven el seu patrimoni
.- Transferències de capital (Ajudes que van dirigides a una inversió de capital concreta per part de l’estat
Ingressos públics
Despesa pública
Per any a més inclouen objectius i previsions de la
situació econòmica futura del país
Despeses públiques
Dèficit hi ha més despesa que ingressos Superàvit hi ha més ingressos que despeses
Saldo pressupostari relació entre - ingressos públics Dèficit zero Ingressos = despeses (Equilibri pressupostari)
- despesa pública
- Despeses corrents:
.- Sous dels funcionaris
- Despesa d’inversió (infraestructures)
- Transferències i subvencions (redistribució de la renda)
Famílies empreses
Què es pot fer quan hi ha dèficit?
- Retallades
- Augmentar impostos
- Endeutar-se (demanar un préstec)
2 tipus de dèficit:
Cíclic va en relació a l’economia del país, pensen que quan es recuperi l’economia també es recuperarà el dèficit.
Estructural és el desajustament del mercat. A causa de les despeses financeres pressupostos.
Com es calcula la Pressió Fiscal?
Impostos i cotitzacions de la S.S · 100= %
PIB
Mesures impopular pèrdua de
vots
1.- Què és el diner?
DINER Mitjà de canvi
Dipòsit de valor (valor indirecte) Fins que no s’intercanvia per altres béns
Generalment acceptat CONFIANÇA diner fiduciari
UNITAT 12.- Els diners i els bancs: Política monetària
2.- Oferta monetària quantitat de diner en circulació
Diner
Legal
Bancari
- Dipòsit a vista
- Dipòsit d’estalvi
- Dipòsit a termini
M1 M2 M3
ALP
Dipòsits Bancs Préstecs
Cobren interès Paguen interès
intermediaris
<
Beneficis +
comissions per serveis bancaris
Les persones que dipositen al banc són els estalviadors; en canvi, les persones que van a demanar un préstec són els inversors.
Entre els estalviadors i els inversors hi ha una reserva fraccionària.
Percentatge del dipòsit que el banc manté inactiu, és a dir, no es pot prestar per fer front a possibles retirades d’efectiu.
Coeficient de caixa = 1% obligatori pel BCE (Banc Central Europeu)
% voluntari segons cada entitat
Procés de creació del diner bancari
Exemple:
2000€ - 10 % 1800 – 10% 1620 – 10% ...
El 10% és un 1% obligat pel BCE i el 9% restant és aplicat per la entitat. El primer dipòsit, 2000€, és el diner real i tot el que apareix després és diner bancari.
La multiplicació del diner bancari consisteix en l’increment de diner legal dins al Sistema Bancari a partir d’un dipòsit inicial degut a que els bancs només han de mantenir com a reserva, un percentatge d’aquests dipòsits, i la resta els pot prestar.
L’estabilitat de preus prioritza abans que els altres objectius macroeconòmics, perquè:
Els altres objectius es poden controlar per altres polítiques econòmiques a cada país
Tots els països de la Unió Monetària tenen una mateixa moneda.
POLÍTICA MONETÀRIA
Quantitat de diner en circulació ( = oferta monetària)
Tipus d’interès (= preu del diner)
Mesures que pren el BCE en relació a la quantitat de diner en circulació i el tipus d’interès, per aconseguir objectius macroeconòmics
- Estabilitat de preus*
- Plena ocupació
- Creixement sostenible
BCE pren les decisions
BE Executa les decisions que pren el BCE
- Mecanisme de reserves ∆ coeficient de Caixa
- Operacions de mercat obert (subhasta)
∆ quantitat de diner en subasta ∆ quantitat de diner en circulació
- Facilitats permanents són fetes per el BE i són diàries. TIPUS DE POLÍTICA
MONETÀRIA
Segons els instrument utilitzats
Segons els seus efectes sobre l’economia
Política Monetaria EXPANSIVA
Política Monetaria RESTRICTIVA
Productes financers
Liquiditat facilitat per convertir-los en diner líquid
Risc probabilitat que l’emissor no retorni els diners (no poder recuperar tota la inversió)
Rendibilitat capacitat de generar beneficis
UNITAT 13.- Sistema financer espanyol. La Borsa
ACTIUS FINANCERS Tenir dret a... (riquesa)
PASSIUS FINANCERS Tenir obligació a...
Es caracteritzen
El risc i la rendibilitat van sempre en el mateix sentit:
+ risc + rendibilitat
- Risc - rendibilitat
SISTEMA FINANCER
- Companyies d’assegurances
- Agències de valor (Brokers)
- Societat de valors (Dealrs)
- Empreses de lising
- Banc d’Espanya
- Bancs
- Caixes
Intermediaris * BANCARIS
Intermediaris NO BANCARIS
*Funcions del Banc d’Espanya:
Banc dels bancs (de la banca privada)
Executa les decisions de la polític monetària del BCE
Supervisa i controla el sistema financer espanyol
Fa estudis econòmics i publica dades estadístiques.
Les caixes són una fundació sense ànim de lucre. Els beneficis els distribueixen en l’OBRASOCIAL. Aquesta obra social és la que la diferencia del banc
LA BORSA:
Valors RENDA FIXA
Valors RENDA VARIABLE
La remuneració és un interès fix pactat a l’inici de l’operació. (representa un préstec a l’empresa)
Com per exemple: Deute públic (bons, lletres del tresor) i dipòsit a termini...
La remuneració és variable (depèn dels beneficis de l’empresa)
Com per exemple: Accions:
- Repartiment beneficis (divident) - Plusvàlua en el moment de vendre
Representa una part de la propietat del capital de l’empresa
-risc - rendibilitat
+ risc + rendibilitat
ÍNDEX BORSARI: Indicador de l’evolució de les cotitzacions de les empreses amb més liquiditat (més oferta i demanda).
Variables que afecten a la BORSA
CNMV COMISSIÓ NACIONAL DEL MERCAT DE VALORS
- Decisions polítiques (ex. 1r ministre d’Itàlia)
- Decisions BCE (tipus d’interès...)
- Evolució prima de risc (deute públic)
- Expectatives futures d’una empresa en concret (hi ha beneficis, creix. empresarial)
- Publicació de dades econòmiques (atur, PIB, IPC...)
- Evolució petroli, tipus de canvi € - $, or...
- Sinistres climàtics, atemptats terroristes...
Mercat
MERCAT ALTERNATIU BORSARI (= segon mercat) Mercat d’accions de PIME que no compleixen els requisits per sortir a Borsa.
Mercat continu les 4 borses espanyoles (Madrid, Barcelona, Bilbao i València) permanentment estan interconnectades
informàticament.
Primari mercat d’emissió: es posen a la venda per primera vegada
Secundari mercat de negociació: es transfereixen les accions ja emeses anteriorment (de segona mà)
Què és el comerç internacional?
És el flux d’entrada i sortida de béns i serveis del nostre país i la resta del món
Per què hi ha comerç internacional?
Perquè no disposem de prou recursos. (la majoria de les MP es localitzen sovint en països que no són els productors de béns elaborats)
Costos de producció
i demanda
- El cost d’alguns factors de producció és més baix a fora per la mà d’obra…
- Provoca deslocalització (empreses que s’instal·len a un altre país perquè és més barat)
- La demanda prefereix comprar producute de fora per ser més barat, millor, varietat.
UNITAT 14.- COMERÇ INTERNACIONAL
Què passa al final?
Porta l’ESPECIALITZACIÓ cada país acaba produint allò que sap fer millor.
2 pensaments en relació
al comerç internacional
Proteccionisme aplicar mesures per tal de dificultar l’entrada de productes de l’exterior.
Lliure comerç entrada i sortida lliure de productes
Proteccionisme
Raons
Mesures
* Fomentar o protegir la indústria pròpia
* Recaptar ingressos públics
* Aranzels (impost a la importació) encariment del producte importat (protegeix la competitivitat del producte propi).
* Quotes o contingents quantitat màxima de productes d’un país per entrar al propi país.
* Subvenció de l’estat l’estat subvenciona el cost de producció d’un producte per protegir la competitivitat.
* Barreres no aranzelàries normatives de control de qualitat estrictes
Etiquetatge dels productes...
Lliure comerç
Raons
* Més varietat de productes
* Especialització en cada país en allò que té avantatge competitiu
* Augmenta la competència
* Millora l’eficiència
Balança de pagaments només es fa quan hi ha comerç amb l’exterior.
Balança de compte corrent hi ha recollides les exportacions, les importacions i les transferències corrents, i les
quatre subbalances en què es divideixen els dos són:
Comercial
Serveis
Rendes
Transferències corrents
Balança de capital no només es refereix al capital (diners), sinó també a béns de capital valorables en diners a
excepció dels financers; i està formada per aquestes subbalances:
Transferències de capital inversions concretes, normalment en infraestructures
Adquisició o alienació d’actius no financers per exemple la terra, els recursos del subsòl...
Balança financera formada per divises, accions i similars que normalment són l’objectiu de negociació en els mercats de valors, i la integren les subbalances següents:
Inversió directa invertir en accions amb l’objectiu de gestionar i dirigir, i rebre la seva rendibilitat permanent.
Inversió en cartera Són les transaccions en valors negociables: accions, bons...
Altres inversions préstecs, dipòsits...
Variació de reserves Són els fons de divises emmagatzemades pel banc central de cada país com a resultat de les operacions.
Factors que afecten
CONVERTIBILITAT entre monedes
- 1€ = 1,29$
- 1$ = 0’77 $
COMISSIONS de canvi: intermediaris
TIPUS DE CANVI
CENTRAL oficial que han mercat les autoritats a l’inici
- Reavaluació
- Devaluació
MERCAT cotització de la moneda degut a la relació entre oferta i demanda en el mercat
- Apreciació (el valor de l’€ és més alt)
- Depreciació (el valor de l’€ és més baix)
Quan l’€ s’aprecia...
- Exportacions perjudica perquè resulten més cares
- Importacions afavoreix perquè resulten més barates
Quan l’€ es deprecia...
- Exportacions afavoreix perquè resulten més barates
- Importacions perjudica perquè resulten més cares