Dret a l’OblitGrup 01. FIREWALL

1

INDEXINTRODUCCIÓ1. Legislació: Protecció de Dades a la Xarxa2. Delictes Informàtics3. Dret a l’oblit4. Llei de Protecció de Dades Personals5. Pros i contres6. Casos reals: Google

2

INTRODUCCIÓCodi penal i casos reals

El Codi Penal espanyol va patir una nova reforma el març de l'any 2015, entrant en vigor el juliol d'aquell mateix any

Entre d'altres modificacions, el text va rebre una modernització de molts dels seus articles per acomodar les tipologies delictives comeses en els entorns de la xarxa

Dels delictes més comuns comesos a la xarxa, cal destacar-ne els següents:

3

Codi penal i casos reals

• - Delictes contra les persones:

Amenaces (Art 169)

Injúries i calúmnies (Art 205 a 210)

Llibertat sexual (Art 183 ter)

Revelació de secrets (Art 197)

• Cas Ashley Madison

Intimitat i pròpia imatge (Art 197.7)

- Delictes contra el patrimoni: Estafa (Art 248)

Phishing Danys (Art 264) Propietat industrial i intel·lectual

(Art 270)

Top Manta

2. Delictes Informàtics

4

3. Dret a l’Oblit• Segons el nostre ordenament jurídic, el dret al oblit s

´encarrega d´impedir la difusió personal de les nostres dades de manera pública a través de la xarxa, quan aquesta informació es irrellevant o està obsoleta, evitant fer un dany a la intimitat, o a l´honor de l’usuari.

• El marc legal en el qual es basa es en la Llei orgànica 15/1999, del 13 de desembre, de Protecció de Dades, modificada el 5 de Març de 2011.

• L´Agencia Espanyola de Protecció de Dades es l´organisme encarregat de la seva regulació.

• Referencia: BOE A-1999-23750

5

3.1. Antecedents històrics de la llei del dret a l´oblit

6

¿Però com se ha arribat fins aquest punt?

• Google l´any 1998 va rebre una denúncia per part d´un usuari per publicar en el seu buscador un enllaç el cual implicaba a aquest usuari en un impagament d´una subasta de mobles.

• El cas arriba a la audiencia nacional la cual transmet el cas al tribunal de justicia de la UE

• En 2013 surt la resolució de la sentencia que dona la raó a Google, justificant que Google no té cap obligació de retirar tal informació a no ser que surtis nom i cognoms del usuari

¿Quins mecanismes han adoptat les empreses i les nostres institucions per solucionar aquest problema?

• Entrega de formularis als afectats (empreses com Yahoo i Bing s´han adherit a la iniciativa).

• Creació d´un organisme regulador, l´Agencia Espanyola de Protecció de Dades.

3.2. Llei orgánica del servei postal: ¿quina funció compleix?

• Aquesta llei s´encarrega d´evitar el desvetllament de informació privada dels ciutadans que utilitzin el servei de correus. Els treballadors de correus no podran donar cap tipus d’informació: Direcció del usuari, nom, etc. La institució encarregada de vetllar per el compliment d´aquesta normativa es la Comissió Nacional del Sector Postal, que en el cas de que no es compleixi la normativa, suposarà la respectiva sanció del infractor.

• El marc legal en el qual es basa es en la Llei 43/2010, del 30 de Desembre, del servei postal universal, dels drets dels usuaris i del mercat postal, modificada el 28 de Desembre de 2012.

• La Comissió Nacional del Sector Postal es l´organisme encarregat de la seva regulació.

• Referencia: BOE –A2010-201397

4. Llei LOPD• Llei Órganica 15/1999 de 13 de desembre Obj: "garantizar y proteger, en lo que

concierne al tratamiento de los datos personales, las libertades públicas y los derechos fundamentales de las personas físicas, y especialmente de su honor e intimidad personal y familiar.”

• Dada: “tota aquella dada que fa que una persona identificable o identificada.”• Tipus:

8

• Dades Bàsiques: Són dades que contenen informació personal d'identificació com informació professional o de negoci.

• Dades de nivell intermig: Són dades personals que fan referència a personalitat, relacions administratives o criminals, dades bancàries...

• Dades d'alt nivell: Són les dades que contenen informació sobre ideologia, afiliació social, religió...

4. Llei LOPD• Drets de les persones afectades:

• Accès: Significa que qualsevol persona té dret a saber el propòsit del perqué es tractaran les seves dades personals, quin tipus de dades quedaran registrades, els seus origens...

• Rectificació: Si la persona s'adona que les dades recabades no són verídiques, pot exercir el dret de rectificació.

• Cancelació: La persona té dret a solicitar cancelació d'aquelles dades que no són correctes o han estat tractades ilegalment.

• Oposició: La persona té dret a opossar-se a que les seves dades personals s'utilitzin amb propòsits de mercandatge o màrketing.

• Penes: Si per qualsevol raó, el propietari de les Dades Personals incumplís la llei, s'enfrentaria a tres tipus de penes:• Menors: Van des dels 900€ fins els 40.000€. Per exemple els no registrar el fitxer a

la Agència Española de Protecció de Dades.• Serioses: Van des dels 40.001€ fins els 300.000€. Per exemple no aplicar

correctament les mesures de seguretat.• Molt serioses: Van des dels 300.001€ fins els 600.000€. Per exemple recolectar

dades personals de manera fraudulenta.

9

5. Pros i contresPrincipals Advantatges:

• Protecció del dret a l´honor i la intimitat (Llei orgànica 1/1982 del 5 de Maig sobre Protecció Civil del Dret a l´honor, la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge).

• Dret a la Eliminació de las dades des actualitzades de la xarxa.

• Dret a denunciar davant l´organisme regulador( l´Agencia espanyola de protecció de dades)

• Lluita dels diferents organismes contra la pirateria de dades per part dels hackers.Defectes de la llei:

• No té mecanismes que protegeixin als usuaris de les males pràctiques de les empreses (empreses fraudulentes

• protecció de dades).

• Falta de celeritat a l´hora d´actuar davant els casos de desvetllament de informació confidencial ( converses privades, com en el cas de Ashley Madison).

10

6. Cas:• La sentencia del Tribunal de Justicia de la Unió Europea en el cas Google contra la Agència

Espanyola de Protecció de Dades dóna a reconèixer el "Dret a l'Oblit" a Internet, el que fa que els buscadors d'Internet tinguin que ponderar els interessos en cada cas.

• Els orígens: (1998) Mario Costeja qui va demandar per primer cop a Google, ja que apareixia en Internet en una notícia de "La Vanguardia" vinculat a un embargament de la Seguretat Social, que havia estat resolt i liquidat. L'aparició d'aquesta notícia li va causar un dany greu a la seva reputació.

• Blocs de la sentencia• L'aplicació territorial de la Directiva de Protecció de Dades 95/46/CE: El TJUE justifica l'existència d'un

establiment en Espanya a raó de que les activitats de la filial espanyola de Google están lligades a la promoció i venta en Espanya d'espais publicitaris, entessos com a elements indispensables per la rentabilitat del motor de búsqueda gestionat per Google Inc.

• El paper del "Responsable del tractament" (del fitxer) i c) l'abast dels Drets de Cancelació i Oposició (també explciats en l'apartat de LOPD) en relació al dret de l'Oblit: En l'apartat corresponent a la LOPD s'ha explicat qui és i qué fa la figura del Responsable del tractament de les dades personals. El TJUE va reconeixer con el "Dret a l'Oblit" com a expressió concreta a Internet del dret de cancelació i del dret d'oposició reconeguts per la directiva 95/46 CE. I ho va fer desvinculant la causa legítima del tractament del la font d'informació de la causa legítima del tractament del buscador. Per tant el TJUE requereix que s'analitzi en cada solicitud d'un afectat, si l'interés dels internautes potencialment interessants en tenir accès a la informació en qüestió ha de prevaler sobre els drets fonamentals de respecta a la vida priavada i de protecció de dades personals del afectat. En tot cas el TJUE no ha facilitat cap criteri.

11

6. CasQué ha canviat? A partir d'ara es podrà solicitar a

Google directament el borrat de les dades personals i Google tindrpa que procedir a fer-ho.

12

9.968 peticions per retirar informació i dades de diferents tiopus a Espanya que s'han fet a Google.

D'aquestes, el buscador només n'ha acceptat (completat) 8.628, és a dir, menys d'un 50% de les

peticions són finalment acceptades. (Per poder rebre més informació sobre les estadístiques de les peticions del dret a l'oblit a Espanya a Google

pots clicar sobre la imatge.)