EL MET DE LES CONQUES

IDIL· LI XORC

Clàudia EscribanoMiriam Cano

Marta SopeñaSandra Polaina

2n Batxillerat B

ÍNDEX:

El Met de les Conques

Justificació del títol Argument Tema Personatges Punt de vist

Idil·li Xorc

Justificació del títol Argument Tema Personatges Punt de vist

EL MET DE LES CONQUES

En Met és un noi, el personatge principal del

relat, i les conques són la seva mare i la seva àvia, per tant, és una relació directa entre el títol i l’argument i els personatges de l’obra.

A tot el poble és conegut amb aquest nom, per la mala fama.

Justificació del títol

El Met neix amb mala fama per culpa de la seva mare i la seva àvia,

les Conques, que el poble creien que eren bruixes. Degut a això, va créixer sol i mai va tenir amics. Als 14 anys va morir l’àvia. Però quan va créixer, la gent li va anar perdent la por.

Durant la Setmana Santa, va venir un predicador foraster, i en Met va descobrir la religió gràcies a ell i li va fascinar. Però quan va acabar la setmana, va perdre l’interès per tot. Se li apareix la figura de Jesús. Després mor la seva mare a causa d’uns bolets enverinats.

Fent penitència per la seva mare, va caure en un forat a la muntanya, on va quedar atrapat. Torna a teniu una visió de Jesús i finalment mor.

Argument

Un home que no ha estat educat emocionalment

troba refugi en la religió. Aquest fet fa que basi la seva vida en seguir la paraula de Jesús i lluitar fins la mort seguint els seus ideals.

Tema

Personatges

PRIMARIS

Met: Molt prim i alt. Rebutjat per tot el poble, degut a la mala fama de la seva família.

Les Conques: La mare i l’àvia d’en Met. Eren considerades bruixes per tot el poble. Tenien mala reputació.

SECUNDARIS

Predicador: Introdueix en Met a la religió.

Habitants del poble: Marginen a la família d’en Met i des de petit li fan la vida impossible.

El narrador és omniscient, és a dir, narra els fets

en tercera persona, així com en la resta de contes.

Exemple: “El pobret Met havia vingut al món com per art d’encantament”

Punt de vista narratiu

IDIL· LI XORC

Idil·li: gènere poètic que descriu la vida rústica, els amors

dels pastors, en una vida ideal.Xorc: és sinònim d’estèril.

Idil·li xorc ,en la relació que té amb el conte, és la historia amorosa entre els dos protagonistes, en Tit i la Laia. Té referència degut a que té un final tràgic, degut a que en Tit mor després del seu casament i aleshores la relació acaba en aquell instant, per això es diu que l’ idil·li és xorc.

Justificació del títol

Aquest conte tracta de dos captaries que un dia van junts a recaptar i

acaben enamorant-se. Decideixen casar-se tot i que no tenen gaire diners. Tot es molt maco fins que la resta de captaires comencen a riure-se’n d’ells pel sol fet de ser ells, sense motiu algun. Per molestar-los comencen a fer sorolls una nit al seu carrer.

Finalment decideixen anar a l’església i casar-se. Aleshores tota la gent del poble es reuneix fora de l’església i comencen a tirar pedres, tot i que la protagonista, el rector i els testimonis aconsegueixen entrar a la capella per refugiar-se excepte en Tit. Surten a buscar-lo però ja és massa tard ja que se’l troben mort a terra per culpa d’una pedrada i l’únic que poden fer és resar perquè la seva ànima ascendeixi al cel.

Argument

L’amor que hauria de ser perfecte a vegades se’n

va al no res. Poden haver casaments per interessos, com és el cas d’en Tit , que es casa amb la Laia per poder marxar de casa seva ja que el maltracten.

Tema

Personatges

PRIMARIS

Tit o Josep: Era un captaire que tenia 60 anys. Era petit i rabassut.

Laia: Era una captaire d’uns 53 anys. Era alta i prima, molt presumida i estava malalta de càncer, però li faltava un bull.

SECUNDARIS

Gonya: Líder dels captaires

Xisca Llosca, Queló, Nen de Bec i Cec o Pla de Juli: Membres dels capataires.

Campaner: Fa de testimoni en el casament.

El narrador és omniscient, és a dir, narra els fets

en tercera persona, així com en la resta de contes.

Exemple: “Així que el senyor rector se ficà a la sagristia, la comitiva s’encaminà cap a l’aigua beneita, ella satisfeta i presumida com un gall[...]”

Punt de vista narratiu