BARTOMEU ROBERT I YARZBAL

(1842-1902). MEDICINA I COMPROMS

CVIC

Santiago Izquierdo Ballester

Institut Universitari dHistria Jaume Vicens Vives,

Universitat Pompeu Fabra

Bienni de doctorat 1993-1995

Director: Josep Termes i Ardvol

2

Dipsit legal: B.50324-2003

ISBN: 84-688-4552-3

ndex

Introducci.....4

I Part. El metge

Els primers anys i letapa inicial de la seva formaci.....15

Els estudis de medicina i les primeres activitats professionals.....19

La docncia universitria.....28

El paper de Robert en la renovaci de la medicina catalana.....36

La presncia de Robert en el mn institucional medicosanitari.....45

La creaci del Collegi de Metges i la polmica a lentorn de la collegiaci

obligatria.....55

La participaci de Robert en la modernitzaci hospitalria catalana.....63

Lobra escrita del doctor Robert.....87

II Part. El poltic

Les presidncies de la Societat Econmica Barcelonina dAmics del Pas i de

lAteneu Barcelons.....95

La derrota espanyola a la guerra de Cuba i el seu impacte a Catalunya.....101

El missatge a la reina regent.....112

El regeneracionisme.....122

El general Polavieja.....127

El nomenament de Robert com a alcalde de Barcelona.....134

3

La polmica a lentorn de la conferncia sobre La raa catalana.....149

La gesti municipal del doctor Robert.....154

El Tancament de Caixes.....177

Lescissi del catalanisme.....225

El Centre Nacional Catal.....233

La Uni Regionalista.....243

La fundaci de la Lliga Regionalista.....250

Les eleccions dels Quatre Presidents.....255

El debut parlamentari dels Quatre Presidents.....296

Les eleccions municipals del 1901.....311

Nova actuaci catalanista al Congrs.....325

La vaga general del 1902 i les ltimes intervencions parlamentries del doctor

Robert.....339

Lempresonament dEnric Prat de la Riba i la mort del doctor Robert.....353

Els monuments.....371

Conclusions.....384

Fonts i bibliografia.....388

Apndix.....405

1) Discursos parlamentaris.....405

2) Obra escrita de Bartomeu Robert.....529

3) Hoja de Servicios de Bartomeu Robert.....536

4

Introducci

La tesi que presento a continuaci vol ser un detallat recorregut per la biografia de

Bartomeu Robert i Yarzbal, el clebre doctor Robert. Com tindrem ocasi danar

analitzant, ens trobem davant dun home exemplar des de tots els punts de vista: lhum, el

professional i el poltic.

Cal apuntar, dentrada, que la trajectria vital daquest illustre desconegut

presenta una remarcable particularitat: desprs de tota una vida dedicat a la docncia i a la

prctica de la seva professi, la medicina, la seva fama augment molt notablement en el

decurs dels ltims tres o quatre anys de la seva vida grcies a la seva intensa, per breu,

trajectria poltica.

Aix les coses, a lhora de plantejar-nos lestructura de la tesi lopci ms lgica

era dividir-la en dues parts, la primera de les quals se centraria en la trajectria professional

i cientfica del doctor Robert i, la segona, en la seva curta i transcendental, ens atrevirem

a dir carrera poltica. Ha estat aquesta, doncs, lopci escollida finalment, i aix trobarem

una primera part dedicada al metge i una segona part dedicada al poltic.

En la seva primera part, la tesi recull tots aquells aspectes que tenen relaci amb

la formaci acadmica del doctor Robert, amb la seva carrera docent des de la ctedra

universitria i, s clar, amb lexercici de la professi de metge, mbit en el qual excell,

com tamb va fer-ho, val a dir, en el de mestre de tota una generaci de metges. En

aquestes pgines tamb tindran cabuda altres qestions, com ara el seu paper com a

renovador de la medicina catalana, com a professional comproms en la gesti directiva

5

dalgunes de les principals institucions de lmbit medicosanitari catal, o la seva

destacada participaci en la modernitzaci hospitalria catalana.

Mentrestant, a la segona part del treball, sestudiaran amb deteniment totes

aquelles qestions relacionades amb la seva activitat poltica. En fer aquesta repassada no

ens podrem estar de vincular la trajectria individual de Robert amb el nou context

sociopoltic sorgit arran de la desfeta espanyola a la guerra de Cuba lany 1898, el qual ens

ajudar a entendre el perqu de lentrada del doctor Robert en poltica. En aquest sentit, el

seu cas no s nic, per s que s sens dubte un dels ms paradigmtics: la descoberta

del catalanisme com a aposta poltica amb futur, noms tindr lloc sota limpacte de la

desfeta colonial espanyola del 1898. Aquesta premissa es compleix amb exactitud

matemtica en el cas del personatge que ens ocupa.

Un dels temes centrals de la segona part de la tesi ser el nomenament del doctor

Robert com a alcalde de Barcelona i la seva emblemtica gesti municipal, interrompuda a

causa de la dimissi del crrec arran del Tancament de Caixes, actitud que el convertir

en la figura poltica ms popular de Catalunya. A ms, lexcepcionalitat del gest de dimitir,

juntament amb lexperincia a lalcaldia, aniran situant Robert dins el camp gravitatori dun

catalanisme poltic que estava a punt declosionar. Aquesta argumentaci ens porta a

introduir un altre tema: la formaci de la Lliga Regionalista, primer partit modern i

catalanista de la histria poltica catalana. I, com veurem, Robert tindr un paper rellevant

en el procs que conduir a la formaci daquest partit, del qual esdevindr el primer

president. No exagerem si afirmem que lillustre metge, i ara flamant poltic, shavia

convertit ja en la ms slida figura social, en el ms cotitzat prestigi de lincipient

catalanisme poltic.

Un tercer tema ocupar un bon grapat de pgines daquesta part de la tesi: les

eleccions legislatives del 19 de maig de 1901, que certifiquen el triomf de la candidatura

catalanista dels Quatre Presidents, de la qual Robert s cap de cartell, com han decidit

els principals lders del catalanisme, Prat de la Riba, Puig i Cadafalch o el jove Camb.

6

Tots ells sn plenament conscients que la personalitat del metge i lexalcalde s la millor

garantia per mobilitzar uns electors encara molt poc polititzats i molt escptics en tot all

que fa referncia a les conteses electorals.

Les eleccions de maig del 1901 inauguren una nova etapa poltica en la histria de

Catalunya i perfilen un tomb histric, del qual Robert esdevindr punta de llana. Aquesta

nova etapa es tradueix en la derrota, de moment noms a Barcelona, del bipartidisme

dinstic i caciquil tpic del sistema poltic de la Restauraci i en la seva substituci per

dues noves forces poltiques: els catalanistes i els republicans lerrouxistes. A ms, el

triomf electoral permetr els Quatre Presidents obtenir la representaci a Corts i

esdevenir, per tant, els primers representants del catalanisme poltic al Parlament

espanyol. Robert, en qualitat de president de la Lliga, es convertir en el portaveu del grup

a Madrid i en el millor instrument per exposar les reivindicacions del catalanisme a la

Cambra. De fet, el novembre del 1901 protagonitzar el primer gran debat del segle a

lentorn del problema catal.

Malauradament, la seva carrera parlamentria ser breu, perqu la mort el

sorprendr a Barcelona el 10 dabril de 1902. La commoci i les manifestacions de dol que

provocar el seu trasps, seran els temes que tancaran la tesi. Analitzarem com va rebre la

societat catalana la mort de Robert; hom parl de primer heroi caigut, de primer apstol, de

primer mite modern del catalanisme. Certament, havia estat el primer palad parlamentari i

el primer smbol multitudinari del catalanisme.

El doctor Robert objecte duna tesi doctoral? La seva biografia sho val? Penso,

sincerament, que s. Pel que fa a lmbit mdic i sanitari, estem davant dun personatge

clau en la modernitzaci de la medicina a casa nostra. Des daquest punt de vista, el fil

conductor de la seva biografia ens servir per presentar en quin estat es trobava la medicina

catalana durant la segona meitat del segle XIX i en quin moment i grcies a qui va

comenar a renovar-se i a adoptar uns mtodes ms cientfics i experimentals. I, en aquest

sentit, Robert va ser un dels protagonistes destacats com tindrem ocasi destudiar.

7

Quant a lmbit poltic, Robert s tamb una pea important en la renovaci dels

mecanismes poltics i electorals, sobretot a nivell municipal, per per extensi tamb a

nivell de lescenari poltic general. I aix sense oblidar que esdevindr un dels primers

smbols, sin el primer, del catalanisme poltic, la qual cosa no deixa de ser sorprenent si

tenim en compte que Robert no pot ser considerat com a catalanista fins als tres o quatre

ltims anys de la seva vida, sobretot den el 1898. Efectivament, el doctor Robert va ser

un convers tard i fins a cert punt atpic al mn de la poltica i als rengles del catalanisme.

No havia tingut cap participaci en els nombrosos episodis dagitaci i de mobilitzaci

cvica que el catalanisme protopoltic havia impulsat des del 1885 fins el 1898. No era, ni ho

havia estat mai, un teric del catalanisme ni el clssic poltic de partit, si b aix no va

impedir el seu ascens fulgurant entre les files catalanistes, avalat, val a dir, pels principals

lders del moviment, els ja citats Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Camb o Verdaguer i

Calls.

El perfil biogrfic de Robert tamb ens servir dexcusa per atansar-nos al

panorama poltic catal i espanyol finisecular. La Restauraci canovista ser lescenari

poltic en el qual shaur de moure el nostre biografiat. Veurem com Robert, que fins a cert

punt podem considerar com una figura ms o menys integrada en aquest sistema poltic,

anir evolucionant progressivament dun tebi regionalisme de mats conservador a un

catalanisme poltic que vol trencar amb el fraudulent joc poltic de la Restauraci. Dit duna

altra manera, Robert, que en gran part deu la primera de les seves presidncies de lAteneu

Barcelons (1881-1882) o el seu nomenament com a alcalde (mar de 1899) a poltics molt

representatius de la Restauraci, com Manuel Duran i Bas o Francisco Silvela, es va

desmarcant progressivament de la poltica restauracionista per acostar-se a un catalanisme

que sest mostrant molt crtic amb un sistema que sha demostrat que no funciona.

Aquest estudi, doncs, no vol ser nicament una biografia del doctor Robert.

Prenent com a excusa el fil conductor de la seva biografia hem volgut presentar tamb

lestudi duna societat i duna poca cabdal per diferents motius, com s la de la Catalunya

8

finisecular i dels primers anys del segle XX. Es tracta duns anys en qu els individus, les

societats, els estats, els sistemes poltics i les institucions de tota mena estan comenant

a canviar i es veuen obligats a adaptar-se als nous ritmes que marquen unes societats que,

com la catalana de lany 1901, estan comenant a democratitzar-se lentament i a

experimentar els efectes dun incipient procs durbanitzaci i de massificaci desconeguts

fins aleshores. En efecte, a Catalunya el canvi de segle coincideix amb les primeres

passes de la nova i moderna societat de masses, que grcies a homes com el doctor

Robert comena a esdevenir una realitat.

Aix les coses, el present estudi la meva hiptesi de treball, en definitiva

intentar posar de manifest que Robert s una figura que fa de pont entre els segles XIX i

XX. s a dir, tot i ser un home nascut el 1842, la seva trajectria professional i cvicopoltica

el portar a adonar-se que cal fer un pas endavant, que cal procedir a una inajornable

modernitzaci, tant en el camp de la medicina com tamb en el poltic. En aquest sentit

veurem com Robert ser un dels primers professionals de la medicina que es mostrar

partidari de superar les velles prctiques mdiques i substituir-les per uns mtodes ms

moderns i europeus. Tot i haver-se format a mitjans del XIX, Robert es convert en un dels

metges que obr les portes a la medicina que comenar a practicar-se a Catalunya a

comenaments del segle XX.

El mateix es pot dir de la seva trajectria poltica. Tot i haver format part de

lengranatge del sistema restauracionista, la desfeta espanyola a la guerra de Cuba el 1898

fa veure Robert que cal fer quelcom, que les coses no poden continuar com fins aleshores.

Arribats en aquest punt, esdevindr un ferm defensor del regeneracionisme i patrocinar,

des de lalcaldia barcelonina, una gesti municipal que vol acabar amb tots els vicis

endmics del caciquisme i amb la corrupci municipal. Robert ser un dels ltims alcaldes

de Barcelona del segle XIX, per no ens equivocarem si el considerem, a tots els efectes,

com el primer del segle XX, tant per la modernitat de la seva gesti municipal com per les

9

caracterstiques del seu programa de govern. Malauradament, no tindr massa temps per

aplicar-lo.

Tampoc no sho pensar dues vegades quan se li ofereixi la presidncia de la Lliga

Regionalista i la possibilitat de formar part de la primera candidatura catalanista, la dels

Quatre Presidents, que reeixir a obtenir la representaci a Corts per fer sentir a Madrid la

veu del catalanisme.

De quins materials ens servirem per intentar validar la nostra percepci de la figura

del doctor Robert? A banda de la literatura mdica i poltica del seu temps i de la

historiografia i memorialstica posteriors, en un primer moment de la recerca seran

fonamentals els fons documentals conservats a lArxiu Histric de lHospital de la Santa

Creu i Sant Pau i els de les principals institucions mdiques i sanitries (Arxiu Histric de

lHospital Clnic, Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, Acadmia de

Cincies Mdiques i Fundaci Uriach).

Menci a part mereix larxiu familiar del doctor Robert, en el qual sha conservat

documentaci diversa: epistolari, manuscrits dels seus apunts i conferncies, premsa de

lpoca, retalls de premsa sobre lillustre personatge i diversos exemplars de revistes de

medicina on trobem alguns dels seus treballs de caire cientfic. A banda, s clar, dun

important fons de documentaci grfica.

Per a la redacci de la segona part de la tesi que, atesa la singularitat de la

biografia de Robert, ocupa ms pgines que la primera part, tot i que abasta noms els

ltims anys de la seva vida, ens han estat molt tils diversos tipus de fonts. A banda de la

inevitable bibliografia sobre el personatge certament molt poca o sobre algunes qestions

que poden tenir relaci amb el perfil biogrfic de Robert, el gnere hemerogrfic i lepistolar

tenen un pes especfic important en la segona part del treball. Sense oblidar-nos de

lescassa producci de caire poltic deguda a la ploma del biografiat. El buidatge dels fons

de les principals biblioteques i arxius catalans (Arxiu Administratiu de lAjuntament de

Barcelona, Arxiu Histric de la Universitat de Barcelona, Arxiu Municipal de Sitges, Ateneu

10

Barcelons, Biblioteca de Catalunya, Institut Municipal dHistria de Barcelona-Arxiu

Histric de la Ciutat i Institut Universitari dHistria Jaume Vicens Vives-Universitat Pompeu

Fabra) complementa lapartat de fonts consultades per a la redacci daquestes pgines.

Com acabem dapuntar, la bibliografia especfica que sha escrit sobre el

personatge es redueix al ja clssic llibre dEnric Jard (El Doctor Robert i el seu temps,

Barcelona, Aedos, 1969), que noms recull alguns aspectes de la biografia de Robert que

tenen relaci directa amb la seva carrera poltica, deixant de banda totes aquelles

qestions que fan referncia a la seva trajectria professional. Aquest plantejament limita

notablement, des del nostre punt de vista, la composici que hom pot fer-se del

personatge. Sense el doctor Robert metge no es pot entendre laltre Robert, el poltic; es

grcies al seu prestigi social, per sobretot professional, que el nostre biografiat pot accedir

a la poltica. Noms un assaig biogrfic global permet copsar la veritable dimensi pblica

del personatge.

Daltra banda, fa un parell danys es va publicar un altre treball, que devem a la

ploma de Jordi Mota (El Dr. Robert, Barcelona, Infiesta editor, 2000), en el qual sens

donen algunes esquemtiques pincellades biogrfiques del personatge, per amb una

pretensi bsicament divulgativa, com passa tamb, val a dir, amb el llibre dEnric Jard.

A hores dara aquestes sn les dues niques aportacions dedicades a la biografia

de Robert. Una aportaci lloable, certament, per ben minsa en proporci a lenvergadura

del personatge. I el panorama encara seria ms descoratjador si no fos per algunes de les

lloances necrolgiques publicades arran de la seva mort, en les quals alguns

contemporanis del finat dedicaven unes poques pgines a glossar la biografia de lestimat

metge i poltic. Des daquest punt de vista, doncs, la presentaci duna tesi doctoral

dedicada a la figura del doctor Robert sembla prou justificada. Si es que no ho estava ja

tenint noms en compte lentitat del biografiat.

s fins a cert punt sorprenent la poca importncia que sembla tenir per a la nostra

historiografia el gnere biogrfic com a objecte destudi histric. I ms si considerem que la

11

biografia histrica ens permet una mirada ms directa i matisada a la societat

contempornia del biografiat. Tamb causa sorpresa la manca destudis monogrfics de

conjunt dedicats al doctor Robert, una de les figures que, des del meu punt de vista, van

tenir una presncia ms que notable en el panorama mdic catal, no cal dir-ho, aix com

tamb en molts altres mbits de la vida publica a casa nostra. Sobta que algunes figures

histriques, cabdals per diferents motius, hagin restat oblidades o, en el millor dels casos,

el seu paper en determinades conjuntures clau no hagi tingut latenci que reclamava per

part dels investigadors. Per exemplificar aquesta afirmaci el cas de Bartomeu Robert

esdev paradigmtic. En resum, linjust oblit que pateix el gnere biogrfic i la manca duna

biografia de conjunt del personatge, semblen raons ms que suficients per justificar la

presentaci duna investigaci com la que teniu a les mans.

Abans de continuar cal fer un advertiment: no hem de caure en lerror de

predisposar-nos massa per a trobar en el biografiat la personificaci o el paradigma dun o

altre corrent, iniciativa, grup social, etc. No hem darribar a aquests extrems. A mesura que

avancem en la investigaci, ens anirem adonant de totes les qestions que la trajectria de

Robert ens ajuda a entendre millor, de com la seva experincia individual ens illustra una

srie desdeveniments remarcables de la dinmica catalana de lpoca, que potser podrem

entendre millor grcies a lestudi del seu cas particular.

Possiblement la seva figura no pot ser equiparada a la de moltes de les primeres

espases de la poltica i la cultura catalanes, per aix no ens eximeix de dedicar la nostra

atenci i les nostres recerques a personatges de la categoria de Bartomeu Robert. La

histria contempornia de Catalunya tamb la fan bona part daquestes figures que, duna

forma massa reduccionista i simplista, anomenem de segona fila. I, des daquesta

perspectiva, les pgines que segueixen a continuaci volen reivindicar el paper que li

correspon a Bartomeu Robert i Yarzbal en la histria contempornia del nostre pas.

Una ltima justificaci. Defugint una mica la prctica habitual en un treball

daquestes caracterstiques dincloure al final del text un extens apndix documental, he

12

optat per reduir aquesta part a la seva mnima expressi, de tal manera que noms hi sn

recollits tres documents: en primer lloc, la transcripci ntegra de tots els discursos

parlamentaris de Robert; en segon terme, el llistat exhaustiu de tota la seva obra escrita; i,

finalment, una Hoja de Servicios (currculum docent i professional de Robert), que

presenta la notable particularitat destar redactat per ell mateix. La resta de documents

susceptibles de ser recollits en aquest apndix documental sn profusament citats i

reproduts al llarg de tot el treball.

He deixat per al final el preceptiu captol dagraments, inexcusables, tenint en

compte que qualsevol treball dinvestigaci, per ms individual que sigui, no seria possible

sense la contribuci dun nombre ms ampli de persones. Aix doncs, no voldria acabar

aquesta introducci sense fer esment dun seguit de persones que, en un moment o altre

de la investigaci, mhan fet a mans diversos documents o mhan dedicat algunes estones

del seu temps per parlar del doctor Robert.

En primer lloc, voldria manifestar pblicament el meu agrament al professor Josep

Termes, que ja fa uns quants anys va acceptar la meva proposta de dirigir la que algun dia

havia de ser la meva tesi doctoral i que, fent gala una vegada ms de la seva flexibilitat i de

la seva capacitat per trobar soluci als ms variats dilemes acadmics, ha cregut que

aquest treball podia esdevenir una tesi doctoral. El meu deute de gratitud tamb lhaig de

fer extensiu al professor Jordi Casassas i a uns quants amics del Grup dEstudis dHistria

de la Cultura i dels Intellectuals, grup de recerca adscrit a la Universitat de Barcelona.

Tamb vull fer pals el meu agrament a la famlia del doctor Robert, magnficament

representada pel rebesnt del protagonista daquestes pgines, Federico Bernades Carulla,

que mha facilitat en tot moment laccs a la documentaci conservada a larxiu familiar.

La senyora Pilar Salmeron, responsable de lArxiu Histric de lHospital de la Santa

Creu i Sant Pau, tamb em va facilitar molt amablement laccs a la documentaci relativa

al doctor Robert que es conserva en aquest arxiu.

13

El doctor Josep Danon em va obrir les portes de lexcellent biblioteca de la

Fundaci Uriach i em va facilitar la consulta dun bon grapat de llibres i de revistes de

medicina. No oblido tampoc les converses que vam mantenir sobre el doctor Robert. Tamb

tinc ben presents les que vaig mantenir amb el doctor Pere Casan, metge de lHospital de

Sant Pau.

No vull oblidar-me tampoc de la resta del personal dels diferents arxius,

biblioteques i centres de documentaci als quals he hagut dadrear-me per tirar endavant

aquesta investigaci i que sempre han ats les meves peticions amb eficincia i amabilitat.

Els meus pares i germans han estat, com sempre, al meu costat i han tingut la

santa pacincia de conviure amb alg que, sistemticament, els anava martiritzant amb els

seus dubtes historiogrfics i, matreviria a dir, de tota mena.

A tothom, grcies.

14

I PART. EL METGE

15

Els primers anys i letapa inicial de la seva formaci

Bartomeu Robert i Yarzbal va nixer a Tampico (Mxic) el 20 doctubre de 1842,

com podem llegir en una fotocpia de la partida de naixement, que es conserva al seu arxiu

familiar.1 Aquesta data tamb ens la confirma un document conservat a la Universitat de

Barcelona i que Robert va haver de presentar per poder prendre part en els exmens oficials

de lInstitut de Barcelona per obtenir el ttol de batxiller: El infrascrito vicario de la iglesia

parroquial de los S. S. Bartolom y Tecla de la villa de Sitges prov y obispado de Barcelona en

Catalua. Certifico que en uno de los libros parroquiales que contienen las partidas de

Bautismos, comenzando en 1825, al folio 203 se halla inserta una as... El Presbtero Juan Jos

Calisti Cura interino de la Ciudad Tampico de Tamaulipas certifico: que en el libro quinto de

bautismos existente en este archivo parroquial, a hojas cincuenta y una se halla la partida

siguiente... En Santa Ana de Tamaulipas a diez y seis de enero de mil ochocientos cuarenta y tres,

yo el infrascrito Cura interino de esta ciudad bautic solemnemente a Bartolom Franco Manuel,

que naci el da veinte de octubre del ao prximo pasado, hijo legtimo de Don Franco Robert y

1 Vull agrair des daqu lamabilitat de la famlia Robert, que en tot moment mha facilitat laccs a la documentaci conservada a larxiu familiar. En especial vull fer esment del senyor Federico Bernades Carulla

16

de D Teodora Yarzbal. Son sus abuelos paternos Don Bartolom Robert y D Josefa Batlle y

maternos Don Manuel Yarzbal y D Josefa Ricardo y padrinos Don Jos Robert y Girona del

Comercio de Nueva Orleans y D Buenaventura Robert residente en Catalua y por poder de

estos Don Manuel Galdames y D Anna Castilla de Galdames y para que conste lo firmo J. J.

Calisti... Y la he copiado fielmente de su original a que me remito y para que conste lo firmo.

Santa Ana de Tamaulipas a diez y ocho de mayo de mil ochocientos cuarenta y seis. Juan Jos

Calisti.

Sigue la certificacin de la verdad de la firma por el Sr. Vicecnsul encargado del

consulado de Espaa. Y para que conste doy la presente escrita y firmada de mano propia

sellada con el sello parroquial en la villa de Sitges a veinte y uno de septiembre de mil

ochocientos cincuenta y dos. Flix Clar Pbro. Vicario. 2

Era fill del metge Francesc Robert i Batlle, nascut a Campeche (Mxic), i de

Teodora Yarzbal i Ricardo, nascuda a Pasajes, prop de Sant Sebasti. David Jou ens

aporta algunes dades biogrfiques de Francesc Robert i Batlle: Campeche (Mxic), 1813-

Sitges, 1877. Metge. Era originari de can Robert de Campdsens. Estudi medicina i cirurgia a

Barcelona i a Pars. El 1837, sestabl a Santa Ana de Tamaulipas (actual Tampico) per exercir

la seva professi, i all va casar-se amb Teodora Yarzbal, biscana, el 1841. Cap al 1850 va

traslladar-se a Sitges, a la seva casa del carrer Nou, i es dedic a lexercici de la seva professi

com a metge-cirurgi, de manera exemplar. Assistia els seus pacients no tan sols curant els seus

mals fsics sin tamb donant remei als estats dnim, tant dels malalts com dels seus familiars,

persones deprimides o necessitades, amb la seva conversa carregada de grcia i simpatia, o

correntment atenent-los de forma totalment gratuta. Dominava lart de la medicina i disposava

rebesnt del protagonista daquestes pgines, que ha esdevingut un excellent representant de la famlia i amb qui he contret un important deute de gratitud. 2 Arxiu Histric de la Universitat de Barcelona (Expedient acadmic del Dr. Robert).

17

duna gran experincia. (...) Va morir a Sitges el mes de maig de 1877 i la Revista Suburense en

public una petita nota necrolgica. 3

Lavi de Bartomeu Robert, Bartomeu Robert i Girona, tamb era metge i havia

viatjat a Mxic a provar de guanyar-se la vida dignament.4 s all on va nixer el pare del

doctor Robert, Francesc Robert, americano sitget de llarga nissaga, que malgrat la

distncia sempre sent enyorana de Sitges, com demostra el fet que decid batejar el fill

que li va nixer a Mxic amb el nom de Bartomeu, patr daquesta vila costanera. A ms,

Francesc Robert volia que el petit Bartomeu es cris en aquesta vila del Garraf, ra per la

qual aprofit un viatge familiar a Catalunya per portar-hi dos dels seus quatre fills, Bartomeu

de quatre anys i Josepa, que deix a la casa pairal a crrec de la seva germana Ventura,

que tingu cura de leducaci dels dos germans Robert i que influ molt en la formaci del

carcter i de la personalitat del futur metge.

La instrucci primria la va rebre a lescola particular regentada, en el nmero 10

del carrer de Parellades, pel professor Josep Caballero, que, en opini dEnric Jard:

exercia amb molta conscincia el magisteri per tal com, ultra comunicar als minyons els

coneixements elementals, reeix a familiaritzar els deixebles amb (...) la retrica i la potica. 5

Jernimo de Moragas hi afegeix: Era un maestro autntico que consigui dar a Robert y a sus

condiscpulos una instruccin primaria, exacta, slida y eficiente. Robert aprendi all las

3 JOU, David.- Els sitgetans a Amrica i diccionari dAmericanos. Aportaci a lestudi de la migraci catalana a Amrica (1778-1936), Sitges, Grup dEstudis Sitgetans, 1994, pp.326-327. 4 Anys a venir, el 1873, en una conferncia que llegir a lAteneu Barcelons, Bartomeu Robert es referir al fenomen de lemigraci sitgetana a Amrica: En Sitges hay una verdadera fiebre de emigracin; no hay una sola familia que no tenga algn hijo en la isla de Cuba; pues bien, yo he venido observando que, si emigran a Cuba un promedio de 15 a 20 suburenses al ao, solo regresan en igual perodo cinco o seis; Discurso sobre la aclimatacin de la especie humana. Pronunciado en el Ateneo Barcelons por el socio Dr. D. Bartolom Robert en las noches del 7 y 21 de enero y 4 de febrero de 1873, Barcelona, Est. Tip. de Narciso Ramirez y Cia, 1873. Robert sabia b de qu parlava; noms cal recordar els seus antecedents familiars o el fet que en el moment de llegir aquesta conferncia el seu germ, Francesc Robert i Yarzbal, estava establert a lHavana. 5 JARD, Enric.- El Doctor Robert i el seu temps, Barcelona, Aedos, 1969, p.11.

18

autnticas humanidades; no las que llenan la memoria a base de vaciar el entendimiento, sino

dando ya para siempre unas ideas asimiladas, comprendidas y que sirvieran de punto de apoyo

para los futuros conocimientos que cada cual pudiera aprender por su cuenta. 6 El petit

Bartomeu es va revelar de seguida com un bon alumne, amb molta facilitat per als estudis.

El certificat dels estudis dinstrucci primria de Robert permet constatar que

lalumne va superar els exmens de totes les matries que formaven aquest pla destudis i

que, per tant, estava en disposici de emprender la latinidad, lequivalent a una mena de

batxillerat elemental.7

Un cop superada aquesta primera fase de la seva formaci, el curs 1852-1853

iniciar els estudis de batxiller a les ordres del sitget mossn Josep Farguell. Aquests

estudis els cursar a cavall entre Sitges, en aquest cas com a alumne lliure, i Barcelona

(els tres ltims cursos).

El 29 de setembre de 1852 els seus tutors solliciten al rector de la Universitat,

com era preceptiu, la inscripci de Robert per al primer any de Latn Domstico. Al full

dinscripci per al curs segent, el de 1853-1854, ja no es parla de Latn Domstico, sin

dun segon any de Latinidad y Humanidades. El curs escolar segent, el 1854-1855,

Robert continua els seus estudis de Latinidad y Humanidades, dels quals ja es troba en

el tercer curs. Fins aqu les qualificacions obtingudes per Robert sn dexcellent en tots

els cursos. Al setembre del 1855, el jove Bartomeu, a punt de complir els tretze anys, es

matricula per al Primer Ao de Filosofa Elemental. Al full dinscripci per al Segundo

Curso de Filosofa Elemental (1856-1857), consta la qualificaci del primer curs daquesta

matria, que es queda en un discret Mediano, que tamb ser, val a dir, la qualificaci

6 MORAGAS, Jernimo de: Parbola de Bartolom Robert , Archivos Mdico Biogrficos, 1954, sense paginar. 7 Aquest certificat porta data de 21 de setembre de 1852 i el signa Joan Tarrida i Tard, mestre titular de primeres lletres a Sitges; el document es conserva a lArxiu Histric de la Universitat de Barcelona (Expedient acadmic del Dr. Robert).

19

daquest segon curs. El curs segent (1857-1858) es matricular en el Tercer Curso de

Filosofa Elemental i obtindr una qualificaci de Bueno. 8

Som arribats aix al juny del 1858, moment en qu Robert adrea una instncia al

rector de la Universitat per exposar-li que: Habiendo cursado los tres aos de Latn y

Humanidades en la Villa de Sitges en los cursos de 1852 a 1855 y los tres de Filosofa en este

Instituto Universitario en los cursos de 1855 a 1858.

Suplica: Se digne admitirle a los exmenes de prueba para el grado de Bachiller de

Filosofa. 9

Els exmens oficials van tenir lloc a Barcelona el 2 de juliol de 1858. Els resultats

de Robert no van ser excessivament brillants: noms aprovat i ni tan sols per unanimitat,

sin per majoria de vots. En qualsevol cas, abans de complir els setze anys el futur metge

ja era batxiller i podia iniciar els estudis universitaris.

Els estudis de medicina i les primeres activitats professionals

Arribat el moment de triar carrera, no va dubtar-hi gaire i, seguint la tradici familiar

el seu pare i el seu avi havien estat metges, es va decidir per la medicina. Per tant, els

estudis superiors els va fer a la Facultat de Medicina i Cirurgia de Barcelona del carrer del

Carme, on va tenir com a professors el prestigis, polifactic i discutit Josep de Letamendi,

personatge molt important en la medicina del seu temps, i altres metges com ara Francesc

Juanich, Francesc Folch, Joaquim Cil, Antonio Mendoza, Carles Silniz, Antoni Coca,

Narcs Carb i Aloy, Joan de Rull, Ramon Ferrer i Garcs, Joan Foix, Joan Magaz o

Wenceslau Picas. Com confessar alguns anys ms tard el mateix Robert, de tots els

seus mestres va ser Letamendi qui ms va influir en la seva formaci i qui ms el va

8 Totes aquestes dades han estat extretes del seu expedient acadmic, conservat a lArxiu Histric de la Universitat de Barcelona. 9 Arxiu Histric de la Universitat de Barcelona (Expedient acadmic del Dr. Robert).

20

impressionar pels seus mtodes docents i per les seves qualitats com a metge.10 A la

necrolgica que Robert li va dedicar podem llegir: Y qu frase tan abundosa y castiza, qu

fuerza de comparacin tan justa, qu ingenio tan agudo y qu profundidad de pensamiento! Su

palabra plstica quedaba grabada en nuestra memoria como con un buril; y, pesar de tiempos

tan lejanos, aun vibran en nuestros odos aquellas lecciones de Anatoma trascendental,

inspiradas en el profundo conocimiento fsico del hombre; y su mano artstica trazaba en el

lienzo afortunados esquemas que todava llevamos pintados en la retina. (...) Sin hiprbole

puede decirse que Letamendi era, en Espaa, la figura mdica de nuestro siglo. 11

Mentre estava cursant la carrera, va haver de cuidar durant un cert temps un

company destudis, Mag Roig i Bofill, que havia agafat el tifus, malaltia que no va poder

superar i que el va dur a la mort. Si ens hem referit a aquest episodi s perqu: Les visites

a la casa del malalt li permeteren de conixer la germana de lamic, Rosa Roig i Bofill, amb la

qual es cas. Era una dona rara per al seu temps, perqu era hbil amb els pinzells i parlava

angls amb facilitat, com ens recorda Jordi Mota.12 El doctor Robert i la sitgetana Rosa

Roig i Bofill tindran sis fills, quatre noies i dos nois, dels quals noms sobreviuen Dolors,

Manuela i Rosario, ats que els altres moriran en el decurs dels anys segents. Robert

tamb veur morir la seva dona, que traspassar poc abans de fer-ho ell.

Bartomeu Robert va comenar la carrera a loctubre del 1858, acabats de complir

els setze anys. El seu expedient acadmic s impressionant:

Primer curso (1858-1859):

Anatoma General y Descriptiva, 1.....Sobresaliente.

Ejercicios de Osteologa.....Sobresaliente.

10 COMENGE, Llus.- Boceto del doctor D. Jos de Letamendi, Madrid, Est. Tip. de Fortanet, 1893, pp.99-101. 11 ROBERT, Bartolom: Jos de Letamendi 1828-1897, Revista de Ciencias Mdicas, n 1, 1897, pp.37-38.

21

Diseccin, 1.....Sobresaliente.

Segundo curso (1859-1860):

Anatoma General y Descriptiva, 2.....Sobresaliente.

Diseccin, 2.....Sobresaliente.

Fisiologa.....Sobresaliente.

Higiene Privada.....Sobresaliente.

Tercer curso (1860-1861):

Patologa General y Anatoma Patolgica.....Sobresaliente.

Teraputica, Mat. Mdica y Arte Recetar.....Notable.

Patologa Quirrgica..... Notable.

Cuarto curso (1861-1862):

Anatoma Quirrgica y Vendaje.....Sobresaliente.

Patologa Mdica.....Sobresaliente.

Obstetricia, Enfermedades de la Mujer y Nios.....Sobresaliente.

PREMIO de Patologa Mdica.

Quinto curso (1862-1863):

Clnica Mdica, 1.....Sobresaliente.

Clnica Quirrgica, 1.....Sobresaliente.

Higiene Pblica.....Sobresaliente.

Medicina Legal y Toxicologa.....Sobresaliente.

PREMIO de Clnica Mdica.

12 MOTA, Jordi.- El Dr. Robert, Barcelona, Infiesta editor, 2000, p.14.

22

Sexto y ltimo curso (1863-1864):

Clnica Mdica, 2.....Sobresaliente.

Clnica Quirrgica, 2.....Sobresaliente.

Clnica de Obstetricia.....Sobresaliente. 13

El 23 de juny de 1862, Robert va rebre el ttol de Bachiller de Medicina amb la

nota dexcellent, per per exercir plenament la professi havia dassolir el ttol de

Licenciado i aix requeria fer dos cursos ms (1862-1863 i 1863-1864), que shavien de

realitzar a la mateixa Facultat de Medicina. Un cop cursats, el mes de juny del 1864 va

dirigir una instncia al rector de la Universitat per presentar-se a lexamen de Grado de

Licenciado, adjuntant un certificat dhaver cursat lassignatura de Lengua Griega, que

llavors era obligatria per als estudiants de medicina.

Robert va realitzar les proves per tal dobtenir el ttol de Licenciado els dies 15 i

16 de juny de 1864. Aprov els dos exercicis i va obtenir, en global, la nota dexcellent,

segons consta a lacta del dia 16, signada per alguns catedrtics de la Facultat de

Medicina.14 Al setembre segent es va presentar a lexamen per a Premio Extraordinario,

que li fou concedit. La investidura solemne com a Licenciado en Medicina va tenir lloc el

22 doctubre de 1864. Bartomeu Robert acabava de complir els vint-i-dos anys. El 1867 es

doctor a la Universitat Central de Madrid, nic lloc on es podien cursar aquests estudis

aleshores, tamb amb una nota dexcellent.

Uns quants anys abans, el 1859, havia guanyat per oposici la plaa dalumne

intern de lHospital de la Santa Creu i va entrar en contacte aix amb les seves primeres

responsabilitats professionals en el camp de la medicina, ats que shavia dencarregar de

la gurdia nocturna daquest hospital. Aquestes gurdies es feien aleshores en grups de

13 Arxiu Histric de la Universitat de Barcelona (Expedient acadmic del Dr. Robert). 14 Arxiu Histric de la Universitat de Barcelona (Expedient acadmic del Dr. Robert).

23

dos alumnes, un dantic i laltre dingrs ms recent; lalumne antic que va compartir

gurdies amb Robert va ser Eduard Bertran i Rubio, que tamb arrib a ser un metge

destacat.

Ms endavant, el 1867, Robert aprov les oposicions per ser ajudant de classes

prctiques a la Facultat de Medicina, en lespecialitat de Patologia General. Al seu arxiu

familiar es conserva el document en el qual es fa oficial el nomenament: Don Severo

Catalina del Amo. Individuo de nmero de la Real Academia Espaola y Director general de

Instruccin pblica.

Por cuanto atendiendo las circunstancias que concurren en Don Bartolom Robert

Yarzbal ha tenido bien esta Direccin general nombrarle, por rden de esta fecha, Ayudante

para las clases prcticas de la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona, con el

sueldo anual de trescientos escudos (...).

Dado en Madrid veinticinco de Noviembre de mil ochocientos sesenta y siete.

El Director general, Severo Catalina.

Ttulo de Ayudante para las clases prcticas y experimentales de la Facultad de

Medicina de la Universidad de Barcelona favor de D. Bartolom Robert Yarzbal. 15 Robert

va prendre possessi del crrec el 6 de desembre de 1867.

El segent pas endavant en la seva fulgurant carrera tindr lloc el 1869, quan sigui

nomenat, desprs dhaver guanyat les preceptives oposicions, sis metge de nmero de

lHospital de la Santa Creu. A banda de Robert, tamb concursaven per obtenir la plaa

que havia deixat vacant la mort del metge titular Marcos Rovira i Boadella, els doctors

Josep Saltor i Montagut i Joan Soler i Buscall. Com es detalla a les Actas del Tribunal de

oposiciones la plaza de sexto mdico de nmero del Hospital provincial de Santa Cruz, el

tribunal examinador era format pels membres segents: Vicen Grasset, designat per la

Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, i que exercir la presidncia del

24

tribunal; Joaquim Cil, catedrtic, nomenat per la Facultat de Medicina; Toms Soler, en

qualitat de metge ms antic de la beneficncia provincial; Gaiet Bans, metge retirat,

designat per la Molt Illustre Administraci (MIA) de lHospital de la Santa Creu; i Ramon

Torent, en concepte de primer metge de nmero de lhospital i deg del seu Cos Facultatiu,

i que s lelegit per actuar com a secretari del tribunal.16

Per guanyar la plaa, Robert va haver de superar quatre exercicis doposici. Com

llegim a la documentaci que sobre aquestes oposicions es conserva a lArxiu Histric de

lHospital de la Santa Creu i Sant Pau, el primer exercici, en el qual el tribunal li plantej

sis preguntes extretes aleatriament duna urna, va tenir lloc el 2 de desembre de 1869 a

les dependncies de la Casa de Convalescncia de lHospital de la Santa Creu, que ser

lescenari triat per a la celebraci de tota loposici. Com recullen les ja citades Actas del

Tribunal de oposiciones la plaza de sexto mdico de nmero del Hospital provincial de

Santa Cruz, les sis preguntes que li van tocar en sort en aquest primer exercici van ser les

segents: Causas del tifus hospitalario y medios para evitar su desarrollo, Cuales son

los signos diagnsticos de la le sifiltica?, Que seales diagnsticas dan conocer las

fracturas del cuello del fmur?, Que se entiende por terigin; sus causas y tratamiento,

Cuando debe emplearse el opio en las inflamaciones? i En que se parecen y en que

se distinguen el crup verdadero y el falso crup?

15 Arxiu Dr. Robert i Arxiu Histric de la Universitat de Barcelona (Expedient acadmic del Dr. Robert). 16 Les actes es conserven a lArxiu Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau. Val a dir que ms endavant Robert formar part de diversos tribunals doposici, la qual cosa demostra el seu prestigi com a metge i professor. Aix per exemple, lArxiu Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau (lligalls del 1871, 1872 i 1875) ens confirma que al desembre del 1871 el doctor Robert va ser un dels membres del tribunal que es va constituir per a les oposicions que es van celebrar per proveir places de practicants mdics a lHospital de la Santa Creu. Uns quants mesos desprs, al juliol del 1872, formar part dun nou tribunal doposicions, convocades en aquest cas per cobrir dues places de metge agregat, tamb en aquest hospital. Tres anys desprs, al febrer del 1875, es convoquen unes altres oposicions per cobrir les places vacants de practicants de medicina a lHospital de la Santa Creu, i tamb en aquesta ocasi Robert s un dels escollits per formar part del tribunal. Recordem, aix mateix, que el 1886 ser vocal del tribunal doposicions a la ctedra de Patologia Interna de la Universitat de Cadis.

25

El segon exercici se celebrar el dia 6 del mateix mes i consistir en la redacci i

presentaci duna memria sobre un tema escollit a latzar, Accin del percloruro de hierro

en la economa indicaciones que nacen de esta accin as en lo quirrgico como en lo

mdico. 17 Uns quants dies desprs, el 10 de desembre, Robert ha de fer front al tercer

exercici doposici, com es recull a les ja citades Actas : Sesin pblica de 10 de

Diciembre. Tercer ejercicio de oposicin del Dr. D. Bartolom Robert. A las once de la maana

despues de haber por si mismo el Tribunal elegido en las enfermerias dos enfermos de medicina y

uno de cirugia y colocadas las tres cdulas en la urna, sac una de ellas en pblico el opositor

resultando ser la referente al enfermo que ocupaba la cama nmero 10 pie de la sala

denominada de San Pedro en el Departamento de hombres.

Habiendo pasado el Tribunal las enfermerias procedi el opositor al exmen del

enfermo designado por la suerte por espacio de veinte minutos, despues de lo cual y transcurrida

media hora de incomunicacin, pas el Tribunal al salon las doce y diez minutos declarando el

Sr. presidente abierta la sesion pblica.

Ocupose el opositor por espacio de mas de tres cuartos de hora del enfermo designado

por la suerte, contestando en seguida las objeciones que por un cuarto de hora le dirigi cada

uno de sus contrincantes; despues de lo cual el Sr. presidente di por terminada la sesion las

dos de la tarde. 18

El 14 de desembre s el dia assenyalat per a la realitzaci del quart i ltim exercici

doposici de Robert, que consistia en una operaci quirrgica que shavia de practicar en

un cadver. Desprs del preceptiu sorteig, loperaci que li va tocar en sort va ser una

Reseccin de una mitad de la mandbula inferior: por espacio de tres cuartos de hora

describi todo lo que estim conveniente sobre la anatoma de la regin; procederes

17 Aquesta memria sha conservat manuscrita a lArxiu Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau (lligall del 1869).

26

operatorios, instrumentos que deberan emplearse y dificultades y peligros inherentes la

operacin que pas practicar en seguida en el cadver invirtiendo en ello el espacio de treinta

minutos; despues de lo cual el Sr. presidente levant la sesion, dando por terminados todos los

ejercicios de oposicin que, en conformidad al programa debian tener lugar para la provisin de

la plaza vacante de sexto mdico de nmero del Hospital Provincial de Sta. Cruz. 19

Un cop enllestits tots els exercicis doposici, el tribunal pren la determinaci de

reunir-se el dissabte 18 de desembre per fer pblic el seu veredicte i comunicar a la Molt

Illustre Administraci de lHospital de la Santa Creu quin s el resultat de les oposicions i,

per tant, quin dels tres candidats s el guanyador de la plaa de metge numerari de

lhospital. Aix, a les Actas llegim: Sesin del dia 18 de Diciembre de 1869. Entraron los Sres.

que componen el Tribunal de censura de las oposiciones que acaban de terminar y entregaron su

oficio acompaando el dictamen que haban formulado y las actas de sus sesiones. En el primero

de estos documentos se eleva por unanimidad la siguiente propuesta en terna para la plaza que

ha sido objeto de las oposiciones: 1. Dr. D. Bartolom Robert Yarzbal, 2. Dr. D. Juan Soler y

Buscall, 3. Dr. D. Jos Saltor y Montagut, hacindose en seguida un elogio especial del

profesor que ocupa el primer lugar. Y en el acta de la sesin en que se tom el acuerdo se espresa

que fueron aprobados por unanimidad todos los ejercicios de los opositores; que por igual

acuerdo se formul la terna presentada, resolviendo hacer una mencin muy especial del Dr.

Robert por la instruccin mdica, sano criterio y tino prctico de que di inequvocas pruebas y

por el mrito estraordinario que contrajo y que le grange desde luego un alto concepto en el

nimo de todos los Sres. censores (...).

Y en su vista; considerando que el Tribunal calificador no solo coloca en primer lugar

de la terna sino que hace ademas un elogio especialisimo del Dr. D. Bartolom Robert;

18 Arxiu Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau (lligall del 1869). 19 Actas del Tribunal de oposiciones la plaza de sexto mdico de nmero del Hospital provincial de Santa Cruz; Arxiu Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau (lligall del 1869).

27

considerando que del espediente de dicho profesor se desprenden los notables merecimientos y

distinguida instruccion facultativa del mismo y los servicios prestados este Establecimiento y

Admon. de los cuales tena y tiene esta particular conocimiento, lo mismo que de sus dotes

morales (...).

Se acord: Se nombra sexto mdico de nmero de este Hospital Provincial de Sta. Cruz

al Dr. D. Bartolom Robert Yarzbal. 20

Aquell mateix dia, 18 de desembre, la MIA comunica a linteressat el seu

nomenament com a metge de nmero de lhospital: Habiendo colocado a V. el Tribunal de

censura en el primer lugar de la terna que ha elevado esta Administracion y apreciando las

distinguidas cualidades que en V. concurren y han quedado justificadas, tanto en los ejercicios

de oposicion que acaban de verificarse, como en su espediente personal, esta Administracion en

sesion de hoy ha tenido bien nombrar V. sexto mdico de nmero de este Hospital Provincial

de Santa Cruz, con el haber anual de 700 escudos. Lo que tengo el gusto de poner en

conocimiento de V. para su satisfaccion inteligencia. 21

El 22 de desembre Robert va prendre possessi oficial del nou crrec. Aquell

mateix dia tramet una carta dagrament a la MIA: Me cabe la grata satisfaccion de acusar

recibo de la atenta comunicacion de V.I. que, con fecha de 18 del que cursa, se sirvi remitirme

nombrndome sexto mdico de nmero del Hospital de Sta. Cruz.

Aprovecho esta ocasion para significar V.I. mi respetuoso agradecimiento por haberse

conformado con el dictmen del Tribunal de Oposiciones, al propio tiempo que espero y deseo

20 Arxiu Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau (lligall del 1869). 21 Arxiu Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau (lligall del 1869).

28

hacerme digno de honra tan sealada. Dios guarde V.I. muchos aos. Barcelona 22 Diciembre,

1869. 22

El nou crrec era incompatible amb el dajudant de classes prctiques, ra per la

qual es va veure obligat a presentar una instncia, amb data de 5 de febrer de 1870, al

rector de la Universitat on li fu avinent que renunciava a aquesta ajudantia: presento la

dimisin de Ayudante de Clases Prcticas, por haber obtenido recientemente por oposicin una

plaza de Mdico Mayor del Hospital de la Santa Cruz de Barcelona, cuyo destino es

incompatible con el anterior. 23 El 17 de febrer el claustre de la universitat li accept la

renncia. A partir daquest moment fu un parntesi en la seva carrera docent per dedicar-

se de ple a lexercici de la professi a lHospital de la Santa Creu.

Robert va exercir el crrec de metge numerari de lHospital de la Santa Creu entre

els anys 1869 i 1875. A banda daix, tamb ser secretari del Cos Facultatiu de metges i,

ms endavant, a partir del 1899, un dels administradors de lhospital. I no podem oblidar-

nos, tampoc, de la seva participaci al mar del 1880 en la constituci i posada en

funcionament, en collaboraci amb altres metges notables del moment, del dispensari

medicoquirrgic de lhospital, com queda recollit a la documentaci conservada a lArxiu

Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau. Al desembre del 1879 Robert ja havia

acceptat la invitaci que li va fer la MIA per formar part del personal facultatiu del citat

dispensari, com exposa ell mateix en una carta que adrea el 12 de desembre daquell any

als administradors de lhospital i que es conserva a lArxiu Histric de lHospital de la Santa

Creu i Sant Pau.

Lactuaci professional de Robert es va fer extensiva a diverses branques de la

medicina, destacant especialment en patologia, matria de la qual va impartir

lensenyament a lInstitut Mdic de Barcelona i, ms tard, des de la ctedra de Patologia

22 Arxiu Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau (lligall del 1869).

29

Mdica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Recordem que el primer

curs de patologia a lInstitut Mdic de Barcelona el va impartir el 1869, any en qu va llegir,

el 7 de mar, el discurs inaugural de curs de lentitat: Discurso acerca del valor positivo de

la Autonoma y fisiologa patolgica.

La docncia universitria

Quan el 1875 van quedar vacants les ctedres de Clnica Mdica (desprs

Patologia i Clnica Mdica) a Barcelona en aquest cas per la mort, tres anys abans, dun

dels mestres de Robert, el doctor Antoni Coca, Valncia i Santiago de Compostella, el

doctor Robert decid presentar-se a aquestes oposicions, que havien de tenir lloc a Madrid.

Inicialment, els estudis de Patologia Mdica estaven dividits en dues ctedres: la de Clnica

Mdica i la de Patologia Mdica. El 1875 el doctor Robert guany la ctedra de Clnica

Mdica, si b desprs totes dues ctedres es van fusionar en una de sola: la de Patologia i

Clnica Mdica, ra per la qual considerarem que la ctedra obtinguda per Robert lany

1875 s la de Patologia Mdica.

Com era preceptiu, va haver de demanar una llicncia a la MIA per poder absentar-

se de lhospital mentre duressin les oposicions, cosa que va fer amb la carta segent: El

infrascrito, Mdico de nmero del Hospital de Sta. Cruz, a V. I. respetuosamente expone,

Que: deseando tomar parte en las oposiciones ctedra de Patologia interna, vacantes

en las Universidades de Barcelona, Valencia y Santiago, y que principiarn en Madrid el dia 7

del mes que cursa, suplica V. I. le conceda la vnia para ausentarse de esta capital durante el

tiempo preciso para que aquellas se realicen y que, por el nmero de aspirantes, puede

prudencialmente calcularse en 50 60 dias.

Salvo mejor acuerdo de esa Iltra. Administracion el exponente propone al Dr. D.

Emerenciano Roig, aceptado ya por V. I. repetidas veces, para que en su ausencia le sustituya.

23 Arxiu Histric de la Universitat de Barcelona (Expedient acadmic del Dr. Robert).

30

Favor que el infrascrito se atreve a solicitar de V. I. Barcelona 1 de Junio de 1875.

Bartolom Robert. 24

Les proves van ser brillants i, tamb, molt renyides. Els principals opositors que va

tenir Robert van ser els doctors Cortezo i Josep Crous. Va guanyar finalment el doctor

Robert, que amb noms trenta-tres anys ser ja catedrtic de Patologia Mdica de la

Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. En segon lloc va quedar el doctor

Crous, que va obtenir la plaa de Valncia.

El document on consta el seu nomenament porta la data de 28 de juliol de 1875 i

explica que ha sido propuesto en primer lugar por el tribunal de oposiciones, sealndole el

sueldo de tres mil pesetas anuales y dems ventajas que determina la ley. 25

En prendre possessi de la ctedra, el 14 dagost, Robert va decidir publicar,

lleugerament modificat, el programa que havia presentat amb motiu daquestes oposicions:

Programa de Patologa Interna: explicado en la Facultad de Medicina de la Universidad de

Barcelona por el Doctor Bartolom Robert (Barcelona, Imp. El Porvenir, a.c. de J. Medina,

1875). En paraules de Jos Cabot, cal destacar: el servicio que acaba de prestar el Dr.

Robert la enseanza, con la publicacin de un programa concebido con un mtodo tan lgico,

como riguroso; sometido un criterio tan recto como imparcial y que encierra, seamos justos, la

ltima palabra que ha dicho la Patologa y lleva el sello de la originalidad. 26

24 Arxiu Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau (lligall del 1875). 25 Arxiu Histric de la Universitat de Barcelona (Expedient acadmic del Dr. Robert). Els documents conservats en aquest arxiu ens permeten conixer els successius ascensos dins lescalaf de catedrtics i els augments de sou concedits al doctor Robert: a partir de l1 de gener de 1882, nmero 238 de lescalaf i sou de 4.000 pessetes anuals; a partir de l11 de mar de 1885, nmero 210 de lescalaf i sou de 5.000 pessetes anuals; a partir del 16 de novembre de 1887, categoria honorfica dascens com a catedrtic de la Facultat de Medicina; a partir de l11 de febrer de 1892, nmero 145 de lescalaf i sou de 6.000 pessetes anuals; a partir del 23 de gener de 1899, nmero 90 de lescalaf i sou de 6.500 pessetes anuals.

31

Lobtenci de la ctedra comportava la renncia a la plaa de metge numerari de

lHospital de la Santa Creu, que el doctor Robert va presentar en la carta segent adreada

a la MIA: Iltre. Sr. D. Bartolom Robert y Yarzbal, Doctor en Medicina y Cirujia, Mdico de

nmero del Hospital de Sta. Cruz, etc. V. I. respetuosamente manifiesta:

Que, habiendo sido nombrado por S. M. el Rey (q. d. g.) catedrtico de Patologia

interna de la Universidad de Barcelona, en virtud de las oposiciones que acaban de celebrarse

en Madrid, se ve en el doloroso caso, por incompatibiliad material, de presentar V. I. la

renuncia del cargo de mdico de este Hospital que venia desempeando, pero no sin protestar

del vivo sentimiento que le causa una determinacion que, impuesta por la fuerza de las

circunstancias, le privar de la altsima honra de ser un respetuoso subordinado de V. I.

Dios guarde V. I. muchos aos. Barcelona 14 de Agosto de 1875. Bartolom Robert.

27

Lgicament, la MIA va acceptar la renncia al crrec de Robert, com manifestava a

linteressat en la carta segent: Esta Admon. en sesion de 19 del corriente acord admitir la

renuncia por V. presentada del cargo de sexto mdico de nmero de este Hospital, disponiendo

al propio tiempo se consignara en actas la satisfaccion con que se ha enterado del honroso

triunfo alcanzado por V. en las oposiciones que acaban de verificarse para la provision de las

catedras de Patologia interna de esta y otras universidades.

Al comunicar V. este acuerdo tengo especial complacencia en cumplir el encargo que

esta Admon. me ha hecho de felicitar V. por el brillante xito de sus oposiciones, con las cuales,

al tiempo que ha dado V. nueva prueba de sus merecimientos, ha proporcionado V. una

26 CABOT, Jos: Programa de Patologa interna, explicado en la facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona, por el Dr. D. Bartolom Robert , La Independencia Mdica, XI, n 7, 1875, p.80. 27 Arxiu Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau (lligall del 1875).

32

estimable honra este establecimiento, cuya Admon. siente tan solo que la nueva posicion de V.

le impida continuar prestandole sus distingidos servicios.

Dios guarde V. muchos aos. Barcelona 21 Agosto 1875. 28

La importncia de lensenyament de la Patologia ha estat apuntada per Jacint

Corbella, que tamb ha remarcat el paper del doctor Robert, entre daltres, com a renovador

dels estudis relacionats amb aquesta matria: La Patologia General s una assignatura

bsica perqu els metges tinguin una idea concreta del qu s la malaltia. Es presta a moltes

ideologies i moltes filosofies i, en una poca en que el concepte de malaltia va canviar tant, era

una matria clau. (...) Era una poca de grans canvis en la mentalitat mdica. Es va modificar no

solament la quantitat dinformaci sin tamb la seva prpia qualitat, el sentit i la direcci dels

coneixements, la tendncia general de lart de guarir. s important insistir en aquest fet, que en

aquesta matria s essencial. (...) El segle XIX s una poca de gran canvi pel que fa a les idees

sobre la malaltia. En el nostre medi la primera part del segle s un perode de diversitat

ideolgica i de convivncia, sovint polmica, entre corrents molt diversos i oposats. A la segona

meitat del segle hi ha un clar predomini de les orientacions vitalistes, potser incls amb un

retrocs ideolgic respecte al perode anterior, que era ms pluralista. El final de segle ser

cada vegada ms organicista. El grup generacional de Gin, Robert, Valent, Rodrguez Mndez

i Jaume Pi en seran els protagonistes ms importants del canvi. (...) En front de les teories ms

antigues, dels sistemes ms o menys clssics, i de les teoritzacions en el camp de la patologia,

predomina, cada vegada ms, una nova manera dobservar el curs de les malalties. 29

28 Arxiu Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau (lligall del 1875). 29 CORBELLA, Jacint.- Histria de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1843-1985, Barcelona, Fundaci Uriach, 1996, pp.82-83.

33

El temari impartit per Robert era molt complet, com podem comprovar en els

apunts de les llions explicades a classe per lillustre professor, i que van recollir en forma

de llibre els seus alumnes J. Bertomeu, E. Cardoner i P. Vivet:

MALALTIES DE LAPARELL CIRCULATORI. Malalties del cor. Malalties dels vasos.

MALALTIES DE LAPARELL RESPIRATORI. Malalties de les foses nasals. Malalties de

la laringe. Malalties dels bronquis. Malalties de la pleura. Malalties del pulm.

MALALTIES DE LAPARELL URINARI. Histologia del rony. Malalties del rony.

Malalties de la bufeta. Malalties de laparell genital.

MALALTIES DEL SISTEMA NERVIS. Malalties del sistema nervis central. Malalties

de lencfal. Malalties de les meninges encefliques. Malalties de les meninges raqudies.

Malalties de la medulla. Malalties de la protuberncia anular. Malalties del bulb. Neurosi.

Parlisis perifriques. Trofo-neurosis. Malalties del gran simptic.

MALALTIES DE LA SANG.

MALALTIES DE LA NUTRICI.

INFECCIONS FEBRILS AGUDES (PIRETOLOGIA). 30

Un dels seus alumnes, Joaquim Duran i Trinxeria, ens explica com va ser la rebuda

de qu fou objecte el doctor Robert el primer dia de classe: Jo hi era entrels que al any

setanta cinc varen estudiar el curs de Patologa mdica quel Dr. Robert vena a explicar per

primera vegada y men recordo com si fos ara del comensament daquelles llissons. Tots els

estudiants de la Facultat, omplint de gom a gom laula, penjats a les finestres y atapaits en el

pati devant de la porta, el saludarem ab aclamacions xardoroses. Sense inmutarse, ser,

somrient, apoiades les mans sobre la taula, deix passar aquell esclat de jovenvol entusiasme...

va imposar silenci ab el sagramental Seores y va comensar la primera lliss ab la mateixa

30 Patologa mdica. Apuntes de las lecciones explicadas por el Dr. D. Bartolom Robert, catedrtico de Patologa y Clnica Mdicas en la Universidad de Barcelona, redactados por D. J. Bertomeu, D. E. Cardoner y D. P. Vivet, Barcelona, Est Tip de B. Baseda, 1894, pp.637-640.

34

senzilla facilitat de qui no ha fet altre cosa en la seva vida. Y desde aquell dia ja no va ser ms

lardent reformador que lluita per una doctrina nova: va ser el mestre que, segur dell mateix,

dicta levangeli duna veritat definitivament conquistada. 31

Francesc Gras, un altre dels alumnes del doctor Robert, ens ha deixat el testimoni

segent de les classes impartides per ladmirat professor el curs 1880-1881: Los que

durante todo el curso oficial de Clnica Mdica, han asistido clase, han podido convencerse de

lo que es la Clnica en el sentido pedaggico y su valor, cuando est dirigida por un maestro

ilustre y animado del deseo de ensear sus alumnos. La Clnica, (...) ha venido ser una

realidad para los alumnos que hemos tenido la fortuna de asistir las enfermeras destinadas

la enseanza oficial en esta Facultad, bajo la direccin de un profesor tan prctico y elocuente

como el Dr. Robert. Verdaderamente se ha visto, en este curso clnico, casi toda la Patologa

Mdica, pero, ya no solo en el terreno puramente de erudicin, no ya por mero decir del

Catedrtico en clase; si no, la cabecera del enfermo . 32

Des de la ctedra, Robert va exercir un mestratge que pot ser considerat exemplar

i que es perllong fins a la seva mort, el 1902. El seu mestratge, per, ja shavia iniciat

algun temps enrere, perqu com ens recorda Francesc Gallart Mons: En 1869 fu

nombrado Mdico numerario del Hospital de la Santa Cruz, constituyendo su Servicio un centro

de enseanza al que concurran gran nmero de estudiantes y mdicos, y cuya caracterstica fu

que el Maestro y sus discpulos confraternizaron siempre y estudiaron con gran entusiasmo. (...)

31 DURAN I TRINXERIA, Joaquim: Elogi del Dr. En Bartomeu Robert , Anals de Medecina, n 4, 1907, pp.276-277. 32 GRAS, Francisco: Sntesis del curso de Clnica mdica de la Facultad de Medicina de Barcelona, a cargo del catedrtico de la misma Dr. D. Bartolom Robert. Ao acadmico de 1880 a 1881, Revista de Ciencias Mdicas, 1881, p.299.

35

Robert tena, como pocos, el don de la enseanza (...) y los alumnos le queran y le respetaban

como a un padre. 33

Efectivament, eren molts els estudiants que feien cap a lhospital, insatisfets com

estaven de lensenyament que rebien a la Facultat. En aquest sentit s particularment

enriquidor el testimoni del doctor Joan Freixas, deixeble de Robert, que a larticle El Doctor

Robert clnich, descriu detalladament com eren aquestes classes prctiques impartides

pel doctor a lhospital: Som al pati del Hospital de la Santa Creu a las primeras horas del

demat. Una muni destudiants, frisosos de veure traduidas en fets grfichs las ideas que bullen

en el seu cervell, respecte al pacient tal o qual, sescampa arreu per lample pati. Tot son

discusins, tot crits, per tot vida. Cauen las nou del campanar de la casa y, com si fos la senyal

del silenci, no tarda a imposarse. Y las miradas de tots van del un portal al altre. Y no triga a

arrivar el doctor Robert, el pas segur, el cap alt, la mirada vaga, la rialleta als llavis y a luna

m la llibreta y el llpis al altra tot seguit que lescometen uns quants que lesperavan... Que

aclaparats aguardantlo!... Que animats quan han lograt la promesa que cercavan! Y... al fi

arriva a una de las escalas que condueixen a las enfermeras, y escala amunt, seguit duna llarga

corra destudiants que, com estela de gloria, satropellan per assolirlo y donarli el bon dia.

Arriva al seu lloch dhonor: la capsalera del malalt; el cor del gran llibre de la Medicina. Quin

quadro ms herms! El malalt, que ab ulls vidriosos, mira de fit a fit al que t per salvador: al

voltant del llit, enfilats en ell o en els seus costats, una porci increible destudiants que, per

podershi estar, han de sostenirse en las posicins ms difcils, y, dominant el conjunt, aquell

home ser, aquella cara sentimental, atent a tot y que de tant en tant mitg tanca els ulls

dirigintlos indeterminadament, com si volgus concentrarse per reduir el tot a una sola nota.

Pregunta a un deixeple y a un altre y examina el malalt com ell sab ferho: escudrinyantho tot,

33 GALLART MONS, Francesc: Los catedrticos de la facultad de medicina durante mis estudios (1897-1901), a Jornadas conmemorativas del cincuentenario del Hospital Clnico y Provincial, 1907-1957, Barcelona, Rocas, 1957, p.37.

36

arrivant fins a lo ms ntim de la seva conciencia, fent las preguntas y endevinant les respostas y

fent del variat conjunt de datos recullits del exmen ordenat y rpit, per complert, una acabada

exposici, y ab una naturalitat incomparable, va deduintne el concepte just de malalta,

diferencias ab las consemblants, pronstich que imposa y tractament quexigeix. En una paraula,

la condensaci grfica y convincent que nos logra ab la lectura duna sria de volums, ni

sentint las explicacins daquells fantasiadors que, per befa de la humanitat, ne diuen homes

erudits. Y dun malalt va al altre y a un altre, fins... que sacaba la feyna, que dhora fixa sols nhi

h per comensarla. 34

Un altre metge i poltic eminent, Domnec Mart i Juli, tamb ser molt explcit en

el seu testimoni i escriur a La Renaixensa el 13 dabril de 1902: Lo doctor Robert fou un

mestre. Dic mestre i no catedrtic, perqu de catedrtics nhi ha molts, i de mestres ben pocs. Lo

gran coneixement de lassignatura que explicava, lescrupolositat amb qu complia la noble

tasca densenyar, la conscincia que tenia de la seva missi educadora, la grandssima claretat

amb qu exposava, la gran fora de penetraci als esperits que tot ell tenia, la carinyosa serietat

amb qu tractava els deixebles, i el seu vehementssim desig de que fossin profitoses les seves

ensenyances, han sigut les qualitats excepcionals que convertiren lo catedrtic en mestre, per

sufragi universal de tots los que havem aprs del seu ensenyar, per proclamaci general de tots

los que a lesperit sols un solc los hi ha deixat lensenyana oficial: lo solc que hi han enfondit

les llions del doctor Robert. A aquest solc moltes generacions de metges hi han sembrat, i el gra

ha grillat i hi ha hagut bona collita. En Robert, professor de patologia mdica, mestre de metges,

fa honor a la nostra Catalunya. (...) Era un professor i mestre que no desempenyava com un

autmata la seva ctedra, sin que hi ensenyava de veres assistint-hi estudiants i metges. 35 En

34 Cu-Cut!, 17 dabril de 1902. 35 MART I JULI, Domnec.- Per Catalunya i altres textos, Barcelona, La Magrana-Diputaci de Barcelona, 1984, pp.118-120.

37

efecte, cal recordar que no era estrany que a la seva ctedra hi assistissin no noms els

estudiants, sin tamb altres metges que volien escoltar les seves llions.

Un altre alumne de Robert, el doctor Pedro Nubiola Espinos, ens ha deixat el

testimoni segent sobre la mena de classes que impartia lillustre metge: impresionantes

y cautivadoras eran sus lecciones de ctedra. Se llenaba la mayor aula de la Facultad de

alumnos y mdicos, y durante una hora iba escanciando con palabra fluda todo lo referente a la

afeccin que corresponda estudiar. No se oa una mosca, y al dejar de hablar el doctor Robert

se pasaban unos minutos antes de que se desvaneciera el hechizo. Esto s, las lecciones del

doctor Robert no eran un relato, una coleccin de datos y opiniones, sino una cosa viva, cual si

l sufriera la enfermedad expresaba con su semblante, con sus gestos, con su voz, los sntomas,

los sufrimientos, veamos paralizarse uno de sus brazos, agitarse su cuerpo, decolorirse su

semblante, extraviarse su mirada y desplomarse muerto. (...) Pero es el caso que la situacin que

estableca era involuntaria, tengo por seguro que nunca se di cuenta de lo bien que expresaba

el caso clnico; con sus palabras y su gesticulacin, era completamente espontneo y por esto

causaba tanta impresin. (...) Fu un maestro insuperable, lograba transfundir a los alumnos lo

que constitua su calidad didctica. (...) Alumnos aprovechados, mediocres y aun malos, por

poco que hubieran aprovechado el tiempo de las lecciones de Robert conservaron toda su vida

profesional un sello inconfundible impuesto por el Maestro . 36

Bartomeu Robert excell en la seva faceta de professor perqu estava dotat duna

oratria fcil i elegant i perqu les seves llions verbals eren sempre un model de concisi,

com posen de manifest els doctors Joan Freixas en larticle El Doctor Robert clnich i un

altre dels seus alumnes, el futur catedrtic de dermatologia Jaume Peyr.37 Lexcellncia

36 NUBIOLA ESPINOS, Pedro: El doctor Bartomeu Robert , Archivos Mdico Biogrficos, n 16, 1952, sense paginar. 37 FREIXAS, Joan: El Doctor Robert clnich, Cu-Cut! 17 dabril de 1902. PEYR, Jaume: Apuntes no velografiados de un estudiante de medicina ochocentista, Medicina Clnica, any II, tom II (mar 1944, n 3) i tom III (desembre 1944, n 6); any III, tom V (1945, nos 3 i 6), p.453.

38

de les seves classes tamb es devia al fet que hi combinava lexploraci clnica docent junt

amb les prctiques de laboratori.

Tots els seus alumnes coincideixen a assenyalar que una altra de les facetes

acadmiques en les quals va destacar el doctor Robert va ser en la seva manera

dexaminar. Els seus exmens eren eminentment prctics i, segons el testimoni de

Francesc Gallart Mons: Jams le o hacer una pregunta que no fuera muy razonada. 38

El paper de Robert en la renovaci de la medicina catalana

Bartomeu Robert va ser un dels protagonistes del renaixement cientfic iniciat en la

medicina espanyola vers el 1868. Seguia de prop els ltims avenos cientfics i estava molt

ben informat dels progressos en el camp de la medicina. Ens ha semblat especialment

illustratiu el testimoni de Joaquim Duran i Trinxeria: En la seva joventut, el Dr. Robert va ser,

en el terreno cientfic, un verdader revolucionari. Durant la primera meitat del segle XIX, la

Medicina hava anat transformantse, pero dominaven encare les corrents doctrinaries (...). La

Medicina cientfica, bastida demunt dels avensos de la Fisiologa y Anatoma patolgica, tena

barrades les portes de casa nostre, y els estudiants aprenem una sinonimia riqussima y una

llarga llista de sintomes que recitavem de cor com enfadosa lletana de cada procs morbs...

Claudi Bernard y Virchow [fundadors de la medicina moderna] eren tot just coneguts de nom,

gaireb mirats com heretjes. Y erem arrivats al ltim ters de la centuria. El Dr. Robert va ser un

dels primers y dels que ab mes fe y ardiment trevallaren per romprer la muralla y donar entrada a

les idees noves. La lluita va ser llarga y ardenta. La agitaci anava sent mes fonda y va ferla

encare mes intensa la revoluci poltica del any xixanta-vuit, que fou el desbordament dun

afany de progrs llarc temps contingut. El temple dels nostres reformadors era lInstitut mdic de

gloriosa memoria (...). Jo guardo com un dels mes remots recorts dels meus primers anys

destudis, unes conferencies que va donar el Dr. Robert sobre el tractament de la pulmona per

39

medi del alcohol, que van fer sortir detino als patriarques de la escola tradicional (...). La

reculada hava comensat y sostenirse era ja impossible. Mentre tant el Dr. Robert, desprs dunes

brillants oposicions, obra escola de clnica en la sala de Santa Eulalia del Hospital de la Santa

Creu y els estudiants shi aplegaven tot amagantse del profesor oficial que amenassava castigar

la seva indisciplina. Cinc anys desprs, la entrada del Dr. Robert a la ctedra de Patologa

mdica va ser la consagraci oficial de la idea nova; va ser la senyal de la desfeta de les

doctrines velles. 39

Certament, Robert es va mostrar en tot moment receptiu a les noves orientacions

de la medicina, sense deixar-se endur, per, pel fanatisme de les novetats:

Entusiasmbase como sabio ante los adelantos cientficos sin asustarse de sus ms gallardos

atrevimientos, pero como mdico los pesaba framente y nunca los aceptaba sin haberlos

sometido al crisol de la ms severa comprobacin clnica. Uno de los incidentes de la vida

cientfica de Robert que mejor caracterizan lo equilibrado de su inteligencia, fue sin duda su

actitud ante la invasin panspermista. No ha habido en Medicina ni volver de seguro, nada

parecido a aquella sucesin triunfante de hechos y descubrimientos que inici el gran Pasteur.

Pareci un momento que nada de lo anterior era digno de quedar en pie... Robert comprendi

pronto y acept buenamente la trascendencia inmensa de la flamante doctrina, pero con

clarividencia que asombra seal sus exageraciones, fijando el punto justo de su valor como

base etiolgica importantsima pero no exclusiva, y recabando firmemente para el organismo el

papel de factor primero en la gnesis, en el curso y en el xito del proceso morboso. Esta

claridad de juicio era realmente el rasgo caracterstico del intelectualismo de Robert. 40

38 GALLART MONS, Francesc: Los catedrticos...., op. cit., p.39. 39 DURAN I TRINXERIA, Joaquim: Elogi..., op. cit., p.276. 40 Nmero monogrfic que la Revista de Ciencias Mdicas dedica a la seva memria; n 5, maig del 1902, p.212.

40

Tamb s molt clar el doctor Domnec Mart i Juli, que a La Renaixensa del dia

13 dabril de 1902 fa aquestes valoracions de Bartomeu Robert com a metge: Fou un bon

metje y un metje bo. Bon metje, perque lo f directe de la Medicina que es lexercici prctich, la

clnica, lo cultiv sempre dedicanthi tot lo seu valer y arribant com clnich sser una positiva

notabilitat. Nos qued may endarrera en lo seguit evolucionar de la Medicina. Sense deixarse

enlluhernar per progressos aparents y per hiptessis enganyadoras, fou lo metje ser y

progressu, que ni exposls malalts probaturas perillosas, nils priv dels beneficis del segur

avens de la ciencia. 41

En qualsevol cas, el doctor Robert va ser receptiu a les noves prctiques mdiques

i a laplicaci, sempre que fos amb garanties, dels nous mtodes de treball. Grcies al seu

mestratge, i al daltres metges contemporanis seus, es va poder deixar enrere a poc a poc

lanquilosament en la prctica de la professi, herncia del grup de metges formats al vell

Collegi de Cirurgia, creat lany 1760 i que tenia com a fundador i primer director Pere

Virgili, i que pot ser considerada la instituci antecessora de la Facultat de Medicina, tant

pel que fa a ledifici que ara s la seu de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de

Barcelona com a la majoria dels seus professors. Grcies a la tasca del doctor Robert i a

la daltres professionals de la medicina, es va anar formant una nova generaci de metges

que paut el cam que segu la medicina catalana lltim quart del segle XIX i els primers

anys del segle XX. Com ens recorda Josep Danon: Una nova generaci estava a punt de

prendre el relleu (...). La base de la renovaci es va fixar en el triumvirat format per Bartomeu

Robert, Jaume Pi i Suer i Miquel A. Fargas, havent-se desaprofitat la gran esperana perduda a

causa del trasllat de Ramn i Cajal a Madrid. 42

41 MART I JULI, Domnec.- Per Catalunya..., op. cit., pp.118-120.

41

A partir de la segona meitat del segle XIX ingressen a la facultat quatre dels seus

motors ms actius, que esdevenen, al mateix temps, les mximes figures docents de la

medicina a Catalunya. Destaca, en primer lloc, Bartomeu Robert, que inicia una

transformaci en lensenyament de la medicina interna i que a partir del 1875 ocupar la

ctedra de Patologia Mdica, tot destacant-se com un gran mestre de clnica, com ens

confirma Josep Danon: improvisava les llions davant del malalt amb una correcta exploraci

i interpretaci diagnstica, un seguiment analtic dacord amb les possibilitats de lpoca i, en

determinats casos, una comprovaci anatomopatolgica personal. 43 Una altra de les figures

clau s Joan Gin i Partags, que sincorpora a la facultat primer com a supernumerari

categoria prvia a la ctedra de ple dret i el 1867, com a primer catedrtic dHigiene; una

mica ms endavant, lany 1871, ocupar la ctedra de Clnica Quirrgica i es convertir en

el deg de la facultat a partir del 1893 i fins a la seva mort el 1903. Per tot plegat Gin i

Partags pot ser considerat el cap ideolgic daquesta generaci del 1888 i una de les

principals figures de la medicina catalana de la fi de segle, a banda de ser-ne lintroductor

de noves especialitats (dermatologia, antispsia, farmacologia, higiene, psiquiatria) i un

dels impulsors dels estudis de frenopatia a Espanya, esdevenint un dels especialistes ms

prestigiosos en el camp de la psiquiatria. El 1881 fund la Revista Frenoptica

Barcelonesa, primera publicaci sobre aquest tema a Espanya, i que deixar de publicar-

se el 1886. Gin i Partags tamb va destacar per la seva adopci dels postulats

positivistes i per defensar el lliure ensenyament.

Els altres dos metges que completen aquest grup de quatre sn els doctors Jaume

Pi i Sunyer, catedrtic de Patologia General entre els anys 1883 i 1897 i renovador dels

mtodes densenyament, fent compatible la teoria amb la prctica (com a bon positivista va

estendre les prctiques tant al laboratori com a lhospital amb carcter docent); i, finalment,

42 DANON, Josep (coord.).- Lensenyament de la medicina a la universitat espanyola, Barcelona, Fundaci Uriach, volum I, 1998, p.105. 43 DANON, Josep (coord.).- Lensenyament..., op. cit., p.105.

42

Miquel ngel Fargas, creador de lescola ginecolgica catalana, i que ocupar la ctedra

dObstetrcia i Malalties de Dones i Nens des de lany 1893; a ms, participar juntament

amb el doctor Robert en la fundaci de la Uni Regionalista, una de les dues entitats que el

1901 formar la Lliga Regionalista.

Malauradament, els quatre metges noms van coincidir durant cinc anys a

lHospital de la Santa Creu, per la seva influncia va ser tan extraordinria que Jaume

Peyr assenyala, tot oblidant Gin i Partags: En una casa donde enseaban Robert, Fargas

i Jaime Pi, quien no aprenda era porque no poda o no vala y nada ms. 44

No ens podem oblidar, per, daltres metges igualment importants: Rafael

Rodrguez Mndez, que el 1874 ocupa una ctedra clau, la dHigiene; Ignasi Valent Viv, el

1875, a Medicina Legal i Toxicologia; Antoni Morales a Cirurgia; Joaquim Bonet a

Obstetrcia; Ramon Coll i Pujol a Fisiologia, i Santiago Ramon y Cajal, que el 1887 va

guanyar la ctedra dHistologia, iniciant-se a partir daleshores una fructfera etapa de la

seva vida professional. Ramon y Cajal va realitzar els seus treballs ms importants a la

Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, tal com ens ho ha confirmat Oriol

Casassas: Cap moment de la vida de lhistleg no supera la importncia dels anys passats a

Barcelona: al vell Hospital de la Santa Creu i al seu laboratori particular (...), estudia

lestructura del cervellet, de la medulla espinal, de la retina, dels fusos musculars, i demostra la

individualitat morfolgica i gentica de les cllules nervioses assentant la teoria de la neurona,

fonament de les actuals anatomia i fisiologia del sistema nervis. 45 Ramon y Cajal va

romandre a la capital catalana fins que el 1892 va guanyar la ctedra dHistologia a Madrid.

El 1906 li fou atorgat el premi Nobel de Medicina que va compartir amb el metge itali

Camillo Golgi, guardonat pels seus treballs sobre lestructura del sistema nervis i s, fins

44 PEYR, Jaume: Apuntes..., op. cit., p.453. 45 CASASSAS, Oriol.- La medicina catalana del segle XX, Barcelona, Edicions 62, 1970, p.15.

43

ara, lnic metge amb aquest prestigis guard que ha estat relacionat directament, com a

professor o alumne, amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

En resum, cap al 1870 aproximadament, hi ha un canvi generacional molt important

a la Facultat de Medicina, per on passen un seguit de metges eminents la influncia dels

quals ser cabdal per renovar la medicina catalana i la mateixa facultat: El segundo puntal

grande de la Facultad de Medicina, pongo el primero a don Jaime Pi y Suer, era (...) el doctor

Fargas. El tercero era don Bartolom Robert escriu Jaume Peyr.46 En aquest sentit, el de la

renovaci dels ensenyaments impartits a la Facultat de Medicina, Antoni Gallart-Esquerdo

apunta: Bartolom Robert luch con valenta contra los atrasos, las limitaciones y las

deficiencias de la enseanza oficial. 47

Aquest conjunt de professionals joves, molts dells amb una gran empenta i amb

punts de vista diferents, far una obra de transformaci molt important, fins el punt que

poden ser considerats com els iniciadors de la medicina moderna a Catalunya: Joan Gin i

Partags, Bartomeu Robert, Jaume Pi i Sunyer en estreta relaci amb Ramon Turr, amb

qui compartia un petit laboratori al terrat de la facultat, Miquel ngel Fargas o Santiago

Ramon y Cajal, entre els ms destacats. s el grup conegut amb el nom de generaci

mdica catalana del 1888, perqu coincideix la data de lExposici Universal de Barcelona,

que va impulsar la ciutat, amb un gran congrs de medicina fet aqu, al reds de lexposici,

assenyala Jacint Corbella.48 Recordem, daltra banda, que Robert va ser premiat a

lExposici Universal de Barcelona amb una medalla dor per les seves publicacions

cientfiques, algunes de les quals es van mostrar a lexposici. Encapalada per Gin i

Partags i amb Robert, Pi i Sunyer i Fargas com a caps de fila, aquesta generaci va

46 PEYR, Jaume: Apuntes..., op. cit., p.453. 47 GALLART ESQUERDO, Antoni: Primer tratado espaol de enfermedades del aparato digestivo por Bartolom Robert y Emerenciano Roig y Bofill. Madrid 1889, Medicina e Historia, n 71, 1977, p.14. 48 CORBELLA, Jacint.- Histria..., op. cit., p.32.

44

superar les velles concepcions que defensava el professor Letamendi i va impulsar la

introducci dels plantejaments cientificopositius, inspirats per Claude Bernard i Rudolph

Virchow, de qui Robert es declara admirador, com explica a la necrolgica que dedica a

Pasteur i que publica a la Revista de Ciencias Mdicas el 10 doctubre de 1895.49

En aquesta poca comencen a sorgir les especialitats mdiques, el coneixement

de les quals es traspass de Barcelona a la resta de lEstat (no va ser fins desprs del

Sexenni Democrtic 1868-1874 que es van comenar a desenvolupar les especialitats

mdiques i que van entrar en la docncia i, per tant, en la llicenciatura de medicina). En

definitiva, una conjuntura favorable, caracteritzada per la cristallitzaci en aquesta poca

del mtode cientfic i per la celebraci a Barcelona organitzat per iniciativa del Consell

General de lExposici Universal del Congrs de Cincies Mdiques, que tindr lloc entre

els dies 9 i 15 de setembre de 1888, va ser aprofitada per un conjunt de metges que, erigits

en portadors didees i mtodes renovadors, aconseguiren provocar un canvi radical en la

medicina catalana que servir per introduir el mtode experimental i una medicina ms

cientfica, com reconeix Robert: La Medicina descansa a la vez en la observacin y en la

experimentacin. (...) A favor de la observacin y de la comprobacin experimental y no

aceptando ms que los hechos cien veces confirmados, y encerrndose todos en la modesta pero

ms segura esfera de lo relativo, que es lo nico a que puede aspirar la limitada inteligencia

humana, ha sido posible revolucionar los conceptos dndoles una estabilidad y fijeza que jams

haban logrado. 50

49 Rudolph Virchow (1821-1902), patleg, arqueleg, antropleg i poltic alemany, fundador de la patologia cellular; la seva doctrina de la cllula com a assentament de la malalti