Dr. Antoni Salvà - fundacioagrupacio.es · © Fundació Salut i Envelliment | | [email protected]...
-
Upload
truongkien -
Category
Documents
-
view
214 -
download
0
Transcript of Dr. Antoni Salvà - fundacioagrupacio.es · © Fundació Salut i Envelliment | | [email protected]...
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Antoni SalvàFundació Salut i Envelliment-UAB 04 de juny de 2019
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
ÍNDEX
• Introducció
• Canvis fisiològics i Malalties freqüents enpersones grans que poden afectar laconducció
• Els medicaments
• Avaluació del risc en les persones grans
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
ÍNDEX
• Introducció
• Canvis fisiològics i Malalties freqüents enpersones grans que poden afectar laconducció
• Els medicaments
• Avaluació del risc en les persones grans
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Esperança de vida a diferents edats Catalunya. 2016
Homes Dones Total
0 anys 80,83 86,29 83,63
10 anys 71,11 76,55 73,90
20 anys 61,18 66,61 63,97
30 anys 51,39 56,71 54,13
40 anys 41,64 46,86 44,33
50 anys 32,14 37,21 34,76
60 anys 23,42 27,92 25,79
70 anys 15,61 19,01 17,47
80 anys 8,88 10,91 10,09
90 anys 4,25 5,16 4,88
Unitats: Anys.
Font: Departament de Salut. Registre de mortalitat de Catalunya.
Esperança de vida. Catalunya 2016.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Evolució de l’esperança de vida al néixer. 1900-2005
5
0
15
30
45
60
75
90
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
Esp
era
nza
de
vid
a al
nac
er (a
ño
s)
Hombres
Mujeres
Fuente: Cabré, A., Domingo, A., Menacho T. Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX. 2002. [internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en:
http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Població per grans grups d'edat (%)
De menys de 15 anys 15,9 16,0 15,9 15,8 15,7
De 15 a 64 anys 66,1 65,7 65,6 65,5 65,5
De 65 anys i més 17,9 18,3 18,5 18,6 18,8
Indicadors d'estructura d'edats
Índex d'envelliment (1) 112,6 114,6 116,0 117,5 119,3
Índex de sobreenvelliment (2) 15,3 15,7 16,1 16,4 16,7
Índex de dependència juvenil (3) 24,1 24,3 24,3 24,2 24,0
Índex de dependència de la gent gran (4) 27,1 27,8 28,1 28,4 28,7
Índex de dependència global (5) 51,3 52,1 52,4 52,6 52,7
Índex de recanvi de la població d'edats actives (6)
118,7 117,3 116,2 115,3 114,3
Relació de nens per dones en edat fèrtil (7) 22,8 22,4 21,9 21,4 20,9
Edat mitjana de la població 41,8 42,1 42,3 42,4 42,6
2014 2015 2016 2017 2018
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Població projectada a 1 de gener. Per grups d'edatCatalunya. 2050
Valor Percentatge (%)
Població (escenari baix) 6.246 100,00
De 0 a 15 anys 779 12,50
De 16 a 64 anys 3.353 53,70
De 65 anys i més 2.114 33,90
Població (escenari mitjà) 7.939 100,00
De 0 a 15 anys 1.113 14,00
De 16 a 64 anys 4.381 55,20
De 65 anys i més 2.445 30,80
Població (escenari alt) 9.615 100,00
De 0 a 15 anys 1.480 15,40
De 16 a 64 anys 5.366 55,80
De 65 anys i més 2.769 28,80
Unitats: Milers d'habitants.
Font: Idescat.
Projeccions de població. Catalunya 2050
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Envelliment i capacitat intrínseca• Envelliment saludable és el procés de promoure i mantenir la
capacitat funcional que permet el benestar al fer-se gran
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Envelliment i capacitat funcional
Acumulació de dany molecular i cel·lular
Reserva fisiològica
Risc de malaltia
Capacitat intrínseca
Multi morbiditat
Capacitat funcional
EDAT
Canvis psicosocials i entorn
Herènciagenètica
Caràct.Personals
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Diferents trajectòries de capacitat intrínseca
Podem preveure la trajectòria a partir de:
- Hàbits de vida- Característiques de salut- Herència genètica- Factors personals
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Dominis de la capacitat intríseca
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Domain Tests Step 1
–identify
patients in
need of a
more in-
depth
assessment
Note Tests Step 2-
categorize patients
and define the care
pathways
Vitality MDS
Question Please think about the last 30
days, taking both good and
bad days into account. For
each question, please tell me
how much of a problem it is
for you on a scale from 1 to 5.
1 means no problem and 5
means extreme problem.
1
None 2 3 4
5
Extreme
How much of a problem
is feeling tired and not
having enough energy?
1 2 3 4 5
Out of five indicates referral for the step two[ADCI3]
Mini Nutritional
Assessment- Short
Form (MNA-SF)
Or subjective Global
Assessment (for
nutrition) – to be
decided
Grip strength
Weight loss Have you recently lost more than 3 kgs over the last 3 months?
Have you experienced loss of apetite ?
Evaluació de la capacitat intríseca
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Persones grans i conducció
• Deixar de conduir podria ser una bona solució....però
– La major part de persones grans volen continuar conduint per mantenir la seva independència
– Hi hauria una sobrecàrrega per familiars i cuidadors pel transport, sobre tot en zones rurals.
– Deixar de conduir estar associat a:
• Risc de depressió
• Aïllament
• Disminució de la qualitat de vida
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
ÍNDEX
• Introducció
• Canvis fisiològics i Malalties freqüents enpersones grans que poden afectar laconducció
• Els medicaments
• Avaluació del risc en les persones grans
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Problemes de visió
• Presbícia: A partir de la dècada dels 40 anys moltespersones perden la capacitat de enfocar de propdegut a un engruiximent del cristal·lí
• La presbícia pot afectar la capacitat d'una personaper processar la informació visual a mesura quecanvien l'enfocament passant de vigilar
el camí i passar a monitoritzar el
panell d'instruments
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Problemes de visió• Disminució de la dilatació pupil·lar màxima,
juntament amb l’engroguiment del cristal·lí i latransmissió més pobra de la llum (per exemple, perla formació de cataractes) resultarà en una reducciósubstancial en la quantitat de llum que arriba a laretina.
• A 65 anys d'edat, l'ull pot admetre només un terç dela llum d'un ull de 20 anys en condicions de pocallum.
• Aquests canvis, juntament amb els processosneuronals deteriorats responsables de l'adaptació ala foscor i la llum, fan que la conducció nocturna siguiparticularment difícil per als conductors grans
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
• Els canvis en la percepció de la profunditat pot ferque sigui difícil jutjar amb precisió els espais entrevehicles lo que pot fer que les decisions de girs oavançaments siguin menys acurats.
• A més, malalties dels ulls que augmenten defreqüència en l'edat adulta tardana, podenperjudicar seriosament l'agudesa visual
– Cataractes
– Glaucoma
– Retinopatia diabètica
– Degeneració macular.
Problemes de visió
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Problemes d’audició
• El processament de senyals auditives es potveure perjudicada ja que l'audició disminueixnotablement a mesura que augmenta l'edat(Li-Korotky, 2012), sobretot a partir dels 60.
• Això és particularment cert per als homes, iprincipalment en el major rangs de freqüència(2.000 Hz i superiors).
• La capacitat de processar la senyal enpresència de soroll també mostra una fortadisminució relacionada amb l'edat.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Problemes d’audició
• La pèrdua d'audició és un factor de risc d'accidents(Ivers, Mitchell i Cumming, 1999), i pot serespecialment problemàtic quan s'acompanya deproblemes de visió (verd, McGwin, i Owsley, 2013).
• Tot i que els dissenys de vehicles moderns s'hanbeneficiat de les tècniques de reducció de soroll, hiha la possibilitat que el soroll de rodadura emmascariels senyals que es reben de l’exterior.
• També pot disminuir la sensació de les vibracions(marcadors de carril) poden ser més difícils dedetectar.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Atenció• Un dels requisits per a una conducció segura és la
capacitat d'explorar el camp visual dels objectes.
• La visió d'alta agudesa es limita a uns pocs grausd'angle visual (l'amplada del seu dit polze amb elbraç estès).
• Per tant, per explorar el camp visual cal fermoviments de l'ull o moviments del cap per buscarinformació rellevant.
• L’eficiència de la cerca visual, disminueix amb l'edat,sobretot evitant el fet de tornar als llocs ja buscats(inhibició de retorn). (Bédard et al., 2006).
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Atenció
• La capacitat d'un conductor per dividir l'atenció entreun emplaçament central i la perifèria mostra undescens molt més agut amb l'edat (UFOV, Owsley,Ball, Sloane, Roenker i Bruni, 1991) i és un fortpredictor de les taxes d'accidents (Ball & Owsley,1991).
• Disminució de la capacitat de canviar ràpidamentd'una tasca de conduir a un altre. Un exemple podriaser la mirada posada en la distància a un vehicle idesprés canviar l'atenció sobre el costat on hi ha uncotxe que vol incorporar-se a través d’una viad’accés.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Velocitat de processament
• Els adults majors prenen 1,7-2,0 vegades més que elsadults més joves per a les operacions deprocessament d'informació primària (processamentperceptiu, cognitiu i motor: Jastrzembski i Charness,2007).
• Aquesta desacceleració té implicacions per a laconducció:
– Adaptacions per a les persones grans que tarden més peranticipar conductes que evitin situacions perilloses.
– Les autoritats que han de considerar que les advertènciess’han de mostrar amb temps suficient per permetre que esprenguin les decisions de seguretat.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Malalties
• La presència de malalties cròniques augmenta ambl’edat.
• Malalties cròniques: malalties cardíaques, diabetis,càncer, demència.
• Els conductors diabètics estan involucrats 1.5vegades més en un accident
• Les persones amb deteriorament cognitiu estaninvolucrats 3 vegades més en un accident.
• L'artrosi també pot disminuir el moviment peralgunes accions com per exemple mirar alguns puntssecs.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Problemes de salut crònics per gènere i grup d’edat.
27
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
280% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Artrosi o reumaDolor a les cames
Mal d'esquenaHipertensió
Cataractes o problemes de visióColesterol elevat
Problemes de pròstataProblemes d'audició
DiabetesCaiguda aquest darrer any
Bronquitis crònica, asma, enfisema o altresDepressió
OsteoporosiArtritis reumatoide
Altres problemes de corAltres problemes
Insuficiència cardíacaAl·lèrgies cròniques
Úlcera d'estòmac/duodéAnsietat
Infart de miocardiMalaltia de l'intestí
Hepatitis, cirrosi o altres problemes hepàticsTumor maligne
Problemes de tiroidesEmbòlia o accident vascular cerebral
Malaltia de ParkinsonAltres problemes psiquiàtrics
Algun tipus de demènciaAltres malalties neurològiques Total 4,3 (d.e.: 2,6)
Homes 3,7 (d.e.: 2,3) Dones 4,6 (d.e.: 2,50)
26,7% > 5 problemes6,4 % cap
R. Lucas. A. Salvà. Qualitat de vida de les persones grans a Catalunya. Fundació Viure i Conviure 2007
N = 2500
Problemes de salut autoreportats
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Problemes de salut en persones grans
2%
3%
4%
5%
5%
5%
7%
8%
9%
11%
11%
11%
12%
14%
14%
19%
21%
35%
38%
38%
40%
57%
9%
Fibromiàlgia
MPOC i emfisema
Altres trastorns mentals
Infart de miocardi
Embòlia/atac de feridura
Asma
Úlcera d'estómac o duodè
Tumors malignes
Problemes greus de l'audició
Bronquitis crónica
Al·lèrgies cròniques
Osteoporosi
Artritis crónica
Anèmia
Restrenyiment crònic
Incontinència urinària
Depressió i/o ansietat
Diabetis
Cataractes
Mal d'esquena crònic lumbar o dorsal
Colesterol elevat
Artrosi
Pressió alta
Pro
ble
mes
sal
ut
dia
gno
stic
ats
per
un
met
ge
Persones de 65 anys i més
Font: ESCA 2016
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Prevalença de deteriorament cognitiu/demència
• La prevalença de demència és del 9,6 % dela població major de 70 anys (2,8 % entre70-74 anys i 46,3 % en els majors de 90anys
Gascon J,Reñe R, et al.Prevalencia de demencia yde sus subtipos en la población de más de 70 añosen el Prat del Llobregat (Barcelona). Comunicación oral LVI Reunión anual de la SEN Barcelona, 2004.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Distribució de la severitat de la demència a la comunitat
36%
29%
35%
CDR 1CDR 2CDR 3
Gascon J,Reñe R, et al.Prevalencia de demencia yde sus subtipos en la población de más de 70 años en el Prat del Llobregat (Barcelona). Comunicación oral LVI Reunión anual de la SEN Barcelona, 2004.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
ÍNDEX
• Introducció
• Canvis fisiològics i Malalties freqüents enpersones grans que poden afectar laconducció
• Els medicaments
• Avaluació del risc en les persones grans
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Medicaments
• La comorbiditat fa que també hi hagi un augment de la presa de medicaments.
– Psicòtrops
• Ansiolítics
• Antidepressius
• Antipsicòtics
– Antihistamínics
– Antihipertensius
– Insulina i antidiabètics orals
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
ÍNDEX
• Introducció
• Canvis fisiològics amb l’edat
• Malalties freqüents en persones grans que poden afectar la conducció
• Els medicaments
• Avaluació del risc en les persones grans
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Dificultats principals per a la conducció associades amb l’edat. • Els girs a l’esquerra quan venen cotxes de
front
• La conducció nocturna
• Detecció de perills a la carretera (cotxes o vianants)
• Percepció i comprensió de les senyals de tràfic i informatives.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Condicions associades a alt risc
• Edat superior a 85 anys• Demencia• Dèficit visual
• Malaltia neurològica aguda (AVC)• Traumatismes cranials
• Historia d’abús d’alcohol• Història de un o més accidents• Queixes en la pròpia conducció
realitzades per ell mateix o un altre
Requereixen avaluació
Correlació amb increment D’accidentabilitat*
*Marottoli RA Ann Intern Med 1994NHTSA. Facts 2000Fitten J. JAMA 1995Duchek JM GAGS 2003
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
CUENTA EL ASTRONAUTA español Pedro Duque que las veces que ha llevado en coche a Glenn por las calles de Houston ha tenido una curiosa sensación. Instintivamente, Glenn ocupa el asiento trasero del vehículo, aunque vaya libre el del acompañante del Conductor. Dice Duque que es un acto reflejo: después de 24 años como lleva Glenn teniendo chófer oficial por su condición de senador por el Estado de Ohio.
Pregunta.-¿Se encuentra en buenas condiciones físicas para volar al espacio? Respuesta.-Créame. Me encuentro mejor que nuncaNo sólo lo digo yo, lo dicen los resultados de las pruebas que me han hecho. Cuando se hizo pública mi participación en la misión, el pasado mes de enero, el doctor Denise Baisden dijo que estaba en condiciones de dar un diagnóstico preciso sobre mis aptitudes físicas y psíquicas: "El senador Glenn Está médicamente cualificado para volar", afirmó.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Identificació del conductor de risc
• No hi ha cap test o programa pot predir acuradamentquin individus estaran o no estaran involucrats en unaccident de vehicle
• S’han desenvolupat test breus de cribratge quepoden aplicar-se de manera realista per identificarles persones de alt o baix risc (National HighwayTraffic Safety Administration.NHTSA)
• En els test hi ha un contínuum i no hi ha cap punt detall que permeti separar realment els que son segursdels no segurs
Murden RA. Geriatrics; 2005
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Autoevaluació
• ¿Otros conductores me tocan la bocina frecuentemente?
• ¿He tenido algunos accidentes, aunque hayan sido muy leves?
• ¿Me pierdo, aún en los caminos que conozco?
• ¿Pareciera que personas caminando u otros autos aparecen de la nada?
• ¿Mis familiares, mis amigos o mi médico me han dicho que están preocupados por mi forma de conducir?
• ¿Estoy conduciendo menos estos días porque no estoy tan seguro de mi forma de conducir como lo estaba antes?
• ¿Me cuesta trabajo permanecer en mi carril?
• ¿Me cuesta trabajo mover el pie entre el acelerador y el freno, o confundo los dos pedales? Instituto Nacional Sobre el Envejecimiento
Departamento de Salud y Servicos Humanos
de los Estados Unidos. Institutos Nacionales
de Salud.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
•El pacient, la família o el metge suggereix la necessitat d’una avaluació•Història d’abús d’alcohol o sospita de demència•Recent AVC o lesió cranial•Història d’accident
No SI
> 85 ? MMT
SI
Possible dèficit visual
BAIX RISC
Valoració visual
Normal ALT RISC
<20
> = 20
Valoració visual
Patològica
NO SI Patològica Normal
Simulador
Test a la carretera
Programa de conduccióRisc
No clar
anormals
normal
Adaptat de Murden RA & Unroe K
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Moltes gràcies
Sant Antoni Maria Claret, 171 08041-BarcelonaTf. 34.93.433.50.30
www.fsie.cathttp://salut-envelliment.uab.cat
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Formació/entrenament per a la seguretat en la conducció• Programes d’educació viària dissenyats per:
– Augmentar la consciència del risc
– Destacar condicions de maneig específiques i situacions derisc
– Fomentar estratègies per enfrontar o evitar aquestescondicions de maneig de risc.
• Programes d'educació viària en combinació amb laformació de conductors a la carretera
• Entrenament visual amb simuladors per augmentarla velocitat de processament
• Entrenament per a l’escaneig visual
• Entrenament físic
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Adaptació de les persones grans als canvis fisiopatològics
• Autoregulació.
– Evitar conducció nocturna
– Evitar conduir amb mal temps
– Conducció més lenta
• Millor disseny de carreteres
• Millor disseny de vehicles
• Millor disseny sistemes de senyalització
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Mesures preventives
• Carrils de gir complementaris
• Millorar la visibilitat nocturna
• Il·luminació a la carretera
• Bandes reflectants a les senyals o a marques de terra
• Avançar el nom dels carrer o direccions
• Augmentar mida del text
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
• Cuando iba conduciendo al supermercado, Daniel, un hombre de 80 años, se cruzó sobre la acera y le dio con su automóvil a un basurero público. No le sucedió nada y el golpe solo rayó su automóvil. El incidente fue un gran susto para Daniel porque casi atropella a una mujer que estaba en la parada del autobús. Se pregunta ahora si debe dejar de conducir. ¿Cómo puede saber Daniel si es hora de dejar de conducir?
A sus 75 años, Cecilia se considera una
muy buena conductora y desea continuar
siéndolo. Por eso se examinó la vista y la
audición para asegurarse que puede ver
y oír suficientemente bien para conducir
en forma segura. Se inscribió en un curso
para conductores de la tercera edad que
ofrece su club automotriz local.
¿Garantizan estas medidas la seguridad
de Cecilia en la calle?
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Roda del canvi de comportament
The behaviour change wheel (Michie et al, 2011)
Susan Michie
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Capability:
• Physical capability
• Psychological capability = the capacity to engage in the
necessary thought processes - comprehension, reasoning, etc.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Opportunity– Physical opportunity: afforded by the environment
– Social opportunity: afforded by the cultural milieu that dictates theway that we think about things (e.g., the words and concepts thatmake up our language).
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Motivation• Reflective processes: involving evaluations and
plans
• Automatic processes: involving emotions and impulses that arise from associative learningand/or innate dispositions.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Intervenció Exemple
Educació Facilitar informació per promoure l’alimentació saludable.
Persuassió Utilitzar imatges per promoure l’augment de la realitzaciód’activitat física.
Incentivació Fer sorteigs per promoure intents de deshabituació tabàquica.
Coerció Augmentar el cost econòmic de les begudes alcohòliques per reduïr-ne el consum excessiu.
Formació Formació als conductors per incrementar la seguretat viària.
Restricció Prohibir la venda de psicòtrops sense recepta a les farmàcies.
Reestructuració de l’entorn
Construcció d’espais lliures de fum a les grans ciutats.
Modelatge Utilizar escenes de sexe al cinema i la TV per promoue l’ús del preservatiu.
Intervencions: exemples
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Polítiques: exemples
Intervenció Exemple
Comunicació i marketing
Realització de campanyes a mitjans de comunicació.
Directrius Elaboració i difusió de protocols de tractament.
Fiscalitat Augment dels impostos del tabac i les begudes alcohòliques.
Regulació Establiment d’acords per regular la publicitat en els canalsinfantils de TV.
Legislació Prohibició de la venda de begudes alcohòliques a menors de 18 anys.
Planificació social ide l’entorn
Ampliació de zones verdes a les grans ciutats.
Provisió de serveis Establiment de serveis de suport a la conciliació en els llocs de treball.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Tècniques per canviar el comportament
• Revisió bibliogràfica + treball amb experts:
– 137 tècniques identificades
• Ex: role-play (exercir un comportament en una situaciósimulada); càstig; comparació social.
Michie S, Johnston M, Francis J, Hardeman W, Eccles M: From Theory toIntervention: Mapping Theoretically Derived Behavioural Determinants toBehaviour Change Techniques. Appl Psychol 2008, 57:660–680.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Goal setting
The Behavior Change Technique Taxonomy of 93 Hierarchically Clustered Techniques(Michie et al, 2013)
Taxonomia de tècniques de canvi de comportament
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Envellir és, encara l’única manera que em trobat de viure molt de temps
• Charles-Augustin Sainte-Beuve
• 23-12-1804/30-10-1869
• A: conversation sur le pont des arts
Per primera vegada a la historia la majoria de les persones poden aspirar a
viure més de 60 anys
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
España. Evolución mortalidad s XX.
Fuente: Viciana Fernandez F. Mortalidad. En: Arroyo Pérez A et al. Tendencias demográficas durante el siglo XX en España. Madrid: Instituto Nacional de Estadística : Universidad de Sevilla; 2003
• Descenso continuado de la mortalidad en todos los grupos de edad. Interrupciónes epidemia gripe 1918 y guerra civil.
• Mortalidad final s XX:• 0,6% inicio siglo en niños 1-4 años.• 4% inicio siglo en niños < 1 año.• 50% inicio siglo en personas ≥ 60 años.
• Diferentes periodos de estabilización para cada grupo de edad.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
España. Transición demográfica en el s. XX: evolución de indicadores de fecundidad
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Evolución de la composición etaria de la población española. 1900-2001
59
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Val d'Aran
Tarragonès
Vallès Occidental
Garraf
Selva
Pla de l'Estany
Segrià
Osona
Segarra
Alt Camp
Baix Empordà
Moianès
Urgell
Alta Ribagorça
Montsià
Alt Urgell
Conca de Barberà
Noguera
Berguedà
Ripollès
Priorat
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%% població de 65 anys o més
Pes demogràfic: % població de 65 anys o més de Catalunya
Línia blava vertical = percentatge de persones a cada comarca si la població estigués uniformement distribuïda.Líniva vermella vertical = proporció de persones de 65 anys o més a CatalunyaFont: Idescat.Població a 1 de gener. Per sexe i grups d'edat. Comarques i Aran, àmbits i províncies. Any 2016
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Font: Idescat.Població a 1 de gener. Per sexe i grups d'edat. Comarques i Aran, àmbits i províncies. 2016
0,1%
0,1% 0,1%
0,2%
0,5% 1,8%
0,8% 0,2%
0,3%
0,4% 0,7%
0,2% 2,0%
0,6% 1,8% 2,0%
0,5%
2,5% 0,2% 2,0%
0,5%
10,4%
4,6%
0,3%
5,6% 2,6%
0,3%
1,5%
0,4% 1,3% 33,9% 9,9%
2,3%
0,6% 1,8% 0,2%
0,4%
1,3%
0,2%
2,9%
1,2%
1,0%
menys de 1,2% 1,2% a < 2,4% 2,4% a < 4,8% 4,8% a < 7,1% 7,1% i més
Font: Idescat.Població a 1 de gener. Per sexe i grups d'edat. Comarques i Aran, àmbits i províncies. 2016
13,4%
19,6%19,9%
17,4%
25,1% 18,0%
20,7%25,0%
20,9%
17,4%24,2%
20,3%17,7%
21,8%18,6%14,9%
19,7%
19,7% 18,8%16,9%
18,6%
15,9%
15,8%
17,9%
17,7%17,5%
21,3%
17,5%
25,4%17,1% 21,1%16,9%
16,8%
18,2%16,8%25,4%
23,8%
18,3%
29,2%
15,8%
21,7%
20,4%
menys de 16,5%16,5% a < 19,7%19,7% a < 22,9%22,9% a < 26,0%26,0% i més
Proporció de persones de 65 anys o més
Distribució persones grans a Catalunya
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Globalització de la longevitat
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
63
Homes Dones
EV EVBS EVLD EV EVBS EVLD
0 anys 77,28 63,03 65,89 83,79 60,64 65,75
25 anys 53,04 39,57 42,54 59,33 36,91 41,73
45 anys 34,00 22,05 24,51 39,8 20,11 23,16
65 anys 17,14 9,11 9,59 21,33 8,21 8,16
85 anys 5,18 2,15 1,07 6,39 2,07 0,70
EV: esperança de vida. EVBS: esperança de vida amb bona salut. EVLD. Esperança de vida lliure de discapacitat
Font: Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Informe de salut a Catalunya. Avaluació dels objectius de salut
ESPERANÇA DE VIDA, ESPERANÇA DE VIDA EN BONA SALUT I
ESPERANÇA DE VIDA LLIURE DE DISCAPACITAT. CATALUNYA 2005.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Prevalença de capacitat per les AVD segons any de naixement en > 65 anys
Instrumentals Bàsiques
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
65
L’envelliment actiu es el procés d’optimització de les oportunitats de salut , participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen.
La proposta de la OMS
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
2015
Traça un marc per a l’acció
Intenta donar contingut a les prioritats de salut establertes el 2002 per les UN i la OMS
Fa èmfasi en la necessitat d’insistir En l’envelliment saludable i també actiu
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Estratègia Envelliment i Salut OMS 2015
• Centrar-se en la promoció de la funció
– Optimitzar les trajectòries de capacitat intrínseca
– Fomentar i mantenir la capacitat funcional
• Orientar els serveis cap a l’atenció integrada i seguint el model d’ACP
– Fer plans d’atenció integrada
– Implantar avaluacions d’envelliment saludable
• Desenvolupar serveis d’atenció de llarga durada sanitaris i socials
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Envelliment
• Je voudrais mourirjeune le plus tardpossible.
• Eugène Marcel Prévost. 1862-1941
• Novelista i dramaturg francès
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Sumario
• Demografia de l’envelliment.
• L’estat de salut
• L’entorn laboral
70
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Trayectorias del envejecimiento
71Edad
Reserva funcional Envejecimiento normal
Envejecimiento satisfactorio
Envejecimiento acelerado
Desarrollo de fragilidad y discapacidad
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
72
Les definicions
• Deficiència
• Discapacitat
• Minusvàlua
• Deficiència
• Limitació per a realitzar activitats
• Restriccions en la participació
Discapacitat
CIDDE-80 CIF-2001
Corporal
Individual
Social
CIDDE: Clasificación Internacional de Deficiències, Discapacitats I MalaltiesCIF: Clasificació Internacional del Funcionament, Discapacitat I de la salut
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
73
Model de funcionament i de discapacitat (CIF)
Activitats
Condició de salut
Factors ambientals
Factors personals
Participació
Funcions i Estructurescorporals
En un domini concret el funcionament és o expressa una relació complexa entre la condició de salut i els factors contextuals
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Dependencia: el estado de carácter permanente en quese encuentran las personas que, por razones derivadasde la edad, la enfermedad o la discapacidad, y ligadas ala falta o a la pérdida de autonomía física, mental,intelectual o sensorial, precisan de la atención de otra uotras personas o ayudas importantes para realizaractividades básicas de la vida diaria o, en el caso de laspersonas con discapacidad intelectual o enfermedadmental, de otros apoyos para su autonomía personal.
Artículo 2.2. Llei 12. 2006
Definició de dependència.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Com esdevé la discapacitat ?
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Salut autopercebuda per grups
d’edat. Catalunya 2016.
27%
12%
3% 2% 2%
51%
46%
29%
18%
10%
20%
35%
46%
47%
39%
2%7%
19%
24%
38%
9% 12%
0 a 14 15 a 44 45 a 64 65 a 74 75 i més
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Excel·lent Molt bona Bona Regular Dolenta
Font: Enquesta de Salut de Catalunya. 2016
el 59% de les persones més grans de 65 anys (el 63% dels homes i el 56% de les dones) té una percepció positiva de la seva salut i només un 10% té una percepció negativa.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Valoració de l’estat de salut a les persones grans de Catalunya. 2014
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 i +
Homes Bo o molt bo
Homes Dolent o molt dolent
Dones Bo o molt bo
Dones Dolent o molt dolent
No es representes les persones que referexien tenin un estat de salut regular. Font:Població de 65 anys o més. Microdades de Enquesta Europea de Salut en Espanya (EESE). 2014
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Salut autopercebudade les persones grans. Europa. 2014.
48%30%22%
Lituània
Letònia
Portugal
Hongria
Croàcia
Polònia
Estònia
Eslovàquia
Romania
Bulgària
República Txeca
Eslovènia
Itàlia
Grècia
Xipre
Malta
Espanya
Finlandia
Alemània
França
Austria
Catalunya
Regne Unit
Luxemburg
Bèlgica
Islàndia
Dinamarca
Països Baixos
Suïssa
Irlanda
Noruega
Suècia
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%
Bo o molt bo Regular Dolent o molt dolentLes línies verticals indiquen la mitjana de la població de la Unió Europea (28 paísos)Font. Eurostat. Enquesta Europea de Salut (EESE). 2014. Població de 65 anys o més.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Problemes de salut crònics per sexe i grup d’edat.
79
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Prevalencia de demencia
• Afecta a 1 de cada 10 personas ≥ 70 años.
• Incremento con la edad.
• Más frecuente en mujeres.
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
65 a 74 75 i més
Persones amb limitacions
Persones amb limitacions greus
Dones amb limitacions
Dones amb limitacions greus
Homes amb limitacions
Homes amb limitacions greus
Les línies horitzontals indiquen les respectives prevalences en persones de 65 anys o més.
Font: ESCA 2016.
Segons l’ESCA de 2016, el 29% de les persones de 65 o més anys (32% de dones i 25% d’homes) presenten alguna limitació per a fer les activitats quotidianes
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Freqüència de limitacions a la gent gran. Catalunya.2016
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
83
La jerarquía en las AVD
LAS PERSONAS MAYORES CON DISCAPACIDAD EN LAS AVD EN ESPAÑA, SEGÚN ESTADO FUNCIONAL. ESTIMACIÓN AÑO 1999.
Situación funcional
Sólo AIVD 7,5% 31,9%
1-2 ABVD 8,6% 36,6%
3-4 ABVD 2,9% 12,2%
5-6 ABVD 2,9% 12,5%
Residentes asistidos 1,6% 6,8%
Total 23,5% 100,0%
Personas mayores
Personas mayores
con discapacidad en AVD
Fuente: Elaboración propia a partir del fichero de microdatos de la EDDSEl modelo de atención de las personas dependientes en España. Edad % Vida.2004
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
84
Patología y discapacidad
• Demencia 11,2 %
• Accidente Vascular Cerebral: 9,5 %
• Enfermedades Musculo esqueléticas: 8,9 %
• Enfermedades cardiovasculares: 5.0 %
• Cáncer: 2,4
Contribución años vividos con discapacidad
en personas de 60 y más años
Worl Health organization. Worl Health report 2003Shaping the future. Geneva:WHO.2003
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
85
1. Demència2. P. Audició3. P.Visió4. Artosi5. M. Cardiovasculars
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
86
1. Demència2. P. Audició3. P.Visió4. Artosi5. M. Cardiovasculars
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
© Fundació Salut i Envelliment | http://salut-envelliment.uab.cat | [email protected]
Esperem un gran creixement de conductors grans en els propers anys