DOSSIER TECNIQUES ORGANITZACIO I GESTIO 2008aferrer4/DOSSIER TECNIQUES ORGANITZACIO I...Unitat 3 :...

Seminari de Tecnologia

Matèria Optativa 3 ESO MO31 Tècniques d’Organització i Gestió

Curs 2008-2009 Professor : Antoni Ferrer i Fargues

Tècniques d’Organització i Gestió Matèria Optativa 3r ESO Tecnologia Curs 2008-2009 pàg.2

Seminari de Tecnologia

Matèria Optativa 3 ESO MO31 Tècniques d’Organització i Gestió

Index Introducció........................................................................................................................ 3 Unitat 1 : El mercat i la Producció ................................................................................... 3

1.1. Necessitats de productes, producció i consum ...................................................... 3 1.2. Educació per al consum......................................................................................... 6 1.3. El mercat................................................................................................................ 7 1.4. Distribució i comercialització de bens. ................................................................. 9 1.5. El preu d’un producte. ......................................................................................... 13 1.6. El llindar de rendabilitat . .................................................................................... 17

Unitat 2 : Les empreses, la comptabilitati el patrimoni.................................................. 19 2.1. L’empresa. ........................................................................................................... 19 2.2. Estructura de l’empresa. Organigrames............................................................... 20 2.3. Classificació de les empreses. ............................................................................. 22 2.4. Funcions dins de l’empresa. ................................................................................ 23 2.5. El Patrimoni......................................................................................................... 23 2.6. Comptes i Balanços. Resultats d’un període. ...................................................... 24 2.7. Els documents mercantils . .................................................................................. 27

Unitat 3 : La Organització industrial i el mon laboral.................................................... 36 3.1. La producció en sèrie .......................................................................................... 36 3.2. Mètodes d’organització. ...................................................................................... 37 3.3. El món laboral. .................................................................................................... 40

Fons d’informació .......................................................................................................... 49


Introducció El grau de benestar i el nivell de vida d’un país depenen , en gran part , de la capacitat empresarial i de treball dels seus habitants. Ja els fenicis van desenvolupar una cultura comercial a la vora de la Mediterrània gràcies a la seva capacitat de fer negocis i de proveir les poblacions de la costa dels productes bàsics , els quals es produïen en altres regions geogràfiques. El mateix es pot dir dels comerciants venecians del Renaixement. La Revolució Industrial del segle XIX va significar un profund canvi en el concepte de la producció i el consum iniciant-se el desenvolupament econòmic actual, desmesurat i que ultrapassa tots els límits i que posa el planeta al límit del desastre. Cal una reflexió que ens porti a una actitud més respectuosa amb el nostre entorn i solidaria amb la resta de la humanitat, sense que sigui necessari retornar a les cavernes. Aquest matèria Optativa s’ha preparat amb la finalitat de que l’alumnat conegui les necessitats humanes de producció i consum i prengui consciència de la necessitat de que aquesta producció i aquest consum siguin sostenibles. Que s’assumeixi que la organització i planificació racional del treball i la producció són una necessitat humana més en la societat actual. S’estudien els factors que incideixen més directament en el preu dels productes, es realitzen càlculs de preus i balanços de resultats senzills . S’aprèn a identificar , classificar i utilitzar els diferents documents mercantils i altres documents habituals en la vida de qualsevol ciutadà/na. S’estudien les empreses, com es creen, organitzen i gestionen. Finalment s’estudien els diferents sistemes de fabricació des del treball artesanal fins la fabricació en cadena , les cadenes de comercialització i distribució dels productes i quines decisions cal prendre a l’hora de consumir i quines actituds calen després de la producció i el consum : reducció, reciclatge o reutilització .

Unitat 1 : El mercat i la Producció 1.1. Necessitats de productes, producció i consum L’ésser humà ha hagut de tenir enginy al llarg de la història per afrontar les necessitats més bàsiques (alimentació, vestit, habitatge) i després a noves necessitats que han anat sorgint a mesura que les societats humanes anaven esdevenint cada cop més complexes. A partir del segle XX ha anat sorgint la potent influència de la publicitat per a dissenyar i


crear noves necessitats més aviat inventades que reals. Per això es defineix habitualment que : La Tecnologia s’encarrega de solucionar necessitats humanes per mitjà del procés tecnològic. Una necessitat humana és la sensació de mancança d’alguna cosa i el desig de satisfer-la. Es pot distingir les necessitats humanes entre les primàries o bàsiques i les secundaries .

Necessitats bàsiques o primàries: Són aquelles que necessita l‘ésser humà per sobreviure com ara l’alimentació, la beguda, l’habitatge i el vestit i el calçat. Ho són per a qualsevol ésser humà, amb matisos segons el clima on es visqui.

Necessitats secundàries : Són aquelles no fonamentals per la supervivència i que depenen de la cultura de la societat, la classe social, la professió, etc. En podem distingir 2 grups segons el nivell de justificació de la necessitat : socials i consumistes.

o Secundàries socials: Són les que cal satisfer per a viure amb normalitat dins del grup social del que es forma part : l’educació i la cultura, el temps d’oci, el transport, la sanitat, les comunicacions en serien exemples en una societat tipus europeu.

o Secundàries consumistes : Són aquelles perfectament prescindibles i que han estat més aviat imposades o inventades per la societat consumista i evidentment són típiques de les societats del món desenvolupat.

Activitat 1 : Reflexionem sobre la forma en que algunes necessitats bàsiques es van transformant en consumistes en el nostre model de societat : Per exemple : - El vestit és una necessitat bàsica o primària en la majoria de països. - El vestir amb roba que encaixi amb la personalitat, edat , sexe , etc és una

necessitat de tipus secundari social. - El vestir amb roba d’una determinada marca i que ultrapassi determinats

preus és una necessitat totalment consumista . Ara busca tu 5 exemples com aquest per a necessitats bàsiques o secundàries socials i justifica-ho.

.

.

.


.

. Els productes són el resultat final del procés de producció i amb els quals es pretén satisfer una necessitat del tipus que sigui. La producció és l’activitat econòmica mitjançant la qual s’obtenen els 2 tipus de productes : els bens i els serveis. Bens. N’hi ha de lliures i d’econòmics.

Els bens lliures existeixen en quantitats il·limitades a la natura, i tret d’excepcions no cal pagar. Per exemple : l’aire que respirem.

Els bens econòmics serveixen per satisfer alguna necessitat, existeixen en quantitats limitades i són coses tangibles, es a dir, que es poden tocar. Generalment tenen un valor de mercat i cal pagar per obtenir-los. Per exemple una llauna de refresc. N’hi ha de consum i de producció .

o Be de consum . Satisfan directament una necessitat : un paraigües , una bicicleta, una aspirina,.... etc

o Be de producció : no satisfà directament una necessitat i l’utilitza el sector productiu per a fabricar altres productes. Un exemple en son les matèries primeres, les màquines industrials , etc... En molts casos depèn de l’ús que es doni a un be per a que se’l consideri de consum o de producció. Exemple : llet per a consum directe o per a fabricar formatges.

Serveis. Activitats humanes que es destinen a satisfer necessitats directament. Són productes intangibles, es

a dir , que no existeixen directament. Exemples : el transport, la restauració, l’educació, companyies d’assegurances, bancs i caixes, agencies de viatges , etc.......

Activitat 2 . Classifica els següents elements en bens lliures, de consum, de producció o serveis : Una bicicleta, una taronja, una assegurança d’accident, una bombeta , un rotllo de tela, una tona de carbó, 100 Kg de farina per pastisseria, una llauna de refresc, les noticies del telenoticies, l’aigua de pluja,


una màquina d’emmotllar plàstics, un viatge en bus, la radiació solar, un CD de Ramones. Be lliure Be de consum Be de producció Servei

Una altra classificació considera els possibles bens o serveis com :

Materials/immaterials : exemples un cotxe/una patent Presents/futurs : la collita de blat d’aquest estiu / la collita de blat de l’any

que ve. Complementaris : Cotxe i benzina, impressora i tonner . Substitutius : ulleres o lentilles (l’un exclou a l’altre) Duradors / Fungibles (molts usos o un sol us) : un forn i una pizza.

Consum : Amb la producció obtenim bens i serveis. Quan satisfem una necessitat amb aquests els consumim. Per a molts economistes i empreses el consum i la seva estimulació és l’objectiu prioritari; però el consumidor ha de ser prou llest per a saber que necessita consumir i que no. Tots consumim en funció de la nostra situació econòmica i la nostra personalitat o cultura particular. 1.2. Educació per al consum. Els consumidors tenim una sèrie de drets i deures relacionats amb aquesta

activitat. L’ús i el consum de productes està protegit per la Constitució espanyola. I des de l’arribada de la Democràcia a Espanya s’han aprovat diferents lleis adreçades a defensar els drets dels consumidors. Per exemple l’any 1984 la Llei General per la defensa dels Consumidors i Usuaris, al 1993 la Llei que establia l’estatut del consumidor o la Llei catalana que establia l’Agència catalana del consum al 2004. Hi ha organitzacions de consumidors i usuaris com l’OCU i també oficines d’atenció al consumidor als Ajuntaments o Conselles Comarcals als que pots adreçar-te per plantejar lliurement els dubtes que tinguis relacionats amb els teus


drets com a consumidors i poden tramitar-te les reclamacions i denúncies pertinents si consideren que els teus drets com a consumidor han estat vulnerats. Els drets bàsics del consumidor es poden resumir en :

Protecció de la salut i la seguretat. Cap producte ha de suposar cap risc i si fos el cas cal que quedin molt clar quins són els riscos i com evitar-los.

Protecció dels interessos econòmics i socials. La publicitat no ha de ser enganyosa (especialment les promocions amb descomptes o amb regals).

Dret a la reparació de danys i perjudicis d’acord amb la garantia del producte.

Dret a la informació i la educació. Informació sobre característiques i composició. Normes d’ús del producte . Aquesta informació ha de ser totalment certa.

Dret a la representació per part de les associacions de consumidors. La seva funció es informar sobre el consum, rebre queixes i reclamacions i organitzar campanyes informatives.

Dret a la protecció davant situacions d’inferioritat, subordinació i d’indefensió.

Els consumidors i usuaris també hem de ser capaços de fer un consum racional i responsable , tenint present coses com :

Tenir un actitud ètica en el consum. Ser conscients que la nostra acció repercuteix en tota la societat. Moltes accions poden afavorir canvis socials i en el medi natural.

Prendre les pròpies decisions, sense pressions publicitàries ni sentint-se obligat a cap consum que no vulguem. No ens hem de disculpar ni buscar excuses.

Fer un consum responsable comença per una cosa tan senzilla com observar el nostre consum de cada dia. Moltes vegades el mateix sentit comú ens suggerirà canvis positius. No hem de tenir por o vergonya de prendre hàbits "estranys" en la nostra societat, com anar a comprar amb el cistell; el que hauria de ser estrany és que no siguin "normals".

Activitat 3. Fes una recerca d’informació i pregunta a persones del teu entorn familiar sobre quin és el significat dels termes consum responsable, sostenible o comerç solidari i quin grau de compromís hi té la gent. Redacta un text resumint la informació que has recopilat.

1.3. El mercat. Definim el mercat com : El lloc on es duu a terme l’intercanvi de bens entre diferents persones o entitats Els venedors, que ofereixen els seus productes o serveis constitueixen la oferta. Els possibles compradors la demanda. Considerem el preu com l’expressió en diners del valor del producte o el servei.


Llei de la oferta i la demanda. En els sistemes d’economia de mercat, aquest es regeix per unes regles econòmiques que determinen el preu dels productes i la producció en funció de la oferta i la demanda. Aquesta es pot explicar a partir de la observació d’aquest gràfic.

Observem que quan més petit és el preu més tendeix a créixer la demanda. En situacions d’augment desmesurat, tant d’oferta com de demanda en trobem amb situacions com :

Excedent : saturació del mercat per excés de producció (oferta) per sobre de la demanda.

Escassedat : Baixa oferta enfront una gran demanda. Això dispara els preus cap

amunt.

Quan la oferta i la demanda d’un producte coincideixen, podem dir que s’ha assolit l’equilibri del mercat. Si una empresa vol mantenir el preu dels seus productes , perquè siguin més competitius , malgrat les oscil·lacions del mercat, haurà de variar el seu percentatge de benefici donat que baixar costos és molt lent i difícil. Observant el gràfic podem prendre com referència un preu inicial P1. Si es dóna una situació d’excedent, on Q0 > Qd veiem que els preus tendeixen a baixar. Al baixar, creix la demanda , ja que el producte torna a ser més atractiu i aleshores Q0 ↔ Qd . Si el preu inicial fos P2 , l’oferta Q0‘< Qd‘ i el preu tendirà a pujar, Ja què hi ha una situació d’escassetat. Aleshores el preu farà que baixi Qd‘ però pujarà Q0‘ .Així, quan baixen els preus , tendeix a pujar la demanda i quan els preus pugen, lògicament la demanda tendeix a baixar. Evolució de a demanda. Depèn dels següents factors :

Els preus El nivell de renda del país Preus d’altres bens (oferta

alternativa) Gustos personals

Evolució de la oferta. Depèn dels següents factors:

El benefici pretès. Variacions salarials. Costos d’implantació del

producte.


Activitat 4. En els següents mercats, qui fa la oferta i qui fa la demanda (especifica el tipus de venedor i el tipus de client):

Mercat Oferta Demanda Llavors de blat Grues de construcció Sucs de fruita Llibres de lectura Vestits de núvia Viatges al Carib Neveres domèstiques Neveres per restaurants Bombetes elèctriques Energia elèctrica Crèdits hipotecaris Farina de blat Borsa (accions) Biodiesel Menú del dia Pisos de 35 m2

Tipus de mercats : Segons intervenció estatal.

Intervingut . L’estat planifica la producció (què, quan i per a qui) . Tendeix a crear monopolis.

Lliure mercat . Situació de lliure competència. L’estat no intervé, sols es regula per la Llei de la oferta i la demanda.

Economia mixta . Hi ha un mínim control estatal amb l’objectiu de controlar atur, inflació i garantir els serveis social bàsics.

Segons competència entre empreses.

Monopoli . Situació del mercat en que una sola empresa determina l’oferta del sector.

Oligopoli. Situació en que un nombre petit

d’empreses venen un producte o servei concret. (entre 2 i 15 aprox.)

Lliure competència o competència perfecta. Situació en que moltes empreses aporten la oferta. Les empreses ajusten els seus preus per aconseguir vendre els productes i molts cops tenen que oferir la millor qualitat per competir amb les altres empreses.


Activitat 5. Anota a les columnes corresponents quina és la situació actual a l’estat espanyol segons nivell de competència i d’intervenció estatal.

Mercat Intervenció estatal Nivell de competència Telefonia mòbil Venda d’aliments Automòbils Energia elèctrica Connexió a línia telefònica

Benzina Transport ferroviari Canals de televisió - Públic:

- Privat :

Bancs i Caixes Cosmètica Educació - Públic:

- Privat :

Companyies d’aviació 1.4. Distribució i comercialització de bens. Definim comercialització com : El procés pel qual els productes passen des centres de producció a les seves destinacions de consum i la seva venda. Fa possible l’especialitzacio de la producció. Aquesta acció de fer arribar la producció fins al consum és la distribució . Les tasques d’un sistema de distribució són : XARXA DE DISTRIBUCIÓ Estableix canals de distribució per traslladar el producte des de

la fàbrica fins al consum. COMERCIALITZACIÓ Embalatge. Instal·lació . Muntatge. Facturació. Cobrament de la

mercaderia. SERVEIS Servei tècnic: recanvis, manteniment i reparacions. COMUNICACIÓ Promoció i publicitat dels productes. Aquesta distribució es pot fer amb xarxa pròpia o venda directa o be a través d’intermediaris (majoristes i minoristes). El terme comerç fa tant referència al lloc físic on el consumidor pot adquirir un be econòmic com a la mateixa activitat comercial.


Classificació dels comerços

Independent Comerç majorista o detallista que fa la seva activitat de forma autònoma.

Magatzems de distribució Comerços

associacions horitzontals Diverses botigues d’un mateix propietari

Associat

Associacions verticals Cadenes de botigues formades per majoristes i detallistes.

Forma d’associació

Integrat Grans empreses integren les funcions de majorista i detallista

Cooperatives de consum Grans magatzems Hipermercats

Amb establiment Comerços tradicionals Autoserveis

Venda personal

Sense establiment Venda a domicili Venda ambulant Venda en reunions

Per correu o telèfon Mitjançant catàlegs, premsa , radio i televisió

Empreses de venda a distància

Forma de venda.

Venda a distància

Venda automàtica Màquines expenedores

La comercialització i distribució requereix una planificació prèvia que inclou els següents passos :

La definició del producte : Característiques, envàs, embalatge, muntatge, instal·lació,.....

Preu de venda (PVP) Planificació de la distribució : Decidir canals de distribució,llocs

d’emmagatzematge, condicions de cobrament,.... Publicitat : Missatges publicitaris o accions de promoció del producte.

Anem a estudiar-los en detall :

La definició del producte . 1. Disseny : anatòmic, funcional, tècnic, estètic. Aspectes econòmics

i socials. 2. Envàs i embalatge. Afavoreix : la protecció del producte, el control

de l’emmagatzematge i el seu apilat en magatzem. 3. Qualitat . Tècnica : segons les normatives vigents. Pràctica : la

percepció per part dels clients de com els soluciona la vida.


4. Marca comercial : Identifica el producte enfront la competència.

Ha de ser fàcil de recordar i pronunciar. Distribució i preu de venda (PVP) :

Una bona planificació evita costos que repercuteixen sobre el producte. Les operacions que acostumen a fer els distribuïdors son : emmagatzematge, envasat, etiquetat, conservació, transport, publicitat i l’atenció al consumidor.

Publicitat , promoció de vendes i relacions públiques. Emissió de missatges sobre el producte per donar-lo a conèixer, atreure l’atenció del comprador o mantenir l’interès. Són tècniques molt sofisticades d’informació unidireccional i intencionals. Segons l’emissor i l’objectiu de la campanya podem classificar la publicitat en :

Emissor Objectius De llançament Donar a conèixer Institucional . Els

ens públics. De manteniment Recordar l’existència De prestigi Realçar al imatge Privada . Les

empreses Genèrica Augmentar el consum Col·lectiva. Grups d’empreses

Competititva Destacar característiques diferencials del producte o l’empresa

La promoció de vendes consisteix en donar a conèixer els productes en els llocs de consum : ofertes especials, mostres gratuïtes o degustacions, descomptes, premis, etc... Les accions de relacions públiques consisteixen en promocionar la imatge de l’empresa amb noticies a la premsa, esments en noticies, exposicions, pel·lícules de cinema, competències esportives (patrocini) , fires , internet,...


Activitat 6 . Fes l’estudi del mercat d’un producte i redacta un informe seguint aquest esquema :

ANÀLISI D’UN PRODUCTE PRODUCTE (nom) :

MARQUES QUE EL COMERCIALITZEN :

COM ES COMERCIALITZA ( envasat, a dojo, en mercats, botigues especialitzades, hipermercats, supermercats) ? Evolució del producte fins als nostres dies . Necessitats que satisfà (quines? ; primàries, secundàries socials, secundàries consumistes)

És un bé econòmic ? Existeix també com a bé lliure ?

CLASSIFICACIÓ : (material/immaterial; present/futur; de consum/de producció; consumible/permanent .......) ESTUDI DELS FACTORS DETERMINANTS DEL CONSUM: a). Funciona amb electricitat ? b). Es produeix en sèrie ? c). Es difon mitjançant agressives campanyes de màrqueting? d). S’usa sovint la tècnica de la venda a terminis? Quins drets del consumidor podrien més fàcilment ser vulnerats en la comercialització i consum d’aquest producte ? El preu és estable o variable ? Quin és el preu aproximat en el mercat ?

(mitjana de diferents marques)

L’oferta i la demanda de que depenen ?


1.5. El preu d’un producte. El preu d’un producte són els diners que caldrà pagar per adquirir-lo o per a rebre el corresponent servei. Aquesta quantitat expressa també el seu valor econòmic i quant valuós és en el mercat. Aquest preu depèn de molts factors. Segons les teories de mercat hauria de marcar-lo la oferta i la demanda. Però normalment el marca el proveïdor que busca el màxim benefici. El determinen :

La demanda (més demanda = més ganes de pagar).

El preu de la competència . El cost del producte. El benefici pretès.

De forma pràctica el preu el venda d’un producte el podem calcular a partir dels costos de producció i del benefici esperat. A més caldrà considerar els possibles impostos amb que estigui gravat el seu consum. Cost d’un producte. Són les quantitats de diners invertides pel productor o fabricant . N’hem de considerar de 2 tipus :

Costos fixes (CF): Són quantitats constants i són independents del volum de producció . Exemples : una campanya publicitària, despeses d’oficina, quota fixa de l’electricitat o el telèfon, lloguer de locals, ma d’obra fixa, inversions en maquinària o instal·lacions.

Costos fixes (CV): Originats per l’activitat productiva . Exemples : matèries primeres, mà d’obra temporal, consum elèctric a la planta de producció,.... Varien sempre amb la producció.

Costos Totals (CT): Suma del total de costos fixes i variables :

VFT CCC +=


Activitat 7. Classifica les següents despeses d’una empresa en Costos fixes o Costos variables : Primeres matèries, Electricitat consumida a l’oficina, Electricitat consumida a la planta de producció, Publicitat, Crèdits del banc, Nòmina treballadors fixes, Nòmina treballadors temporada fabricació, Amortitzacions, Instal·lacions, equips informàtics, embalatges . Costos Fixes Costos variables

Benefici (o Ingressos Nets). És el guany que s’obté en la comercialització del producte . Se sol expressar en % per establir comparació amb altres indicadors de guany econòmic. El benefici total és la quantitat de diners (€) que s’han obtingut en total i també se’l coneix com Ingressos nets i es simbolitza per les lletres B o IN . Ingressos Bruts (IB) . Quan es ven el producte en el seu preu com hem vist hi van inclosos tant els costos de producció com els beneficis que es volen obtenir. El preu que es cobra per cada producte és aquesta suma i per tant la quantitat total recollida per l’empresa inclou la suma de costos més beneficis. Aquesta quantitat rep el nom d’ingressos bruts, per diferencia-ho dels ingressos nets, que és el marge de benefici que queda despès de recuperar els costos o inversions :

O

Preu de venda (P). És el resultat de sumar les costos totals al benefici total i dividit pel total d’unitats fabricades (n) o el que seria el mateix , dividir els ingressos bruts entre les unitats fabricades :

Si els Beneficis estan expressats en % ,aleshores podem aplicar :

NTB ICI += BCI TB +=

nI

nBCP BT =

+=


On %Bu és el Benefici expressat en coeficient unitari. Això es determina a partir del % dividit

entre 100. Per exemple un 30% seria 30/100=0,3. Doncs be 1+%Bu seria 1+0,3=1,3.

Impostos (I). N’hi ha de càrrega directa sobre el ciutadà (Impostos directes), que es paguen pel simple fet de tenir un determinat patrimoni (exemple : un cotxe = impost municipal de circulació de vehicles, una casa = contribució urbana, taxa de recollida d’escombreries) o uns determinats ingressos (exemples : per cobrar un sou en nòmina = IRPF , un negoci = IAE, etc...). Aquests impostos no afecten directament al consum, si be alguna empresa els pot comptabilitzar en l’activitat econòmica com una despesa més. Ara bé hi ha altres impostos que graven

directament el consum de determinats productes (Impostos indirectes) i que els paga el consumidor. Els dos més habituals són l’Impost obre el valor afegit (IVA) o l’Impost sobre el consum d’energia (ICE) que per exemple abonem al pagar la facturació elèctrica. Les empreses no es queden amb l’import d’aquests impostos, sinó que la seva missió és cobrar-los i després liquidar-los a Hisenda. Impost sobre valor afegit (IVA) . És un impost sobre la venda i el consum. Actualment hi ha 3 tipus :

El tipus general (16%). El tipus reduït (7%) . Per

exemple la compra d’un habitatge de nova construcció i l’alimentació.

El tipus superreduït (4%) que s’aplica en alguns productes bàsics com els medicaments.

El tipus a aplicar en cada cas el fixen els governs. Alguns serveis públics n’estan exempts com la sanitat, l’educació i els serveis culturals.

nuBCP T )%1·( +

=


Activitat 8 . Quin tipus d’IVA cal aplicar als productes següents, i diguis si pot ser que pagui al mateix temps algun altre tipus d’impost : Producte Tipus

IVA (%)

Altres impostos

Uns pantalons Un CD de música Un pis de 4 dormitoris Una novel·la Una caixa d’aspirines L’assegurança del cotxe Una bombona de gas butà La visita al metge Un sofà de 3 places Un dinar en un restaurant Un Kilogram de llenties Un servei de perruqueria Gasolina pel ciclomotor La matricula a la universitat El consum d’energia elèctrica Preu de venda al Púbic (PvP). Preu que té que pagar el consumidor , inclou el preu de venda, més els impostos .

Activitat 9. Una empresa fabrica 20.000 unitats d’un producte, per la fabricació del qual s’han invertit 120.202,42€ en costos fixes i 90.151,82€ en costos variables i es pretén un 15% de benefici.

a. Quin és el preu de venda (P) del producte? b. Quin serà el PvP de cada unitat si se li aplica un IVA del 16%?

Activitat 10. Per a la fabricació de 10.000 pantalons texans de l marca BLUJIN’S s’han realitzat unes inversions de 100.000€ en costos fixes i 120.000€ en costos variables. Si el fabricant espera obtenir un benefici del 20% , quin haurà de ser el preu de venda de cada pantaló sense IVA ? I amb un 16% d’IVA ? Amortització (%A). Les inversions en maquinaria, edificis i instal·lacions és un capital quina inversió acostuma a durar uns anys. Com que el cost del producte es revisa i es calcula de nou cada cert temps, generalment cada any o temporada, les empreses compten com a cost fix només una part del cost total i que generalment s’expressa en %. Aquesta part comptabilitzada com a cost fix s’anomena amortització (% d’amortització anual).

IPPvP +=


Activitat 11. Quin import cal incloure com a cost fix en el càlcul del PvP d’un producte si es considera una amortització del 21% en el cas en el cas d’una inversió en maquinària que s’ha elevat a 378.000€ ? Quants anys es trigarà a amortitzar la maquinaria del tot ? Activitat 12. L’empresa PIZZA-MOON produeix 500.000 pizzes cada any. Disposa d’una maquinaria i unes instal·lacions valorades en 180.000€ i 60.000€ respectivament. Les despeses que la producció li ocasiona són les següents : 1,12€ en matèries primeres per cada pizza, 180.000€ en personal , 3.600€ en energia elèctrica, 4320€ en publicitat i 536€ en despeses financeres. Si amortitza la maquinària en un 18%, les instal·lacions en un 12%,vol obtenir un benefici del 25% i l’IVA aplicat és del tipus superreduït, quin és el preu de venda al públic d’una pizza ? Activitat 13. El fabricant de cadires SKAYDUR fabrica 12.000 unitats, i té una despesa de 5.300€ en energia , 23,57€ per cadira en primeres matèries , una nòmina de personal de 300.000€ , els interessos dels bancs suposen 6.200€ i les despeses en publicitat pugen a 3.630€. Les inversions en maquinària suposen 753.000€ i les instal·lacions 73.000€.

a. Calcula el PvP per cada cadira si es vol obtenir un benefici del 36% i l’IVA que s’aplica és el 16%. L’amortització anual de la maquinària és el 10% i la de les instal·lacions del 8%.

1.6. El llindar de rendabilitat . Es defineix el llindar de rendabilitat com : El punt en que el volum d’ingressos per vendes de l’empresa cobreix totes les despeses necessàries per dur-los a terme.

Es a dir és el punt neutre sense pèrdues ni guanys i a partir d’aquest punt podem parlar de que s’han cobert despeses i comencem a tenir guanys nets. Numèricament , el llindar de rendabilitat es representa com la quantitat d’unitats venudes per a poder començar a obtenir guanys, per tant és un nombre d’unitats venudes que es representa amb la lletra N. I es pot calcula amb la formula :

B

T

ICnN ·

=


Activitat 14. L’empresa de fabricació de conservants per a productes càrnics “STOP Salmonel·la “ ha previst per al període fabricació de 6 mesos les següents despeses : - Despeses d’implantació (inversions) : 120.200€ - Compra de matèries primeres : 180.303,6€ - Facturació electricitat oficines : 1.12€ - Facturació electricitat planta fabricació: 1.923,3€ - Impostos directes : 1.082€ - Despeses personal fix : 72.121,5€ - Despeses personal eventual : 48.808€ - Despeses distribució producte : 66.111,3€ - Despeses publicitat : 180.303,6€ - Telèfon i altres serveis : 2.404€ - Lloguer de locals : 3.606€ Calcula : a. Els costos fixes i els costos variables per separat. b. Els costos totals. c. El llindar de rendabilitat per a 100.000 unitats fabricades si treballem amb

un benefici del 16%. d. El PvP amb un 16% d’IVA. e. El benefici total (Ingressos Nets) . Activitat 15. Anàlisi d’un producte(II) : Redacta un informe que sigui la continuació del que vas fer per analitzar la comercialització d’un producte a l’activitat 6 responent aquestes noves qüestions : a. Formes habituals d’associació i venda d’aquest producte . b. Estudi del disseny , envasat , qualitat i marques d’aquest producte . c. Dissenya una campanya publicitària per llançar una nova marca que entra

en aquest mercat utilitzant com a mínim 2 tècniques publicitàries : cartell publicitari (dibuixa’l) spot televisiu (escriu el guió) , promoció (un xou impactant a un supermercat) o el disseny d’activitats de relacions públiques.

Activitat 16. Estudi d’un país . Fes l’estudi sobre l’economia d’un País , Regió , Comunitat Autònoma, Comarca; Municipi, etc..... basant-te en : - Sector Primari : Boscos, selves o altres recursos

naturals, Agricultura i Ramaderia, Pesca , Mineria, Extracció d’energia (Urani, Petroli, etc...)

- Sector Secundari (indústries) - Sector Terciari (Serveis, transport, banca,.....) Fes un mapa assenyalant aquests recursos. Redacta un informe amb les dades recollides. Activitat 17. Repassa els conceptes de sector productiu : primari, secundari i terciari estudiat en cursos anteriors. Fes un llistat de 10 activitats de cadascun dels 3 sectors .


Unitat 2 : Les empreses, la comptabilitat i el patrimoni. 2.1. L’empresa. Empresa . Unitat de producció organitzada i amb ànim de lucre que es dedica a la comercialització , producció o distribució de bens i serveis. Objectius d’una empresa : Obtenir el màxim benefici, produir els millors productes amb la millor tecnologia i els menors costos, en les millors condicions laborals pe als seus treballadors i amb el mínim impacte sobre el medi ambient. Els elements que la formen :

Empresari . Persona física o jurídica que assumeix la responsabilitat de l’empresa (a canvi del màxim benefici).

Treballadors . Aporten el treball a canvi d’una compensació econòmica que pot ser el seu salari o també incentius a canvi de producció o beneficis.

Capital . Recursos materials i financers de l’empresa. Organització. Factors de planificació.

Procés de creació d’una empresa :


Activitat 18. Estudi de creació d’una empresa: Estudi del mercat i estudi de viabilitat global. A partir de la pauta següent :

Activitat a desenvolupar per l’empresa. Quins productes similars hi ha en el mercat ? . Si es tracta d’un producte

nou, o bé quins ofereix la competència si ja es troba en procés de producció ?

Quina gent ( perfil de com viuen) pot estar interessada en el producte ? Quin poder adquisitiu tenen ?

Estudia la competència : té cap punt feble ? (preus alts, baixa qualitat,...). Té cap sector del mercat on no arriba prou bé ? . Com el distribueix . Podem trobar un canal de comercialització més adient o més innovador ?

Podríem treure després altres productes dins la mateixa línia ? Quins ? REDACTA l’informe de l’estudi de mercat . Reflexa l’activitat

empresarial definitiva i els seus objectius concrets. Activitat 19. Estudi de creació d’una empresa (II):

L’inversió inicial serà alta, mitja, baixa ? Trigarà molt de temps a obtenir beneficis ? Com finançarem l’empresa : de la nostra butxaca, amb préstecs, subvencions ... ?

Com organitzarem el procés : fabricació artesanal, en sèrie. Automatitzat, mecanitzat. Molta o poca ma d’obra . Necessitarem edificis molt grans o no ? Molta maquinària especial o poca ? .

L’activitat d’aquesta empres pot tenir conseqüències sobre la salut pública o el medi ambient ? . Hi ha lleis que en especial haguem de complir en aquest aspecte ?

On situarem la fàbrica ? En un barri amb molta conflictivitat laboral ? Trobarem la ma d’obra qualificada a un preu raonable ?

REDACTA l’informe de l’estudi de viabilitat global. 2.2. Estructura de l’empresa. Organigrames. Organigrama . Representació gràfica d’una estructura organitzativa. Requisits : claredat, exactitud, senzillesa i comprensibilitat. Tipus : Vertical o lineal (com l’exercit ) , horitzontal o funcional (com l’institut) circular (semblant a Internet) o mixta (d’Staff, que combina alguna cosa de totes les altres).

Estructura vertical o lineal . Es basa en una jerarquia rígida i en la subordinació de cada element al seu immediat superior. (ex. Exercits) . Pretén assegurar la disciplina . Les funcions i responsabilitats estan molt clares. NIVELLS.


Estructura horitzontal o funcional. Agrupa nivells per tasques

homogènies. Cada òrgan o departament es distingeix per la seva missió . Busca especialització i dóna flexibilitat en l’ordre jeràrquic.

Estructura circular. En la zona central hi ha la zona de més responsabilitat. Cap a l’exterior els nivells són més subordinats.

Estructura mixta o d’Staff. Staff vol dir més o menys estar major o equip principal. Combina l’estructura lineal amb la funcional o la circular si cal. Apareixen els assessors que no tenen autoritat executiva, però si de criteri.

GERENT

Departament de Programes

Departament de Marqueting

Departament de Comptes

Departament de personal

Departament de fabricació

Assessoria financera

Assessoria jurídica

Model d’organització d’Staff Activitat 20. Confecciona l’organigrama d’una empresa que s’estructura en 4 direccions : la comercial, l’administrativa, la tècnica i la financera. De la d. Comercial depenen els departaments de compres, vendes, relacions públiques i de màrqueting. De la D. Financera depèn Tresoreria. De la D. Administrativa depenen Secretària i Comptabilitat. De la D. Tècnica depenen : Personal, Fabricació, Programes, Manteniment, Oficina Tècnica i Organització. A més disposa d’una assessoria jurídica adjunta a Gerència. L’empresa la dirigeix un Director Gerent subordinat a un President de la companyia . Activitat 20. Una empresa que es dedica a la comercialització de fruites i derivats està dirigida per un Director Gerent. Aquest disposa d’un Staff de 3 assessors : el comercial , el que agrupa les funcions jurídica i laboral (un buffet d’advocats) , i el que assumeix la comptable i financera (una entitat bancària). Els departaments que dirigeix personalment són el Financer, el d’Administració i el Laboral . Un Cap de Planta fa les funcions de Cap de la resta de Departaments i en absència del Director Gerent assumeix les seves funcions de forma interina. Els Departaments assumits pel Cap de Planta són : Cap de Moll de càrrega i descàrrega (que a la seva vegada gestiona : Recepció i/o expedició de mercaderies) , Cap de la zona de cambres frigorífiques (control d’Stocks i laboratoris de control de procés i de qualitat), El cap de Manteniment de les instal·lacions i el cap de Producció i personal (Organització i Fabricació). Confecciona el diagrama.


2.3. Classificació de les empreses. Es poden classificar segons la grandària (artesanals, petites i mitjanes (PYMES) i grans). O també segons el sector productiu (primari, secundari i terciari). Però també es poden classificar segons la naturalesa jurídica :

Empreses privades: pertanyen a particulars: o Individuals : Són propietat d’una persona física (empresari) .

Socials : Propietat d’una o més persones jurídiques i que pren forma de societat.

o Societat Col·lectiva . Els socis responen personalment de forma il·limitada . Són petites empreses semblants a les individuals.

o Societat comanditària. Socis amb responsabilitat il·limitada (col·lectius) i socis que només aporten capital, però no el poden gestionar. En tots dos casos s’abrevien com “i cia.” o bé com “and Co.”.

o Societat de responsabilitat limitada. La responsabilitat està limitada al valor de les aportacions (% en el negoci) Se’n diuen participacions. Els socis no responen personalment dels deutes. El màxim de socis és 50. Les sigles amb que se la identifica són “SL” o “LTD”.

o Societat anònima. Societat capitalista. El capital es divideix en accions. Els socis no responen personalment dels deutes. Es regeixen democràticament (?): cada acció és un vot . Grans empreses. Les seves sigles “SA”, “Corp.” o “Inc.”.

o Societat Cooperativa. Capital variable sense ànim de lucre. Busca finalitats econòmico-socials. HI ha llibertat d’associació. Cada soci és un vot (democràcia ?). Tipus : De producció, de venda, de consum o laboral.

o Societat anònima laboral . Per a treballadors en atur que aporten com a mínim el 51% del capital “SAL”

o Empreses públiques. Pertanyen a l’Estat (o a les Comunitats Autònomes o Ajuntaments). En els darrers anys algunes han estat privatitzades . Ex. Ferrocarrils de la Generalitat, RENFE, Loteries de l’Estat, IBERIA, Correus, ....etc.


2.4. Funcions dins de l’empresa.

Són les operacions que es porten a terme dins de l’empresa i agrupades per les àrees en que s’acostuma a organitzar l’empresa .

Funció comercial (o Àrea comercial). Compres i vendes de productes .

o Secció de compres. S’encarrega de que hi hagi sempre matèries primeres disponibles.

o Secció de vendes. Estudis de mercat, publicitat, distribució i política de vendes.

Funció Tècnica. (o Àrea de Producció). S’encarrega dels processos de fabricació, estudi i disseny de productes, fabricació (organització i programes de control), control de qualitat, manteniment d’equips i instal·lacions.

Funció Financera. Controla i gestiona els diners , obtenir capital, controlar cobraments i pagaments i la comptabilitat i la fiscalitat.

Funció Administrativa.(Direcció i administració). Normalment dirigeix l’empresa :decideix, organitza, comunica, planifica, controla,....

Funció Social (Àrea de recursos humans). Gestió del personal de l’empresa , contractació i acomiadament, normatives de seguretat, formació del personal.

2.5. El Patrimoni. Per a desenvolupar la seva activitat l’empresa ha de tenir un cert nivell de riquesa. Aquest nivell de riquesa es coneix com a Patrimoni. Patrimoni o element patrimonial és el conjunt de bens, drets i obligacions de l’empresa que li permeten desenvolupar la seva activitat. Aquest es pot dividir en :

Bens . Productes fabricats i infrastructura per a produir-los : primeres matèries, , stocks de magatzem, instal·lacions, edificis, maquinària....

Drets : Conjunt de deutes a favor de l’empresa pendents de cobrament. Obligacions : Conjunt de pagaments que ha de fer l’empresa : préstecs

bancaris, deutes , proveïdors,..... I compleix l’equació següent: Patrimoni = Actiu + Passiu + Net Patrimonial D’on:

Actiu : Bens i drets. Passiu : Deutes o obligacions. Net Patrimonial : Recursos propis de l’empresa. Capital, reserves i

beneficis. i per tant podem dir que : Actiu = Passiu + Net Patrimonial O Patrimoni net = (Bens + Drets)- Obligacions [Pn = (B+D)-O]


2.6. Comptes i Balanços. Resultats d’un període.

Actiu i passiu experimenten variacions al llarg de la vida d’una empresa. La necessitat de registrar aquestes variacions dóna pas al desplegament de la comptabilitat. Els elements conceptuals de la comptabilitat són els comptes i els balanços.

Comptes . Anoten les variacions que afecten únicament els valors patrimonials que representen. Així , doncs, són comptes de l’actiu els edificis, la maquinària, els clients, la caixa, .. etc. I són comptes del passiu el capital, els préstecs, els proveïdors.

Balanç . Representa la situació patrimonial d’una empresa en un moment determinat. Expressa tant per l’actiu i el passiu una data concreta. Reflecteix una situació estàtica, per això es pot dir que es com una fotografia de la empresa en una data concreta.

Activitat 21. Calcula el patrimoni net d’una empresa que té els elements patrimonials següents : Factures de clients per un import de 670€, uns terrenys valorats en 12000€, un crèdit per valor de 8000€ concedit per un banc, maquinària valorada en 10000€ , un edifici valorat en 240000€. Primer classifica els elements patrimonials en : Bens Drets Obligacions

Total Total Total I aplica la fórmula Pn=(B+D)-O Activitat 22. Una empresa disposa d’uns edificis valorats en 240000€, factures pendents de pagar als proveïdors per valor de 2000€, maquinària valorada en 90000€, el banc li ha concedit un crèdit per valor de 20000€, unes factures de clients pendents de cobrament de 3000€ i un mobiliari valorat en 16000€. Quin és el patrimoni net d’aquesta empresa ?


Resultats d’un període . Un dels objectius de la comptabilitat és el càlcul del resultat econòmic, que consisteix a determinar el benefici o les pèrdues al final d’un període. Aquest resultat es calcula normalment una vegada a l’any . La diferència entre els ingressos i les despeses serà aquest resultat econòmic. Si els ingressos són superiors a les despeses el resultat serà positiu i hi hauran beneficis. Si al contrari, les despeses superen els ingresso, el resultat serà negatiu i hi hauran pèrdues. L’empresa registra els ingressos en un compte específic d’ingressos i les despeses en un altre compte específic. Al tancar l’exercici el resultat es reflexa resumidament en el Compte de Pèrdues i Guanys. Aquest compte es presenta en una taula de 2 columnes, la de l’esquerra nomenada Deure, reflexa les despeses, la de la dreta nomenada Haver, reflexa els ingressos . Aquí n’hi ha un exemple :

Speculation SL. Compte de pèrdues i guanys. Deure Haver Compres de mercaderies 30050,61€ Ingressos vendes 126212,54€Sous i salaris 63106,27€ Lloguers 9015,18€ Subministraments 7212,15€ Transports 4808,10€ Interessos financers 3005,06€ Total despeses 117197,36€ Total ingressos 126212,54€Resultat = Ingressos - despeses . Guany = 126212,54- 117197,36 = 9015,18€ En canvi, el Balanç expressa la situació patrimonial d’una empresa en un moment concret. Es a dir quin és el seu valor patrimonial i com està repartit. En El balanç, els saldos dels diferents comptes s’agrupen en les dues grans masses patrimonials : l’actiu i el passiu. Els saldos dels comptes de l’actiu es posen a l’esquerra , mentre que els dels comptes del passiu i del patrimoni net es posen a la dreta. Al final, la suma de tots els comptes de l’actiu i del passiu i net patrimonial han de donar igual, ja que el passiu expressa les fonts de finançament (d’on s’han obtingut els diners) i l’actiu representa en que s’han invertit aquests diners. Exemple de Balanç . Actiu Passiu Immobilitzat material Construccions Maquinària Mobiliari Elements de transport Equips informàtics Existències Producte acabat Realitzable Clients Disponible Bancs c/c Caixa

5000€3000€1000€500€

1000€

1000€

850€

500€ 250€

No Exigible Capital Social Exigible llarg termini Deutes bancaris Creditors diversos Exigible curt termini Proveïdors

5000€

4000€3000€

1100€

Total actiu 13100€ Total Passiu 13100€


Activitat 23. L’empresa Adhesius de la Segarra SL demana un crèdit a la Caixa de l’Anoia per a poder pagar la construcció d’una nau industrial. El responsable de l’oficina li demana un Balanç de patrimoni per estudiar si procedeix concedir-li el crèdit. Els saldos dels comptes són els següents : Vehicles : 40000€, mobiliari : 23000€, Capital social : 800000€, Bancs c/c : 9200€, Clients : 2100€, Proveïdors : 3500€, Edificis : 270000€, Pèrdues i guanys : +15300€, Maquinària : 230000€, Creditors diversos : 1400€, Matèries primeres : 6500€. Representa les formes en forma de Balanç Patrimonial i comprova que es produeix l’equilibri patrimonial (que actiu i passiu sumen igual). Activitat 24. Cupper SA és una empresa de Memphis que es dedica a subministrar contactes de coure per a circuits integrats. Els saldos dels diferents comptes a 31 de desembre són els següents (expressats en $ USA): - Ingressos per vendes : 21000$ - Sous i salaris : 10500$ - Matèries primeres : 5000$ - Lloguer d’una nau industrial : 1500$ - Facturació de llum, aigua, gas, telèfon : 1200$ - Transports : 800$ - Despeses financeres : 500$ Presenta el compte de Pèrdues i guanys d’aquesta empresa i determina el resultat del període. Busca el canvi en el dia d’avui del $ USA i expressa el resultat del període en €. Distribució del balanç patrimonial per al seu estudi . Es poden agrupar segons els següents conceptes :

CAPITAL PROPI (Cp) Capitals invertits Reserves i increments de capital Beneficis retinguts

ACTIU FIX(Af) Material (Edificis, instal·lacions, maquinària) Immaterial (Llicències, patents, software,..) Financer (despeses financeres) Despeses amortitzables (despeses que abarquen més d’un exercici econòmic)

DEUTES o EXIGIBLE LLARG TERMINI (Elt) Deutes amortitzables en períodes llargs de temps (Varis anys)

ACTIU CIRCULANT (Ac) - Existències o Stocks (matèries primeres i

producte acabat) (Ex) - Realitzable (Clients que ens deuen) (Re) - Disponible (Tresoreria = diners

disponibles) (Dis)

DEUTES o EXIGIBLE CURT TERMINI (Ect) Deutes de crèdits de ràpida amortització (menys d’un any) Proveïdors (deutes pendents pagar sense interessos). És l’exigible realitzable.

Un cop agrupats aquest comptes es poden aplicar ratis, que són formules matemàtiques per a estudiar el balanç.

RATI DE TRESORERIA o ÀCID TEST

CTExigiblealitzableDisponible

EctDisRT

_)Re(Re +

=+

= Si RT<0,8 hi ha perill de suspensió de

pagaments. Si RT>1 hi ha poc recurs al crèdit i és una empresa amb poc marge de maniobra. Entre 0,8 i 1 ; òptim.


RATI DE SOLVENCIA O DE LIQUIDESA.

iterCurtExigiblecirculantActiu

EctAcRs

min__)_(

== , El valor correcte de RS = 1,8 o 2; en aquests

condicions l’empresa sembla solvent. RATI DE GARANTIA

erealitzablExigibleerealitzablActiu

EctRG

_)_(

(Re)Re

== , Valor correcte de RG>1,5 a 2,5 ; Si és

inferior a 1,5 hi ha perill de fer fallida. ACTIVITAT 25 . L’empresa d’exportacions Gorrons SA presenta el següent balanç patrimonial : Actiu Passiu Maquinària Instal·lacions Edificis Mobiliari Accions Telefònica Existències comercials Clients Deutors Efectes comercials a cobrar Banc cc Caixa

20000€ 15000€ 60000€ 18000€ 10000€ 30000€

8000€ 2500€

12000€ 9000€ 2500€

Capital Reserves de capital Préstecs llarg termini Préstecs curt termini Creditors Proveïdors Efectes comercials a pagar Hisenda pública creditora

70000€30000€50000€

7000€5000€

15000€6000€400€

Total actiu 187000€ Total Passiu 187000€Com aquesta empresa proposa que fem una sèrie de negocis junts invertint capitals al 50% cadascun, abans de tancar el negoci, fem una agrupació de partides patrimonials del balanç i apliquem els 3 ratis estudiats, el RT, l’RS i el RG i decidim si fem negoci amb aquesta empresa o no . 2.7. Els documents mercantils . Per a dur els comptes d’una empresa calen un conjunt de documents amb que formalitzar les operacions mercantils habituals. Aquests documents són la base de l’exercici comptable i sense aquest material seria impossible analitzar o registrar les operacions que realitza una empresa. La majoria de documents no tenen una forma preestablerta i cada empresa els adequa a les seves necessitats. Hi ha alguns documents, però que han de seguir algun tipus de format normatiu. Els documents que estudiarem seran : - Pressupost - Formulari de comanda - Albarà - Factura - Rebut - Xec bancari - Document de transferència - Lletra de canvi - Pagaré


- Altres formes de pagament : contra reemborsament, amb tarja de crèdit... Descripció.

Pressupost . Document per mitjà del qual la part que ofereix un be o servei deixa constància per escrit de les condicions de venda o prestació. No suposa cap obligació pel potencial client/a fins que signi un contracte o faci una formulari de comanda. No té un model establert. Hi ha empreses que en fan una presentació molt més atractiva que altres i això li dona una certa funció de màrqueting. No oblidem que encara no s’ha fet la venda. En el mateix document poden haver-hi diferents ofertes. Hi consta :

o El període de validesa de l’oferta. o Els terminis de lliurament. o Les condicions de pagament. o Els possibles descomptes. o Les depeses addicionals com transport,

impostos, etc.... o I per tant, L’IVA i l’import final.

Formulari de comanda. Document per el qual el client/a sol·licita un producte o la prestació d’un servei, acceptant els condicions i preu d’acord amb la normativa vigent en quant a garanties de qualitat , seguretat i drets de consumidor i usuari.

L’albarà. (o nota de lliurament). És el document que acompanya el lliurament de mercaderies d’una empresa al client. Sempre i quan no es facturi en aquell moment , els diferents albarans es van acumulant per a fer la liquidació en el posterior document que és la factura. Ha (o hauria) d’incloure la signatura de conformitat del


client amb la mercaderia entregada.

Factura. Document comptable mitjançant el qual la part venedora comunica a la compradora les característiques i el preu de les mercaderies o serveis prestats. És un document que obligatòriament ha d’incloure :

o Les dades de l’empresa venedora amb NIF o CIF.

o El número de factura i data.

o Les dades del client o empresa compradora amb CIF o NIF i forma de pagament.

o Especificacions : quantitats de cada tipus de producte, la seva descripció, el seu preu unitari i el preu total.

o La suma de l’import que se’n deriva de les especificacions es coneix com a base imponible (BI).

o A la BI se li suma l’IVA i finalment s’expressa l’import total a pagar.

Rebut. És el document que dóna fe d’un pagament. Ha de deixar constància de la identitat del comprador i del venedor, la data i les quantitats numèriques de diners que també s’han d’expressar alfabèticament. Cal veure quines són aquestes formes habituals de pagament :

o Al comptat (total, a compte, dipòsit o paga i senyal ) . o A càrrec de compte bancari (càrrec). o A càrrec de tarja de crèdit. o Contra reemborsament (correu) o Lletra de canvi. o Xec bancari.


o Pagaré. o Domiciliació de cobraments. o Transferència bancària.

Xec bancari. Document per mitjà del qual es dona una ordre de pagament a una entitat bancària a favor del venedor. Hi han de constar (l’imprès sempre el facilita el banc en forma de talonari) el nom i cognoms i signatura del pagador i pot ser de 2 tipus :

o Nominatiu . Hi apareix el nom de qui l’ha de cobrar. o Al portador. (o a qui el porti) No hi apareix el nom de qui l’ha de

cobrar i el pot cobrar qualsevol. Perillós si es perd. Permet pagar amb xecs com si fossin diners en metàl·lic.

Si volem obligar a què la persona que el cobri l’ingressi en un compte bancari hi posem 2 línies paral·leles i diagonals respecte el document i hi posem la inscripció “per abonar en compte”. D’això se’n diu xec barrat.

Lletra de canvi. Títol mitjançant el qual una persona (LLIURADOR) ordena a una altra (LLIURAT) el pagament de diners en una data i lloc determinats a una tercera persona en representació de la primera (TENIDOR o BENEFICIARI). Aquesta darrera persona sovint és una entitat de crèdit. També es pot donar el cas de que el Lliurador sigui el tenidor. El procés que segueix una lletra de canvi es pot esquematitzar així :


La lletra s’ha d’emetre sobre paper timbrat de l’estat. El lliurador pot passar a una altra persona el dreta a cobra-la (ENDOSSAR). Si algú en garanteix el pagament , és diu que la lletra està AVALADA, i lògicament la persona que l’ha avala és l’avalador o aval. Quan una lletra no es pagada pel lliurat es fa un document de reclamació que es coneix com a PROTESTA i es diu que la lletra està protestada, cosa que comporta responsabilitats legals.

Pagaré . Document semblant a la lletra de canvi , pel qual la persona

que el signa s’obliga a pagar a una altra uns diners en un lloc i data concrets. Es fa sobre paper oficial i timbrat.


Transferència bancària. És el document d’una operació que consisteix en transmetre una quantitat de diners des d’una entitat bancària al compte que una persona té en un banc, el mateix o be un altre, tant d ela mateixa localitat com d’una altra. La transferència es fa per a efectuar un pagament en qüestió. Es realitza generalment a través de la entitat bancària on el pagador hi té un compte, ja sigui presencialment a l’oficina o a través de la banca on line. Es distingeix l’ORDENANT, que és la persona que dona l’ordre de pagament i el BENEFICIARI, que és la persona que ha de rebre el cobrament. Aquesta operació bancària té despeses addicionals que el banc es cobra i que ha d’abonar l’ordenant. És important abans de fer una transferència preguntar quin és el preu d’aquesta comissió, ja que alguns bancs en fan un ús abusiu.

Pagament contra reemborsament. És una modalitat de tramesa i

cobrament de paquets que té lloc a través del servei de correus o de missatgeria. El mètode consisteix a lliurar el paquet que cal trametre a l’oficina de correus o agència de transports i omplir un imprès. El servei farà a mans del destinatari la tramesa i en el moment del lliurament li


cobrarà l’import. Un cop haurà cobrat aquest importa, farà arribar aquesta quantitat a l’emissor, qui en farà la factura.

Les Targes de crèdit i de dèbit. Les targes de crèdit són un mitjà per ajornar el pagament d’una compra a canvi d’una compensació econòmica. Les targes de dèbit són un mitjà de pagament per evitar dur diners en efectiu i consisteix en descomptar del compte bancari del

comprador una quantitat de diners que son ingressats al compte del venedor. Les despeses d’aquesta transacció les acostuma a pagar el venedor en forma de % per quantitat cobrada. En tots dos tipus de tarja, aquesta està vinculada a un compte de l’entitat bancària. Cal que l’empresa venedora estigui disposada a acceptar el tipus de tarja, en els vidres de les portes d’entrada de molts comerços hi ha els símblos de les targes acceptades . Algunes de les targes més freqüents són : VISA, MASTER CARD, AMERICAN EXPRESS, TARGETA 24,.... etc. Les targes també serveixen per treure diners en efectiu dels caixers automàtics.

Activitat 26. PRÀCTICA DE DOCUMENTS MERCANTILS La teva empresa vol comprar per l’oficina uns equips informàtics de certes prestacions i acudeix a l’empresa Cyberlandia per tal de que li facin un pressupost a mida. Concretament vol adquirir entre 10- 20 ordinadors de diferents prestacions , unes 5-10 impressores de diferents tipus (alguna amb fax) i una sèrie d’equips addicionals com plotter, lectors de banda magnètica, SAI, HD portàtil, lector òptic, etc....

A partir de la llista de preus de la botiga i escollint per cada element alguna de les opcions , redacta el pressupost que et farien a l’empresa informàtica . Cal presentar 2 opcions (A i B). Entre les condicions pactades hi haurà :


1. Període de validesa de l’oferta (30 dies). 2. Terminis de lliurament : l’ordinador es lliurarà d’aquí a 15 dies i l’

impressora als 26 dies. 3. Condicions de pagament : al fer la comanda el 10% del total com a

paga i senyal. Al rebre tota la mercaderia un 30% sobre el total . I passats 30 dies des de la data de lliurament la resta.

4. Hi haurà un descompte del 5% sobre l’import total sense IVA . 5. No hi han despeses addicionals (transport, ma d’obra, etc)

Entre les opcions presentades has de triar la que més t’agradi del

pressupost i tens que omplir el corresponent full de comanda. En la data assenyalada, estendre albarà conforme es lliura la primera

part de la comanda. La segona part de la comanda (la impressora i el plotter ) es lliura

passats 6 dies de la data assenyalada ; fer també l’albarà. Dos dies desprès de lliurar el total de la mercaderia, es fa la facturació i

es paga al comptat el 30% de l’import total assenyalat a les condicions del pressupost. Fer la factura i el rebut per les quantitats lliurades (paga i senyal i 30% del total)

Passats 30 dies es fa un xec barrat (omple el xec corresponent) ; però ara no podem pagar l’import total i acordem amb la botiga que només lliurem un 20% més del total i que acceptem pagar la resta mitjançant :

a. Una lletra de canvi a 60 dies per valor d’un 20% del total ( redacta la lletra de canvi) .

b. Un pagaré a 90 dies per l’import restant (redacta’l). Documentació a presentar :

1. Pressupost 2. Full de comanda 3. 2 albarans 4. Factura 5. Rebut 6. Xec 7. Lletra de canvi 8. Pagaré

LLISTAT DE PREUS QUE HAS D’UTILITZAR

CYBERLANDIA.MAGATZEM DE SERVEI A MAJORISTES AV. Mare de deu de la memòria, 3 - Telf. I fax 93 888.88.88 e-mail : [email protected]

TARIFA DE PREUS


Codi

Marca i Model

Descripció

Preu

PCA3610

Acer ASM 3610

Processador Inter Core 2 , 8 Mb, 3072 Mb RAM memòria cau, 2 GHz, , HD 500GB i monitor TFT 19"

700€

PCA1610

Acer 1610

Porcessador Intel Pentium D E2140, 1,6 Ghz , 1MB memòria cau, 2048 Mb memòria RAM, 160 Gb HD i monitor TFT 19"

480€

PCM6822

Medion PC 6822

Processador Intel core 2 Quad, 2,66 Ghz, 12 Mb memòria cau, 8 Gb RAM, 2000 Gb HD i monitor TFT 19"

1600€

PCP6422

Packard Bell 6422

Processador AMD Athlon X2, 3 GB RAM, HD 250 Gb i monitor TFT

500€

HDI500

IOMEGA HDD

Disc dur extern 500GB USB2.0

72€

HPN380

NEXOOS 380 SOYNTEC SSP

Hub 7 puertos

20€

PRH130N

H.P. DESIGNJET 130NR

Plotter (A4-A1) 64MB 1200X600DPI

1940€

SAN500

NGS CHRONUS 500 SAI

SAI protecció contra caigudes de xarxa elèctrica.

41€

LBM2000

MR-2000U

Lector banda magnetica 2 pistas USB

80€

LCM5145

METROLOGIC MS-5145 PS/2

Lector codi de barres

101€

PRH4270

HP C4270

Impressora multifunció velocitat 27 ppm, tinta

70€

PRCM300

Canon MX 300

Impressora multifunció tinta, 22 ppm Incorpora fax

100€

PRH1600

HP Laserjet 1600 color

Impressora laser color, 8ppm

160€

PRB7420

Brother MFC 7420

Impressora laser, multifunció i fax

300€

Elabora el pressupost a partir d’aquestes dades i seguint les instruccions abans assenyalades. Per elaborar la resta de documentació utilitza els impresos del document electrònic: documents_mercantils.doc o el dossier annex.


Unitat 3 : La Organització industrial i el mon laboral. Definim organització industrial com : la planificació racional i optimitzada dels recursos humans, materials i econòmics en una empresa de tipus industrial. Aquest mateix concepte pot aplicar-se també a altres tipus d’empreses no industrials. Aquest concepte arranca de la Revolució Industrial de finals dels segle XVIII. Es basa en la divisió del procés productiu en un conjunt d’operacions senzilles, de manera que cada operari s’especialitzi en una d’elles. Això és coneix com a subdivisió del treball i avui es present en totes les indústries. 3.1. La producció en sèrie .

L’industrial nord-americà Henry Ford va posar en marxa l’any 1908 un nou sistema de fabricació d’automòbils que aprofitava la divisió del treball i que es va batejar com la fabricació en sèrie , consistent en que els productes van recorrent una trajectòria fixa, prèviament establerta, i passaven per davant de diferents operaris , cadascun dels quals s’encarregava de realitzar sobre cada producte una o un nombre limitat d’operacions bàsiques. Amb això

es va aconseguir fabricar amb uns costos més baixos, fent en el seu moment que l’automòbil deixés de ser un producte restringit a classes adinerades i arrives a classes mitjanes i treballadores.

Actualment hi ha línies de fabricació en sèrie totalment automatitzades , en que molts operaris han estat substituïts per sistemes robotitzats , amb el que els costos en ma d’obra son encara més baixos. La producció en sèrie , adequada per a grans quantitats de producció i suposen avantatges com :


Estalvi de temps en desplaçaments tant dels materials com dels

operaris. L’especialització en la realització de tasques permet realitzar-les de

forma ràpida i eficaç. La fabricació simultània dels productes permet diferents línies funcionant

a l’hora i units els diferents processos al final de la cadena. Ara bé, hi ha una sèrie d’aspectes problemàtics a tenir en compte :

La cadena de fabricació no s’ha d’aturar mai : o Els operaris tenen que estar puntual i permanentment en el lloc

de treball. o Cal una substitució ràpida d’operaris en cas de que sigui

necessari. o Cada lloc de treball ha de tenir les eines i màquines adients. o Les peces han d’arribar de forma continua al lloc de treball i sense

interrupcions. La normalització de peces i productes ha resultat fonamental.

o Cal garantir el mínim temps de realització de les diferents operacions i el mínim de materials en la unitat de producció .

La primera empresa a fabricar en sèrie a l’estat espanyol fou el fabricant català de motocicletes MONTESA. En alguns casos calen diferents variants segons les característiques del producte fabricats , segons si l’operari , les matèries primeres i el producte semifabricat són fixes o mòbils. En el cas dels fabricants d’avions per exemple sols poden ser

mobilitzats operaris i materials, però no el producte fabricat.

3.2. Mètodes d’organització. Aquests mètodes per organitzar la indústria es basen en teories científiques clàssiques i més recentment , i gràcies als avenços dels sistemes informàtics , per donar resposta a les necessitats de producció molt flexible per adaptar-se a les exigències del mercat han aparegut nous mètodes com el JIT i l’MRP. Escola clàssica :

Teories de F.W. Taylor (Taylorisme) . Basada en la divisió del treball i de l’estudi detallat de les tasques productives, buscant reduir al màxim les operacions innecessàries i el temps de producció. També fixa un sistema de renumeració en funció del rendiment del treballador. Ha suposat l’extrema mecanització de les tasques i l’ús d’un únic incentiu per la superació del treballador que era l’econòmic.


Teories de Henry Fayol. Basada també en la divisió del treball, però que es fixa més en la funció directiva i la jerarquia d’autoritat i no pas en les tasques concretes dels operaris. Va establir les 6 funcions de l’empresa que hem estudiat en el capítol 2.4 . Aposta per una estructura de l’empresa de tipus piramidal.

Teories de M.Webber (Escola de la burocràcia) . Es defineix per una jerarquia de l’autoritat, una distribució funcional de les activitats, una despersonalització de l’individu en les relacions de treball i la selecció de personal i la promoció dins de l’empresa. És una organització molt rígida que deixa de banda les motivacions humanes.

Teories d’Elton Mayo (Escola de les relacions humanes). Es basa en l’augment de la productivitat per la motivació de l’operari i en la cooperació. I no considera els aspectes econòmics com l’únic element motivador , sinó també el reconeixement de la feina ben feta, la promoció laboral, la formació . Es basa en l’aplicació de la psicologia i la sociologia al mon de l’empresa.

Mètodes moderns:

Planificació de les necessitats de material (MRP=Material Requeriment Planning). Consisteix en calcular les quantitats de primeres matèries necessàries i les dates en que s’han de fer les comandes per tal de poder fabricar els productes. Amb això s’aconsegueix una reducció dels estocs , reduint costos d’emmagatzematge.


Quantitat justa en el moment just (JIT = Just in time). Aplicat per primer cop en l’empresa d’automòbils Toyota, al Japó, país on està molt estes aquest mètode. Consisteix en organitzar tot el procés reduint al màxim els productes al magatzem, fabricant la quantitat justa en el moment en que es produeix la comanda. Requereix d’un sistema productiu molt ràpid i eficient per evitar l’espera del client. I obliga a un sistema logístic de subministrament de primeres matèries mot ràpid, eficient i fiable. També requereix adaptabilitat de maquines, sistemes i operaris per canviar de producte fabricat en cada comanda. Això xoca bastant amb la filosofia de la fabricació en cadena, pensada per fabricar grans quantitats d’un mateix producte , i emmagatzemats a l’espera de que sigui demanat pel client.

Activitat 27. Quina importància dona cadascuna de les escoles d’organització industrial als següents aspectes :

Escola Gestió del temps Relacions humanes

Jerarquia de l’autoritat

Estalvi d’estocs i magatzem

F.W.Taylor

H.Fayol

E.Mayo

M.Webber

MRP

JIT


Activitat 28. Relaciona els conceptes de la columna de l’esquerra amb els de la columna de la dreta. Hi poden haver relacions múltiples. Divisió del treball

F.W.Taylor (Taylorisme)

Especialització

Promoció laboral H.Fayol (Escola de Fayol)

Renumeració per productivitat

Burocratització E.Mayo (Escola relacions humanes)

Jerarquia d’autoritat

Fabricació en el moment de la comanda

M.Webber (Escola burocràtica)

Estudi del temps

Aplicació de la psicologia a la industria

MRP

Reducció al màxim de les operacins.

Mínim estoc al magatzem JIT

3.3. El món laboral. Es pot accedir al món laboral a partir d’oficines i agències de col·locació, anuncis a la premsa, Internet,.... Hi ha 2 camps laborals perfectament diferenciats :

A l’empresa pública, be sigui com a treballador amb contracte laboral o com a funcionari. Cal superar processos selectius consistents en concursos de mèrits o exàmens nomenats oposicions. Cada nivell laboral exigeix una titulació concreta. Generalment cal presentar la documentació especifica pel lloc de treball : titulacions acreditant estudis, cursos d’especialització per al·legar mèrits, etc i una instància per inscriure’s en el procés selectiu.

A l’empresa privada, quins sistemes de selecció de personal són més oberts i variats. Generalment cal posar-se en contacte amb l’empresa que ofereix feina per mitjà d’una carta de sol·licitud acompanyada d’un currículum . Aquests documents acostumen a ser el pas previ per fer una entrevista de selecció. De vegades, cap la possibilitat d’oferir-se com a treballador a una empresa, sense que aquesta hagi fet cap oferta de lloc de treball, amb la finalitat de que tinguin en el futur coneixement del nostre oferiment laboral. Quan l’empresa decideix contractar un treballador , cal procedir a realitzar un contracte laboral que compromet legalment el treballador i l’empresa.

El pagament del salari es formalitza en el document nomenat nòmina, on consten els diferents conceptes abonats al treballador, la retenció fiscal (IRPF)


a compte del Ministeri d’Hisenda i els pagaments a la Seguretat Social o altres mutualitats. La Instància. És un document amb validesa legal pel qual es presenta a un organisme públic una petició concreta , no sols per optar a llocs de treball , sinó per qualsevol altra petició. L’estructura està normalitzada i per alguns assumptes oficials ja s’expedeixen impresos preparats a tal efecte. Si no és així cal seguir l’estructura d’aquest model :

Dades personals : Nom i cognoms, NIF, adreça i telèfon de contacte, titulació acadèmica si és el cas. EXPOSA : s’exposen els motius de la demanda. SOL·LICITA : es concreta en que consisteix la demanda. Lloc, data Signatura Destinatari (Persona a qui s’adreça la instància)

Exemple :

INSTÀNCIA Xavier Hernández Andreu , amb NIF : 76.543.210-U , amb domicili a Rambla Egara, 33, 2,1 de Terrassa, Telèfon : 93.789.001.100 , Tècnic en socorrisme. EXPOSA : Que havent convocat aquest Ajuntament una plaça laboral de Socorrista en les Piscines Municipals , i estant en possessió de la titulació exigida en la convocatòria. SOL·LICITA : Ser admès a les proves de selecció corresponents. Terrassa, 29 d’agost del 2008 Exc. Alcalde de la ciutat de Terrassa


Activitat 29. Elabora una instància a partir de la següent convocatòria d’ingrés en el cos de Mossos d’Esquadra: “Es convoquen proves selectives al cos de la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya (Mossos d’Esquadra). Els sol.licitants hauran d’acreditar mitjançant titulació o prova addicional el domini oral i escrit en llengua catalana. Caldrà a més estar en possessió del Títol de Batxiller, equivalent o superior. Les instàncies caldrà adreçar-les al Sr. Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. Carta de presentació (o sol·licitud) . En algunes empreses també es disposa d’impresos o formularis per recollir les dades dels aspirants a un lloc de treball. La carta de sol·licitud és un instrument per presentar les dades de l’aspirant a un lloc de treball. Es pot fer com a resposta a un anunci o per presentació espontània. En el primer cas caldrà fer esment a l’oferta de treball i el compliment dels requisits exigits. En tots els casos és un document que cal adaptar al tipus d’empresa a que es dirigeix. Algunes empreses demanen quie aquesta carta estigui escrita a mà per :

Estudiar la personalitat de l’aspirant per mitjà de l’anàlisi grafològic de l’escriptura.

Per conèixer la quantitat de la lletra manuscrita per exigències del tipus de feina que s’haurà de dur a terme.

Estructura (i alineació)

1.Dades del remitent2.Destinatari, localitat i data

3.Referència 4.Salutació 5.Motiu de la carta 6.Interès per la feina, l’empresa, etc... 7.Sol·licitud formal del lloc de treball 8.Comiat

9.Signatura Exemple

←Marge esquerre 3 cm→

(1)Enric Montells i Solà

c/. Mallorca ,36Cervera (Lleida)

(2) Departament de personalÀrea de Guissona. GuissonaCervera, 25 de març de 2006

(3). Referència AG/0001BXC (4). Senyors,


(5). He llegit en el número de diumenge passat de El Periódico de Catalunya un anunci on es sol·licita un tècnic comercial per la promoció dels seus productes en la província d’Osca. (6). Estaria interessat en aquest lloc de treball per les meves característiques professionals. Estic en possessió del títol de Tècnic en Administració i Gestió d’Empreses i he treballat en empreses del ram similars des de l’any 1997 fins a 2005 segons s’especifica al currículum adjunt. Estic inscrit a l’oficina d’Ocupació de la Generalitat de Cervera, des d’aquesta data, estic en possessió del permís de conduir classe B, disposo de vehicle propi i tinc 37 anys per la qual cosa crec que acompleixo tots els requisits assenyalats. (7). Per aquesta raó, demano que tinguin en compte la meva sol·licitud . Estic disposat a mantenir una entrevista personal en qualsevol moment. (8). Tot esperant les seves noticies, les saludo atentament. (9)

Consells de redactat :

No fer servir postdata, si t’has oblidat quelcom torna-ho a escriure de nou. Amb l’editor de text això no costa res avui en dia.

La redacció ha de donar sensació de seguretat. No fer servir un to de llàstima.

No et valoris ni per sota ni per sobre de les teves capacitats reals !!, ja què a l’entrevista ho veuran perfectament (en molts casos ho fan psicòlegs).

Activitat 30. Imagina’t que reuneixes les condicions requerides en el següent anunci. Escriu una carta per sol·licita la feina.

MACROSOFT. Empresa comercialitzadora de software orientat a les

empreses d’edició gràfica. Necessita incorporar un Enginyer de Marqueting per la seva

oficina de Badalona. ES REQUEREIX : - Títol d’Enginyer Tècnic o Superior o equivalent.


- Experiència mínima de tres anys en el sector informàtic o comercial. - Dinamisme i actitud enfocats a aconseguir objectius. - Domini oral i escrit de l’anglès - Edat entre 25 i 35 anys S’OFEREIX: - Incorporació immediata la plantilla d’una empresa en plena expansió. - Salari atractiu fix + comissions. Els interessats es poden dirigir per escrit enviant les dades personals i professionals al Departament de Personal : Apartat de correus 856 de Badalona. Referència FGR/080978 .

El Currículum. És un dels punts clau en la recerca de feina i cal incloure’l sempre adjunt a la carta de presentació, no s’ha de presentar mai aïllat. És un document on s’hi reflecteixen els esdeveniments acadèmics i professionals de la vida de l’aspirant a un lloc de treball. Un bon currículum es caracteritza per la regla de les quatre “C” :

Curt . Una extensió màxima de 2 fulls es suficient , sempre i quan s’hi inclogui la informació més rellevant.

Clar. Presentació espaiada i estructurada, sense faltes ortogràfiques i de lectura fàcil.

Concret. Especificació exacta de dades, llocs, títols i càrrecs o feines. Convincent. No s’hi poden incloure dades que no es pugin acreditar

documentalment.

En l’elaboració d’un currículum cal tenir en compte el contingut i la disposició .

Contingut . Es divideix en 5 apartats . Apartat Contingut Dades personals

Dades necessàries per a la identificació de la persona : nom i cognoms, número d’identificació fiscal (NIF), data i lloc de naiximent, domicili, telèfons i e-mail. De vegades s’hi inclou una fotografia carnet de l’interessat/da

Dades acadèmiques

Centres on s’han cursat estudis, oficials, qualificacions i títols obtinguts. Es poden ordenar per dates de començament d’estudis o be per obtenció de titulacions. Si no es té experiència laboral, convé destacar les bones qualificacions en matèries o cursos que tenen relació amb el lloc de treball pretès.

Formació Estudis fets en centres no oficials, cursos monogràfics , assistència a conferències i simposis que siguin rellevants per al lloc de treball, ordenats cronològicament. Si convé, es pot fer constar la durada, el contingut i el nom del professor o institució que la va fer.

Experiència professional

Feines i càrrecs ocupats, especialment la data del començament i el final de l’activitat i l’empresa o entitat on s’han fet. També es poden


indicar les experiències d’aprenentatge i de pràctiques relacionades amb la feina sol·licitada.

Altres dades d’interès

Informació complementària que pugui enriquir el currículum : coneixement d’idiomes, maneig de sistemes informàtics , possessió del permís de conduir, disponibilitat per viatjar.

La disposició dels diferents apartats es pot fer de diferents maneres i es pot

adaptar als interessos amb que s’elabora : Sistema Avantatges Inconvenients Ordenació cronològica ascendent

Mostra amb claredat la progressió professional de la persona

S’estén al començament i distreu l’atenció sobre l’experiència recent.

Ordenació cronològica descendent

Destaca la part actual en el cas de que sigui allò que interessa més.

Pot ressaltar en excés els fracassos més recents , i donar una imatge desfavorable.

Organització temàtica.

Crida l’atenció sobre blocs homogenis en experiència

Es corre el perill d’ometre algun tema per no haver-lo valorat adequadament.

El currículum interessa tenir-lo gravat a l’ordinador i adaptar-lo i editar-lo cada vegada que calgui presentar-lo. Exemple .

CURRICULUM VITAE

DADES PERSONALS: Nom i cognoms : Mònica Ferrer i Balaguer NIF : 24.308.996.J Data i lloc de naixement: 4 de maig de 1975. València Adreça: C/. Trinquet,1 ,1r - 46007 València Telèfons : (96)392 12 79 - 691 21 29 22 e-mail: [email protected] DADES ACADÈMIQUES: Títol de Tècnic especialista en imatge i so IFP La Marxadella. Torrent (València). Juny de 1995. N’adjunto el certificat d’estudis. CURSOS DE FORMACIÓ : Actualment cursant Tècnic Superior en desenvolupament d’aplicacions informàtiques a l’IFP La Sénia (València). Adjunto copia de les qualificacions obtingudes fins a la data. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL: Pràctiques en alternança al Canal 9 - RTVV. Burjassot (València) del 10 de març al 10 de maig del 195. Operador de so a Ràdio l’Horta. Torrent (València) de l’1 de juliol al 30 de setembre de 1995. Operador de so a Ràdio València, cadena SER , des del 2 de novembre de 1995 fins al dia d’avui. ALTRES DADES D’INTERÉS : Idiomes alemany i anglès parlat i escrit. Carnet de conduir . Possibilitat de desplaçament amb vehicle propi.


Activitat 31. Escriu el currículum que creguis que pot acompanyar a la carta de presentació de l’activitat 30. Activitat 32. Elabora el teu propi currículum per a tenir-lo enregistrat en el teu ordinador. En aquest cas no es redacta per a cap oferta de feina concreta, sols per a recollir la informació i poder-lo editar posteriorment. Activitat 33. Modifica i edita el teu currículum per presentar-te a una oferta de feina de monitor/a d’activitats d’extraescolars feta per una AMPA d’una escola de Primària (nivell 3r i 4t curs) . (Canvia l’ordre, suprimeix informació no convenient, amplia informació que et sembli important per aquesta feina, etc....)

L’entrevista de feina. Pretén recollir dades sobre habilitats, destreses, coneixements i motivacions de l’aspirant, tot coneixent directament la persona . De vegades pot anar acompanyada d’una prova psicotècnica per determinar-ne el perfil psicològic de l’aspirat. N’hi ha de diversos tipus d’entrevistes :

Segons l’actitud de l’entrevistador Estructurada L’entrevistador dirigeix la conversa segons un guió previ. Semiestructurada Segueix una cert guió, però de vegades l’entrevistador

busca la conversa lliure. No estructurada S’estableix el diàleg sense cap guió previ. Segons el nombre d’entrevistadors Simple Un sol entrevistador i un sol entrevistat Succesiva Sèrie d’entrevistes simples fetes en diverses fases. Un cop

superada una fase, l’entrevistat passa a la següent amb un interlocutor diferent.

De jurat L’entrevistat dialoga simultàniament amb varis entrevistadors que formen un jurat.

De grup Diversos candidats a una mateix lloc són entrevistats simultàniament per una mateixa persona.

L’entrevista simple i semiestructurada són les més habituals. Preparació de l’entrevista :

Recull informació de l’empresa i el lloc de treball ofert. Intenta preveure algunes de les preguntes que et poden plantejar en el

decurs de l’entrevista. Prepara les preguntes que de vegades demana l’entrevistador que faci


l’aspirant al final (més que res per aclarir dubtes)

Repassa el teu currículum. Comprova que conté fotocòpies dels documents que acrediten les dades que hi has fet constar.

Assegura’t del lloc, la data i l’hora de l’entrevista. Fes un assaig de l’entrevista. Recorda que seràs avaluat/da tant per les

teves respostes com per les teves preguntes. Activitat 34 . Prepara l’entrevista que suposadament has de fer per accedir a la feina oferta a l’activitat 33 i per la qual has lliurat ja el currículum. Activitat 35. Ara imagina’t que ets l’entrevistador/a de l’activitat anterior . Redacta el guió d’una entrevista estructurada per a dur-la a terme. Consells a tenir en compte durant l’entrevista

Intenta calmar els nervis abans d’iniciar l’entrevista i no et posis impacient. De vegades et faran esperar per observar les teves reaccions en una situació de nervis. No hi vagis mai acompanyat/da, dona imatge d’inseguretat.

Tinguis cura de l’aspecte extern. Presenta’t amb roba senzilla i discreta, sense extravagàncies, i una mica d’acord amb la feina oferta. Asseu-te correctament.

Modela els teus gestos. Mans quietes. No juguis amb objectes durant l’entrevista. Evita mirar el rellotge.

Tracta l’entrevistador d’una manera correcta i deixa que ell prengui la iniciativa. No demostris els teus sentiments: No és amic teu !!. Encara que l’ambient sigui distés , no baixis la guàrdia.

Pensa en les respostes abans de contestar. Si alguna no l’entens , demana aclariment. Contesta amb seguretat i motivat/da. Has de demostar que ets la persona adequada. No diguis cap mentida.

Mostrat moderat en els teus comentaris i no facis judicis de valor sobre persones, institucions o empreses. Evita discutir i dur la contrària, i no intentis mai “fer la pilota” a l’entrevistador. Hi té més experiència que tu i les ha vist de tots colors.

La renumeració de la feina. Per la realització de la seva feina , els treballadors reben un salari, que és el preu que es fixa en el mercat per retribuir els serveis que proporciona un treballador. Cada empresa té una política retributiva que depèn de factors com la importància de lloc de treball, l’avaluació de la feina, l’equitat (que llocs de treball iguals rebin salaris iguals) i la competitivitat externa. Ara bé, per evitar abusos per part de les empreses, l’Administració fixa anualment els Salari Fix Interprofessional, límit legal per sota del qual no es poden establir retribucions quan el treballador fa al seva feina a temps complet.


Cada cop que el treballador rep el seu salari (generalment l’empresa l’hi ingressa en un compte bancari) rep també un full de nòmina o rebut de salari que especifica els diferents conceptes abonats. Cal fer una distinció entre els conceptes de Salari Brut i Salari Net.

Salari brut . És l’import total de les percepcions econòmiques abonades per l’empresa al treballador (tant en metàl·lic com en espècies) .Consta generalment del Salari Base i els diferents complements abonats. Els principals conceptes abonats com a complements són :

o · condicions personals del treballador: complements d’antiguitat, de títols, d’idiomes, coneixements especials, etc.

o · per raó del treball realitzat o del lloc de treball: plus de penositat, de toxicitat, de perillositat, treball a torns, plus de nocturnitat, etc.

o · per quantitat o qualitat de treball: primes i incentius, plusos d’assistència, puntualitat i assiduïtat, comissions,etc.

o · Per indemnitzacions o despeses relacionades amb el treball: desgast d’eines, roba de treball, locomoció, dietes de viatge, plus de distància o transport,...

o · tenint en compte la situació o resultats de l’empresa: participació en beneficis.

o · de venciment superior al mes: pagues extraordinàries i beneficis. Deduccions. Són quantitats que l’empresa , teòricament abona al

treballador, però ja són descomptades directament (retingudes) , perquè són desviades a organismes com la Seguretat Social o Hisenda.

o Cotització a la Seguretat Social . Es fa en concepte d’aportació per l’assistència sanitària, la desocupació, la jubilació i la formació laboral.

o Retenció a compte de l’Impost sobre la Renda de les persones Físiques (IRPF). Ho reté Hisenda, i al final del període d’un any es liquida per mitjà de la declaració de la renda. Si la quantitat retinguda ha estat superior als impostos que calia pagar, Hisenda en fa la devolució (situació bastant comú per la majoria de treballadors) i si la retenció és inferior, el declarant té que abonar la diferència dins del termini marcat legalment (de març a juny).

El salari net. És la quantitat de diners que cobra efectivament el treballador en restar del salari brut les deduccions corresponents.

Exemple d’un rebut de salari (Nòmina).

Dades de l’empresa Dades del treballador Denominació : JOGUINES EL CARGOL Nom: Pere Teixidor Llopis Adreça : Ctra. Vilanova s/n NIF : 48276177C Ibi (Alacant) N. Afiliació SS : 03.1965108.48 Núm. Inscripció SS : 03.65108.59 Categoria : Muntador CIF : M0300156K Antiguitat : 28-febrer-1995 Període liquidat : De l’2 de setembre de 1996 al 30 de setembre de 1996 (Total 30 dies) Import total : 1603,75€ I. Percepcions Salari base ............................... 1253,75€ Complements ........................... 350,00€ Total percepcions ..................... 1603,75€ II. Determinació base de cotització Import mensual ......................... 1603,75€ Prorrata pagues extraordinàries 267,29€


Base de cotització .................... 1871,04€ III. Deduccions Règim General de la Seg. Social 4,70% de 1871,04 ..................... 87,98€ Desocupació i FP 1,70% de 1871,04 .............................................. 31,82€ Retenció a compte de IRP 15% de 1603,75 ..................................240,56€ Total deduccions .............................................................................360,36€ IV. Salari Net Total Percepcions - Total Deduccions .............................................1243,39€ Ibi, 30 de setembre de 1996 Signatura i segell de l’empresa He rebut (El treballador)

Activitat 36. Confecciona i redacta la nòmina (rebut de salari) d’un treballador del ram de la indústria tèxtil que té un salari base mensual de 1854€, un complement per perillositat de 98€, amb una retenció a compte de l’IRPF del 10% i una quota de la Seguretat Social del 5,6%. Les dades de l’empresa i el treballador cal que te’ls inventis.

Fons d’informació

- Abacens,A.-Lesheras,J.M. (1986) . Organización Industrial. Donosti : Ed. Donostiarra.

- Gómez ,M. (Coord.) (1997) . Tecnologia. Barcelona : Ed. Edebé. - Joseph,J.- Freixenet,M.A. (1999). Industries, Empreses i Sistemes de fabricació.

Barcelona : Ed. McGraw Hill. - Landeta, M.J. (1984) . Elementos de economia. Bilbao: Ed. Larrauri - Marcaida,J.L. (1993). Contabilidad General. Bilbao : Ed. Deusto - URL http://www.xtec.net/~lorteu2/practiques. (n.d/2008) . Materials d’un

mòdul professional d’Administració i Gestió

DOSSIER TECNIQUES ORGANITZACIO I GESTIO 2008aferrer4/DOSSIER TECNIQUES ORGANITZACIO I...Unitat 3 :...

Documents

Transcript of DOSSIER TECNIQUES ORGANITZACIO I GESTIO 2008aferrer4/DOSSIER TECNIQUES ORGANITZACIO I...Unitat 3 :...