DOSSIER RECUPERACIÓ 1r TRIMESTRE Biologia i geologia · 2. La nutrició humana activitats Observa...

DOSSIER RECUPERACIÓ 1r TRIMESTRE

Biologia i geologia

3r ESO Curs: 2013-14

Biologia i geologia

Avaluació: 1 Data:

Nom i cognoms: Grup/classe: 3r A Nota:

1S

ES

SIÓ

1

3

2

SE

SS

IÓ 1

SE

SS

IÓ 1

2. La nutrició humana activitats

Observa la imatge i contesta les preguntes:

• En quina funció vital et fa pensar aquesta imatge?

• Quins són els aparells implicats en la funció de nutrició?

• Defi neix el terme nutrició.

Relaciona els aparells i les seves funcions. Tingues en compte que cada aparell pot tenir més d’una funció.

Aparell digestiu

Aparell respiratori

Aparell circulatori

Aparell excretor

Depurar la sang

Obtenir oxigen

Distribuir els nutrients i l’oxigen a totes les cèl·lules del cos

Eliminar els residus de la sang

Convertir l’aliment en substàncies més senzilles

Assimilar les substàncies nutritives

Eliminar diòxid de carboni

Obtenir aliment

Recollir el diòxid de carboni i altres residus

Què passa en l’organisme quan mengem un entrepà? Explica-ho fent referència a la digestió i la circulació.

4S

ES

SIÓ

2

5

6

SE

SS

IÓ 2

SE

SS

IÓ 2


Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom dels òrgans de l’aparell digestiu:

vesícula biliar

estómac

faringe

pàncrees

apèndix

intestí gros

anus

intestí prim

esòfag

fetge

Què li passaria a una persona si el seu aparell digestiu no funcionés? Com se li podrien subministrar substàncies nutritives?

Observa el dibuix i respon la pregunta:

• Quina és la funció pròpia de les incisives, les canines i les premolars i les molars en la masticació?

g

incisiva

canina

premolar

molar

7S

ES

SIÓ

2

8

9

SE

SS

IÓ 2

SE

SS

IÓ 3


Arrossega les etiquetes i completa el text sobre la digestió estomacal i intestinal amb les paraules corresponents:

Les glàndules estomacals secreten el , que descompon el

i el converteix en una massa líquida i espessa anomenada . El quim passa de l’estómac

a l’ a través d’una vàlvula anomenada . Un cop dins l’intestí

(o budell) prim, el quim rep altres sucs, alguns produïts pel mateix i d’altres procedents

del (la bilis) i el pàncrees (el ). El quim es converteix en el

, que ja pot ser absorbit per les i introduït als .

Les substàncies que no són absorbides van a parar a l’intestí (o budell) gros. Allí s’

l’aigua i es formen les , que s’excreten a través de l’ .

suc pancreàtic

quil

intestí prim

vellositats intestinals

capil·lars sanguinis

absorbeix

budell

fetge

suc gàstric

quim

bol alimentari

pílor

anus

femtes

Contesta les preguntes:

• Quina diferència hi ha entre el quim i el quil?

• On són i quina és la funció de les vellositats intestinals?

• El transport del bol alimentari, el quil i les femtes pels diferents trams del tub digestiu, a què és degut?

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom de les diferents parts de l’aparell respiratori:

faringe

fosses nasals

pulmó

bronquis

alvèol

laringe

tràquea

bronquíol

10S

ES

SIÓ

3

11

SE

SS

IÓ 3


Observa l’esquema de la ventilació pulmonar i contesta les preguntes:

• Com es mou el diafragma en la inspiració?



INSPIRACIÓ

EXPIRACIÓ

diafragma

diafragma

Contesta les preguntes següents:

• Per què creus que és més recomanable inspirar pel nas que per la boca?

• Quina diferència hi ha entre la ventilació i la respiració?

• Quina funció exerceixen la tos i l’esternut?

• Per què el fum del tabac pot afavorir l’aparició de malalties pulmonars?

12

13

12

SE

SS

IÓ 4

SE

SS

IÓ 4

SE

SS

IÓ 4


Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom de les diferents parts del cor:

vàlvula tricúspide

vena cava

artèria pulmonar

aurícula

vàlvula mitral

venes pulmonars

artèria aorta

ventricle

Ara, relaciona cada part del cor amb la defi nició corresponent:

vàlvulatricúspide

vàlvulamitral

artèriapulmonar

artèria aorta

vena cava

venapulmonar

aurícula

ventricle

Vàlvula que hi ha entre l’aurícula i el ventricle esquerres del cor i que evita el retorn de la sang des del segon cap a la primera.

Cadascuna de les dues cavitats del cor, de paret gruixuda, que impulsen la sang cap a les artèries.

Vàlvula que hi ha entre l’aurícula i el ventricle drets del cor i que impedeix el retorn de la sang des del segon cap a la primera.

Vena que retorna la sang oxigenada des dels pulmons fi ns al cor, on entra per l’aurícula esquerra.

Cadascuna de les dues venes que retornen la sang amb diòxid de carboni i substàncies de rebuig des dels òrgans fi ns al cor.

Artèria que porta sang des del ventricle esquerre cap a tots els teixits i òrgans.

Artèria que porta sang del ventricle dret cap als pulmons, on s’oxigenarà.

Cadascuna de les dues cavitats del cor que rep la sang de les venes i la passa al ventricle corresponent.

Arrossega cada un d’aquests conceptes, referents al funcionament de l’aparell circulatori, fi ns a la seva defi nició:

circulació sistèmica

artèries

venes

capil·lars

sístole

diàstole

circulació pulmonar

Proveïment d’oxigen i lliurament de diòxid de carboni a nivell dels pulmons.

Moviment de contracció de la musculatura del cor.

Vasos sanguinis que porten la sang des dels teixits i les cèl·lules fi ns al cor.

Vasos sanguinis que porten la sang del cor a tots els teixits.

Moviment de relaxació de la musculatura del cor.

Vasos sanguinis on té lloc l’intercanvi de substàncies entre la sang i els teixits que irriga.

Distribució de nutrients i oxigen a les cèl·lules i recollida de diòxid de carboni i altres productes de rebuig.

14

15

SE

SS

IÓ 4

SE

SS

IÓ 4


Arrossega les etiquetes i completa la taula sobre la composició de la sang:

Part líquida, amb un 90% d’aigua i substàncies dissoltes (diòxid de carboni, proteïnes, anticossos, sucres, hormones i residus).

Glòbuls vermells

Fan de defensa contra les infeccions.

Plaquetes (fragments de cèl·lules)

Glòbuls blancs

Cèl·lules

Plasma

Transporten oxigen.

Taponen les ferides per a evitar la pèrdua de sang i les infeccions.

Observa l’esquema de la circulació sanguínia. Escriu els nombres corresponents del dibuixa les frases que descriuen la circulació pulmonar i la circulació sistèmica:

8

9 3 3

7

2 45

61

109

88

8

8

CIRCULACIÓ PULMONAR

La sang entra a través de l’artèria pulmonar a l’aurícula esquerra.

La sang surt del ventricle dret a través de l’artèria pulmonar cap als pulmons.

L’artèria pulmonar es ramifi ca i fi nalment arriba als capil·lars sanguinis.

La sang surt del ventricle dret durant la sístole ventricular, és a dir, la contracció del ventricle.

Els capil·lars sanguinis s’uneixen i formen vasos més grossos que van a parar a la vena pulmonar, que retorna la sang oxigenada al cor.

CIRCULACIÓ SISTÈMICA

L’aorta es ramifi ca en diferents artèries més petites, que es van ramifi cant i van formant arterioles i capil·lars.

L’aurícula esquerra es contrau (sístole auricular) i la sang passa per la vàlvula mitral al ventricle esquerre.

La sang sense oxigen entra a l’aurícula dreta. L’aurícula dreta es contrau (sístole auricular) i la sang passa a través de la vàlvula tricúspide al ventricle dret (diàstole ventricular). En aquest moment la sang ha tornat al seu punt d’origen.

Els capil·lars s’uneixen i formen vènules i venes, que acaben reunint-se en la vena cava inferior i en la superior, que retornen la sang sense oxigen al cor.

El ventricle esquerre es contrau fortament (sístole ventricular) i la sang surt impulsada per l’artèria aorta cap a tots els teixits i òrgans.

16

17

SE

SS

IÓ 4

SE

SS

IÓ 4


Completa aquest quadre sobre els moviments cardíacs escrivint les paraules següents en el lloc corresponent:

Aurícula dreta – Aurícula esquerra – Ventricle dret – Ventricle esquerre – Artèria pulmonar cap als pulmons Artèria aorta cap als teixits – Vena cava que ve dels teixits – Vena pulmonar que ve dels pulmons

Sang oxigenada – Sang no oxigenada

moviment procedència de la sang destinació de la sang sang oxigenada o no oxigenada

Sístole ventricular (ventricle dret)

Sístole ventricular (ventricle esquerre)

Sístole auricular (aurícula dreta)

Sístole auricular (aurícula esquerra)

Llegeix el text següent i observa la taula:

El pols es mesura pel nombre de batecs cardíacs per minut. Si hom es troba en bon estat físic i de salut, hauria de poder mantenir el mateix ritme de pols durant 20 minuts d’exercici moderat, segons la taula d’edats. Amb l’edat es tendeix a ser menys actiu i el metabolisme es fa més lent.

edat(en anys)

ritme del pols(mesurat al canell)

11 – 19 14620 – 24 14225 – 29 13830 – 34 13435 – 39 13040 – 44 12645 – 49 12250 – 54 11755 – 59 11360 – 64 109

• Calcula el teu pols després de 10 minuts i després de 20 minuts fent un exercici moderat, per exemple durant una classe d’educació física. Es manté constant? Creus que estàs en bon estat físic?

• Per què creus que el ritme del pols disminueix amb l’edat?

19

18

18

SE

SS

IÓ 5

SE

SS

IÓ 5

SE

SS

IÓ 5


Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom dels òrgans de l’aparell excretor:

ronyó

bufeta urinària

urèter

uretra

Relaciona cada concepte amb la seva defi nició.

ronyó

urèter

bufetaurinària

uretra

Òrgan que fi ltra la sang.

Conducte que comunica la bufeta urinària amb l’exterior i condueix l’orina durant la micció.

Conducte que condueix l’orina del ronyó a la bufeta urinària.

Vesícula on s’emmagatzema l’orina,procedent de l’urèter, abans de seralliberada a la uretra.

ronyó

urèter

uretra

bufetaurinària

Observa el dibuix i completa el resum referent a la fi ltració de la sang arrossegant les etiquetes fi ns al lloc corresponent:

La sang recull les substàncies de que alliberen les i les transporta fi ns al

, on entra per l’ , que es ramifi ca en arterioles i capil·lars. Cada

del ronyó és format per moltíssims , amb una arteriola d’entrada i una vènula de sortida.

Dins el glomèrul, totes les substàncies que transporta el plasma sanguini (tant les tòxiques com les

necessàries) traspassen les parets dels capil·lars i entren en el . En el túbul renal es van

recuperant i les substàncies necessàries per a l’ . La de productes

surt del ronyó per la .

cèl·lules

reabsorbint

ronyó

capil·lars

sang neta

organisme

rebuig

artèria renal

glomèrul vena renal

túbul renal tòxics

21S

ES

SIÓ

5

22

SE

SS

IÓ 5


Com es forma l’orina? Per què creus que les anàlisis d’orina serveixen per a detectar anomalies en el funcionament de l’organisme?

Descriu el camí que segueixen els nutrients des que mosseguem una peça de fruita amb tomàquet fi ns que eliminem els productes de rebuig.

23

24

SE

SS

IÓ 5

SE

SS

IÓ 6


Observa l’esquema següent i explica breument la interrelació dels diferents aparells i sistemes que intervenen en la nutrició:

Classifi ca aquests hàbits en saludables o no saludables. Arrossega les etiquetes fi ns a la columna corresponent de la taula:

Hàbits saludables Hàbits no saludablesNo dutxar-se després de fer esport.

Fer exercici físic moderat amb regularitat.

Beure poca aigua.

Rentar-se les mans abans de cada àpat.

Menjar molt greix animal.

Rentar-se les dents després dels àpats.

No menjar mai verdures ni fruites fresques.

25S

ES

SIÓ

6


Llegeix el text i analitza la taula:

Ara, tenint en compte les recomanacions de consum de les racions alimentàries diàries, analitza els aliments que has consumit en els diferents àpats del dia. Escriu, en una taula com la següent, els aliments consumits en un dia i indica a quin grup d’aliments pertanyen:

Una alimentació equilibrada ha d’aportar a l’organisme tots els nutrients que necessita en quantitat sufi -cient. L’aportació d’aquests nutrients es reparteix, generalment, en tres àpats: esmorzar, dinar i sopar. Els nens i els adolescents acostumen a fer-ne un quart, el berenar. Els aliments es classifi quen en sis grups segons les substàncies nutritives que porten:

grup aliments del grup racions diàries*I llet i productes làctics 2 o 3II carn, peix, ous i substituts 1III pa i cereals 4 o 5IV verdures i hortalisses 2 (1 crua + 1 cruita)V fruites 2VI olis vegetals 30 a 50 g

esmorzar dinar berenar sopar

aliments ingerits

grup d’aliments aportats

aliments ingerits


aliments ingerits


aliments ingerits


• Quins grups d’aliments has consumit en excés?

• Quins grups d’aliments estan poc representats en la dieta?

• Ets capaç de fer una nova proposta de dieta, de manera que els diferents grups d’aliments hi estiguin correctament representats?

27S

ES

SIÓ

6


Llegeix el text i, després, fes les activitats:

Les persones podem patir diverses anomalies nutricionals, com l’obesitat, l’anorèxia o la bulímia. L’obesitat consisteix en l’acumulació excessiva de greix en el cos i és una de les conseqüències de menjar en excés i de no fer exercici físic. L’obesitat obliga els pulmons, el cor, les articulacions i l’aparell digestiu a treballar més, la qual cosa fa que augmenti el risc de patir determinades malalties, per exemple de tipus cardiovas-cular, problemes ossis o diabetis.

L’anorèxia es produeix quan la persona es nega a menjar adequadament per una por irracional a engreixar-se.Les persones afectades d’anorèxia tenen una percepció distorsionada de la mida i la forma del seu cos i creuen que estan grasses.

La bulímia consisteix en una gran ansietat per menjar. Les persones afectades mengen tant com poden, però per por d’engreixar-se es provoquen vòmits o prenen laxants i diürètics. Tant l’anorèxia com la bulí-mia comporten problemes de desnutrició i debilitament general i tenen un important component psicològic. Actualment, també es parla d’anorèxia i bulímia funcional quan l’aparell digestiu es veu forçat a treballar lluny de les seves condicions òptimes.

• Explica per què creus que les persones necessitem menjar.

• Explica què creus que li passa a una persona si menja menys del que és necessari per a viure i si menja més del que és necessari.

• Busca més informació sobre les anomalies esmentades i elabora una taula comparativa de les causes i les conseqüències per a la salut i les possibles solucions.

• Escriu un text en què expliquis com és el teu model de persona ideal. Destaca els trets que per a tu són importants i digues per què ho són. Després, contrasta les teves opinions amb les dels teus companys.

28

29

SE

SS

IÓ 7

SE

SS

IÓ 7


Relaciona:

Barreracel·lular

Barreraquímica

Barreramecànica

Identifi cai ajuda a destruirels agentsinfecciosos.

Evita l’entrada de paràsits.

Devora els microbis.

Pell

Cèl·lules del sistemaimmunitari (macròfags,

granulòcits i altres tipusde glòbuls blancs)

Anticossos

Completa el text sobre la resposta immunitària arrossegant les paraules següents fi ns al lloc corresponent:

Els es concentren en els teixits danyats, identifi quen els cossos estranys i els eliminen. Aquesta lluita pot provocar una i un augment de la temperatura ( ). Els microbis contenen proteïnes i altres biomolècules orgàniques, els

, que són identifi cades com a estranyes pels . Llavors, els limfòcits produeixen unes proteïnes especials, els , que els reconeixen de manera molt específi ca i els neutralitzen o bé els marquen perquè els els devorin.Aquest mecanisme s’anomena .Un cop superada la infecció, els “recorden” l’antigen que els ha estimulat, de manera que, si hi ha una segona infecció, responen més ràpidament. Aquest mecanisme s’anomena

.

resposta immune secundària

antígens

limfòcits

febre

infl amació

resposta immune primària macròfags

anticossos

1S

ES

SIÓ

1

2

SE

SS

IÓ 1

3. La funció de relació activitats

Relaciona cada òrgan, aparell o sistema amb les frases corresponents de la columna de la dreta:

Òrgansdels sentits

Aparelllocomotor

Sistemanerviós

Sistemaendocrí

Capten els estímuls a través de receptors específi cs.

És l’encarregat de donar mobilitat al cos.

És l’encarregat d’elaborar les respostes i de transmetre les ordres adequades a la resta d’aparells i sistemes.

Coordina i regula el funcionament del cos mitjançant la producció d’hormones.

És el conjunt de cèl·lules i òrgans que perceben les condicions exteriors i interiors i els canvis que s’hi produeixen.

Coordina i regula el funcionament dels òrgans mitjançant impulsos nerviosos, a través dels nervis.

És format per una part passiva, el sistema esquelètic, i una part activa, el sistema muscular.

Observa les imatges i respon les preguntes:

• Quins dels sentits utilitzen les persones cegues per a poder llegir? Quins són els receptors implicats en aquesta activitat?

• Quins receptors de la pell reben estímuls durant un massatge?

• Quins receptors intervenen en tastar i olorar aquestes verdures? I en mirar-les?

3S

ES

SIÓ

2

4

5

SE

SS

IÓ 2

SE

SS

IÓ 2


Relaciona cada tipus de receptor amb la seva funció i el sentit o sentits en el qual participen:

mecanoreceptors

termoreceptors

quimioreceptors

fotoreceptors

propioreceptors

olfacte

tacte

gust

propiorecepció

vista

oïda

sensibles als productes químics

sensibles a la pressió

sensibles a la llum

sensibles a condicions internes del cos

sensibles a la temperatura

Completa els dibuixos:

bulb olfactiu – pèl – epidermis – corpuscle de Ruffi ni – glàndula sebàcia – corpuscle de Krause – fosses nasals receptors olfactius – dermis – fol·licle pilós – receptor del tacte – corpuscle de Pacini – terminacions nervioses

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb els noms de les estructures i els teixits principals que formen l’ull:

nervi òptic

cristal·lí

còrnia

pupil·la

iris

escleròtica

retina

humor aquós

humor vitri

coroide

6S

ES

SIÓ

2

7

SE

SS

IÓ 3


Explica el procés que se segueix en la percepció de la llum, des que un raig de llum es refl ecteix en un objecte fi ns que es forma un impuls nerviós, i anomena les diferents parts de l’ull implicades.

Observa les imatges i contesta les preguntes:

• Quina de les dues obertures de la pupil·la correspon a una situació amb poca llum? Per què?

• Quina és la utilitat de la pupil·la?

• Quin objecte utilitzem en condicions de llum intensa per a evitar danys a la retina, per exemple, a l’estiu a ple migdia o a la neu?

9

10

SE

SS

IÓ 3

SE

SS

IÓ 3


Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb els noms de les estructures i els teixits principals que formen l’orella:

timpà martellpavelló auditiu

canals semicirculars

cargol enclusa

nervi auditiu trompa d’Eustaqui estrep

Llegeix el text següent i observa els gràfi cs, que corresponen a les audiometries reals d’un jove fetes a tres edats diferents:

“La sordesa afecta cada cop més els joves. La causa principal és l’alt volum de la música que sona a les discoteques, on no hi ha cap mena de protecció, o la de la música que escolten pels aparells musicals i els auriculars, especialment els de botó, que es col·loquen dins l’orella massa a prop del timpà. En canvi, les persones que treballen en obres o fàbriques ja fa temps que disposen de proteccions per a no malmetre la seva oïda.”

Text adaptat de LaMalla.net.

Ara, contesta:

• Què és una prova d’audiometria?

11

12

SE

SS

IÓ 3

SE

SS

IÓ 4


• Quin efecte té en l’oïda escoltar música a un volum excessiu?

• Què indiquen les audiometries sobre la capacitat auditiva d’aquest jove? Què li està passant, al seu sentit de l’oïda?

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom de les àrees de l’escorça cerebral en funció de l’activitat que controlen:

àrea prefrontal (funcions mentals superiors)

àrea auditiva

àrea premotora

àrea visual

àrea motora

àrea sensitiva

àrea d’anàlisi sensitiva i del llenguatge

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix del principals ossos d’aquesta part de l’esquelet humà (el tronc):

columna vertebral

estèrnum

cúbit

clavícula

radi

coxal

costelles

húmer

omòplat

13

14

15

SE

SS

IÓ 4

SE

SS

IÓ 4

SE

SS

IÓ 4


Completa el text sobre les articulacions arrossegant les etiquetes fi ns al lloc corresponent:

Les estan unides per , uns cordons fi brosos compactes i poc .

Per a evitar el dels , els seus extrems són recoberts de ,

un relativament i fàcil de doblegar. A més, les articulacions acostumen

a tenir una amb un líquid, el , que disminueix el i facilita

la dels ossos.

cartílag

líquid sinovial

ossos

desgast

teixit

cambra

lligaments

articulacions

fregament

tou

mobilitat

extensibles

Relaciona cada dibuix amb el tipus d’articulació que hi ha entre els ossos:

articulaciómòbil

articulaciósemimòbil

articulacióimmòbil

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom de les diverses parts de l’articulació del genoll:

fèmur peroné

ròtula cartílag

lligament membrana sinovial

tibia líquidsinovial

16S

ES

SIÓ

4


Observa les accions i les postures representades en els dibuixos següents:

Ara, contesta:

• Quina és la millor manera per a agafar un objecte pesant, amb les cames doblegades o amb l’esquena torçada? Per què?

• Com ha de ser un matalàs per a assegurar una bona postura en dormir, excessivament tou o relativament dur? Per què?

• Quina és la distància correcta entre la cara i la pantalla de l’ordinador per a no malmetre la vista? I a quina alçada ha d’estar la pantalla de l’ordinador respecte de la cara de l’usuari? Per què?

• Quina és la millor postura per a estar assegut, amb l’esquena recta o torçada? Per què?

17

18

19

SE

SS

IÓ 5

SE

SS

IÓ 5

SE

SS

IÓ 5


Arrossega les etiquetes i completa el text sobre el sistema muscular amb les paraules corresponents:

El sistema muscular és l’encarregat de desplaçar l’ i donar al cos.

És format per , que es contrauen i es en resposta a determinats

. N’hi ha de diferents tipus:

• Els músculs units als ossos mitjançant (acabaments fi brosos dels músculs) que formen

part de l’ . Aquests músculs, quan es contrauen, provoquen el moviment relatiu dels

i, per tant, el d’una part del .

• Els músculs que formen part d’òrgans o els envolten, com, per exemple, els músculs del

o els músculs que envolten els .

ossos

cor

tendons

relaxen

músculs

vasos sanguinis

desplaçament

esquelet

mobilitat

cos

estímuls nerviosos

aparell locomotor

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom dels músculs corresponents:

pectoral

temporal

esternoclidomastoïdal

peroneal

solear

sartori

bíceps

bessó intern

serrat

quàdriceps

oblic

recte de l’abdomen

tibial

frontal

Observa la fotografi a i contesta:

• Quins ossos i músculs fem servir per a córrer? Fes-ne una llista.

20S

ES

SIÓ

5

21

22

SE

SS

IÓ 5

SE

SS

IÓ 5


Relaciona cada tipus de múscul amb la seva defi nició:

Músculs de teixitmuscular llis

Músculs de teixit muscular estriat

esquelètic

Músculcardíac

Músculs de contracció ràpida, arítmica i voluntària, controlats directament pel sistema nerviós central; formen part de l’aparell locomotor.

Múscul de contracció ràpida, rítmica i involuntària; és exclusiu del cor.

Músculs de contracció lenta, rítmica, involuntària i de llarga durada; es troben a la paret del tub digestiu, de la bufeta de l’orina i dels vasos sanguinis.

Explica quins són alguns dels problemes musculars més habituals.

Observa el dibuix de les neurones. Escriu el nom de les parts d’una neurona en el lloc corresponent:

àxon – cos neuronal – dendrites

Ara, explica què és la sinapsi, què és un impuls nerviós i digues quina és la seva direcció.

23

24

SE

SS

IÓ 6

SE

SS

IÓ 6


Relaciona el nom de cada part del sistema nerviós central amb la seva localització en el dibuix i la seva funció:

cervell

bulb raquidi

encèfal

medul·la espinal

cerebel

És el centre d’informació sensorial.

Controla els moviments voluntaris.

Regula la respiració, el ritme cardíac i la pressió arterial.

Transmet impulsos nerviosos des dels òrgans dels sentits cap a l’encèfal.

Controla la intel·ligència i la memòria.

Transmet les ordres de l’encèfal a tot l’organisme.

Coordina els moviments musculars.

Genera ordres molt senzilles, els actes refl exos.

Observa aquests dos dibuixos i respon:

• Quina diferència hi ha entre un acte refl ex i un acte voluntari? Explica-ho a partir de l’actuació del sistema nerviós.

25

26

SE

SS

IÓ 6

SE

SS

IÓ 7


Completa la taula següent segons les característiques de cada estímul:

Estímul Òrgandel sentit

Tipusde receptors Possible resposta Acte de refl ex

o voluntari

olor d’un aliment que t’agrada

so del clàxon quan vas a creuar

el carrer

colors i forma d’un senyal de trànsit

punxada al dit en agafar una rosa

gust d’un pastís de xocolata

temperatura en agafar un tros

de gel

mal de panxa

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom de les glàndules endocrines corresponents:

hipòfi si

glàndules suprarenals

hipotàlem

pàncrees

ovaris

tiroide i paratiroide

testicles

27

28

SE

SS

IÓ 7

SE

SS

IÓ 7


Explica la funció d’aquestes glàndules endocrines:

hipòfi si

glàndules suprarenals

tiroide

pàncrees

Relaciona aquestes hormones amb la descripció de la seva funció i el seu lloc de producció:

hormones de la hipòfi si i l’hipotàlem

hormones del metabolisme

hormones de la digestió

hormonesgonadals

Controlen el metabolisme del calci i el sucre, entre altres funcions; són produïdes per les glàndules tiroide, paratiroide, suprarenals i el pàncrees.

Regulen la formació dels caràcters sexuals secundaris i la funció de reproducció; són produïdes pels ovaris i els testicles.

Estimulen i controlen l’activitat d’altres glàndules endocrines i, per tant, la producció d’altres hormones.

Regulen l’activitat gastrointestinal; són produïdes per cèl·lules endocrines del budell.

29

30

SE

SS

IÓ 7

SE

SS

IÓ 7


Observa la fotografi a i contesta les preguntes:

• Creus que aquesta persona ha tingut un creixement anormal?

• Quina en pot ser la causa?

Llegeix el text següent i observa l’esquema:

El sistema nerviós i el sistema endocrí, a més de coordinar la funció de relació, també coordinen els òrgans, els aparells i els sistemes que participen en la funció de nutrició i de reproducció. Representen, doncs, el nexe d’unió que permet el funcionament conjunt de tots els aparells i sistemes.

Aquesta coordinació fa que el cos funcioni com un tot harmònic i no pas com un grup heterogeni de cèl·lules, teixits i òrgans amb funcionaments independents, i, per tant, que les funcions vitals es duguin a terme correctament.

aparell circulatori

aparell respiratori

tacte

vista

olfacte

oïda i equilibri

sistema endocri

gust

sistemanerviós

aparellreproductor

aparelldigestiu aparell

excretor

DOSSIER RECUPERACIÓ 1r TRIMESTRE Biologia i geologia · 2. La nutrició humana activitats Observa...

Documents

Transcript of DOSSIER RECUPERACIÓ 1r TRIMESTRE Biologia i geologia · 2. La nutrició humana activitats Observa...