Diumenge 26 de novembre de 2006 minical - … · cietat religiosa. Diu que «no és habitual» que...

Entrevista Albert Pla «L’èxit és tocar a Salt» PÀGINA 5. Reportatge La reina Sibil·la Es compleixen 600 anys de la mort de Sibil·lade Fortià, quarta esposa de Pere III PÀGINES 6, 7 i 8. Reportatge Violència escolar Mesures de prevenció i senyals d’alerta PÀGINA 9.

Dom

inic

alDiumenge 26de novembre de 2006

Diari de Girona

ReportatgeUn bisbe gironí al PerúMàrius Busquets, de Vilobí

d’Onyar, fa 43 anys que és alpaís llatinoamericà. PÀGINES 2, 3 i 4

2 DominicalDiumenge 26de novembre de 2006

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: EL BISBE GIRONÍ MÀRIUSBUSQUETS AMB UN GRUP DE NENS DURANTUNA DE LES SEVES VISITES PASTORALS PER LADIÒCESI DE CHUQUIBAMBA, AL PERÚ.

26 de novembre de 2006

5 EntrevistaAlbert PlaEl controvertit cantautorsabadellenc, resident enl’actualitat a la Selva, asseguraque «l’èxit és tocar a Salt».

6, 7 i 8 ReportatgeLa reina Sibil·laAquest cap de setmana escompleixen 600 anys de la mortde Sibil·la de Fortià, quartaesposa de Pere III el Cerimoniós.

9 ReportatgeViolència escolar (i II) Hi ha mesures de prevenciói també senyals que alertendel risc que la mainada caiguien aquests comportaments.

11 RutesEl volcà de la Crosa

13 GastronomiaLa vedella

14 Col·leccionismePere Subirà

SUMARI

al PerúUn bisbe gironí

Màrius Busquets i Jordà, fill de Vilobí d’Onyar, fa cinc anys queostenta el càrrec de bisbe de la prelatura de Chuquibamba, situada

en una zona ferèstega i pobra; format a Girona, és responsablede dotar la diòcesi d’estructura física i impulsar l’obra social.

TEXT: JOAQUIM BOHIGAS I MOLLERA

Màrius Busquets i Jordà és el gironí queara ostenta els càrrecs més importantsa l’Església catòlica. Nascut el 1935 a

Vilobí d’Onyar, Busquets i Jordà és, des del2001, el bisbe de la prelatura –diòcesi en for-mació– de Chuquibamba (Perú) i, a més, mem-bre del Consell Permanent de la ConferènciaEpiscopal Peruana (gener de 2006-09), presi-dint el Consell Econòmic i formant part del’executiva de la Comissió Episcopal de Mit-jans de Comunicació Social i Càritas Perú. ALlatinoamèrica, el nom Màrius ha evolucio-nat a Mario. El gironí remarca la curiositatdel mes de març com a significatiu en la tra-jectòria personal i pastoral. Neix un 3 de març.És batejat el 12 de març. És ordenat capellàel 19 de març de 1958. I va prendre posses-sió del govern de la «diòcesi» peruana el 24de març de 2001. La prelatura –eregida el 5 de

juny de 1962 en un procés de delimitació dediòcesis més fàcils de gestionar territorialment–té una extensió de 22.151 quilòmetres qua-drats, al voltant de 140.000 habitants i seu aCanamà (Arequipa). Amb població jove.

El bisbe Busquets fa 43 anys que és al Perú.Inicialment, havia de romandre’n cinc. Un viat-ge, des del Port de Barcelona, de 19 dies –viales Canàries i estret de Panamà, i passant perColòmbia i Equador navegant pel Pacífic– vaser l’avantsala d’una pastoral en la qual haequilibrat tasca litúrgica i social. Deixava en-rere una trajectòria a Girona que, eclesialment,començaria als 10 anys amb l’ingrès al Semi-nari. Ordenat sacerdot, Màrius Busquets va serdocent al santuari de la Mare de Déu del Co-llell, a on va arribar a desenvolupar respon-sabilitats de gestió. Fins al 1963. Eren una quin-zena de capellans per a uns 300 alumnes. La

1

1

2

marxa del bisbe Busquets missioner va coin-cidir amb relleu en responsabilitat episcopal:de Josep Cartañà i Inglès (1934-1963) a Nar-cís Jubany i Arnau (1964-1972).

«Sóc gironí i peruà». Així s’expressa el bis-be Busquets en adscripció territorial. Verificaintegració al lloc d’acollida sense renúnciad’orígens. El prelat ha estat ara poc més d’unmes a Girona, cercant suport per consolidarl’obra social que està executant a Chuqui-bamba (per a col·laboracions: La Caixa 2100-4071-99-2100164343). Això ha implicat fer detot. En totes les diòcesis en què ha estat. Finsi tot, arrenjar carreteres a fi de facilitar la co-municació i reformar espais d’ús comunitari.El prelat ve cada dos anys i també visita Ale-manya, on rep incondicional ajuda d’una so-cietat religiosa. Diu que «no és habitual» queun gironí estigui tants anys fora. Ho remet al

mestratge del també gironí Enric Pèlach, arabisbe emèrit d’Abancay, diòcesi situada als An-des peruans. Fou el docent de Busquets enmissiologia. La relació entre l’Església de Giro-na i certs països llatinoamericans ha estat uncontinu.

APRENDRE A MUNTAR A CAVALLTitlla de «contrast total» l’arribada al Perú. Parrò-quia de la costa i ciclomotor, quan esperavaanar a la muntanya i desplaçar-se en cavall.Abans de marxar, i sabent com seria el terri-tori d’adopció, va rebre classe de muntar aquestanimal. «Es comença pensant amb la tascade formació cristiana però ràpidament apa-reixen les necessitats bàsiques», comenta. Horaona amb la sòlida tasca de Càritas, que dis-tribuïa excedents nord-americans. Busquetsva apostar per un canvi de mentalitat: No re-

partir, sinó instaurar programes de promociópersonal i comunitària. Un projecte que, ini-cialment, va topar amb l’oposició de la cam-bra nord-americana, que va canviar d’opinióen veure l’èxit en l’execució.

Analitzada la situació actual a la diòcesi queara dirigeix, Màrius Busquets té el projected’incrementar el vessant social. «El Govern nopot arribar a tot», comenta. Desitjaria que elsgironins es fessin «una mica seva» Chuqui-bamba col·laborant amb el desenvolupamentsocial dels habitants. A la prelatura de Yau-yos, el bisbe gironí va participar en un delsàmbits preferits: la pastoral vocacional. Ambla màxima que els seminaristes no haguessinde marxar lluny de les famílies per estudiar.Closa l’etapa, Màrius Busquets va ser cinc anyssecretari general de l’arquebisbe d’Arequipa,també promotor d’ini-

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí-nies, el bisbe MàriusBusquets durant lavisita que va fer aDiari de Girona i elseu escut episcopal,en què és explícitala ciutat de Girona.1Busquets rep unabenvinguda afectuo-sa en un centre es-colar peruà.2El bisbe gironí parti-cipa, amb les autori-tats civils, als actesinstitucionals.3Hi ha recintes sa-grats de la prelaturade Chuquibambaamb característiquesprecàries.4L’arribada d’autori-tats religioses és unesdeveniment.5El prelat nascut a Vi-lobí d’Onyar ha estatutilitzant el cavall pertraslladar-se per lazona muntanyosa.6Un grup de nens inenes, momentsdesprés de rebre laPrimera Comunió.7El bisbe Busquetsbeneeix els treballa-dors d’una explota-ció minera.8La simbologia reli-giosa és molt pre-sent als àmbits de la vida col·lectiva.(Continua a la pàgina 4)

3

4

6

5

7 8

ciatives provocacionals. AChuquibamba, el prelat gironí ha aixecat unseminari propi –amb una arquitectura queresumeix la forma de viure al territori– i haaconseguit incrementar el nombre de voca-cions. Ser capellà al Perú no és una cosa ex-traordinària. Però el bisbe en voldria més. «Hedemanat 100 vocacions, però no pas totesde cop», diu fent broma.

Chuquibamba és un territori amb trets so-cioeconòmics fortament influenciats per l’oro-grafia. D’economia gairebé autàrtica i precà-ria basada en l’agricultura –cultiu d’arròs, user-da...– en no poder-se gairebé establir indústria.Només a la costa. I vinculada a l’arròs. No hiha misèria però sí mancances bàsiques. La pre-latura conjuga altes muntanyes i mar. Amb mi-croclima propi. Màrius Busquets viu al lito-ral, molt menys ferèstec. Empra el cavall perals trasllats entre els municipis situats a la mun-tanya. Amb trajectes que, pacientment, du-ren hores. «Volen veure el seu bisbe», expres-sa, afegint que considera rellevants les visi-tes pastorals per copsar el batec de cadascunade les zones. Qui governa ha de ser-hi. El pre-

lat torna a fer broma en dir que ha arribat adormir en un «hotel de mil estrelles», en re-ferència a la pernoctació al ras en viatges pas-torals.

ECONOMIA I TERRITORIL’economia de supervivència és més explícitaa la muntanya. Les vaques permeten tenirmínims ingressos per venda de la llet, transpor-tada amb llames i burros entre nuclis de po-blació. Es viu al dia, sense pensar massa enel demà. No hi ha excessius plantejamentsvitals sobre com millorar econòmicament. El«seu» món és el que han conegut. Sense mas-sa pensaments d’anar a buscar fortuna a lesciutats. Xais i llames formen part del paisat-ge, amb muntanyes nevades de teló de fons.El bisbe pensa que la geografia condicionael caràcter de la població. Un territori austerimplica una comunitat no desitjosa de béns.Sols els imprescindibles per viure. És una so-cietat que, a la zona muntanyosa, mantè tra-dicionals formes de vida on esferes pública iprivada estan sovint difuminades.

El no desig de possessió material és la ca-

racterística major que diferencia la forma devida a Chuquibamba de la gironina, com aexemple de desenvolupada socialment ieconòmicament. Però descarta que es puguincomparar. Són dues «realitats diferents». DelPerú, incideix en una visió grupal –en què lafamília és molt important– i arrelada al cato-licisme, present en múltiples expressions. PeròBusquets no diu que una societat sigui mi-llor que l’altra. És molt viva la devoció po-pular, no sent casos aïllats eucaristies i pro-cessons multitudinàries amb presència d’au-toritats civils. La fe és molt explícita. Es palpa.La Constitució –aprovada el 1993 mitjançantreferèndum– reconeix la tasca de la institu-ció amb una entesa titllada per Busquets de«molt positiva». Hi ha acords Estat-Església moltsemblants als aconseguits entre govern cen-tral i Conferència Episcopal Espanyola (CEE).L’Església al Perú s’ha eregit en la defensa delsvalors democràtics en tenses situacions vis-cudes a l’esfera política.

El bisbe no veu que Catalunya hagi arra-conat totalment l’Església. Queda el sentiment.L’exemple de les tradicions religioses.

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí-nies, dues llames–un dels animalsidentificatius i queencara s’usa pertasques de càrrega itransport– davantd’un fons nevat idues habitants deChuquibamba dinsd’un habitatge de lazona de muntanya.9El bisbe Busquetsamb dos nens enuna de les zonesmés àrides i munta-nyoses de la diòce-si.10Uns nens mostrensatisfets alguns lli-bres que han estatenviats des delcol·legi Les Alzinesde Girona.11La mainada d’un po-ble, que porta barretper evitar insola-cions, ensenya elsrosaris, donaciód’una societat reli-giosa alemanya.12Màrius Busquets harecorregut territorisde difícil accés perarribar a tots els ra-cons de la diòcesien procés de forma-ció durant les visitespastorals.13L’expressió religiosaal Perú inclou una devoció per la imat-geria religiosa, perexemple, els sants.14Les esglésies sónconstruïdes, i arren-jades, amb materialssense gaire garantiade durabilitat.

11

12 13 14

10

(Ve de la pàgina 3)

9

Albert Pla (Sabadell, 1966) viu en un llocque no vol revelar de la comarca de laSelva. Quan concerto l’entrevista, m’avi-

sen que economitza en paraules. Coses d’ar-tistes. Els seus ritmes, les seves lletres àcidesi divertides, i la seva veu xiuxiuejant formenpart de la memòria generacional de moltscatalans. No coneix fronteres sonores: passade la rumba a la cançó de bressol. L’amor, eldesamor i la sordidesa de la realitat com arerefons es van poder escoltar i veure al Te-atre de Salt dissabte passat. Dins del FestivalTemporada Alta i amb entrades exhaurides.

És tan tímid com sembla? (S’ho pensa) Sí.

No és un paper o un posat? Paper? Paperde vàter! No és un posat... ho sóc.

Ara canta ranxeres? Sempre m’han agra-dat les ranxeres. Ja des de petit m’agrada-ven. És un mal com un altre.

Va estar a Mèxic. Va anar bé la gira ame-ricana? Sí, vam riure molt.

Què hi podem trobar en el seu especta-cle «El malo de la película»? Hòstia! T’ex-plico l’espectacle? És una pel·lícula que pro-jectem a l’escenari. I la Judit Farrés i jo inte-ractuem amb el públic. Hi ha un tio quecondueix un cotxe i li passen coses. És un ad-vocat, però podia ser un militar o un polític.Qualsevol dolent serveix pel cas.

L’espectacle es diu «El malo de la pelícu-la», però vostè és un bon jan, no? No hosé. Ho hauries de preguntar als altres.

Un dubte que sempre he tingut: com acon-segueix que el sexe o la marranada facinriure, ara que ja podem comprar CD por-no, i practicar aquestes cosetes que abansestaven prohibides? (S’ho pensa) Quan es-cric alguna cosa no em plantejo: ara parlaràsde sexe. Surt. Parlo de moltes més coses quede sexe. I la gent riu d’allò que riu. Pobregent! La gent!

Encara pensa que l’amor és com un và-ter que no es renta amb detergent? Hedit moltes coses sobre l’amor.

També coses positives? Sí. També. Però lagent té tendència a retenir unes frases mésque les altres. Jo també ho faig. L’amor és pre-sent en moltes de les meves cançons.

La seva forma d’entendre la cançó és molt

teatral, molt de cabaret. És una manera d’ex-plicar-se a l’escenari. Hi ha la guitarra. La veu.T’apropes amb tot el que pots. (Riu) Qualse-vol cosa que pugui fer servir per explicar-me,em va bé.

Ara hi ha grups que li copien l’estil o elsritmes, com la mateixa cantant Bebe. Esconsidera un precursor d’això que es diufusió de ritmes, o és un paio «afusellat»per altres que no rep drets d’autor a can-vi? (S’ho pensa) Jo també sóc molt copión.(riu) Tothom copia.

Així que, en el fons, tothom copia de tot-hom? Sí. Tothom copia. Hi ha gent que hosap fer d’una forma més personal. I utilitzaelements d’altres. I això els fa ser molt per-sonals. I d’altres que copien, sonen igual quesempre. Sonen com sempre.

Què és l’èxit per a vostè? L’èxit és tocar aSalt.

No li exigeix massa coses a l’èxit. És unèxit molt quotidià, no troba? És el millorèxit. El tinc al costat de casa.

Tinc entès que viu a les comarques giro-nines. Sí, a la Selva, però no et diré el llocconcret.

Amaga el lloc per estar més tranquil? No.La tranquil·litat la tindré igual.

Té al mercat el CD Vida y Milagros; di-gui’m algun miracle que hagi fet darre-rament. Un miracle és arribar viu per podertocar amb en Quimi (Quimi Portet, produc-tor del disc), en Diego (Cortés, guitarrista), enCarles Benavent (baixista)....

Sobreviu? Sí, per sobre de mi mateix.

El disc està gravat a l’estudi Music Lan,d’Avinyonet de Puigventós. Li agrada pas-sar-se per l’Empordà? L’estudi és una micacom a casa. És un ambient entranyable. Hitinc molts amics allà. Com en Jordi Solé (undels responsables de l’estudi). Visca en JordiSolé! No surt mai a cap diari.

Sol cantar assegut en una butaqueta: éscomoditat, ganduleria o ganes de feramics? La butaca és el lloc més còmode. Elsillón m’acompanya, encara que ara, a l’es-pectacle, és una cadira de cotxe.

Recomani’m un disc d’algú altre que nosigui un amic i hagi escoltat fa poc. Un d’enBrian Eno... Crec que és del 2005. No n’esticsegur... Sí, és del 2005 o així. És molt maco.

La cosa més maca que li hagin dit mai?Hòstia! Mira: hi ha dues o tres frases que es-tic pensant en aquest moment. Però no m’agra-daria confessar-les, perquè atemptarien con-tra la meva modèstia. Ah, i per cert! ViscaJordi Solé, visca Jordi Solé, visca Jordi Solé!Ho posaràs, no?

Sí, ho posaré. Els tècnics de so mai surtenals diaris. I mai se’ls agraeix prou la seva fei-na. En Jordi fa una gran feina. Pensa que hivan grups molt bons a gravar. Com Ojos deBrujo, el Fito (Fito Cabrales, líder de Fito &Fitipaldis). I ell aconsegueix una cosa moltpersonal. Et col·loca en una situació perfec-ta.

Sap trobar l’atmosfera adequada. Sí. EnJordi, professionalment, és boníssim. És untio molt especial.

Entrevista


ALBERT Pla Cantautor

El cantant sabadellenc ha actuat al festival Temporada Alta, a Salt, amb un espectacle que combinal’audiovisual i la música, «El malo de la película». Vol destacar la gran feina, sovint ignorada, delstècnics de so en la gravació d’un disc. Se sent satisfet del seu darrer CD, «Vida y milagros». Un tre-ball gravat a Avinyonet de Puigventós, entre amics.

“L’èxit éstocar a Salt”

TEXT: MOISÈS DE PABLO

“Tothom copia.Hi ha gent que

ho sap ferd’una forma

més personal iutilitza

elementsd’altres. Això,els fa ser molt

personals.N’hi ha d’altres

que copien,sonen igualque sempre.Sonen com

sempre.“

Entre 1376 i 1386 fou l’amant, l’amistan-çada i la quarta muller de Pere III elCerimoniós. Tingueren tres fills, dels

qual només sobrevisqué Isabel. A banda, ésclar, del fet mateix d’esdevenir reina no es-sent una persona de l’aristocràcia, que ja ésun fet certament excepcional al país, tota lavida de Sibil·la de Fortià a la cort reial foufabulosa i ha quedat embolcallada per la histò-ria amb una pàtina de llegenda.

Els enfrontaments amb Violant de Bar, ladona de Joan I, hereu a la corona, han estatobjecte de recreació literària. La mateixa vidade la reina ha estat biografiada per diversosautors. Però tota la vida d’aquesta reina em-pordanesa podria ser duta perfectament al ci-nema com recordava fa un any l’enyorat Fran-cesc Ferrer i Gironès al seu blog: «La Sibil·lade Fortià amb els tràngols que va passar ambla seva vida íntima, i després del seu casa-ment amb el rei Pere el Cerimoniós, és d’unatrajectòria política i reial molt interessant. Tantque valdria fer-ne una pel·lícula. A qualse-vol país amb una reina d’origen popular comaquesta seria coneguda i admirada, fins i totmalgrat les seves astúcies per practicar elnepotisme. Diuen que no sabia llegir. Unailletrada que arriba a reina, bones maneresdevia tenir per agafar tant de poder políticcom va aguantar per beneficiar el poble. Hau-rem d’esperar que algú es digni a fer saberla història nostra, perquè així d’aquesta ma-nera, algun cineasta pugui demanar un guió,per presentar a un productor, que s’hi vul-gui jugar la plata. La reina s’ho mereix». (Fran-cesc Ferrer, 9-VIII-2005)

A FINALS DE NOVEMBRE DE 1406A finals de novembre de 1406, aquest capde setmana fa 600 anys, Sibil·la de Fortià, quar-ta muller del rei Pere III de Catalunya i Ara-gó, filla de dos petits nobles de l’Empordà,

Berenguer de Fortià i Francesca de Vilamarí,va morir en una mansió ubicada al costatdel Palau Menor de Barcelona als 56 anys.El mateix rei, Martí l’Humà, va dictar des deValència les providències a seguir en l’enter-rament de la reina i amb el condol a la fillaIsabel. El cos de Sibil·la de Fortià fou buidatde vísceres i cervell, fou ruixat de mirra, fouvestit amb hàbits franciscans i va restar ex-posat al Palau Menor fins al 12 de desembreper tal que el poble pogués retre-li honors.

El 12 de desembre es va oficiar el funerali el cos fou enterrat a la tomba de la capellade Sant Nicolau del convent franciscà. Da-

munt del sarcòfag es va col·locar una escul-tura jacent de la reina amb dos cans als peus.El juliol de 1835 el convent de Sant Francescfou incendiat i les tombes profanades. Durant17 anys les restes de Sibil·la varen romandreen un sac a l’Arxiu Municipal. L’any 1852, Isa-bel II va disposar que la restes reials fossinenterrades en una tomba del claustre de laCatedral de Barcelona.

El dia de Santa Teresa (15 d’octubre) de1998, les despulles del rei Alfons II el Gran,del príncep Jaume d’Urgell, del seu germàFrederic, i de les reines Constança de Sicília,Maria de Xipre i Sibil·la de Fortià, que fins araeren situades al claustre de la Catedral de Bar-celona, foren traslladades a l’interior de la seu.

Les tombes on ara estan dipositades les reialsdespulles van ser projectades per l’arquitec-te Joan Bassegoda Nonell. Al damunt s’hi hacol·locat dues estàtues jacents esbós originalde Frederic Marés. El trasllat, la instal·lació iel condicionament van ser finançats per laGeneralitat a iniciativa de la Reial AcadèmiaCatalana de Belles Arts de Sant Jordi.

L’escultura original de la reina Sibil·la, quees va salvar miraculosament de les vicissituds,s’exposa al Museu d’Art de Catalunya, a Bar-celona.

LA REINA EMPORDANESAFortià és un poble de l’Alt Empordà de propde 600 habitants entre els rius Fluvià i Muga,al mig de la plana. Ocupa una superfície de10,8 km2 a 8 metres sobre el nivell del mar.Els habitants són coneguts com a fortianencsi fortianenques. Fou un lloc del comtat d’Em-púries sota les ordres dels monjos de SantPere de Rodes. L’any 1282, el monestir, pertal de fomentar el poblament d’aquestes ter-res, aconseguí permís del comte d’EmpúriesPonç V, que tenia la senyoria eminent del lloc,per atorgar una carta de població.

La reina Sibil·laS’escau aquest cap de setmana el 600è aniversari de la mort de la reina Sibil·la de Fortià; filla del’Empordà, dona illetrada però tremendament astuta, noble provinent dels estaments més baixos

i burgesos de Catalunya però posseïdora d’una esplèndida bellesa i d’una poderosa planta.

TEXT: JORDI VILAMITJANA I PUJOL FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ


1

2

Reportatge


La família Fortià apareix com a originàriad’aquest lloc ja des de mitjan segle XII. Ja l’any1163 apareix citat un tal Berenguer de For-tià. A partir d’aquí, Guillems, Bernats, Mar-tins, Jaumes, Huguets, Francescs i altres nomses troben documentats al costat del cognomFortià. Però justament un altre Berenguer deFortià, donzell del segle XIV, casat amb Fran-cesca de Vilamarí i de Palau, filla de Palau-saverdera, senyora del castell de la Garrigade Roses, fou el pare de Sibil·la de Fortià.

Ben probablement, en temps de Sibil·la,Fortià era un poble envoltat d’un recinte em-murallat. L’any 1421, una inundació brutalarrasà tot el poble i arrossegà plana avallfins al mar tots els vestigis medievals. Tot elpoble fou reconstruït de bell nou, àdhuc l’es-glésia. No obstant això, hi ha actualment aFortià un edifici que és conegut com la Casade la Reina Sibil·la. La Casa, però, és de lasegona meitat del segle XVI. És possible queel casal medieval dels Fortià s’alcés en aquestlloc i el sobrenom s’hagi aplicat a la casa pelseu aspecte noble: «És un gran casal de plan-ta i pis amb notable façana de grans carreusben escairats i elegants finestrals rectangulars,obra renaixentista però dins una línia senzi-lla i austera.» (Gran geografia comarcal deCatalunya, Volum 4, «L’Empordà»).

DE FORTIÀ ALS BRAÇOS DEL REIDel matrimoni de Berenguer de Fortià ambFrancesca de Vilamarí nasqueren tres fills:Marquesa, Bernat i Sibil·la. És probable queSibil·la nasqués a l’entorn de l’any 1350. Nova rebre instrucció en lletres i hom la supo-sa versada en el tracte gentil i amable. Ésben documentat que l’any 1371 es va casaramb Artal de Foces i de Cabrera, un senyorde la Bastida de l’Infern, de la Vall d’Osor,de la vall de Sau i de la casa de Soler. Aquestnoble acabava d’enviudar d’Esclarmunda de

Mallorca i tenia pel cap baix 58 anys. Artalera conseller i camarlenc de la reina Elionori fou el rei mateix qui en decidí el maridat-ge. D’aquesta manera, la família de Fortiàentra a la Cort i d’aquesta manera la posiciódel marit va elevar Sibil·la de la vida de po-ble a la vida cortesana. Fou el primer esgraóen l’ascensió de la jove Sibil·la.

De primer, se li degué fer ben complicat re-lacionar-se amb la noblesa que envoltava lacort de Pere III: gent culta, lletrada, artista icientífica. Sibil·la no sabia llegir. Ben aviat, lesganes d’aprendre i l’astúcia li van obrir por-tes i cors... L’any 1373 enviudà del senyorArtal de Foces i de Cabrera. Tenia 24 anys iera donzella d’Elionor de Sicília, la reina.

Pere III ha estat un dels més grans reis queha tingut Catalunya: va concretar un imperiMediterrani a través de quasi totes les sevesilles; patrocinà l’estil gòtic català més origi-nal (Sala del Tinell, Drassanes de Barcelona,Església del Pi, Consell de Cent a Barcelona;va fer acabar la Catedral de Girona...); pro-tegí les arts i les lletres i ell mateix féu poe-mes esparsos i una crònica; durant el seu reg-nat assoliren gran importància dues institu-cions democràtiques cabdals en la Història deCatalunya: el Consell de Cent i la Generali-tat de Catalunya. Fou de caràcter autoritari,subtil políticament i mancat d’escrúpols. Eradèbil de complexió i delicat, però valent i de-cidit. Aquest tros de rei es casà quatre vega-des però només una ho féu enamorat: ambSibil·la de Fortià. D’aquesta tan bella mane-ra Rafael Tasis refereix, a Pere el Cerimoniósi els seus fills, les vicissituds amoroses del mo-narca: «Pere el Cerimoniós és, en contrast ambels costums de l’època, un rei auster en matè-ria conjugal. Sembla com si els afers de l’Es-tat no li haguessin deixat temps per descobrirels encisos femenins fins a la seva vellesa. Elstres primers matrimonis es realitzen per ra-

ons d’Estat i, tot i que el rei té interès a sa-ber per endavant el grau de bellesa de lesseves futures mullers, poques dades ens per-meten de suposar-lo gaire enamorat de la frà-gil Maria de Navarra, de la fugaç Elionor dePortugal i de l’enèrgica i voluminosa Elionorde Sicília. Sembla, però, com si la mort d’a-questa darrera, deixant-lo vidu després de26 anys de matrimoni, i quan el rei en té 55,i coincidint amb un cert apaivagament delsconflictes exteriors que han abassegat l’aten-ció del sobirà en els darrers anys, i amb el ca-sament de tots els fills, el deixés disponibleper a l’aventura amorosa».

Elionor de Sicília, la reina Grossa, va mo-rir l’any 1375. Abans d’acabar l’any, Sibil·la deFortià va esdevenir l’amistançada del rei Pere.Tenia el rei 56 anys; en tenia la jove concu-bina 25. S’enamoraren.

AMOR I ODITingueren una filla, Isabel, que va néixer acomençaments de 1377. Passava el rei a laseva amistançada (i al cada vegada més grosestol d’acompanyants i amics empordanesos)tres mil florins d’or i regals a dojo. Vivia Si-bil·la entre la seva casa de Barcelona i el pa-lau del rei Pere. Després d’haver nascut Isa-bel, però, el rei va ordenar el trasllat de mare,filla i companyia a Palau. Sibil·la començà aviure a la Cort com una reina.

Tenia Pere III altra família pendent delsromanços del rei, però aquest lligam concubi-natal, que evitava un nou matrimoni de llurpare, no va desplaure d’entrada els infantsJoan i Martí. Llur actitud, però, va canviarradicalment quan Sibil·la va aconseguir queel rei es casés amb ella l’11 d’octubre de1377 a Barcelona. Al menyspreu per a l’exa-mistançada, illetrada i de família gens il·lus-tre, s’afegiren el descontentament pels fa-vors prodigats als seus

El llegat d’El CerimoniósPere III ha estat un dels més grans reis que ha tingut Catalunya: va concretar un imperi Mediterrani a través de quasi totes les seves illes; patrocinàl’estil gòtic català més original i protegí les arts i les lletres; es va casar quatre vegades, la darrera amb Sibil·la, i va tenir sis fills.

Sibil·la de FortiàNascuda al voltant de 1350 aFortià, el 1375 va esdevenirl’amistançada del Rei, que tenia56 anys. Més tard es casarieni tindrien una filla i dos fillsmés, que van morir abans decomplir un any.

Pere III el Cerimoniós✝ 1387

Maria de Navarra

rei de Catalunya-Aragó

Constança✝ 1363

Frederic IIIRei de Sicilia

Joana✝ 1384

Joan Icomte d’Empúries

Sibil·la de FortiàElionor de Portugal Elionor de Sicília

Joan I El Caçador✝ 1395

duc de Girona,rei de Catalunya-Aragó

Mata d’Armanyac Violant de Bar

Joana✝ 1407

Mateu Icomte de Foix

Violant✝ 1443

Lluís IIrei titular de Nàpols

Elionor✝ 1382

Joan Irei de Castella

Martí I l’Humà✝ 1410

duc de Montblanc,rei de Catalunya-Aragó i de Sicília (Martí II)

Maria de Luna Margarida de Pradescomtessa de Luna

Isabel✝ 1424

Jaume IIcomte d’Urgell

Pere III el CerimoniósA l’esquerra, una escultura del Rei.Sobre aquestes línies, la Verge entrePere III el Cerimoniós i Sibil·la de Fortià,en una obra de Pere Moragues de 1384.

Martí I el Jove✝ 1409

Maria Ireina de Sicília

rei de Sicília

Blanca Ireina de Navarra

3 4 5Fotos:1L’anomenada Casade la Reina Sibil·la, aFortià, localitat on vanéixer i on també hité dedicat un carrer.2Portada del llibre«La reina Sibil·la deFortià», d’AlbertoBóscola, una de lesmonografies exis-tents sobre la reinaempordanesa.3El passatge Sibil·lade Fortià de l’Escala.4La delegada del Go-vern a Girona, PiaBosch, va presidir el27 d’agost passat lainauguració del car-rer de Sibil·la a Pa-lau-saverdera.5La plaça de Sibil·lade Fortià a Figueres.

(Continua a la pàgina 8)

Reportatge


parents i a la petita noble-sa que la voltava i «el recel per la influènciaque Sibil·la tenia prop del rei, a qui atribuï-ren, especialment l’infant Joan, l’enverinamentde les dissensions amb el pare, dissensionsque s’anaren agreujant des del matrimoni deJoan, a despit del rei, el 1380, amb Violantde Bar, fins al punt de formar-se a la cortdos partits, un d’aristocratitzant presidit perViolant i per Joan i un altre de més popularal voltant de Sibil·la» (Grec.net).

La cosa es va anar embolicant. Les arts deSibil·la captivaren fortament el rei. El fill esveié progressivament apartat de Pere III (Si-bil·la li dóna una filla –Isabel– i dos fills quemoriren abans de fer l’any) i Joan anà con-griant un odi visceral cap a la reina. Cap delsinfants no assistí a la coronació de Sibil·la aSaragossa el 30 de gener de 1381, provocantla indignació del monarca.

Una curiositat de la Coronació. Justamentdurant el regnat de Pere III el Cerimoniós apa-regué per primer cop a la península el ter-me «entremès», de caràcter culinari en un prin-cipi, però que tot seguit implicà ornamenta-ció i comunicació. La cerimònia del paó quees va representar en les festes de coronacióde Sibil·la de Fortià és una mostra d’aquestabarreja de literatura i menjar. En una safatad’alats rostits, el paó del mig duia penjat alcoll un rotlle amb versos de Pere III de caràc-ter trobadoresc: «A vos me do, senyora de va-lor,/ al present jorn, per vostra gran honor./E fayts de me segons la bona usança/ de lesgrans corts d’Anglaterra e de França./ E pre-gui tots, cavallers e donsells,/ nobles, baronse escuders isnells,/ dones presant e donsellesgentils,/ que en me votar vullets seguirs l’es-tils,/ e que li vot sien mes en escrit./ E puys veu-rem tots si l’hauran complit». És a dir: els ca-vallers presents pronunciaven vots d’accionsque deien que complirien en honor de la damafestejada. Les promeses es feren per escrit.

No obstant aquests fastos, Sibil·la, veientel panorama paternofilial i sobretot preveientque la nora Violant esdevindria la seva rei-na, temorosa pel seu futur i el de la seva fi-lla, va intentar la reconciliació entre pare ifills. Preocupat també per aquest mateix fu-tur, el rei va fer confirmar per l’infant Joanles donacions que havia fet a la reina (les vi-les de Cocentaina, Alzira, Elda, Asp i Novel-da, a més de rendes diverses), a la seva fillaIsabel i fins i tot al germà de la reina Bernatde Fortià i les va fer ratificar després per lacort general de Montsó del 1384.

La situació es va tibar tant que la reina Si-bil·la, tement la venjança del fillastre, va aban-donar el rei Pere moribund a Barcelona a fi-nals de 1386, i amb els seus familiars i parti-daris va fugir primer a Sitges i després al castellde Sant Martí Sarroca. L’endemà de la mortdel rei, temps va faltar als infants per perse-guir-la. La van assetjar i es va rendir. Va serreclosa primer a Barcelona i després al cas-tell de Montcada, acusada de «lesa majestatper abandonament del rei i de furt del palau».Dos dels seus acompanyants, Berenguerd’Abella i Bartomeu Llunes, foren executatsel 1387, mentre que ella i el seu germà Ber-nat foren perdonats gràcies a la intercessiódel cardenal d’Aragó Pero de Luna en nomdel papa d’Avinyó Climent VII, de qui Si-bil·la sempre havia estat partidària des ques’havia obert el Cisma.

Sibil·la va haver de renunciar a les dona-cions que els havia fet el rei Pere (les de Si-bil·la passaren totes a la reina Violant) a can-vi de pensions anuals, de 25.000 sous per aella i de 12.000 per a Bernat de Fortià. Alnovembre del 1387, va ser alliberada. No vatornar a l’Empordà. Sibil·la visqué la restade la seva vida a Barcelona, on 600 anysdesprés de morta hi continua enterrada.

LLEGENDA I LITERATURAEl carrer Reina Sibil·la de Fortià era anome-nat fins a l’any 1987 carrer de Castelló. S’acon-seguí canviar el nom després que ja l’any 1980portés polèmica. Alguns veïns del poble novolien aquest nom de reina Sibil·la perquè se-gons la tradició oral aquesta noble dama notenia gaire bona reputació. Hom deia queSibil·la va ser «la més gran prostituta de l’aris-tocràcia de tota la contrada. Es deia que a For-tià venia Pere el Cerimoniós i els seus ho-mes a passar-se-la bé amb aquesta pepeta,que era molt guapa».

Probablement, a part de l’enveja, influí enaquesta versió el misogin tractat de JaumeRoig, Spill o Llibre de les Dones. A la segona

part del primer llibre, el poeta i metge valen-cià en féu aquest semblant: «Quan arribí/ deSent Martí,/ castell fort, pres,/ en Penedès,/on ab gran cuita/ se n’era fuita,/ ne viu co-brar,/ presa tornar,/ no menys ferrada/ qued’ull mirada,/ na Fortiana,/ qui catalana/ fonnatural./ Ab prou de mal/ e malaltia,/ llexathavia/ abandonat,/ palau robat,/ sense re-mei,/ son senyor rei/ propi marit/ mig mortal llit,/ emmetzinat/ e fetillat./ Segons se deia,/altre tal feia/ a sos fillastres,/ e mals empas-tres/ contra sa nora,/ un punt ne hora/ nun-ca cessant,/ lo rei ginyant,/ ab frau e engan,/major Joan/ (aprés rei fon), Martí, segon,/sos fills abdós/ com a traidós/ desheretàs,/sols prosperàs/ ella i els seus/ fent-los hereus/de sos regnats./ Per tal peccats/ fon ben ro-dada/ i tormentada:/ moltes cremades/ deses criades,/ a llur mal grat». En efecte, Sibil·laés acudasa de bruixeria, males arts, abando-nament del marit i zitzània familiar.

No només Jaume Roig clavà queixalada enSibil·la; insignes historiadors catalans con-temporanis hi han volgut veure també «la donafatal». Emparats en el tòpic masclista que diuque l’home és conqueridor i la dona serven-ta i de casa, han promogut l’estampa d’unareina frívola i escampa. Molt més elogiós és,en canvi, el judici de Bernat Metge al LlibreIV de Lo Somni: «¿Qui et poria dar entenentla fortalesa de cor e esforç e gran paciènciade la regina Dona Sibil·la d’Aragó, e lo gransaber e bon enteniment que ha? Moltes vega-des me són meravellat de Nostre Senyor Déu,com tan virtuós esperit ajustà a cos femení,car digne fóra d’Escipió».

La pugna entre Violant i Sibil·la fou espec-tacular, brutal. Frederic Soler Pitarra en féul’any 1884 un drama delirant i excel·lent, Ba-talla de reines. Val la pena rescatar-ne aquestfragment tan literari en què la reina, amb elmarit (el rei Pere) mort, repta la nora (Vio-lant) a un combat de reines: «(...) ¡Desprésque vinga/ aquesta infanta ambiciosa,/ mu-ller del fill del monarca/ que ara davalla a latomba;/ que vinga; dogals mos braços/ seran,si em veig prop sa gola;/ que s’abeuri ella,si em mata,/ en mon bassal de sang roja./ Arano són los que lluiten/ dos reis, no; som duesdones./ Jo vull lo que ella demana,/ vol ellalo que em pertoca./ Del trontoll de l’enves-tida/ ha de tremolar l’Europa./ Lliurem bata-lla de reines... Vejam quina el ceptre logra!».

A part de les conegudes biografies de J.M.Roca de 1928, de Llorenç de Riber de 1944 id’Alberto Bóscolo de 1971, el cinquè premiNèstor Luján de novel·la històrica 2001 fouper al notari valencià Joaquim Borrell, perSibil·la, la plebea que va regnar («una em-pordanesa que fou la quarta muller de Pereel Cerimoniós, un caprici de maduresa del rei;el matrimoni significà l’ascens de la petita no-blesa enfront la reacció de l’oligarquia»).

VIGÈNCIAL’estiu passat a Palau-Saverdera, poble natalde la mare de la reina Sibil·la, es va inaugu-rar un carrer en honor de la reina. A Figue-res, a l’Escala, a Fortià i a Girona, senglesnoms de carrers i places evoquen la figurad’aquesta reina de condició humil, de nissa-ga catalana, d’arrels empordaneses.

6

Fotos:6Una dona i un noi enbicicleta davant delrètol de la plaça deSibil·la de Fortià dela ciutat de Girona.

(Ve de la pàgina 7)

Continuant amb el reportatge sobre laviolència escolar que iniciàvem fa unmes analitzant els trastorns que l’afa-

voreixen i els joves en situació de risc decaure-hi, cal entendre la violència com unamanifestació conductual; i per tant, és unproblema biopsicosocial i no només un pro-blema escolar. Igualment, sembla ser quel’increment de la violència escolar va pa-ral·lel amb l’increment d’aquesta en les so-cietats urbanes. Per tant, si el seu origen ésmulticausal, la seva disminució arribarà perl’aplicació de programes multidimensionals,en els quals és necessària la participació delspares/tutors, de l’administració educativa, dela justícia i la policia, dels centres de salutmental infantojuvenils, de les organitzacionsde barri i culturals, dels serveis socials co-municataris i dels serveis d’atenció al menor.

Les mesures de prevenció primàriesconsisteixen bàsicament en el desenvolu-pament de mesures encaminades a modifi-car aquelles situacions socioculturals queafavoreixin la violència, tals com:

– Sensibilitzar el públic en general ambl’objectiu que adquireixin compromisos ambla prevenció de la violència en el context es-colar.

– Intervenció comunitària que millori lescondicions socials que afavoreixen la violèn-cia: millora de les condicions dels hàbitats,desenvolupament de guarderies, serveis mè-dics i psicopedagògics.

– Establiment de programes d’interven-ció des de les guarderies, preescolar i se-cundària, que afavoreixin les conductes pro-socials.

– Lluita contra el consum de drogues.També hi ha unes mesures de preven-

ció secundàries. Així, en la detecció i in-tervenció primerenca han de tenir-se encompte una sèrie de mesures que les pos-sibilitin; cal implicar tots els estaments quetinguin a veure amb la família, serveis d’aten-ció al menor i serveis socials comunitaris.Quant a mesures generals en l’àmbit esco-lar, es proposen:

– L’establiment de normes antiviolènciaclares, lògiques i d’aplicació no arbritària.

– Desenvolupament de programes que en-senyin als alumnes habilitats prosocials.

– Regular les activitats escolars excessi-vament competitives.

– Desenvolupar una bona política esco-lar de promoció de l’esport.

– Desenvolupar sentiments de cooperaciói solidaritat entre els alumnes.

– Actuació immediata d’actes violents en-caminant la situació cap a l’estament opor-tú que millor la pugui resoldre.

Finalment, hi ha les anomenades mesu-res de prevenció terciàries. Quan la violèn-cia ha aparegut se’ns planteja com hem d’ac-tuar. Existeixen algunes normes bàsiques quehem de seguir per tal que les mesures real-ment siguin preventives; l’aplicació de càs-tigs ha de ser proporcional a la gravetat del’acte violent i basats en:

– Un programa d’expulsions ben articu-lat.

– L’establiment i desenvolupament de me-sures alternatives a l’expulsió definitiva, ar-ticulant-les conjuntament amb un progra-ma d’actuació més general i no com a úni-ca via.

– L’establiment i desenvolupament de mo-dalitats escolars alternatives, tant transitòriescom definitives.

SENYALS DE RISCEntre els indicadors primerencs que apun-ten que un infant es pot trobar en situacióde risc de manifestar comportaments vio-lents hi ha:

– Alumnes que manifestn amb freqüèn-cia episodis d’ira incontrolada.

– Alumnes amb patrons de comportamentimpulsiu i bromes pesades, intimidació i mal-tractament.

– Historial previ de problemes d’indisci-plina.

– Historial previ de conductes violentes.– Intolerància a les diferències i actituds

prejudicioses.– Pertinença a bandes.– Amenaça de violència.També hi ha un seguit de senyals d’aler-

ta que obligarien a fer un seguiment més

estret, entre els quals destaquen:– Presència de baralles amb els companys

i/o familiars.– La destrucció de material dels companys

o del centre.– Conductes explosives d’ira important per

raons poc significatives.– Amenaces reiterades de violència.– Possessió d’objectes que poden ocasio-

nar violència (ganivets, pals, cadenes...).– Altres comportaments o amenaçes de fer-

se mal a si mateix o de suïcidi.

COM DIR-HO ALS PARESLa comunicació amb els pares ha de serben sincera i objectiva. Se’ls ha d’escoltar iinformar referent als senyals d’advertènciadels seus fills. En les situacions de caos ambtendència a traspassar la responsabilitat capa l’escola, es proposarien uns interlocutorsde l’Associació de Pares, els qui comuni-quessin la situació de risc que presenta elfill, i informar-los de les mesures que es pren-dran en cas de produir-se. Cal respectar laconfidencialitat de les famílies respecte delsseus assumptes privats, sense adoptar niactituds ni suggerències que puguin ser in-terpretades de manera negativa.

Cal animar els pares que parlin amb elsseus fills sobre la conveniència dels pro-grames de disciplina, que animin i involu-crin els fills en el compliment d’aquest, queparlin sobre violència i alguns continguts te-levisius, viodeojocs, que ensenyin als fillsla conveniència de resoldre de manera pa-cífica els problemes, que expressin la frus-tració i l’agressivitat de manera no violentao perillosa per als altres, ensenyar-los a to-lerar les diferències, generar mecanismes queels facilitin el poder demanar ajuda i orien-tació, que els pares participin en els semi-naris de debats en relació amb la violènciaescolar.

(*) Psicòlegs clínics infantojuvenils id’adults. Heia Psicologia, col·laboradors

de Serveis Mèdics Girona, GEM Olot iHospital de Figueres

(www.heiapsicologia.com)

Violència escolar (i II)Hi ha determinades mesures que es poden adoptar per prevenir comportaments violents a l’escola,i també senyals que indiquen el possible risc que un infant acabi desenvolupant aquestes actituds.

TEXT: JORDI BARRIS I SANTIAGO BATLLE (*)

Reportatge


Establimentsantics


Els inicis de la paperera La Confianza esremunten a l’any 1880, quan el ciutadàfrancès Juan Grelon Boisseau, provinent

de Borgonyà, va constituir una societet ambel comerciant barceloní Sebastián Rosal i Al-bareda per construir una fàbrica de paper alcostat del riu Fluvià, aprofitant la seva ai-gua. Tenien una concessió estatal de 1.000 li-tres per segon. La societat va començar a fun-cionar el primer de juliol de 1880, amb uncapital inicial de 50.000 pessetes i per unperíode de 20 anys. Els socis hi van aportartambé uns terrenys d’unes 20 àrees, dins delterme municipal de Beuda, lloc on despréses va construir la fàbrica, inaugurada el 18 dejuliol del 1881. Durant els primers anys la pro-ducció anual de paper era de 360 tones. Unsalt hidràulic de cinc metres d’alçada, ambun metre cúbic per segon de cabdal, feia mou-re la maquinària, formada per dues turbinesde 21 CV de potència cadascuna.

Quan va morir Juan Grelon, la seva vídua,Rosa Bosch i Siqués, va continuar amb elnegoci constituint una nova societat –el 6de desembre de 1890–, anomenada Rosal yHerederos de Grelon y Compañía. Formavenpart de l’empresa Sebastian Rosal i Albare-da, la seva esposa Enriqueta Grelon i Bois-seau i Rosa Bosch Siqués, en nom propi ien representació dels seus fills, Emili, Annai Matilde Grelon Bosch. El capital social erade 107.772,69 pessetes, però aquesta socie-tat es va disoldre el 19 de maig de 1910, quanva morir el soci Sebastián Rosal.

DIFERENTES ETAPESL’any 1906 l’empresa havia passat a formarpart del grup Papelera Española, s.a., quetenia fàbriques per tot Espanya. El contractees va rescindir l’any 1913. L’any 1914, Matil-de Grelon Boisseau i Rosa Bosch Siqués esvan constituir en societat, amb l’objectiu dela fabricació de paper, però van arrendar-hotot al comerciant Adrià Dou i Collet. Llavorsl’empresa es va dedicar a fabricar paper d’es-trassa, paper d’embalatge i cartró.

Adrià Dou va fer suspensió de pagamentsl’any 1926, perquè la bonança econòmica queva portar a Espanya la primera guerra euro-

pea es va acabar aviat. Aleshores la fàbricaes va arrendar a Josep Escatllar, que tambéva tenir problemes perquè no solament lamaquinària envellia, sinó que les instal·la-cions hidràuliques s’anaven malmenant ambel pas dels anys. Aleshores les fàbriques depaper estaven passant uns mals moments imoltes anaven tancant.

Malgrat això, durant la Guerra Civil algu-nes van tornar a obrir per fabricar paper. LaConfianza, però, va restar sempre oberta. Ambtot, el que no va aconseguir la guerra ho vaprovocar la gran inundació del mes d’octu-bre de 1940. L’aigua va omplir de llot i fangtota la màquina de paper i la seva força esva emportar la presa i el canal que portaval’aigua a la fàbrica. La Confianza va estar atura-da dos anys pels treballs de reparació.

L’any 1959 Josep Escatllar va deixar el llo-guer de la fàbrica i construeix la seva prò-pia a Besalú. El 1960, amb la recuperació

econòmica espanyola ja força avançada, PereLlosas de Bosch, nét de Joan Bosch Grelon,propietari de la fàbrica, va constituir-se ensocietat amb l’empresa Emilia Vila, S. en C.,fabricants i manipuladors de paper de Sar-rià de Ter. La direcció tècnica era de Fran-cesc Vila i Roca, i la seu administrativa del’empresa estava situada al carrer Juli Garre-ta de Girona. Llavors tenia 17 treballadors ila dirigia Francesc Vila i Roca.

Durant els anys següents i de manera con-tinuada, La Confianza –que ara s’anemena LCPaper– ha anat introduint en la seva producciódiverses innovacions tant en maquinària comen la forma de treballar. Actualment la di-recció de l’empresa, que compta amb la mésmoderna tecnologia electrònica del mercat,es troba en mans d’Assumpció i Joan Vila iSimon, i ja són quaranta cinc els treballa-dors que té la casa, que acaba de complir 125anys d’existència.

La ConfianzaBeudaDes dels seus inicis, fa 125 anys, fins a l’actualitat, l’empresa s’ha

dedicat a la fabricació industrial de paper i ha arribat a ser una deles més importants de Catalunya per la seva qualitat i producció.

Història

La indústria pa-perera la iniciael ciutadà fran-cés Juan Gre-lon, que aprofital’aigua del riuFluvià per mun-tar la seva fàbri-ca. Havia fetsocietat ambSebastián Ro-sal, de Barcelo-na. La produc-ció va comen-çar essent depoc més de milquilos diaris. Almorir Grelon esfa una societatamb la seva ví-dua i Rosal. Lafàbrica poste-riorment ésarrendada ipassa per di-verses situa-cions econòmi-ques, a bandade la Guerra Ci-vil i la inundacióde 1940.

Origen1881.FundadorJuan GrelonBoisseau.Propietarisactuals Assumpció iJoan Vila i Si-mon. Treballadors45.ActivitatFabricació in-dustrial de pa-per.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

El volcà de la Crosa està situat a Sant Dal-mai i forma part dels termes municipalsde Bescanó, Aiguaviva i Vilobí d’Onyar.

S’hi accedeix des de la carretera de Girona aSanta Coloma de Farners, on hi ha plafons in-formatius sobre el volcà, un mirador i fins itot propostes d’itineraris per conèixer mésde prop la zona (d’aquí a quinze dies, enaquesta mateixa secció, proposarem unad’aquestes caminades; també se’n poden tro-bar a les pàgines a Internet dels consells co-marcals de la Selva i del Gironès).

Format fa aproximadament tres milionsd’anys, entre els períodes Pliocè superior iQuaternari, i situat a la falla que separa lesGuilleries de la plana de la Selva, està consi-derat el volcà amb el cràter més gran de lapenínsula Ibèrica i un dels més grans d’Eu-ropa, amb un diàmetre de 1.250 metres, ori-ginat per les violentes explosions degudes alcontacte del magma amb una gran bossa d’ai-gua subterrània. Aquest cràter (que actual-ment està ocupat per conreus), en conté unsegon de més petit fruit d’una erupció pos-terior datada fa mig milió d’anys.

Els materials projectats per l’erupció delvolcà cobreixen una àrea d’uns sis quilòme-

tres quadrats i tenen un gran interès científicper la varietat d’estructures i productes ques’hi han pogut localitzar. Aquest material tam-bé tenia interès des d’un altre punt de vista,el de l’explotació industrial de les gredes volcà-niques, que va viure el seu moment àlgid enles dècades de 1960 i 1970, i que va comportarla pèrdua de part dels llavis del cràter. Coma testimoni d’aquesta activitat, a la zona ano-menada de les Guilloteres hi ha un tall verti-cal d’uns quants metres d’alçada que mostrala superposició de les capes dels materials ex-

pulsats en les diferents erupcions del volcà.La presència de la gran bossa d’aigua que

va afavorir la potent explosió del volcà i l’àm-plia disseminació del material que va expul-sar provocava també que la zona estigués an-tigament inundada per aiguamolls, que vanser objecte de treballs de dessecació entreels segles XIII i el XIX mitjançant la construccióde mines. D’aquesta manera tota la zona vaser reconvertida en els camps de conreu ien les plantacions forestals que s’hi poden ob-servar avui dia. Malgrat això, en èpoques depluges torrencials encara ara l’antic llac delfons del cràter pot reaparèixer per uns dies.

En aquesta zona –que actualment està pro-tegida pel Pla d’Espais d’Interès Natural– s’hilocalitza també l’antiga ermita de Sant Llop,situada al capdamunt del puig que porta elmateix nom. És un edifici d’origen romànic(s. XIII), en molt mal estat de conservació,que també va ser utilitzat com a lloc de guai-ta per la seva privilegiada situació.

A més de la informació que contenen elsplafons que hi ha a la zona, i de les camina-des que s’hi poden fer, al poble d’Estanyol,situat a només dos quilòmetres de la Crosa,hi ha un petit museu sobre el volcà.

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 26de novembre de 2006

La gran erupcióAmb un diàmetre de 1.250 metres, el seu cràter està considerat un dels més grans de tot Europa.

Volcà de la Crosa (I)

Telèfonsi adrecesd’interès

– Ajuntament deBescanó, plaçaJoan Maragall, 3.972 44 00 05www.ddgi.cat/bescano

– Ajuntamentd’Aiguaviva, pla-ça Constitucio-nal, 1.972 23 50 07www.aiguaviva.info

– Ajuntament deVilobí d’Onyar,travessia Casade la Vila, 1.972 47 30 26www.vilobido-nyar.com

– www.laselvatu-risme.com

– www.turisme.gi-rones.orgJO

SE

P M

. BA

RTO

ME

U

JOS

EP

M. B

AR

TOM

EU

Ni s’imaginen vostès el temps que fa que desitjoimitar Penélope Cruz, dintre d’un ordre, i poder

cridar, en una hipotètica presentació dels cuinersque obtenen la tercera estrella Michelin: «¡Peeee-dro!». I, per fi, el moment ha arribat. Ja era hora.Pedro Subijana es va incorporar al seu Akelarre do-nostiarra el 1975; va tenir la seva primera estrellael 1979, la segona el 1983 i... allà estava. Semprefix en els «dues estrelles», i sempre candidat a la ter-cera. Molts no ens explicàvem per què no se la con-cedien d’una vegada, perquè guanyar-la se l’haviaguanyat. Recordem. El primer restaurant espanyolque va obtenir les tres estrelles va ser el madri-leny Zalacaín. Ja no les té; ni tan sols en té dues,sinó només una. Després les va obtenir Juan MariArzak. El següent va ser Santi Santamaria. Des-prés, Ferran Adrià. Més tard, Martín Berasategui.L’any passat, Carme Ruscalleda. I aquest any, perfi, Pedro Subijana. Són, així, sis: tres a Catalunya,tres al País Basc.

Pedro Subijana és un cuiner extraordinari. Per ami, menjar a casa seva és, sempre, una festa. Elsprometo que les vistes sobre el Cantàbric, tot ique impressionants, són el que menys m’atreu d’Ake-larre. M’atreu la seva cuina. Una cuina sempre sà-via, que reuneix les que per a mi són les claus dela gran cuina: té arrels, és a dir, un sap perfecta-ment pel que li posen al davant que és al País Basc,i està perfectament posada al dia. Arrels i moder-nitat... amb autèntics cants als sabors de sempre:jo no recordo uns calamarsets en la seva tinta comels gaudits algun agost a casa de Pedro. Va tenir,com era costum llavors, un plat emblemàtic, un platestrella que va tardar molts anys a treure de laseva carta: el famosíssim llobarro al pebre verd.

Però donar una relació de plats genials de Pe-dro seria massa llarg. És, ja s’ha dit, un grandíssimcuiner, d’una seguretat encomiable. I amb gran sen-sibilitat. A més, és una persona estimada per tots.Pels seus companys, per descomptat; i pels quid’aquestes coses escrivim, també. Es fa estimar, i se

l’estima. Es bolca en les seves coses, no només alrestaurant, sinó en els seus llibres –de tots els ni-vells; vull dir que n’hi ha de receptes, senzills, i n’hiha de gastronomia, més elevats– i en els seus sem-pre assequibles i grats programes de televisió.

Pedro va ser un dels impulsors, ja fa trenta anys,de la «nova cuina basca», moviment del qual vaser-ne cap en clara bicefàlia amb el seu amic JuanMari Arzak. Fidel a aquesta concepció de la cuina,no s’ha desviat, no ha decaigut; sempre ho ha tin-gut molt clar. Aquesta tercera estrella, insisteixo, de-via haver-li arribat fa anys.

La Michelin 2007 ens porta més novetats, és clar.Poques, però gustoses. Aconsegueix la seva sego-na estrella Quique Dacosta (El Poblet, Dénia), undels cuiners espanyols amb més projecció. És, tam-bé, just de tota justícia.

Cal posar èmfasi en una circumstància: Santi San-tamaria acumula ja... sis estrelles. Tres al seu CanFabes, de Sant Celoni; dos al seu Santceloni ma-drileny, on exerceix com a cap de cuina Óscar Ve-lasco; i acaba de rebre la primera al recent obertEvo de l’Hospitalet, aquesta mena de nau espacial–a 105 metres d’altura– feta restaurant, on els fo-gons van a càrrec d’Ismael Alegría.

També Martín Berasategui aconsegueix una al-tra estrella, aquesta al Lasarte de Barcelona. Si noem fallen els comptes, és la quarta. Cinc en té Adrià,tres a El Bulli de Roses i dos a Hisenda Benazuza.

Aquest any hi ha pocs plors, ja que només duescases perden estrella i es queden sense cap. Unapena, perquè són dues cases de llarga i brillanttrajectòria, però... el temps passa, i les coses can-vien. Deixem-ho així.

Perquè avui del que cal alegrar-se és que la guiavermella hagi posat, per fi!, el seu rellotge en horai hagi corregit el que tots volíem que es corregís:Pedro, ja tens la teva tercera estrella. Per a mi, famolt que la tenies... però ja sé que no és el ma-teix. Ara, a gaudir-ne, que mantenir-la ja sé que lamantindràs molt temps.

PedroCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

De color cirera madura moltfosc. Aroma potent que re-

corda les fruites de bosc madu-res amb notes de vainilla i espè-cies. En boca es troben uns ta-nins amplis, dolços i molt benequilibrats. Sensació de pas deboca suau, avellutat i potent. Dar-rere, un gust llarg i agradable.Elaborat amb les varietats Ca-bernet Sauvignon, Merlot i Gar-natxa de les vinyes de Pont deMolins i Garrigal. Són terres ri-ques en graves que es trobenal cor de la D.O. Empordà.Criança de 18 mesos en bótes deroure francès i americà. Vi d’ex-traordinària qualitat que reco-manem per a carns roges, esto-fats, caça i formatges semicurats.

El celler elaborador: CastilloPerelada, emplaçat a la poblacióaltempordanesa de Peralada, ela-bora vins negres moderns queexporta a tot el món. Per a mési n f o r m a c i ó ,www.castilloperelada.com.

PereladaEl vi

Negre Reserva 2002

MAS BATLLER e s t a u r a n t

La nostra gran sala pot acollir còmodament fins a 150 persones perals vostres:

• Congressos

• Reunions

• Àpats d’empresa

• Banquets de noces

• Batejos

• Comunions

• Celebracions familiars

Gran Sala de banquets

Carretera dels Àngels km 0,217241 La Creueta - Quart - GIRONA

Tel. 972 469 866 - Fax. 972 469 855www.masbatlle.com - [email protected]

A menys de 5 minuts del Centre deGirona, en una masia del segle XVII,magníficament restaurada, el Res-taurant Mas Batlle posa a la vostradisposició unes instal·lacions total-ment renovades.

Oferim una cuina moderna amb arrelstradicionals. Una cuina del país po-sada al dia, amb propostes diàries demercat i utilitzant els millors productesde la nostra terra.

La vedella, dins de la gran cuina europea,és una de les carns més apreciades: és,de fet, una de les «carns» per antono-

màsia, amb el seu parent pròxim, el bou, lacarn de les carns per als francesos, els brità-nics, etc... La vedella és una de les poques«bèsties grosses» que s’han permès els medi-terranis, ja que retrobem el gust per aquestacarn, per exemple, a Itàlia i Grècia, mentreque els països més nòrdics, de més grasses iabundants pastures, s’inclinen pel bou.

Algunes comarques de Catalunya, en aquestsentit, des de sempre han estat famoses perla seva vedella. Ja Francesc Eiximenis, un delsprimers escriptors gastronòmics europeus, alsegle XIV va parlar de la «vedella de llet» coma aliment exquisit que feia les delícies d’un«golafre eclesiàstic», un gurmet gironí de l’èpo-ca. Això no obstant, la carn per antonomàsiadels Països Catalans i, en general, de la res-ta de la Mediterrània, no és la vedella, sinóel xai. En tots els textos antics, el sinònim de«carn» és el moltó o xai fet. El mateix passa aEspanya: Cervantes ens parla de l’olla quoti-diana del Quixot, «con algo más de vaca quecarnero». En castellà, almenys fins al segleXIX, el bou o vedella se’n deia vaca, denomi-nació que, en canvi, a Catalunya existeix, peròforça escadusserament. Però, a més, s’escauque el moltó era més car que el bou o vaca.

Ara podem gaudir d’aquest excel·lent pro-ducte amb la qualitat natural de sempre, cosaque ens permet un munt de possibilitats, ali-mentàries i gastronòmiques. Cal, això sí, conèi-xer les qualitats certificades: la vedella rosa-da dels Pirineus, a la Catalunya Nord, la «Ve-della dels Pirineus Catalans», protegida peruna Denominació de Qualitat atorgada perla Generalitat de Catalunya i proveïda del seuConsell Regulador. O altres qualitats de França,Anglaterra, l’Argentina, i fins i tot la vedella«kobe» del Japó, la més cara del món.

La vedella criada a les comarques de munta-nya, en efecte, ha gaudit des de sempre d’ungran prestigi gastronòmic. Passava, però, queno sempre era accessible ni hi havia les su-

ficients garanties pel que fa al seu origen. Almercat podem trobar d’altres denominacions(Girona, etc.).

UNA CARN GUSTOSALa vedella, en paraules de l’escriptor JosepPla, és una carn gustosa i excel·lent. El ma-teix escriptor, però, es plany del fet que la cui-na catalana és una cuina «sense carn», ja quela compara amb la francesa, a base de bou.La vedella criada a muntanya, en efecte, ésuna carn sana i d’unes grans qualitats ali-mentàries. Convé, doncs, a petits i grans, jaque permet coccions mínimes, tomba i tom-ba, a la graella o a la planxa, suposant, a més,un considerable estalvi de temps i energia,que fa que, al capdavall, el seu preu sigui l’ele-vat que a vegades es creu. Compta, per da-munt del tot, el gust, la qualitat i la garantiadel producte.

Tots els talls i parts de la vedella són sabo-rosos i d’un gran prestigi gastronòmic, i per-meten elaborar des d’una cuina sofisticada ide festa fins a una altra de senzilla i per cadadia. Tenim els talls que constitueixen la grancuina de la carn: entrecot, turnedós, filet, mit-jana, aptes per fer simplement a la planxa,sols o amb l’acompanyament d’exquisides sal-ses. També es fan fregits, arrebossats o cui-nats a la planxa molt gustosos i assequiblesamb el filet de llonzes o «filet de pobre», la cu-lata, el crostó o la tapa plana.

Amb el jarret, la llata o el conill de la cui-xa es poden fer guisats, platillos i fricandons,de tanta tradició en la nostra cuina. O els

flairosos estofats, amb aquestes peces o ambel coll, cua, conill de l’espatlla, etc. Cal nodescartar els sumptuosos rostits de tall rodó,peixet o garreta, i fins i tot, l’os del moll oossobuco o el rostit argentí («asado de tira»),tan saborós i barat. A part de la cua, ja es-mentada, d’altres peces de la vedella –comel cap i pota, el fetge, els lletons, la tripa– per-meten elaborar una cuina a l’abast, variada iplena de mil i un gustos, i no sempre cara.

Cuinar amb vedella és entrar dins la possi-bilitat de fer-hi salses diverses i combinar-hitota mena de productes: patates o pèsols,bolets o fruita, sèpia, llegums o pasta.

Pel que fa al bou, comptem amb escassesreceptes, com l’antic arròs de bou de Giro-na, el bou a l’adoba del Pirineu o l’arròs debou valencià.

LA VACA CATALANALa vaca catalana o de l’Albera, ara amenaça-da per falta d’ajut, no és ni una vaca lleterani per a carn. S’ha de protegir, en nom de labiodiversitat i, també, del país. El mateix po-dem dir de l’autòctona «vaca marinera» –queencara es troba a Menorca–, que servia perarrossegar les barques de pesca («bous»). L’ano-menada vaca bruna dels Pirineus és en rea-litat un encreument amb la vaca llemosina. Ésa dir: no tenim, a causa del clima, vaques decarn o de llet pròpies.

L’influx nòrdic va introduir la vaca gairebécom un animal urbà –les «granges de Barce-lona»–: les vaques lleteres o per a carn, són,en efecte, de Frísia o de Suïssa.

Gastronomia


És una carn sana i amb unes grans qualitats alimentàries, que amés permet moltes i variades preparacions gastronòmiques.

JaumeFàbrega

La vedella

L’associació de la vedella amb els bo-lets és una de les felices harmoniesde la cuina catalana, que posem al dia

amb aquesta recepta, molt fàcil de fer i quedóna molt bon resultat.

ElaboracióSaleu les escalopes. Poseu una mica d’olien una paella i salteu-hi la carn uns minuts. Tot seguit, sense rebutjar el suc que hagin

deixat anar, hi afegiu el vi i el feu reduir, ti-rant-hi, uns minuts abans de treure-ho delfoc, la salsa de bolets Molí de Pomerí.– Serviu-ho tot seguit.

NotesFeu servir un vi de qualitat per afavorir elresultat del plat. A més del ranci hi ha al-tres opcions: generós, Xerès, etc.

Ingredients

● 8 escalopes devedella.● Sal.● Oli.

● Mig got de viranci.● Mig pot de salsade bolets Molí dePomerí.

Escalopes de vedella amb salsa de boletsLa recepta

Un dels més destacats representants delcol·leccionisme popular i alhora cultu-ral de les comarques gironines és Pere

Subirà i Pujol, impulsor i president de l’Asso-ciació Filatèlica i Numismàtica de Torroella deMontgrí, que és a punt de celebrar el seu pri-mer quart de segle de vida, i que precisamentper a avui, i com a cloenda de la tradicionalexposició de Sant Andreu, ha convocat la fes-ta de palmarès. «Gaudeixo molt amb els segells–assegura Pere Subirà–; he arribat a conèixermolta gent de tot arreu, i de totes les classessocials; em va agradar ja des del primer dia, im’ho vaig agafar amb ganes; he comprat lli-bres per entendre millor els segells, i per conèi-xer temes històrics, bibiografies, geografia, icom es comunicava la gent abans».

Entrem directament en l’autèntic món filatè-lic i postal, el de les cartes circulades, el delssegells usats, i tal com continua dient Subirà,«no ho faig per inversió, sinó per disfrutar, ique un altre dia tant els meus fills i néts, o lagent del meu entorn, se’n puguin aprofitar». Ala pregunta de quan va començar, per cert trac-tant-se d’una vocació relativament tardana, ex-plica que «la vocació em va entrar l’any 1973,quan vaig plegar de fumar, i llavors vaig volerdedicar els diners que gastava en tabac percomprar segells i introduir-me en aquest món;a base de preguntar a altres filatelistes i am-pliar el cercle d’amistats vaig anar aprenent; alcol·legi dels Germans, on hi anaven els meusfills, també em van demanar de fer alguna ex-posició. Al cap d’un temps, l’any 1982, amb enJosep Morraja i altres companys d’aquí vamdecidir de fer una associació, per a la qual cosaens va assessorar gent de Sofigi, i el presidentde Tordera, Joan Isern, per finalment crear l’en-titat i federar-nos tant amb la catalana com ambl’espanyola, Fesofi»

EL SEGELL DEL CASTELL DEL MONTGRÍDurant aquests prop de 25 anys d’activitat, elscol·leccionistes de Torroella de Montgrí hanorganitzat una mostra anual coincidint amb laFira de Sant Andreu, amb els seus correspo-nents matasegells especials concedits per laDirecció General de Correus, i tenint per mo-tiu sempre temes estretament relacionats ambla vila i el seu entorn. El col·lectiu de filatelis-tes, numismàtics i amants d’altres disciplinesdel col·leccionisme popular organitza durantl’any altres activitats, com les reunions d’inter-canvi, la FiraPlaça –la seva darrera edició esta-va anunciada per a ahir mateix–, la publica-ció d’un butlleti intersocial, i com a fita assoli-da recentment, l’obtenció d’un segell dedicatal Castell del Montgrí, un facial de 2,39 eu-ros, que va aparéixer el passat 8 de setem-bre i que va ser celebrat amb una exhibiciófilatèlica i una petita festa. Culminava dos anysllargs de gestions. Com a mostra del mèrit d’a-questa nova emissió per a les comarques gi-ronines, de les més de 1.500 fortaleses quehi ha a tot l’Estat, únicament han estat re-flectides en els segells unes seixanta, de lesquals només sis corresponen a Catalunya, id’aquestes quatre a la demarcació gironina.

Pere Subirà és també un entès en un apar-tat tan erudit com el de la Prefilatèlia, és a dir,la correspondència anterior a l’any 1850 al nos-tre país, data de l’aparició del primer segell. Técartes que van des de mitjan segle XVII fins al’any esmentat, en la seva majoria de Catalu-nya i amb especial incidència a les comarquesgironines. Part de la seva col·lecció ha estat ex-posada en trobades comarcals –Calella de Mar,Figueres, Ripoll, Sant Feliu de Guíxols, Ceret,Girona i Torroella de Montgrí–, amb l’obten-ció d’algun primer premi; i més recentment es

va poder veure a l’exhibició que per Fires deGirona organitza al saló de plens de l’Ajunta-ment la Societat Filatèlica Gironina.

Continuant amb la filatèlia i passant al ja mésobert camp de la Temàtica, Subirà ha forma-litzat treballs sobre Pintors espanyols, Agricul-tura, Música, Trens i Olimpíades; amb els quals

ha vingut col·laborant amb altres mostres veï-nes. I ja en el terreny numismàtic, Subirà des-criu amb orgull que compta amb alguna mo-neda de prop de tres mil anys d’antiguitat, perseguir després amb els denaris romans, i ambuna bona representació de les diverses mo-narquies que arrenquen des dels Reis Catòlics.

Col.leccionisme


Del tabac als segells

XavierRomero

Pere Subirà presideix l’Associació Filatèlica i Numismàtica de Torroella de Montgrí, que farà 25 anys.

TON

I LEO

N

TON

I LEO

N

TON

I LEO

NTO

NI LE

ON

NECESSITEM SOLARS i TERRENYS PER ALS NOSTRES CLIENTS

TEL. 661 814 351

A partir de la tardor s’observa un augmentde la caiguda del cabell, fet que incre-menta el nombre de consultes als derma-

tòlegs; però cal saber que aquesta caigudaés estacional. Per això no pot parlar-se d’alopè-cia o pèrdua de cabell, perquè aquesta cai-guda és una part del cicle vital normal delcabell. Com diuen els especialistes, el pro-blema no és que el cabell caigui sinó que nocreixi posteriorment. Per això, el més impor-tant és que existeixi un equilibri entre el ca-bell que cau i el que neix, i no hi ha dubteque per diferents agressions externes hi haetapes en les quals «la muda del cabell» s’ac-celera. La tardor és una d’aquestes èpoques iel Dr. José Carlos Moreno, vicepresident del’Acadèmia Espanyola de Dermatologia, hoexplica així: el cabell que durant tot l’estiuha estat sotmès a la calor i a la radiació ul-traviolada accelera el seu cicle de creixementi per tant creix molt ràpidament; i també caude manera massiva, fet que resulta alarmantper a gran quantitat de la població; no obs-tant això es tracta d’un problema intranscen-dent que se soluciona sol.

Tot i això hi ha alguns tipus d’alopècia queno responen a aquest fet i que necessiten trac-tament. L’alopècia no és una malaltia concretasinó que pot presentar-se amb formes dife-rents i formant part de diferents processos. Enocasions pot ajudar al metge a sospitar eldiagnòstic d’una malaltia subjacent.

UN GRAN DESCONEGUTEl cabell sembla un gran desconegut. El nos-tre cos, pràcticament en la seva totalitat, estàcobert per pèl, si exceptuam les plantes, elspalmells i els llavis. De mitjana, cadascú denosaltres té cinc milions de pèls. I cadascund’ells està implantat a la pell dins d’una bos-seta que s’anomena fol·licle. Cada fol·licle téuna glàndula sebàcia que és l’encarregadade greixar-lo i de donar-li impermeabilitat.

Si busquem una definició acadèmica trobemque el pèl és una estructura filamentosa, que-ratinitzada, desvitalitzada, resistent i flexible,que surt a la pell. Aquests cinc milions de pèlsestan desigualment repartits. Per exemple, alcuir cabellut se’n poden comptar uns 100.000–uns 600 per centímetre quadrat–, mentre queal dors de la mà no en tenim més de 10 percentímetre de superfície. El gruix varia d’unsa altres i pot anar de 0,6 mil·límetres a 0,06.Com més gruixuts, més forts. S’accepta quecreixen al voltant de 0,35 mil·límetres al dia.I s’accepta també com a normal la caigudad’uns 100 pèls diaris.

El pèl passa per tres fases. La de creixement,anomenada anagen. En aquesta situació hi haaproximadament el 90%. Arriba un momentque aquest creixement s’atura: és la fase telo-gen. Podem calcular que així està de maneracontínua un 6% del nostre pèl. I finalment hiha la fase de recanvi. Apareix per sota de l’an-terior un nou pèl que empeny el que ja estàparat. Cau i el nou inicia la seva ascensió. Ésl’etapa anomenada catagen. S’accepta queen el cuir cabellut el telogen dura uns 3-4 me-sos i l’anagen més de 3 anys, però la varia-bilitat individual és evident. Generalment, enun moment concret al voltant del 90% delpèl del cuir cabellut està en anagen i la restaen telogen. Això últim varia segons estació iedat. Per tots aquests motius, el nombre decabells que perdem diàriament oscil·la entre80 i 100, i si no existís una repoblació ade-quada, en el termini de tres mesos tindríemuna pèrdua completa del cabell.

Curiosament, a la caiguda del cabell se l’haenvoltat sempre de creences que no tenen cap

base científica. Per exemple, la longitud delcabell no influeix en la seva caiguda. Ni elrentat freqüent, ni l’ús de gomina, laca o al-tres productes. L’ús de gorres o barrets no no-més no és nociu sinó que en ocasions es fanecessari per evitar la radiació solar sobre elcuir cabellut o el cabell. Hi ha també creen-ces que no tenen cap relació amb la ciència.Una d’elles és la que identifica alopècia ambmasculinitat. I tampoc no és cert que afaitar-se amb freqüència el cuir cabellut faci aparèi-xer un cabell més fort.

L’ALOPÈCIASegons expliquen els dermatòlegs, hi ha di-ferents tractaments per a cada tipus d’alopè-cia. Així, assenyalen que «encara que és im-portant una cura i higiene adequada del cabell,això no frenarà la seva pèrdua». Es parla demolts «tractaments miracle» contra l’alopècia,però al seu darrere hi sol haver una estafa. Elsxampús, si bé poden ser més o menys ade-quats en la higiene del cabell, no poden cu-rar ni aturar l’alopècia, ni aquests ni altres pro-ductes amb els quals freqüentment ens «bom-bardegen als anuncis», subratlla el Dr. Moreno.«El correcte és utilitzar aquells medicamentsque han demostrat la seva eficàcia en estu-dis científics rigorosos» i puntualitza que «eldermatòleg és l’especialista capacitat per in-dicar el tractament més adequat».

Dos de cada 10 homes d’entre 18 i 25 anyspateixen alopècia o pèrdua definitiva del ca-bell, mentre un 20% de les dones en presen-ta algun tipus. A més, a partir dels 35 anys,el 40% de les dones pateix el que s’anomena«aprimament del cabell». Així ho explica la Dra.Rosa Ortega, coordinadora del Grup Espan-yol de Tricologia de l’Acadèmia Espanyolade Dermatologia.

L’alopècia es pot definir com la disminucióde la quantitat de cabell –no la caiguda, queés fisiològica– i per tant l’espai buit que dei-xa al cap. Hi ha moltes classes d’alopèciaque van des de les congènites –el nen queneix sense fol·licles i per tant sense pèl– finsa les adquirides, com podria ser la produïdadesprés d’una cremada, algun traumatisme,infeccions... Però el cabell, i en general totesles qüestions relacionades amb la pell, tenenun gran component emocional. Així cal comp-tar amb l’alopècia anomenada areata, que espresenta en forma de calbes, com medallons.És una aparició brusca d’una zona sense pèlque es produeix per trastorns psíquics, ten-sions emocionals, disgustos. És fàcil que, su-perada la tensió, el pèl torni a sortir. Tambéper una commoció, un trauma, un disgust fort,es pot provocar l’anomenat defluvi, que ésuna caiguda total del cabell, de manera brus-ca. També, superat el sotrac, és reversible. Al-tres vegades, aquesta caiguda del cabell esdeu a l’acció secundària d’alguns medicaments.Passat l’efecte de la droga, torna a sortir.

Les dones han de tenir en compte que ésnormal la caiguda del cabell després del part.Potser és per la necessitat de ferro quel’organisme té i el roba d’on menys falta fa:del cabell. De totes maneres, és un cabell quees recupera amb l’equilibri vitamínic i mine-ral.

Una altra causa és l’anomenada tricotilo-mania: la mania d’estirar-se dels cabells. Hi hamolts nois que quan estudien entretenen lesseves mans amb petites estrebades que po-den acabar creant una calba.

L’alopècia que sol preocupar, exceptuantaquests casos extrems, és l’androgènica, lade l’home que va perdent cabell gradual i ine-xorablement. Abans se’n deia seborreica per-què s’associava a la sudoració i al cabell gras.Avui se sap que, sobretot, primen els factorshormonals i genètics. Intentar dir per quècau el cabell no és senzill. Hi ha, en primerlloc, un factor hereditari. Hi ha un segon fac-tor de gran importància: l’hormonal. I encarauna altra causa pot ser carencial. El cabellés, orgànicament parlant, un luxe. No ens pro-porciona gairebé cap benefici, llevat de l’estè-tic. I no obstant això, consumeix vitamines iminerals. Si l’organisme en algun momentels necessita, els pren del lloc on menys ca-len: del cabell. I el debilita.

Un missatge que es vol subratllar des del’Acadèmia de Dermatologia és que l’alopèciaté tractament. En primer lloc, mèdic i, en se-gon, quirúrgic. En qualsevol cas, «abans queres cal estudiar la causa i, si és procedent,actuar-hi sobre abans que sobre l’alopèciaen si».

Salut


RamónSánchezOcaña

A la tardor es produeix un increment de la caiguda del cabellque és purament estacional i no té res a veure amb l’alopècia.

Perdre cabells

MA

RTI

FE

RR

ER

16 DominicalDiumenge 26de novembre de 2006 Irrepetibles

Joves seductors:«Pura Esencia», de

David Bisbal: fresca,vital i natural.

Gentleman:Burberry London

captura l’esperit dela capital britànica.

Carismàtic:Bulgari Pour

Homme, un clàssiccontemporani.

Urbans, bohemis, clàssics, transgressors... aquesta temporada, l’única reglad’or per als homes és trobar un detall que aporti originalitat a cada estil.

ANNA ESTARTÚS

Urbanites:Angel Schlesser

Essential, modernitatamb arrels.

IKKSLa samarreta estampadamarca la diferència.

LACOSTEUna col·lecciómolt casual,caracteritzadaper les ratllesi els rombes.

CATIFES CORTINES ROBA DE CASA OBJECTES DE REGAL

L’ART DELDESCANS

Matalàs de mollesDouble offset. 25% més de mollesTeixit piqué

* diponible en altres mides

matalàs Tardor 2006(80 x 190 cm.*)

189 €

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

Làmines de faig de color grisElements de suspensió dobles5 posicions ergonòmiquesBastidor color roure

Per la compra d’un producte d’aquesta promoció, li regalem unaparticipació* en el núm. 18.821 del sorteig de Nadal,

de la loteria nacional, del dia 22 de desembre de 2006, adquirit al’administració «la bruixa d’or», de Sort, Lleida.

* 6 € per la compra del matalàs Tardor 2006 i de 12 € per la compra del pack

Promoció vàlida del 15 de setembre al 30 de novembre de 2006o fins exhauriments d’existències

Làtex 100%Desenfundable

Canals transversals de ventilacióTeixit stretch

799 €

packsomier elèctric2006+matalàs Làtex 2000

somnissortamb

Tendències


1Jaqueta de pellamb caputxa, dePatricia.2Sweater deSergio Tacchini.3Model clàssic, deWorld by Patricia.4Amb inspiració70’s, de Redskins.5Llana decolorada.Le Chameau.6De Bultaco, perals «motards».7Gris amb tocs decolor. S.Tacchini.8Samarretasolidària de PacoChicano.

CHEVIGNONUn aire entrebohemi i romànticen una propostaque actualitzael passat.

ARMANDBASIElegància ambun toc futuristarealitzada enteixits degran qualitat.

PUNTO BLANCOPer als més atrevits, comoditat enmicrofibra semitransparent.

3

2

1

4

5

6

7

8

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Realitzat, complet, diferent» i, per des-comptat, «nu», així se sent Ricky Mar-tin després de la publicació del seu pri-

mer àlbum en directe, Ricky Martin MTV Un-plugged, un concert acústic gravat per aaquesta cadena de televisió, per al qual vacomptar amb La Mari, líder i cantant del grupChambao. El disc va ser enregistrat el 17 d’a-gost de 2006 a Miami, al costat de 17 músicsi «amb la idea original» de mostrar-se «nu i vul-nerable» davant d’un públic que el coneixcom «el dels grans espectacles» i al qual aravolia mostrar les seves «emocions», centrant-se en la música.

L’àlbum, editat en format CD+DVD, conténoves versions de clàssics del seu repertoricom La bomba, María, Lola Lola, Fuego denoche, nieve de día, Volverás, Asignatura pen-diente i Vuelve. Obre el disc Gracias por pen-sar en mí, que dedica a «tots els nens queviuen en conflicte a tot el món». I és que elsnens que pateixen opressió i desplaçamenta causa de la pobresa i dels conflictes bèl·licss’han convertit en l’obsessió dels últims anysd’un Ricky Martin ambaixador de l’Unicef ifundador de l’ONG People for Children. «Mol-tes vegades penses a abandonar i dedicar-tea ajudar la gent que ho necessita, però des-prés t’adones que el que és teu és la músicai és des de la música des d’on millor pots aju-dar, llançant missatges», comenta.

Tornant al disc, Ricky Martin ha gravat tam-bé en versió acústica una cançó que l’acom-panya des de fa deu anys, María. «És tan mevaque no la puc deixar de cantar», assegura elmúsic, que ha elegit també peces com Fue-go de noche, nieve de día, que «mai havia can-

tat en directe». Amb La Mari, cantant de Cham-bao, va fer a duo el tema inèdit Tu recuer-do, una «cançó simple amb el quatre porto-riqueny com a base. Mari –recorda– va arri-bar a Miami el mateix dia de la gravació, perla qual cosa només la vam poder assajar unestres vegades, però el resultat és màgic, per-què amb el seu aire andalús hem aconse-guit donar-li un aire internacional». També es-trena per a l’ocasió La plena, amb la qual mo-dernitza aquest gènere tan porto-riqueny quedóna nom a la cançó, i Con tu nombre, quedes que la va escoltar la va fer seva.

Falten algunes com Livin’ la vida loca, ambla qual es va convertir en el primer artistallatí que va entrar directe al número 1 en lesllistes de tot el món, o La copa de la vida, per-què «ja han tingut el seu moment».

Ricky Martin confessa que en aquest mo-ment de la seva vida «necessitava intimitat,tornar al nen de fa anys, i l’àlbum va néixerde manera màgica i orgànica, en una apostaper allò fàcil, una cosa que en un principisemblava que costaria, però que al final esva convertir en senzill».

Més de 55 milions de discos venuts a totel món avalen la carrera d’aquest cantant, quereconeix que l’èxit pot arribar a molestar en«aquests dies baixos que tots tenim i que t’obli-guen a pensar què faries si no et dediques-sis a això»; una cosa que ell té molt clar: «dosanys sabàtics en un veler», per després lliu-rar-se a la seva fundació en cos i ànima. Peròho seu és la música i ja prepara «un xou delsgrans», amb el qual començarà el 10 de fe-brer a Puerto Rico una gira de concerts queel portarà per tot Amèrica, Europa i Àsia.

Música


Ricky Martin es

despullaEl cantant porto-riqueny repassa alguns dels principals èxits de laseva carrera en el seu primer disc en directe, «Ricky Martin MTVUnplugged», amb el qual se sent «realitzat, complet i diferent».

Bandes sonores

Novetats

La vida en juegoTrevor RabinVarèse Sarabande

Basada en unahistòria real,aquesta pel·lícula–que suposa elretorn a la granpantalla de Dway-ne The rock John-son– explica lahistòria d’un res-ponsable de pre-sons que intentaconvertir un grup

de joves delinqüents en un equip universitari defutbol americà. És per tant la típica cinta d’exalta-ció de valors com l’autosuperació, el respecte i eltreball en equip. La seva banda sonora és tan con-vencional com l’argument. El seu autor és l’exgui-tarrista de Yes Trevor Rabin. Format cinemato-gràficament a Media Ventures –on va entrar de lamà del seu amic Mark Mancina–, el músic ha cre-at un score eminentment orquestral que intentainfluir en les emocions dels espectadors. Ho fa apartir d’unes melodies força insulses que van pu-jant d’intensitat, i que incorporen algun cop d’efec-te, a mesura que avança l’acció que mostra la pel·lí-cula. Lluís Poch

Malú: «Desafío»

La cantant Malúha publicat el seusetè treball, De-safío, amb el qualla cantant madri-lenya, de 24 anys,comença «unaetapa més segu-ra» d’ella mateixaen un disc «carre-gadet de sorpre-ses, passional iagressiu», amb rit-mes que van delpop al rock pas-sant per la rumbai la balada. Enca-ra que porta el se-gell de Malú, amb la presència del que ella ano-mena «balades estripadores», per a la cantantDesafío no té «res a veure» amb el que ha fet finsara. «És un veritable repte. Sempre m’ha agradatreflectir cada etapa de la meva vida en cada disc»,confessa. Si l’anterior era d’«assentament», aques-ta és «més agressiva, arriscada». «Venia del meumillor disc», l’homònim Malú, per la qual cosa ara,afirma, «m’estic desafiant a mi mateixa».

Violadores del Verso: «Vivir...»Després de cinc anys des que van publicar el seuúltim disc, Vicios y virtudes, el grup de rap Violado-res del Verso ha presentat un nou treball, Vivir pa-ra contarlo, un àlbum amb catorze temes nous ambtítols com Resistencia arrogante o No somos cie-gos. Els saragossans s’havien dedicat des del 2001a fer concerts, editar el primer DVD en directe delhip hop, Tú eres alguien/Bobo clap, i col·laboraramb altres artistes, però aquest any van decidir que«ja era temps» de treure el seu nou material.

Er Peche: «Doblando la dosis»El cantant alacantí Antonio Valle agafa Er Pechecom a nom artístic, a partir del sobrenom que li vavenir per herència familiar, per llançar Doblandola dosis, un primer àlbum ple de flamenc i rockdel carrer en el qual fa referència de manera meta-fòrica «a totes les coses que enganxen en la vida».L’artista de 22 anys va aconseguir que una de lesgravacions de la seva maqueta Imaginar arribés aInternet i d’aquí a les discoteques, a partir de laremescla d’un dels seus temes, Aire ke respiro.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 ▲ El tren delos momentosAlejandro Sanz 2 ▲ CadizforniaAntonio Orozco3 ▲ Toda unadécada El Barrio4 ▲ Nuestroamor RBD5 ▼ DesafíoMalú

REGNE UNIT

1 ▲ Twenty fiveGeorge Michael2 ▼ High times:Singles 1992-2006 Jamiroquai3 ▲ OverloadedSugababes4 ▼ The soundof Girls Aloud -Greatest HitsGirls Aloud5 ▼ Angelis An-gelis

ESTATS UNITS

1 ▲ Now 23 Di-versos2 ▲ Awake JoshGroban3 ▲ Love, painand the wholecrazy thing KeithUrban 4 ▲ Enjoy theride Sugarland5 ▼ BSO Han-nah Montana Di-versos

TEXT: CARLOS DEL AMO FOTOGRAFIA: GUSTAVO CUEVAS/EFE

LA MOSCA DE GIRONALA MOSCA ESTÀ CONTENTA PERQUÈ JA VOLA ALS VEHICLES DE MOLTS GIRONINS I SI TU ENCARA NO LA TENS CORRE I FES-LA VOLAR. T’ESTÀ ESPERANT!

A la venda l’adhesiu als quioscs i llibreries de Girona i també si ara voleu podeu aconseguir l’Auca amb la llegenda de les Mosques i Sant Narcís. La podreu trobar al preu de 3 euros amb mosca inclosa a Carlemany, Llibreria 22, Can Geli, Papereria d’Aro (Fontajau) i Botiga Records (Pont de la Princesa).

El codi Da Vinci

Director: Ron Howard.Intèrprets: Tom Hanks, Au-drey Tautou, Ian McKellen.Distribuïdora: Sony.Durada: 143 minuts.Howard revalida la sevamediocritat amb l’adaptaciód’una novel·la que, per simateixa, ja no era res del’altre món. Qui tingui pa-ciència i temps per perdre,també s’ha editat un Direc-

tor’s cut amb mitja hora més de metratge. És adir, 30 minuts més d’avorriment. P. P.

Ultravioleta

Director: Kurt Wimmer.Intèrprets: Milla Jovovich,Cameron Bright.Distribuïdora: Sony.Durada: 84 minuts.D’acord que, sobretot per ala grada masculina, veure laJovovich enfundada en cuiri repartint galetes és la millormanera de passar un diu-menge a la tarda, però elfilm que ens ocupa és tan

dolent que ni per a això serveix. I això que elseu director havia apuntat bones maneres ambel film de culte Equilibrium. P. P.

Cuando llama un extraño

Director: Simon West.Intèrprets: Camilla Belle,Tommy Flanagan.Distribuïdora: Sony.Durada: 83 minuts.Remake del famós film diri-git per Fred Walton el 1979.Pel camí s’ha perdut la ca-pacitat de sorpresa i part dela tensió, tot i que el tram fi-nal presenta moments prouaprofitables. West, autor de

Con Air, aconsegueix un altre mèrit: és curta i,per tant, passablement entretinguda. P. P. Edward Zwick no és el més personal dels

cineastes actuals, ni tan sols resulta mas-sa coherent en la tria de projectes, però

com a mínim té un bon pols narratiu i a filmscom Tiempos de gloria, Estado de sitio o Elúltimo samurái ha demostrat ser capaç d’hi-bridar entreteniment i discurs amb una cer-ta gràcia. La seva filmografia presenta, fins itot, una taca negra insalvable: Leyendas depasión. Cada nova pel·lícula que estrena, mal-grat tot, genera expectatives, i en els tempsque corren ja és una fita prou admirable. Blo-od diamond sembla ser un pas endavant enel seu estil de ci-nema, a cavall en-tre la denúncia i elblockbuster de ma-nual.

L’acció de la cin-ta se situa a la Sier-ra Leone de la dè-cada dels 90, enplena guerra civild’un país que només preocupa les potèn-cies econòmiques quan hi veuen amenaçatsels seus interessos. Allà, enmig del conflic-te, un jove mercenari, Danny Archer, s’aliaamb un pescador local, Solomon, per tro-bar un valuós diamant situat en territori re-bel que podria canviar les seves vides persempre. Per a Archer, és l’oportunitat desortir d’un forat vital en què s’hi ha capbus-sat per la seva mateixa ambició; Solomon, encanvi, busca la pedra preciosa per podernegociar l’alliberament de la seva família. In-teressos confrontats que tenen un inesperat

contrapunt en la figura de Maddy Bowen,una periodista nord-americana que confia do-nar a conèixer les atrocitats que s’estan co-metent a Sierra Leone.

L’única incògnita resideix a saber si Zwickha controlat la seva tendència a la pompaquan es tracta de filmar històries èpiques:El último samurái, per exemple, funciona-va molt millor en les distàncies curtes que enla seva faceta més espectacular. En qualse-vol cas, Blood diamond revalida la seva ca-pacitat per atraure intèrprets excel·lents, comLeonardo DiCaprio (que, si hi hagués justí-

cia a la indústria nord-americana, s’endurial’Oscar al millor actor per Infiltrados), Jen-nifer Connelly, Djimon Hounsou –de carre-ra imparable des de la seva participació aGladiator–, Arnold Vosloo, Stephen Collins,Jimi Mistry i Michael Sheen, el Tony Blairde The Queen (La Reina).

Escrita pel mateix Zwick amb el seu inse-parable Marshall Herskovitz, Blood diamondté un altre al·licient en la banda sonora deJames Newton Howard, un altre que es me-reixeria un Oscar. Sobretot per la seva fruc-tuosa col·laboració amb M. Night Shyamalan.

Units per un

diamantEdward Zwick, director de pel·lícules com «Tiempos de gloria»,«Estado de sitio» i «El último samurái», torna a hibridar espectacle

i denúncia a l’esperat melodrama èpic «Blood diamond».

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema


Bandes sonores

Porca MisèriaDiversosMúsica Global

El director i pro-tagonista de Por-ca Misèria, JoelJoan, contribueixdes d’aquestasèrie de televisió–encara que siguid’una forma mo-desta– a donarveu a la música ia promocionarels nous valors

musicals del nostre país. Alguns d’ells, com San-josex, Feliu Ventura o Erm, formen part d’aquestrecopilatori –elaborat amb molt de criteri–, al cos-tat d’altres noms consagrats com els d’El Últimode la Fila, Gerard Quintana, Big Mama, AlbertPla, Ja T’ho Diré, Adrià Puntí o Glaucs. Joel Joanno es limita només a triar les cançons, sinó quetambé interpreta un parell de temes, entre els qualshi ha el que ha escrit expressament per a la sèrieJofre Bardagí. Aquest CD es completa amb el temaque serveix de sintonia, una càlida melodia d’AndyWillis, i d’altres «perles» internacionals a càrrecdel seu grup Pico, de Cecilie Jorstad i de JonahSmith. Lluís Poch

Enmig d’una guerra civilLeonardo DiCaprio i Djimon Hounsou arrisquenla seva integritat física en una cinta que tambécompta amb la presència de Jennifer Connelly

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

L ’any 2003, i a l’Aula de Cultura de la FundacióVocento, de Madrid, Luis Suárez Fernández (Gi-

jón, 1924) va parlar sobre la història del judaïsme,recordant que «gràcies a Espanya es van salvarmilers de jueus». «Els jueus –diu Suárez Fernández–han format sempre una nació atípica, donat quevan perdre el seu territori a mans de Roma l’any70, i tot i així han sobreviscut». Es va tractar d’unanacionalitat religiosa, que va mantenir la seva llen-gua (entre els sefardites, el ladí, un espanyol delsegle XV), el seu pensament i la seva identitatcultural, i en tot això radica la seva singularitat.

Per altra banda, molts jueus van venir a Espa-nya –a la que van anomenar Sefarad–, on va tenirlloc una de les seves més fecundes etapes cultu-rals, un dels fruits de la qual vaser la càbal», i entre les sevesfigures s’hi troben Paquda, Ga-birol i Maimònides, que vanaconseguir un gran renom enla cultura de la península Ibè-rica.

Igualment, els jueus van gau-dir sempre a Espanya d’una si-tuació privilegiada per la seva eficiència en l’ad-ministració, el seu domini de les finances i l’alt graude coneixement, sobretot en medicina.

La cultura ha estat sempre fonamental en la men-talitat jueva, i en un temps en el qual la majoriade la població era analfabeta ensenyaven a llegiri escriure als seus fills, cosa que els donava avan-tatge sobre la resta, com és lògic, i sempre en elcentre mateix de les corts, els reis consideravenque els jueus eren «seus», amb el significat que aixòtenia, encara que no implicava propietat, sinó una

situació jurídica, doncs no eren súbdits, sinó hos-tes... Van tenir, per tant, una influència enorme.

És cert que els Evangelis parlen de la lluita en-tre les diverses faccions sacerdotals dels jueus, sec-tors polítics i socials enfrontats, que es llançavenacusacions els uns contra els altres, de les qualsvan sortir victoriosos els fariseus, tal com s’adver-teix en els Fets dels Apòstols, on es cita Gamaliel,els seguidors del qual, sacerdots moderats, van sor-tir amagats de Jerusalem mentre la ciutat era as-setjada i van aconseguir salvar la cultura jueva dela destrucció romana.

A què es va deure l’expulsió dels jueus d’Espanya,que es va produir el mateix any que la conquestade Granada i del descobriment d’Amèrica? Diuen

els historiadors que això era una cosa que veniade lluny, doncs ja havien estat expulsats, en se-gles anteriors, d’Anglaterra i de França i quan vanser expulsats d’Espanya, sembla que es va reunirel consell de París per felicitar Espanya, i que ensels territoris del Papa es va arribar a festejar l’ex-pulsió amb una cursa de braus...

Després de la seva expulsió, els jueus ja maivan tornar a Espanya com a gran comunitat, tot ique Espanya, durant la persecució jueva al segleXX, els va protegir, i avui hi ha bones relacions.

Va tancar el llibre, tot desant-lo damunt de la taula. Es va

estar uns instants en silenci,amb la mirada perduda en l’in-finit. Fent companyia al volum,una ploma, un tinter i un pa-per immaculat esperaven en-trar en escena. Gairebé sem-blaven destil·lar impaciència detant quiets com s’estaven. Ungest del seu propietari i tot can-viaria, allò que era silenci es-devindria paraula, allò que erabuit, s’ompliria de sentiments.

Narcís Xifreu Trull va néixera Girona l’any 1780. Les dadesbiogràfiques dels seus tempsde joventut són més aviat es-casses, simplement es té cons-tància que va assistir a les clas-ses del seminari i que, poste-riorment, va ser ordenatsacerdot.

A mesura que van anar pas-sant els anys, la carrera ecle-siàstica de Narcís Xifreu Trullva anar avançant fins a conver-tir-se en canonge de l’esglésiade Sant Feliu, a la seva ciutatnatal. Aleshores aquest religiósja s’havia guanyat fama de serbon orador i era cridat de di-versos indrets perquè fes ser-mons en diades assenyalades.

De tots els seus parlaments,alguns es van imprimir i d’a-quests se’n conserven cinc. Elmés antic data del 27 de marçde 1814. Es tracta del sermóque Xifreu va dedicar a la ver-ge de Loreto de l’església delCarme per agrair la victòria fi-nal contra els exèrcits de Na-poleó, que havien fracassat enel seu intent de conquerir la Pe-nínsula Ibèrica. Els altres sónoracions fúnebres per home-natjar personalitats destacadesde la ciutat de la primera mei-tat del segle XIX, com ara elbisbe Pérez González o el mar-quès de Girona, Francesc dePaula Castro. A més, també espoden citar els sermons dedi-cats a Sant Feliu i Santa Filome-na. Només n’hi ha un en llen-gua catalana. Data del juny de1828, i Narcís Xifreu Trull elva llegir a l’església de Sant Es-teve d’Olot en motiu de les fes-tes del Corpus. El text es va im-primir a Vic l’any següent.

El canonge Xifreu era unhome de lletres de cap a peus.Era membre corresponent dela Reial Acadèmia de la Histò-ria i aficionat a la poesia llati-na. Sembla que va compon-dre alguns versos i, de fet, esté constància que la inscripciócol·locada al primer túmul ai-xecat a l’església de Sant Feliuen honor al general Álvarez deCastro va sortir de la seva plo-ma. Reformes posteriors, però,van substituir aquest monumentper un de més elaborat, queencara ara es pot veure al tem-ple, just a la capella on hi hales relíquies de Sant Narcís.

Narcís Xifreu Trull va morirel 14 d’octubre de 1847. Ales-hores tenia 67 anys.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Els jueus i l’Evangeli (i II)NarcísXifreuTrull

XAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

Josep Ma. [email protected]

La tardor, com una dama silenciosa, va impo-sant lentament el seu domini arreu. Els cap-

vespres són frescos i el cel es tenyeix d’un roigsuau i acollidor a l’hora baixa, quan el sol es reti-ra mandrosament. La nova estació té la força tran-quil·la d’un procés que culmina. En la tardor hiha serenor i plenitud. Queden enrere tant l’acla-paradora i extravertida xafogor de l’estiu com elsesclats primaverals, quan la vida desperta alegre iimpulsiva després de la quietud espectral de l’hi-vern quan el roser és com mort i les fulles caigu-des es tornen fang.

Estic al despatx de casa escrivint aquestes rat-lles a l’ordinador i miro la figura del Buda quetinc al davant, ell em somriu amb un somriure ín-tim i una mica enigmàtic. En l’expressió del seurostre roman el secret de la seva infinita pau. Lacolumna de fum que s’enlaira cap amunt des dela barra d’encens dibuixa mentre puja sinuoses for-mes que acaben convertint-se en àngels de llumque dansen per a mi en aquesta cambra esdevin-guda gràcies a la seva presència un paradís com-plet i rodó. Ja res no desitjo doncs sé que ho tinctot. El temps llisca suau tot amollant-se al ritmetranquil d’aquest moment privilegiat. Miro enforai hi veig el mateix paisatge que a dins doncs lesbellíssimes fulles ocres i daurades que cauen si-lents dels arbres acaben dansant la mateixa dansaque els àngels que m’envolten.

Hi ha veritats que només poden ser reveladesquan el fora i els dins esdevenen u. Torno a mi-rar la imatge del Buda, ell segueix impertorbableen la seva serenitat, però el seu somriure en can-vi ha deixat de ser enigmàtic. Reposo la meva mi-rada en la seva i així sé que hi ha un lloc on to-tes les fatigues humanes troben consol, on totesles preguntes que angoixen la ment troben res-posta, i on els grans ideals que sempre han inspi-rat els homes i les dones més avançats de la famíliahumana com la Bellesa, el Coneixement i l’Amor(així, amb majúscules) més enllà de ser un miteen el petit i encerclat àmbit de la ment, són unarealitat viva, encara més són la mateixa Vida quevibra en cada àtom de substància, i que ens con-forma en la nostra realitat última i definitiva. No,no som simples productes de l’evolució biològica

abocats a la decrepitud, la mort i el no-res. No,no som criatures llançades a la línia del temps cruelque com un tràgic forat negre acaba devorant totaforma de vida. Som una manifestació específica dela vida que sempre ha estat i sempre serà, unapart insubstituïble d’aquest cosmos que ens aculli del qual formem part.

EL RESULTAT D’UNA VIDA AUTÈNTICAEl cel, com la felicitat, no cal buscar-lo, no calperseguir-lo perquè ells són simplement el resul-tat d’una vida viscuda amb autenticitat, sentit i com-promís. En una època com la nostra, caracteritza-da justament per la pèrdua progressiva del sentitde la vida, per l’augment alarmant dels índexs dedepressió, i per la confusió generalitzada pel quefa a quins valors han de sustentar, motivar i il·lu-minar la pròpia vida, cal proclamar amb veu benalta que no és en absolut necessari ni inevitablepassar per aquest sofriment, que la major part delsofriment humà es conseqüència de la nostra ig-norància i dels nostres errors, i també de la nos-tra negligència en no voler atendre les demandesde la nostra ànima de viure una vida en harmoniaamb els valors elevats, eterns i perdurables que totsconeixem.

«L’ànima crida permanentment al seu reflex, lapersonalitat», transcrivia jo mateix en l’últim arti-cle d’ara fa quinze dies tot citant el mestre espiri-tual conegut com El Tibetà. L’ànima ens crida per-manentment i cal parar l’orella amb sensibilitat iobertura de cor i d’aquesta manera escoltar aque-lla veu que només parla en el silenci de la ment,aquella veu clara però subtil que pel sol fet d’es-coltar-la ja ens omple d’alegria, ja guareix la ma-jor part de les ferides del nostre cor i ja ens dónala capacitat de crear, de donar forma a allò que om-plirà de sentit cada moment de la nostra vida.

El Buda que tinc al davant em segueix transme-tent una serena alegria, i els àngels que omplende llum la cambra on escric no solament seguei-xen dansant amb la seves presències subtils sinóque també omplen l’espai d’una música d’una be-llesa indescriptible. M’inspiren una vida plena debondat i harmonia, ells, gràcils germans experi-mentats en el camí de l’evolució.

Entre el cel i la terraJOSEP M. LLAUGER

La importància de la cultura«En un temps en el qual la majoria

de la població era analfabeta, els jueusensenyaven a llegir i a escriure als seus fills»

El 28 d’octubre de 1956 va néixer la te-levisió a Espanya, un mitjà de comuni-cació que ha passat d’instrument fran-

quista molt elemental a convertir-se en unaverdadera indústria i amb una programacióque ha anat evolucionant d’acord amb elscanvis a la societat espanyola.

El nucli familiar era l’objectiu central al quales dirigia aquest invent, que va arribar a Es-panya per ser «un dels millors instrumentseducatius per al perfeccionament individuali col·lectiu de les famílies espanyoles», comva dir en la seva inauguració el llavors mi-nistre d’Informació, Gabriel Arias Salgado.Aquesta màxima va guiar la televisió en elsseus primers anys, on tota la família veia pro-grames com el concurs juvenil Cesta y pun-tos, el fabricant de somnis per a mestressesde casa Reina por un día o una de les pri-meres sèries estrangeres d’èxit, Bonanza.Quan La familia Telerín deia a la mainadaque se n’havien d’anar a dormir, els adultsassistien a l’emissió de programes com His-torias para no dormir, Estudio 1 o Galas delSábado, emeses des dels llavors flamantsestudis de Prado del Rey a Madrid, inaugu-rats al 1964.

Amb l’arribada del segon canal (l’UHF), al1966, també va aparèixer la producció prò-pia de sèries ara clàssiques, com La casa delos Martínez, on Rafaela Aparicio i FlorindaChico es van convertir en les minyones méspopulars del país.

Mentre els anys 60 s’acomiadaven amb eltriomf de Massiel i Salomé a Eurovisió, els70 s’inauguraven amb la formació, el 1973, deRTVE i amb l’arribada del color. La creativi-tat creixent d’aquest mitjà va marcar dues fi-tes: Narciso Ibáñez Serrador va portar el seuUn, dos, tres (1972) i el film d’Antonio Mer-cero La Cabina aconseguia, un any més tard,un premi Emmy gràcies a un guió de José LuisGarci, amb crítica subjacent a la societat del’època.

La mort de Franco va suposar una etapade contrastos. Quan a penes s’havien obli-dat les Crónicas de un pueblo, Valerio Laza-rov ja impactava amb els seus moviments decàmera a una audiència que començava a dei-xar de veure la televisió en família. En aques-ta etapa, els serveis informatius que van re-alitzar Lalo Azcona, Eduardo Sotillos, MiguelÁngel Gozalo i Pedro Macía van donar comp-te dels esdeveniments històrics de la Transi-ció que, setmanalment, aprofundia l’InformeSemanal de Pedro Erquicia.

L’intent de cop d’Estat d’Antonio Tejero vaobrir uns anys 80 en els quals la televisió inau-gurava el Pirulí, triomfaven sèries estrangeres

d’èxit com Dallas o Falcon Crest, i es torna-va a la producció pròpia amb Anillos de Oroo Fortunata y Jacinta.

La programació infantil va marcar pautesamb Barrio Sésamo (a la foto) i La bola decristal, mentre Jesús Hermida estrenava unformat gairebé imprescindible en l’actualitat:el magazín televisiu matinal.

La dècada dels 90 va estar marcada pel fi-nal del monopoli de RTVE amb l’arribada deles cadenes privades (Tele-cinco, Antena 3 i la televi-sió de pagament Canal Plus),que van comportar un aug-ment de la publicitat i la frag-mentació de les audiències.

Els tres canals generalisteses van afermar a poc a poci van crear tendències, comel retorn a les sèries esta-tals després de l’èxit de Farmacia de Guar-dia (Antena 3) i Médico de familia (Telecin-co). Així mateix, la televisió-realitat, iniciadaamb Paco Lobatón i el seu programa de de-saparicions ¿Quién sabe dónde? va fer un girque va derivar en programes com Gran Her-mano (2001) o Operación Triunfo (2001).

Els anomenats programes del cor també sónproducte d’aquest pas més enllà que les pri-vades van fer en formats utilitzats anterior-

ment per TVE que, en aquest cas, van ser Bla,bla, bla en els setanta, o el més contempo-rani Corazón, corazón.

L’esport, per la seva part, ha estat una cons-tant al llarg de la història del mitjà, sempreobtenint bones xifres d’audiència en els es-ports majoritaris de cada època, com els par-tits de futbol o, actualment, la Fórmula 1.

El nou segle va portar nous canals –Cua-tro al 2005 i La Sexta al 2006– i el repte de la

Televisió Digital Terrestre, suport al qual latelevisió s’adaptarà abans de l’anomenada«apagada analògica» prevista per al 2010.

El futur es caracteritza per la presència depublicitat en televisió, que va passar de seruna cosa testimonial a un element quasi om-nipresent en l’actualitat, i la coneguda «bata-lla de les audiències», en la qual l’èxit delsprogrames es decideix amb tot just una emis-sió.

El mirall de la

societatLa televisió ha evolucionat a l’Estat espanyol d’acord amb els canvis que també ha experimentat

el país, i ha passat de ser un «instrument educatiu» a ser sobretot un mitjà d’entreteniment i esbarjo.

Televisió


L’arribada de les privadesLa dècada dels anys noranta va estar

marcada pel final del monopoli de TVEi la fragmentació de les audiències

Dilluns 27 de novembre22 DominicalDiumenge 26 de novembre de 2006

Els més vistos(del 15 al 21de novembre)

Catalunya

Real Madrid - Olym-pique LióDimarts 21 de no-vembre, Antena 3.933.000 espectadors(31,1%).

CSI MiamiDilluns 20 de novem-bre, Tele 5. 892.000espectadors(29,3%).

Caçadors de boletsDilluns 20 de novem-bre, TV3. 847.000espectadors(27,4%).

PolòniaDijous 16 de novem-bre, TV3. 847.000espectadors(27,2%).

Hospital CentralDimecres 15 de no-vembre, Tele 5.799.000 espectadors(34,6%).

Els Pirineusdes de l’aireDimarts 21 de no-vembre, TV3.790.000 espectadors(24,8%).

Espanya

Real Madrid - Olym-pique LióDimarts 21 de no-vembre, Antena 3.7.152.000 especta-dors (39,1%).

TerritorioChampionsDimarts 21 de no-vembre, Antena 3.6.483.000 especta-dors (36,8%).

Hospital CentralDimecres 15 de no-vembre, Tele 5.5.606.000 especta-dors (34,4%).

CSI MiamiDilluns 20 de novem-bre, Tele 5.5.321.000 especta-dors (27,4%).

Cuéntame cómo...Dijous 16 de novem-bre, TVE-1.4.919.000 especta-dors (27,3%).

CSI Nueva YorkDilluns 20 de novem-bre, Tele 5.4.769.000 especta-dors (27,4%).

20.40

22.00

K3Els contes del mico d’orL’acció, l’aventura, la intriga i l’ambient exò-tic es combinen en aquesta sèrie dramàti-ca amb embolics de tota mena, hospitalitati diversió. El Monkey Bar és un dels llocs ambmés conspiració i aventures. El propietari ésBon Chance Louie, un misteriós francès quetambé exerceix de jutge; Sarah Stickney ésagent americana i cantant al bar; i Jake Cut-ter és un aventurer i client habitual del local.

TVE-1¡Mira quién baila!Anne Igartiburu presenta aquest programa«blanc» en el qual diversos personatges méso menys coneguts mostren les seves habi-litats i progressos amb diferents tipus de ball.

Antena 3El secreto del arcángelFluke Kelson és un historiador anglès queestà investigant a Moscou els arxius soviè-tics. Una nit rep la visita d’un antic membrede la guàrdia personal de Stalin durant elsúltims dies del dictador, que li parla d’unsdocuments enterrats al jardí d’una casa dela ciutat. El contingut d’aquests papers po-dria canviar radicalment el futur polític deRússia i, possiblement, del món.

La 2MujeresTendresa, amor, humor, desenganys i quo-tidianitat: els ingredients bàsics d’aquestaexcel·lent sèrie. Sembla que finalment Ma-riana i Gabriel es casen, però la reacció dePalmira serà totalment imprevisible. A més,Julia trobarà feina en una revista, encara queno serà tan bonic com es pensava...

33Segle XXEl documental ofereix un dibuix d’un perso-natge que, durant la segona meitat del se-gle XX, va estar alternativament en l’ull del’huracà de l’actualitat política internacionali a les pàgines satinades de la premsa rosa;un monarca admirat per la bellesa de les se-ves esposes i detestat pels mètodes bru-tals dels seus policies: Mohammed RezaPahlavi, l’últim xa de l’Iran.

La 2La fuente amarillaDesprés de l’assassinat dels seus pares, unanoia només pot pensar en venjar-se. La mésque digna òpera prima de Miguel Santes-mases, arriscada en la seva voluntat d’ofe-rir un thriller romanticosocial amb una temà-tica tan poc explotada com la de les màfiesxineses que operen a l’Estat espanyol.

Dimarts 28 de novembre

12.50

15.55

22.00

23.15

22.00

22.00

22.00

22.30

23.35

02.10

La 2Los monstruos de BraddyS’estrena una nova sèrie de dibuixos animatsambientada en un món en el qual la maina-da substitueix les seves mascotes habitualsper terribles, imprevisibles i sovint carní-vors monstres! Brady Plunkett té 12 anys i ésel nen que introdueix aquesta moda entreels seus amics... i encara que els nens jano tenen por dels monstres, els adults con-tinuen terroritzats per ells.

CuatroAlly McBealEls dubtes personals i professionals de l’ad-vocada segueixen omplint la sobretaula ambl’arribada de la segona temporada de lasèrie. En aquesta nova etapa, el bufet Cagei Fish incorpora dues noves treballadores:Ling Woo (Lucy Liu) i Nelle Porter (Portia deRossi).

Tele 5El comisarioEl comissari Castilla es veu obligat a pre-sentar-se amb la Policia Judicial a casa deCharlie i detenir-lo per l’assassinat de JacintaLesmes. Els fets es remunten temps enre-re, quan en la resolució d’un cas Charlie vadisparar un sospitós i, per accident, va ferirde mort Jacinta, que estava amagada en uncubell d’escombraries.

33ExilisDerrotats Hitler i Mussolini, els exiliats repu-blicans pensen que els aliats posaran fi aldarrer règim feixista europeu: Franco caurài per Nadal, tots a casa. Però cap exèrcit aliatno creuarà la frontera i la repressió a l’inte-rior serà implacable.

CuatroHouseHouse rep a l’hospital un policia que ha re-but un tret al cap. El seu príncipal símpto-ma és un riure constant, a més de marejosi vòmits inexplicables. L’equip investigaràla casa del pacient, però no hi troben res queels serveixi... fins que House decideix bus-car pistes a la comissaria.

TV3Ali GEn aquest capítol de la irreverent sèrie d’hu-mor, Ali parla amb el republicà Newt Gin-grich; Borat prova d’actuar i el model aus-tríac Bruno es troba amb el dissenyador MarcJacobs.

Dimecres 29 de novembre

10.25K3Humans diminutsA la tardor de 2004, els mitjans de comuni-cació de tot el món van anunciar que s’ha-via fet la descoberta més important delsúltims 50 anys: s’havia trobat una espècieprehistòrica d’humans diminuts, els HomoFloresiensis. Els científics que els van des-cobrir els van donar el sobrenom de Hob-bits: la seva alçada corresponia a la d’unnen de 4 anys actual.

La 2El falso herederoLa davallada de Joselito, que dóna vida aun lladregot que acabarà regenerant-se perl’amor d’una jove aristocràtica... I és queels anys passen per a tothom, també per alsídols infantils.

TV3El cor de la ciutatEn Peris i la Cinta es tornen a barallar. EnFidel, a contracor, ha d’anar a dinar amben Paco, la Rita i la Sara. En Paco envejaen Fidel però la Rita té una sorpresa. I la Lolise sent pressionada per en Galiana i ha defer alguna cosa...

Tele 5Hospital CentralUna disputa en una pista de bàsquet de-semboca en una descomunal baralla en laqual es veuen involucrats jugadors i es-pectadors. Vilches i Héctor hauran d’aten-dre els ferits, però es veuran immersos enuna espiral de violència de conseqüènciesimprevisibles. Mentrestant, Javier intentaràque Laura torni a dirigir-li la paraula, i Raúli Esther hauran de responsabilitzar-se de lesconseqüències dels seus actes.

33QuèquicomDins la sèrie dedicada al canvi climàtic, elprograma explica tres maneres de gene-rar energia que no fan augmentar l’efectehivernacle: l’eòlica, la hidràulica i la que esbasa en l’hidrogen. Les tres, d’alguna ma-nera, es necessiten i són complementà-ries.

La 2AbrilUn dels característics films de Nanni Mo-retti, que combina el documental amb lesreflexions autobiogràfiques, al llarg d’un me-tratge dividit en diversos segments, cro-nològicament situats entre 1994 i 1997. Lainspiració global és irregular, igual que elsentit de l’humor, però, d’una manera o al-tra, representa un treball personal, com-promès i respectable.

22.05

00.00

11.00

22.00

15.50

Guia TV


Divendres 1 de desembre

14.00

18.00

21.30

01.15

02.00

22.20

Antena 3Los SimpsonLisa veu perillar el seu regnat com a nena in-tel·ligent quan arriba una alumna nova, i unany més jove que ella, al col·legi. Allison Tay-lor no només és més intel·ligent que Lisa,sinó que fins i tot toca millor el saxo! En el se-güent capítol, Marge anima la família a re-cordar els seus amors del passat: una ex-cusa per presentar fragments d’episodis an-teriors.

K3La màgica Do-Re-MiL’últim examen consisteix a fer alguna cosabona i que algú els en doni les gràcies. D’en-trada sembla fàcil, però ben aviat s’adona-ran que és més difícil del que pensaven. Arri-baran a ser bruixes algun dia?

Tele 5Yo soy BeaUn capítol especial de la sèrie que s’emeten prime time i que compta amb la col·la-boració especial de Jesús Vázquez. El pre-sentador dóna vida a Alan, l’ex-xicot de Ri-chard, que apareix imprevistament. Richardpensa que Alan es vol reconciliar, però hiha sorpreses amagades...

TV3Triple XFilm d’acció que degrada la fórmula de Ja-mes Bond fins a un nivell d’entretenimentínfim, descerebrat i de violència de disco-teca. Transcorre a Praga i enfronta el dub-tós i xulesc heroi de torn (en aquest cas,Vin Diesel) contra una organització terroris-ta. Un engendre inacabable, significativa-ment molt ben rebut als cinemes.

La 2El pianistaAdaptació de la novel·la de Manuel VázquezMontalbán sobre la rivalitat, ideològica i sen-timental, entre dos músics. Òpera primadel director (Mario Gas), peca d’immadu-resa narrativa i falta de destresa tècnica, peròsuposa una obra honesta i de certa entitat.Els protagonistes en la vellesa estan encar-nats per dues glòries menors del cinema eu-ropeu, Serge Reggiani i Laurent Terzieff.

CuatroNBA: Toronto Raptors - Boston CelticsJorge Garbajosa i José Manuel Calderón jaestan imprimint el seu caràcter en el jocdels Toronto Raptors, i els espectadors po-dran comprovar-ho en el partit contra Bos-ton Celtics. Tot i l’excel·lent rendiment de Gar-bajosa i Calderón, els locals estan en els úl-tims llocs de la classificació.

Dijous 30 de novembre

09.45K3La caravanaCada any, al setembre, un grup de donesnòmades de Nigèria emprèn un viatge de600 quilòmetres a través d’un dels desertsmés grans del Sàhara, per tal de recollirdàtils. El seu viatge travessa un territori ex-tremadament difícil on qualsevol errada potportar greus conseqüències. Aquest pro-grama és el retrat d’un grup de dones ex-traordinàries al llarg d’un dur viatge.

TV3Ajax - RCD Espanyol Els blanquiblaus visiten l’estadi de l’equipholandès,on es retrobaran amb dos vells co-neguts del futbol català: Gabri i Roger.

CuatroThe CloserS’estrena la segona temporada de la sèrieprotagonitzada per l’agent de l’FBI BrendaJohnson (Kyra Sedwick). Cada dijous s’eme-tran dos capítols de la nova temporada. Eldia de l’estrena, Brenda s’enfrontarà a la mortd’un policia i a l’assassinat de tres universi-taris.

TVE-1Cuéntame cómo pasóLa sèrie protagonitzada per la família Al-cántara torna des del principi per recordarcom era la vida a Espanya a finals dels anysseixanta. Això sí, explicada a través de laparticular òptica d’un nen de deu anys.

Antena 3Sin rastroDesprés de la intensa recerca d’un noi de18 anys, els membres de l’equip s’adonenque qui realment ha desaparegut és un ado-lescent de 15 anys, jugador de la lliga debàsquet junior.

CuatroEspañoles en el laberinto libanésUn reportatge de Jon Sistiaga intenta mos-trar la situació que es viu al Líban i oferir laveritable dimensió d’un país polièdric i com-plicat que ha tingut la mala sort de ser el tau-ler de joc d’altres potències i interessos.

La 2La boutiqueAmb l’objectiu que el seu marit li faci méscas, Carmen fa veure que pateix una malal-tia progressiva i incurable. L’home, impres-sionat, li munta una boutique perquè s’en-tretingui els últims dies de la seva vida. Undels films menys reputats de Berlanga, tot ique desborda la sorna habitual de l’autor.

Dissabte 2 de desembre

14.55

15.00

15.35

18.00/20.15

22.00

23.10

CuatroHumor amarilloUn programa absolutament intrascendent,però que provoca riallades a qualsevol. Es-pecialment brillants (per surrealistes) són elscomentaris de Fernando Costilla i Paco Bra-vo mentre els voluntariosos japonesos pas-sen les proves més maquiavèliques per acon-segir un grapat de iens.

La 2MMT Estudiantes - Akasvayu GironaEls dos equips buscaran al pavelló de Vis-talegre (Madrid) una victòria que els acostiuna mica més a la Copa del Rei de Màla-ga.

TV3Out of sightVersió d’una novel·la d’Elmore Leonard quegira al voltant de la relació entre un lladre(George Clooney) i la seva ostatge (Jenni-fer López) que, a més, és agent federal.Suposa un títol estèticament heterogeni, ba-sat en l’hipotètic atractiu de la seva pinto-resca galeria de personatges i d’interès mésaparent que real.

TVE-1Eurojúnior 2006A la tarda s’emetrà una gala especial, pre-sentada per Carlos Lozano, per començara fer ambient. El Festival Eurojúnior, queaquest any té lloc a Bucarest, començaràal vespre. L’espanyol Dani cantarà en sisèlloc i defensarà la cançó Te doy mi voz.

33El documentalEl treball està enregistrat en un sol pla se-qüència i recull dues hores: de les quatre ales sis de la tarda del 10 de febrer de 2006.La càmera recorre el barri barceloní del Car-mel, entra a cases, oficines i botigues, i bus-ca les persones per escoltar les seves con-verses i explicar una geografia urbana com-plexa i torturada a estones.

CuatroLas VegasEn el nou capítol de la tercera temporada, ElMontecito rep la visita de l’atleta olímpicaSasha Cohen. Mentrestant, Delinda con-testarà finalment a la proposta de matrimo-ni que li va fer Derek. Danny i Mike estan moltocupats amb dos jugadors que els ajudena descobrir si les seves dones fan trampa;i Woody i Sam decideixen escapar-se de laquotidianitat i anar-se’n de cap de setmanaromàntic.

20.45

21.55

22.00

22.00

23.55

03.35

RecomanemLa doblevida delfaquir

Divendres 1La 223.20 h.

Elisabet Cabeza iEsteve Riambau,directors i guionis-tes, mostren el seuparticular concep-te de la memòriahistòrica en aquestdocumental, queretorna a l’escena-ri d’un col·legi al1937. En plenaguerra civil, un ci-neasta en la clan-destinitat i nens or-fes disfressats desultans i explora-dors van rodar unaexòtica pel·lículad’aventures. Elsprotagonistes re-viuen aquells diesde la infantesa,quan van podercanviar les batesper turbants orien-tals.

Any2005.PaísEspanya.DirectorEsteve Riambau,Elisabet Cabeza.IntèrpretsJoaquim Jordà,Carmina Sagués,Joan Altamiras,Jordi Bertran.

✔ Parc infantil temàtic de 600 m2.

✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

✔ Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitors

i els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

✔ Matinals especials per a escoles i grups.

✔ Bolera amb 12 pistes.

✔ Promocions cada dia de la setmana.

✔ Festes d’aniversari.

✔ Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

�

��

��

�

��

��

��

Diumenge 26 de novembre de 2006 minical - … · cietat religiosa. Diu que «no és habitual» que...

Documents

Transcript of Diumenge 26 de novembre de 2006 minical - … · cietat religiosa. Diu que «no és habitual» que...