Diumenge 26 de març de 2006 minical · troba la seva obra. No obstant, l’Arcàdia sempre té un...

Entrevista Julià de Jòdar «L’escriptor ha de ser emprenyador» PÀGINA 5. Reportatge El metge racionalista El dermatò-leg Josep Maria Massanas PÀGINES 6 i 7. Entrevista Anna Caballé «La misogínia imposa la cosificació de la dona» PÀGINA 9.

Dom

inic

alDiumenge 26de març de 2006

Diari de Girona

ReportatgeEl pagès que

pintava la terraLa Fontana d’Or de

Girona reuneix l’obramenys coneguda de

Joan Miró. PÀGINES 2, 3 i 4

2 DominicalDiumenge 26de març de 2006

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTÍ («UNA DONADAVANT D’EL SOL», 1948, UNA DE LES OBRESDE JOAN MIRÓ QUE ES MOSTREN EN L’EXPOSI-CIÓ DE LA FONTANA D’OR DE GIRONA)

26 de març de 2006

5 EntrevistaJulià de JòdarAutor tardà però multipremiat,assegura que l’escriptor ha deser emprenyador i que s’ha desentir incòmode amb el món.

6 i 7 ReportatgeEl metge racionalistaEl dermatòleg gironí JosepMaria Massanas afirma que «lavida no té cap sentit» i diu queno hi ha lloc per a l’esperança.

8 ReportatgeFugir de la vida

9 EntrevistaAnna CaballéEscriptora i professora deliteratura a la Universitat, haescrit un llibre sobre els autorsque han practicat la misogínia.

11 RutesLes olives

13 GastronomiaMenges oblidades

SUMARI

El pagès que pintava

la terraLa Fontana d’Or de Girona reuneix fins el 21 de maig una

setantena d’obres poc conegudes de Joan Miró, entre les qualshi ha la primera tela que va pintar, un paisatge de l’any 1908.

TEXT: EUDALD CAMPS FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

1

Massa vegades oblidem la necessitat deresituar, una vegada i una altra, artis-tes com Joan Miró dins del panorama

dibuixat per l’art català i universal del segleXX, entre altres raons perquè creiem errònia-ment que no li cal, que la seva figura és in-discutible, que tothom, de manera més omenys espontània, reconeix en ell el granmestre que va ser. D’artistes indiscutibles, pot-ser a banda del monstre Picasso, en el segleque acabem de deixar enrere no n’hi ha. AMiró se l’ha considerat un pintor infantilitzant,de formes simples més que no pas essencials,un autor perfecte per ser traslladat literalmenta tot tipus d’objectes prosaics, inclosa la sa-marreteta de cotó: qui nega l’art de Miró hopot fer des de molts punts de vista, és a dir,des d’una defensa ingènua del mimetismecom a estratègia artística o de l’habilitat ma-nual com a justificació darrera de tota pràc-tica o bé des de la pura superficialitat quecaracteritza bona part de l’art actual –abs-traccions formals– o del disseny gràfic a l’horade llegir formes i colors, a l’hora d’interpre-tar la complexa iconografia d’algú que, en capcas, va voler crear un producte sotmès a lesavideses del consum. A Miró se l’ha de resi-tuar, insistim, una vegada i una altra, perevitar aquests riscos, per confirmar-lo en ellloc que li pertoca, just al cente de la pintu-ra catalana del segle passat.

Joan Miró (1893-1983) va nèixer a Barce-

lona i, malgrat les seves estades al París delsanys vint i el lògic contacte amb les avant-guardes internacionals, mai no va deixar en-rere la seva terra, entre altres raons perquèla seva aventura artística partia d’una íntimacomprensió del territori convertit en paisat-ge viscut, en memòria, en experiència de to-talitat. L’exposició que actualment es pot veu-re al Centre Cultural de Caixa de Girona estitula Paisatges justament per això i per cul-pa d’una anècdota afortunada: gràcies a larestauració d’una obra en mal estat es va des-cobrir, amagat rere un fragment de paper dediari enganxat pel mateix artista al darrerede la tela, un paisatget de 1908, és a dir, quela primera obra conservada del mestre ca-talà reproduiria justament un retall d’aquestmón que ja mai no deixaria enrere. Miró ésel pintor del Camp de Tarragona (Mont Roig),de Palma de Mallorca i del cel i el mar queels acompanya. Miró, en el sentit més essencialdel terme, és un paisatgista.

L’herència li ve de lluny. Tenint en comp-te la seva edat, necessàriament va haver deformar-se en els cercles d’ensenyament mar-cats profundament per l’emprempta moder-nista i noucentista de la Barcelona de prin-cipis de segle; d’aquest món, fins a cert puntestantís i immobilista, en va saber aprofitarl’aprofitable, un fet que el va portar a homenat-jar, ja en la seva darrera maduresa, ModestUrgell (1839-1919), el pintor de capvespres i

paisatges isolats a la manera de Böcklin, decementiris i postes de sol eternes, d’horitzonsindefinidament ajornats. Però no només Ur-gell i la Llotja. De la seva estada a l’escolad’art de Francesc d’Assís Galí (1880-1965) sen’explica una anècdota que, certa o no, nodeixa d’il·lustrar-nos: davant les dificultats deljove Miró a l’hora de representar els volumsdels objectes, Galí li embenava els ulls i li feiatocar el que després hauria de dibuixar sen-se haver vist prèviament. El caràcter tàctilde tota l’escultura mironiana i de la sevaceràmica –la relació, en aquest sentit, ambLlorens i Artigas és fonamental– tindria enaquest episodi una explicació, com a mí-nim, poètica.

Amb tot, cal situar Miró allà on li pertoca,allà on la seva pintura va créixer i es va feruniversal: al Mediterrani. Xavier Barral i Al-tet, exdirector del Museu Nacional d’Art deCatalunya (MNAC), escriu al seu llibre Reta-llar el blau una «Reivindicació del blau enexordi» que, necessàriament, té en compteMiró, tot i que la converteix en una caracte-rística compartida per bona part de la pintu-ra catalana: «Jo veig l’art català de color blau.El modernisme de rajoles trencades i de vi-drieres burgeses és blau. Joan Miró és blau,com són blaus els seus Enamorats catalans,de resina sintètica, pintats el 1975. El blaude Miró és el blau del mar i del cel, de laMediterrània»; un blau que Barral també tro-

ba en el noucentista Aristides Maillol –ano-mena a la seva dona de formes arrodonidesi plenes Mediterrània–, en Ràfols-Casamada–el seu blau és el de Cadaqués–, en l’arquitec-tura de Sert –es retalla sempre contra el mar–...Blaus, tots ells, però en especial el de Miró,que ens remeten invariablement a un espaique sempre serà el de la cultura clàssica.

EL DESPERTAR D’ARCÀDIAFer un salt enrere fins als mateixos orígensd’allò que podríem anomenar el mite de laMediterrània ens pot portar, per exemple,als poemes de Teòcrit –Homer, Virgili, Ovi-di, Longus, Estesícor... en aquest punt coin-cideixen–: ell és el primer a situar l’Arcàdiaal centre del Peloponès, una regió en reali-tat abrupta i aspra però, malgrat tot, prouallunyada de la cultura urbana i de la civilit-zació. No deixa de ser significatiu que ja ales-hores es considerés l’espai rural com l’úniclloc apte per realizar un ideal de vida queconsistia, precisament, en el retorn a la pu-resa enmig d’un món subjecte a permanentdegradació. El catedràtic de Teoria de l’ArtAntoni Marí insisteix en la vigència d’aquestpermanent viatge de tornada als orígens:«Aquest sentiment i aquest desig de restaura-ció clàssica, de retrobar l’esperit de l’antic il’original ordre i de retornar a la Mediterrà-nia, i de restaurar-la com a bressol de la mésalta saviesa, aquest desig que, intermitent-

ment, ha anat renaixent al llarg de tota la cul-tura occidental, s’assembla i és comparablea la voluntat noucentista de restaurar, o ins-taurar, l’humanisme en el cor i en la raó dela Catalunya moderna. I de fer-ne una Arcà-dia»; un noucentisme, recordem, que es tro-ba en els orígens acadèmics del jove Miróinfluenciat per Modest Urgell i condicionatper unes institucions que volien recuperaridentitat nacional a base d’afirmar, sense em-buts, el seu mediterranisme en oposició cla-ra a l’esperit continental.

Els paistages de Miró, no cal insisitir-hi, no-més són paisatges convencionals o de gè-nere en els seus orígens, un fet que podriaarribar a despistar el lector superficial, és adir, aquell exclusivament preocupat pels can-vis formals. En aquest sentit, s’ha parlat d’unarenúncia o d’una negació del noucentisme enbase a la informació avantguardista rebudaal París dels anys vint. L’eclecticisme d’aque-lla època desmentiria, paradoxalment, aques-ta afirmació: la influència evident, prolífica iabsolutament positiva de Cézanne, Van Gogh,del fauvisme, del cubisme, dels abrandats da-daistes, del surrealisme –Breton va arribar aconsiderar Miró «el més surrealista de tots»–no fa altra cosa que alliberar la pintura delmestre català del constrenyiment imposat perla forma acadèmica, per l’escolàstica del gest,i oferir-li un univers de possibilitats nascudesdel lliure exercici de la

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí-nies, Joan Miró tre-ballant al seu taller.1«Sense títol».2«Sense títol».3«Sense títol» (1978).4«Sense títol».5«Sense títol» (1908).

2

(Continua a la pàgina 4)

3 54

propia subjectivitat, de la ín-tima i profunda comprensió del món i de latotalitat. Lliure, la pintura de Miró pot retor-nar transfigurada als orígens clàssics dels qualsparlàvem: com més abstracta, com més de-purada i essencial, com més despulladad’anècdotes, més propera al món arcàdic estroba la seva obra.

No obstant, l’Arcàdia sempre té un compo-nent agredolç. Miró evoluciona però mantéintacta la seva filiació a la terra, el seu amorincondicional pel món. Són prou cèlebres lesseves afirmacions de caire panteista quanreclamava la mateixa atenció per a un frag-ment de roca que per a tota una muntanyao per a un simple bri d’herba que per a totun arbre. Magdalena Aguiló (Directora de laFundació Pilar i Joan Miró de Palma de Ma-llorca) parla justament, en aquest sentit, d’unvessant taoista en l’art de Miró o, també, dela influència rebuda de cultures primitives:en tots dos casos, tant en el taoisme com enel primitivisme, trobem elements que, un copdestil·lats, s’adapten perfectament a aquestmediterranisme militant, sobretotot en la me-sura que es tracta d’aventures que compar-teixen, com a element comú, la recerca d’unaessencialitat només assimilable després d’unllarg i costós procés de depuració. És en aquestpunt que apareix el component agredolç: perexemple, en la série de «pintures salvatges»

que Miró va crear entre els anys 1934 i 1938el sol queda eclipsat per la negror d’un móncarregat de funestes premonicions. María Lui-sa Lax (Conservadora-cap de la FPJM de Pal-ma) ens diu quin és el desplaçament: «El bi-garrament dels paisatges de les pintures salvat-ges s’oposa als àmbits semideserts de lamajoria dels paisatges imaginaris; la tensió,a l’harmonia; la labilitat, a l’estabilitat». Val adir, però, que l’art de Miró mai s’instal·la nis’instal·larà de forma definitiva en un pessimis-me que, d’altra banda, ben poca cosa teniaa veure, pel que sembla, amb el seu caràc-ter.

LA IMATGE DEL GARROFERDaniel Giralt-Miracle, en una conferència queva fer l’any 1994 al Cercle Artístic de Sant Lluc,seleccionava deu elements cabdals –n’hi had’altres, afirmava– a l’hora de fixar les coorde-nades del particularíssim imatgenari creatiui humà de Miró. La primera, no podia ser decap altra manera, feia referència a la terra:«Miró va repetir al llarg de la seva vida duesidees molt entenedores. Una es referia a l’ener-gia que a través dels peus rebia de la terra ies transmetia pel cos, fins a projectar-se a l’in-finit a través del pensament i de la creació ar-tística. L’altra la reflectia en la coneguda fra-se “jo treballo com un pagès”, referint-se almètode, al rigor i a la cura amb què el pagès

s’esmerça en els seus conreus»; una síntesique es troba perfectament il·lustrada en laimatge de l’abre en la mesura que les sevesarrels el mantenen adherit al món, en perma-nent contacte amb el substrat real sobre elque s’aixequen les constrauccions humanes,mentre que les seves branques es projectencap a un infinit eteri, cap a l’espai de les cons-tel·lacions, cap a l’univers il.limitat dels pos-sibles. Arbres presents en aquella primera pin-tura de Modest Urgell que descobria el joveartista a la Llotja i presents, també, final-ment, en aquells dibuixos pensats per ho-menatjar qui va ser el primer mestre. QueMiró decidís tancar el cercle –d’Urgell a Ur-gell o, dit d’una altra manera, del paisatge alpaisatge– és una declaració de principis quede cap manera pot ser passada per alt.

Al final, ens resta la imatge del garrofer:arbre de l’amor quan és bord, i pudent i tò-xic quan és del diable, ens ajuda, malgrat tot,a sobreviure gràcies al seu fruit de polpacarnosa. «El món gira, és fatal, és el movimentde la roda –explicava Miró conversant ambGeorges Raillard–; s’ha de veure com roda.Jo ho puc veure perquè tinc arrels fortes: MontRoig, Palma, el garrofer. El garrofer és el meuexemple, el meu model, el que m’ha sostin-gut. Sap, sempre viatjo amb una garrofa enun sobre». Manies de pagès, d’un pagès quepintava la terra.

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí-nies, «L’oiseau seniche sur les doigtsen fleur» (1969).6«Sense títol».7«Sense títol».8«Sense títol» (1978).9«Sense títol» (1960).10Detall de «Maquetaper a Els gossos V»(1978).

(Ve de la pàgina 3)

6 7

8

9

10

J ulià de Jòdar (Badalona, 1942), parla ambplacidesa. Autor multipremiat –entre d’al-tres va guanyar el Prudenci Bertrana l’any

2002–, pren un cafè i una aigua natural a laplaça de l’Ajuntament de Girona, mentre par-lem sobre la vida. I les lletres.

Costa escriure més en català que no pasen castellà, una llengua més parlada? Lallengua et tria a tu. Jo sóc de llengua mater-na castellana, i no vaig fer l’ensenyament encatalà, perquè en ple franquisme no es po-dia. Per tant, ha estat una llengua d’elecció,de cultura i de creació d’una identitat cultu-ral. Un cop fas la tria, has de llegir-te elsclàssics, aprendre el màxim la llengua. I ex-pressar amb aquesta llengua els temes quet’interessen. I el català és una llengua tan uni-versal com qualsevol altra.

A El metall impur el protagonista, GabrielCaballero, coneix el proletariat. A qui-nes conclusions arriba? Home! Els tres epi-sodis de la trilogia són d’aprenentatge de lavida. Comença als catorze anys i els acaba alvint. Respecte al proletariat, arriba a la con-clusió que a la vida no hi ha herois. Ell por-ta el cap ple de pardals, i defensa que a laGuerra Civil va haver-hi actituds heroiques.I efectivament, n’hi va haver. Però quan surtde casa, com que viu amb una mare que l’opri-meix, va amb la idea que els homes que tre-ballen són una gent més capaç, més organit-zada i més heroica. Descobreix que els ho-mes tenen les mateixos ambicions, neguits iactituds. Sortirà escèptic respecte dels idealsque tenia, però també reconfortat, perquè ana-va ben encaminat.

No es torna escèptic. El lector pot pensarque ell s’ha venjat de la mort del noi que elprotegia. I que ell es venja, sobre qui creuque és el causant de la mort de l’amic. Peròpotser ho fa per treure’s una culpa pròpia.Descobreix l’ambigüitat de les actituds.

Ha treballat en editorials, en la indústriaquímica... És inquiet o ha tingut necessi-tat de canvis? Buscava convertir-me en allòque sóc, escriptor. De molt petit llegia, bus-cava llibres per racons. Ara, vaig haver defer la carrera de químic per guanyar-me lavida. Vaig començar d’hora Filosofia i Lle-tres. Vaig fer teatre i tenia contacte amb elmón cultural de Barcelona. Allà t’hi formes.Per això em faig escriptor en català.

Els progres d’ahir són els yuppies d’avui,o no sempre? Home, els progres d’avui sónels que manen! (riu). Són els que estan alpoder. Maragall, o Quim Nadal, de la vostraciutat, són progres clàssics. Enfront dels seushereus, com Saura, o el mateix Carod-Rovi-ra. Els progres manen als diaris, són catedrà-tics d’universitats. I molts d’ells s’han convertiten yuppies en el sentit econòmic. I alguns quehan estat del PSUC o Bandera Roja, ara fannegocis. Els progres han trencat amb els queels precedien. Per trobar un lloc al sol. Peròno vol dir que no hagin fet coses bones. Vancontribuir a canviar el món franquista.

Hi ha una malaltia del progressisme; noes parla de les coses com són? No és el ma-teix ser amic del progrés, que ser progressista.No és igual revolució, que revolucionaris-me. Els ismes que cristal·litzen en opcionsd’usar i tirar són comodins. Es converteixenen paraules buides. I cal anar en compte ambqui les pronuncia. Si sents el senyor Rajoy par-lant de la llibertat, posa’t en guàrdia. Si de-manes un crèdit, i el director de la sucursalet parla de quan era jove, no te’n refiïs. Eltemps enterra moltes coses i sempre hi haoportunistes. Si el progressisme serveix pertapar la crítica del sistema, llavors està malalt.I el postmodernisme ens ha deixat un llegatbastant reaccionari.

En la cultura catalana es dóna molt l’es-criptor enfadat amb el món. Això és po-sitiu o negatiu? (Riu) És bo que l’escriptor

estigui incòmode amb el món. Que el faci en-fadar. Que reaccioni davant la hipocresia, lainjustícia i l’estupidesa humanes. És bo quel’escriptor estigui amb les orelles dreçades. Ia punt de deixar anar la guitza. L’ase catalàestà bé, si no fos tan pacífic. Si fos més em-prenyador... L’escriptor ha de ser emprenya-dor. Hi ha l’enfant terrible. En Terenci Moixquan va començar era un enfant terrible, iun escriptor de raça. I va servir per demos-trar que la literatura catalana pot parlar de co-ses d’ara. I no de flors i violes.

Va fer baixar la ficció a la realitat. Si l’en-fant terrible és bo, ens deixa veure la reali-tat amb els seus ulls. Ara, provocar per provo-car, fa més mal a l’individu que a la literatu-ra. Perquè la literatura està per damunt denosaltres.

Gabriel Caballero vol descriure el món.Quan s’adoni que això no es possible, quèfarà: se suïcidarà, mirarà la tele? A El me-

tall impur assistim ala seva agonia. Peròel que no sap el lec-tor és com ha pas-sat els 40 anys devida que no coneix.En l’agonia li apa-reixen els fantasmesde la seva vida. Unfill se li mor d’acci-dent. Té dubtes so-bre la seva sexuali-tat. Hi ha unarecopilació de te-màtiques que fanpensar que la sevavida és mogudeta.En sortir de la fà-brica se’n va a ciu-tat.

Barreja realitat ificció. A la vida espoden distingir?Per què hi ha men-tides que es podenfer reals. Efectiva-ment, la ficció sem-pre és una recons-trucció. Un artifici.Mana la subjectivitatde l’autor. Ara quefan la pel·lícula deTruman Capote, sicomparem l’actitudd’en Capote i els as-sassins que han deser penjats, veiem ladiferència entre lamirada de l’escrip-tor, i la vida dels as-sassins. Hi ha unallunyania moral in-salvable. Com a au-tor, li cal usar aquestmaterial de la vida,però això no servirà

per salvar aquells homes. L’escriptura sempreés un fracàs. Ara bé, és un fracàs en això, peròpot ser un èxit per donar-nos lliçons morals.

Què és el que odia més de la literatura?(Riu) Només m’ha donat satisfaccions. Quanet poses a escriure, és cansat. Quan t’hi fi-ques, entres en un territori de desafiament en-tre el teu cervell i les teves capacitats. Res-pecte a allò que envolta a la literatura, no estàni millor ni pitjor que la pintura o la música.Culpar el món de les misèries d’un mateixno em sembla la millor manera de fer art.

Les experiències et fan millor, o més vell?(s’ho pensa) Hi ha vells molt estúpids. I jo-ves molt sans.

Completi: la literatura és un antídot con-tra... L’estupidesa, l’avorriment i el menfo-tisme. I un antídot contra la lletjor del món,si el món és un aiguabarreig. I la literaturaté com a objectiu establir una lliçó moral.

Entrevista


JULIÀ de Jòdar Escriptor, publica «El metall impur»

Aquest autor tardà i multipremiat, que ha obtingut el Sant Jordi per aquesta novel·la, creu en eldeure moral de l’escriptor: creu que les paraules poden commoure, i fins i tot canviar coses. I queel temps actua de jutge en les nostres actituds i actes.

“L’escriptorha de ser

emprenyador”TEXT: MOISÈS DE PABLO

“Els ismes quecristal·litzenen opcionsd’usar i tirar

són comodins.Es

converteixenen paraules

buides.I cal anar en

compteamb qui lespronuncia.Si sents el

senyor Rajoyparlant de la

llibertat, posa’ten guàrdia.Si demanesun crèdit, i eldirector de lasucursal et

parla de quanera jove,

no te’n refiïs.“

J osep Maria Massanas va néixer a la plaçade la Independència de Girona. Als 3 anys,va començar a anar al col·legi Bruguera.

L’any següent el van dur als Maristes de la Ca-tedral, on va cursar la primera ensenyança. ElBatxillerat el va fer a l’Institut de la Força, al’antic convent dels Caputxins. En recorda gaire-bé tots els professors: el Sr. Camps, de quími-ca; de geografia i història, el Sr. Puig Bayer; deliteratura, el Sr. Espona; de biologia, la Sra. Fus-tagueras; de francès, el Sr. Soler; de matemàti-ques, el Sr. Marcel Santaló... I en recorda unacolla de companys: Tibau, Campistol, Reyner,Solà (metges), Sunyer, Salvatella (advocats), Al-timir (arquitecte), Siqués (dentista)... Li agrada-ven sobretot les ciències naturals i tot allò rela-cionat amb el perquè de les coses. Aquesta pre-dilecció i el fet de tenir l’avi metge van determinarque es decidís a fer medicina: «Dels molts nétsque vam ser, l’únic que va fer medicina vaigser jo, que vaig heredar els llibres de l’avi». Laguerra va canviar completament les circums-tàncies de la majoria d’aquells joves: «A uns elshavien matat el pare; els altres havien quedatarruïnats; d’altres van marxar a l’exili...».

A vostè la Guerra el va atrapar amb 15 anysa Girona? Va ser una verdadera salvatjada. Almeu germà, que va haver d’anar al front, el vanmutilar a la Batalla de l’Ebre. Vam passar moltagana. A la postguerra encara en vam passar més.Va ser molt pitjor.

Vostès vivien a la plaça de la Independència.Recorda algun bombardeig? Sí. El refugi mésproper era a les Bernardes, allà on hi ha l’ICS deSanta Clara. Quan tocaven les sirenes s’havia decórrer cap allà si hi havia temps. Senties venir elsavions italians. Entraven seguint el riu Onyar.Quan arribaven a prop deixaven caure les bom-bes... Senties la bomba que feia «tziiiiiiiiii...bum»,i com que la bomba queia abans que arribés elsoroll de l’avió, quan havia passat l’avió ja sabiesque no et podien tocar. Llavors sortíem del refu-gi cap a casa. De vegades anàvem a veure els de-sastres que havien passat; anàvem a l’hospital aveure els cadàvers...

Als 16 anys, acabada la Guerra, va fer l’examend’Estat a Barcelona. Era una prova molt polititza-da que els no addictes al règim tenien grans di-ficultats per aprovar. D’entrada, les autoritats fran-quistes van anul·lar tots els cursos que els nois inoies havien fet durant la Guerra: «Vam haver defer a marxes forçades tots els cursos invalidats».Passar cursos i aprovar exàmens estava determi-nat, en primer lloc, per l’adscripció política i ensegon lloc per l’estudi: «Durant la Guerra no te-níem res a fer, per tant estudiàvem. Anàvem benpreparats. Vaig llegir moltíssima literatura. Els avistenien una autèntica biblioteca».

Superat l’examen d’Estat, Josep Maria Massa-nas va començar els estudis de Medicina a Barce-lona. El primer curs el va fer lliure des de Giro-na. Anava a veure els companys a Barcelona, queli deixaven apunts, s’hi estava un parell de diesi se’n tornava. Va ser molt difícil. Anar a Barcelo-na eren quatre hores d’anada i quatre de torna-da. Era l’any 1941. Va acabar la carrera l’any 1948.

El segon any de carrera degué anar a viure a

Barcelona? A la Residència d’Estudiants, a l’Es-cola Industrial. Érem estudiants de tot Espanya.L’ambient universitari de tots junts és el més macoque recordo. Em va formar més això que tota laresta. Hi havia enginyers, peritatges, arquitectes,advocats... Hi havia un director nomenat per laDiputació Provincial. Era com un hotel. Ningú noes posava en la teva vida.

Durant la carrera no va treballar i per tantels pares l’havien d’ajudar molt... Llavors lavida era bastant estable. Jo pagava a la Residèn-cia 12 pessetes diàries. Això era assequible per auna família de classe mitja, mitja benestant.

Mentre estudiava, va reafirmar la vocació demetge? Sí. Vaig anar-me inclinant cap a dermato-logia. Vaig entrar intern, els dos últims anys, a lacàtedra Peyrí i després a la càtedra Vilanova. Erenels pares de la medicina a Catalunya, llavors.

Per què es va decidir per la dermatologia? Perpura casualitat. Un dia estàvem esperant i algúva demanar interessats per entrar a dermatologiai m’hi vaig apuntar.

L’any 1948, va obtenir el títol de llicenciat enMedicina... Abans de res més vaig haver d’aca-bar les milícies universitàries. Vaig anar a Sara-gossa, a Sanitat Militar, amb la categoria d’alfe-res. Van ser sis mesos.

Acabat el servei militar, va venir a Girona...Vaig triar alguna substitució d’algun poble. Vaigestar uns mesos a Torroella de Montgrí; uns me-sos a Riudarenes... Llavors em vaig instal·lar a Gi-rona. El pare em va buscar un pis al carrer San-ta Clara i hi vaig posar el despatx.

Més endavant va entrar al «Seguro»... Sí. Pri-mer hi vaig fer medicina general, un parell d’anys.Després vaig guanyar un concurs-oposició queem nomenava dermatòleg a Girona. Des de 1954fins avui ocupo aquesta plaça. Als matins, treba-llo a l’ambulatori i a les tardes, a la consulta par-ticular.

LA FEINA DE METGELa feina de metge sovint es troba cara a caraamb la mort. Això marca el caràcter... Enrealitat, és com si agafessis una entrada de pri-mera categoria per veure la vida en si. Potscontemplar la vida molt a prop, tocant-la, endirecte. Això és maco.

És una feina gratificant, doncs? Sí, molt. So-bretot abans. Com que la medicina s’ha tecnifi-cat molt, ha perdut el caràcter personal del met-ge. Moltes vegades ve gent que l’envia el metgede capçalera i no saben el nom, qui és la perso-na. Abans eres una persona.

La feina de metge és de prestigi, avui? Ara ésuna feina tècnica com qualsevol altra, com unenginyer, com un perit agrònom. Abans la me-dicina era més generalitzada. Ara estudien la partsuperior del ronyó i no volen saber res més. Arael diagnòstic ha millorat molt, però s’ha perdutla gràcia de l’art que hi havia, l’ull clínic.

Vostè ha fet molta medicina domiciliària i

s’ha trobat assistint a molta gent... Ha vist lavida i la mort en primera fila. Com és la vida?La vida és una forma d’energia. Res més que això.És una forma com pot ser la llum, la velocitat, elcalor. La vida ve donada per unes circumstànciesfísiques que per evolució d’una energia primiti-va ha sortit un primer aminoàcid, una cèl·lula, unanimal, un animal superior... i ara hi ha l’home.L’home en perfeccionar-se ha desenvolupat es-pecialment el cervell i hi ha la vida familiar, so-cial, etc...

Com s’entén que en el moment que l’homepren consciència de qui és, de què fa, notique s’acosta a l’hora de morir? Com s’enténaquesta limitació de la vida? Quin sentit té lavida? La vida no té cap sentit. No té cap finali-tat, no és finalista. L’home neix, creix, decreix ies mor. I s’ha acabat. No hi ha res més. La vidave donada perquè aquesta bola que anomenenTerra està a 150 milions de quilòmetres del sol.Cada dia dóna una volta. Cada any, una volta alsol. A causa d’aquesta mida i d’aquesta distància,va néixer la primera cèl·lula... Dintre de 5.000 mi-lions d’anys això s’haurà acabat, però la vida con-tinuarà en altres planetes on també hi ha vida,sempre que hi hagi aquestes circumstàncies dela Terra. I això no s’acabarà mai. La vida no té niprincipi ni final: és una forma d’energia.

LA MEDICINA ÉS UNA CIÈNCIALlavors, ni la consciència que la gent de-senvolupa ni l’esperança tampoc no tenencap sentit? Esperança de què? L’esperança latens en procrear-te, en tenir fills. Et prolonguesen ells. Res més que això. El món ha existit sem-pre pels segles dels segles amén i existirà sem-pre pels segles dels segles amén. No hi ha capcreació. El que diuen del «big-bang» és en partfals; va ser un fenomen conegut de l’espai, peròl’univers ha existit sempre. El primer principi

El metgeracionalista

TEXT: JORDI VILAMITJANA I PUJOL FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA


Josep Maria Massa-nas Vidal va néixera Girona el dia 7 d’oc-tubre de 1922.

El seu pare es deiaJosep MassanasBussot , era de Pala-frugell i feia de co-mercial i gerent de laCasa Uralita; la sevamare, Mercè Vidal iVerd aguer , tambéera de Palafrugell, ifeia de mestressa decasa.

Eren dos germans:Romuald , professormercantil, i Josep Ma-ria.

Està casat amb Ro-ser VacarissasFolch , de Barcelona.Es van casar el 5 dejuliol de 1952 a l’er-mita de Sant Sebas-tià de Palafrugell, se-guint la tradició fami-liar.

Han tingut dos fills:Mercè , nascuda el1953, psicòloga i lo-gopeda; i Marcel ,nascut el 1958, queva morir ben jove.

Josep Maria Massa-nas és llicenciat enMedicina i Cirurgia iespecialitzat en der-matologia.

Dadesbiogràfiques

Girona

JOSEP MARIA Massanas Metge dermatòleg

«Jo crec en la força de la gravetat, en l’energia, en els principis pri-mer, segon i tercer de la termodinàmica. Això és l’únic que existeix».Amb aquesta contundència s’expressa Josep Maria Massanas, un met-ge que considera que «el pas més important de la civilització ha estatquan la dona ha sortit de casa i ha fet d’enginyer, d’arquitecte...».

– Vostè que ha vis-cut sempre a Girona,què en pensa delscanvis que s’hi hanproduït? És lògic. Gi-rona no es pot pasdesenganxar del can-vi general. Girona ésavui totalment dife-rent. Abans es conei-xia tothom. Eren 200famílies que es co-neixien; l’elit eren 50famílies i la resta nocomptava per a res.Ara tot s’ha normalit-zat. Abans de laGuerra hi havia cinccotxes a Girona; aran’hi ha centenars demilers. En canviar lacosa material i tècni-ca, la vida ha anatcreixent. A casa ensescalfàvem amb unbraser de carbonet.Ara hi ha calefacciócentral des de dalt abaix, d’octubre amarç. Això fa canviarmolts conceptes de lavida. – Com valora elscanvis? Ni bé, ni ma-

Reportatge


de la termodinàmica diu que l’energia no espot ni crear ni destruir, solament transformar.Per tant, no es pot crear un univers. L’universés, si es vol, déu; és energia. Al Japó hi ha duesciutats, Hiroshima i Nagashaki. L’agost de 1945,hi van deixar caure un tros de pedra com lamà que era urani enriquit. Va matar 300.000persones. La matèria no és més que energia.L’energia que va matar aquella gent estavainclosa en un tros petit de matèria. En un pamde fusta hi ha suficient energia per fer saltartot Girona. El que no trobarem o serà difícilde treure és l’energia nuclear de la fusta. Pertant, només existeix l’energia en forma de matè-ria, de calor, de llum, de velocitat, etc... La vidasón aquestes energies. Res més que això.

Com s’entenen els sentiments més noblesde l’home (la solidaritat, l’amor l’amistat)?Són elements físics. El cervell funciona de ma-nera perfeccionada a causa dels milions d’anys.Si una petita embòlia em va al cervell, queda-ré paralitzat i perdré la memòria d’uns anys de-terminats, o transformaré en odi una cosa queera amor. Recordo una bona dona vídua, de ro-sari i missa diària, que es va ferir i es va transfor-mar: de la seva boca sortien les coses més bru-tes que es poden sentir dir. Era una feridura. Elque els creients en diuen ànima és l’esperit, ésel funcionament d’aquest cervell. Així com elfetge fabrica bilis, el ronyó fabrica orina, l’es-tómac digereix... el cervell fabrica idees. Quanel cervell funciona bé som persones normalsque recordem coses; quan funciona malamentets un esquizofrènic, tens una demència, tensun alzheimer, tens una depressió... És tot físic.

Per a un metge, assistir a una persona ques’està morint i dir-li que «se li acaba l’ener-gia» és contundent... Tothom ho sap quan esmor. Se sent, es veu, es preveu.

Es deu haver trobat amb gent desespera-da... La gent no mor desesperada. Si no patei-xen, es van acabant i ja està.

Què en pensa de l’eutanàsia? El debat estàmal orientat, la medicina és prou perfecte avuiperquè l’home no hagi de patir per morir. Notens perquè matar una persona; ja mor per ellamateixa. A Suècia tenen hospitals per malaltsterminals. Els tenen sedats. No pateixen i vanmorint. L’eutanàsia activa, no; la passiva, sí. Elque passa és que això és caríssim.

L’enamorament és també un acte físic? Ésuna afinitat, una atracció. Això a part de la qües-tió sexual. L’enamorament és una tracció per-què saps que ha de venir una societat que endiem família per tenir fills i per tant has de bus-car una persona que sigui afí a tu.

MEDICINA I RELIGIÓSi tothom pensés que només som una for-ma d’energia, vol dir que seria possible for-mar societats? Sí, més bé que de l’altra mane-ra. Si tu et portes bé perquè et prometen uncel o, com a càstig, l’infern, tens menys mèritque dir que jo em portaré bé perquè sé quehe de ser bo, perquè és així i per solidaritathumana, per responsabilitat amb l’altra gent...És més lògic això. El que roba perquè té porde la presó, té molt poc mèrit; el que no robaperquè creu que no hi té dret i que hi ha eldret de la propietat, té més mèrit.

El que passa és que tal com va el món aixòés una cosa bastant difícil... Estem parlantdel món. La humanitat està a la prehistòria, en-cara. Tot just estem començant. Si a aquest mónli queden 5.000 milions d’anys i es calcula quefa 5.000 milions d’anys del «big-bang», es po-dria dir que som a l’equador. Però l’evolució ha

estat tan lenta, tot just ara estem començant aviure. Abans d’ahir, al temps dels Remences, fa400 anys, érem esclaus encara. El senyor baró,el senyor comte, el senyor marquès, podienagafar-te, menjar-te, partir-te per la meitat, dor-mir amb la teva senyora, enviar el teu fill a laguerra... sense donar cap explicació de res. Noes pot fer això, ara. Ha costat 500 anys. Cinc-cents anys és molt poc temps per a la natura.

I cap on anem? La vida no és finalista. Noanem enlloc. La vida porta una marxa. Cadacausa produeix un efecte. Evolucionem cap ala felicitat, cap a estar més bé sempre. L’homeintenta sempre estar més bé, en tots sentits.

Creu, però en la concòrdia de tota la hu-manitat? És clar. Això arribarà d’aquí a 10 mi-lions d’anys, que és demà passat. Encara peranar d’aquí a Barcelona has de posar a dintreel cotxe un fòssil que es diu gasolina. Això ésuna animalada! Estem encara al començament!Tota la vida ens ve del Sol. Nosaltres mengemgràcies al Sol. Si mengem vegetal, és gràcies ala fotosíntesi del Sol; si mengem carn mengemd’un animal que s’ha menjat un animal o un ve-getal. Al final, mengem energia solar. Quan elSol s’acabi s’haurà acabat tot. Llavors la vidacontinuarà en d’altres planetes.

Vostè sempre ha pensat igual? No, des quevaig començar a estudiar. Des que vaig co-mençar a estudiar la biologia fins a l’home.

És, doncs, agnòstic? Depèn del que enten-guem per agnòstic. Agnòstic és no creient i jocrec en la força de la gravetat, en l’energia, enels principis primer, segon i tercer de la ter-modinàmica. Això és l’únic que existeix. Si tuagafes sal, la dissols i la deixes cristal·litzar, escristal·litza sempre al sistema regular. Sempre.No falla. Ningú li ho ha de dir. Ja ho porta ensi fer-ho d’aquesta manera. L’home que no tétotes aquestes creences científiques, per forçaha de fer el mes de Maria o s’ha de fer de l’Opus.Ha de tenir una secta, digues-li cristiana, catò-lica, protestant o el que vulguis. La religió hasigut molt bona en temps d’ignorància; però sa-bent la realitat no té perquè haver-hi religió. Sifas el Batxillerat, poc que pots anar a l’església!

Aquesta visió li deu haver comportat dis-cussions importants... Contínuament, mol-tes. De cada 10 morts que es produeixen al mónque no siguin per accident, 9 són per qüestionsreligioses. És una mala cosa.

Hi ha llocs on la religiositat sembla queavança... Aquesta religiositat està relacionadaamb altres coses. El món musulmà està efer-vescent perquè veu que no pot continuar comfins ara. Tenir la dona subjugada, tenir la mei-tat de la població esclavitzada, mutilada... se’lsacaba. Veuen que no podran continuar amb ladona als seus peus. No poden suportar que elstreguin aquestes esclaves. Però no solament almón musulmà la dona pateix subjugament.Quan jo era petit i era escolanet, les senyoresno podien combregar al presbiteri, ho haviende fer des de baix. Havien d’anar cobertes demantellina, no poden ser sacerdotesses... Ladona és, per a totes les religions, un ésser desegona categoria, quan en realitat, una dona ésen principi més intel·ligent que un home, és unésser complet. L’home és un ésser supeditat aella. L’esperit femení consisteix a veure l’homecom retardat, com un dèbil mental, a qui ha deprotegir contínuament, ja sigui un fill, ja siguiun nòvio, ja sigui el marit, ja sigui el pare... Elprotegeix perquè sap el que costa fer una vida.Una dona toca més de peus a terra.

Per vostè, doncs, coincideix l’emancipacióde la dona amb el creixement de la civilit-zació... El pas més important de la civilitzacióha estat sens dubte quan la dona ha sortit decasa i ha fet d’enginyer, d’arquitecte... Amb mésintel·ligència que l’home.

Això pla li deu haver portat discussions...Sí, però la gent no vol pas discutir. Si no és defutbol o de marques de cotxes, no vol pas dis-cutir. Però tot això, no és que jo ho pensi, ésque és així. La dona sap el valor d’una vida, peraixò no fa guerres. A l’home tant li fa perquèen la vida d’un ésser nou hi intervé 5 segons,només 5 segons, el temps de l’ejaculació i s’haacabat. La dona comença un període de noumesos en què s’hi juga la vida, després l’ali-mentació i el pujar la criatura... Per això veu lavida molt diferent que l’home.

lament. La vida no téni bé ni malament. Elque han canviat sónles circumstàncies.S’ha millorat tècnica-ment. S’ha perdut allòd’abans... No hi haviatelevisió, no hi haviacotxes... Què haviesde fer? Reunir-te i par-lar, llegir. A casa, quanhi havia convidats, esfeien sempre, des-prés de menjar, con-certs: el meu germài jo tocàvem el piano,el pare tocava el vio-lí i la mare cantava.Abans es feia música,es recitaven versos.Les noves tecnolo-gies han posat fi a totaixò, i ja no té cap raóde ser.– Va notar el canvi derègim? En temps dedictadura, pel que heexplicat en aquestaentrevista hauria anata la presó. Era l’es-perit de la Santa MareEsglésia, catòlica,apostòlica, romanaque et dominava per-fectament. No hi ha-via ni llibertat religio-sa, ni política, ni sin-dical, ni econòmica.Jo no em podia exa-minar de patologiageneral a la Univer-sitat si no duia un pa-per que deia que ha-via anat a combregar.

Medicina avui– Hi ha moltes ma-lalties que abans noexistien perquè lagent es moria mésjove... En efecte, lapròstata preocupatots els homes i abansno, simplement per-què la gent es moriaabans d’una pulmo-nia o d’una feridura.Ara es viu tant que tot-hom té pròstata. És elmateix que el càncerde mama, en les do-nes.– Per què envellim?Pel desgast de mate-rial. La taula envelleix,la pila s’acabarà, labombeta es fondrà.L’home és física i quí-mica pura. – Les malalties de lapell han canviat?Han desaparegut lesmalalties venèries, haaparegut la Sida...Ahir vaig veure unasarna, que feia tempsque no veia, en unsnois lituans. El quemés han aparegutsón al·lèrgies i urticà-ries. Apareixen subs-tàncies noves i al ma-teix temps al·lèrgiesnoves.

El comportament suïcida en nens i ado-lescents s’ha convertit, al llarg de la sego-na meitat del segle XX i fins als nos-

tres dies, en un problema de salut mental pro-gressivament més important i freqüent.Aquesta realitat ha donat peu que a partir delsanys 80 s’hagin desenvolupat nous mètodesd’investigació en aquest camp, que inclouenestudis epidemiològics, autòpsies psicològi-ques, així com estudis longitudinals per de-senvolupar aspectes importants per al de-senvolupament d’estratègies de prevenció al’hora d’evitar els actes suïcides en pacientsjoves.

Es distingeixen dues realitats diferents dejoves suïcides. En els primers, l’intent de suï-cidi es presenta com una crida d’atenció o deprotesta; són els que es poden descriure comde «gran voracitat», buscant satisfaccions cons-tantment i frustrats en la recerca d’afecte,essent més característica en els nens i en al-guns adolescents amb alteracions afectives(depressions,...). En els segons, els caracte-ritza «l’autodestrucció», el suïcidi es manejacom l’única sortida a una realitat hostil; aquestses plantegen les seves raons vitals, són ex-cessivament autocrítics i l’única sortida queveuen és la seva pròpia desaparició.

Les taxes de suïcidi en adolescents s’hanquadruplicat des de l’any 1950, passant del2,5 a l’11,2 per cada cent mil adolescents.Als Estats Units, el suïcidi és la tercera cau-sa de mort entre joves de 13 a 19 anys (la taxade suïcidi s’ha incrementat en el grup d’edatde 15 a 19 anys: 13,6 per 100.000 nens i de3,6 per 100.000 nenes). El suïcidi consumatés cinc vegades més freqüent en adolescentsde sexe masculí que femení, encara que lataxa d’intent suïcida és tres vegades més ele-vada en dones que en homes.

Els mètodes de suïcidi més utilitzats són,en ordre d’importància: l’ús d’arma de foc,en dues terceres parts dels casos d’homes ien la meitat dels de dones; penjar-se (25%);l’ús de substàncies tòxiques, sobretot en ado-lescents de sexe femení (25%); i, finalment,l’enverinament amb monòxid de carboni.

INTENTS D’AUTOAGRESSIÓUna situació important per definir el com-portament suïcida ha d’identificar l’intent d’au-toagressió, ja que l’avaluació de la intenciona-litat és summament difícil en la clínica, espe-cialment amb els nens i preadolescents. Aixòfacilitarà la possibilitat d’elaborar un pla d’in-tervenció primerenca. Els adolescents quepresenten algun intent suïcida es diferen-cien d’aquells que únicament refereixen ide-ació suïcida per ser més autoexigents, méssensibles als sentiments de desesperança i in-trovertits, a més de tenir i parlar de les ide-es suïcides. La ideació suïcida, a diferènciade l’intent, es caracteritza perquè en aques-ta el pacient elabora plans de «com, on iamb què» cometrà l’acte, així com pensamentssobre l’impacte que les seves accions causa-ran en els altres. Per altra banda, les amena-ces de cometre un acte suïcida solen anaracompanyades d’accions d’iniciació o apro-ximació a conductes suïcides, com saltar desd’una finestra, córrer cap als cotxes o pro-vocar-se lesions amb objectes punxants. Al-tres mètodes comuns en aquest tipus de si-tuacions inclouen el provocar-se lesions su-perficials en braços o coll. En adolescentsno és estranya la cristal·lització de la ideaciósuïcida en conducta suïcida després de l’apa-rició d’un personatge públic amb un com-portament suïcida.

Els nens i adolescents planifiquen i por-ten a terme actes suïcides amb diversos mè-todes letals, entre els quals s’inclouen mortper asfíxia (ofegament, penjar-se), llançar-se cap als automòbils, defenestració, crema-des, arma blanca i ingestió de tòxics poten-cials o reals. El sexe femení presenta mésintents suïcides que el sexe masculí, i pre-

dominantment utilitzen per portar a termeel suïcidi la ingestió de substàncies, mentreque els homes tendeixen a les armes de foc.Aquesta diferència explica en gran mesuraper què els resultats de suïcidi consumat sónmés elevats en nois que en noies.

FACTORS DE RISC I DE PROTECCIÓLa detecció de factors de risc és importantper prendre decisions pel que fa a l’abordatgeterapèutic a seguir amb aquests pacients. Esconsideren dos tipus de factors de risc: elsfixos i els modificables. Els primers són aquellsen els quals no hi ha la possibilitat de can-vi, encara realitzant intervencions terapèuti-ques. Inclouen intent de suïcidi previ d’ide-ació suïcida, factors genètics, de gènere, edat,ètnia, situació econòmica i orientació se-xual. Els adolescents homosexuals s’inclouendins d’aquesta població (si a més presententrastorns de la identitat sexual tenen un riscaugmentat, perquè concentren múltiples fac-tors de risc, com depressió, intents suïcidesprevis, abús de substàncies, victimizació se-xual, conflictes familiars i ostracisme en l’es-cola). Els factors de risc modificables són l’an-sietat, la desesperança, l’accés a mitjans percometre suïcidi, la interrupció d’un tracta-ment, la presència de trastorn psiquiàtric se-ver, l’aïllament social i les malalties mèdiques.

D’altra banda, es reconeixen com a fac-tors de risc més importants per a ambdóssexes els trastorns de l’humor, la pobra co-municació entre pares i fills i l’existència d’in-tents suïcides previs, mentre que l’ús de

substàncies psicotròpiques i/o alcohol incre-menta significativament el risc en adolescentsa partir dels 16 anys. A aquest grup d’ado-lescents d’alt risc se sumen també aquells nenso adolescents víctimes d’abús sexual o físic.

Els factors de protecció, menys identifi-cats que els anteriors, es concreten en la uniófamiliar, la bona vinculació amb l’escola i elsentiment de pertinença a l’entorn i a un grup(redueixen el risc d’intents suïcides d’un 70-85%).

Els trastorns mentals associats al suïcidi ia l’intent de suïcidi són, en el seu ordre d’im-portància, depressió major, episodis maní-acs i trastorns psicòtics. Símptomes com an-sietat, agitació, alteració del son, trastorns psi-cosomàtics, canvis de caràcter, variabilitatafectiva i irritabilitat són menys habituals. Elrisc augmenta quan als trastorns de l’estatd’ànim s’associen l’abús de substàncies psi-cotròpiques, alcoholisme i existeixen ante-cedents de conductes agressives. És impor-tant considerar el risc de suïcidi o d’intent suï-cida en adolescents depressives, perquèdiversos estudis suggereixen que la depres-sió major està altament correlacionada ambel suïcidi en dones. En els homes, aquest estàmés relacionat amb un intent previ, consumd’alcohol, abús de drogues i comportamentsimpulsius.

(*) Psicòlegs clínics infantojuvenils id’adults. Heia Psicologia, col·laboradors deServeis Mèdics Girona, GEM Olot i Hospital

de Figueres (www.heiapsicologia.com)

Fugir de la vida (I)El comportament suïcida en nens i adolescents s’ha convertit en un problema de salut mental ambun augment constant; els experts han desenvolupat nous mètodes d’investigació d’aquest fenomen.

TEXT: JORDI BARRIS I SANTIAGO BATLLE (*)

Reportatge


MA

RTI

FE

RR

ER

Anna Caballé (L’Hospitalet de Llobregat,1954) recorre els judicis i desqualifica-cions que ha rebut la dona al llarg dels

segles en el seu últim llibre, Breve historiade la misogínia (Lumen). Professora de Lite-ratura espanyola i hispanoamericana a la Uni-versitat de Barcelona, també hi és la respon-sable de la Unitat d’Estudis Biogràfics i edi-tora de la revista Memoria. Ha coordinat unaobra en quatre volums titulada La vida escri-ta per las mujeres (Lumen i Círculo de Lec-tores, 2004), i el mateix any publicava labiografia Francisco Umbral, el frío de una vida(Espasa). L’any passat, Anna Caballé treia a lallum Cinco conversaciones con Carlos Casti-lla del Pino (Península).

Perquè es faci càrrec del tipus d’entrevista:Misogínia, en un país amb mitja dotzenade dones ministres? La qüestió no és el nom-bre, sinó el tracte que reben. Quina necessi-tat hi ha d’avergonyir una ministra per la sevaroba? Hi ha una fixació de fer-los veure queel càrrec els va gran.

La dona deixarà de ser víctima quan s’hoproposi? La pilota és a la nostra teulada commai abans. Em desespero quan veig a la Fa-cultat noies intel·ligents i preparades, consu-mides per la seva falta de confiança, per unsquilos de més.

Ha jugat a jutgessa de misògins? He criti-cat la misogínia perquè a les dones ens hacausat un perjudici enorme. Per a això ne-cessitava aportar proves, citar passatges.

Una dona pot escriure avui coses sobreels homes que un home no pot escriuresobre les dones. Espero que això no siguicert. Jo he recollit comentaris terribles sobreles dones, creu que podria vostè fer el mateixa la inversa?

Quin és el límit entre crítica i misogínia?La misogínia imposa la cosificació de la dona.Per exemple, quan un escriptor jove recoma-na ficar-se al llit amb les lletges «perquè sónmés agraïdes». Res a veure amb la crítica a laqual tots estem subjectes, i que no falti.

És misogin qui s’interessa per les donesmisògines? Hi pot haver entre ells una afi-nitat d’interessos, però potser no hi hagi mésque una curiositat legítima.

Són més perilloses les escriptores misò-gines o les dones que llegeixen escriptorsmisògins? La dona està acostumada al judi-ci sever sobre ella. Sovint és la primera a apli-car sobre altres dones una mirada freda queno utilitza amb l’home, en igualtat de condi-cions.

La misogínia de Quevedo obliga a rebut-jar tota la seva obra? Per descomptat queno. Sento una fonda simpatia pel Quevedoque pateix, desvalgut, a la dura presó de SantMarc, o que escriu magnífics poemes d’amor(mai no m’ha agradat El Buscón). La inten-ció perjudicial de Quevedo quan escriu so-bre la dona forma part de la seva obra, perquè ocultar-la? I ja que ho diu, per què norebutjar obertament les pel·lícules de Torrenteper misògines? Per què aplaudim ficcions queens humilien?

El seu biografiat Francisco Umbral és unmisogin mortal o venïal? És fruit d’una èpo-ca. Cela, el seu model, va dir barbaritats i Um-bral va escriure en aquesta estela prostibulà-ria on la dona difícilment és un ésser humàcomplet. Parla de jais i choricillas per re-duir-les a una posició d’inferioritat i sortir vic-toriós. En el fons, la seva necessitat de serestimat el fa entranyable.

Per què es treu anys Umbral? Per evitar quepuguin comprovar-se les referències que dónad’ell mateix. És a dir, per esborrar pistes.

La misogínia occidental es queda en resdavant de l’Islam. En efecte. L’Islam espan-ta perquè ens dóna una idea del que passaquan uns mul·làs fanàtics dictaminen comha de ser la vida de les dones. Les detesten,encara que no puguin prescindir-ne. Les co-breixen per no veure-les ni tocar-les.

La discriminació positiva insulta les do-nes que no la necessiten? Podria ser, quivol guanyar amb avantatge. També és una pe-tita empenta sense la qual serà difícil ree-quilibrar les forces. A la dona, a Espanya, nose la respecta ni com a mestressa de casa, ono recorda el tracte mediàtic a les marujas?

Caldria preservar un racó masclista, unamena de Corea del Nord folklòrica? Si avostè li sembla necessari, doncs que sigui.

Jo crec que el masclisme també ha perjudi-cat els homes.

Mahoma té caricatures? Quan a Occidentacceptem la llibertat d’expressió en el sentitmés radical, és difícil comprendre la irritacióper una cosa tan pueril. Però es dirimeix unaaltra cosa, la impugnació que fa l’Islam de lasuperioritat occidental.

Quina és la millor biografia que ha lle-git? La primera que em va impressionar, amb15 anys, va ser la de Maria Antonieta, de Ste-fan Zweig.

Rectificaria a posteriori algunes de lescites de la seva «Breve historia de la mi-soginia»? Per què?

Qui és capaç de parlar d’ell mateix sensementir? Ingmar Bergman.

Preferiria biografiar Aznar o Zapatero?Sempre Zapatero, perquè sense afinitat ambel biografiat és molt difícil despertar l’interès.

La seva autocrítica és tan fera com la sevacrítica? És molt pitjor. Pateixo horrors al cri-ticar, qui sóc jo per emetre un judici sobreels altres. Però hi ha alguna cosa, en el mésprofund, que em fa dir i escriure el que pen-so. Fins i tot sent conscient que seria prefe-rible no fer-ho.

Entrevista


ANNA Caballé Escriptora i professora de Literatura a la Universitat de Barcelona

Era inevitable que Anna Caballé publiqués «Breve historia de la misogínia», un llibre en el qual fauna repassada al fenomen a través de les plomes més il·lustres. La professora de Literatura i res-ponsable del centre d’Estudis Biogràfics de la Universitat de Barcelona ja estava preparada per alprojecte per la seva singular biografia de Francisco Umbral.

“La misogínia imposa lacosificació de la dona”

TEXT: MATÍAS VALLÉS

“L'Islamespanta

perquè ensdóna una ideadel que passa

quan unsmul·làsfanàtics

dictaminencom ha de ser

la vida deles dones.

Les detesten,encara queno puguin

prescindir-ne.Les cobreixenper no veure-les ni tocar-

les.“

Establimentsantics


Els actuals responsables de l’empresa notenen constància documental de l’an-tiguitat del negoci, ni tampoc de qui en

va ser el fundador, perquè en les greus inun-dacions que va patir Olot l’any 1940 es vanperdre molts documents i béns de Casa Car-licus. Diuen que, dins de l’edifici, l’aiguava sobrepassar els dos metres d’alçada i s’hova emportar tot.

La família es pensava que la denomina-ció Casa Carlicus procedia del nom de Car-les (Carlicus) Monsalvatge i Ferrés, que re-gentava unes hortes l’any 1875, però sem-bla ser que el veritable fundador de la nissagava ser Climent Monsalvatge i Pujol o el seupare, Carles Monsalvatge, que va ser bate-jat a la parròquia de Sant Esteve d’Olot el 6de novembre de 1760.

Sigui com sigui, Carles Monsalvatge i Fer-rés va estudiar horticultura a França i pos-teriorment va muntar una botiga a Olot onvenia arbres fruiters, tubercles i llavors detot tipus. Es dedicava també a la construc-ció de jardins per a la gent benestant de lazona, i a la confecció de rams de flors.

FLORS, JARDINS I FRUITERSLa clientela que tenia Casa Carlicus era d’Oloti dels voltants. Carles Monsalvatge els expli-cava com havien de podar, cuidar els arbres,les flors o els jardins i evitar les diferentesmalalties i plagues. Allò li va proporcionarun gran renom. Al costat mateix de Can Car-licus hi havia uns safareigs públics on lesdones rentaven la roba i s’hi explicaven to-tes les xafarderies de poble. L’aigua era abun-dant i molt neta. La que sobrava anava aparar a les hortes, i la bruta, amb el sabó,al riu Fluvià. Els safareigs estaven situats alfinal del carrer de Lorenzana, llavors tancatpel convent de la Providència. Si les donesvolien aigua calenta se’ls escalfava en unagalleda i se’ls cobraven cinc cèntims.

A Carles Monsalvatge el va substituir en elnegoci de les flors i els safareigs el seu fill,Ricard Monsalvatge, que als 14 anys va anara França a estudiar horticultura i jardineria.Va ser el millor alumne de la seva promo-ció i el van condecorar amb diverses me-

dalles. De tornada a Olot va continuar ambel negoci de la familia. Quan va esclatar laGuerra Civil van continuar treballant i novan tenir problemes greus, però l’any 1940,amb la gran avinguda del riu Fluvià, desprésde setmanes seguides de pluges, l’aigua esva emportar tot el que va trobar per da-vant. Es va haver de reconstruir tot: les hor-tes, les corts i també el negoci.

A finals dels anys cinquanta, amb l’incre-ment del poder adquisitiu dels ciutadansd’Olot, la ciutat va començar a crèixer. ACasa Carlicus els van expropiar les hortes,es van tancar els safareigs públics i es vaobrir el que avui en dia s’anomena carrerd’Esteve Castellà i Llovera. Es va instal·lar ai-gua corrent a les cases i, a consequència deltancaments dels safareigs, l’empresa de Ri-card Monsalvatge es va veure obligada a

reorientar l’activitat. Ricard Monsalvatge va morir als 59 anys i

el seu fill, Ramon Monsalvatge i Espuña, amb23 anys, va passar a dirigir l’empresa, des-prés d’haver estudiat jardineria a Barcelonai d’haver treballat en el servei de Parcs iJardins de la capital del Principat. Des deBarcelona comprava les mercaderies neces-sàries i les enviava a Olot. Es va continuaramb la construcció i manteniment de jardinsi es va començar a incrementar l’oferta deplantes de temporada i flor tallada. Les plan-tes ornamentals van arribar alguns anys des-prés. L’any 1985, als 19 anys d’edat i arrande la jubilació del seu pare, entra a dirigirl’empresa Mercè Monsalvatge i Iglesias. Labotiga segueix les noves tendències. L’anypassat s’hi van fer ampliacions per adaptarl’indret a una concepció més moderna.

Casa CarlicusOlotAra és una empresa dedicada a la venda de flors, però abans

havia estat una casa de pagès als «afores» d’Olot, amb unes hortesmolt extenses per al conreu d’arbres fruiters i tubercles.

Història

El negoci fami-liar dels Mon-salvatge té unorigen incert,atès que es vaperdre tota ladocumentacióen els aiguatsde l’any 1940.Malgrat això, sesap que va co-mençar amb elconreu d’hortesi arbres fruiters,per passar méstard a la con-trucció de jar-dins per a lagent benestantd’Olot. Anysmés tard l’acti-vitat va aug-mentar, però esva haver de re-orientar per ladesaparició deles hortes, acausa de l’ex-pansió de laciutat. Ara esdediquen deple a la floriste-ria.

Origen1875.FundadorCliment Monsal-vatge i Pujol.Propietariactual Ramon Monsal-vatge i Espuña.TreballadorsRègim familiar.ActivitatFloristeria iplantes d’orna-mentació.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Les Olives és un nucli del municipi deVilademuls, al Pla de l’Estany, situat alsud de Sant Esteve de Guialbes, un altre

nucli del mateix municipi del qual hem par-lat les dues últimes setmanes. Les Olives téencara menys habitants que Sant Esteve deGuialbes, però la seva església, algunes casespairals, i l’ermita de Sant Mer, li confereixenun considerable atractiu. És un indret idoniper a una passejada tranquil·la, afavorida perun entorn natural que convida al repòs.

El nom del nucli, segons es pot llegir a lapàgina que l’Ajuntament de Vilademuls té aInternet, «ens recorda el fruit de les oliveresque amb tanta abundància es cultivaven enaquesta zona. Moltes famílies es feien l’oli alseu trull i és facil veure piques en desús alpati de moltes cases».

L’església de les Olives data del segle XII,si bé l’edifici actual, després de diverses vicis-situds històriques, data d’una reparació del’any 1669, i d’una reedificació –en estil bar-roc i sense detalls ornamentals– de la prime-ra meitat del segle XVIII (1726 - 1732). Mal-grat això, es conserven alguns murs més an-tics –el de tramuntana i el de ponent– que«semblen una pervivència de la primitiva esglé-sia romànica». L’interior del temple, que data,com la façana, de la primera meitat del segleXVIII, no té un especial interès arquitectònici ha estat objecte de diverses restauracions

posteriors, l’última de les quals de l’any 1994.Pel que fa al campanar, és molt semblant aldels pobles veïns i se’l considera de la ma-teixa època de l’església. Hi ha una sola cam-pana.

Entre els elements més interessants de l’in-terior de l’església de les Olives hi ha unurna sepulcral de P. R., que va ser batlle deVilademuls i senyor de la torre de Monell (mortel 22 de juliol del 1297); una pica d’aiguabeneita «d’extrema simplicitat i rudesa» quefan pensar que es podria tractar d’una peça

preromànica; i un àngel d’alabastre, situat almur de la porta de la sagristia i mutilat, quepertany al segle XIV. D’aquest mateix segleés la mare de Déu d’Olives, patrona del po-ble, de la qual al web de l’Ajuntament de Vi-lademuls se’n fa la següent explicació: «Es tro-ba a la capella lateral del presbiteri. La repre-senta una bellíssima imatge d’alabastrepolicromat, asseguda en un tro, sostenint elNen amb el braç esquerre i, amb la mà dre-ta, un objecte perdut. El Nen beneeix amb lamà dreta i amb l’esquerra aguanta la bola

del món. Pertany a la primera meitat del se-gle XIV. L’any 1936 va ser bàrbarament mu-tilada i abandonada al mig del cementiri. Tresanys després, acabada la guerra, els fidels vanrecuperar bona part dels elements trossejatsi van reconstruir la imatge. El braç dret, però,no es va trobar i l’actual és de fusta».

La setmana que ve continuarem parlant deles Olives, en concret d’algunes de les sevescases pairals més destacades i també de l’em-blemàtica ermita de Sant Mer, escenari d’unconcorregut aplec anual.

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 26de març de 2006

Històries de pedraÉs un petit nucli de Vilademuls al qual l’església, cases pairals i una ermita li proporcionen interès.

Les Olives (I)

Telèfonsi adrecesd’interès

– Ajuntament deVilademuls.972 56 02 04 www.vilade-muls.com

JOS

EP

M. B

AR

TOM

EU

JOS

EP

M. B

AR

TOM

EU

La Mosca de GironaSigues original, fes-la volar i gaudeix d’ella,

amb intensitat portant-la al teu vehicle.

A la venda les miraculoses mosques de Sant Narcís en color

Encara que cada vegada es noti menys, estemen plena Quaresma, cosa que a efectes gas-

tronòmics vol dir que estem, sobretot, en tempsde bacallà, producte que, com la mateixa Quares-ma, ja no és el que era fa, posem, cinquanta anys:és moltíssim millor. També hem guanyat en la for-ma de preparar i presentar el bacallà. Respecto pro-fundament els que opinen que els peixos senseespines perden algunes de les seves virtuts... peròprefereixo eliminar qualsevol element perillós delplat. Avui posem el bacallà sense espines, el des-fullem, el deixem més maco, més bo i més còmo-de de menjar.

Hi ha centenars de receptes per al bacallà; per ami, la millor de totes les antigues i les modernesés el bacallà al pil-pil; vet aquí un magnífic exem-ple del veritable minimalisme culinari: fer un platimpressionant amb tres elements, bacallà, oli i alls.El bitxo, que seria el quart element, és opcional.

Passa que fer un pil-pil, lligar la salsa, és forçapesat... si es fa com manen els cànons, és a dir, aforça de canell, movent en vaivé la cassola en laqual hi ha el bacallà i l’oli perfumat per l’all, afe-gint-hi a poc a poc més oli fins que lliga, operacióque queda millor en fred... Per això, fa ja temps queels cuiners van començar a lligar el pil-pil a part,usant la gelatina de les parts no aprofitables del ba-callà, dels seus retalls, però elaborant la salsa sen-se presència dels talls de peix, simplement batentaquest oli gelatinitzat amb unes varetes, o amb elfons d’un colador... Queda molt bé, i els talls de ba-callà queden perfectes, no pateixen, no es mare-gen amb la sacsejada...

Hi ha, és clar, més trucs: afegir una miqueta d’ai-gua n’és un. Avui explicarem un fals pil-pil elabo-rat a casa la setmana passada. Els puristes s’escan-dalitzaran: porta maizena. La farina, a la cuina delsúltims anys, té molt mala premsa. Abans s’usava,precisament, per donar cos a les salses, per lligar-les. A La cuina de mercat, de Paul Bocuse, l’apèn-dix escrit per un jove Juan Mari Arzak inclou un

lluç en salsa verda... entre els ingredients de la qualhi ha una mica de farina. La nova cuina va dester-rar la farina, al crit de «més canell i menys farina».Era lògic: contra els excessos cal lluitar amb l’ex-cés contrari. Però avui no hi ha cap problema a aju-dar-se amb una mica de farina... sempre que siguiuna mica i per ajudar-se, no enfarinar una salsa.

Al que anàvem. Vam escalfar oli verge en una cas-sola, i hi vam posar quatre grans d’all, sense pelarperò tallats en dos, i pebre de Caiena. Els vam fera foc molt suau, i els vam retirar quan van estaren el seu punt. Vam posar en aquest oli el bacallà,ja dessalat, sense destorbs. Pell cap a dalt, quatreo cinc minuts a foc molt dolç. Després el retirem iel guardem a l’escalfor. Desfem una culleradetade maizena en una mica d’aigua; afegim dues cu-llerades de Xerès sec i aboquem aquesta barreja ala cassola de l’oli. A partir d’aquí, amb unes vare-tes, ho batem tot ràpidament, no sense afegir unacullerada de l’aigua en la qual havíem cuit unes pa-tates, amb pell i en rodanxes, i un parell de ceba-llots. Les varetes i la maizena van fer brevíssim elprocés de lligar la salsa. Un tall de bacallà perplat, una patata en rodanxes, un ceballot tallat perla meitat al llarg; salsem amb el nostre fals pil-pil,coronem el bacallà amb els mitjos alls per delec-tar-nos amb la crema en la qual s’havia convertitel seu interior... i que els defensors de l’ortodòxiaens declarin heretges: allà ells.

Nosaltres continuem pensant que, en cuina, elverdaderament ortodox és l’heterodox. El resultatdel nostre experiment no podia ser més satisfacto-ri; és clar que els ingredients eren magnífics, queno hi ha bons plats amb ingredients dolents. Se-gur que ho repetirem; i, a més, si no hagués estatmagnífic, tinguin per cert que no els animaria a pro-var-ho a casa. Abans, per Quaresma es menjava ba-callà gairebé per obligació; ara, per sort, podemmenjar bacallà quan ens ve de gust, però per de-voció. Amb el nostre pil-pil, que ja diem que és fals,però que tot el que té de fals ho té de bo.

Un fals i fàcil pil-pilCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Les medalles i Fulles de Plataobtingudes pels vins de l’Em-

pordà en el recentment celebratConcurs de vins i caves de Ca-talunya són les següents: AmatSauvignon 2005 en blancs joves;Vinyes dels Aspres 2005 i AmatCabernet Sauvignon 2004 en ne-res sense criança; Espelt Coma-bruna 2003 en negres amb crian-ça en fusta; i Garnatxa Negrade Garriguella en vins dolços.

Les Fulles de Girona, reserva-des als vins elaborats a les nos-tres comarques, corresponen enla modalitat també de plata alssegüents: Amat Sauvignon 2005en blancs joves; Mas Vida 2004en blancs amb fusta; Puntils 2005en rosats; Castell de Biart GastóV en caves Brut Nature; Vinyesdels Aspres 2005 i Amat Caber-net Sauvignon 2004 en negresjoves sense criança; Espelt Co-mabruna 2003 en negres ambcriança; Peralada Gran Claustroen negres reserva; i Garnatxa Ne-gra de Garriguella en vins dolços.

Girovi 2006

El vi

Fulles de Plata

MAS BATLLER e s t a u r a n t

La nostra gran sala pot acollir còmodament fins a 150 persones perals vostres:

• Congressos

• Reunions

• Àpats d’empresa

• Banquets de noces

• Batejos

• Comunions

• Celebracions familiars

Gran Sala de banquets

Carretera dels Àngels km 0,217241 La Creueta - Quart - GIRONA

Tel. 972 469 866 - Fax. 972 469 855www.masbatlle.com - [email protected]

A menys de 5 minuts del Centre deGirona, en una masia del segle XVII,magníficament restaurada, el Res-taurant Mas Batlle posa a la vostradisposició unes instal·lacions total-ment renovades.

Oferim una cuina moderna amb arrelstradicionals. Una cuina del país po-sada al dia, amb propostes diàries demercat i utilitzant els millors productesde la nostra terra.

El fajol, que comentàvem la setmana pas-sada, és una d’aquestes menges obli-dades: abans era un planta molt con-

sumida, sobretot en àmplies zones del Piri-neu, de la Vall d’Aran a la Garrotxa, i ara elseu consum –sobretot als restaurants– es li-mita a aquesta última comarca, formant partdels productes de la «cuina volcànica».

Una altra menja oblidada són les guixes,dites també cairetes a la Garrotxa i altrescomarques, com el Ripolllès i el Pla de l’Es-tany –on també abans eren més o menysconegudes les farinetes de fajol–, així com elfarro, incorporat també a la cuina volcàni-ca. El nom caireta –que seogns el DiccionariCatalà Valencià Balear vindria de caire, qua-drat– és fet servir pel banyolí Fra Miquel Agus-tí –que encara té descendents a Banyoles–en la monumental obra Llibre dels secretsd’agricultura, casa rústica i pastoril, escritaal segle XVII i editada amb molt d’èxit en ca-talà i traduïda a altres llengües –obra que, ditsigui de passada, és un autèntic monumentde la història de l’agricultura, i de retruc lagastronomia, del nostre país–.

La guixa o pedrerol és una planta llegu-minosa (Lathyrus sativus) de caràcter anual,que abans –sobretot en les èpoques de fam–era força utilitzada en l’alimentació huma-na. El seu ús és documentat en català almenysdes del 1249. No obstant, el seu escàs con-sum –ara limitat, pel que jo sàpiga, a Mallorcaen algun plat testimonial (per exemple deQuaresma) i a Castella (als supermercats se’nvenia una farina per a fer-ne farinetes o ga-chas, de dubtosa legalitat)–, és degut no so-lament al canvi d’hàbits alimentaris, sinó alfet que el seu consum actiu és causa d’unamalaltia (cosa, altrament, que també passaamb un consum exagerat de faves). Aques-ta malaltia o al·lèrgia (latirisme) s’agafa peringestió i fins per contacte, però no afectatotes les persones.

A MALLORCA, EGIPTE I LA MANXATrobem alguna recepta a base de guixes aMallorca, a Egipte i particularment a la Man-xa, on les almortas (nom d’origen àrab) oguijas s’anomenen pitos i amb la seva fari-na es fan unes gachas (farinetes) que solenincloure alls, cansalada, xoriço i comí –unallavor molt emprada a la Manxa, d’indubta-ble gust àrab–. Es pot fer un pa de la fam abase de guixes, amb l’afegit d’ordi, civada,etc..., com es diu que es feia al Madrid dela guerra napoleònica.

Les veces –ara, com les guixes, reserva-des al consum animal– també s’havien uti-litzat en l’alimentació humana, amb aquestnom o amb el de guixes de burro. La veçaés també una lleguminosa (Vicia sativa) d’unconsum antic: recordem que les llegumino-ses seques –faves, pèsols, a més dels queesmentem– es consumien des de la Prehistò-

ria, de l’Antic Egipte a la península Ibèrica.En espanyol se’n diu veza, algarrobilla oalverja. Se n’havia arribat a fer una menade pa de la misèria acompanyat d’altres lle-gums o cereals, com els favons (Vicia faba)i l’ordi.

El mill només es dóna als animals però,en canvi, és considerat una delícia pels ve-getarians, que li atribueixen grans virtutsalimentàries. Se’n poden fer pans, farinetes,

cuscús, etc...; de fet és un dels grans alimentsafricans.

Finalment, en algunes comarques –del Plade l’Estany al Berguedà i el Solsonès, al PaísValencià i a Menorca, com a la resta de laMediterrània– era corrent el blat consumit engra (blat escairat, blat de coure, a Banyo-les). El blat de moro en gra també és propidel Solsonès i el Berguedà, formant part deles escudelles.

Gastronomia


El fajol, les guixes, les veces i el mill havien estat aliments habituals en moltes comarques catalanes,però actualment el seu consum és escàs, i sovint només s’utilitzen per al menjar dels animals.

JaumeFàbrega

Menges oblidades

AMallorca, el cuinat de ciurons són ci-grons bullits, als qual s’hi pot afegir al-guna verdura, un sofregit, etc... A Ei-

vissa el «Cuinat» per antonomàsia és el deguixes i, també, d’altres hortalisses, quees feia durant la Quaresma.

ElaboracióLa nit abans, poseu en remull els cigrons,amb una mica de bicarbonat (antigaments’hi posava cendra). Poseu una olla al focamb els cigrons, quan siguin cuits poseu-hi les bledes tallades a trossos i els alls i laceba tendra picolats, afegiu-hi unes fullesde menta, oli, sal i pebre vermell. Deixeu-hocoure a foc viu.

NotesNormalment aquest plat es feia amb una ollade terrissa, i amb guixes, una planta papi-lionàcia amb mala premsa, que s’associaa les èpoques de pobresa. En servir-se, jareposat, s’amania amb més oli cru. Podeu

fer-lo exactament fent servir guixes i faves.– També els podeu fer així: un cop bullits,els tireu a una cassola on hi heu fet un so-fregit de ceba, tomàquet, all i julivert; hi po-deu afegir bledes, espinacs, patates, etc...– Si n’aconseguiu farina podeu fer les ga-chas de pitos a l’estil de la Manxa, que ésun plat que podríem considerar quixotesc:fregiu cansalada, xoriço i alls en una pae-lla amb oli; opcionalment, hi podeu afegiruna mica de salsa de tomàquet. Els allss’hi poden posar sencers o bé trinxats, agust de cadascú. A continuació hi tireu lafarina, hi doneu uns tombs i hi afegiu ai-gua. Deixeu-ho coure fins que quedi comuna pasta consistent, semblant al morter.

Ingredients

● 4 tassetes de ci-grons.● Bledes.● 1 ceba tendra.● 1 brot de menta.

● 1 cullerada depebre vermell.● Oli.● Aigua.● Sal.● Bicarbonat.

Cuinat de ciuronsLa recepta

Aliments poc consumits. Sobre aquestes línies, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, una planta de favons; una altrade guixes; una de mill; i una beina de veces. Tot i que són productes que s’han deixat de consumir a casa nostra, encanvi continuen essent força usats per a l’alimentació humana en altres zones del món, com a l’Àfrica.

L es importants pèrdues econòmiques quearrossegava van fer que l’Estat ordenés laclausura del tramvia del Baix Empordà.

Va ser per acord del Consell de Ministres del23 de desembre de 1955 i es va materialitzaren el darrer viatge fins a Palamós, l’1 de marçde 1956. D’aquesta manera es posava fi a lasingladura de 69 anys –la inauguració oficialva ser el 23 de març de 1887– d’un dels trenspetits que van recórrer fins al 1969 les comar-ques gironines.

Les necessitats d’exportació per terra delsproductes surers i d’altres de les comarquescostaneres van promoure la creació d’aquestalínia que, sortint de Palamós, en un principinomés estava prevista fins a Flacà, per enllaçaraquí amb el tren de via ampla de la línia Bar-celona-Portbou. Més tard, el 1921, s’allargariafins a la capital; per continuar al cap de setanys més fins a Banyoles, branca conegudapopularment com la del «tren pinxo».

La denominació de Tramvia resulta curiosa,però es va adoptar per motius d’estalvi econò-mi, amb l’obligació de fer passar la via pel migde les poblacions, i en camp obert a tocar dela mateixa carretera. Aquesta circumstància vaser una de les culpables de tants accidents, elsquals units a altres contingències (vagues, sa-botatges, paralització durant la guerra, canvisde propietat, inclosa una cooperativització perpart dels seus treballadors, etc...), convertirienaquest tren en un dels més conflictius.

Una altra notable dificultat a l’hora d’inves-tigar la història del tren és la desaparició gai-rebé total de qualsevol indici tangible, ja siguidocumental com de material, estris, i fins i totde gent que hi va treballar, cosa aquesta benlògica si tenim en compte que ha passat migsegle. Quant a aquell material, i a diferènciadel que ha passat amb altres dels nostres trens,del de Palamós únicament s’arribà a conservaruna de les darreres màquines, la dièsel núme-ro 20, que va anar a parar a un magatzem deferralla als afores de Sant Sadurní d’Anoia.

FERROCARRILES ECONÓMICOSA partir del 8 de setembre de 1922 es fa càr-rec de l’explotació de la línia una nova empre-sa, Ferrocarriles Económicos Españoles, s.a.,que el 31 de desembre de 1923 llança al mer-cat un paquet de 10.000 accions de 500 pes-setes cadascuna. Amb aquest capital de 5 mi-lions va poder tirar endavant la feixuga tascade mantenir un servei no gaire rendible. Ambaquests nous patrons, el Tramvia viuria, tot iles incomptables vicissituds, la seva millorèpoca, fins que davant de l’evidència i la da-vallada d’acceptació popular, que ja en elsdarrers anys preferia l’autobús i el tren s’usa-va pràcticamente en exclusiva per al transportde mercaderies, es va optar per tancar-lo.

Posteriorment a la primera emissió esmen-tada, Ferrocarriles Económicos va treure a lavenda 4.000 obligacions de 500 pessetes no-minals, el 3 de maig del 1926, per ajudar a fi-nançar la branca fins a Banyoles. Aquest eraun vell projecte, i es va haver d’esperar 15 anysdes dels primers moviments perquè finalmentel l6 de març del 1928 es pugués inaugurar lalínia. Tanmateix, la idea d’enllaçar la costa ambl’interior (que de fet ja venia existint si tenimen compte els trens de Sant Feliu de Guíxols id’Olot) no es reduïa a acostar-se a Banyoles,sinó que van arribar a fer-se estudis d’una al-tra perllongació fins a Sant Joan les Fonts.

Reproduim en aquest reportatge l’acció nú-mero 6.447, amb les il·lustracions de Girona ide Palamós, acompanyant una imatge delTramvia passant per la caseta d’un pas a nivell.Les obligacions del ramal a Banyoles són exac-tament iguals, tot i que canviant la vila costane-ra per una imatge de la capital del Pla de l’Es-tany. Tots aquests documents, juntament ambfotografies, postals, bitllets, calendaris i mapes,entre d’altres, són objectes impresos que bus-quen els col·leccionistes, i que amb la seva re-cuperació i conservació han ajudat a mantenirviva la memòria d’aquests mitjans de comuni-cació desapareguts fa unes dècades per la forçade la modernitat. Hi ha especialistes en histò-

ria ferroviària catalana,com Carles Salmerón iBosch, que gràcies almaterial recopilat du-rant molts anys de de-dicació han pogut en-llestir seriosos treballs,com la col·lecció ElsTrens de Catalunya,de l’esmentat autor,que amb una quinze-na de títols monogrà-fics ha tractat la xarxaautòctona dels trenspetits o carrilets, cu-riosament començantpels gironins, elsd’Olot a Girona,aquest de Palamós-Flaçà-Girona-Banyo-les, i el de Sant Feliude Guíxols a Girona.

Col.leccionisme


El tramvia delBaix Empordà

XavierRomero

Es compleixen cinquanta anys del tancament definitiu del carriletque cobria la línia Palamós-Flaçà-Girona-Banyoles.

www.lagenda.info L’agenda de referència de les comarques de Girona

En la recent fira Alimentària 2006 de Bar-celona es van donar a conèixer dades cu-rioses sobre els aliments congelats: el mer-

cat d’aquests productes ha crescut un 15%els últims 3 anys i ocupen el tercer lloc a lallista de la compra per darrere de plats cuinatsi derivats lactis. El 97% de les llars espanyo-les consumeix aliments congelats, bàsicamentpeixos, mariscs, verdures, croquetes i platspreparats. No hi ha cap sector de població queno consumeixi aquests productes. A més, el95% de consumidors opinen que són de con-fiança.

Les raons que s’addueixen perquè cadascúde nosaltres mengem prop de 300 quilos deproductes d’aquest tipus cada any és que amés de passar controls de qualitat (el consu-midor creu que el producte industrial conge-lat passa més filtres que el producte fresc),ofereixen una gran varietat, tenen un preuestable i es pot disposar tot l’any de produc-tes de temporada. I un detall curiós: els con-gelats envasats es consumeixen més en famí-lies amb fills; i sobretot, als sopars.

LES PREGUNTES MÉS FREQÜENTS– Per què la congelació conserva? Quanes congela un aliment el que realment es faés congelar l’aigua que conté. I així, tempo-ralment, l’aliment queda deshidratat. I comque l’aigua dels aliments no és una aigua pura,sinó una solució de sals, sucres i proteïnes, calcongelar molt per sota dels 0 graus. Com mésràpida sigui la congelació, millor resultat final.Per això, és millor comprar el producte con-gelat amb el procés industrial que comprar-lo en fresc i congelar-lo a casa.

– Té el mateix valor nutritiu? Està garan-tit que un producte congelat envasat mantétotes les qualitats nutritives dels aliments fres-cos. La congelació no varia la qualitat del pro-ducte, sempre que es respecti la cadena defred. A més, pot tenir algun avantatge sanita-ri, perquè la congelació no permet la prolife-ració de bacteris.

– Pot millorar la dieta? No caldria si esmantingués la tan lloada dieta mediterrània.Però els especialistes alerten sobre l’abando-nament d’aquesta forma correcta de menjara favor de menjars ràpids i sense la ingestiórecomanada de fruites, verdures, llegums ipeix. I aquí sí que els productes congelatspoden ser un magnífic complement. Perquèpoden oferir un amplíssim rebost, variat, equi-librat, sense greixos i sempre a mà.

EL RISC DE L’ANISAKISCada vegada hi ha més gent que comenta laseva al·lèrgia a l’Anisakis, un paràsit del peixque pot donar ensurts molt seriosos. Potser ésque consumim peix procedent d’un altre he-misferi on la parasitació arriba del 60% al 100%.També és veritat que la moda de menjar peixcru, lleugerament macerat amb soja o altressalses, o la recepta ràpida d’ingerir-lo poc cui-nat amb el microones, pot augmentar la in-cidència. Es tracta d’una mena de cuquet,que s’instal·la a l’estómac dels mamífers ma-rins. És hoste habitual de balenes, catxalots,foques, dofins. Els ous del paràsit són elimi-nats pels excrements d’aquests animals i es di-fonen pel mar. Tenen una respectable resis-tència i es calcula que almenys subsisteixende deu a catorze mesos. Quan aquests ouetses converteixen en larva serveixen d’alimentals habitants més petits de l’oceà: als petitscrustacis i sobretot al krill, aquesta diminuta iabundant gambeta. Aquí és on la larva iniciael seu desenvolupament.

El krill és l’aliment usual de crustacis, cala-mars, pops, i de gairebé tota la fauna mari-na. Un problema afegit és que si el peix pa-rasitat mor abans que se li treguin les vísce-res, és possible que les larves passin al múscul,que s’introdueixin a la carn i llavors siguimés fàcil que arribin a l’ésser humà. Si inge-rim un peix parasitat, l’Anisakis arribarà a lamucosa intestinal i llavors s’iniciarà el pro-cés, no només digestiu –la larva pot fixar-sea la mucosa i provocar inflamació, úlceres, do-

lors, convulsions, vòmits, febre, etc...– sinótambé al·lèrgic, perquè la proteïna de la lar-va pot provocar una reacció que, com totesles d’aquest tipus, pot ser lleu, moderada ogreu. El termini d’incubació és de 4 a 24 ho-res.

És una larva molt resistent. Pot estar viva du-rant 50 dies a 2 graus de temperatura. Resis-teix dos mesos en vinagre i sis dies en for-mol... La congelació l’elimina amb seguretat.Per això qui hagi tingut problemes amb aquestparàsit ha de consumir peix congelat.

Molts dels casos coneguts es van presentarper menjar seitons en vinagre. Cal tenir encompte que l’anisakis –la larva-–pot viure enaquest seitó fins a 51 dies. I sembla que elvinagre li dóna més activitat.

Si es pateix algun tipus d’al·lèrgia no s’had’ingerir el peix cru o poc cuinat. Les mani-festacions poden ser greus i presentar un qua-dre d’autèntica urgència. A més dels proble-mes digestius –dolor, inflamació, ulceres…–,hi pot haver reaccions al·lèrgiques amb ana-filaxi, urticària, edema, etc...

CONSELLSA l’hora de comprar congelats hem de tenirunes normes clares: comprar-los en últim llocperquè estiguin el menor temps possible foradel congelador. És millor comprar-los en unestabliment que tingui molt moviment d’aquestsproductes, perquè indicarà que renova so-vint els envasos.

Elegir sempre el producte l’envàs o emba-latge del qual no presenti trencaments i esti-gui en perfecte estat. Buscar el que no tinguigebre, perquè podria ser un indicatiu que hiha hagut algun punt de descongelació. Elmateix s’ha de pensar si les bosses apareixenenganxades entre elles, perquè pot ser el senyald’algun escapament d’aigua. I no adquirir con-gelats que estiguin humits o mullats perquèpoden indicar que s’ha trencat la cadena defred. Buscar que l’envàs estigui correcte, ferm,amb l’etiquetatge corresponent on s’indiquidata, composició, elaboració, etc...

Després, a casa, per conservar-los bé, nos’ha de sobrecarregar el congelador perquèaixí circuli aire fred entre ells.

Per a la descongelació, el més lògic és se-guir les instruccions de l’envàs. Verdures i hor-talisses es posen directament en aigua bullinti es van separant amb una forquilla. S’ha detenir en compte que es tracta de congela-cions industrials, i que s’han sotmès a un es-caldat, per la qual cosa el temps de cocciósol ser menor. Altres congelats es deixen foradel congelador, i si es tracta de peixos deli-cats, amb posar-los la vigília a la part baixade la nevera n’hi ha prou. Això sí, no s’ha dedescongelar res directament a l’aixeta, llevatque estigui en un envàs. Per bullir-los no s’had’utilitzar massa aigua, perquè es podrien per-dre moltes vitamines. Com més curt sigui eltemps de cuinat, millor.

Els congelats són absolutament segurs sem-pre que es manegin correctament. És a dir,que no es trenqui la cadena de fred. I que esrespecti la norma que si un congelat es des-congela, no s’ha de tornar a congelar.

Salut


RamónSánchezOcaña

El seu mercat ha augmentat un 15% en els últims tres anys i el 95% dels consumidors hi confia.

Aliments congelats

MA

RTI

FE

RR

ER


Emanuel Ungaro

Dirk Schoenberger

Bernhard Willhelm

John Galliano

Sense tiraniesA.E.T.

La moda masculina per a la temporada tardor-hivern 2006 aposta a la passarel·la de Parísper la llibertat: colors vius, estampats florals o geomètrics i combinacions agosarades.

Yohji YamamotoUngaroJohn Galliano Yves Saint Laurent

Issey MiyakeHenrik Vibskov Givenchy

Comme des GarçonsPaul & Joe Rykiel

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/ Pare Maria Claret, 14, 2on 2a - 17002 GIRONA

C/ Sant Antoni, 13, 2n B (cantonada c/ Major) - Tel. 972 32 86 86 - 17220 ST. FELIU DE GUÍXOLS

Tendencies


Masatomo

Jean-Paul Gaultier

LanvinDior

PACK ELÈCTRIC 2006

SOMIER ELÈCTRICTARDOR

MATALÀS BURDEOSLÀTEX 2000

OFERTA LLANÇAMENT

999 €MIDES 90x190x15 cm

C/ Rutlla, 11 – Tel. 972 20 34 23 – GIRONA

Després de l’homenatge que una trente-na de músics espanyols li van retreen un disc, Javier Krahe, un pioner

del gamberrisme musical, sent que ha aconse-guit el cinturó negre com a compositor, unacosa que reflecteix en un nou àlbum. «Lameva única intenció és continuar escrivintcançons», diu. Cinturón negro de karaokeés el títol d’aquest àlbum, el desè en solita-ri d’aquest cantant que prefereix dir als seustemes cançó-lament o cançó-pregunta, i queno ha perdut la ironia que ha marcat tota laseva carrera. «Jo sóc així, els meus pares iels meus germans també, tota persona s’as-sembla molt a quan era nen, ho he consta-tat llegint un informe escolar de quan teniaset anys, llavors tampoc no m’agradava l’es-port», comenta Javier Krahe (Madrid, 1944),que quan tenia 35 anys va decidir deixar laseva ocupació en una agència de publicitatper dedicar-se a cantar.

En els onze temes inclosos a Cinturón ne-

gro de karaoke, Krahecontinua donant curs alseu particular sentit del’humor amb cançonsque parlen de «la ta-verna de Platón» o queal món «no tot serà fo-llar» ja que «tambés’haurà de portar a arre-glar el cotxe i de treu-re-li la pols a la biblio-teca» i inclou el seu pri-mer tema infantil-...Amos, anda!, en elqual parla d’un vaixellde vapor que mai nonaufragava. Són can-çons que sol compon-dre «al mes de juliol,que és quan tinc tot eltemps per a mi i esticsol en un poblet a propde la platja. Allà no faigres i quan m’aixeco dela migdiada, cap a lesset, com que no hi hares a fer, agafo la gui-tarra i un quadern i co-menço a fantasiejar. Alcap d’unes hores sem’ocorre una frase, unaidea i després he dedescobrir com d’aquí ensurt una cançó», expli-ca Krahe, el més àciddel trio La Mandrágoraque va formar als vui-tanta amb Joaquín Sa-bina i Alberto Pérez.

La resta de l’any viua Madrid «tractant de nofer res», encara que ofe-rint una mitjana de se-

tanta concerts anuals, ja que, al contrari quela majoria dels artistes, que a l’estiu omplenles seves agendes d’actuacions, ell les ofe-reix d’octubre a juny.

Sons llatins, de balades o pròxims al rocktravessen les noves cançons de Krahe, queprefereix no adscriure’s a cap gènere deter-minat i seguir en cada moment el que li dic-ta la seva imaginació. Encara que al disc d’ho-menatge Y todo es vanidad se’l definia comun pioner del gamberrisme musical, ell as-segura que «no sóc gens gamberro» o que,almenys, ell només posa «la meitat» del gam-berrisme que desprenen les seves cançons:«l’altra meitat la posen els que les escolten».

Javier Krahe va començar en el món de lescançons component temes que volia quealtres cantessin, però a aquests altres «els feiacosa fer-ho» perquè deien que eren «molt me-ves. Això és el que em va forçar a sortir al’escenari; al principi em feia molta vergon-ya; ara ja, cap».

Música


Krahe conserva

l’humorEl cantautor madrileny reuneix onze cançons plenes d’ironia a«Cinturón negro de karaoke», un disc que ha editat després que

una trentena de músics li retessin un particular homenatge.

Bandes sonores

Novetats

Los 2 lados de la camaDiversos/Roque BañosDRO Atlantic

Després de l’èxitd’El otro lado dela cama, el direc-tor Emilio Martí-nez Lázaro repe-teix en aquestaseqüela la fórmu-la anterior i que jahavia funcionat aMoulin Rouge i aOn connaît lachanson. Els pro-

tagonistes transformen les seves emocions encançons conegudes i les presenten en forma denúmeros musicals. Així, recuperen vells èxits comBailando, d’Alaska y los Pegamoides, Gavilán opaloma, de Pablo Abraira, o Sin documentos, deLos Rodríguez. El compositor Roque Baños ha es-tat l’encarregat d’adaptar les cançons i dimensio-nar-les orquestralment. El músic murcià, el méspolivalent que actualment treballa en el cinema es-panyol, també es responsabilitza de l’score origi-nal, de caire molt romàntic i que també conté al-guns passatges de suspens. Baños mostra la sevafaceta més melòdica en el sensual ¿Tomamos unacopa? Lluís Poch

Nick Cave: «The proposition»

El cantant i compositor Nick Cave ha publicat labanda sonora que ha realitzat amb Warren Ellis, elseu habitual col·laborador, per a la pel·lícula Theproposition, el guió de la qual també ha estat es-crit per l’artista australià, líder de la banda TheBad Seeds. The proposition l’ha dirigit John Hillcoata partir d’un guió especialment encarregat a Cave,que relata un dramàtic western ambientat en l’Austrà-lia de finals del segle XIX. La pel·lícula ha rebut nom-brosos premis en diversos certàmens cinema-togràfics australians, entre d’altres a la millor pel·lí-cula, millor banda sonora i millor fotografia.

Van Morrison: «Pay the devil»Pay the devil, l’últim treball del compositor irlandèsVan Morrison, té un marcat estil country, en el qualel «lleó de Belfast» es desenvolupa a través de ver-sions i composicions pròpies, cantant a l’amor, lapèrdua i el pecat. Morrison, que ha deixat el seusegell personal en el rock, el pop, el folk, el soul iel blues dels últims 40 anys, recull en el seu últimtreball adaptacions de temes coneguts del countrycom Your cheating heart, de Hank Williams, o The-re stands the glass, de Webb Pierce.

El Fill del Mestre: «78»El cantautor lleidatà El Fill del Mestre acaba dedebutar amb 78, un disc amb el qual se situa en-tre els cantautors nord-americans de folk i la cançócatalana. El Fill del Mestre és el nom artístic deJordi Gasion, un músic d’Alpicat que opta per lessonoritats acústiques i que s’atreveix a musicar finsi tot poemes de Maria Mercè Marçal –Si el mar tin-gués baranes– o de J.M. Llompart –De matí nas-qué l’amor– i a versionar una peça de Toti Soler –Pe-tita festa–, a més de fer temes propis.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = Joyas pres-tadas Niña Pas-tori2 = Se ciega xamor Camela3 ▲ Básico 3Revólver4 ▲ AncoraIl Divo5 ▲ Sakya tashiling Monjes Bu-distas

REGNE UNIT

1 ▲ CorinneBailey Rae Co-rinne Bailey Rae2 ▲ The voice:The ultimate co-llection RussellWatson3 = In betweendreams JackJohnson4 ▼ On an is-land David Gil-mour5 ▼ Amore Andrea Bocelli

ESTATS UNITS

1 ▲ Realitycheck Juvenile 2 ▲ Back toBedlam JamesBlunt3 ▼ BSO Highschool musicalDiversos4 ▲ Youth Matis-yahu5 ▼ In my ownwor ds Ne-Yo

TEXT: ISABEL LAGUNA FOTOGRAFIA: KIKE HUESCA/EFE

LÀSER DERMATOLÒGIC BOFILLTRACTAMENT AMB LÀSER DE TAQUES A LA PELL, COUPEROSI, ANGIOMES,

BERRUGUES, FOTODEPILACIÓ, FOTOENVELLIMENT FACIAL, etc.

CLÍNICA BOFILL c/ Pare Claret, 20 • 17002 GIRONA • Tel. 972 41 04 04VISITA INFORMATIVA GRATUÏTA

El jardinero fiel

Director: Fernando Meirelles.Intèrprets: Ralph Fiennes,Rachel Weisz, Danny Huston.Distribuïdora: Universal.Durada: 120 minuts.Una esplèndida adaptacióde la novel·la de John LeCarré, que es beneficia del’estil visual de Meirelles(mai cap director no haviafilmat Àfrica com ho fa l’au-

tor de Ciudad de Dios), el planter d’intèrprets–sobretot l’oscaritzada Weisz– i la música d’Al-berto Iglesias. P. P.

En sus zapatos

Director: Curtis Hanson.Intèrprets: Toni Collette, Ca-meron Diaz, Shirley MacLaine.Distribuïdora: Fox.Durada: 130 minuts.Basada en una exitosa no-vel·la de Susannah Grant,aquesta comèdia dramàticapeca d’un excés de sucre ala part final, però s’ha de re-conèixer que Hanson la sap

conduir amb bon pols i extreu el màxim profit deles seves actrius. La sorpresa ve de la mà deCameron Diaz, que aconsegueix transcendir-sea ella mateixa. P. P.

El exorcismo de Emily Rose

Director: Scott Derrickson.Intèrprets: Tom Wilkinson,Laura Linney. Distribuïdora: Sony.Durada: 110 minuts.Malgrat la seva aparença depel·lícula de terror a l’ús, estracta més aviat d’un correc-te thriller judicial que nomésimpacta en els flashbacksque descriuen l’exorcisme

de la protagonista. Per cert que l’actriu que la in-terpreta, Jennifer Carpenter, és la principal tro-balla del film. P. P.

Segurament perquè ja se les han inven-tat de totes les mides i proporcions,Hollywood sembla haver renunciat a

escriure guions originals sobre les catàstro-fes naturals i ara reviu el gènere a travésdel remake, una fòrmula que sempre estal-via costos en l’apartat promocional. Desprésd’uns anys amb resultats desiguals, El día demañana evidenciava que encara es podiarecaptar un bon grapat de dòlars amb aquestgènere, cada vega-da més freqüent enl’àmbit televisiu.Així, el directoralemany WolfgangPetersen firma arauna nova versió deLa aventura delPoseidón, dirigdaper Ronald Neameel 1972, titulada, simplement, Poseidón, iamb l’objectiu gens dissimulat de calibrarsi els clàssics (en el sentit més relatiu de laparaula, és clar) d’aquesta modalitat encarasedueixen el públic. De moment, el primertràiler de Poseidón vindria a demostrar qui-na serà la diferència fonamental entre origi-nal i remake: el desplegament tècnic. És adir, si les pel·lícules de catàstrofes dels anys70 brillaven pel seu intent de buscar credi-bilitat a partir de maquetes i especialistes (nosempre assolit: veure ara El coloso en llamasés sinònim de desencaixar-se la mandíbula

de riure), les d’ara aprofiten l’avinentesa perposar a prova l’artilleria digital.

El punt de partida, també inspirat en la no-vel·la de Paul Gallico, és idèntic en les duesversions. Un luxós transatlàntic es fa a la marcom a exemple de preponderància tècnicai amb algunes de les persones més podero-ses del planeta a bord. Fins que una onadagegant porta l’embarcació a bolcar i els super-vivents es veuen obligats a iniciar una cur-

sa a contrarrellotge per sortir a la superfí-cie. La incògnita està en saber si a Petersenno li passarà el mateix que el transatlàntic ila seva costosa joguina toparà amb la indi-ferència del públic. L’autor de La tormentaperfecta, un altre film amb onada gegant, hacomptat amb un notable repartiment for-mat per Kurt Russell, Josh Lucas, Emmy Ros-sum (que ja apareixia a El día de maña-na), Mike Vogel, Jacinda Barrett, Jimmy Ben-nett, Mia Maestro i el recuperat RichardDreyfuss, que torna a l’aigua trenta anys des-prés de passar-ho molt malament a Tiburón.

Un enfonsament

repescatEl director alemany Wolfgang Petersen firma el «remake» de«La aventura del Poseidón» tres dècades després que el filmde Ronald Neame posés de moda el cinema de catàstrofes.

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema


Bandes sonores

Volando voyDiversosDRO Atlantic

Durant el tardo-franquisme i elsprimers anys de latransició les pel·lí-cules protagonit-zades per delin-qüents adoles-cents van generarun fructífer subgè-nere. A més,grups com LosChichos o Los

Chunguitos van contribuir amb les seves cançonsa glorificar les seves gestes. Unes dècades des-prés, el realitzador Miguel Albadalejo fa una novaincursió en aquell subgènere per narrar la vidad’un d’aquells delinqüents: Juan Carlos Delga-do, àlies El Pera. El títol de la pel·lícula permetutilitzar per a la seva banda sonora el clàssic Volan-do voy, de Kiko Veneno, i ha donat peu al sevillàAlbertucho a gravar-ne una nova versió. Tambérecupera cançons de l’època de Bambino, Tria-na, Los Calis, Lole y Manuel i Chic. Completen elsoundtrack els clàssics Mack the knife, de BobbyDarin i Maruzella, de Renato Carosone, i temesd’Elbicho i Marea, entre d’altres. Lluís Poch

Del luxe a la supervivènciaEl repartiment de «Poseidón» inclou KurtRussell, Josh Lucas, Emmy Rossum, Mia

Maestro, Mike Vogel i Richard Dreyfuss

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Sovint en els articles acostumo a expressar desit-jos de millora per l’assoliment d’una vida emo-

cional més equilibrada, de vegades fins i tot em la-mento en veure com la societat tot sovint semblarestar impassible, sorda, anant de dret cap allà onles inèrcies viciades l’arrosseguen. Avui no m’ex-clamo. Avui em congratulo del que constato com arealitat diària.

I és que es dóna el cas que s’està obrint un nouhoritzó en el món psicosocial que ens envolta. Estracta d’un tipus de fenomen en el qual sorgeixenpersones que volten els cinquanta anys i que es ma-nifesten cansades, decebudes, desgastades i senseun bri d’il·lusió però el més important de tot ésque s’ho reconeixen i tracten de sortir de la sevapròpia espiral englotidora. Acostuma a tractar-se depersones que, bàsicament, no presenten cap tipusde perfil clínic preocupant sinó que admeten tro-bar-se en un impàs de desorientació a la feina o ala parella o a la vida... Posem pel cas algun supo-sat exemple, és clar.

Fa quinze anys que la Maite es va separar del paredel seu fill i comenta que en no rebre gairebé maila pensió va haver de treure forces d’allà on fos.La qüestió és que amb la necessitat de guanyar-sela vida per ella i, encara més, pel seu fill, va anarprosperant dins l’organisme oficial on treballa enel qual es troba ara ubicada en una posició consi-derable de l’organigrama. Ha donat una carrera alfill i s’ha trobat immersa dins la voràgine de l’espi-ral en què va ficar-se per així poder remuntar. Gai-rebé no ha tingut temps per establir altre tipus derelacions i ara, vora els cinquanta, només de pen-sar en la feina s’angoixa i no en parlem de quanpensa en la qualitat emocional de la seva vida, lla-vors sí que és com una vall de llàgrimes.

En Marcel té 48 anys. És empresari. Ell i la sevadona han tirat endavant quatre fills. La qüestió ésque s’acaba d’adonar que només viu per treballar.Ha anat posposant tots els aspectes que li suposa-ven un enriquiment personal bescanviant-los permés hores a l’empresa. Ara diu sentir-se buit i per-dut... Esmenta que quan és a casa ja no se sent a

la llar, ja no se sent còmode i reconeix que ha anul·latla seva part emocional sense adonar-se’n. Se sentlluny de tot, de casa, de la dona, dels amics, fins itot se sent lluny d’ell mateix.

La feina del professional de la psicologia, en aquestcas, és prou interessant, atès que es compta ambl’avantatge de la voluntat, de les ganes de millorarque té la persona en qüestió i si a aquest factor liafegim que, en general, no existeix cap patologiade fons, aleshores el camí terapèutic pot resultarprou grat per als dos components de l’aliança te-rapèutica.

PASSAT, PRESENT I FUTURL’enfoc metodològic que es pot aplicar ha de tenirpresents certs aspectes del passat de l’individu, lasituació actual i, naturalment, un enfoc de futur. Re-sulta evident que si la persona apareix psicològi-cament massegada haurem de fer ús d’aspectes te-rapèutics que ens garanteixin el centrament del sub-jecte i que, al mateix temps, l’ajudin a afrontar lespors internes que el turmenten i les rígides defen-ses que el constrinyeixen i que l’han esclavitzatdurant tant de temps.

Em ve al cap un cas de fa vora uns deu anys enel qual una dona d’uns setanta va demostrar forçai valentia en separar-se d’un marit que li posava elganivet al coll cada dos per tres. I és que eren cin-quanta anys de violència dins la parella fins que ellaem va comentar serenament que havia arribat a laconclusió que per poc o molt temps de vida que liquedés s’estimava més arriscar-se, amb el ganivetdel seu home per allà enmig, demanant la separa-ció i així si li sortia bé viure tranquil·la el que lirestava, deixant de ser l’ombra del que li agradariahaver estat.

Amb aquest exemple pretenc fer veure que real-ment mai és massa tard. Penso que mai, de bensegur mai, és bon moment per tirar la tovallola te-nint en compte que sempre som a temps de can-viar aquells aspectes que ens fan infeliços. Ja ensho deia el poeta, no és cert?... Tot està per fer; totés possible.

Sempre feia el mateix. Abansde marxar a treballar, s’acos-

tava per fer-li un petó mentretafanejava la pantalla.

– Quin idioma és aquest?Ella es va acostar una mica

més i va començar a recitar ambveu alta: «Esperanto estas la plejmulte parolata internacia plan-lingvo...».

– És esperanto? I des de quant’interessa l’esperanto a tu?

Frederic Pujulà Vallès va néi-xer a Palamós el 1877, però demolt petit va marxar amb la sevafamília a l’Havana, on va viuredurant la seva infantesa. Tot iaixò, va fer la carrera de dreta Barcelona, d’on ja no es mou-ria. A partir d’aquell moment,va començar a relacionar-se enels ambients intel·lectuals i pro-gressistes de la bulliciosa Bar-celona de finals del segle XIX.A més, va iniciar la seva carre-ra com a periodista i literat ambles seves col·laboracions aL’Avenç, El federalista i Joven-tut. Paral·lelament va viatjar di-verses vegades a l’estranger, vi-sitant Bèlgica, Holanda, Ale-manya i França. Durant aquellsanys també va provar sort coma dramaturg amb les obres Elgeni i El boig, que va signar con-juntament amb Emili Tintorer;i amb Lluís Via va crear les re-vistes teatrals La veu del poblei El poble de la veu, represen-tades al Teatre Gran Via.

Molt interessat pels movi-ments internacionalistes, aquestpalamosí es va convertir en undels principals difusors de l’es-peranto a Catalunya. Aquestallengua havia estat creada el1887 pel doctor polonès L. Za-menhof, amb la finalitat de con-vertir-la en un idioma auxiliarinternacional. De fet, Pujulà vaser un dels impulsors del Con-grés Internacional Esperantis-ta celebrat a Barcelona el 1909amb l’assistència de 2.000 per-sones d’arreu del món. De lamateixa manera va participara les trobades fetes a Dresde,Amberes, Ginebra i Cambridge.Va escriure nombrosos llibressobre aquesta llengua: Gramà-tica rahonada de la llengua es-peranto, Vocabulari català-es-peranto, Curs pràctic de la llen-gua esperanto... I es vaencarregar de traduir-hi cinc ca-pítols del Quixot, així com di-versos reculls de contes escritsper ell mateix.

Com en tantes altres biogra-fies, la victòria franquista el 1939va tenir greus conseqüènciesper a Pujulà. Primer el vancondmenar a mort, després livan commutar la pena a 20 anysde presó, però només se n’hiva poder estar dos a causa dela seva edat, tenia 62 anys, ide la seva salut. A més se li vaprohibir l’exercici de l’advoca-cia i del periodisme.

Frederic Pujulà Vallès va mo-rir a França el 1963, quan te-nia 86 anys.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Reflexionar prop dels 50

FredericPujulàVallès

XAVIER CARMANIU

ISABEL COCH

Gironins delsegle XIX

Hi va haver un moment que els éssers humansvan començar a parlar tot i que encara no s’ha

pogut acreditar a partir de quin moment. Des deles pintures rupestres a les coves d’Altamira, a laprovíncia de Santander, i a Cogul (Lleida), fins ales Coves de Serinyà i Hostalets de Pierola (Anoia)–per no citar més que alguns dels jacimentsprehistòrics que he visitat fins ara–, resulta clar ilògic que els nostres avantpassats: els primatsverticals, convertits després en homínids, van te-nir la capacitat del llenguatge, encara que no sa-piguem com era aquest: signes, sens dubte, i ex-pressions repetides, indicant coses...

El mes de febrer de l’any passat vaig tenir l’opor-tunitat de visitar la interessant exposició de les res-tes trobades, a partir de l’any 2002, a l’àrea deTorrent de Can Vila, al terme municipal d’Hosta-lets de Pierola: un crani i una sèrie d’ossos quesemblen pertànyer a un antropomorf del Miocèmitjà, és a dir, d’un antropomorf d’uns 13 milionsd’anys d’antiguitat, al que s’ha batejat com a Pie-rolapitecus Catalanicus, i és, sens dubte, un ele-ment clau en l’evolució humana i és consideratcom el primer avantpassat comú de l’home i elsgrans simis, el qual s’ha comprovat que es tractad’un home jove, d’uns 35 quilos de pes i 1,20metres d’alçada...

Què dir del llenguatge d’aquests avantpasstsde l’home? Josep Call, investigador de l’Institut MaxPlanck d’Antropologia Evolutiva, diu que «el llen-guatge és un gran mosaic d’habilitats molt diver-ses i no només la conseqüència del desenvolu-pament de la comunicació verbal». En efecte, des

dels senyals químics de virus i bacteris al com-plex llenguatge global que alguns atribueixen alsdofins, totes les criatures vivents busquen la mi-llor forma de fer-se entendre: gestos, expressionsfacials i corporals fins al mateix llenguatge designes són utilitzats, cada dia, per les diverses espè-cies de primats, entre les quals ens trobem elshumans, per expressar idees, unes vegades sen-zilles i altres complexes.

Com parlen els animals? Per descobrir-ho, solemusar la comunicació vocal, com un model per l’evo-lució del llenguatge, observant la manera com escomuniquen els simis, experiència que vaig tenira Kenya i a Tanzània (Àfrica): els gestos i les vo-calitzacions dels animals són un bon exemple delque hem après nosaltres, primats verticals, en de-finitiva...

Enfront dels animals, només els humans hem es-tat capaços de modificar a voluntat les nostresvocalitzacions, mentre que els animals no podenalterar les seves vocalitzacions, a excepció dels llo-ros i dels ocells cantaires.

Els gestos han estat molt importants en l’evolu-ció del llenguatge humà, perque són la maneramés flexible de comunicació que hi ha. Es podencombinar, fer-los d’un en un o en seqüències, can-viar-los l’ordre... i gràcies als gestos, no nomésels humans som capaços d’expressar idees comple-xes. En definitiva, els gestos són la forma de co-municació més flexible que hi ha, ja que podencombinar-se de maneres diferents però no no-més els humans som capaços d’expressar ideescomplexes...

La parla delshumans (i II)

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

IsabelCochPsicòlogawww.ddivan.com

A bans d’entrar a Operación Triun-fo havia vist alguna de les edicionsja celebrades? La primera sí que la

vaig veure, perquè llavors encara vivia a casade la meva mare i ella ho seguia. Però lasegona edició i la tercera no les vaig mirar.

I quina opinió en tenia, del programa,quan el veia a casa de la seva mare? La ve-ritat és que ni tan sols el valorava: em toca-va mirar-lo per la meva mare.

El programa va passar d’emetre’s a TVEa fer-ho per Tele 5. Les dades diuen queaquest canvi ha estat favorable pel quefa a audiència... Si és clar, Tele 5 el posa-va a totes hores i ens publicitava molt alsseus programes. Aquesta autopromoció vaser clau perquè augmentés el seguiment delprograma.

En canvi, quan el programa va passar aTele 5, es va perdre la possibilitat que elguanyador competís a Eurovisió. Li hau-ria agradat mantenir aquesta possibili-tat? Sincerament, hauria estat bé, però no vaser cap inconvenient ni cap impediment.

Parlant d’Eurovisió... ha escoltat la cançóde Las Ketchup que representarà Espanyaaquest any? La vaig sentir fa pocs dies.

I creu que és un tema per anar a aquestfestival? No se sap mai què pot passar, potser que agradi i guanyi o que no acabi d’en-caixar i no sigui dels triomfadors. Crec quese’n parla perquè els últims anys hem por-tat productes força semblants i aquest és unamica diferent. Tampoc és dolent.

Com van anar els càstings d’OT? Sabemque les cançons que va interpretar noeren les típiques que cantava tothom...Així és, la primera vegada en vaig interpre-tar una dels O’Funk’illo; en la segona oca-sió una dels Blues Traveler; i després unade Los Panchos. I així ho vaig anar fent finsal final.

S’ha dit que ha estat el concursant mésrebel d’OT. Creu que aquesta rebel·lial’ajudarà en la seva carrera musical? Joaquesta rebel·lia no la veig, no m’hi identi-fico. És una etiqueta que em va posar la gent,segurament perquè dic les coses com les pen-so.

Abans d’entrar a l’acadèmia d’OT es de-dicava a l’electricitat i la lampisteria. S’haadaptat a aquesta nova vida, plena de pro-moció discogràfica i viatges per tot l’Es-tat? M’hi he adaptat molt bé. M’agrada moltviatjar i ara la meva feina m’ho proporcio-na. De fet, quan era petit ja vaig recórrerEspanya amb els meus pares fent estadesde càmping, però ara la perspectiva dels viat-ges és molt diferent.

Parlant de càmpings, en el seu currícu-lum hi diu que va treballar en un càm-ping d’Olot? Sí, he treballat a les comarques

de Girona en diversos sectors.

El seu debut musical es diu Rock&Swing.Com es pot definir? Una mica de tot: temespop, balades, baladetes roqueres que vanpujant el to, rock bastant melòdic... de fetes podria dir que és per a tots els públics.

A més dels seus propis temes, hi ha dei-xat caure força versions d’altres artistes?Sí, per exemple hi trobareu un tema dels Be-atles o un altre de Phil Collins.

De fet, resulta una mica complicat defi-nir el seu estil musical.... Segurament sí.Aquest disc l’he intentat fer per a tothom jaque m’agraden molts tipus de música.

La tendència en els seus futurs àlbumsserà aquesta? La meva idea seria fer mésfunky, més rock... però un rock més po-tent, més jove. Això seria el que m’agrada-ria fer, però les condicions del mercat dis-cogràfic són molt variables i no sempre et

pots permetre el luxe de ferallò que et ve de gust.

La presentació de l’àlbums’ha fet amb Juguemosfuerte, una cançó quetambé ha estat traduïda alcatalà. Com va sorgirl’oportunitat de publicarun tema en la llengua delnostre país? Tot va comen-çar amb el tema Por ti. Desdel primer moment vaigpensar que aquesta cançóhavia de ser en català, i uncop es va obrir la porta, vamaprofitar per fer, també, laversió catalana de Juguemosfuerte, per donar més can-ya a Catalunya..

El seu director a l’acadè-mia, Kike Santander, li vaproposar gravar un temaseu? Química elemental, untema amb molta canya, moltfresc, molt directe... ens vaagradar i el vam incloure.

Ja té tancats concerts pera aquest estiu, on com-partirà escenari amb laseva companya Soraya.

Com encara aquesta temporada? La veri-tat és que amb molta il·lusió. Fem una va-loració molt positiva.

Dijous vinent serà a Girona en un «Deprop...» de la Cadena 100. Aquest cicle depresentacions ja l’ha portat per diver-ses ciutats del país: com és aquest con-tacte amb els seguidors? És una trobada defans, de gent que li agrada el que faig... ono! La gent s’acosta a la sala de concerts, ensacompanya un moderador de l’emissora queem va fent preguntes i això et permet inte-ractuar amb la gent. Després, tot plegat cul-mina amb una petita actuació en directe que,per cert, en el cas de Girona m’acompanyaràun amic que tocarà la guitarra, fet que enspermetrà fer algun tema en acústic.

Com és la teva relació amb els companysde l’acadèmia d’Operación Triunfo? Himanté el contacte? Sí, ens truquem ambmolta gent, i amb d’altres, a més, ens anemveient de tant en tant.

Televisió


TEXT: XAVIER CAMINALS FOTOGRAFIA: J. IRÚN

VÍCTOR Estévez Cantant

“Hauria estat béanar a Eurovisió”

Va arribar a la final d’«Operación Triunfo» i va quedar tercer. Això li ha permès gravar el seu primerdisc, «Rock&Swing». Víctor, de 23 anys, respondrà les preguntes dels seus seguidors dijous vinent ala nit, a la sala Platea de Girona, en un acte en el qual també cantarà temes del seu CD.

Dilluns 27 de març22 DominicalDiumenge 26 de març de 2006

Els més vistos(del 15 al 21de març)

Catalunya

CSI (Patas de gallo)Dilluns 20 de març,Tele 5. 985.000 es-pectadors (30,6%).

VentdelplàDilluns 20 de març,TV3. 887.000 espec-tadors (27,8%).

VentdelplàDimarts 21 de març,TV3. 798.000 espec-tadors (26,4%).

CSI (Palabros)Dilluns 20 de març,Tele 5. 780.000 es-pectadors (28,7%).

Milan - BarcelonaDimecres 15 demarç, TV3. 775.000espectadors(26,4%).

PolòniaDijous 16 de març,TV3. 748.000 espec-tadors (24,2%).

Espanya

CSI (Patas de gallo)Dilluns 20 de març,Tele 5. 5.588.000 es-pectadors (28,4%).

Los SerranoDimecres 15 demarç, Tele 5.5.235.000 especta-dors (30,6%).

El ComisarioDimarts 21 de març,Tele 5. 4.673.000 es-pectadors (24,5%).

CSI (Palabros)Dilluns 20de març,Tele 5. 4.663.000 es-pectadors (26,41%).

Cámera CaféDimarts 21 de març,Tele 5. 4.615.000 es-pectadors (26,3%).

Cámera CaféDimecres 15 demarç, Tele 5.4.326.000 especta-dors (25,6%).

11.00

21.45

20.00

La 2Amor loco, amor prohibidoHistòria d’amor juvenil entre la filla trastorna-da d’un polític i un humil noi que vol ser mili-tar. Encara que el film no representa cap en-cert particular, sobretot per la seva facturatelevisiva, alguns encerts argumentals i psi-cològics, i les bones interpretacions, el fanrecomanable.

CuatroCrossing JordanL’equip mèdic s’involucra en un nou i compli-cat cas. Un home amb una pistola irromp aldipòsit i dispara contra una dona que estavaidentificant un cos. L’assassinat commocionatothom, però la investigació fa un gir quan des-cobreixen que la persona que la dona haviad’identificar era un pederasta.

K3Som aixíEls protagonistes són uns joves que volten els18 anys i que viuen en un veïnat londinencde moda. Les seves relacions constitueixen labase argumental de la sèrie, que mostra larealitat de les seves vides, els seus somnis iel seu creixement.

Antena 3Sucedió en ManhattanUna comèdia lleugera poc convincent, sen-se cap connexió entre els dos protagonistes(Jennifer López i Ralph Fiennes) i nul·la origi-nalitat, que parteix de l’equívoc i la falsa iden-titat per desenvolupar una oblidable històriad’insuficient valor humorístic, personatges es-tereotipats i poc ímpetu romàntic, amb l’únicobjectiu (aconseguit, això sí), de mostrar el sexappeal de J. Lo.

Tele 5CSI Las VegasUna dona de mitjana edat és trobada mortaa la font ornamental d’un barri de classe alta.No sembla un accident i, quan els CSI co-mencen a investigar, es destapa una trucu-lenta història en la qual participa tot el veïnat:festes d’intercanvi de parelles. Mentrestant,Nick i Warrick acaben descobrint un assas-sinat anterior en el cas d’una mort per serramecànica...

La 2Tiempo de tormentaUn melodrama contemporani sobre l’amor iels mals de cap que comporta, sobre les re-lacions sentimentals a partir del creuament ca-sual de dues parelles (Jorge Sanz, MaribelVerdú, Darío Grandinetti i María Barranco).

Dimarts 28 de març

12.55

20.05

20.30

21.55

22.00

00.00

20.15

22.00

22.45

K3Popeye, el marinerSaps quin és el secret de la força desco-munal de Popeye? Tornen les peripècies delmariner que es converteix en l’home més fortdel món menjant-se una ració d’espinacs.Popeye està acompanyat, com sempre, d’Olí-via, la seva xicota; i de Brutus, el seu eternrival.

TV3La cuina de l’IsmaUn magazín diari que fa venir gana abansde sopar. Ismael Prados proposa una re-cepta en cada programa, elaborada ambproductes saludables i variats. A més, ofe-reix consells útils i didàctis per gaudir de lacuina. Una guia diària que aporta diversi-tat, frescor i agilitat.

La 2Arsenal-JuventusEls botxins del Reial Madrid reben una Ju-ventus que està a poques setmanes de sen-tenciar la lliga italiana.

CuatroHouseHouse té pendent la contractació d’un noumetge que cobreixi el lloc deixat per la doc-tora Cameron. Els candidats són bons, peròcap ho és prou per a House, que nomésvol que torni la seva antiga immunòloga... ipotser ho aconseguirà, a més d’una cita. Amés, el metge s’haurà d’enfrontar a unaepidèmia de meningitis i a l’estrany cas d’unjove que pateix embòlies.

Tele 5El comisarioEls agents localitzen el policia retirat d’origenàrab sospitós d’haver profanat una de lestombes, cas que va originar una intensa in-vestigació en el capítol anterior. Mentrestant,Charlie i Lucas treballen per aclarir un mis-teriós i preocupant assalt a la botiga d’Elo:el pany no ha estat forçat.

Antena 3Numb3rsDon descobreix un cas de falsificació de mo-neda. Un grup dedicat al crim organitzat hasegrestat una pintora perquè copiï els bit-llets. Don ha de trobar la dona abans queacabi la feina de falsificació, ja que, un copacabi, serà assassinada.

Dimecres 28 de març

14.00Antena 3Los SimpsonBart aconsegueix un carnet de conduir falsi se’n va de viatge amb Milhouse, Martin iNelson. En el següent capítol, Milhouse i Bartes pregunten si alguna vegada passa al-guna cosa interessant a Springfield...

CuatroFriendsChandler i Monica estan cansats de portarla seva relació en secret i inventen cadas-cun una excusa per poder-se escapar juntsel cap de setmana, però acaben discutintper quin tipus d’habitació han de reservar.Joey, en un atac de lucidesa, nota les si-milituds entre les històries de Monica i Chand-ler i descobreix el gran secret.

K3Ferros a les dentsLa Sharon, de petita, va deixar les classesde ballet. Ara s’ha adonat que encara li agra-da molt i s’hi vol tornar a apuntar. Ara bé,l’única feina que troba per pagar-se les clas-ses és de pallassa. De ballarina potser noté gaire futur, però en un circ es guanyariamolt bé la vida!

TVE-1Inter de Milà - Vila-real CFUn Vila-real irregular a la Lliga visita a l’es-tadi Giuseppe Meazza un perillós Inter deMilà amb la voluntat de fer història a la com-petició europea.

Tele 5Hospital CentralArriba una altra temporada de la sèrie, unade les més veteranes de la televisió esta-tal. En aquest primer capítol, un greu acci-dent té col·lapsades les urgències de l’Hos-pital Central. A més, un grup de familiarsafectats pel cas dels estafilococs (tempo-rada anterior) fan guàrdia davant la portadel centre protestant contra la direcció.

33Els creientsUn psiquiatra de la policia de Nova York ques’ha quedat vidu fa poc comença a detec-tar uns crims rituals. Film força acceptableque té les sectes del vudu i de la santeriacom a protagonistes. Les troballes visualssón innegables, encara que els resultatsqueden una mica desdibuixats pels ex-cessos expositius.

22.00

01.05

19.05

20.35

14.25

TRACTAMENTS POC INVASIUS DE LA PRÒSTATA• Làser KTP (llum verda) en creixement benigne • Braquiteràpia en càncer de pròstata

INSTITUTO MÉDICO TECNOLÓGICO C/ Escorial, 171 - 08024 Barcelona - www.urovirtual.net - Tel. 93 285 33 99

Guia TV


Divendres 31 de març

15.50

18.10

00.00

00.25

00.45

02.00

22.00

TV3El cor de la ciutatEls Peris han d’anar al Liceu, però ell no-més pensa en l’Àngela: avui l’operen. En Da-vid ha deixat l’Alícia, i ella no ho pot supor-tar. A més, s’ha tornat a barallar amb l’Es-ter, que ja no li té cap respecte. El dramaés previsible...

K3La màgica Do-Re-MiEls nois de la classe de la Do-Re-Mi hantornat al temple de Yamauchi. Allà, en Kao-ri els ha explicat la història més tètrica queus pogueu imaginar. De mica en mica, ani-ran desapareixent tots... on són? No han dei-xat cap rastre!

TV3 Mothman: l’última profeciaFilm d’horror paranormal, suposadament ins-pirat en un cas verídic. Richard Gere dónavida al protagonista, convençut que hi hauna connexió entre l’accident que va patirla seva dona i més tragèdies que han de pas-sar segons les profecies d’un ésser sobre-natural. L’excessiva durada de la pel·lículala perjudica.

CuatroEl Padrino IIICoppola va tancar al 1990 la trilogia d’ElPadrino amb Al Pacino encarnant el perso-natge de Michael Corleone en la seva ve-llesa. Meticulosament elaborada, és vícti-ma de la seva pròpia ambició, i no està alnivell de les dues anteriors. De tota mane-ra, va ser tot un èxit.

33GertrudL’última pel·lícula de Carl Theodor Dreyerestà farcida del sentit cinematogràfic i l’an-goixa metafísica que havien caracteritzat laseva obra anterior.

Tele 5Mister EspañaSilvia Jato, Óscar Martínez i Idoia Bilbao pre-senten la gala que servirà per escollir l’homeen teoria més guapo de l’Estat. Manel Rivas,un jove de vint anys, representarà Girona.

La 2GuerrerosProducció d’evident i innegable originalitattemàtica en el cinema espanyol: les peripè-cies de soldats espanyols a Kosovo, on esveuen implicats en l’horror de la guerra mal-grat els seus objectius humanitaris. Dura,però molt recomanable.

Dijous 30 de març

15.30K3Patagònia terra del sudEl que s’anomena estepa patagònica no ésnomés un terreny àrid i ventós. S’hi pot tro-bar una vida animal i vegetal molt variada iben adaptada. Hi ha guanacs, nyandús, gui-neus, rèptils, insectes i aus. A centenars dequilòmetres de la costa hi afloren jacimentsde fòssils marins que demostren que, arafa milions d’anys, aquelles terres estavensubmergides.

La 2Winterthur FC Barcelona - UnicajaEl Barça lluita per seguir a la part alta davantl’Unicaja. El gironí Jordi Trias serà un delsprotagonistes, ara que torna a tenir minutsa l’equip blaugrana.

Antena 3Aquí no hay quién vivaLes reposicions de les aventures de la co-munitat de veïns amb més èxit de la televi-sió han canviat de dia, segurament per ferfront al retorn de les Mujeres desespera-das a TVE-1. Tele 5 també ha optat per mou-re Los Serrano (22 h) al dijous.

TVE-1Mujeres desesperadasDesesperades però guerreres. Susan, Ly-nette, Gabrielle, Bree i Edie segueixen ambles seves particulars batalles a Wisteria Lane,disposades a plantar cara també en la guer-ra de les audiències. Una sèrie intel·ligent,ben feta i magníficament interpretada quemereix tots els elogis.

33Kai Doh MaruEl Japó medieval està assolat per un flagellde fantasmes i esperits malignes. Entre lapor i la superstició, la gent viu tancada ales seves cases i no s’atreveix a sortir denit. Una noia que havia desaparegut miste-riosament ha tornat per posar fi al regne delterror. Ara es diu Kai Doh Maru, que vol dir«la lluna negra». És un dels quatre elegitspels déus per combatre les amenaces vin-gudes del més enllà. Pel·lícula d’animaciómanga.

Dissabte 1 d’abril

15.35

22.00

22.15

23.25

00.00

16.00

TV3Vertigen, d’entre els mortsUn antic inspector, retirat del servei per laseva tendència al vertigen, rep l’encàrrecd’un amic perquè vigili la seva dona, el com-portament de la qual fa sospitar que vol suï-cidar-se. Film inquietant i torturat, que fon ob-sessions característiques de la literatura deBoileau i Narcejac (autors de la novel·la ori-ginal), amb l’embolcallant segell fílmic deHitchcock. Una obra mestra.

TVE-1MandíbulasUn dels inesperats retorns de la sèrie B ambmonstre més o menys mutant. Extranyamentinterpretat per Bridget Fonda i Bill Pullman,en aquest cas se centra en un cocodril ge-gant en un llac de Nova Anglaterra. Un còc-tel indigest d’estereotips i bestieses.

Antena 3El lago azulUn remake del clàssic del cinema britànic,La isla perdida, plantejat clarament com unallaminadura per a públic adolescent. Chris-topher Atkins va assolir una celebritat pas-satgera, però Brooke Shields es va conver-tir en tot un mite eròtic.

33A la ciutatCesc Gay efectua un retrat encertadíssimsobre l’amistat, el compromís, la infidelitat ila felicitat. Una comèdia adulta i intel·ligentque retratat una tipologia de ciutadans quepodríem ser nosaltres mateixos. Una petitajoia que compta, entre els seus actors i ac-trius, amb Leonor Waitling, Eduard Fernàn-dez, María Pujalte o Àlex Brandemühl.

CuatroLas VegasEd, al costat de Danny McCoy i Nessa Holt,idea una operació per atrapar el cap d’unabanda professional d’estafadors durant eltorneig de Black Jack. A més, una atractivatimadora s’aprofitarà de la simpatia de De-linda.

La 2La noche temáticaEl programa arriba a les 500 emissions i hocelebra emetent, al llarg de dues setmanesconsecutives, quatre documentals avalatsper prestigiosos guardons. En aquest primerprograma especial s’emetran El drama deDresde (reconstrucció del bombardeig de1945 sobre la ciutata alemanya) i Historiasde transexuales (sobre els problemes quees troba aquest col·lectiu).

21.45

22.00

01.25

20.30

RecomanemDestinofinal 2

Divendres 31Tele 523.00 h.

Perd molt respec-te la primera en-trega, de la qualés una mena deseqüela-remakesense cap nove-tat. De tota mane-ra, està molt benfilmada i és unapel·lícula intras-cendent però dis-frutable, que gau-diran més fins i totels que no haginvist la primerapart. Entreté, devegades fa riurede tan ridícula iclava algun bonensurt. Què méses pot demanar?

Any2003.PaísEstats Units.DirectorDavid R. Ellis.IntèrpretsAli Larter, A.J.Cook, MichelLandes, T.C. Car-son, KeeganConnor.

REFORMES?

A ON...???

ABANS

Hortes, 9 GIRONA 972 22 84 84

CUINES – ARMARIS I MOBLES DE BANY A MIDA - SAUNES

RAJOLES – PARQUET – MARBRES – HIDROMASSATGES

ACCESSORIS I COMPLEMENTS – SANITARIS – TAULES I CADIRES

SOL.LICITUD DE PRESSUPOSTOS «ON LINE» A: www.terradebanys.com

DESPRÉS DESPRÉS

ABANS

Diumenge 26 de març de 2006 minical · troba la seva obra. No obstant, l’Arcàdia sempre té un...

Documents

Transcript of Diumenge 26 de març de 2006 minical · troba la seva obra. No obstant, l’Arcàdia sempre té un...