Diumenge 18 d’abril de 2004 minical...que va morir més de la meitat de la seva tri-pulació,...

ReportatgeHistòries de naufragisA la Costa Brava hi ha mésde 300 vaixells enfonsatsdes del segle XIII fins al’actualitat. PÀGINES 2, 3 i 4

Reportatge Josep Clara Un dels grans coneixedors i divulgadors de la història de Girona PÀGINES 6 i 7. Entrevista ManoloMoreno «Figueres és el primer lloc on s’acorden les 8 hores laborals» PÀGINA 5. Reportatge L’univers Simenon PÀGINA 9.

Dom

inic

al

Diumenge 18d’abril de 2004

Diari de Girona

2 DominicalDiumenge 18d’abril de 2004

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: JOSEP VIDAL (EL TIMÓ DEL«BOREAS», SITUAT AL PONT DE COMANDA-MENT DEL VAIXELL, ENFONSAT A PALAMÓS)

L es badies de Roses i Palamós són leszones de la Costa Brava on històricaments’han produït més naufragis. A tots dos

indrets el trànsit naval és intens, hi ha portsimportants i en el cas de Palamós, a més, hiha La Llosa, una zona de difícil navegació.Àlex Roca fa quatre anys que es dedica a in-vestigar els naufragis de la Costa Brava, i n’hacomptabilitzat una setantena a Roses i unacinquantena a Palamós; en el conjunt del li-toral gironí, uns 300. I això sense comptar em-barcacions gregues, romanes o fenícies, per-què limita el seu àmbit d’investigació al pe-ríode comprès entre els inicis del segle XIII il’actualitat. Part de la informació que ha re-copilat es pot consultar en la primera guiainteractiva de submarinisme de la Costa Bra-va, que juntament amb Kilian Soler ha editaten format DVD. Però en la seva recerca haaconseguit tanta informació que ja està pre-parant un llibre específicament dedicat alsnaufragis: «La informació sobre aquesta matè-ria actualment està molt escampada, i la mevaintenció és proporcionar una eina amb totesles dades possibles perquè en el futur mésgent pugui continuar la investigació».

La guia editada per Roca –nascut a Palamós,

instructor de busseig i tècnic en cultius ma-rins articials– i Soler –càmera de televisió,de Vulpellac– ofereix una àmplia informacióen sis idiomes sobre el submarinisme a la Cos-ta Brava, amb fotografies, vídeos, animacionsvirtuals i recreacions de les zones d’immer-sió de les comarques gironines. I entre la in-formació que ofereix hi ha la relativa als vai-xells enfonsats: «Quan ens vam plantejar elDVD vaig proposar d’incorporar-hi aquestesdades, i vaig començar a investigar», explicaÀlex Roca. Durant quatre anys, ha llegit lli-bres, ha visitat arxius i museus, ha fet im-mersions... amb la finalitat de conèixer la histò-ria dels naufragis i de saber quines restes devaixells encara són visibles al fons marí dela Costa Brava. «De petit la meva mare emva enganxar l’hàbit de la lectura i de sempretambé m’ha agradat el mar i la història», co-menta. Aquest bagatge li ha servit a l’horade fer la recerca: «He llegit molts llibres, desde monografies locals fins a volums sobre laGuerra Civil passant per textos de Josep Pla,perquè la informació és dispersa i en moltscasos incompleta. Per això l’he hagut de com-plementar amb consultes a arxius municipals,al Museu Marítim de Barcelona...».

Després d’aquesta investigació –que no dónaper tancada i que fins i tot ha ampliat a d’al-tres punts de la costa catalana–, Àlex Rocaha comptabilitzat uns 300 vaixells enfonsatsa la Costa Brava, si bé n’hi ha molt pocs delsquals encara en queden restes visitables pelssubmarinistes. Segons ell, els millor conser-vats –i dels quals el DVD en conté animacionsen 3D– són el «Boreas» (enfonsat a Palamósel 1989), el «Marmoler» (l’Escala, 1971); i el«Reggio Messina» (entre l’Escala i l’Estartit,1992). Però els submarinistes que s’ho propo-sin també poden veure les restes, en diferentsestats de conservació, del «Saint Prosper» (Ro-ses, 1939), «Cotentin A-701» (l’Escala, 1963),«Woodside» (Cadaqués, 1884), «Llanishen» (Ca-daqués, 1938), «Melchuca» (Roses, 1968), «Phe-don» (Roses, 1933), «Saint Giorgio» (l’Escala,1915), «Paz de Epalza» (Palafrugell, 1922) i«Trentino» (Sant Feliu de Guíxols, 1915).

NAUFRAGIS A LA COSTA BRAVASeguint les explicacions d’Àlex Roca, en lesproperes línies s’expliquen les circumstànciesen les quals s’han enfonsat alguns vaixellsen diferents punts de la Costa Brava. Hi haenfonsaments accidentals, d’altres provocats

per combats i fins i tot de voluntaris, i estanordenats des dels més antics als més recents.

– Galiota algeriana: El 22 de juny del 1757,un pinc (vaixell mercant) fortament armat,procedent de Mataró, va ser atacat davantde les illes Formigues per una goleta de pi-rates algerians. La batalla entre els dos vai-xells –el primer tenia dotze tripulants, el pa-tró i quatre passatgers, i el segon l’ocupavenun centenar de pirates– va durar unes dueshores, amb descàrrregues de canons i trabucs,fins que un tret de canó disparat des de l’em-barcació catalana li va entrar a l’altra per lapopa, per sota de la línia de flotació, la qualcosa la va acabar enfonsant. Els 45 supervi-vents van ser rescatats a les illes Formigues,alguns molt mal ferits, i 18 d’ells van ser con-finats a la torre del Molí de Vent de Palamós,mentre que els 27 restants eren tancats a latorre de Llafranc. Un temps després van servenuts a Barcelona com a esclaus. La galiotapirata va ser recuperada de l’aigua i exposa-da durant un temps a Calella de Palafrugelli, posteriorment, a Barcelona.

– «Preciosa»: Aquesta fragata que es vaenfonsar el 22 de novembre del 1793 a Llançàformava part d’una força naval espanyola que

havia de col·laborar amb les tropes d’infan-teria per desallotjar els francesos del coll deBanyuls. Juntament amb altres vaixells –«Ga-licia», «Asia», «Galgo», «Muralla», «Santa Rufi-na»...–, la «Preciosa» va salpar de Roses el 20de novembre amb subministraments per al’Exèrcit, establert a Banyuls. Però el tempo-ral que es va desencadenar el 22 de novem-bre davant de les costes de Llançà la va llençarcontra les roques, on va embarrancar. Dosdies després del naufragi, les tropes espa-nyoles van saber que les franceses pretenienespoliar les restes del naufragi i van prepa-rar una emboscada que va resultar exitosa. La«Preciosa» era una fragata de tres pals, 35metres d’eslora, 10 de mànega i 500 tonesde pes. La tripulaven uns 300 homes i anavaarmada amb 34 canons de ferro.

– «Paz de Epalza»: Aquest vapor espanyol,amb matrícula de Bilbao, transportava carbóanglès cap a la localitat italiana de Livornoquan, la nit del 24 de desembre del 1922, vaembarrancar en un escull de les illes Formi-gues, a Llafranc (Palafrugell). L’accident va re-sultar força incomprensible i els rumors deienque la tripulació –formada per 29 persones,cap de les quals no va prendre mal– s’haviaemborratxat mentre celebrava la nit de Nadal.El vaixell, de 3.500 tones, va ser buidat de laseva càrrega, dinamitat i enfonsat. Les sevesrestes (bàsicament l’esquelet) són a uns 17metres de profunditat.

– «Phedon»: Vapor anglès construït a Esto-colm el 1889 que es va enfonsar el 25 de maigdel 1933 al Bau de la Ferrera, a cala Montjoi(Roses). El capità del mercant –que duia ban-dera grega (de Salònica)– va embarrancar-loexpressament i en va dinamitar la sala de mà-quines amb la intenció de cobrar l’assegu-rança, després de no haver pogut vendre lacàrrega que transportava (de mongetes i pi-pes de carbassa, que s’havien fet malbé). Peròno ho va aconseguir perquè es va descobrirla seva maquinació. El vaixell, que havia fetde correu abans de ser destinat a la càrregade mercaderies, tenia una eslora de 89 me-tres, una mànega de 12,27, un calat de 6 i1.888 tones de pes. Als anys 50 va ser des-ballestat –treballs en els quals va morir unsubmarinista– i encara en queden restes –gai-rebé tot el casc– a una profunditat d’entre24 i 30 metres.

– «Manuel»: Era un vaixell mercant matri-culat a València que es va enfonsar a la ba-

18 d’abril de 2004

5 EntrevistaManolo MorenoHa estudiat el republicanisme aFigueres i diu que la ciutat vaser el primer lloc on es vanacordar les vuit hores laborals.

6 i 7 ReportatgeJosep ClaraÉs un dels grans coneixedorsde la història de Girona i a mésl’apassiona fer-ne divulgació,fent classes o publicacions.

8 EntrevistaJosep Thió

9 ReportatgeSimenon i el seu universEl creador del comissariMaigret és homenatjat a Gironaamb dues exposicions i un ciclede conferències a la Universitat.

11 RutesEl jardí Marimurtra

13 GastronomiaLa xocolata

Les causesdels naufragisA la Costa Bravas’han produïtenfonsamentsaccidentals,d’altres percombats i algunsfins i tot han estatprovocats demanera voluntària

SUMARI

1

1

Reportatge


Històries de

naufragisMés de 300 vaixells s’han enfonsat en aigües de la Costa Brava des de principis del segle XIII

fins a l’actualitat; de moltes d’aquestes embarcacions no se’n coneix el nom, ni lescircumstàncies del naufragi, però n’hi ha moltes altres que estan perfectament documentades

TEXT: ALFONS PETIT

dia de Roses la nit del 10 a l’11 de novem-bre del 1936, després de ser atacat pel creuer«Canarias», que s’havia passat al bàndol su-blevat. El «Manuel» –una embarcació de fer-ro amb un pes de 976 tones, 74,61 metresd’eslora i 9,60 de mànega– portava des deMarsella al port de Barcelona aliments i al-tres subministraments per a les tropes repu-blicanes del front de Madrid. Cap a les noude la nit del 10 de novembre, el «Manuel»era a la badia de Roses en plena ruta cap aBarcelona quan va ser interceptat pel «Cana-rias», un creuer de 10.000 tones de pes i 194metres d’eslora, que anava fortament armati que s’acabaria convertint en un autèntic mal-son per a l’armada republicana. El «Manuel»va intentar evitar l’atac fugint cap al port deRoses, però el «Canarias» va començar a dispa-rar, tant contra la coberta com per sota de lalínia de flotació. Els danys que va patir vanprovocar el seu enfonsament i es calculaque va morir més de la meitat de la seva tri-pulació, d’unes quaranta persones. Se supo-sa que les restes del «Manuel» es troben auna profunditat d’entre 95 i 100 metres a 2milles de la Punta Figuera de Roses.

– «Saint Prosper»: La col·lisió contra unamina va enfonsar a la badia de Roses, el 8de març del 1939, aquest mercant de vaporamb bandera francesa que transportava 300tones de petroli d’Algèria al port francès deMarsella. El vaixell –construït en acer l’any1920 a la Gran Bretanya, amb 4.330 tonesde pes, 106 metres d’eslora, 15 de mànega i8,8 de calat– es va veure sorprès per un tem-poral de mistral, i el seu capità, Jules Langlois,va decidir buscar refugi a la badia de Roses.Però no sabia que la zona estava minada aconseqüència de la Guerra Civil espanyola.El «Saint Prosper» va col·lidir contra una mina,l’explosió de la qual en va activar dues més.Les deflagracions van provocar un forat de

grans dimensions al casc del vaixell i l’incendide la càrrega de petroli –les flames es van po-der observar des de la costa durant diverseshores–. Els 27 tripulants de l’embarcació vanmorir –un d’ells va arribar a Roses malferit,però no es va salvar–. Les restes de l’embar-cació, que van ser descobertes l’any 1967,es troben a una profunditat d’entre 35 i 54metres al mig de la badia de Roses.

– «Lake Lugano»: Va ser un dels vaixellsmés bombardejats durant la Guerra Civil es-panyola i va acabar embarrancat a la badiade Palamós i desballestat als anys 50. Cons-truït l’any 1900, podia carregar 3.450 tones,feia 88 metres d’eslora i 14 de mànega. Ambbandera anglesa, durant la Guerra Civil es-panyola es dedicava al contraban, propor-cionant material a les tropes republicanes, perla qual cosa va ser buscat de manera insis-tent per les tropes de Franco, que el van lo-calitzar al port de Palamós l’agost del 1938.El capità es va adonar de la imminència d’unatac i es va endur el Diari de Navegació i lacampana del vaixell (que encara duia lesinicials de «Presjedniick Becher», una anteriordenominació de la nau). Entre el 6 i el 10d’agost, el «Lake Lugano» va ser bombarde-jat reiteradament per diferents avions ita-lians i alemanys, en uns atacs que li van pro-

vocar danys considerables però que no el vanenfonsar. Tot i això, la tripulació va fugir i elvaixell va continuar al port de Palamós finsa principis de l’any 1939 –encara seria objected’alguns altres atacs aeris–, quan per causesque es desconeixen es van trencar els amar-ratges i va embarrancar a la platja. Llavors,un temporal el va acabar traient fora del port,tot i que no es va enfonsar, sinó que es vaquedar encallat amb les roques, prop de l’es-pigó. Per això va ser objecte d’un nou atacde l’aviació alemanya. Un cop acabada laGuerra, l’hivern dels anys 1940-41, un forttemporal el va partir en dos. Als anys 50, lesseves restes van ser definitivament desba-llestades.

– «Cotentin A-701»: Aquest remolcador d’al-tura de la marina de guerra francesa es va en-fonsar a l’Escala (prop de l’illa Mateua, a lapunta dels Cinc Sous) el 8 de setembre del1963. L’embarcació era remolcada des del portde Merskebir (Algèria) fins a França per serdesballestada, però la forta tramuntana vatrencar la corda que l’unia al remolcador i el«Cotentin A-701», que no anava tripulat, vaquedar a la deriva fins que va xocar contrala costa, es va trencar en dos i es va enfon-sar. Després de l’accident, el vaixell, fet d’aceri de 660 tones de pes, va ser objecte de di-versos desballestaments, però avui encarahi ha restes –part de la cadena, l’arbre de l’eixi la base del timó, entre d’altres– a uns vuitmetres de profunditat.

– «Avvenire» («Marmoler»): Aquest vai-xell, enfonsat a l’Escala el 17 de maig del 1971,és un dels que es conserven millor al fonsmarí de la Costa Brava, i per tant hi sovinte-gen els submarinistes. L’embarcació trans-portava marbre de Carrara en plafons d’1 me-tre quadrat, i per això se la coneix popular-

Fotos:1L’enfonsament delvaixell «Llanishen»,l’any 1938 a Cada-qués.

2Un submarinista al’interior de les res-tes del «Boreas», ala badia de Palamós.Foto: Josep Vidal.3El «Cotentin A-701»es va enfonsar al’Escala el 8 de se-tembre del 1963.

Pàgina següent:4, 5 i 6Recreacions virtualsde les restes del«Boreas», l’«Avveni-re» («Marmoler») i el«Reggio Messina»incloses per ÀlexRoca i Kilian Soler ala seva guia virtualde submarinisme dela Costa Brava.7Un fotomuntatgemostra l’indret del’enfonsament delvaixell «Llanishen» ala platja d’Es Caialsde Cadaqués (imat-ge extreta del DVDelaborat per ÀlexRoca i Kilian Soler).8Roca i Soler, envol-tats de peixos, enplena immersió.

Passa a la pàgina 4

2

3

Reportatge


ment com a «Marmoler», tot i que el seu nomera «Avvenire». Mentre feia la ruta de Via Reg-gio (Itàlia) a Barcelona, el vaixell, amb vuittripulants, va xocar contra la costa, entre l’Es-cala i cala Montgó, per culpa d’un temporal,que dificultava la visió. La nau, d’acer, haviaestat construïda a Holanda l’any 1930. Es dedi-cava a l’activitat mercant i feia 47,25 metresd’eslora, 8,34 de mànega, 3,59 de calat, i pe-sava 400 tones. En l’actualitat es troba a unes2 milles de la costa de l’Escala, a una pro-funditat d’entre 38 i 42 metres. Segons ÀlexRoca, «és un dels vaixells millor conservats imanté la seva càrrega intacta, ja que en con-tacte amb l’aigua del mar va perdre el seu va-lor i no se’n va intentar la recuperació».

– «Boreas»: Va ser construït l’any 1939 pera la marina alemanya com a remolcador d’al-tura i trencagels. Durant la Segona GuerraMundial va fer diverses missions amb el nomde «Pellworm». Fabricat en ferro i fusta, amb40 metres d’eslora i 12 de mànega, era unaembarcació molt potent, capaç d’arrossegar296 tones. La marina nord-americana el vaconfiscar l’any 1943 i el 1960 va tornar a Ale-

manya, després que el comprés l’escola d’ar-mes submarines de Wilhemshaven per a lalocalització de torpedes i mines. Va fer aques-tes funcions fins al 1980, quan va ser donatde baixa i venut per ser desballestat. Mal-grat això, el va adquirir una empresa pana-menya, amb la suposada intenció de desti-nar-lo a fer prospeccions petrolieres, peròen realitat l’embarcació, rebatejada com a «Bo-reas» (en grec, Vent del Nord), va ser desti-nada al tràfic de drogues. La policia de dua-nes espanyoles li va seguir la pista durantforça temps i el 1985 el va capturar davant dela costa de Begur, carregat amb 600 quilosd’haixix. Des de llavors, el «Boreas» es va pas-sar tres anys al port de Palamós, a l’esperadel seu desballestament definitiu, fins que el1988 els responsables de dos centres de sub-marinisme de la zona van decidir adquirir-loper enfonsar-lo a La Llosa de Palamós i cre-ar d’aquesta manera un escull artificial. El «Bo-reas» va ser definitivament enfonsat el 23 degener del 1989, i des de llavors s’ha conver-tit en un punt molt visitat per submarinistesde tot el món. Les seves restes són a 30 me-tres de profunditat i, segons Roca, «és un

dels millors vaixells que hi ha a la Costa Bra-va per practicar el submarinisme». Abans d’en-fonsar-lo se li van retirar les estructures quepoguessin ser perilloses per als bussejadors.

– «Reggio Messina»: Era un vaixell de gransdimensions, que s’utilitzava per al transportde trens i de passatgers, i que va ser enfon-sat el 26 de juny del 1992 davant de cap Cas-tell, al nord del port de l’Estartit. Aquest trans-bordador, amb 122 metres de coberta, 17,35metres de mànega i 16,15 metres d’alçada(21,88 afegint-li la xemeneia) pesava aproxi-madament 6.000 tones. Va ser comprat i tras-lladat al port de Barcelona amb la intenció deconvertir-lo en una luxosa sala de festes, peròels treballs que s’hi van fer per condicionar-lo van danyar considerablement la seva es-tructura, i unes fortes pluges el van mig en-fonsar al port de la capital catalana. Llavorses va optar per reflotar-lo i enfonsar-lo a lacosta del Montrgí, però durant el trajecte en-cara es va deteriorar més. Les restes que se’nconserven són a una profunditat d’entre 30 i35 metres, però per culpa del seu mal estatinicial, el seu mal enfonsament i de l’acciódels temporals, es troben en força mal estat.

Ve de la pàgina 3

Àlex Roca i Kilian Soler han comen-çat a comercialitzar aquest any la pri-mera edició de la seva guia interac-tiva de submarinisme a la Costa Bra-va en format DVD, un producteinnovador que ofereix una àmplia in-formació sobre les zones d’immer-sió i els clubs de submarinisme quehi ha al litoral gironí. Com ells ma-teixos expliquen, aquesta guia ésel producte de «més de tres anys defeina, més de 600 immersions, mésde 1.000 hores d’infografia, recercad’informació sobre naufragis a la Cos-ta Brava amb la descoberta de 60nous naufragis, filmacions terrestresi submarines, fotografia terrestre isubmarina, edició de vídeos...».

I és que en el DVD, que es ven al preude vint euros, hi ha dades, mapes, foto-grafies, vídeos, animacions en 3D... I toten sis idiomes (castellà, català, francès,anglès, alemany i holandès), perquè «ho

enfoquem molt al mercat europeu». En l’apartat dedicat a les immersions,

Roca i Soler detallen algunes de les zo-nes de la Costa Brava més destacades pera la pràctica del submarinisme, amb in-

formacions sobre l’indret, indicacionsde recorreguts i profunditats, fotogra-fies o imatges virtuals de la zona... Ellsmateixos han realitzat durant la pre-paració del treball totes les immersionsque proposen, amb la finalitat d’intentarproporcionar la informació més acu-rada possible.

En aquesta guia també hi ha un apar-tat que informa dels clubs de sub-marinisme del litoral gironí, un altre re-latiu als naufragis a la Costa Brava, unaltre amb dades dels municipis cos-taners, i una àmplia guia de la biolo-gia marina de la zona. El DVD el tan-ca una galeria de fotografies subma-rines de Carles Fabrellas, que hacol·laborat en el projecte.

Roca i Soler tenen la intenció d’anar am-pliant anualment els continguts d’aquestDVD, sobre el qual es pot aconseguir mésinformació a la seva pàgina a Internet(www.underwaterguide.com).

Una guia interactiva de submarinisme

En la seva recercade naufragis a laCosta Brava, ÀlexRoca s’ha interessattambé per les infor-macions sobreavions que es vanestavellar o van ha-ver de realitzar ater-ratges forçosos al li-toral gironí. «És untema que no està in-vestigat», assegura,i es mostra disposata fer-ho. A Roses,per exemple, ha tro-bat diversos testimo-nis que comenten lacaiguda a la badiad’avions de la Guer-ra civil i de la Sego-na Guerra Mundial. Ifins i tot es conserva-ria alguna fotografiaque en donaria testi-moni. També ha re-cuperat un text deJoan Romeu que de-talla l’aterratgeforçós d’un bom-barder Stirling brità-nic a Platja d’Aro, lamatinada del 21 denovembre de 1942.L’avió havia partici-pat en una incursióaèria, desd’Anglaterra, contrala fàbrica de la Fiat aTorí (Itàlia). Per pro-blemes tècnics, elcombustible se’ls vaacabar en ple vol detornada, i van haverde fer un aterratged’emergència a laplatja de Platjad’Aro, a pocs metresde la desembocadu-ra del riu Ridaura.Els set tripulants vanser arrestats per laGuàrdia Civil, traslla-dats a Barcelona, onvan ser interrogats, ireclosos prop de Sa-ragossa fins a laseva repatriació, elfebrer del 1943.L’avió va ser desba-llestat a Sabadell.

Avions a laCosta Brava

8

4 5

6 7

El llibre de Manolo Mo-reno estudia uns anysdesatesos pels estudio-

sos. El personal polític repu-blicà a l'Ajuntament de Fi-gueres. Les eleccions muni-cipals durant la Restauració,1877-1923 es complementaamb un CD-Rom amb les fit-xes dels regidors i les esta-dístiques recopilades. More-no destrueix mites i iniciamatèries pel debat.

Què l’ha sorprès del re-publicanisme que ignorés?La diversitat de tendències.Figueres és republicana fe-deral i s'han marginat les al-tres. Potser per desconeixe-ment. Als anys 80 i 90 del se-gle XIX hi ha progressistes,seguidors de líders estatals i,a partir del 1911, sorgeixenles diferències entre federalsnacionalistes, els seguidorsde Pi i Margall i els de Le-rroux, considerats espanyo-listes. I també que s'utilitza-ven sistemes de clientalismeper guanyar les eleccions. Noal mateix nivell que els par-tits monàrquics, però Déun'hi do!

Anticlericalisme, federalisme, una legis-lació social avançada; Figueres és un la-boratori de les Espanyes? Des de l'ajunta-ment es van aconseguir una sèrie de millo-res que, és clar, no sabem si s’haurien assolitsi haguessin guanyat uns altres. És història-fic-ció. Però hi ha una sèrie de millores, des delcobriment de la riera, la construcció de l'es-corxador o la Biblioteca pública, la presó i mi-llores pels treballadors municipals. La prime-ra ciutat on s'acorden les vuit hores laborals,el 1895, és Figueres. Gràcies a Martí Carrerasi per als treballadors municipals. El mateixMartí Carreras va aconseguir aprovar que elprimer de maig fos festiu. Les vuit hores esvan aprovar a l'Estat el 1920!

Per què passa això a Figueres, i en d’altresurbs republicanes, no? Hi ha una conti-nuïtat en la tasca municipal que no es dónaen altres poblacions, com Reus, Rubí o Bar-celona. Des del 1890, la majoria republicanaafavoreix una política diferent a la resta.

Què destacaria del seu treball? Que toca unperíode que passa desapercebut. Sempre es-tem amb la Figueres republicana, però es pas-sa d'Abdó Terrades a la II República. Aquesttreball estudia aquest buit. Està fet a partirde fons documentals de primera mà, compremsa, llibres d'actes (que fins al 1914 nodiuen la tendència del regidor) i expedientsd'eleccions. Fins ara es repetien idees i unaidea repetida mil vegades, al final és llei.

S'equivoca, de vegades, amb la tendènciad'un regidor? No gaire. Quan hi ha una pro-cessó, l'església de Sant Pere convida l'ajun-tament. Es vota i els que ho fan a favor, sóncatòlics, i els que no, republicans. O actesmilitars, com la jura de bandera. Si hi assis-tien, eren més propers a les institucions del'Estat. Una curiositat és el retrat d'Alfons XII,molt de temps sense penjar. Un regidor monàr-

quic deia sempre: «Escolta, que el retrat s'hade penjar». I li contestaven: «Bé, sí; ja el pen-jarem». I, de tant en tant, tornava a treure eltema: «Què passa amb el retrat?» i deien: «Oh,és que no hi ha pressupost!» En canvi, el 1905concedeixen 5.000 pessetes per fer l'estàtuaa Pi i Margall, i en el mateix ple, rebutgenajudar la guàrdia civil per pagar el lloguerdel quarter.

Hi ha el federalisme de Pi i Margall. Peròpenso que França, tan admirada, és un es-tat unitari. És una de les diferències de Figue-res, federal, amb Reus, possibilista. La basesocial d'ambdues és semblant. El professorDuarte ha estudiat el cas de Reus, i crec quela diferència són les relacions de l’elit de Figue-res. A Reus tenien un diputat, Güell, que eramolt amic de Castelar, a Madrid. Què passa?L'amiguisme fa que la majoria a Reus siguipossibilista i catòlica. A Figueres la majoriaés federal i la minoria, possibilista. Per què?Els líders locals es relacionen amb el governde la I República, amb Pi i Margall o Figue-ras. El cap republicà federal de la ciutat, Bo-fill, va ser el secretari del president de la Re-pública. I Totau, ministre d'Hisenda. Per aixòsón federals.

Quin era el prototipus de votant republicà?Fins al 1891, el sufragi és restringit als homesde més de 25 anys i amb nivell econòmic. Finsllavors, voten els benestants. A partir del 1891,el cens augmenta i repercuteix en més votants:són assalariats, jornalers i gent més humil. Mol-ta gent vota republicà. Però cal dir que és unvot entre federals i progressistes i més tard,nacionalistes i federals radicals. Hi ha una granabstenció en el món obrer. I això tenint encompte que a partir del 1907 és obligatorivotar. Penso que és per l'anarcosindicalisme,com indiquen els incidents de la Setmana Trà-gica a la ciutat,en els quals va participar unregidor. Hi ha vot obrer als tallers de pell,foneries, empleats de botigues. De vegades hiha candidats d'aquest sector.

Hi ha un perfil social determinat dels re-gidors? El 95% són benestants, amb diferèn-cies: grans propietaris o rendistes amb me-nestrals i petits propietaris. Hi ha gent d'ofi-cis desapareguts com boters, semolers, estorersi 8 o 9 assalariats. L'alcalde Pujolar tenia 7 o8 dones treballant al seu taller.

Digui'm un problema que no es comentaen l'èxit republicà. No he fet un estudi apro-fundit, però per les actes veus que, segons l'o-posició, hi ha carrers sense llum. Sobretotels Fossos i la zona del pou artesà, del carrerMuralla cap avall. Es va cobrir la Riera, peròva trigar molt. És cert que van fer moltes co-ses, però amb parsimònia. Els radicals, perexemple, estaven en contra del Parc-Bosc, per-què deien que la prioritat era millorar les es-coles. I s'ha d'aclarir que l'ajuntament pateixproblemes econòmics. En això connecta ambel tema dels consums (impost que grava elsproductes), que tot i ser impopular, el defen-sen per mantenir els ingressos.

República federal, mesures socials, la sar-dana, el bressol de Catalunya; l'Empordàés un territori que sap vendre's com a mite?Si preguntes als barcelonins, tothom coneixl'Empordà. És per Dalí i el seu Museu. L'Em-pordà és conegut i reconegut per Dalí. Tam-bé és cert que hi ha hagut principis nascutsaquí que s'han exportat. Però avui poca gentrecorda el republicanisme.

Li sembla que avui a Catalunya hi ha mésrepublicans, federals o independentistes?El president de la Generalitat reivindica Pi iMargall, tot i que, com les figures de Marx oEngels, s'ha d'entendre en el context, i noper imitar-les. En el cas de la llengua, perexemple, fins a la Unió Federal Nacionalistamai no hi havia hagut cap problema. Els plenses feien en català i les actes en castellà. En elcas de la monarquia, si actuen com fins ara,serà difícil una nova república. Però la veigpossible.

Entrevista


MANOLO Moreno Historiador, publica un llibre sobre el republicanisme a Figueres

Si hi un indret on ha arrelat el republicanisme és l'Empordà. L'historiador figuerenc Manolo More-no ha estudiat un període poc conegut: de 1877 a 1923. Rebutja la visió del federalisme com atendència única i creu que la ideologia encara té vigència i pes.

“Hi ha una

granabstenció enel món obrer.I això teninten compteque a partirdel 1907 ésobligatori

votar. Pensoque és perl'anarco-

sindicalisme,com indiquenels incidents

de laSetmana

Tràgica a laciutat, en els

quals vaparticiparun regidor.“

“Figueres és la primera ciutat ons’acorden les 8 hores laborals”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: CONXI MOLONS


J osep Clara i Resplandis és historiador.Ho és per professió (n’ensenya, la in-vestiga i publica obres molt sovint) i

ho és per vocació. En l’arrelament personalal país, a Girona i a les comarques gironi-nes, ha trobat raó i estímul per dedicar-hila seva producció investigadora i divulgati-va. És autor, entre d’altres llibres, d’una im-prescindible Introducció a la Història de Gi-rona, una obra que segurament hauria deser a totes les llars de casa nostra i que araha reeditat (en edició revisada i augmenta-da) l’editorial Curbet Comunicació Gràfica.La mirada de Josep Clara de la ciutat i de lahistòria és rigorosa i crítica i s’allunya sor-tosament dels panegírics habituals. El gruixmés important de la producció escrita de Cla-ra ha estat pensat per al gran públic, perfer conèixer la història i fer-la agradable i útil.Com diu ell mateix, «l’historiador rescatacoses del passat i ajuda les persones a en-tendre el present».

– Els anys al veïnat de Salt (1949-1959):Tot i que va néixer a Girona, Josep Clarava viure els primers deu anys a Salt, i mésconcretament al veïnat de Salt, al carrer dela Indústria: «Un Salt semirural, amb carrerssense asfaltar i futbol al mig del carrer... Al’estiu les màquines de batre eren tota unaatracció i es corria d’un lloc a l’altre perbuscar eres polsoses on es batés i on es fes-sin pallers».

El seu pare era factor a la línia d’Olot aGirona: «Si jo vaig créixer, estudiar i viure,va ser, en bona part, gràcies a l’existència delvell carrilet, que aportà els recursos econò-mics a casa. El pare hi va treballar duranttrenta anys, de 1939 a 1969, i per això tot elque envoltà el funcionament del ferrocarrilem resultà forçosament íntim, entranyable».

Josep Clara va estudiar quatre anys a LaSalle de Salt (l’actual edifici de l’Ajuntament).Els caps de setmana, anava a veure hoqueii futbol a la Coma Cros. Alguna vegada elpare el duia a Vista Alegre a veure el Giro-na de futbol, que llavors militava a SegonaDivisió: «Girona era sinònim de festa: les fi-res, la Devesa, el futbol...». Els viatges entreSalt i Girona es feien amb els autobusos d’en

Genís Berga, a 75 cèntims.– Els anys de Batxillerat (1959-1966):

Justament per no haver de viatjar tant amunti avall, els pares van llogar un pis a Girona,al carrer de les Ballesteries, propietat de Jo-aquim Pla i Cargol. Josep Clara va fer elBatxillerat a l’institut del carrer de la Força.El preparatori d’ingrés el va cursar a la clas-se del Sr. Echevarría a qui més endavant,quan ja feia batxillerat, va continuar veient«a conferència»: «Hi anava de 6 a dos quartsde 8 del vespre. Preparàvem la lliçó del diasegüent, fèiem problemes, etc... Ens pre-guntaven què havia sortit als exàmens i aca l’Echevarría van arribar a tenir una basede dades molt interessant que als estudiantsens anava molt bé».

De l’estada i dels records a l’institut, Jo-sep Clara en va escriure un article al llibreque es va publicar amb motiu del 150è ani-versari de la institució gironina. Diu Claraque l’institut era ple de gent inefable: el se-nyor Florit; el pintoresc senyor Golobardes;el senyor Fermín de Urmeneta, professorde filosofia, sempre ben armat de paraiguai barret; el Sr. Sobrequés; el senyor Bonnín,«un dels millors professors que he tingut»;el Sr. Batlle; el Sr. Ibars, etc... A la placetade l’institut jugava cada migdia «a saco», queera una passió que compartia amb Pere Frei-xas, Joaquim Vidal, etc., «gent que al mig-dia –d’1 a 3– no anava a casa seva i es que-dava a prop de l’institut». Dels estudis en si,Clara mateix confessa que «sense gaire es-forç vaig fer tots els cursos».

L’any 1959 es va aficionar a la pintura dela mà dels pintors de la Copa (passeig de Ca-nalejas). Als deu anys acompanyava LluísBosch-Martí i Ruïz Casas per tot Girona i SantDaniel. L’any 1961 va anar a classes ambIsidre Vicenç i Enric Marquès. Va guanyar al-gun premi de dibuix juvenil i es presentàals concursos de pintura ràpida que a l’es-tiu s’organitzaven a les viles de Tossa, Llançà,Banyoles, etc.: «En aquests anys vaig dibui-xar tot Girona i va ser la manera de conèi-xer i estimar la ciutat».

Una de les aficions que li plaïa més era lad’anar a tocar campanes a la Catedral: «Li

fèiem la feina al campaner Ramió. Tocàveml’Àngelus a les 12, repicàvem per Fires i laPuríssima... Quan brandàvem la Dominicalo l’Assumpta, l’embranzida se’ns enduia capamunt...». D’aquesta època i d’aquell entornreligiós recorda corprès la mort del bisbeCartañá: «Era al juliol de 1963 i vaig entraral Palau a saludar el difunt. De la passejadadel seguici funerari pels carrers de Gironaen tinc fotos». Des de 1962, Josep Clara guar-da fotos de moltes coses i de molts fets deGirona. L’any 1963 treballava al Museu par-roquial de Sant Feliu explicant l’Església alsturistes. Tenia 13 anys.

En els darrers cursos de Batxillerat (4t, 5èi 6è), Clara va entrar en contacte amb elmoviment escolta, a través d’una patrulla quees va formar a la vall de Sant Daniel. Comque la mida de l’escamot no donava per te-nir un agrupament propi, d’entrada el grupes va adscriure a l’AE Joan de Serrallongade Sant Narcís: «Teníem reunió cada setma-na a les escoles de Santa Eugènia». L’anysegüent Mn. Genís va aconseguir dividirl’agrupament de Casa Carles i portar trespatrulles a Sant Daniel, amb la qual cosa esva constituir l’AE Joan XXIII de Sant Da-niel: «Fèiem campaments a Setcases i a Camp-devànol. Quim Nadal i Joan Prat ens ve-nien a donar un cop de mà. Tinc precisa-ment unes fotos d’en Quim a dalt delTorreneules i del Puigmal. Ens dirigien enLluís Balliu, l’Ignasi Pèlach, en Lluís Gil,l’Ignasi Boladeras, etc. Ens dèiem els Es-quirols. En ciclostil, vam editar la revista Fla-ma».

– Formació Universitària i Magisteri(1966-1987): Entre 1966 i 1970 va fer estu-dis de Magisteri, de primer amb un pla i des-prés amb un altre, i d’aquí els quatre anysde durada. Aquí va completar la coneixençadels mestres i professors gironins que ha-via iniciat a l’Institut: Mn. Puigvert, el Sr.Casellas, Viader, Agulló, Mirambell, Mariné,Molleda (de treballs manuals), F.X. Vila (dedibuix), etc. Recorda que al curs 1969-70va fer pràctiques a l’escola de Montjuïc icobrant!: «Cobràvem la meitat del sou d’unmestre, és a dir, 4.500 pessetes».

Dades

Josep Clara i Res-plandis va néixer aGirona, el 12 d’octu-bre de 1949.

Fill de Ricard ClaraDalmau , factor deltren d’Olot i DolorsResplandis Fabre-llas , mestressa decasa i modista.

És fill únic i és sol-ter.

És professord’Història de la Uni-versitat de Girona.

Josep ClaraHistoriador

TEXT: JORDI VILAMITJANA I PUJOL FOTOGRAFIES: DAVID ESTANY

És un dels grans coneixedors de la història de Girona, i a més l’apassiona fer-ne divulgació.

Va compartir aula amb Dausà, Gui-rado, Ponsatí... Era gent bàsicamentde comarques. Un fet paradoxal eraque a Magisteri els nois i les noiesanaven separats i en canvi a l’insti-tut les classes eren mixtes (1r, 2n, 5èi 6è): «L’Institut, potser era l’únic cen-tre amb una llibertat màxima als anys60: tot i que el pati arribava fins alpasseig Arqueològic, la gent arri-bava puntual a les classes; mai nohi vaig veure pujar bandera; les noiesentraven per un costat i els noisper un altre, però ens trobàvem aclasse...».

A Magisteri, va coorganitzar la re-vista Som, la segona que fundava (laprimera fou Flama, de la patrulla es-colta). Era una revista bilingüe enquè «ens deixaven fer sense gairecensura». Clara la feia en bona parta casa i va durar de 1966 a 1970.En aquest mateix context de la prem-sa escrita cal consignar que l’any1967 va entrar en contacte ambPresència i Narcís-Jordi Aragó. L’any1968 ja anava a reunions i l’any 1969ajudava Aragó a compaginar-la. Comés sabut, l’any 1971 va ser tancadaper ordre ministerial a causa d’unespresumptes irregularitats laborals.Justament l’any 1971 Josep Clara vaescriure el primer llibre: Afusella-ment de Ferrandiz i Bellés en tempsde la Restauració.

El curs 1970-71, en acabar els es-tudis de Mestre, va compaginar lapreparació de les oposicions, queva treure de seguida, amb unes breusinterinitats a les escoles de Vila-roja,Montjuïc i Sant Hilari. L’octubred’aquell mateix anys es va matricu-lar al Col·legi Universitari per ferFilosofia i Lletres i alhora es va in-corporar al servei militar a Sant Cli-ment. Adscrit a la 13a Companyia,li van confiar quatre nois sense es-tudis, la qual cosa era tota una pre-monició de la seva caporabilitat. Fouefectivament caporal i caporal pri-mer, a la Companyia de Serveis del’Agrupació Mixta número 4 d’in-fanteria, a la caserna d’Emili Grahit.Va haver de passar un examen i varebre classes del capità Petit i del ca-pità Aldeguer. Es va examinar a laCaserna de Pedralbes de Barcelona.A Girona «feia guàrdies els caps desetmana però durant la setmana tre-ballava a l’oficina dels fulls de ser-vei dels militars i estudiava. No vaigtirar mai cap tret, ni vaig participaren cap maniobra; a voltes deien quetocaven generala, però em busca-ven i no em trobaven...».

En acabar la mili, eludint desti-

nacions de mestre més allunyades de Giro-na, va estar de mestre un dia a Osor, unasetmana a la inspecció i quatre mesos a Bes-canó. Finalment li van donar el Menéndez Pi-dal, ara La Farga, de Salt. De fet en va inau-gurar l’escola. S’hi va estar de 1973 fins alcurs 1983/84. De 1984 a 1987 va ser mestrea l’Escola del Pla de Salt. Al mateix tempsva acabar la carrera de Filosofia i Lletres anantun parell de cops al mes a Bellaterra.

De l’etapa universitària s’enorgulleix d’ha-ver tingut grans professors: Santiago Sobre-qués, Enric Lluch, Modest Prats, Joan Bus-quets, Miquel Oliva, Ruiz Domènech, el pareColoma... tot això a Girona. A la UAB: Car-los M. Rama, Termes, García-Cárcel, QuimNadal, Jordi Maluquer... L’any 1976 va pre-sentar la tesina, que li va dirigir JoaquimNadal, sota el títol: Eleccions i partits polí-tics a Girona: 1868-1873. De 1976 a 1977va fer els cursos de doctorat. La tesi, que vadefensar el desembre de 1982, també la hi vadirigir Joaquim Nadal, sota el títol: El fede-ralisme a les comarques gironines: 1868-1874.

– Escola d’Adults i Universitat de Giro-na (1987-2004): De 1987 a 1994 va treba-llar a l’Escola d’Adults de Girona, de primera Can Gibert del Pla i al col·legi Lorenzanai després a l’estació d’Olot. Paral·lelament ides de 1988 és professor a la Universitat deGirona: de primer com a professor associata l’Escola Universitària del Professorat d’EGBfent classes d’Història de l’Art i també a la Fa-cultat de Lletres; des de 1994, amb dedica-ció plena i finalment des de 1996, com a pro-fessor titular d’Universitat d’Història Con-temporània. Actualment imparteix classesd’Història de Catalunya i d’Arxius i Fonts Do-cumentals.

Com a periodista ha estat col·laboradorde la revista Canigó de Figueres i d’El CorreoCatalán, a les pàgines de Girona. Ha escritmés de 30 llibres i és autor de centenars d’ar-ticles en revistes i diaris. De 1977 a 1998 vaformar part de la redacció de la Revista deGirona.

JOSEP CLARA I LA HISTÒRIA– Què és un historiador? Una persona queté un ofici igual que un altre, com un fuster,com un negociant, com un gestor, com unoficinista... i que d’alguna manera fa un ser-vei a la societat rescatant aquelles coses quesón del passat, però que a la vegada ajudales persones a entendre el present.

– En quin moment descobreix Josep Cla-ra que vol ser historiador? Aquestes co-ses es descobreixen quan es té consciènciadel món que t’envolta. A mi em coincideixamb una etapa en què ja tenia la majoriad’edat, quan feia un tipus d’activitat literàriai d’escriptura, en l’entorn de la formació deMagisteri, fruit també de la curiositat perso-nal, de l’estima per la ciutat i tot allò quem’envolta.

Reportatge


Publicacions

Acaben de sortir ala venda tres llibresde Josep Clara:– «Introducció a laHistòria de Girona»(CCG, Girona, 2004;tercera edició revi-sada i augmentada).– «Història gràficadel tren d’Olot»(CCG, Girona,2004).– «El transpirenenccatalà: Ripoll-Puig-cerdà-la Tor de Que-rol» (Rafael Dalmau,Barcelona, 2004).

Entre d’altres, hapublicat també:– «La primera oposi-ció al franquisme»(Cercle d’EstudisHistòrics i Socials,Girona, 2002).– «El partit únic. LaFalange i el Movi-miento a Girona»(Cercle d’EstudisHistòrics i Socials,Girona, 1999).– «Els protestants»(Diputació de Giro-na i Caixa de Giro-na, Girona, 1994).– «Desaparició i re-torn de la mare deDéu de Núria» (Aba-dia de Montserrat,Barcelona, 1993).– «Els maquis» (Di-putació de Girona iCaixa de Girona, Gi-rona, 1992).– «Girona sota elfranquisme» (Ajun-tament de Girona iDiputació de Girona,Girona, 1991).

Ben literalFRANCO: «Un militar. Potser mal militar, tam-bé, però que tenia unes qualitats per saber mou-re’s i per saber acontentar els sectors que li podiendonar suport. Un dictador que va causar uns es-tralls molt profunds en el teixit social del país».

SUÁREZ: «Suárez va ser un home hàbil que vasaber fer una transformació per capgirar algunescoses del règim anterior. Tenia poca profunditaten l’aspecte polític, però va ser útil en aquell mo-ment. Podia prometre moltes coses i no complir-ne cap, però fou útil».

GONZÁLEZ: «Era una esperança, però, d’algu-na manera, va defraudar en el sentit que no vasaber portar a la pràctica un programa més d’es-querres. I fins i tot amb alguns actes recordava elpassat. El viatge que va fer amb l’Azor és típic d’unpersonatge del passat; no és propi d’una personaque representava una altra cosa. És clar que laseva etapa és molt llarga i es van fer transforma-cions importants en la vida política i social d’aquestpaís. No va saber retirar-se a temps».

AZNAR: «És una persona que ha representataquesta Espanya continuació del franquisme, moltmés que Suárez. Suárez era una persona que vaviure el franquisme per edat, però Aznar, que peredat n’ha viscut al marge, en canvi per l’esperit,sobretot d’aquesta última etapa, ha estat molt ne-fast en tots els sentits. Tot i això, quan no tenia ma-joria absoluta va dur a terme alguns projectesque són molt interessants. Coses que haurien d’ha-ver fet els socialistes. Com per exemple, abolir elservei militar, o abolir el càrrec de governador ci-vil».

PUJOL: «Té l’aspecte d’un pagès que viu a ciu-tat, un home que té un vocabulari molt familiar quepot connectar amb la gent de poble i que a la ve-gada connecta també amb una sèrie de mites ide valors del país. Tot això l’ha fet protagonistad’una llarga etapa, que ha servit perquè molta al-tra gent no pogués surar també en la política ca-talana d’aquests anys».

MARAGALL: «Crec que va ser un bon alcaldede Barcelona. El futur? Veurem si serà també unbon president de la Generalitat. Dependrà molt delssocis que té i del PSOE. En principi té un tarannàforça casolà i a la vegada amb sentit universal».

GIRONA: «És la meva ciutat, el meu marcd’existència. No sabria viure en un altre lloc».

BARCELONA: «És una gran ciutat que té mol-tes possibilitats i en canvi té defectes. És moltmenys humana que una ciutat petita com Girona.En canvi té molts més recursos, hi ha molta mésvida cultural. Però d’això també ens en podembeneficiar la gent que vivim a cent quilòmetres».

CATALUNYA: «És un país petit, molt variat, ambgent molt diversa i amb un territori també molt di-vers i ric. Des del punt de vista polític, és un paísfrustrat».

ESPANYA: «“Una unidad de destino en lo uni-versal”. Això és el que em van ensenyar a mi. Tam-bé d’alguna manera és un país que ha tingut unafrustració: no ha pogut assimilar tots els altrespobles que estan dintre del conjunt peninsular. Ca-talunya no ha pogut anar més enllà, però Espa-nya tampoc no ha pogut ofegar els diversos po-bles que la conformen».

EUROPA: «És un continent, però no és sola-ment l’Europa Occidental. El concepte que jo entinc és molt més ampli. Hi ha moltes “Europes”, desdels Urals fins a l’oceà Atlàntic. Europa no és no-més la part de França, Alemanya, Gran Breta-nya, Espanya..., sinó que hi ha una Europa de l’Estque és molt més variada i molt rica. Europa és unsímbol de la democràcia liberal, però no podemoblidar que Hitler, Mussolini i Franco també ereneuropeus».

ÀFRICA: «És el veí. Curiosament, tot això delsimperis i de les grans civilitzacions té el seu temps.Àfrica va ser dels primers llocs on hi va haver unacivilització, en canvi després tots els imperis s’handestruït. Potser paga les conseqüències de serl’avançada de la civilització, una civilització mino-ritària que paga les conseqüències de no fer arri-bar les transformacions a tot tipus de gent i delcolonianisme».

J osep Thió, enamorat de la tasca de pro-ducció de discos, fa una aposta personalamb el seu primer disc en solitari, Avui

és demà, que presenta divendres a La Miro-na de Salt –el mateix dia també hi actuenEls Pets, que porten el seu nou treball, Agost–.Thió aposta en les seves cançons per un es-til desenfadat i encomanadís, que combina lamúsica disco dels setanta amb l'ortodòxia roc-kera i algun préstec country. El músic giro-ní sap que dins d'un grup exitós hi ha algu-na cosa de perdurable. Lliçons d'un murri.Tocs sonors d'imaginació i melangia. I gui-tarra, guitarra (escolteu l'himne Vent del Nord).

Si avui és demà; on dei-xem el futur? El futur és…no existeix. És il·lusió. Ésallò que t'agradaria que etpassés, però no és res més.No pots estar esperant queel futur et sigui més benig-ne, que et serà millor. L'hasde fer tu amb el teu present.

En el disc hi ha col·labo-radors diversos: des d'unmembre de la banda deManolo García a un mú-sic de jazz. Com explicaal públic el directe quetrobaran el dia 23 a Salt?És una banda de pop-rocka l'ús, ortodoxa. Si cerquesun contrabaixasta, trobaràsun músic de jazz. A Girona,el 80 per cent de músicsprofessionals vénen de laFesta Major o fan casaments.Jo, quan començava, vaigfer 2 anys de música de ball.Trobaran una banda normal:baix, bateria, guitarra, teclat, i jo, guitarra iveu. El repertori és pop-rock. Hi ha un pa-rell de temes que s'acosten a la música dis-co dels setanta, però queden pop-rock. Nodec saber fer música disco dels setanta (riu),que és una música amb baix, bateria; de for-mació tradicional. La música disco d'ara tésamplers, sons disparats... No em desagra-da, però de la mateixa manera que per to-car el violí s'ha de ser un bon violinista, s'hade ser un bon usuari de samplers, per fer-la.Els joves d'ara l'utilitzen, però per mi és unacosa molt nova.

Després d'escriure alguns temes, sentiala necessitat d'interpretar-los? Aquest im-puls hi és sempre. Quan fas una cançó, i lasents teva, t'agrada interpretar-la. I qualse-vol cantant que la canti, la canta un pèl di-ferent. A vegades, gràcies al timbre i la in-terpretació, ho fa millor que tu. Jo, lletresno n'havia fet pràcticament amb Sopa. Eranou per mi. Pensava que en faria menys. Deia:«Si n'has fet tres en quinze anys, i ara n'hasfet quatre en mig any, pots estar content».He escrit més de la meitat de les lletres deldisc. M'hauria agradat fer-les totes, però hi vahaver un moment que estava una mica es-gotat.

Tothom li deu preguntar pels Sopa; quècreu que no hi ha de Sopa de Cabra enaquest disc? No em fa res parlar de Sopade Cabra. M'ha fet com a artista i em consi-dero afortunat d'haver tingut aquesta carre-ra. He tingut el plaer i la sort de tocar enaquest grup. Sense ell, qui seria? No ho sé,és una incògnita. La diferència és treballaramb músics diferents. Cada músic té la sevaforma d'interpretar. També la veu, indubta-blement, i el fet que m'hagi permès incursionsestilístiques, que amb Sopa no vull dir queno les hagués fet, però els temes que estilís-ticament no eren per al grup, ja no els por-tava. I això ha servit per recuperar-ne algun.El gruix del disc està compost l'últim any imig, però hi ha algunes cançons molt per-sonals que he recuperat. El fet de treballar solpermet aquesta llibertat. Els temes més pop-rock els sento molt del meu estil i, per tant,

una continuació lògica de la meva carrera.

Què li aporta la producció de discos? Hiha dos casos diferents, un és quan et pro-dueixes a tu mateix, que et permet fer reali-tat allò que tens al cap. El fet d'haver treba-llat en diverses produccions és un aprenen-tatge. Perquè quan produeixes algú altre, etpassa que en algun moment no entens aque-lla cançó i potser no li dones el que neces-sita. Cada cop que entro en un estudi, aprencalguna cosa. M'agradaria entrar-hi més sovint.Amb Sopa de Cabra vaig aprendre que commenys instruments hi ha en una instrumen-tació, millor. Amb menys instruments, obtensun millor resultat. Hi ha cançons en què hiha cinc o sis guitarres i no les sents. L'idealés una instrumentació senzilla: una o duesguitarres, i això exigeix que la guitarra tin-gui un arranjament que s'aguanti sol.

Té dos temes molt intimistes, només gui-tarra i veu. Cal retornar a la naturalitatper connectar amb la gent? Quan faig lescançons no ho faig pensant en què pensaràel públic. Faig el que a mi em ve de gust, ambla filosofia que si m'agrada agradarà a mésgent. Hi ha una cançó que és una Nana i quanla vaig compondre ja era així. L'altra podriaser una cançó pop amb baix, bateria ... peròquan vaig començar la lletra, vaig pensar quem'agradava, i al final em vaig atrevir a fer-lanomés amb guitarra i veu, per fer-la més crua.La instrumentació pop fa les coses més ba-nals. El rock és el contrari. Si a una cançórock li poso més guitarra i veu, perd la for-talesa que et dóna un baix i una bateria, peròel pop pot estovar una melodia. És una cançóque té molta força. Crec que és un dels mo-ments brillants del disc per la força d'aques-ta instrumentació.

Creu que és repetible el boom de finalsdels 80 de la música catalana? No crec quehagi de tenir els mateixos paràmetres. Abansn’hi havia un de música progressiva. Ara espodria dir que n'hi ha un de música de mes-cla. Existeix, però aquest boom no ha triatel català. Excepte Gertrudis o Dusminguet. Imentre n'hi hagin, voldrà dir que hi ha gent

que es dedica a la música, que es necessitamolta inconsciència! (riu). La seguretat és moltefímera.

Què li ha ensenyat la música? No m'hohe plantejat mai... Que no hi ha cap estilmenyspreable. Allò que feia el rock, de menys-prear la música comercial, no es pot fer. Quanvan sortir les Spice, d'acord, serà un producteelaborat, però al darrere hi ha un artista. Sitriomfen, són bones. Darrere d'OperaciónTriunfo, un muntatge que utilitza un mitjà pú-blic per fer propaganda pròpia, hi ha uns noisamb il·lusió i amb veu. Que s'ha sobredi-mensionat? D'acord. Però no es pot extermi-nar moralment ningú. Amb els anys, he aprèsque tot és defensable. Abba a Anglaterra ésun dels grups més copiats i important.

Ha escrit la lletra d'una cançó que opta-va a participar a Eurovisió. Abans se'l te-nia per un festival caspós; ha canviat o hohem fet nosaltres? Sí, té una mica de cas-pós. Jo en sóc molt fan, però. De petit elveia amb molta il·lusió, cadascú de casa do-nava la seva puntuació. Fèiem les nostres tra-vesses. Va perdre prestigi i, en casar-me i te-nir criatures, m'ho vaig tornar a mirar. Em feiagràcia. Com a autor, veure que 15 o 20 au-tors intenten guanyar amb una sola escolta-da, és curiós. Si és cutre Eurovisió? Depèn,hi ha països que s'ho prenen molt seriosa-ment. Si Irlanda ha guanyat tantes vegades ésperquè ho ha fet. Quan em van preguntar sivolia fer una cançó, em va fer molta gràcia.I cantant en català, a l'època del PP, vaig pen-sar: «Hòstia, una cançó en català a TVE-1!».Però em van avisar amb poc temps i vaigdonar una cançó de la qual no n’estic gairecontent.

Una curiositat... Com va resultar la sevaexperiència en la joieria? Qui t'ho ha ditaixò? (no li revelo les fonts) La meva donaés joiera i jo n'he après per curiositat. Sem-pre m'ha agradat l'artesania. Crec que l'artés una artesania. I dissenyar és agafar i pro-var fins que et surt quelcom que dius: «Mira,això m'agrada». L'artista és ella. Jo no vaig pas-sar d'aprenent, però em va agradar molt

Entrevista


JOSEP Thió Músic, ha publicat el seu primer disc en solitari, «Avui és demà»

El que va ser guitarra dels Sopa de Cabra explica que el so del seu nou grup és pop-rock. Unacontinuació de la mítica banda gironina. Però amb la seva veu i una aposta per la senzillesa ins-trumental i la presència dels sentiments més íntims. Divendres, dia de Sant Jordi, actua a Salt.

“No em fa res

parlar deSopa de

Cabra. M'hafet com a

artista i emconsideroafortunat

d'haver tingutaquesta

carrera. Hetingut el plaer

i la sort detocar en

aquest grup.Sense ell, quiseria? No hosé, és unaincògnita.“

“He après que tot és

defensable”TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIES: DAVID ESTANY

Reportatge


L’univers de Georges Simenon parteix deLieja –on va néixer el 13 de febrer de1903– per estendre’s en un ric món par-

ticular. Per aquest motiu, una fotografia aè-ria d’aquesta ciutat belga travessada pel riuMosa, corresponent a la dècada dels anys 20,vertebra una exposició centrada en les re-ferències vitals i literàries del creador de l’ins-pector Maigret. La Casa de Cultura exhibeixaquesta mostra un any després que s’hagicommemorat el centenari de Simenon, a quila Universitat de Girona dedica un cicle deconferències que comença demà analitzantla seva relació amb les dones –a càrrec del’escriptor francès Jacques Bernard– i s’allar-

garà fins al 10 de maig. «De Lieja al món, Univers Simenon» pro-

posa un viatge per conèixer un home queva publicar infinitat de contes i tres-centesnovel·les –una vuitantena del comissari Mai-gret– amb un tiratge de 500 milions d’exem-plars durant els 84 anys que va viure. Per dura terme el viatge, el visitant té a la seva dis-posició unes velles maletes amb l’essencialde l’obra de Simenon, una de les més pro-lífiques segons avalen les xifres. Els objec-tes s’organitzen al voltant dels vint metresquadrats que ocupa la imatge aèria de la ciu-tat origen de la definició de «cosmopolitaarrelat». Simenon ho deixa clar: «De la prò-

pia ciutat i de la primera infantesa, no hiha manera d’oblidar-se’n. És per això que,a les meves novel·les, es reconeix Lieja, en-cara que les situï a Nantes o a Charleroi»–Le Soir, 1983–; «Atès que el meu ofici és res-tituir el que he absorbit, és evident que a lameva restitució hi ha moltes coses de Lieja»–El patriota il·lustrat.

En els seus inicis, Simenon va treballar coma periodista a la Gaceta de Lieja i va publi-car la seva primera novel·la Au Pont des Ar-ches –amb el pseudònim de Georges Sim–quan tenia 18 anys. El 1922, es va traslladara París on va editar més de mil contes finsal 1936 i, durant els deu anys següents, vapublicar un centenar de novel·les popularsque va signar amb disset pseudònims dife-rents.

L’inspector Maigret va néixer el 1929, quanGeorges Simenon va escriure Pietr le Leton,la primera novel·la d’una llarga sèrie queva interrompre el 1934. Després de cinc anysd’escriure històries protagonitzades per Mai-gret, l’escriptor belga va canviar de registreper explorar les novel·les de caràcter psi-cològic barrejant-hi elements policials. Mai-gret revient, el 1943, va suposar la resurrec-ció del detectiu, que a partir de llavors vatornar a protagonitzar les narracions mésfamoses de Simenon. Durant la Segona Guer-ra Mundial, el creador del comissari Mai-gret va viure als Estats Units i no va tornara Europa fins que va acabar el conflicte.Llavors, Georges Simenon es va establir alcastell d'Échandens, a la vora de Lausana–a Suïssa–, on va morir el 1987.

Les novel·les de Simenon s’han traduït amés de cinquanta idiomes i ha triomfat ales pantalles, tal com ho demostren les 52adaptacions cinematogràfiques i les 211 detelevisives. La popularitat de la seva crea-ció literària no ha de fer pensar que es trac-ta d’una obra senzilla. De fet, experts en laseva producció i professors universitaris as-seguren que recomanar Simenon no és fà-cil perquè el seu llenguatge no ho és enabsolut, ja que es caracteritza per la rique-sa i conté un registre terminològic a vega-des molt tècnic.

Les maletes ofereixen dades sobre aquestsi altres aspectes rellevants de la biografiade Georges Simenon, una informació que escomplementa amb il·lustracions sonores i vi-suals. «De Lieja al món, Univers Simenon»–que es pot visitar fins al 23 d’abril– tansols és un dels elements que integren l’ho-menatge gironí a l’autor belga, sobre el qualla Fundació de la Casa de Cultura, l’Ajunta-ment de Girona, la Diputació i la Universi-tat de Girona han organitzat conferències iexposicions.

ELS SIMENON DE GIRALT MIRACLEA pocs metres de la sala on es concentral’univers de l’escriptor hi ha «Els Simenon deRicard Giralt Miracle», que es poden obser-var en la setantena de portades que va cre-ar aquest barceloní entre finals dels anys40 i principis dels 50. La mostra s’obre ambun escrit dels seus fills, Daniel i Pau, expli-cant que van descobrir una col·lecció for-mada per setanta-dues cobertes de llibres deSimenon a l’arxiu personal del seu pare –l’ex-posició n’inclou seixanta-nou.

En la seva descripció d’aquestes porta-des, asseguren que «concentren la força delcartellisme, els trets de l’expressionisme, lacomposició cubista, el misteri del surrealis-me i la il·lustració sorgida de la publicitat».Les portades dissenyades per Ricard GiraltMiracle (Barcelona, 1911-1994), fetes ambgravats usant la ploma, tintes planes i papersestucats de mínim gramatge, evidencien laprecarietat econòmica de l’època.

Totes les cobertes de les novel·les de Si-menon exposades estan signades per M. Tla-rig, un anagrama que amaga el nom de Ri-card Giralt Miracle. A l’Estat, l’editorial Aymàpublicava les obres de l’autor del comissariMaigret.

Tal com es recorda a l’exposició, el rè-gim franquista va reprimir i inhabilitar pro-fessionalment aquest dissenyador gràfic, tipò-graf i impressor –que va fundar Filograf, Ins-titut d’Art Gràfic el 1947– per haver fet cartellspolítics durant la segona República. GiraltMiracle, que està considerat el pioner deldisseny gràfic a l’Estat, es va dedicar a la cre-ació de cartells, fullets, portades de llibres ia l’elaboració d’edicions de bibliòfil des delsanys 30.

Simenoni el seu universEl creador del comissari Maigret és objecte d’un homenatge a

Girona, on centra dues exposicions a la Casa de Cultura, a mésde protagonitzar un cicle de conferències a la Universitat.

TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIES: DAVID ESTANY

Fotos:1La sala que recull«Els Simenon de Ri-card Giralt Miracle».2La foto aèria de Liejaestà envoltada demaletes amb dadessobre l’escriptor.3La ciutat natal és clauen l’Univers Simenon.4Algunes novel·les,amb Maigret enlloc destacat.

1

2

4

3

Establimentsantics


En Leopol-do PratsLaberti, a

qui deien «Pol-do», i la sevadona Pilar SolerMassoni van ai-xecar un petithotel a la Puntad’en Ramis dePlatja d’Aro, queestava gairebé«penjat» damuntdels penya-se-gats i en un delparatges mésprivilegiats i me-ravellosos del li-toral català. El van batejar com a «Hotel Cos-ta Brava» ja que, quan hi havia llevantades,la fúria de les onades aixecaven l’aigua gai-rebé fins a dalt de tot, a tocar els pins. Aixòva ser el 1929.

Anteriorment, el 1918, el pare d’en Leo-poldo havia comprat el terreny per 900 pes-setes, que va pagar en tres terminis de 300pessetes cada vegada. Aleshores, Platja d’Arono existia com a tal; era un immens sorralenvoltat de pins, d’una bellesa indescripti-ble.

Des de la seva inauguració i fins a l’estiude 1936, l’hotel va funcionar en règim fami-liar. Estava obert tot l’any, principalment elseu restaurant, que tenia molt bona fama,la qual cosa va fer que el petit establimentagafés un prestigi considerable. Llavors, lapensió completa, servei inclòs, costava 12 i15 pessetes. El 1936, es va apujar a 20 pes-setes. Quan va esclatar la Guerra Civil es-panyola, Leopoldo Prats i la seva família vanser obligats a tancar l’hotel i abandonar-loperquè el van convertir en quarter vigia decostes, degut al seu lloc molt estratègic da-munt les platges.

A la postguerra, al maig de 1939, la famí-lia Prats va poder tornar i el seu fill, ManelPrats Soler, que ja tenia divuit anys, va co-mençar a fer tasques de responsabilitat a l’es-tabliment. El primer problema amb què esvan trobar va ser que a l’hotel no hi queda-va ni una porta ni una finestra, ni mobles,ni res de res. Van haver de començar de nou.En un mes ho van tenir tot enllestit i net. Van

tornar a començar sense cap recurs econò-mic, amb només tres habitacions i la cuina.

Als anys següents, les coses van anar mi-llorant. Els Prat van poder aconseguir alguncrèdit i, d’aquesta manera, fer diverses re-formes i ampliacions, cosa que els va per-metre augmentar la clientela i que, amb eltemps, l’establiment anés agafant més pres-tigi.

Leopoldo Prats Laberti i la seva dona, Pi-lar Soler Massoni, van deixar l’establiment enmans del seu fill, Manel Prats i Soler, que elva portar conjuntament amb la seva dona,la seva germana i el marit d’aquesta. Tot esfeia en règim familiar. El 1973, Leopoldo PratsLaberti va ser nomenat per la «Chaîne des Ro-tisseurs» pioner de la hostaleria a Gironaper la seva dedicació professional i el pres-tigi aconseguit. Mentre la família Prats varegir l’establiment s’hi van allotjar les famí-lies de Pasqual Maragall, Josep Trueta i Jo-aquim Nadal –entre d’altres–.

CANVI DE PROPIETARISA partir de 1982, adquireixen l’hotel el ma-trimoni format per Jordi Comas i Carme Hos-pital, que mantenen la mateixa filosofia de

la casa però fan reformes i posen l’establi-ment al dia. Es renoven les habitacions ambnous serveis de bany i les finestres que hihavia es converteixen en balconades ambvistes al mar. Es crea una àrea específica degastronomia, anomenada restaurant «Can Pol-do», el nom popular amb què es reconeixl’establiment.

A llarg de tots aquest anys, la família Co-mas-Hospital ha procurat –i ha aconseguit–,continuar l’esperit hoteler dels Prat, intro-duint algunes innovacions. Durant tots aques-ta anys, a l’hotel s’han celebrat festes comla de la «Sirena de la Costa Brava», la cele-bració dels 75 anys del bateig de la CostaBrava per Ferran Agulló, els «Dimonis de laCosta Brava» i moltes altres activitats lúdi-co-culturals.

També durant aquests anys, per les de-pendències de l’Hotel Costa Brava han pa-sat personatges famosos com Kubala, Gu-tiérrez Mellado, Tom Bradley –alcalde de LosAngeles–, Anna Obregón, Laura del Sol, PacoRabal, el mag Xevi, Modest Cuixart, JoaquimNadal, Pasqual Maragall, Marta Ferrusola, Ma-nolo Muntanyola, Joan Abras, Sílvia Marsó imolt d’altres.

Hotel Costa BravaCastell-Platja d’Aro

L’establiment de Castell-Platja d’Aro va ser un dels primers dellitoral gironí i ara celebra els seus «primers» setanta-cinc anys

d’existència; és un dels hotels de més solera de la Costa Brava.

Història

Els privilegiatsterrenys on s’ai-xeca l’hotel esvan comprar el1918 per 900pessetes. L’es-tabliment es vamuntar el 1929.Era un petit ho-tel i restaurant.Durant la Guer-ra Civil, es vaclausurar i des-prés va conti-nuar amb moltsd’esforços per-què havia que-dat desmante-llat. L’any 1983,la família Co-mas el va ad-quirir a la Prats.Els compradorshan seguit ambel mateix esperitde sempre.

Origen1929.FundadorsLeopoldo PratsLaberti i PilarSoler Massoni.PropietarisactualsJordi Comas iCarme Hospital.TreballadorsAbans era derègim familiar,ara en té 20.ActivitatHotel irestaurant.

TEXT I FOTOGRAFIES: JOSEP MARIA BARTOMEU

Els jardins botànics poden ser el fil con-ductor d’una altra de les múltiples ru-tes possibles a la Costa Brava, on n’exis-

teixen quatre: dos d’ells a Blanes –el Mari-murtra i el Pinya de Rosa–, un tercer a Lloretde Mar –els de Santa Clotilde– i un altre aCalella de Palafrugell –a Cap Roig–. El jardíbotànic Marimurtra pot ser el punt de parti-da d’aquest recorregut, per al que és reco-manable destinar diverses hores de visita pera cada jardí. Aquells que decideixin anar-hii optin per una visita guiada, caldrà que lareservin prèviament. L’alta afluència de per-sones al recinte fa necessària la previsió, jaque uns 300.000 visitants recorren aquestsjardins de Blanes cada any. El Marimurtraha obert la temporada de visites diàries de9 del matí a 6 de la tarda aquest mateix mes,que s’allargarà fins el 30 d’octubre.

Els espais on es troben els jardins botà-nics de la Costa Brava posseeixen una be-llesa espectacular i, sovint, tenen forma debalcó sobre el mar. En tots es barregen plan-tes típicament mediterrànies amb exemplarsexòtics provinents dels tròpics. Tal com des-taca el Patronat de Turisme Costa Brava Gi-rona en la seva selecció dels vint-i-cinc prin-cipals atractius de les comarques gironines,la seva situació enlairada respecte el mar per-met al visitant «albirar paisatges impressio-nants formats pel contrast entre l'aigua, el celi les esquerpes roques contra les que s'es-tavellen les onades»

ESPÈCIES DELS CINC CONTINENTSEl jardí Marimurtra de Blanes és a la ves-sant sud-est de la muntanya de Sant Joan, so-bre els penya-segats, i en els seus dominises cultiven unes 4.000 espècies provinentsdels cinc continents, algunes en vies d’ex-tinció. Totes aquestes plantes són interes-sants per a l'estudi, l'ensenyament i la in-vestigació botànica, però sense oblidar elsimple gaudi estètic. Els terrenys tenen unaextensió de gairebé 15 hectàrees –amb 5obertes al públic– que va adquirir el funda-dor del jardí botànic, el científic Karl Faust.El jardí botànic Marimurtra es va començara construir-se durant l'any 1920, encara quela Fundació privada sense ànim de lucre KarlFaust no es va crear fins poc abans de la sevamort, el 1951. Entre els patrons inicials d'a-questa fundació estava el botànic català PiusFont i Quer, que era amic personal i conse-ller del científic alemany durant l'època deconstrucció dels jardins i de l’Estació Inter-nacional de Biologia Mediterrània –creadaanys després de la obertura del recinte–.

Les característiques més notables d’aquestjardí botànic de Blanes són les seves col·lec-cions de cactàcees i altres plantes procedentsde les regions àrides d'Àfrica del Sud i Amè-rica central. A l’àrea anomenada pèrgola, tam-bés es pot contemplar un grup de plantessubtropicals de grans dimensions i exu-berància; seguides de col·leccions de pal-meres, eucaliptus, xiprers i araucàries, a mésd’una gran varietat d'arbusts i plantes viva-ces oriündes de tots els continents i pertan-yents a nombroses famílies botàniques. Elconjunt de totes aquestes espècies dóna unavisió global de la diversitat del món de lesplantes vasculars.

Dins el Marimurtra crida l’atenció un es-tany d'aigua dolça que acull la col·lecció deplantes aquàtiques. Així, aquest jardí botà-nic no aplega només plantes i arbres autòc-tones, sinó també espècies vegetals d’arreudel món, com ara palmeres de Xile, bambús,o arbres característics d’Àfrica i Mèxic.

Durant els últims temps, s’han creat i sen-yalitzat diverses seccions dels jardins ambla finalitat exclusiva d'augmentar el valordidàctic dels jardins. Entre aquestes, desta-quen una agrupació de plantes exòtiques,aromàtiques o medicinals, entre d’altres; unademostració de les lleis mendelianes de l'-herència, exemples de convergència mor-

fològica, un recinte per concentrar espèciesde la flora regional i una col·lecció de fal-gueres de les muntanyes de Catalunya. Com-plementa aquestes sèries de plantes vives unreduït herbari, una selecció de llavors, unabiblioteca especialitzada, un hivernacle,camps d'experimentació i una estació me-tereològica.

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 18d’abril de 2004

Un balcó al marBlanes disposa de dos dels quatre jardins botànics que hi ha a la

Costa Brava; el Marimurtra, fundat als anys 20, n’és un.

La ruta dels jardins botànics (I)

Telèfons iadrecesd’interès

– Ajuntamentde Blanes :www.blanes.net/oiapdocs.nsf/idoc/tur.jardinsc972 37 93 00

– CentreExcursionista:www.ceblanes.net/modules.php?name=Jardins

– Jardí BotànicMar i Murtra ,Estació interna-cinal de biologiamediterrània.Passeig KarlFaust, 10.Blanes.www.jbotanicma-rimurtra.org972 33 08 26

Espai privilegiat. Els jardins botànics Marimurtra es troben dalt dels penya-segats de la vessant sud-est de lamuntanya de Sant Joan, de Blanes. Foto: Fons del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona.

L ’elecció del vi o els vins que han d'acompanyarun menú-degustació és un assumpte que ofereix

algunes dificultats; segurament l'ideal és seleccio-nar un vi per a cada plat, però per poc que s'allarguila llista d'aquests l’esforç pot sortir caríssim. Unmenú-degustació sol incloure uns primers plats lleu-gers, en els quals acostumen a aparèixer algunsmol·luscos o crustacis cuinats, normalment amb ele-ments vegetals; d'algun temps ençà fa acte de presèn-cia algun plat amb l’ou com a protagonista; desprésve alguna cosa de peix i, finalment, la carn, sensecomptar els aperitius i les postres. Complicat, so-bretot quan els comensals són només dos.

No ha quallat la fàcil solució –per al comensal–de servir els vins per copes. Així que la cosa mésconvenient és elegir un o, com a molt, dos vins quepuguin afrontar amb èxit els reptes que plantegenaquests menús que abans anomenàvem «llargs iestrets». Fa uns dies, vam trobar un camí que re-sulta molt prometedor: es tracta de canviar la tem-peratura del vi, anant de menys a més, en comp-tes de canviar de vi. Lògicament, cal triar el vi ambcura. I no sempre es pot comptar amb l'ajuda delsommelier; en general, semblen més disposats aaconsellar maridatges concrets que a trobar un vique, sense aparellar-se monogàmicament amb capdels plats, resulti un bon amic per a tots.

Perquè sí que és molt més fàcil aconsellar unespumós per a l’aperitiu, un blanc per als plats demarisc o peix i un negre per a la carn, a més delcorresponent vi per a les postres. Passa, a més, queaquest tipus de menús de sis o vuit plats noméses presenten amb carn de quadrúpede o bípedeamb plomes, el que fa que canviar de vi per a unsol plat resulti fins i tot més dissuasori.

Bé, a Arzak busquem la solució abans apunta-da. El seu sommelier ens va oferir un magnífic i vellblanc borgonyó, un Chassagne Montrachet del Do-maine Larue... de 1996. Aquests grans blancs de laBorgonya tenen un caràcter, una potència, queenvejarien molts negres.

Mariano, l'excel·lent sommelier del temple gas-tronòmic del Alto de Miracruz donostiarra, ensva comentar que com que el vi ja venia fred noel posaria en la clàsssica galleda amb aigua i glaçonsde gel. Hi vam estar d'acord i vam començar la de-gustació. Bé, fresc, més que fred, va respondre da-vant dels primers plats que anaven des d'una os-tra temperada «en cel·lofana» fins a dues prepara-cions diferents de carrabiners, amb intermedi d'unou amb salsa de xipirons. Ja a uns 14 graus, varesultar perfecte tant per al rap amb sopa d'all d'uncomensal com per al llenguado embolicat en lesseves pells de l'altre. I quan va arribar la carn, unexquisit ànec a les aromes, el vi estava al voltantels 16 graus i la va acompanyar perfectament. Ungran menú... i un gran vi.

Un gran vi, que en anar canviant de tempera-tura va canviant ell mateix, descobrint nous mati-sos, noves facetes... És clar, diran alguns; amb unvi així ja es pot. Doncs sí, per descomptat: els gransblancs borgonyons són una meravella.

Però és que l'endemà repetim la jugada, queno el vi, en un altre santuari guipuscoà: el Zube-roa, d’Hilario Arbelaitz. Allà triem un negre, l'ex-cel·lent Finca Sandoval del 2002, que elabora aLa Manchuela el nostre amic i col·lega Víctor dela Serna. Fresc al principi; a temperatura «de ne-gre», al final.

Potser no va ser la millor elecció per a la geléede caviar amb crema de coliflor, que sempre agra-eix un bon xampany; però a partir d'aquí... va fun-cionar. Va funcionar amb els espàrrecs verds ros-tits amb caramel de crustacis; amb el que Hilarioanomena «la bella i la bèstia», un escamarlà em-bolicat en pasta cruixent acompanyat d'un milfu-lles de patata, trufa i peus de porc; amb la tarta-leta de carxofes i vieires; amb el llamàntol ambxipirons... Ja estava a uns 15 graus a l'arribar elrap, i a algun més quan tanquem el menú, uncomensal amb colom rostit i un altre amb por-cell. Un altre menú inoblidable.

D’un atractiu color de fusta decirerer i notes de teula pel

seu procés de solatge en bótes.Aroma potent, amb lleugeresnotes de fusta, vainilla i fruitssecs. En boca és voluminós, em-bolcallador, fresc i amb un tocfinal de la solatge des del 1998.Elaborat amb lledoner negre illedoner roig, varietats típiquesde l’Empordà. Presentat en am-polla singular i amb etiqueta dedisseny, obra de Mariscal. Moltadequat per a postres, fruitssecs, galetes i panellets.

El celler elaborador és el Plad’en Satlle, s.l., propietat de lafamília Espelt, viticultors del’Empordà. És un celler inde-pendent situat a Vilajuïga, a laDO Empordà-Costa Brava, ambunes instal.lacions d’elaboraciói criança modernes i eficients,considerades modèliques a lacomarca.

Mateix vi, temperatura diferentAiram

CAIUS APICIUS GASTRòNOM

El vi12 DominicalDiumenge 18d’abril de 2004

Garnatxade l’Empordà

AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Major, 22 - 17257 Gualta (Baix Empordà - Girona) - Tel. 972 75 83 03

LOCAL CLIMATITZAT - PÀRQUING PRIVAT- TANCAT ELS DILLUNS

Cuina d’autor • Cocina de autor • Cuisine d’auteur • Author cuisine

Gastronomia


La xocolata fou, durant un temps, un pla-er prohibit, un pecat... fins que els ma-teixos prohibidors la van tastar i es van

adonar que era millor degustar-la que con-demnar-la a l'infern. Amb la recent publica-ció de nou material sobre el baró de Maldà,la xocolata –gran plaer dels segles XVIII i XIXi, alhora, gran pecat eclesiàstic– ens sugge-reix uns temps en què les hores transcor-rien entre xicra i xicra. I un temps en quèles dames de la noblesa es feien perdonar elsseus pecats fent xantatge als confessors por-tant-los una xicra de xocolata fumejant a l’es-glésia. Altrament, a Dalí li encantaven els palsamb una picada de xocolata.

Aquesta llaminadura, aliment i beguda al-hora, és com una paràbola d'Europa: va es-prémer el plaer i el goig de la més cruel aven-tura colonial. «Descoberta» pels espanyols,que la varen posar de moda com a begudadurant el període barroc, foren suïssos, bel-gues o holandesos els que, finalment, s'hanemportat el mèrit del producte, investiganti oferint les millors propostes i qualitats. I fo-ren també els «suïssos» d'Espanya, els cata-lans, els qui primer li tragueren un rendimentindustrial, ja que la primera fàbrica de laPenínsula s'instal·là a Barcelona. Seguits, des-prés, pels bascos –recordem el museu de To-losa– i, més llunyanament, per valencians icastellans. Catalunya té una excel·lent amis-tat històrica amb la xocolata. El baró de Maldà,Rafael d’Amat, autor setcentista del preciósdietari biogràfic Calaix de sastre, ens contales festes aristocràtiques fetes amb el pre-text de prendre aquesta beguda.

D'altra banda, és sorprenent com la nos-tra cuina popular ha sabut incorporar la xo-colata a la tradicional picada, donant cos iaroma a ingredients tan diversos com la lle-bre, el calamars o la llagosta, com un reflexde la solemne cuina conventual mexicana,país que amb el mole ha creat una de les sal-ses més sumptuoses fetes amb el «xocoalt»que ens llegaren els asteques. Aquests ja ela-boraven una beguda sagrada i tonificant ambels grans de cacau. Moctezuma en va con-vidar Hernan Cortés, qui en va portar a Es-panya. Aquí s’hi va incorporar sucre i, pos-teriorment, vainilla, canyella, etc.

Tot un capítol de la nostra memòria vi-sual i palatal va íntimament lligat a la xoco-lata infantil, es digui també «xicolata» –Cata-lunya Nord, Empordà–, «xocolati» –Menorca–«xocolat» i «xocolate» –País Valencià– o «xa-colata». Mitja presa constituïa el vigorós «ma-tar el cuc» –desdejuni– de la gent treballa-dora, sovint acompanyat d'una copeta d'ai-guardent o «barreja». Per als nens, era el saberenar quotidià, amb pa, el premi a l'ha-ver fer bondat –«xocolatina»– o , simplement,la festa: encara avui, les xocolatades consti-tueixen una veritable celebració.

La xocolata, a més, forma part de la nos-tra memòria infantil visual: els cèlebres «cro-mos», que ara són una delícia recercada pelscol·leccionistes, ens formaren en els països,les meravelles del món, els grans invents,en la cuina o en la història de l'art i de la cul-tura.

Durant els temps espessos, la xocolata tam-bé fou espessa, però no de qualitat sinó peringredients espuris i, sobretot, per l'obliga-torietat d'utilitzar cacaus procedents de les«plazas africanas». Era els temps en què ni lesprestigioses marques europees fabricadesaquí no eren iguals que quan sortíem a fora.

Això, però, s'ha acabat. Ara, els nostresfabricants estan en igualtat de condicions. Al-guns han estat absorbits per empreses mul-tinacionals, que han canviat noms i tot o al-ternen marques tradicionals amb les de fora.D'altres s'han reciclat a temps i competeixen,en sectors de mercat concret, amb les mul-tinacionals i, fins i tot, les ha obligat a ela-borar nous productes, com els torrons. El se-gur és que encara avui el fruit sagrat de laplanta del cacau té una presència rellevanten les nostres vides. Actualment, la xocola-ta viu una edat d’or. S’han introduït novesqualitats, s’ha valoritzat el gust per la xoco-lata pura, amb un alt contingut de cacau –Valr-

hona, Cadbury, Lindt i tantes altres, senseoblidar la valenciana Valor o la banyolinaTorras, que fan unes xocolates fantàstiques,a més de derivats com cacau, galetes, etc–.La xocolata, a més, ha entrat amb tots els ho-nors en la pastisseria dels restaurants, delsmés tradicionals als més creatius. De la co-neguda mousse de xocolata, hem passat ala seva presència en tota mena de dolços ipostres a base de cremes, caramels, galetes,pastissos, fruites fresques o seques. El ca-cau amarg, la xocolata blanca, les xocolatesamb espècies, amb oli d’oliva ens portenun món de delícies inoblidables. Les pastis-series també rivalitzen a oferir elaboracionstan tradicionals com modernes: braços, crois-sants, pastissos, fins a la tarta Sacher creadaper un famós pastisser vienès. I, per des-comptat, hi ha l’immens món dels bombons,a Girona dignament representat per la casaolotina Gluki i, més recentment, per CacaoSampaka –ja també a Barcelona.

El pecat La xocolata ha estat un producte prohibit, considerat gairebé

pecaminós, durant molts anys; un veritable plaer per al paladar.

Als Països Cata-lans hi ha diver-ses ciutats famo-ses per les sevesgaletes o pastesseques. A Figue-res –on es va or-ganitzar l’exposi-ció Visca la Ga-leta! al Museu delJoguet– se’n fand’exquisides. Espresenten amb lamarca «Especia-litats de Figue-res» i normal-ment envasadesen unes caracte-rístiques capsesde plàstic trans-parent. És unapetita indústriafamiliar fundadael 1885 al carrerde Sant Pere i,més tard, traslla-dada amb el nomd’«Horno la Bar-celoneta», delcarrer figuerencd’aquest nom. El1939, es va obriruna nova botigaal carrer de laMuralla, on hi hala seu social ara.Són exquisits elstradicionals bo-rregos fullats, elsclàssics borre-gos amb matafa-luga, els popu-lars carquinyolis,els apreciatsametllats, els co-cos, les rosqui-lles –similars ales de la Cata-lunya Nord–, lesgaletes corba-des, les moder-nistes, els trian-gles, els llacets,les ulleres. Lesprimeres matè-ries són farina,margarina vege-tal, ous, sucre,avellanes, pin-yons i diversesessències i per-fums naturals.Tradicionalment,també elabora-ven unes exqui-sides pastesamb pinyons

Galetesde Figueres

Aquest deliciós pastís, que alguns ano-menen bescuit tot i que aquest mot,en sentit estricte, és una galeta de pa

cuita per segona vegada o un pa de motlleassecat i torrat. De fet, la preparació baseés una mena de pa de pessic –contret ales Balears–.

ElaboracióPa de pessic: deixateu els rovells dels ousamb el sucre i la vainilla fins que quedin benesponjats i llavors hi afegiu la farina i les tresclares batudes a punt fort. Aboqueu aquestpreparat en un motlle rodó prèviament un-tat amb mantega i empolsat amb farina. Feu-ho coure a forn moderat de 30 a 35 minuts.Un cop llest bolqueu-ho sobre la reixeta per-què es refredi.Crema de xocolata: en un cassó al bany ma-ria feu estovar la xocolata si és de pastillao poseu-hi directament el cacau, i hi afegiu

el rovell d'ou, la vainilla i a continuació lamantega i el sucre, barrejant amb suavitattots els ingredients. La crema es qualla deseguida.Farcit i decoració: Talleu el pastís al travésen dues parts, unteu-les pel seu interior amb

la crema de xocolata i ajunteu-les tornantel bescuit a la seva primitiva forma. Cobriu-lo arreu, per sobre i els costats, amb unacapa de crema de xocolata, tot distribuint-la amb l' ajut d'un ganivet. Reserveu unamica de crema per a la decoració; afegint-hi el midó; suficient a fi que tingui més con-sistència i introduïu-ho una estona a la ne-vera per tal que s'endureixi una mica. Tot se-guit ho posareu a la mànega de broquetarrissat i formareu unes rosasses per a ador-nar la superfície del pastís. Amb les amet-lles torrades empolsareu tot el lateral.

NotesCom més bona sigui la xocolata, més boserà el pastís. Aquesta també es pot fer fon-dre al microones, un bon auxiliar. Podeuvariar la decoració i podeu susbtituir lesametlles per avellanes, fruita confitada, etcè-tera.

Ingredients

● Base del pastíso bescuit: 3 ous,mig got de sucrefi, un pensamentde vainilla, miggot de farina pas-sada pel sedàs,mantega i farinaper al motlle.● Farcit i decora-

ció. Crema de xo-colata: 70 gramsde xocolata enpastilla o cacau,1 rovell d’ou.● Mitja culleradade vainilla en pols● 100 grams demantega● Ametlles torra-des, en la quanti-tat que admeti

Pastís de xocolataLa recepta

JaumeFàbrega

Si no haguessin existit en el passat re-cent filatelistes de debò com Enric Car-doner, molt possiblement la «mare» dels

col·leccionismes populars ja hauria desapa-regut; amb tot, bona part del comerç espe-cialitzat, alguns estaments associatius i fede-ratius, i en primer lloc l’administració postal,ja fa temps que han donat el cop de gràcia aun esbarjo que ha proporcionat durant mésde segle i mig cultura i entreteniment a mi-lions de persones arreu del món.

Enric Cardoner i Soler, de Sant Feliu de Guí-xols, reflecteix aquella devoció gairebé ances-tral pel segell usat, per la filatèlia circulada,per la història postal; en definitiva, per la veri-table essència d’aquest diguem-ne passatemps.Cardoner és des de la seva creació una deles ànimes de l’Associació Filatèlica i de Col·lec-cionisme ganxona, anteriorment delegació dela Societat Filatèlica Gironina. Ha exercit dedirectiu en diverses tasques, fins i tot en lapresidència, però amb un tarannà provoca-dorament senzill i honrat; un clar exemple pera directius d’altres entitats.

Com a col·leccionista nat que és, Enric Car-doner conrea diverses branques de la filatè-lia, tot i que prima per sobre de tot l’efecteusat, amb alguns estudis inclosos sobre segellclàssic, repetidament guardonats en expo-sicions; d’altra banda, i segurament per ha-ver treballat tota la vida en el món de la ma-nufacturació del suro, dedica una part del seutemps de lleure –actualment ampliat arrande la recent jubilació– a les xapes de cava,material del qual compta amb una notablecol·lecció. A Sant Feliu de Guíxols ja han or-ganitzat alguna trobada especial sobre el tema,a més de donar-li un bon tractament en l’ex-posició anual i en el seu bulletí.

Quan comentem –i enyorem– amb Cardo-ner les excel·lències del segell usat, ell ma-teix recorda que des del primer dia, a primersdel 1840 a Anglaterra, ja va començar elcol·leccionisme de segells, i bàsicament delsexemplars circulats. L’any 1841 va aparèixerel primer anunci, al diari londinenc The Ti-mes, sol·licitant segells obliterats, mentre quel’any 1863 se n’editaria el primer catàleg, pu-blicat a París pel comerciant belga Moëns.Des de l’inici del col·leccionisme filatèlic,aquest s’orientà preferentment vers el segellobliterat, mentre que al cap de força anys algúcomençaria a guardar-ne en estat nou, sen-se circular. N’hi ha prou de recordar les mag-nífiques col·leccions del segle XIX, i primersdel XX, algunes de les quals encara es po-den seguir a les subhastes especialitzades,amb una immensa majoria del seu fons com-post per segell usat. En les darreres dècadesaquest varietat ha decaigut aclaparadoramentper diversos motius –al marge de les malespràctiques per part dels estaments més in-colucrats– que re-passa Enric Cardo-ner: «Reconec queper practicar aquestcol·leccionisme ésnecesari tenir temps,una gran dosi de pa-ciència, i un cert bongust davant l’elecciódels exemplars i lapresentació dels tre-balls; si disposem detot això, ja tenim elsingredients necessa-ris per iniciar la based’una prometedora,encisadora i ricacol·lecció de segellsusats».

Sobre la dificultat per obtenir exemplars cir-culats, reconeix que «moltes vegades la recercano es fàcil, i per això es poden fer servir di-versos sistemes com l’intercanvi amb cor-responsals, ja siguin nacionals o estrangers,o bé comprar en mercats com el de la plaçaReial de Barcelona, o als escassos comerciantsque encara es dediquen a la venda d’aquesttipus de segells. La recepció de la tramesa d’un

corresponsal sempre és esperada amb il·lusió,i ens pot facilitar una satisfacció difícil d’ex-plicar; potser en aquesta carta només hi tro-barem 10 o 15 peces que ens faltaven, peròaquest fet ens representarà 10 o 15 satisfac-cions en poder omplir el mateix nombre decaselles buides a l’àlbum, i de vegades fins itot completar alguna sèrie. Es tracta d’unarecerca lenta, que com diem requereix pa-ciència, ja que sovient segells d’escàs valor

econòmic es fan molt difícils de trobar, i enaquesta situació radica el principal al·licient».

Passatemps i cultura general aporten espe-cialment els segells usats; n’hi ha que per si-tuar-se i conèixer més a fons determinats fetsreflectits en els timbres postals recorren aenciclopèdies i d’altres obres de consulta, quea l’hora de la creació de col·leccions temàti-ques han arribat en alguns casos a convertir-se en vertaderes tesines i tractats erudits.

Col.leccionisme


FOTOGRAFIES: MARC MARTÍ

XavierRomero

Enric CardonerLes essències del segell usat

FILATELIA - NUMISMÀTICA

Argenteria, 17 - 17004 GIRONA - www.ordonez.info - Tel./Fax 972 20 62 45 - E-mail: [email protected]

L es dades de l’Organització Mundial dela Salut que avançàvem la setmana pas-sada diuen que l'any 2000 van morir

aproximadament 1.260.000 persones al mónper lesions patides en accidents de trànsit,que són causa del 2,2% de la mortalitat almón i responsables del 25% del total de lesmorts produïdes per lesions. Són els acci-dents la causa de gairebé el 3% del total demorts i discapacitats. L’alcohol té una in-fluència decisiva en molts d’aquests acci-dents. Totes aquestes dades haurien de ferreflexionar: És per reflexionar: en un any,1.200.000 morts. És a dir, 3.500 cada dia. Enl’estona que porta llegint, cinc morts!

NO A L’ALCOHOLMentre es debat si convé o no reduir la taxad'alcoholèmia permesa, el que és cert és queindependentment de la situació legal, unamica d'alcohol, encara que sigui poc, potalterar la manera de conduir. I per tant pot–a més de causar son– augmentar les possi-bilitats d'un accident. Per les estadístiques sesap, per exemple, que el 60% dels conduc-tors morts en accident havien consumit al-cohol. I que en més de la meitat de tots elsaccidents de trànsit hi és present l'alcohol.Amb la taxa de 0,5 d'alcoholèmia –alcoholen sang–, el risc d'accident es duplica. Peraixò molts països insisteixen que l'alcohol hade ser incompatible amb la conducció i ad-voquen perquè el limiti legal s'estableixi enel 0%. L'alcohol fins i tot en baixes dosis

disminueix capacitats i aptituds i atorga unexcés de confiança que és un dels factorsde risc a considerar. El temps que transco-rre entre que el conductor percep l'estímuli reacciona és molt superior de seguida ques'ha provat una gota d'alcohol.

Per si no n'hi hagués prou, i encara queno se’n sol parlar, hi ha una reducció nota-ble del camp visual. Si la visió normal de l’ullhumà és de gairebé 180 graus, el consumd’alcohol va fent disminuir l’angle com si fosun vano que es va tancant segons la taxa d'al-cohol. I s'alteren el sentit de les distàncies iel de les velocitats.

A més, el risc d'accident augmenta en pro-porcions molt superiors al grau d'alcoholè-mia. Si amb 0,5 es duplica, amb 0,8 el perilles multiplica per cinc. Però si s'arriba a l'1,2el risc es multiplica per dotze i per 25 si s'a-rriba a l'1,5. Qui arriba a 2 en grau d'alco-holèmia multiplica el risc de patir o provo-car un accident per 60. En altres paraules: unindividu que es posi al volant després d'ha-ver pres quatre copes de conyac té seixan-ta vegades més de probabilitats de tenir unaccident que el que no ha begut.

Els doctors F. J. Álvarez, R. Prada i M. C.del Río, del grup d'alcohol i drogues delDepartament de de Farmacologia de la Uni-versitat de Valladolid, assenyalaven algunesde les falses creences que hi ha sobre l'al-cohol i la conducció:

– «No hi ha perill si estic per sota dellímit legal»: És absolutament fals. El 0,5 no

es basa en cap evidència científica.– «Si dos bevem el mateix, tindrem la

mateixa alcoholèmia»: Fals. L'alcoholè-mia depèn de molts factors, no només dela beguda que s'ingereix.

– «L'alcohol consumit amb el menjarno s'absorbeix»: Fals. Beure quan es men-ja endarrereix l'absorció, es fa més lenta, peròs'absorbeix. És molt més ràpid l'efecte de l'al-cohol en dejú.

– «Un cafè, una becaina i com nou!»: Fals.El metabolisme de l'alcohol depèn del fet-ge i té un ritme fix que no s'altera pel cafèni pel son. És possible que alguns efectesde l'alcohol es contrarestin, però la taxa se-gueix el seu curs.

– «Positiu l'endemà»: És molt possible.Quan es beu una bona quantitat, és possi-ble que l'endemà, després de vuit hores deson, la taxa d'alcohol en sang segueixi perdamunt del límit legal. I sobretot si a méses pren una cervesa en dejú.

CONSELLS– Abans d'agafar el volant, descansi, mai esposi a conduir amb son i no tingui pressa.– Arribar és l’objectiu bàsic i per tant cal re-visar el cotxe.– Programi el viatge però no en etapes fi-xes; si menja durant el viatge, faci menjarslleugers (una digestió pesada fa son).– No begui gens d'alcohol.– Si es nota cansat, surti de la carretera i des-cansi. La son no avisa.

Salut


RamónSánchezOcaña

Segons les estadístiques, el 60% dels conductors morts en accidents de trànsit havien pres begudesalcohòliques, i en més de la meitat dels sinistres que es produeixen hi és present el consum d’alcohol.

L’epidèmia dels accidents (i II)

MA

RTÍ

FE

RR

ER

3

1 516 DominicalDiumenge 18d’abril de 2004

La importànciade la bocai les mans

DETALLS QUE COMPTEN

PINAUD: Proposa laques d’unglesperlades en quatre tons diferents, idelineadors per als llavis resistents a l’aigua.

MAKE UP STORE: El Lip Care Mix inclouen un sol envàs desmaquillador, exfol·liant icrema suavitzant per als llavis.

AVON: Amb una mica de traça, manicurafrancesa perfecta. El lot inclou esmalt marfil iblanc mat, i tires que faciliten la feina.

MISSLYN: Duo Gloss Extrem ofereix en unsol producte tres acabats per a una bocatemptadora. A més, és hidratant.

2

En un sol llapis,delineador i ombrad’ulls (Avon ).

Tan important com elmaquillatge són elsestris per aplicar-lo(The Body Shop ).

Tons metal·litzats dellarga durada per ales ungles (Misslyn ).

Una extensa gammade tonalitats, colors itextures (StéphaneMarais - AnnaCortina ).

4

C/ Creu 34 - GIRONA

Tendencies


1Casual Chic, deLina Bocardi ,aposta pels tonspastel.2Pinaud s’inspiraen la riquesacromàtica delmar.3Màxima lluentoramb el «Boli La-bial» d’Avon : in-tens i fàcil d’apli-car.4Misslyn presen-ta una imatgenatural amb tonsrosats. 5El suec Lars Wa-llin ha creatl’avantguardistacol·lecció deMake Up Store .6Versàtils i feme-nins, els colorsde The BodyShop permetenmil combina-cions.

Llum primaveral

6

El bon temps porta a les línies de maquillatge textures transparents illeugeres, potencia les boques lluents i els tons tornassolats als ulls.

ANNA ESTARTÚS

Sobre aquesteslínies, la psico-dèlia tropical deVersace aportasensualitat.

EL MILLOR COMERÇ DE LA CIUTAT!

RAMBLA ARGENTERIACaixa de GironaLa JijonencaArgent BlauMontgraficDiviniumAgadiLlibreria GeliBomboneria i Xocolateria GlukiJoieria Pere QueraMilà PellTretze Anna BoverFarmàcia SaguerCalçats de PasOrri ÒpticEl Tarlà

Bisuteria BCSFilatèlia OrdóñezRoba de Casa GalaDiscos CollToni MiróJackpot & Cotonifield by C. GryIves RocherFotoprixViatges Costa BravaPerfumeria GamellPastisseria FaureGuitare ShopsZhané Difference

RAMBLA VERDAGUEROnix Ell

Confeccions BabotMagatzems Puig GiraltAvellí CalçatsEl CucSantiveriCristalleria SalaÒptica AgustíLlibreria Pla DalmauGuanterGioconda

RAMBLA LLIBERTATJoieria FortiàPer TuPujadasFontdalmàs

No LimitTomyCassualGiramé PerruqueriaFerreteria PuigRestaurant L’ArcadaRellotgeria CampsBanc AtlànticRosa ClaraThe Language CentreFarmàcia FolchÒptica SolàMarroquineria TeixidorBenettonIKKSDuran

RosetGelateria DinoGlobeBayer Hnos.Marithé François GirbaudFoto SistemaAutoescola GironaEstanc de la RamblaCasa PijaumeNovetats GuillametMassimo Dutti Home/DonaFarmàcia MurtraOf TenThe UniversalSigrid

Les Rambles de Girona ARGENTERIA - LLIBERTAT - VERDAGUER

El músic britànic Chris Rea va canviarde rumb fa un parell d'anys amb elllançament de l'àlbum The stony road,

amb el qual retornava a l'arrels del blues icreava el seu propi segell, Jazzee Blue, unalínia que continua ara amb el seu nou treball,The blue jukebox. «És un retorn a les arrelsclàssiques del blues, als vells discos de vinili un homenatge a les antigues gramoles,aquestes que eren en els bars al lloc que araocupen les màquines de joc», va explicar Rea.

The blue jukebox, el seu àlbum número 21,són tretze noves cançons compostes pel cre-ador d'«On the beach», la cançó que el vallançar a la fama, en les quals «a més de blues»hi ha un «alt contingut de jazz, però un jazzmolt fresc, d'aires molt americans i basats enel saxofon», va comentar. Amb textos «car-regats d'ironia», però «senzills», perquè la seva«principal pretensió per a aquest àlbum erala senzillesa», The blue jukebox mostra unRea disposat, després de 30 anys, a seguirdonant guerra, perquè «la creativitat és unacircumstància vital, un equilibri d'elementsquímics en el cervell que t'obliga a crear con-tínuament», al·lega.

Tot i que amb aquest treball aposta pel

retorn al classicisme, Reano dubta a parlar d'un«blues retromodern», amblletres que el situen enun «món que viu dia adia», amb títols com «Thebeat goes on», «Long isthe time, hard is theroad», «Let it roll», «Mon-day morning» o «Whatkind of love is this».

Chris Rea recorda amb«nostàlgia, però sensetristeses», els temps deMagdalena –aquella ban-da local del seu pobleMiddlesbrough, de laqual també formava partDave Coverdale, qui des-prés passaria a les filesde Deep Purple, i que esva acabar anomenantThe Beautiful Losers– ireconeix que tot el queés ara ho deu a cançonscom «On the beach», «Ican hear your heartbe-at» o «Road to hell».

En la vida de Rea totno ha estat un camí deroses, ja que el 1994 vapatir una operació a vidao mort després de cau-re greument malalt. Però,lluny d'acovardir-se, vacomençar nous projectescom el cinema i el 1996va començar el rodatgede La passione, un film

basat en la seva pròpia vida, amb música ori-ginal d’ell mateix i la veu de Shirley Bas-sey. «El cinema és una cosa que està aquí,però que he de reconèixer que no és el meufort», assegura Rea, qui en els anys 90 vaactuar en la pel·lícula de Michael Winner,Parting shots, i va col·laborar en alguna sè-rie de televisió.A més de tocar diversos ins-truments, cantar i actuar, Chris Rea pinta.En són prova els quadres originals, ambclares influències d’Edward Hopper, que de-coren el llibret i la portada d'aquest The bluejukebox. «La pintura és una manera més d'ex-pressar el que porto dins», afirma.

Quan se li pregunta per les diferències quehi ha entre els seus dos últims àlbums, Thestony road (2002) i The blue jukebox –totsdos editats a Espanya per Edel–, Rea no dub-ta a dir que són «els més íntims i madurs»de la seva carrera, però creu que el primerés de «tall més clàssic» que el segon. De giraper Europa, tot i que encara no sap si vindràa l’Estat, Chris Rea és un confés enamoratdel flamenc, «sobretot perquè el flamenc iel blues, ve de la terra i d'allò més profundde l'ésser humà, i en ells, la improvisació, ésuna de les bases fonamentals".

Música


L’aposta pel blues de

Chris ReaEl retorn del músic britànic a les arrels, al blues, va començar fados anys; ara el seu nou disc, «The blue jukebox», ratifica la seva

ferma voluntat de recuperar allò que és essencial.

TEXT: CARLOS DEL AMO FOTOGRAFIA: MARTIAL TREZZINI/EFE

Novetats

«Hip Hop Hits»

Hip-hop hits és un doble compacte que reuneixla història d'aquest estil musical mitjançant algunsdels seus èxits més reconeguts. El doble disc pre-tén explicar la història del hip-hop, que neix amitjan anys 70 als barris negres i hispans de NovaYork com una forma de protesta davant la discri-minació social i racial a la qual eren sotmesos elsseus habitants per la societat blanca americana.En aquests trenta anys de vida, el hip-hop s'ha en-riquit musicalment, ha creat derivacions com el«gangsta rap» o el «G-Funk», entre d'altres, i con-tinua essent un instrument de crítica, denúncia iprotesta. Entre els artistes seleccionats hi ha N.W.A.,Outkast, Cypress Hill, Run DMC –a la fotografia–,Wu-Tang Clan, Ice T, Gangstarr, Nas, Snoop Dogg,Chingy i RZA.

Obrint Pas: «La flama»El grup valencià de ska i música popular ObrintPas acaba de posar a la venda el seu quart disc,La flama. Fundat a València el 1993, Obrint Pas ésun sextet de joves de 25 a 28 anys que canten tex-tos reivindicatius sobre l'ús de la seva llengua ola conscienciació social, que recuperen la memò-ria d'Al Tall, Jaume Fuster, Ovidi Montllor o Vi-cent Andrés Estellés. Musicalment parteixen del'ska i el reggae per virar cap al folk; tot i això, lesseves inquietuds també els acosten al hardcore,al drum'n'bass o les marxes móres.

Homenatge a Jacques BrelPer celebrar el 75 aniversari del naixement de Jac-ques Brel, un dels grans de la cançó francesa detots els temps, la seva companyia discogràfica pu-blica un nou àlbum que es titula Next i reuneix ver-sions dels seus temes interpretats per artistes comDavid Bowie o Dusty Springfield. La mateixa com-panyia també reedita el recopilatori Infiniment. Jac-ques Brel va morir el 9 d'octubre de 1978, als 49anys, víctima de càncer. Entre d’altres artistes, aNext, Scott Walker interpreta Mathilde i The girlsand the dogs, Dusty Springfield If you go away iDavid Bowie, Amsterdam.

Guitarra espanyola a la XinaEl guitarrista José Luis Encinas ha enregistrat elseu últim disc a Shanghai, un àlbum en el quales fusionen per primera vegada instruments clàs-sics xinesos amb les melodies més clàssiquesde la guitarra espanyola. Aquest disc és el resul-tat d’un acord de col·laboració entre la SocietatGeneral d’Autors i el Conservatori Superior de Mú-sica de Shanghai. L’àlbum conté versions diferentsde tres clàssics espanyols: Concierto de Aranjuez,de Joaquín Rodrigo, Asturias, d’Isaac Albéniz, i unfragment de la sarsuela La boda de Luis Alonso.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = 10 de cora-zón Camela2 ▲ AnastaciaAnastacia3 ▼ La calle estuya? Estopa4 = Bulería Da-vid Bisbal5 ▲ En vivo y enprivado Shakira

REGNE UNIT

1 = AnastaciaAnastacia2 = Greatest hitsGuns N’ Roses3 = ConfessionsUsher4 ▲ Abba Gold.Greatest HitsAbba5 ▲ The grea-test hits AtomicKitten

ESTATS UNITS

1 = ConfessionsUsher2 ▲ Damita JoJanet Jackson3 ▼ Now 15Diversos4 ▲ U GottaFeel Me Lil’ Flip5 ▲ Honkin’ onBobo Aerosmith

SERVEIS IMMOBILIARIS 972 84 01 76

SANTA COLOMADE FARNERS

Un cuento de Navidad

Director: Abel Ferrara.Intèrprets: Drea de Matteo,Lillo Brancato, Jr., Ice-T.Distribuïdora: Manga.Durada: 100 minuts.Ferrara torna a la càrregaamb aquesta faula urbana,plena de mala bava i solu-cions enginyoses, en quèuna dona es passa la nit deNadal intentant rescatar elseu marit segrestat. Rodada

amb un gran sentit de la concisió narrativa, estàa l’altura dels millors treballs de l’autor de Badlieutenant i The blackout. P. P.

En América

Director: Jim Sheridan.Intèrprets: Samantha Mor-ton, Paddy Considine. Distribuïdora: Fox.Durada: 107 minuts.L’autor d’En el nom del pareens martiritza altra vegadaamb aquest relat moralista itrampós de connotacionsautobiogràfiques que con-verteix qualsevol telefilm desobretaula en un model de

contenció. Només val la pena per les dues ne-nes protagonistes i Samantha Morton. P. P.

El detective cantante

Director: Keith Gordon.Intèrprets: Robert DowneyJr., Robin Wright Penn. Distribuïdora: Filmax.Durada: 98 minuts.Correcta, tot i que una micadescompensada, adaptaciócinematogràfica de la famo-sa sèrie creada per DennisPotter. El millor són els nú-meros musicals i la solvèn-cia de secundaris com Katie

Holmes, Adrien Brody i un sorprenent Mel Gib-son, també productor del film. P. P.

Havanera

Director: Antoni Verdaguer.Intèrprets: Aitana Sánchez-Gijón, Fernando GuillénCuervo, Patrick Bauchau,Abel Folk, Jordi Dauder. Distribuïdora: Vernal Me-dia.Durada: 150 minuts.Melodrama irregular (i llarg)sobre una dona catalanaque, l’any 1820, viatja aCuba a trobar-se amb el seu

marit, amb qui s’ha casat per poders, i desco-breix el món fosc del tràfic d’esclaus. La mateixadistribuïdora també edita La teranyina, dirigidaigualment per Antoni Verdaguer.

Si es repassa l’agenda de les estrenesprevistes per a aquest any, el projecteque desperta més curiositat és Sky Cap-

tain and the world of tomorrow. Les dadessobre el paper no tenen gaire història: estracta d’una superproducció d’aventures de70 milions de dòlars –un cost relativamentbaix si el comparem amb el d’altres projec-tes de la temporada estiuenca– protagonit-zada per Jude Law, Gwyneth Paltrow i An-gelina Jolie. Fins aquí, la cosa no tindria méstranscedència excepte que té un títol insò-lit (i pompós) i un repartiment prou nota-ble. Però resulta que ens trobem davant d’unade les marcianades més suggestives des queDino De Laurentiis va finançar el Flash Gor-don del 1982. D’entrada, el film és un ho-menatge als serials d’aventures dels anys30 i 40, i l’estèti-ca sembla ben béla d’un còmic del’època. Això s’haaconseguit deco-lorant el negatiu,rodant les esce-nes d’acció ambmaquetes i panta-lles blaves, i cui-dant al màxim el disseny de producció i devestuari, com als vells temps. Encara sorprènmés comprovar que el seu guionista i di-rector, Kerry Conran, és un debutant queva començar a preparar el projecte al garatgede casa seva (!), on en va fer una «promo»de cinc minuts per convèncer la producto-ra de la viabilitat de la idea. A més a més,va demostrar als inversors que filmar segonsel seu pla i prescindint de tècniques digi-tals revolucionàries podia estalviar fins a lameitat del pressupost, donant de passada

una lliçó molt lloable als aprenents de Ge-orge Lucas.

El resultat ja ha començat a aixecar ex-pectació, avançant que ens trobem davantd’un film que potser serà incomprès pel granpúblic, però segur que es convertirà en unapeça de culte per a tota la resta. Noméss’ha de veure la cara dels espectadors mésreceptius després de veure el tràiler: no-més dura un minut i mig, però deixa ambla boca oberta perquè, com Conran es vaproposar des de bon principi, no s’assemblaa res del que el cinema comercial ha ofertdurant les darreres dècades. L’argument tam-poc no té preu. Al Nova York del 1939, unintrèpid soldat que respon al nom de SkyCaptain (Law) ha d’impedir que un cientí-fic domini el món amb el seu exèrcit de ro-

bots d’última generació. Resulta que aques-tes andròmines poden volar i sembren el pà-nic a la gran ciutat, però l’Sky Captain, ambl’ajuda de l’enigmàtica Franky Cook (Jolie)i de la seva nòvia periodista (Paltrow), bus-carà la fórmula per inutilitzar les màquines.

Rodada íntegrament en estudi, la cinta téel repte de seduir un tipus de públic pocabonat als experiments; si ho aconsegueix,podria suposar el naixement d’un estil decinema que només hauria de superar les li-mitacions que imposa el seu propi artifici.

L’excentricitat

de l’any«Sky Captain and the world of tomorrow» proposa un curiós

«revival» dels serials d’aventures dels anys 30 i 40, que prometconvertir-la en una de les pel·lícules de culte de l’estiu que ve.

TEXT: PEP PRIETO

Angelina Jolie és Franky CookL’actriu passa a un segon pla per cedir el pesde la cinta a Jude Law i Gwyneth Paltrow, queinterpreten els romàntics herois de la història

DVD Cinema


GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

La vida basada en l’aigua i el carboni s’ha estèspel Sistema Solar, com ho demostren els frag-

ments caiguts a la Terra d’asteroides del cinturó,situat entre Mart i Júpiter, que contenen residusorgànics. Però, i si hi hagués éssers extraterrestres,serien com nosaltres? Per molts, Déu va crear elmón a la seva imatge i semblança i, per tant, to-tes les criatures de l’Univers han de ser iguals; peròper d’altres, en canvi, els camins de l’evolució noes repeteixen. Els possibles alienígenes seran comels éssers humans? A l’Evangeli de Sant Joan es lle-geix que Jesús va dir als seus deixebles: «Jo sóc elbon pastor, conec les meves ovelles i les mevesovelles em coneixen a mi. I tinc altres ovelles queno són d’aquesta cleda. També a aquestes he depasturar. I elles sentiran la meva veu i hi hauràun sol ramat i un sol pastor...».

Es podrà conèixer alguna vegada «aquestes ove-lles»? L’observatori de raigs X Chandra, de la NASA,ha descobert rics dipòsits de neó, magnesi i silicien dues galàxies en connexió, Les Antenes, situa-des a 60 milions d’anys llum de la Terra, els nú-vols de gas i minerals de les quals generaran quanes refredin, d’aquí a milions d’anys, una gran quan-titat d’estrelles i planetes, i segons els astrònomsAndrew King i François Schwetzer «estaran ple-nes de vida en el futur». Es diu que la Via Làctiaestà en curs de col·lisió amb una altra, anomena-da Andròmeda, d’aquí a 3.000 milions d’anys..., fetque donarà lloc –continuen dient– a centenars demilions de noves estrelles i també a d’altres pla-netes habitables... Nosaltres no ho veurem, peròjo estic segur que ara, i des de fa força temps, noestem sols...

No estem sols a l’Univers, format –segons elsastrònoms– per milions de trilions de galàxies,d’una de les quals forma part el Sistema Solar i dinsdel qual hi ha el Planeta Terra, que ve a ser algu-na cosa així com un granet de sorra en una deles immenses platges del mar Mediterrani. Creureque només en aquest minúscul granet de sorraexisteix vida és absurd i contradiu una sèrie deproves i indicis que fan pensar el contrari: és adir, que no estem sols en l’immens Univers.

Ara bé, en els últims 600 milions d’anys, el pla-neta Terra ha estat testimoni de, com a mínim, sisextincions massives d’espècies. La més greu vatenir lloc fa uns 300 milions d’anys, fou originadaper gegantines erupcions volcàniques, i va aca-

bar amb el 90 per cent dels animals terrestres i ma-rins. La més cèlebre, provocada per la caiguda d’unmeteorit descomunal, va passar fa 65 milions d’anysi va esborrar del mapa els dinosaures. El fet quedes de llavors no s’hagi produït cap hecatombeplanetària podria fer-nos pensar que aquest tipusd’episodis són cosa del passat, però científics detots els camps no ho creuen així. A la llista de ris-cos probables que amenacen la Terra hi figurenles col·lisions d’asteroides, l’explosió de raigs gam-ma; enormes erupcions de volcans i el més in-quietant de tots: l’aniquilació deliberada de la hu-manitat per la mateixa humanitat.

Hi ha tres hipòtesis. La primera és la rebel·lióde les màquines. Una branca de la física: la na-notecnologia, encarregada de fabricar robots mi-croscòpics, podria conduir-nos a un apocalipsi, es-til Terminator. Per a experts en robòtica com HansMoravec, és qüestió de temps que aquestes mà-quines atòmiques arribin a organitzar-se. En l’ac-tualitat, els sistemes informàtics complexos ja ori-ginen espontàniament organismes, formats gràciesa mutacions simples i aleatòries dels seus codis.Per a Moravec, no és impossible que algun diaaquests organismes de silici prenguin el control.

La segona hipòtesi és la teoria de Gaia. El quí-mic anglès James Lovelock i el biòleg dels EstatsUnits Lynn Margulis proposaven, a principis delsanys 70, aquesta teoria, segons la qual el nostreplaneta funciona com un organisme viu geganten el qual tot està interconnectat, de manera queel desequilibri d’una part afectaria el conjunt. I jaque l’espècie humana ara és el seu principal ene-mic, pot posar en marxa una sèrie d’activitats peracabar amb ella i reajustar l’ecosistema en el seupropi benefici.

I, en tercer lloc, la hipòtesi de l’Impacte d’aste-roides. Per a astrònoms com Duncan Stell, aques-ta és l’amenaça més real. Existeix una probabili-tat entre 20.000 de morir així. I ja s’estan gastantmilions de dòlars en la recerca d’asteroides pro-pers a l’òrbita terrestre. N’hi hauria prou amb lacol·lisió amb un d’uns 10 quilòmetres de diàme-tre per acabar amb la vida del planeta. P.C.W. Da-vies, astrònom de la Universitat de Cambridge,ha calculat que l’any 2126, el cometa Swift-Tuttle(un trilió de tones de gel a 65 km/sg.), creuarà lanostra òrbita a una distància de dues setmanesde nosaltres.

Dorcadion Navasi, Helix Na-vasi, Pomatias Navasi... Ja

m’explicaràs per què tota a-questa colla bitxos es diuenigual...»

Havia llegit els noms amb elnas engaxat en un gastat ma-nual d’insectes que li agrada-va fullejar de tant en tant. Sem-pre hi descobria curiositats queabans li havien passat per alt.Ara era això dels navasi. Comsempre l’escoltava el seu oncle,un savi autodidacte, que teniaconeixements de gairebé tot.

– Jo crec que tindrà relacióamb un jesuïta que es deia Llon-gí Navàs. Ho hauràs d’investi-gar...

Llongí Navàs Ferré va néixera Cabassers, una població de lacomarca del Priorat, l’any 1858.Després de fer els primers es-tudis, va marxar a Reus per fer-hi el Batxillerat. Tot seguit vatraslladar-se a Barcelona on, pa-ral.lelament, va seguir la for-mació religiosa del seminarimentre estudiava la carrera deDret a la universitat.

L’any 1875, Llongí Navàs Fe-rré va ingressar a la Compan-yia de Jesús. Allà va ampliarla seva formació estudiant fi-losofia. Quan feia dotze anysque formava part dels jesuïtes,els seus superiors li van enca-rregar que treballés com a pro-fessor de teologia. Ho va dei-xar el 1891, quan va ser orde-nat sacerdot. El 1892, va sertraslladat a Saragossa per exer-cir de professor d’història na-tural, que era la seva especia-litat. Durant la seva estada enaquella ciutat va fundar, el 1902,la Sociedad Aragonesa de Cien-cias Naturales. El 1918 tambéva ser un dels impulsors de laSociedad Entomológica de Es-paña. A més, va formar partd’entitats similars d’arreu delmón: de Xile a Alemanya, pas-sant per Japó, Rússia i Egipte.Evidentment també era mem-bre de la Reial Acadèmia deCiències i Arts de Barcelona.

I és que la gran passió d’a-quest jesuïta era l’entomologia.Llongí Navàs Ferré es va dedi-car, sobretot, a l’estudi de la fa-mília dels neuròpters, és a dir,les libèl.lules. Fruit del seu tre-ball convé destacar el llibre En-tomologia a Catalunya. Neuròp-ters. És el títol més destacatd’una bibliografia que està for-mada per 23 opuscles i gaire-bé 700 articles. A més, al llargde la seva vida, va descobrir iclassificar un miler d’espèciesd’insectes. Aquesta és la raó pela qual moltíssims porten el seunom: Dorcadion Navasi, Chry-sopa Navasi, Pupa Longini, Po-matias Navasi, Helix Navasi...

Llongí Navàs Ferré va pas-sar els últims moments de laseva vida a la ciutat de Giro-na, on va ser testimoni de l’es-clat de la guerra civil, que nova veure acabar perquè va mo-rir el 1938, quan tenia 80 anys.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Estem sols a l’univers? (II)LlongíNavàsFerré

XAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

Hi ha certes paraules pertanyents al lèxic psi-cològic que es fan servir força a la lleugera.

Una d’elles és la histèria. En general, quan la gentparla que algú està histèric ve a suposar que se’lveu força nerviós i descontrolat. Per cert, no hau-ríem d’oblidar que aquest vocable sovint és em-prat per fer referència al col·lectiu femení..., comsi únicament i exclusiva es tractés d’una caracte-rística inherent a la condició de dona. Ara bé, sius he de ser franca, també se’n troben, d’histèricsmasculins, i tant.

Probablement una altra paraula que ressona dinsde les nostres oïdes a dojo és la depressió. Ge-neralment quan algú no se sent amb forces de ti-rar endavant o quan s’enfonsa per algun entrebancs’acostuma a aplicar allò tan recorregut d’«estic de-pre»... Evidentment que l’expressió «estar depre» nos’ajusta segurament a l’estat de qui diu estar-ho.En aquests casos podríem introduir una paraulaque pot sonar com a novetat per als qui no esti-guin al dia en el vocabulari psicològic però quemalgrat tot ja té la seva antiguitat dins del móndels professionals de la disciplina en qüestió. Emrefereixo a la distímia.

Si la tractem de definir podríem dir que la dis-tímia és un estat d’ànim crònicament deprimit peròmolt menys greu que la depressió i que no com-pleix els criteris diagnòstics d’una depressió ma-jor o que si ho fa només els compleix en perío-des molt breus.

La persona distímica acostuma a descriure’s comsi estigués trista o abatuda, desinteressada perles coses que l’envolten i contemplant-se tot so-vint sense gaire encant, com un inútil. Sembla que

la població femenina resulta força afectada peraquesta problemàtica i, de vegades, l’origen dela mateixa rau en un episodi depressiu aïllat quees va patir en un determinat moment, probable-ment associat a certs conflictes personals i queva passar força per alt.

La persona distímica pot patir una simptomato-logia variada. Per exemple, tant pot tenir poca ganacom passar a engolir de forma excessiva; tant potpatir insomni com hipersòmnia. També se la ca-racteritza per un factor d’autoestima força minvatalhora condicionat per una considerable manca deconcentració, dificultats per prendre decisions, sen-timents de desànim, etc.

Potser en llegir aquest article algú pot veurereflectida la seva pròpia situació... Què fer en aquestcas...?. Generalment, aquest tipus de trastorn me-lancòlic no acostuma a necessitar tractament far-macològic atès que els símptomes que presentano són de la gravetat d’una depressió. Ara bé, calque la persona interessada no ho deixi apoderari ho controli. Per tant, resulta aconsellable que desde l’àmbit terapèutic s’ajudi el pacient amb la fi-nalitat que aquest sigui conscient del que li pas-sa i, de retruc, es responsabilitzi per poder asso-lir l’estabilització del seu estat d’ànim. Es tractaràd’un procés de reflexió no massa dur que hauràd’incloure un vasta revisió d’aspectes vitals com elsocial, laboral, familiar i sexual.

Cal, doncs, que el distímic entengui que la sevavida en algun aspecte no el satisfà. Només estracta d’una pista de tantes que ens envia la vidaper convidar-nos a reflexionar i a polir el queens fa sentir incòmodes.

No tot són depressionsISABEL COCH

IsabelCochPsicò[email protected]

Diuen els castellansque «No hay dos sintres», i la sèrie C.S.I.

ha fet veritat aquesta dita:després de C.S.I. i C.S.I.Miami, arriba C.S.I. NewYork, que també emetrà lacadena privada Tele 5. Enaquesta nova seqüela deC.S.I., el repartiment estàencapçalat per Gary Sini-se i Melina Kanakaredes,que donaran vida a RickCalucci i Stella Bonesera.L'estrena d'aquesta novaproducció dramàtica tindràlloc pròximament a la ca-dena nord-americana CBS.

La primera aparició deGary Sinise (a la foto) coma cap del C.S.I. novaior-quès es produirà en el pe-núltim episodi de la se-gona entrega de C.S.I. Mia-mi, que s'emetrà el mesvinent a la CBS. En aquestcapítol, l'equip capitanejatper Horatio Caine (DavidCaruso) i els investigadorsdirigits per Calucci (Sinise) uniran els seusesforços per aclarir un nou cas. Actualment,Tele 5 emet la tercera temporada de C.S.I.Las Vegas, mentre que la cadena nord-ame-ricana CBS ofereix capítols inèdits de la quar-ta temporada d’aquesta mateixa producciói de la segona de C.S.I. Miami.

Mentre William Petersen encarna a C.S.I.Las Vegas Gil Grissom i David Caruso dónavida a C.S.I Miami a Horatio Caine, GarySinise interpretarà a Rick Calucci, un homeque haurà d'investigar els delictes que esprodueixen a Nova York, metròpoli que pos-seeix un dels índexs de criminalitat més altsdel món. La detectiu Stella Bonesera, paperque encarnarà l'actriu Melina Kanakaredes(coneguda a Cata-lunya per haver pro-tagonitzat la sèrieProvidence), treba-llarà en l'aclarimentde nous casos sotales directrius de RickCalucci.

Gary Sinise comp-ta amb una àmplia idilatada trajectòria professional avalada perla seva tasca a pel·lícules com La manchahumana, Misión a Marte, Ojos de serpien-te, La milla verde, Apolo 13 o Forrest Gump.

La investigació criminal no és un àmbitdesconegut per a l’actor, ja que als anys 80va dirigir diversos episodis de la sèrie de

televisió Crime story.Anthony E. Zuiker, creador de les tres en-

tregues de C.S.I., està considerat com un delsmillors guionistes de la indústria audiovisualnord-americana. Per elaborar la idea origi-nal d’aquest drama, Zuiker va passar cincsetmanes amb el Criminalistics Bureau deLas Vegas coneixent la feina professionalde l'equip de forenses.

Sobre el fitxatge de Gary Sinise a C.S.I.New York, Zuiker afirma que «Gary Siniseofereix a aquesta seqüela la seva classe i granexperiència com a actor. Amb la seva aju-da, portarem a terme una nova sèrie quecalarà fons».

Per la seva banda, Jerry Bruckheimer, pro-

ductor executiu de les sèries, destaca que «laprincipal aportació de Gary Sinise és el seuenorme talent i potencial».

C.S.I. Las Vegas s’ha convertit en la sèriede ficció estrangera de més èxit a Espanya,superant produccions tan arrelades entre l’au-diència com Expediente X i Ally McBeal.

De Las Vegas a

Nova YorkTele 5 ha adquirit els drets d’emissió de «C.S.I. New York», una

nova seqüela protagonitzada per Gary Sinise i Melina Kanakaredes.

Televisió


Dues cares conegudesSinise ha participat en pel·lícules com «Forrest

Gump» o «La milla verde», i Kanakaredes era la protagonista de la sèrie «Providence»

A utor del llibresobre progra-mes de repor-

tatges Reflejos de larealidad, el gironíXavier Brichs és re-porter d’Entre línies(TV3) des de 1998,tot i que la seva re-lació amb el mitjà vacomençar a Televi-sió Platja d’Aro.

Per què encén la televisió? L’encenc poc,però quan ho faig és per mirar-la.

Quin programa no es perdria per res?M’encanta l’humor del Guiñol de Canal Plus.

No s’ha fet res millor des de...? La sèrieTwin Peaks em va entusiasmar especialment.Com a documental, Balseros és difícilmentsuperable.

I quin és el pitjor programa que s’ha fetmai? Aquells que tracten d’idiota l’especta-dor. I per desgràcia són molts.

Toros o futbol? Els dos m’avorreixen.

Quin informatiu és més parcial? És pertots coneguda la manipulació evident i des-carada de TVE.

I quin mira? El que crec que me’n puc re-fiar, el de TV3.

Té algun presentador preferit? La ironiai impertinència d’en Buenafuente em diver-teixen molt.

I algun que esborraria del mapa? Els deNoche de Fiesta.

Quin és el seu personatge de dibuixosanimats preferit? Sense cap dubte, la Pan-tera Rosa.

Com seria la seva televisió ideal? La queno m’importaria que miressin els meus fills.

Té algun anunci preferit o que recordiespecialment? Fa anys em va impactaraquell de l’ONCE, on una cua llarguíssimade gent queia com unes fitxes de dominó.

Què és una casa sense tele? Una casa sen-se una gran finestra al món.

El descodificador

XavierBrichs Reporter d’«Entre línies»

«“Balseros” ésdifícilmentsuperable»

TEXT: ANNA ESTARTÚS

Dilluns 19 d’abril22 DominicalDiumenge 18 d’abril de 2004

Els programesmés vistos(del 6 al 13 d’abril)

Catalunya

El cor de la ciutatDilluns, 12 d’abril,TV3. 1.087.000 es-pectadors (44,4%).

Aquí no hay quien vivaDimecres, 7 d’abril,Antena 3. 975.000espectadors (37%).

Las dos caras dela verdad (Cine)Dimarts, 6 d’abril,Tele 5. 943.000 es-pectadors (33,3%).

Los SerranoDijous, 8 d’abril,Tele 5. 833.000 es-pectadors (33,2%).

Deportivo-MilanDimecres, 7 d’abril,TV1. 822.000 es-pectadors (31,7%).

Mis adorables vecinosDiumenge,11d’abril, Antena 3.801.000 especta-dors (30,4%).

Espanya

Ana y los sieteDilluns, 12 d’abril,TV1. 6.126.000 es-pectadors (32,6%).

Post Futbol, Depor-tivo-MilanDimecres, 7 d’abril,TV1. 5.753.000 espectadors(35,5%).

Aquí no hay quien vivaDimecres, 7 d’abril,Antena 3. 5.174.000espectadors(33,8%).

Mis adorables vecinosDiumenge, 11d’abril. Antena 3.4.900.000 especta-dors (30%).

Lliga Campions,Deportivo-MilanDimecres, 7 d’abril,TVE-1. 4.859.000espectadors(37,1%).

Telediario 2Dilluns, 12 d’abril,TV1. 4.554.000 espectadors(26,5%).

09.25

22.00

22.00

21.35

23.00

K3El Serengueti és viuJa fa 40 anys que el professor Grzimek i elseu fill Michael van filmar el documental ElSerengueti no pot morir, guanyador d’un Os-car. El reportatge que s’emet dins Horitzonsmostra que actualment el Serengueti viu ique ofereix un hàbitat protegit als grans ra-mats, que han augmentat des del tempsde Grzimek, i s’han ampliat les espècies.

TV3Dies de transicióSegona part del capítol que reviu els inten-sos quatre dies que van de la mort a l’enter-rament de Franco al Valle de los Caídos.S’han aconseguit força testimonis i docu-ments inèdits, com ara el relat de la reunióclandestina dels bisbes per consensuar laresposta de l’Església a la mort del dictador,vint dies abans que es produís; o imatgesde televisions estrangeres.

Antena 3Falsas aparienciasNicholas Oseransky, Os per als amics, és unsimpàtic i tranquil dentista que viu amb laseva dona, Sophie, i la seva sogra: un pa-rell de dones que només pensen a treure-liels diners i fer-li la vida impossible. Semblaimpossible que la seva vida empitjori... finsque coneix el seu nou veí, Jimmy Tudesky,un famós assassí a sou. A partir d’aquest mo-ment, la vida d’Os es complicarà fins a ex-trems inimaginables, en barrejar-se la màfia,matons, la dona de Tudesky, vint milionsde dòlars i un munt de mentides. Amb Bru-ce Willis, Matthew Perry i Rosanna Arquet-te.

Tele 5C.S.I. Las VegasGrissom i Catherine arriben a una planta pro-cessadora de carn per investigar un assas-sinat: el cos mutilat d’una persona s’ha tro-bat a la màquina picadora de la fàbrica. Estracta del cadàver del xef d’un selecte res-taurant. A la cuina de l’establiment trobenmolta sang, a més d’altres substàncies, comcocaïna i semen.

La 2Mas allá del MissouriUn dels westerns menys afortunats de Wi-lliam A.Wellman, un artesà injustament obli-dat que va comptar en aquest film amb uninteressant duel artístic entre la maduresa ar-tística i vital de Clark Gable i l’atractiu llatíde Ricardo Montalbán.

Dimarts 20 d’abril

12.30

21.40

15.40

00.00

01.05

K3El que mengemLa història del sucre comença a l’Àsia, viat-ja fins a l’Orient Mitjà i arriba a Europa, ons’utilitza primer com a medicina i més tardcom una espècie exòtica. En el decurs delsegon viatge de Colom, l’any 1493, el su-cre arriba al Carib, on esdevé un article deprimera necessitat i es converteix en l’ele-ment clau del comerç d’esclaus i en un exem-ple inicial de la manufactura capitalista.

TV3El cor de la ciutatLa Núria i en Víctor continuen veient-se ensecret, però la Carme no és precisament ton-ta. L’Ivan tindrà més problemes amb els seusllogaters, mentre en Nelson rep una ofertade feina que li pot interessar. La Clara i enDani continuen distanciant-se, i la Carmetambé se n’adona.

33BlauEn un accident de cotxe, Julie perd el seumarit –un gran compositor– i la seva filla.Julie comença una nova vida allunyada detot el que tenia abans. Però una periodistasospita que Julie és l’autora de l’obra del seumarit. La primera entrega de la trilogia deKieslowski sobre els colors de la banderafrancesa (blau, blanc, vermell), considera-da com a símbol dels valors democràtics.Val la pena veure les tres.

La 2Fòrum de BarcelonaTelevisió Espanyola estrena a nivell estatalaquest programa, de mitja hora de durada,destinat a donar a conéixer als teleespec-tadors què és el Fòrum de les Cultures, per-què se celebra i què s’hi podrà trobar.

TV3Dormint amb el diableRebecca és una infermera jove que, malgrathaver patit decepcions en la relació ambels homes, encara busca parella. La parti-cipació en una triatló li dóna l’oportunitat deconèixer Dick Strang, un milionari atractiuque patrocina la competició. S’enamoren iell la convenç perquè deixi Los Angeles i se’nvagi a viure amb ell a Texas, on Rebecca co-mença a descobrir que el seu príncep blauté un costat fosc. Per començar, Dick estàcasat amb una altra dona. Però això no éstot...

Dimecres 21 d’abril

11.15

22.00

22.30

22.15

K3L’imperi daurat d’EgipteCap a l’any 1400 aC, l’imperi egipci s’este-nia des del nord de Síria fins al Sudan. Go-vernat per Amenofis III, va esdevenir ric, po-derós i pròsper. Quan Amenofis III va mo-rir, el seu fill Akhenaton va introduir canvisdràstics. Aferrissat creient monoteista, va or-denar la construcció d’una nova capital almig del desert, dedicada a adorar el seuúnic déu, el sol. Es va casar amb Nefertiti iva iniciar una gran repressió religiosa. Quanva morir, la nova capital va ser abandona-da, i la prematura mort del seu gendre, eljove Tutankamon, va marcar la fi de la di-nastia Amosis.

TVE-1Poder absolutoEl millor thriller dirigit per Clint Eastwood i unfilm excel·lent. Gens convencional –tot i queparteix d’un argument força inverosímil: unveterà lladre entra en una luxosa casa i veucom el president dels Estats Units maltrac-ta una dona, que posteriorment és assas-sinada pel seu servei secret–, està resolt deforma admirable, mostrant-se com un exer-cici molt personal. Imprescindible.

Tele 5Hospital CentralUna dona alerta la policia que la seva veï-na (Llum Barrera) ha deixat els seus fills solsi té por que els hagi passat alguna cosa.Saúl, el germà petit, està malalt, però elseu germà Jonás no vol demanar ajuda niavisar la mare. Quan el Samur va a fer-secàrrec de la situació, Jonás s’escapa. Ja al’hospital, els metges veuen que Saúl hade ser operat, però necessiten l’autoritzaciódels tutors. Com que no els troben, deci-deixen avisar els assistents socials perquèes facin càrrec de la situació.

TV3On hi hagi els dinersHenry (Paul Newman) és un famós atraca-dor de bancs que traslladen de la presó auna residència per a vells, perquè pateixuna paràlisi cerebral (en realitat, fingida).Allà se n’encarrega Carol (Linda Fiorentino),una infermera que no es fia d’ell i acabaaconseguint que Henry li reveli el seu se-cret. Carol i el seu marit, Wayne, estan fartsde les seves feines i volen sortir de la ruti-na. I proposen a Henry que planifiqui unrobatori. Molt ben elaborada, manté la in-triga en tot moment, tot i que la descripciódels personatges és una mica fluixa.

Guia TV

23 DominicalDiumenge 18d’abril del 2004

Recomanem

Tomb Raider

Dimarts 20TVE-1 22.00 h.Després d’un ex-haustiu càstingper trobar la reen-carnació cinema-togràfica de LaraCroft, Angelina Jo-lie va aconseguirun dels papersmés cobejats perles actrius que norenuncien al cine-ma d’acció. Lahistòria és tansenzilla com la delvideojoc que lainspira: l’heroïnaha de trobar un re-llotge mil·lenarique té el poder detransformar l’es-pai-temps i podriaalterar el destí detota la humanitat.El problema ésque personatgesmenys noblestambé van al dar-rere de l’objecte iLara haurà de ferservir tota la sevaartilleria.

Any2001.PaísEstats Units.DirectorSimon West.IntèrpretsAngelina Jolie,Jon Voight, NoahTaylor, Iain Glen.

Divendres 23 d’abril

23.00

22.00

21.35

09.25K3El refugi: una nova vida per als ximpan-zés dels laboratorisLa història de Billy, Jeanne, Tom, Sue Ellen,Donna Rae, Paco, Petra, i vuit ximpanzés res-catats dels laboratoris de recerca mèdica.Tots deuen l’alliberació a una sola persona,Glòria Grow, que ho ha aconseguit gràciesa la seva gran perseverància. Glòria i el seumarit han creat un refugi per a ximpanzés aHemmingfod, al Quebec, prop de la fronte-ra amb els Estats Units. El clima no és pre-cisament ideal per a aquests micos proce-dents de l’Àfrica, però segur que estaran moltmillor aquí que en un laboratori.

TV3Majoria absolutaL’Aïda vol transformar-se en una noia sexiperquè un jove professor es fixi en ella. Elprofessor s’hi fixa... i li proposa fer-se pas-sar per la seva nova parella per engelosirla seva ex. La mare de l’Eduard vol fer d’àviai cuidar dels néts abans de casar-se amb unvell milionari i marxar a l’estranger, però totspensen que és una estratègia per quedar-se a viure amb els Anglada. La Marta fa depsicòpata atemorida en un espot, i la famí-lia, a poc a poc, li comença a agafar por.

TVE-1Un, dos, tres... ¡a leer esta vez!El 24 d’abril de 1972 es va estrenar a Tele-visió Espanyola aquest programa. Ara, qua-si exactament 32 anys més tard, i si res noho impedeix, s’emet el darrer programad’aquesta nova temporada, que no ha acon-seguit enganxar una audiència molt diferentde la de fa tres dècades. Chicho IbáñezSerrador no ha sabut donar al concurs el toadequat i va anunciar ja fa unes setmanesque aquesta seria la darrera emissió del con-curs. I sembla que definitiva.

La 2Carne de gallinaA la família Quiros regna el bon humor i l’ale-gria. El dilluns els han d’arribar els diners quefaran la seva vida de color de rosa. A més,es casa Glorina, i ho volen celebrar senseestar-se de res. Al banquet, tots somnien,eufòrics, què faran amb els diners. I és ve-ritat que el casament canviarà les seves vi-des, però no precisament com ells somnien.I és que hi ha casaments i casaments... i al-guns poden arribar a posar la pell de galli-na. Amb Karra Elejalde, Anabel Alonso, Nat-halie Seseña, María Jurado, Eduardo Antu-ña i Isabel Ordaz.

Dijous 22 d’abril

20.00

22.00

12.05

22.00

K3Travessies en camióUna via penjada a 4.000 metres d’alçada,traçada a les fronteres de la realitat i desa-fiant les lleis de la natura: la carretera deLas Yungas uneix Santa Borja, al cor del’Amazònia, amb La Paz, la capital situadaal peu de la cordillera Real. Es tracta d’unade les carreteres més perilloses del món,transitada per un grapat de conductors te-meraris. En David, de 30 anys, és un dels ca-mioners que gosen aventurar-se per caminsno gaire més amples que un camió.

La 2Barcelona - Pamesa ValènciaDos dels equips més importants de la lligas’enfronten en un partit que pot decidir el se-gon lloc de la classificació.

Antena 3Demolition ManUn engendre d’acció futurista, que en elsplantejaments argumentals i estètics agafauna mica de diversos clàssics del gèneresense cap altra intenció que el lluïment delsprotagonistes (Sylvester Stallone, Wesley Sni-pes i Sandra Bullock, tots tres força insu-portables). Cops brutals, acudits dolents idestrosses de tota mena en una pel·lículaque cal veure per saber què vol dir «malcine».

Tele 5Los SerranoMarcos, finalment, li declara a Eva el seuamor. Quan ella intenta explicar-li el que sent,Santiago els interromp. A partir d’alesho-res, no tenen més oportunitats de veure’s asoles, i Marcos es planteja si Eva sent el ma-teix per ell o no. Mitjançant un sistema de no-tes, Eva intenta fixar diverses cites amb Mar-cos, però la presència d’algun membre dela família sempre els espatlla la trobada. Mar-cos explica el seu problema a Raúl, que escompromet a ajudar-lo.

La 2El turista accidentalUn autor de guies de viatges per a homesde negocis pateix un cop molt dur quan elseu fill mor en accident. A mesura que esva enfonsant en l’apatia, el seu univers per-sonal i familiar s’ensorra, i la seva dona l’aban-dona. Gràcies a una jove que coneix per ca-sualitat, començar a recuperar l’interès perla vida. Amb William Hurt, Kathleen Turner,Geena Davis i Amy Wright.

Dissabte 24 d’abril

15.45

12.30TV3Veterinaris: el Zoo de BarcelonaCom a mesura excepcional davant la gra-vetat de l’estat en què està la cria de xim-panzé, la Marga, treballadora del servei deveterinària del Zoo, se l’emporta a casa peratendre-la en tot moment durant la nit. Fi-nalment, els esforços de l’equip del zoo nohan pogut que la cria de ximpanzés es mo-rís. L’Emi, l’entrenadora de dofins, porta a ter-me el seu espectacle diari. En Jesús fa uncurset per a estudiants i els explica els pe-rills dels naixements de dofins en captivitat.L’Emi els explica com entrena els dofins. Neixun dofí i l’equip del zoo està molt pendentdel que passa durant les primeres horesde vida.

TV3Els canons de NavaroneÉs la Segona Guerra Mundial. Els potentscanons que l’exèrcit alemany té a Navarone,protegits per l’enorme massa de roca d’unpenya-segat, són inexpugnables tant permar com per terra. Com que els canons per-meten el control del pas d’un canal estratè-git de l’Egeu, els aliats els han d’eliminar cos-ti el que costi. Es forma un comando d’es-pecialistes amb un alpinista, Keith Mallory,un expert en explosius, el caporal Miller, unguerriller de resistència grega, Andrea Stra-vos, i el comandant britànic Franklin. Dirigitper Mallory, el grup es dirigeix a Navaroneper sabotejar els enormes canons.

TV3Double TeamTot i que és el millor agent antiterrorista dela nació, Jack Quinn vol deixar el joc del’espionatge. Però la nit abans de l’última mis-sió falla en un enfrontament amb Stavross,un terrorista perillós i enigmàtic, i això el con-demna al confinament a la Colònia, un llocde retenció per als espies massa perillososper quedar lliures i massa valuosos per a sereliminats. La dona de Quenn, a punt de te-nir un fill, queda indefensa davant el desigde venjança de Stavros. L’única esperençaque té Quenn per sortir d’aquesta situacióés un traficant d’armes.

33Despertant en NedEn un poblet irlandès es descobreix que aalgú li ha tocat un premi gros a la loteria. Jac-kie i Michael són dos jubilats que aconse-gueixen localitzar el guanyador. Es tractad’un altre avi que s’ha mort de la impressióen saber la notícia.

02.00

00.00

03.15

LÀSER DERMATOLÒGIC BOFILLTRACTAMENT AMB LÀSER DE TAQUES A LA PELL, COUPEROSI, ANGIOMES,

BERRUGUES, FOTODEPILACIÓ, FOTOENVELLIMENT FACIAL, etc.

CLÍNICA BOFILL c/ Pare Claret, 20 • 17002 GIRONA • Tel. 972 41 04 04VISITA INFORMATIVA GRATUÏTA

Patricia Ribera RieraDirectora del Centre Holovital

Girona

APRIMAMENT

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaç i durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes • Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode natural utilitzat aFrança des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals, Holovital aconsegueixreduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seu benestar general i el seu controld’ansietat.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments na-turals Holovital va ser createl 1994 a Barcelona per Ana

Geli. A través d’un mètode comple-tament natural utilitzat a França desde fa quinze anys en més de 55 cen-tres i basat en antigues tècniquesorientals, Holovital aconsegueix re-duir el sobrepès.

Des de setembre de 2003 Holo-vital s’ha establert a la ciutat de Gi-rona, al carrer Pare Maria Claret,14 2n 2a, on Patricia Ribera i el seuequip ja han solucionat el problemade sobrepès de molts homes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident. És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos; no s’utilit-zen ni agulles ni medicaments ni apa-rells. Activem els punts reflexos d’unòrgan i regulem el funcionalment detot l’organisme mitjançant aquestspunts.

Amb aquestes sessions, s’acon-segueix treure la gana, l’ansietat iregular l’organisme perquè realitzimillor totes les seves funcions. Du-rant el tractament millora la pell, elcabell, les ungles, la persona dormmillor, es normalitzen els paràmetresde colesterol i de glucosa, si estan al-terats, i en els casos de menopausaes redueixen notablement les sufo-cacions, així com els dolors articu-lars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-ta sana que cobreixi totes les neces-

sitats nutritives amb el mínim aportde greixos.

Una dieta que, com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita, verdu-ra, carn i peix; tot triat i combinaten funció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, oun de llarg (de 9 setmanes) en el quales poden rebaixar de 15 a 18 qui-los, sempre seguit d’una fase de man-teniment de 3 setmanes, que tenencom a finalitat estabilitzar el pes ad-quirit. Finalitzat el procés, vostè podràtornar a menjar normalment senseguanyar pes.

És un tractament que poden se-

guir dones (fins i tot aquelles que estroben en període postpart –semprei quan no estiguin alletant–), homesi nens a partir dels 18 anys d’edat,sense contraindicacions. Amb die-tes adaptades a persones amb dia-betis o vegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment, ajudantels pacients a incrementar la seva au-toestima, el benestar general i el con-trol d’ansietat. Per a Holovital, el mésimportant és la salut de la persona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors. Les nos-tres tècniques són saludables. Aju-dem a portar un control sobre el cos,

i, el que és més important, a trobar-se més dinàmic i amb més ganes deviure.

Holovital té les seves instal·lacionssituades al c/ Pare Maria Claret, 142n 2a. Aquesta és una bona opció pera aquelles persones que es vulguinaprimar sense passar-ho malament nipatir gana, i a la vegada gaudir d’unbon estat de salut i optimisme.

Diumenge 18 d’abril de 2004 minical...que va morir més de la meitat de la seva tri-pulació,...

Documents

Transcript of Diumenge 18 d’abril de 2004 minical...que va morir més de la meitat de la seva tri-pulació,...