Diplomàtica Romana
-
Upload
joan-soler-jimenez -
Category
Education
-
view
448 -
download
3
Transcript of Diplomàtica Romana
![Page 1: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/1.jpg)
IOANNES “Peplum” Productions, SL.
![Page 2: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/2.jpg)
ELEMENTS CONTEXTUALS
• Sistema Jurídic: Totum Ius.• Sistema Legislatiu: Et Leges et Iura et Corpus
Iuris Civilis.• Funció: Et Gaius et Ulpianus.• Acte/Fet: Et actum et actio et factum.• Context de Producció: Et tabulae et archiva.• Agents: Et tabelliones et tabularii et notarii.
![Page 3: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/3.jpg)
SISTEMA JURÍDICELEMENTS CONTEXTUALS
![Page 4: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/4.jpg)
TOTUM IUS
• IUS sembla que prové del radical sànscrit Iu, que expressa la idea de vincle, que tendeix a l’harmonia social, o de Ious que té un significat religiós, que prové de la divinitat. En català antic: EL JUS.
• DIRECTUM, en canvi, es comença a utilitzar a l’Edat Mitjana, i significa allò que és conforme a la regla, a la normativa. Rectitud. En català: EL DRET.
![Page 5: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/5.jpg)
![Page 6: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/6.jpg)
TOTUM IUS
• Ordenament jurídic: El conjunt de normes o de relacions jurídicament rellevants en una comunitat.
• Potestas ac facultas a iure seu lege concessa, agendi aliquid, vel faciendi.
![Page 7: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/7.jpg)
ET IUS ET SCRIPTURA
• XII Taules: Cap al·lusió a l’escriptura.• Titus Livi, Ab urbe condita (360aC): “Rarae per
ea tempora litterae erant”.• Predomini de la forma oral sobre l’escrita, tan
en les relacions entre ciutadans romans (Ius Civile) com amb estrangers (Ius Gentium).
![Page 8: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/8.jpg)
ET IUS ET OS
• IUS: Caràcter sacre, esotèric i ritual. • PRONUNCIACIÓ EXACTA DE DETERMINADES
PARAULES, RITUALS O ORACIONS: Conservades en secret donaven lloc a la producció de conseqüències jurídiques.
• FORMA ORAL : Rapidesa i senzillesa de l’acció jurídica i seguretat del contracte gràcies al compliment de determinats requisits.
• Però la força probatòria i constitutiva de la forma oral DESAPAREIX AMB LES PERSONES. Cal major seguretat.
![Page 9: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/9.jpg)
ET IUS ET SCRIPTURA
• La utilització de la forma escrita es produeix per influència del món grec, oriental i provincial.
• Pocs documents escrits: el testament, les fórmules processals i els contractes literals.
• El document no solia tenir força dispositiva, sinó només força probatòria.
• L’acte es seguia fent de manera oral i existia independentement del document on es recollia.
![Page 10: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/10.jpg)
SISTEMA LEGISLATIUELEMENTS CONTEXTUALS
![Page 11: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/11.jpg)
ET LEGES ET IURA
• La pràctica d’estendre per escrit els continguts dels negocis amb la intervenció d’un professional que redacta no comença a apareixer a les lleis fins el segle III dC.
• Papinià, Pau, Gai, Ulpià i Modesti, juristes que en fan menció a partir del s. III dC.
• Epitome d’Ulpià i Institutiones de Gai.
![Page 12: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/12.jpg)
ET LEGES ET IURA
• La posada per escrit de les noves lleis, la transmissió escrita dels preceptes orals, tot plegat serveix per bastir un edifici consistent que reforça l’estat jurídic del col·lectiu.
• Scriptum ius est lex.The Roman Law Libraryhttp://upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak/
![Page 13: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/13.jpg)
FUNCIÓELEMENTS CONTEXTUALS
![Page 14: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/14.jpg)
TOTUM IUS GAII
• Institutiones de Gai, jurista (161 dC): El dret, en el seu conjunt, - del qual ens en servim,- té en compte les persones, les coses i les accions.
• Personae: objecte i subjecte.• Res: publiques i privades. • Actiones: Procediments.
![Page 15: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/15.jpg)
TOTUM IUS ULPIANI
• Epitome d’Ulpià, jurista(s.III in):• Tot el dret consisteix o bé en l’adquisició o bé
en la conservació o bé en patir una pèrdua: allò que interessa establir és de quina manera quelcom esdevé d’algú o bé de quina manera alguna conserva una cosa o una posició jurídica, o bé de quina manera la alieni o la perdi.
![Page 16: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/16.jpg)
![Page 17: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/17.jpg)
TOTUM IUS ULPIANI
• A diferència de Gaius, el totum ius a què fa referència no s’enfoca a persones, coses i accions, ni al dret privat, sinó a les relacions patrimonials.
• En aquest context té més sentit una “documentació” escrita de les accions jurídiques entre parts.
• Primeres mencions a la documentació dels Tabelliones: professionals de l’escriptura.
![Page 18: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/18.jpg)
CORPUS IURIS CIVILIS
• Compil·lació feta per l’emperador Justinià entre el 529 dC i el 534 dC.
• Recopilació de legislació datable entre el 117 dC i 534 dC, i incorporació de la pròpia de l’emperador fins el 565 dC.
• Mores: costums.• Ius civile: estrat jurídic prelegislatiu.• Ius civile et lex publica: costum i llei escrita.• El conjunt de normativa oral i escrita definitivament
disposada de manera solemne i amb voluntat completiva.
![Page 19: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/19.jpg)
ACCIÓ/FETELEMENTS CONTEXTUALS
![Page 20: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/20.jpg)
ET FACTUM ET ACTIO ET ACTUM
• FACTUM: l’element del món real desencadenant d’una acció.
• ACTIONES: deriva de Agere (fer, realitzar) i són els mitjans que ofereix l’Estat al seus ciutadans per a defensar els seus drets. Permeten l’execució dels passos per assolir un objectiu jurídic.
• ACTUM: un moment puntual de l’acció o la seva finalització.
![Page 21: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/21.jpg)
CONTEXT DE PRODUCCIÓELEMENTS CONTEXTUALS
![Page 22: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/22.jpg)
TABULARIUM
• Tabularium: Arxiu Públic.• Archivum: Arxiu Públic a partir de Marc Aureli
Frontó (170 dC), que recupera aquest mot derivat del grec Archeion.
• Scrinium: Arxiu Privat.• Un arxiu públic era fonamental en una
administració forta. Era el custodi dels originals i tot el que en sortia eren còpies.
![Page 23: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/23.jpg)
AGENTSELEMENTS CONTEXTUALS
![Page 24: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/24.jpg)
TABULARII
• Tabularius:– Cos d’escribes públics, -integrats per esclaus
públics o lliberts i homes lliures- adscrits als tabularia.
– No redactaven documents privats ni es trobaven al servei de particulars.
– Feien algunes funcions notarials: intervenció en escrits menors, fan de testimonis, …
– La seva intervenció no deriva en la fe pública.
![Page 25: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/25.jpg)
TABELLIONES
• Tabellio:– Mencionat per primera vegada al De officiis proconsulis d’Ulpià
(215 dC).– Segons Ulpià les seves funcions eren:
• foro interdicere: assistir a tribunals.• instrumenta formare: formalitzar documents. • libellos concipere: redacció d’instàncies. • testationes consignare: consignació escrita de declaracions
testificals. • testamenta ordinare, vel scribere vel signare: ordenar
testaments, escriure’ls i signar-los.– Aquest professional ja existia amb anterioritat, però amb altres
noms: notarii, actuarii, librarii, amanuenses, excerptores, scribae, chartularii, cancellarii, censuales, epistolares, etc.
![Page 26: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/26.jpg)
TABELLIONES
• Tabellio:– No deixen de ser mai professionals privats, i no
pas funcionaris publics, de manera que no disposen mai de la fides publica completa.
– Se li reconeix la pública utilitat de la seva funció de redactar documents, a canvi d’un control més gran i de normatives sobre la seva tasca. (Segle V).
![Page 27: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/27.jpg)
NOTARII
• Notarius:– S.I dC: esclaus, lliberts i rarament homes lliures.– El nom deriva de “nota”, símbol o abreviatura
estenogràfica utilitzada en l’escriptura ràpida.– Era, doncs, semblant a un taquígraf.– No tenien coneixements jurídics, ni estaven
controlats per l’Estat.– No són comparables als notaris actuals.
![Page 28: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/28.jpg)
NOTARII
• Actuarii, librarii, amanuenses, exceptores, scribae, chartularii, cancelarii, censuales, epistolares, ….
• Emperador Lleó (472 dC):– Els tabelliones comencen a denominar-se notarii.– Moltes oscil·lacions terminològiques.– Finalment predominarà el notarius, però encara
convivint amb tabellio, scriptor, entre d’altres termes, fins ben bé el segle XIII.
![Page 29: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/29.jpg)
ELEMENTS FORMALS
• Tipologies: Instrumenta.• Tipologies: Et Excerpta publica et Excerpta Privata.• Procediment: Elaboració i/o Enregistrament.• Forma física: Suports i tipus escriptura.• Forma física: Segells i la seva falsificació.• Forma intel·lectual: Formulae.• Tradició: Originale sive authenticum.
![Page 30: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/30.jpg)
TIPOLOGIESELEMENTS FORMALS
![Page 31: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/31.jpg)
INSTRUMENTA
• Instrumenta Publica.• Instrumenta publice confecta.• Instrumenta quasi publice confecta.• Documenta privata seu Idiochira.
![Page 32: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/32.jpg)
INSTRUMENTA
• Dos elements a tenir en compte:• La força probatòria.• La fides publica.
![Page 33: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/33.jpg)
INSTRUMENTA PUBLICA
• Instrumenta o Documenta Publica.• Força probatòria més gran que qualsevol altra
tipologia d’instrument. • Produïen fe pública per si mateixos.
![Page 34: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/34.jpg)
INSTRUMENTA PUBLICE CONFECTA
• Scripturae forensia, Documenta publice celebrata, Documenta publice confecta, Documenta forensia.
• Emperador Lleó (472 dC) els menciona.• Preferibles a les escriptures privades encara
que la data sigui posterior a les primeres.
![Page 35: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/35.jpg)
INSTRUMENTA PUBLICE CONFECTA
• Força probatòria superior als documents privats i als quasi publice confecta. Inferior als documents públics. Confecció a la manera pública dels documents.
• Per a produir fe pública necessitaven:– El jurament d’un tabellio i jurament de l’autor
material del document.– Ser corroborats per la prova testimonial, la
verificació d’escriptures, la seva insinuació o el seu dipòsit en un arxiu públic.
![Page 36: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/36.jpg)
INSTRUMENTA QUASI PUBLICE CONFECTA
• Poc coneixement i poc mencionats a les lleis.• Formalment semblants a un document públic
o publice confectum.• Força probatòria derivada dels tres testimonis
de bona i íntegra reputació que l’havien subscrit.
• Fides publica: mètode no especificat.
![Page 37: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/37.jpg)
IDIOCHIRA
• Privatae res.• Documents privats.• Només donaven fe quan eren reconeguts com
a veritables per la persona contra la qual s’oposaven.
• Força probatòria inferior a qualsevol altra categoria documental.
![Page 38: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/38.jpg)
EXCERPTA PUBLICA
• Commentaria, Actae, Decreta Decurionum.• Comptabilitat de l’erari municipal: Kalendaria
o Inventaria.• Propietats públiques municipals.• Cadastre municipal.• Registre de multes.• Llistats de ciutadans i Cens local.
![Page 39: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/39.jpg)
EXCERPTA PRIVATA
• Testamenta.• Donationes.• Vinditiones.• Permutationes.• Et cetera.
![Page 40: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/40.jpg)
PROCEDIMENTELEMENTS FORMALS
![Page 41: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/41.jpg)
PROCEDIMENT DEL TABELLIO
• Quan les parts recorrien al tabellio, aquest redactava la scheda i la sotmetia a aprovació.
• Tot seguit, redactava en net el document, que havia de ser subscrit per les parts.
• A continuació venia la completio: – La lectura a les parts del document perquè
indiquessin si s’acordava o no amb la seva voluntat.
– L’atestació final del seu treball.
![Page 42: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/42.jpg)
PROCEDIMENT DEL TABELLIO
• Finalment, l’absolutio consistia en l’entrega a les parts del document perfecte: absolutus et completus.
• Absolutus: amb plens efectes i sense serrells ambigus.
• Completus: complet en la seva totalitat formal.
![Page 43: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/43.jpg)
PROCEDIMENT AL TABULARIUM
• Quan les parts no acudien al tabellio sinó als registres públics o als arxius.
• Insinuatio apud acta.• Presència d’un magistrat auxiliat per un
escriba i tres membres de la cúria. Gairebé un tribunal.
• Era voluntària.• Dipòsit d’una còpia del document.
![Page 44: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/44.jpg)
PROCEDIMENT AL TABULARIUM
• Casos obligatoris: testaments solemnes després de la mort del testador; donacions de major valor; donacions entre cònjugues.
• Perill: insinuar documents falsos per atorgar-los la fides publica i que esdevinguin autèntics.
![Page 45: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/45.jpg)
FORMA FÍSICAELEMENTS FORMALS
![Page 46: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/46.jpg)
TABULAE CERATAE
![Page 47: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/47.jpg)
TABULAE CERATAE
![Page 48: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/48.jpg)
TABULAE CERATAE
![Page 49: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/49.jpg)
ELEMENTS D’AUTENTICACIÓ
• Testimonis: Instrumenta quasi publice confecta.
• Registre en l’Arxiu o Registre Públic: Insinuatio apud acta.
• Segells.
![Page 50: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/50.jpg)
SIGILLA
• Timbre i la impressió.• Timbre: segell a manera d’anell que es
portava al quart dit de la mà.• Generalment sobre substàncies toves com ara
la cera o el fang.• Relligat de les tauletes de cera amb una corda
on s’hi disposaven diferents segells de cera. La seva ruptura demostrava una possible corrupció.
![Page 51: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/51.jpg)
SIGILLA
• Sobre la part tova de la cera s’hi imprimia l’anell o el tampó.
• Es podia deixar la cera intacte i escriure sobre la tauleta el nom de cada una de les parts que aposaven el seu segell.
• També s’escrivia un breu resum de l’acció i les parts a l’exterior per no haver de trencar els segells.
![Page 52: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/52.jpg)
SIGILLA
• Com corrompre els segells?• Amb una agulla calenta es podia obrir el
segell, fonent-lo, i veure el contingut de la taula, per a continuació tornar-lo a sellar.
• Com falsificar-los?• Fent un motlle amb una substància feta amb
asfalt, cera, guix i goma aràbiga. S’extreia el negatiu del segell i es confeccionava un timbre nou.
![Page 53: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/53.jpg)
FORMA INTEL·LECTUALELEMENTS FORMALS
![Page 54: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/54.jpg)
FORMULARIA
• Poc sabem de la forma intel·lectual.• La que coneixem: als textos legals i en formularia
tardans.• El concepte formulae, diminutiu de forma: breus
escrits que es presentaven en alguns judicis.• Fórmula de perfecció: “complevi et absolvi” per part
del tabellio.• Només la necessitat solemne de:– Testimonis.– Signes dels notaris o tabelliones.– Segells.
![Page 55: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/55.jpg)
FORMULARIA
• Datatio.• Segons la calendació romana:– Kalendes: el primer dia del mes.– Nones: el dia 5 o 7 del mes.– Idus: el dia 13 o 15 del mes.Març, Maig, Juliol i Octubre: 7 (nones) i 15 (idus).Gener, Febrer, Abril, Juny, Agost, Setembre, Novembre
i Desembre: 5 (nones) i 13 (idus).
Falten N. dies per les kalendes, per les nones, per les idus de N. mes.
![Page 56: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/56.jpg)
FORMULARIA
• Com calcular:
• Kalendes: 28/30/31 + 2 – nombre del dia donat.• Nones: 5 o 7 (en funció del mes) + 1 – nombre del dia donat.• Idus: 13 o 15 (en funció del mes) + 1 – nombre del dia
donat.
XI kalendas iulii = 30 (juny) + 2 – 11 = 21 de juny.XIII kalendas madii = 30 (abril) + 2 – 13 = 19 d’abril.V idus novembris = 13 (novembre) + 1 – 5 = 9 de novembre.IV nonas iunii = 5 (juny) + 1 – 4 = 2 de juny.
![Page 57: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/57.jpg)
TRADICIÓELEMENTS FORMALS
![Page 58: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/58.jpg)
ORIGINALE SIVE AUTHENTICUM
• Conceptes poc usats en època romana.• Originalis: originari, primitiu. [Instrumentum
originale].• Authenticum: – Al Digest del C.I.C: authenticum instrumentum
amb el valor de minuta!– Tertulianus (160-220dC): Authenticum = Originale.
![Page 59: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/59.jpg)
GENUS
• Genus; genuinus: origen, descendent autèntic, “genoll”.
• En el sistema jurídic romà si un home rebia un fill acabat de néixer de les mans de la seva esposa i se’l posava sobre els genolls era un acte de reconeixement del nouvingut com a seu, genuí, autèntic. El fill esdevenia legitimat.
• La legitimació dels documents com a fiables i autèntics.
![Page 60: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/60.jpg)
ELEMENTS ESSENCIALS
• Fiabilitat: Prelació d’elements.• Fiabilitat: Perpetua rei Memoria.• Fiabilitat: Fides publica.
![Page 61: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/61.jpg)
FIABILITATELEMENTS ESSENCIALS
![Page 62: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/62.jpg)
CREDIBILITAT DELS IPC
![Page 63: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/63.jpg)
CREDIBILITAT DELS IPC
![Page 64: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/64.jpg)
CREDIBILITAT DELS IPC
![Page 65: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/65.jpg)
CREDIBILITAT DELS IPC
![Page 66: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/66.jpg)
PERPETUA REI MEMORIA
• FIABILITAT EN EL TEMPS.• La Confiança en els documents es recolza en aquest
principi i s’especifica en el formulari: In perpetuum, Ad perpetuum, Ad perpetuam rei memoriam.
• Atès que només el present pot ser conegut, un complement és necessari per congelar el fet esdevingut.
• El document, com a cossificació del fet, té la funció de convertir el present en quelcom permanent.
![Page 67: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/67.jpg)
PERPETUA REI MEMORIA
• La memòria perpètua està vinculada originalment als documents i als arxius (institucions).
• En els dos casos el concepte no és garantir la preservació eterna del fet, sinó reforçar la idea de continuïtat, estabilitat, resistència i confiança en un sistema que preserva la memòria dels fets esdevinguts.
![Page 68: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/68.jpg)
FIDES PUBLICA
• FIABILITAT EN L’ESPAI.• Només en mans d’autoritats governatives o
funcionaris públics.• En mans dels tabelliones a partir de finals del
segle V. • Tot acte/fet de natura jurídica disposa de la
connivència, l’autorització i la credibilitat del sistema jurídic on es desenvolupa.
![Page 69: Diplomàtica Romana](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062419/559193ab1a28abfa0b8b474f/html5/thumbnails/69.jpg)
IOANNES “Peplum” Productions, SL.