Diari del 10 de febrer del 2017

ww

w.b

ondi

a.ad

/ te

l. 80

8 88

8 / f

ax 8

28 8

88

DivenDres, 10 De febrer Del 2017 nm. 3.247 / Any 14

MDIC AND BEAUTYantiaging medicina esttica obesitat

LA MILLOR MEDICINA ESTTICA

C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella

PRIMERA VISITA GRATUTA (presentant aquest anunci)

Informaci i petici dhores Tel: 00 376 800040

FACIAL Btox cid hialurnic Fils tensors

Rejoveniment Antiarrugues

CORPORAL Carboxiterpia Intralipoterpia

Lser rejoveniment Estries

OBESITAT Tractament dietes normo-proteiques

L'exercici de crrecs institucionals queda reservat als andorrans... (Constituci, article 25)DA trepitja la Constituci

OPINI

Dest de pellcula

Hctor masCineasta

La conquesta de lespai

Joan carles arpnGegraf

cuLtura pgina 18

Isona Passola veu lAcadmia com un pont cap als Oscars

aNDOrra pgina 9

El Com dAndorra la Vella tanca lalberg de la Comella

aNDOrra pgina 7

Els bancs tenen sis mesos per avaluar els seus consells

les pressions del Govern al ps es queden sense efecteAntoni Mart s incapa de convncer els consellers socialdemcrates i les transferncies no es congelaran

Saprova el pressupost i les modificacions de la llei de la policia amb els vots en contra de tota loposici

avuI s NOtcIa pgines 3 i 4

EsPOrts pgina 20

IakI rubIO/vaLLNOrD

espectacle al millor circuit de freeride

2 DivenDres, 10 De febrer Del 2017

INFONEU Aquesta previsi i cotes poden variar en funci de les condicions meteorolgiques.

Cota mnima cmCota mxima cmQualitat de la neuAccessos Installacions obertesPistes obertesTelfon estaci

Cota mnima cmCota mxima cmQualitat de la neuAccessos Installacions obertesPistes obertesTelfon estaci

Circuit de fonsCota mnima cmCota mxima cm

Qualitat de la neuAccessosTelfon estaci

ENCAMP / PAS DE LA CASA/GRAU ROIG

CANILLO / EL TARTER / SOLDEU

FARMCIES DE GURDIA

CATAL EXPRS

TELFONSURGNCIESServei Urgent Mdic (SUM) 116 Hospital de Meritxell 871 000Urgncies (la Seu) 973 35 29 42Hospital (la Seu) 973 35 00 50Transport Sanitari Programat 871 116Creu Roja 808 225Policia 110Policia Municipal (la Seu) 092Mossos dEsquadra 088Bombers 118 Bombers (la Seu) 085Ambulncia (la Seu) 973 35 33 35 FEDA (avaries) 145 Andorra Telecom: (Avaries/Aten. al client) 115Andorra Telecom (Inf. nacional) 111Andorra Telecom (Inf. internacional) 119

Dinters

Escaldes-EngordanyFarmcia Creu BlancaAv. Coprncep de Gaulle, 19 - Tel. 822 402

Pas de la Casa Farmcia del Pas C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711

Qu indica lexpressi no estar per orgues?

Indica que alg no es vol embolicar en un afer, en una discussi, etc.

No estic per orgues avui!

140210Pols

Oberts13/1427/28

739 600

7 Km90

190

PolsOberts

741 444

140190Pols

Oberts30/3143/44

878 000

[email protected]@hotmail.esTel.: +376 356 208

FINESTRES DE PVC I ALUMINIDEMANA PRESSUPOST SENSE COMPROMIS

120160Pols

Oberts33/3355/55

872 900

100150Pols

Oberts37/3762/68

890 500

[email protected] www.mudancesitransports.comAv. Coprncep De Gaulle, 13 baixos. AD700 Escaldes-Engordany 357 530 - 864 110Venda darticles de 2a m

NACIONALS i INTERNACIONALS

Dmnagements Removals de Josep Anton Albs

Desmuntatge i muntatge de mobiliari Servei de guardamoblesAssegurana de transport i RC

NESQUIKcacau instantani400g

1,65 2,25DANIescopinyes alnatural 40/50 102g

VILADRAUaigua 1,5L

0,22

fins al 19 de febrer

EL TEMPS

AUGMENT DELS NVOLS ALTS Una borrasca profunda sha de situar al sud-oest de la pennsula Ibrica i aix far que al llarg davui i tam-b el cap de setmana el temps estigui ms ennuvolat. Les properes hores la nuvolositat augmentar tot i que han de ser nvols alts i mitjans que no han de do-nar precipitacions. El vent de component sud a sud-oest augmentar sent com a molt moderat als cims per far pujar les temperatures, tant les mximes com les mnimes. Dissabte augmentaran els nvols i a la tarda no es descarta alguna nevada dbil cap als 1.800 metres. Diumenge el vent del sud ser fort amb nvols que deixaran el cel cobert a lespera duna per-torbaci per dilluns. Que tinguin un BonDia.

Avui 8

9 12

2

3 4

mn.

mn. mn.

mx.

mx. mx.dissAbte diumenge

-6/0

-2/5

0/6

2/7

2/8

3/9

0/6

-1/5

-1/7

-1/6

2/11

3DivenDres, 10 De febrer Del 2017

Avui s notcia

Ho van advertir fa tres mesos i ahir van complir. Els tres con-sellers generals del Partit So-cialdemcrata (PS) van dir no a una nova congelaci de les transferncies al comuns per a aquest exercici 2017, i lexe-cutiu va veure com la majoria demcrata, suficient per donar llum verda al projecte de pres-supost desprs de rebutjar les deu reserves desmena que shi havien presentat, no ho era en canvi per fixar les transfernci-es en els 54,6 milions que havi-en pactat amb els comuns.

I s que malgrat les diferents apellacions a la responsabi-litat i al sentit dEstat fets des de lexecutiu i des del grup demcrata al llarg de tota la jornada, fins i tot en la primera sessi que no protagonitzava el pressupost, els parlamentaris socialdemcrates es van mante-nir ferms i no van cedir a les s-pliques i gaireb imploracions que els van fer arribar des de la bancada taronja.

I ho van fer, segons va justi-ficar Pere Lpez, per responsa-bilitat, per evitar que tornin a incomplir terminis aix com per no poder donar suport tam-b al fet dignorar les minories comunals i a les retallades fetes pels comuns i per ignorar el Consell General.

Lpez, que va retreure a la majoria que es rebutgs i no hi hagus cap possibilitat de transaccionar cap de les esme-nes al pressupost que pel PS eren fonamentals i en canvi desprs es demans des de DA consens i responsabilitat que vol dir convergir en les seves posicions, va deixar clar que la no congelaci de les transfern-cies s la responsabilitat de DA i el seu grup parlamentari.

En aquest sentit, el presi-dent del grup mixt va recordar que tot i ladvertiment ja lany passat que el s a la congelaci daleshores no era un xec en blanc i el de fa tres mesos avi-sant que enguany no es repe-

tiria el suport no va ser fins el passat 24 de gener quan va te-nir lloc la primera trobada amb lexecutiu per abordar la qesti i tot just aquest dimecres passat la segona.

Lpez, que va lloar lesfor dhaver-ho intentat fins al final del cap de Govern, Antoni Mar-t, va destacar que hi ha part de feina feta per tamb molt cam per recrrer. Per aix, el parla-mentari socialdemcrata insta DA a passar pgina ja des davui mateix i a donar continutat als esforos fets, i va recordar a Mart que coneix la proposta del PS sobre la reforma compe-tencials i de les transferncies perqu se li ha fet arribar.

Lanunci del vot negatiu del PS, fet desprs dun intens de-bat de les diferents reserves desmena i de durs retrets amb el ministre dAfers Socials, Justcia i Interior per les dife-rncies en la poltica social, va decebre i molestar visiblement Mart, que va demanar interve-nir abans de la rplica del titular de Finances a les intervencions ja sobre el projecte de pressu-

post. El cap de Govern, que no es va estar de recordar la difcil situaci del Com de la Massa-na el Nadal del 2014 i com des de lexecutiu sels va ajudar aix com tamb la delicada situaci del Com de Sant Juli a prin-cipis del 2016, va insistir en la necessitat de tirar endavant la reforma de les competncies i transferncies i malgrat assegu-rar respectar el vot de cadasc va retreure als consellers del PS que no assumissin la seva res-ponsabilitat.

Mart, que des del moment que es va confirmar el no a la congelaci de les transferncies va endurir el seu discurs i fins i tot va recriminar el somriure de la consellera general liberal Judith Pallars, va advertir que quan Govern, comuns i Con-sell General sasseguin plegats per abordar aquesta reforma no valdr no tenir un projecte alternatiu, i desprs de mos-trar-se convenut de poder ar-ribar a un acord va instar els consellers generals del PS a no equivocar-se dues vegades.

Tamb el titular de Finances,

Jordi Cinca, que va assegurar que els prop de 9 milions deu-ros que shaur de transferir de ms als comuns no sortiran dincrementar lendeutament, va endurir el to de les seves intervencions en defensa del projecte de pressupost, espe-cialment respecte al grup libe-ral, que fins aquell moment no havia entrar en cap debat en considerar que el projecte de pressupost no complia ni amb la Llei de transferncies, ni amb la Regla dor ni amb la Constitu-ci, segons va assegurar el pre-sident suplent del grup, Jordi Gallardo.

Cinca, que va insistir que amb congelaci de transferncies o sense el pressupost estaria quadrat i que en cap cas sin-complia la legislaci vigent, va tirar de retrovisor per recordar al grup liberal que a principis de lany 2000 hi havia un deute de 200 milions i que el 2008 quan van deixar el Govern el deute era de 700 milions. No s que no-ms invertissin, sin que tamb van limitar la capacitat inversora del govern socialdemcrata i del

nostre, va destacar el ministre de Finances, que tamb va re-treure al PS que els pressupostos del 2008 i del 2009 preveien un equilibri i desprs, a lhora de la liquidaci, es van tancar amb d-ficits de 99 i 116 milions respec-tivament.

La mirada enrere de Cinca no va agradar gens ni mica -Gallar-do que va retreure al ministre que parls com si les inversions fetes fossin coses etries. En aquest sentit, el parlamentari va (Continua)

El PS desatn les spliques de DA i mant el seu no a la congelaciMart retreu als socialdemcrates no assumir les responsabilitats i avisa que no es tornin a equivocar

Consell General

M.S.andorra la Vella

Lexecutiu demcrata no ha estat capa de convncer els tres consellers del PS per mantenir les transferncies congelades.

aGnCies

Antoni Mart

Jordi Cinca

Jordi Gallardo

Pere Lpez

Quan ens asseiem tots plegats no valdr no tenir un projecte alternatiu

amb congelaci de transferncies o no el pressupost est quadrat

el pressupost no compleix amb la llei de transferncies ni amb la regla dor

Per responsabilitat votem no; no volem que tornin a incomplir els terminis

Vctor Naudi

Ho fa damagatotis amb els tres vots que necessita, la resta no sabem res

avui s notcia4 DivenDres, 10 De febrer Del 2017

(Ve de la pgina anterior)recordar que durant els governs liberals es van invertir 253 mili-ons en carreteres, 124 en esco-les, 121 en depuradores, 51 en edificis pblics i 71 en canalit-zacions i collectors, i tot sense disposar dels 1.000 milions ms que han disposat els executius de Mart grcies a la nova im-posici.

Per la seva part, el conseller general de Socialdemocrcia i Progrs, Vctor Naudi, que va lamentar el retard en la pre-sentaci dels comptes, va recor-dar al cap de Govern el compro-ms adoptat fa nou mesos en el sentit que ha arribat lhora de fer entrar el Consell General en la negociaci de la reforma competencial, un comproms, que tot i assegurar a les hores que en les properes setmanes caldria buscar els mecanismes per fer efectiu, no ha respectat.

Aix mateix, Naudi va retreu-re al cap de Govern que dama-gatotis es reuneixi amb els tres consellers que podien facilitar els tres vots necessaris per a la congelaci de les transfernci-es i que la resta a hores dara segueixi sense conixer res daquesta reforma. En aquesta lnia, Naudi va lamentar que en ja ms de cinc anys de Govern de DA no shagus avanat ms en aquest sentit i que a ms a ms es volgus allargar un any ms la congelaci, un fet que pel conseller dSDP suposa un menysteniment als comuns.

poltica socialEl debat del projecte de llei del pressupost, i especialment el de les deu reserves desmena presentades (2 dSDP i 8 del PS) van tornar a posar de manifest les diferncies entre la majoria taronja i el PS en matria de po-ltica social i, com en anteriors debats, van generar un nou in-tercanvi de retrets.

Aix, des del PS, Lpez va acusar DA dhaver-se conver-tit en una mquina de retallar drets, desprs de modificar via pressupost el barem patrimoni-al de la Llei de serveis socials i sociosanitaris, i dhaver fet un gir encara ms cap a la dreta amb larribada del ministre Xa-vier Espot al capdavant dAfers Socials, un comentari que va indignar el ministre.

Espot va ser contundent en la resposta i va insistir que no es pot posar en dubte la seva sensibilitat social. Aix, va insis-tir en la necessitat daplicar uns requisits per poder accedir a les prestacions de solidaritat per garantir que arriben a qui real-ment les necessita, i va acusar els socialdemcrates de con-fondre la ciutadania barrejant qestions noms per oportu-nisme poltic.

La majoria demcrata va apro-var ahir el projecte de llei quali-ficada de modificaci de la Llei qualificada del cos de policia desprs de rebutjar les quatre reserves desmena presentades pel consellers general del Par-tit Socialdemcrata, relatives al rgim disciplinari, i davant les crtiques de tota loposici, que va lamentar la manca de consens en una llei important com aquesta.

El parlamentar socialdem-crata Gerard Als, que va de-fensar les reserves desmena, va insistir en que la llei esta-bleix un rgim disciplinari que s propi dun cos militar i que no ajuda a valoritzar el cos. Aix mateix, Als, va lamentar tamb que darrere aquesta re-forma impulsada per lexecutiu hi ha criteris economicistes ja que preveu ms obligacions i menys retribucions.

Als va lamentar tamb lin-crement de larbitrarietat que hi ha en el provement de pla-ces, i va posar la modificaci de la Llei del cos de policia com un clar exemple de la poltica de DA en la funci pblica, que no fa sin desmotivar els treballadors.

El conseller socialdemcra-ta va recordar tamb que la formaci no va donar suport a lesmena a la totalitat al text, amb la voluntat de poder mi-llorar-lo en comissi, tot i que

el treball, per, no ho ha per-ms, ja que no sha acceptat cap de les nostres esmenes. En aquest sentit, el parlamen-tari va lamentar el tarann de DA: fer molts discursos apel-lant a la uni i a la responsabi-litat i, en canvi, cap acte que els respecti.

Des del grup parlamentari liberal, Judith Pallars, que va lamentar tamb els canvis en el rgim disciplinari, va asse-gurar que a travs daquest text es plasma desconfiana cap al cos de la policia i va lamentar

que en la cobertura duna pla-a vacant no pugui accedir una persona processada o inculpa-da mentre que des de lexecutiu en canvi es defensa el ministre Jordi Cinca tot concloent que es qestiona la presumpci dinnocncia.

Lafirmaci de Pallars va indignar el ministre dAfers So-cials, Justcia i Interior, Xavier Espot, que va respondre, de la mateixa manera que la conse-llera demcrata Sofia Garral, que la presumpci dinnocn-cia val per tothom i que en el

cas de Cinca no est ni proces-sat ni inculpat.

Espot es va mostrar tamb molt sorprs amb les reserves desmena dels socialdemcra-tes, i especialment per voler anar ms enll que la legislaci actual quant a la permissivitat amb algunes de les faltes i san-cions previstes, i va acusar el PS dhaver presentat les esme-nes no amb la voluntat de mi-llorar el text si no directament per fer les reserves i mirar daquesta manera de guanyar vots entre la policia.

DA es queda sol en laprovaci dels canvis en la llei del cos de policiaEspot acusa el PS de presentar esmenes buscant rdit poltic i no per millorar el text

El conseller del Partit Socialdemcrata Pere Lpez en una de les seves intervencions.

agncies

M.s.andorra la vella

el consell general, amb lassentiment de tots els grups parlamentaris, va donar llum verda ahir al projecte de llei de modificaci de la tarifa general de taxes sobre el consum, un text que, segons va assegurar el ministre de Finances, Jordi Cinca, refora i exemplifica el ferm comproms dandorra en la lluita contra el trfic illcit de tabac.

Malgrat el suport de tots els grups, el debat del projecte de llei no va estar exempt de retrets. Aix, el conseller de socialdemocrcia i Progrs, vctor naudi, tot i assegurar compartir lobjectiu final del text va advertir que en aquesta qesti cal ser ms curosos i no esperar a

lltim moment quan es queixen els pasos vens per incrementar les taxes i evitar que el diferencial de preu del tabac amb Espanya i Frana pugui incentivar la prctica del contraban. Aix mateix, Naudi va lamentar que en la memria justificativa que acompanyava el projecte de llei no sindiqus el diferencial en el preu de venda amb Frana i s en canvi es digus que amb Espanya era gaireb del 30%.

Per la seva part, el conseller general del Partit Socialdemcrata Pere Lpez, que va incidir en la importncia pels ingressos de lEstat de les taxes al consum i va considerar encertat el procediment

durgncia emprat en la tramitaci del projecte de llei, va retreure a la majoria i a lexecutiu taronja que vulguin donar llions de responsabilitat a loposici, i concretament als tres parlamentaris socialdemcrates que en qestions importants destat han donat suport a diferents textos, i els va recordar que el 2010 i el 2011 no van donar suport a increments de taxes per la via durgncia.

El ministre, que va agrair el suport dels grups i va insistir en la importncia del missatge que es dona a lexterior amb el suport del Consell General en ple a aquest text, va remarcar que amb la modificaci aprovada es compleixen els objectius de mantenir un preu competitiu del tabac, de disposar dun diferencial no atractiu de cara al contraban i a la vegada preservar el sector del tabac del pas.

Suport unnime a lincrement de taxes al consum tot i que tamb amb retrets

OPINI 5DivenDres, 10 De febrer Del 2017

La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi dareny-Plandolit GeReNT Ricard VallsboNdIa dIReCToR enric Guinart Mauri CaP de RedaCCI Juli Rodrguez ReSPoNSabLe doPINI andrs Luengo RedaCCI Marc Segals, Mireia Suero, andrs Luengo, Vctor duaso, Pepa Gallego CoRReCCI M. ngels Sala MaQueTaCI Ldia Jo, Reinaldo Mrquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCI Joan Nogueira, Yolanda Lahuerta, Virginia Yez dISTRIbuCI Premsa distribuci IMPReSSI Imprintsa.

Carrer baixada del Mol, 5. andorra la Vella.Telfon: 808 888 Fax: 828 888 adrea electrnica: [email protected] Web:www.bondia.ad

DIRECTORI

El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secci dopini. Lopini del BonDia es reflecteix en el seu editorial.Perqu les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telfon i parrquia de residncia.

Avs SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecci de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part dun fitxer automatitzat, a qu acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual s la gesti dels missatges SMS. El responsable del fitxer s la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, dacord amb el contingut rebut a la redacci del BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicaci i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secci. LUSUARI es compromet a fer un s adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb carcter enunciatiu per no limitatiu, a no emprar-los per a (i) incrrer en activitats illcites, illegals o contrries a la bona fe i a lordre pblic; (ii) difondre continguts o propaganda de carcter racista, xenfob, pornogrfic, illegal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenfobs, racistes, pornogrfics, que atemptin contra la joventut o la infncia, lordre o la seguretat pblica o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicar cap missatge amb dades personals o que puguin identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. Lusuari sobliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes illcits o contraris al contingut del present Avs Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. Lusuari garanteix que la informaci, el material, els continguts o les observacions que no siguin les seves prpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecci de dades personals ni cap altra disposici legal. La informaci, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que lusuari faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservar el dret a usar-les de la forma que consideri ms adequada. La relaci entre LA VEU DEL PoBLE i lUSUARI se sotmet a la jurisdicci del Principat dAndorra.

dipsit Legal aNd. 114-2004

La majoria demcrata del Com dAn-dorra la Vella ha decidit tancar lalberg de la Comella per a la seva comercialitza-ci: ltimament shi estaven celebrant fins i tot casaments i comunions, i no volem fer cap competncia a les empre-ses privades, va afirmar la cnsol major, Conxita Marsol. La corporaci pren una nova decisi polmica, difcilment expli-cable, contradictria amb altres accions que est duent a terme i que deixa sense feina a tres treballadors eventuals. Calia

deixar al carrer tres persones si lalberg s rendible i encara no se sap quin s se li vol donar? En aquest sentit, s sorpre-nent que es tanqui un equipament que

presenta uns comptes equilibrats amb largument de la competncia deslleial. Competncia a qui? El que no explica

la majoria s que els preus i els serveis que soferien anaven dirigits a una clien-tela dun nivell econmic ms baix que sembla que no va en la lnia elitista que fa la sensaci que est impulsant aques-ta corporaci. Tanquem un equipament rendible que oferia un bon servei i pri-vatitzem un centre de congressos per posar-hi un casino (amb empreses molt prestigioses que diuen volen venir) amb lexcusa que els nmeros no quadraven. Ser una qesti de glamur.

El tancament de lalberg de la Comella i lelitisme

EDITORIAL

Lor blanc. La neu, una de les principals fonts de riquesa daquestes valls. La que atrau milers i milers de visitants disposats a divertir-se sobre els esqus, a omplir la panxa quan hi ha gana, a fer unes copes per acabar la jornada relaxadament... La cartera ben plena o, en la versi ms actual, anar passant la targe-ta fins a fondre el plstic. Una mquina ms que fa moure el pas i que cada any ocupa centenars i centenars de per-sones. Per aquest or blanc t altres qualitats que lemmas-caren. Cops amagats per la brillantor que ens enlluerna. El darrer cas que ha transcen-dit ha estat la convocatria deleccions a representants dels monitors desqu. Una decisi que ha vingut presa per la mateixa empresa i no pas pels treballadors i que en qualsevol lloc faria enverme-llir. Per la vergonya ja sabem que s una cosa relativa, i r-pidament aquesta passi per tenir interlocutors a les esco-les desqu sha ests a la tota-litat destacions. Sembla que els urgeix molt tenir aquests delegats de personal i davui per dem el collectiu es veu cridat a votar els que seran els seus portaveus davant del patr. Tot fa pensar que els problemes pendents de resol-dre amb aquests professionals deuen ser importants, tenint en compte aquestes presses... encara que fins avui les esta-cions han assegurat sempre, potser amb la boca petita, que tothom estava tan content. Permetin-me lexpressi, per lor blanc fa a hores dara pu-dor de socarrim. Esperem que pugui recuperar la lluentor que li pertoca. Si s un motor, de ben segur volem que ho si-gui per a tothom.

BAIXADA DEL

MOL, 5

aquest or blanc que tan poc llueix

eS PReSCINdeIx duN eQuIPaMeNT ReNdIbLe

DONANT LA NOTA

Antonio EspinosEl president de les Federa-cions Mundial i Europea de Karate i el de la Federaci andorrana demanaran que el karate sinclogui als Jocs dels Petits Estats dEuropa.

12345Ral Gonzlez

LInAF dona un termini de sis mesos a les entitats bancries perqu li facin ar-ribar una primera avaluaci sobre la idonetat dels seus consells dAdministraci.

12345Conxita Marsol

El Com dAndorra la Vella ha decidit ara el tancament de les installacions de lal-berg de la Comella amb lar-gument devitar fer la com-petncia als privats.

12345Xavier Espot

La llei qualificada de modi-ficaci de la Llei qualificada del Cos de Policia ja s una realitat per el Govern no ha aconseguit el suport de cap grup de loposici.

12345

OPINIONS A LES XARXES

Ildefons Lima Sol@ildelima6

Histria del futbol andorr, avui fotos x la @Fedandfut #andorra #Rusia2018

Sant Ermengol@SantErmengol

Aquest mat hem realitzat el simulacre devacuaci amb la presncia dels @BombersAndorra

TUITENQUESTA

El sembla b que se cedeixi el Centre de Congressos de la capital durant 20 anys per al casino?A: S

B: No

MIREIA SuERoPeriodista

A: 41% B: 59%

OPINI6 DivenDres, 10 De febrer Del 2017

Joan carles arpnGegraf

La societat, des dels nostres avantpassats ms remots fins a lactualitat, ha anat progressant de forma ininterrompuda, enca-ra que aix pugui ser discutible, sobretot a fora de grans desco-bertes i esdeveniments, des del foc i la roda passant per la revolu-ci industrial fins a lera dinter-net i la conquesta de lespai side-ral. Respecte a aix ltim queda molt per fer, com trobar un o dos planetes als quals ens puguem traslladar quan definitivament esgavellem el que ara es pateix com una plaga bblica.

Ara b, com que encetem ca-minada, farem un comenament ms modest: no sortirem de lat-mosfera terrestre. En lloc de mi-rar cap amunt, mirarem cap avall, cap a un espai ms proper, ms mund i sovint invisible per quo-tidi. Em refereixo al maltractat espai pblic, una entitat urbana que, si hi renunciem, marcar per sempre el nostre futur com a ha-bitants de la ciutat, i a la ciutat en si mateixa com a lloc habitable.

Generalment, quan pensem en ciutat pensem en el lloc cons-trut, en una acumulaci, ms o menys ordenada, ms o menys planificada, dedificis i infraes-tructures auxiliars, com poden ser els carrers, aparcaments, parcs, en definitiva, all que s construcci fsica, una realitat material tangible i fcil de per-cebre pels nostres sentits, de la qual no necessitem fer cap exer-cici dabstracci ni moltes vega-des exercici de comprensi. Com que als gegrafs ens agrada anar ms enll de les aparences, barre-ra que tothom hauria dintentar

traspassar, nosaltres afirmem que la ciutat es defineix per lexis-tncia de lespai pblic, que no cal que estigui a lombra dedificis emblemtics ni altres focs darti-fici.

Lespai pblic s lloc de tro-bada i socialitzaci a les ciutats i pobles, ha de ser suport de mul-tiplicitat dactivitats aix com de debat poltic i apoderament de les collectivitats. s el que dona identitat i carcter a la ciutat, el que permet reconixer-la i viure-la, s el lloc que conserva la me-

mria dels seus habitants en els seus espais naturals, culturals i patrimonials. Per tant, lespai p-blic est en lessncia dall que s urb, s lloc dintercanvi, per no noms comercial, enriqueix les prctiques urbanes i encoratja la participaci dels ciutadans i el seu inters pels assumptes que afecten la comunitat. Una ciutat sense places, ni parcs, ni espais per a la trobada casual, no noms seria pobra ambientalment sin tamb tindria profundes carn-cies socials, seria una ciutat ano-dina, insubstancial, poc huma-na. La falta de cohesi social, de comproms dels habitants amb el seu entorn urb t molt a veure amb la carestia dun espai pblic destinat i pensat per als ciuta-dans juntament amb els ciuta-

dans, i les tan esteses prctiques dembelliment no sn ms que un pobre i limitat argumentari esttic, purament funcionalista i oficialista de les directius admi-nistratives, sense cap integraci de les demandes i necessitats so-cials.

Si no ens posicionem, si no diem prou i reclamem all que s nostre, els espais de convi-vncia ciutadana desapareixeran per sempre, engolits per noves lgiques de creixement mercan-tilista, privatitzaci, absncia de normativa de protecci i tamb malauradament per la part que ens toca, de pura desdia col-lectiva, i privem els futurs ha-bitants daquestes ciutats dun dels pilars fonamentals de la vida comunitria i la socialitzaci ur-bana. A poc a poc, lespai pblic va perdent sentit com a lloc de trobada, dintercanvi dexperi-ncies, on processos espontanis generen activitat, art, oci... per convertir-se en lloc de pas, lloc planificat, restringit, on el go-vern de la ciutat decideix qu fer i com fer-ho. Recordem el mercat de colleccionista de la plaa de la Rotonda, tot un exemple del que ens espera si no es produeix un moviment de resistncia.

Andorra s un pas turstic, una evidncia inequvoca, per no noms. No ens quedem amb aquesta realitat unidimensional, reclamem unes ciutats per als seus habitants, conquerim lespai pblic, no les convertim en un parc temtic comercial i els seus habitants en mers figurants. Per ja se sap, on mana el/la capital, no mana mariner, era aix?

La conquesta de lespaiLa ciutat en venda: de lloc de vida a centre comercial

A poc a poc lespai pblic perd sentit com a lloc de trobada i queda en lloc de pas

Hctor masCineasta

Andorra dest de pellcula s el lema amb qu la marca Andor-ra es deixar veure a travs de lacord signat entre Andorra Tu-risme i la multinacional Disney tot i que sigui noms en terri-tori espanyol i durant un any de moment.

En certa manera, celebro que Andorra Turisme hagi vist que la cultura o lentreteniment a gran escala, en aquest cas tam-b pugui ser dinters per pro-mocionar el nostre pas. Anys enrere, quan es va presentar el primer espectacle del Cirque du Soleil al principat, un director anomenat Woody Allen, es pas-sejava per les principals ciutats europees cercant localitzacions i finanament per rodar els seus films. Vaja, que el que feia era vendres al millor postor. En aquell moment em va passar pel cap que Andorra hauria estat un magnfic dest per al director i que el nostre pas shauria po-gut veure arreu del mn. Fins i tot penso que per una quanti-tat no gaire diferent a la que ha costat lacord amb Disney, que segons ens han dit, ser duns 750.000 euros.

No vull entrar a valorar si es tracta duna xifra desproporci-onada o si aquesta associaci amb la multinacional creada per Walt Disney s la correcta. Per s que magradaria incidir en el fet que aquest acostament cap al mitj audiovisual, o cinema-togrfic per a ser ms exactes, es faci nicament i exclusivament amb voluntat recaptadora de fu-turs clients. De nou, ens trobem amb lexemple de com es valora la cultura a travs de les xifres, i no de la qualitat dels produc-

tes. Estratgicament s ben cert que si volem adrear-nos a un pblic familiar, apostar per la productora nord-americana s apostar per la carta guanyadora. Per jo em demano si aquestes famlies que sacostaran a An-dorra desprs de veure La bella y la bestia, Cars 3 o Frozen es-pero que a Andorra Turisme no shagin equivocat i hagin anat a patrocinar lespectacle Fronze, la versi low cost protagonitzada per la Leticia Sabater, mostra-ran inters pel que sest coent culturalment a Andorra. I per-meteu-me que ho posi en dubte. Possiblement aniran a comprar o a esquiar, que s el que els hau-rem dit que es fa al nostre pas i del que viu molta gent, tamb s cert. Per, i si aprofitssim per mostrar-nos culturalment i sorprendre a ms dun? I si An-dorra Turisme tamb destins esforos i recursos a potenciar i donar visibilitat a altres propos-tes autctones de caire cultural o cinematogrfiques?

Si fos aix, penso que la in-versi hauria estat molt ms productiva per a tothom i que, amb el temps, sincrementaria la diversitat i el nombre de pro-postes andorranes de qualitat. O, si ms no, sapostaria per incentivar la creativitat i donar per a projectes de futur. Pen-so sincerament que en cap cas apostar per una seria renunciar a laltra, ms aviat tot al con-trari! Per es clar, no sc jo qui decideix aquestes coses... On de moment s que es podran veure bones pellcules ser al Festival Ull-Nu! Espero que ens veiem tots per all. Fins i tot lOlaf, si cal.

Dest de pellcula

EL GONGPLAA DEL POBLE

7DivenDres, 10 De febrer Del 2017

Andorra

Treballem per fer ms fcils els moments ms difcils ... Incineracions (concessi ofi cial) Trasllats internacionals Repatriaments

Venda i collocaci de lpides Servei de floristeria nacional i internacional Gesti integral de trmits per defunci

C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany Tel.: +376 86 66 32 80 71 80 Fax: + 376 86 68 32 80 71 72

LInstitut Nacional Andorr de Finances (INAF) dona de mar-ge fins al juliol vinent perqu les entitats bancries del pas li facin arribar una primera avalu-aci sobre la idonetat dels seus consells dadministraci.

Aix es desprn del comunicat tcnic de lINAF del 13 de gener passat, referenciat com Reque-riments en relaci amb el govern corporatiu de les entitats bancri-es, en el qual lrgan supervisor del sistema financer andorr, fent un seguiment de les seves prpies recomanacions dels dar-rers anys en aquesta matria i tamb a les disposicions esta-blertes pels Principis de govern corporatiu per a bancs del Comit de Supervisi Bancria de Basilea publicats al juliol del 2015, recorda una srie de bones prc-tiques i fa alguns requeriments.

Daquesta manera, i en lm-bit del principi de Basilea relatiu a lestructura i prctiques del consell dadministraci, lINAF requereix a les entitats bancri-es que avalun peridicament (com a mnim, un cop lany) la contnua idonetat dels seus consells dadministraci i de ca-dascun dels seus membres, aix com de les comissions delegades del consell, prenent en conside-raci la seva contribuci al con-sell dadministraci.

En aquest sentit, en el seu co-municat tcnic lINAF dona una srie de pautes sobre els aspec-tes a tenir en compte a lhora de fer una avaluaci collectiva del consell dadministraci duna entitat bancria i tamb els cri-teris a seguir en lavaluaci de la idonetat dels membres del

consell dadministraci de for-ma individual o en el procs de selecci dun daquests.

Precisament, sobre aquesta darrera qesti, lrgan supervi-sor, que recorda que leficincia dels consellers i per tant del con-sell dadministraci augmenta quan hi ha un nombre sufici-ent de membres que sn conse-llers independents no executius, recorda que ha de ser el consell dadministraci i no la direcci de lentitat qui designa els can-didats a formar part del consell dadministraci.

Aix mateix, i en el marc de lavaluaci sollicitada, lINAF requereix a les entitats que es revisi leficcia de les prcti-ques del consell dadministra-ci, els procediments de govern daquest rgan i lexercici de les

seves responsabilitats, aix com que estableixin i identifiquin on es poden precisar millores i exe-cutiu qualsevol canvi que sigui necessari.

Daltra banda, i per facilitar ladaptaci a les disposicions de la directiva 2013/36 del Parla-ment Europeu i del Consell del 26 de juny del 2013, relativa a laccs a lactivitat de les entitats de crdit i a la supervisi pru-dencial de les entitats de crdit i les empreses dinversi (CR-DIV), es recomana a les entitats avaluar la creaci o la modifica-ci de les comissions delegades del consell dadministraci.

En aquesta lnia, lINAF re-quereix que com a mnim hi hagi quatre comissions delegades del consell dadministraci, que se-rien la dauditoria, la de riscos,

la de retribucions i la dtica i compliment.

Funcions de controlEn el comunicat, lrgan super-visor recorda tamb que la fun-ci de compliment normatiu, la funci de gesti del risc i la funci dauditoria interna es-tan regulades per llei i, seguint els principis de Basilea sobre aquestes qestions, requereix a les entitats que per tal de do-nar lautoritat que li correspon a aquestes funcions i garantir la seva independncia, les per-sones responsables daquestes funcions formin part de la di-recci general i reportin directa-ment al consell dadministraci o b a les comissions delegades daquest creades a tal efecte.

El termini per complir amb

aquest requeriment s de sis mesos a partir de la data del co-municat, s a dir que, igual com en el cas de la primera avaluaci que caldr presentar, ladaptaci haur destar feta com a molt tard el juliol vinent.

Aix mateix, en el comuni-cat lInstitut Nacional Andorr de Finances recorda tamb els principis de govern corporatiu de lOCDE i el G-20, i incideix en lexigncia cada vegada ms estesa que els consells dadmi-nistraci supervisin la gesti de les estratgies de finanament i planificaci fiscal que es per-met dur a terme, i dissuadeixin aix prctiques com la recerca de levasi fiscal agressiva.

Els bancs disposen de sis mesos per avaluar la idonetat dels seus consellsLINAF emet un comunicat tcnic que inclou nous requeriments per complir amb els principis de Basilea

Sistema financer

M.s.andorra la Vella

LINAF remarca la importncia que als consells dadministraci hi hagi un nombre elevat de consellers independents no executius.

jonathan gil

Avaluaci de la idonetat

Les entitats bancries hauran davaluar com a mnim una vegada a lany la idonetat dels seus con-sells dadministraci.

termini per adaptar-se

LINAF dona a les entitats un termini de sis mesos, s a dir fins al juliol, per adaptar-se als nous reque-riments.

un mnim de quatre comissions

Lrgan supervisor insta a les entitats que disposin de com a mnim quatre comissions delegades del consell dadministraci.

ANDORRA8 DivenDres, 10 De febrer Del 2017

Campanya contra la ubicaci del casino a lequipament comunal

Poc desprs que shagi conegut la voluntat del Com dAndorra la Vella de convocar un concurs nacional per adjudicar un dret de concessi i eventualment la concessi del Centre de Con-gressos per ubicar-hi el casino, sha posat en marxa a internet una campanya per recollir fir-mes dels ciutadans en contra. El membre de Socialdemocr-cia i Progrs (SDP) Delf Roca, candidat a cnsol major en les darreres eleccions comunals per aquesta formaci, s el princi-pal impulsor de la iniciativa que

es fa a travs de la plataforma changer.org. En declaracions a Andorra Televisi (ATV), Roca es va mostrar fora crtic amb la decisi del com de la capital de treure a concurs el Centre de Congressos perqu shi pugui emplaar el casino.

El que va ser candidat a cn-sol per SDP a les comunals cva considerar que una installaci daquestes caracterstiques no shauria de fer en un indret com la plaa del Poble i va cri-ticar que es pugui utilitzar una installaci pblica, com s el Centre de Congressos, per treu-ren un rendiment privat.

La campanya posada en mar-xa a change.org havia recollit ja durant la jornada dahir ms de 120 adhesions. Els que com a patrimoni noms tenim el que s pblic som molt sensibles a la seva dilapidaci, es pot llegir a la petici en marxa perqu no es faci el casino a la plaa del Po-ble. Segons explica Roca, no po-den estar dacord de cap mane-ra amb la decisi de la majoria demcrata de fer una concessi del Centre de Congressos per-qu sinstalli un casino.

DA vol privatitzar un patri-moni pblic, que s de tothom, amb lexcusa que no s rendi-

ble econmicament. Per de la rendibilitat social ni en parla, recorda el poltic dSDP. Per a Roca, la installaci s rendi-ble socialment perqu proveeix de ms beneficis que prdues a la societat andorrana en gene-

ral, independentment de si s rendible econmicament per al Com. El C om ha de prendre decisions amb criteris de rendibilitat social, no de ren-dibilitat privada. Els ciutadans som persones, no mercaderies.

Delf Roca s el principal impulsor de la campanya de recollida de firmes.

bondia

Redacciandorra la vella

Entre tres i quatre empreses molt potents shan interes-sat en el Centre de Congres-sos dAndorra la Vella per em-plaar-hi el casino. Aix ho va confirmar ahir la cnsol major, Conxita Marsol, que va expli-car que el Com estava a lespe-ra que el Govern dons alguna informaci sobre la ubicaci daquest equipament. Veient que no es manifesta, preferim fer lesfor en inters dAndorra la Vella i treure el concurs, va dir Marsol, que va remarcar que hi est havent moviments a lentorn daquest projecte per part de lexecutiu.

Majoria i oposici van te-nir ahir, desprs del consell de com, una reuni per analitzar el plec de bases del concurs per adjudicar el dret per poder par-ticipar en el concurs. Per tant, aquest es podr adjudicar a di-ferents empreses i en el cas que una daquestes obtingui poste-riorment la llicncia per part del Govern es formalitzar el contracte i es far la cessi de la superfcie daquest equipa-ment. Marsol va explicar que el plec de bases daquest concurs estableix els terminis i a qu tenen dret les adjudicatries. Tamb fixar els cnons, un aspecte que ahir encara estava

per tancar. Lexplotaci haur danar lligada als terminis que estableixi el concurs que con-voqui lexecutiu.

La publicaci de ledicte di-mecres al BOPA informant de la convocatria dun concurs per emplaar el casino al Cen-tre de Congressos no ha estat ben rebut per loposici. Tant el PS com CdI+LdA lamenten que shagi negat la participaci a les minories. En aquest sentit, la consellera del PS Dolors Car-mona va criticar que no shagi format cap grup de treball per

analitzar la qesti i que sovint sassabentin de decisions que pren la corporaci per part de tercers. Carmona va remarcar que el PS ja estava en contra de lexternalitzaci per va afegir que per a un s de casino en-cara estem ms en contra per la natura daquest equipament i perqu els ciutadans van ser els que van contribuir a pagar aquesta infraestructura.

De la seva banda, el conse-ller de CdI+LdA Jordi Mingui-lln va insistir que cal treballar en comissi per la minoria

majoritria no entn la demo-crcia participativa aix. Min-guilln va criticar que ara es-tem discutint a tres dies que es pugui retirar el plec de bases i tot i que va apuntar que ja hem avanat va concloure que aquest anlisi es podia haver fet fa quinze dies o un mes i aix arribar a un consens.

La cnsol major dAndor-ra la Vella va contestar que hi ha raons per aquesta urgncia i va destacar que la voluntat era acabar de treballar el plec plegats. Aix mateix va con-

testar al PS que del Centre de Congressos no sen fa s ja que shi celebren uns 34 actes a lany i dos congressos. Aix mateix va remarcar que les sa-les ms utilitzades sn les que tenen menys aforament. Mar-sol va afegir que lespai ms utilitzat s la sala polivalent en la qual shi realitzen les classes de judo.

Quatre empreses sinteressen enel Centre de Congressos pel casinoLa minoria critica que no hagi pogut participar en el procs i el PS es mostra en contra de donar-li aquest s

andorra la vella

M.S.C.andorra la vella

Un moment del consell de Com celebrat ahir a Andorra la Vella.

c.andorra la vella/t.lara

Conxita Marsol

veient que [el Govern] no es manifesta preferim fer lesfor

Dolors Carmona

Jordi Minguilln

estem en contra de lexternalitzaci i encara ms si s per a un s de casino

estem discutint a tres dies del plec de bases. Ho podrem haver fet fa un mes

ANDORRA 9DivenDres, 10 De febrer Del 2017

El Com i ladjudicatria de laparcament dels Pouets, Di-onis SLU, han acordat allargar el termini per acabar les obres fins al 17 de febrer. En el cas que aix no es produeixi, la so-cietat haur dentregar les claus i se li rescindir el contracte. La cnsol major, Conxita Marsol, va assegurar que aquest fet no comportaria cap cost per a la corporaci i a ms sexecutaria la garantia de 60.000 euros que est prevista en el contracte.

En laddenda al contracte per a lexplotaci dels Pouets, aprovada en el consell de com dahir i pactada amb la societat concessionria, es preveu ms

garanties per a ladministraci. Aix, en el cas que laparcament estigui tancat ms de 20 dies consecutius a lany ser causa de resoluci del contracte. El mateix succeir si est ms de 30 dies alternatius durant un any. A ms sha fixat una pena-litzaci de 500 euros diaris si Dionis SLU no torns les claus un cop rescindit el contracte. La darrera modificaci consisteix a reservar el dret al Com per installar plaques fotovoltaiques a la coberta de ledifici, que est molt ben exposada. La inten-ci s impulsar aquest projecte tot i que la corporaci encara ho ha danalitzar. Marsol es va mostrar confiada que finalment laparcament podr obrir.

Laparcament dels Pouets, enllestit al 17 de febrer


La cnsol major dAndorra la Vella, Conxita Marsol, va ex-plicar que ser la Batllia que decidir si ladjudicatria dels mens del Calones t dret a in-demnitzaci i limport desprs que es detects un error de clcul en la concessi feta per la corporaci que permet con-cloure que els pats shaurien dhaver atorgat a lempresa que en va quedar exclosa.

El Com ha fet una deman-da a la Batllia perqu revoqui lacte dadjudicaci, un pas que permetr concedir aquest ser-vei a loferta que es va rebutjar. Marsol va explicar que mo-mentniament, ser lempresa

adjudicatria qui seguir fent els pats.

El concurs sobre els me-ns del Calones va ser objecte de debat ahir en el consell de com. CdI+LdA va posar en re-lleu que la junta de govern va fer ladjudicaci directament sense sotmetre-la a aprovaci del consell de com tot i que superava limport mxim de 100.000 euros a partir del qual han de passar pel ple. Jordi Minguilln va explicar que el concurs era per a tres anys i pu-java a 300.000 euros. La majo-ria va explicar que ladjudicaci pot variar en funci dels pats i que per aix entenen que no era necessari sotmetre-ho al consell de com.

La Batllia decidir si cal indemnitzar pels mens


CdI+LdA va lamentar la falta dorganitzaci que ha com-portat un increment de les hores extres els mesos de no-vembre i desembre de fins a 1.600 euros per empleat del personal de manteniment i enllumenat. La majoria va explicar que es deu al fet que alguns elements del Poblet de Nadal van arribar just o tard i van obligar als equips a fer un gran esfor. La xifra total en hores extres ronda els 6.000 euros per aquests dos mesos, segons va apun-tar la corporaci.

Augment de les hores extres pel Poblet de Nadal


El Com dAndorra la Vella ofereix als treballadors de la corporaci i als seus fills descomptes dun 25% (i fins al 50%, segons els conse-llers de CdI+LdA) en serveis propis com poden ser lesco-la bressol, el centre espor-tiu dels Serradells o lescola dart. La mesura va ser cri-ticada per CdI+LdA, que va denunciar la doble vara de mesurar amb els ciutadans de la parrquia, ja que al-guns tenen ms avantatges que daltres. Pel conseller de la formaci Vctor Pintos, a travs daquesta frmula, la majoria pretn compensar la retallada en la cobertura sanitria (que ara han dassu-mir en part els treballadors) per tamb fidelitzar el per-sonal en desavinences com ara el GAdA o altres aspectes. Pintos va deixar clar que no posa en qesti si els emple-ats sho mereixen sin que el tracte que reben s diferent al de la resta de poblaci. La cnsol major, Conxita Mar-sol, va aclarir que sn uns avantatges que ajuden a in-centivar i motivar el personal i que tenen un cost assumible per a les arques comunals. Tamb va indicar que algunes empreses privades ofereixen aquests avantatges.

Crtiques a DA perqu dona ms avantatges a uns ciutadans


Lalberg de la Comella est tancat des de finals de gener. El Com dAndorra la Vella va donar or-dres de deixar de comercialitzar a travs de Booking des del de-sembre i sha acomiadat els qua-tre empleats que hi treballaven (tots ells eventuals). La cnsol major, Conxita Marsol, va argu-mentar que lequipament shavia convertit en un hotel i fins i tot acollia comunions i casaments i va remarcar que la vocaci de lequip que encapala no s fer la competncia als establiments de la parrquia. Per aquest mo-tiu ara noms sobrir per acti-vitats puntuals de la corporaci (com ara les colnies de lestiu) i al llarg daquest any sanalitzar quin s shi pot donar.

Laposta de la majoria no s compartida per loposici. El conseller de CdI+LdA Jordi Minguilln considera que lal-berg no representa una compe-tncia deslleial pel sector hote-ler ja que est adreat a un altre tipus de pblic. En aquest sentit va recordar que dormir costava uns 12 euros, una tarifa que di-fcilment ofereix cap privat i va remarcar que el turista que hi pernoctava o deixa de venir o es queda a la muntanya. Min-guilln va indicar que lopci de la seva formaci era fer-lo fun-

cionar com a allotjament turs-tic adreat a motxillers i a festes per a infants. Aix va permetre que la installaci passs de ser deficitria a autofinanar-se, va dir. Era rendible i ara suposa costos, va concloure.

De la seva banda, la conse-llera del PS Dolors Carmona va coincidir amb Minguilln que lalberg no representa un greu-ge per als hotels ja que va adre-at a una concepci de turista diferent, que vol estar a prop dels circuits de muntanya, vi-atjar en grup i disposar despais per a compartir. Carmona creu que lequipament t sortida ja que precisament va adreat a un turisme de muntanya que es vol promocionar. Per aix considera que en el cas que se

li doni una altra orientaci es far un flac favor al servei p-blic. De fet, les conselleres del PS es van mostrar preocupades per la poltica dexternalitza-ci i privatitzaci de DA. Al mateix temps va indicar que en tallar laixeta de Booking les reserves van caure en pi-cat. Era la crnica duna mort anunciada, va dir. Carmona tamb va demanar la creaci dun grup de treball per valorar el futur de lequipament. Una de les propostes que planteja la formaci s ubicar-hi el cen-tre dinterpretaci de la Vall del Madriu, tenint en compte que s una de les entrades a aquest espai Patrimoni de la Humani-tat. Aix seria compatible amb el funcionament com a alberg.

Marsol es va mostrar oberta a estudiar aquesta opci tot i que va dir que no es tanquen altres possibilitats, com ara tornar-lo a destinar a alberg (canviant la comercialitzaci) o fins i tot un centre dalt rendiment per a es-portistes, ja que est ben comu-nicat i hi ha terrenys al costat. La cnsol va remarcar que sha decidit tancar abans de tenir decidit quin s se li dona per-qu no s lactivitat del Com fer dhotel ja que al pas hi ha allotjaments de tots nivells oferts pel sector privat.

Lalberg de la Comella re-bia entre 4.000 i 5.000 clients a lany i girava 150.000 euros dingressos i despeses, i el re-sultat al final de lexercici era dequilibri.

El Com tanca lalberg i inicia un perode per valorar quin s hi donaLa majoria diu que feia competncia al sector privat i loposici que cobria una oferta diferent

andorra la vella


Lalberg de la Comella sha deixat de comercialitzar.

bondia

eren els visitants que sallotjaven anualment a lalberg de la Comella

5.000

euros sn els ingressos i despeses anuals, que permeten lautofinanament

150.000


Obert

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016

#TheWaytoGo

facebook.com/andorrabybus@andorrabybus

ISARDS DANDORRACYPRUS RUGBY

11 DE FEBRER | ESTADI NACIONAL | INICI DEL PARTIT 18:00 H

La Universitat dAndorra (UdA) i la Universitat Federal dAlfenas, Brasil, (UNIFAL-MG) han signat un conveni marc de collaboraci cient-fica, docent, tcnica i admi-nistrativa, amb lobjectiu de fomentar projectes conjunts i facilitar la mobilitat i lin-

tercanvi entre membres de la comunitat universitria de les dues institucions.

En virtut daquest conve-ni, les dues institucions shan comproms, amb un acord especfic, a acceptar un cert nombre destudiants de laltra instituci durant un semestre o quadrimestre, segons ha in-format lUdA.

Conveni entre lUdA i la Universitat dAlfenas

Educaci

Redacciandorra la vElla

Successos

Una dona va resultar ferida ahir a la tarda en un acci-dent de circulaci succet a la capital. Laccident va tenir lloc cap a les 17.36 hores de la tarda a lavinguda Prncep Benlloch dAndorra la Vella, a lalada del nmero 3. La dona va ser atropellada per un turisme Opel Corsa amb matrcula andorrana. La vi-anant, una resident de 27 anys dedat, va resultar feri-da, segons va informar el cos de policia en un comunicat a la seva pgina web.

Una dona ferida en un atropellament a la capital


arquitectura

Projectar arquitectura i conservar el patrimoni de manera sostenible. Aquest s el ttol de la conferncia que els professors Camilla Milet i Fernando Vegas, ex-perts en restauraci arqui-tectnica, van oferir ahir a la sala dactes de MoraBanc orgnaitzada pel Collegi Ofi-cial dArquitectes dAndorra (COAA). Vegas i Milet han elaborat una srie de manu-als de construcci per tornar a edificar amb les tcniques tradicionals.

Conferncia sobre conservaci sostenible


LAssociaci dAgncies de Viatge dAndorra (AAVA) va celebrar dimarts passat una assemblea general en qu va renovar la junta i va incor-porar la figura dun gerent. Segons va informar ahir len-titat, la nova presidenta ser Mnica Pascual, fins ara vi-cepresidenta i tresorera, que pren el relleu de Christiane Pablo, que fins ara encapala-va lassociaci.

Una de les novetats s la contractaci dun gerent de lassociaci, Raymond Juan, que passar a completar lor-ganigrama de lentitat. Segons va explicar el mateix gerent, Juan ser la nova pea dins de lassociaci al servei de tots els afiliats ja que tots els inte-grants de qualsevol collectiu professional tenen feina en els seus propis negocis i alg sha docupar de desenvolupar la tasca de lentitat, va subrat-llar.

Les prioritats a hores dara, segons va remarcar ahir Raymond, seran la dignifi-caci i el reconeixement de la professi. Aix, duna banda saposta per treballar activa-ment perqu els potencials clients recordin que hi ha els professionals de les agncies

de viatge a qui poden recr-rer per planificar-lo al mateix temps de fer venir ganes a la gent de viatjar.

Aix mateix, el nou gerent de lAAVA va destacar que s necessari que la gent confi

en aquests serveis. En aquest sentit va subratllar que les agncies sn una pea impor-tant en aquest moment, ja que avui hi ha destins als quals no es pot viatjar perqu hi ha conflictes actius. Raymond va destacar que tamb cal fer front a loferta online, avui molt estesa. El gerent de lAs-sociaci dAgncies de Viat-ge va recordar que en cas de larribada dalgun problema a lhora de viatjar sempre s aconsellable haver fet la con-tractaci a travs duna agn-cia, ja que aix permet evitar sorpreses i tenir alg a qui di-rigir-se.

LAssociaci dAgncies de Viatge renova junta i incorpora un gerentLa nova presidenta daquesta entitat professional ser Mnica Pascual

Collectius

Una agncia de viatges.

bondia

M.S.C.andorra la vElla

Raymod Juan

lobjectiu s la dignificaci i el reconeixement de la professi


VALLS ANDORRA LA VELLA

CalotadaDIUMENGE 12 DE FEBRER DE 2017

A LA PLAA DEL POBLE, A PARTIR DE LES 13 HPreu: 7

Inclou: 10 calots (IGP calots de Valls)1 terrina de salsa

1 pam de botifarra (sense gluten ni lactosa)1 llesca de pa

Vins (DO Tarragona)1 pitet commemoratiu

50

aniv

ersa

ri de

la

germ

anam

ent

de

i

Ajuntament de Valls

En breu tots els agents de poli-cia tindran una armilla paraba-les que formar part de luni-forme. La policia espera rebre durant aquesta o la propera set-mana tot el material. Fins ara, les armilles eren compartides i els agents se les posaven segons quines eren les intervencions quan sortien del despatx. Ara formar part de luniforme i seran personals. Entre aquest mes i el vinent sespera que els agents disposin ja de totes les noves armilles. El cos tamb prepara una regulaci de ls que shaur de fer daquesta pea que formar part de luni-forme, tot i aix, un agent sempre que estigui exercint com a policia podr portar sem-pre aquesta armilla, si vol, van dir des del cos.

Es tracta duna inversi im-portant si es t en compte que el cost de cadascuna delles s de 625 euros i se nhan encarregat 238. El consell de ministres ja

ho va aprovar loctubre passat a proposta del titular dAfers So-cials, Justcia i Interior, Xavier Espot. La compra daquest equi-pament personal es va fer per

un import de 148.750,00 euros. El material se subministrar a tots els agents en actiu, i reu-neix un disseny tcnic molt es-pecfic. Les armilles certifiquen el nivell de protecci reconegut internacionalment.

A ms, tal com va explicar el mateix director del cos, Jordi Moreno, aquesta era una re-ivindicaci important del cos i el Govern ha fet una gran in-versi. Moreno tamb va des-tacar que el nou disseny permet portar larmilla com una pea interior o tamb per fora de la jaqueta.

Moreno va voler remarcar lesfor pressupostari que ha ca-pitanejat el ministre Espot pel que fa al material de la policia. I s que el mateix mes que es van adjudicar les armilles a lem-presa Dipsa S.L., tamb es va adjudicar 90 unitats danoracs

com a equipament dhivern per gaireb 25.000 euros. I just a la mateixa empresa el passat mes de desembre es va adjudicar tamb el subministrament de sis ulleres de visi nocturna per al Grup dIntervenci del Cos de Policia. Ladquisici daquest material semmarca en laposta del Govern per la modernitza-ci dels equipaments de lAdmi-nistraci general aix com dels cossos especials, van informar des de lexecutiu. El cost de les sis ulleres va ser de 35.940 eu-ros.

A ms de vestimenta tamb sha invertit en la renovaci del parc mbil, i entre altres vehi-cles sha adquirit una furgone-ta de manteniment de lordre, i destacable s tamb el nou laboratori forense informtic (161.326,40 ), entre altres grans inversions.

Tots els policies sequiparan duna armilla parabales a partir del marEl cos prepara una regulaci ds de les noves armilles, que costen 148.750 euros (625 euros per pea)

Inversions al cos de seguretat

P.G.andorra la Vella

Ara cada agent de policia en actiu disposar duna armilla parabales personal.

jonathan gIl

Crdit andorr

El proper dimarts 14 de fe-brer, lEspai acollir una conferncia sobre el cn-cer adreada a la gent gran, organitzada per la Funda-ci Crdit Andorr amb la collaboraci del grup Alba i la Federaci de gent gran dAndorra. La xerrada ser impartida per Tania Estap, psicloga clnica i psicoon-cloga. Lactivitat, que forma part del programa Envelli-ment saludable que promou la Fundaci Crdit Andorr, tindr lloc a les 16.30 hores.

La Fundaci Crdit An-dorr organitza aquestes activitats amb lobjectiu de posar a disposici de la gent gran eines que els permetin assolir ms benestar. La fina-litat ltima s que no quedin allades de la realitat social que els envolta i puguin gau-dir dels beneficis de diferents mbits.

Conferncia sobre el cncer per a la gent gran a lEspai

Agnciesandorra la Vella

estadstica

Al gener la importaci de carbu-rants ha estat de 17,93 milions de litres, amb un creixement res-pecte al mateix mes de lany an-terior del 6,9%, segons les dades dEstadstica. Les dades tamb indiquen que aquest mes tots els tipus de carburants presenten un augment: el fuel domstic (8,6%), el gasoli de locomoci (6,7%) i la gasolina sense plom (0,9%). Aix mateix, pel que fa a les dades acumulades dels dar-rers 12 mesos, la importaci de carburants ha estat de 179,08 milions de litres, fet que suposa tamb un creixement del 2,8% respecte als 174,23 milions de li-tres importats durant el mateix perode anterior. Quant a la importaci de car-burants amb dades ajustades, un cop eliminades les variacions causades pels efectes del calen-dari i del perode de lany en qu ens trobem, presenta una ten-dncia estable.

La importaci de carburants creix un 7% al passat mes de gener

Agnciesandorra la Vella


Encara no es tenen les dades de tot el 2016, per en els primers onze mesos de lany les xifres de baixes laborals ja superen les de lany 2015. Ms baixes labo-rals, per tamb ms accidents al treball en alguns sectors, com ara la construcci, les activitats immobiliries i de lloguer i les indstries manufactureres, en-tre daltres.

En xifres absolutes, de gener a novembre del 2016 es van comptabilitzar 1.665 baixes, quan lany anterior, en tot lexer-cici en van ser 1.650. Pel que fa al nombre daccidents laborals caldr esperar a la xifra del de-sembre per saber si shan incre-mentat o no. Al novembre nhi havia comptabilitzats 3.280, quan en tot el 2015 nhi va ha-ver 3.432. Daquestes xifres es desprn que lany passat notar un increment de nombre de bai-xes laborals i encara queda pen-dent la comparativa del nombre daccidents. Unes xifres que es poden traduir que en els pri-mers onze mesos de lany pas-sat cada dia la CASS computava gaireb 10 accidents laborals i la meitat daquests requerien baixa laboral. Daltra banda, la mitjana de dies de baixa laboral es mant en 48 dies. Pel que fa als accidents mortals a la feina, durant el 2015 no nhi va haver i en els onze primers mesos de lany passat, tampoc.

Des del sector dempreses que avaluen riscos laborals ex-pliquen que lincrement pot ser degut a un increment del nombre de treballadors per tamb remarquen la manca de sensibilitzaci, que malgrat la

llei, encara tenen les empreses. Anoten un notable increment dinspeccions laborals per part del Govern, per consideren que cal ms campanyes de cons-cienciaci per fer una prevenci de riscos laborals a empresaris i treballadors.

PER SECTORSSi mirem les xifres per sec-tors dactivitat creix el nombre daccidents a la construcci. De gener a novembre de lany passat es van comptabilitzar 550 accidents, quan durant tot lany 2015 en van ser 548. En activitats immobiliries i de llo-guer, els accidents van ser 289 fins al novembre i durant lany

anterior en van ser 276. En el sector dindstries manufac-tureres tamb creix el nombre daccidents fins a 173 al no-vembre del 2016 quan en lany anterior en van ser 151. Pel que fa a ladministraci pblica, tot i que encara no se sap com se saldar el nombre daccidents laborals per fer una comparati-va dels dos darrers anys, el que s que es comprova s que shan incrementat les baixes laborals. Durant tot lany 2015 es van comptabilitzar un total de 126 baixes laborals de funcionaris i en els primers onze mesos del 2016 hi havia registrades 140 baixes de treballadors de lad-ministraci pblica.

El 2016 registra 10 accidents laborals i cinc baixes al diaLes baixes mdiques sincrementen el 2016 respecte lany anterior

Dades de gener a novembre

Una imatge duns dels darrers accidents laborals del mes de gener passat.

agncies

P.G.anDorra la vella

baixes durant els primers onze mesos del 2016, el 2015 en van ser 1.650

1.665accidents laborals fins al novembre del 2016, el 2015 en van ser 3.432

3.280El Com de Sant Juli t pre-vist dedicar una part pressu-postria aquest any per a lem-belliment del passeig del riu i per lhabilitaci dun nou pas-seig enfront de lactual, una projecci que est en estudi, i que tamb dependr de si s o no factible. Lobjectiu s fer un atractiu turstic ms perqu el que es vol s ubicar un museu extern amb escultures i obres dart dartistes reconeguts per tamb amb altres dartis-tes provinents de lescola dart del com lauredi.

Tal com va explicar el con-seller de Serveis Pblics del com de Sant Juli, Joan Visa, sestudiar la viabilitat del projecte perqu s una zona inundable, i veurem si es pot projectar un altre passeig a laltra banda del riu, va dir.

Visa va explicar que lem-belliment de lactual passeig no t per qu suposar cap cost elevat per a les arques comu-nals, i que sestudiar el cost de lampliaci a laltre costat del riu. Tot i aix no va especi-

ficar de quina quantitat estem parlant, una qesti que es podria saber el proper dilluns amb el debat del pressupost que es preveu al consell del com de Sant Juli.

El que s que vol ser inno-vador s aquesta mena de mu-seu exterior, que des del de-partament de Cultura tenen projectat a lespera de saber la dimensi de la partida pressu-postria. Un concepte similar a la ruta del ferro amb aque-lles escultures per que aqu donaria peu a installar-hi obres dartistes de renom, (que alguns dells ja tenen con-tactats) i tamb per obrir una possibilitat de promoci dels artistes de la parrquia que es formen a lescola dart de Sant Juli i que podrien exposar les seves obres en aquest museu exterior.

Des del com volen que aquesta legislatura aquest projecte sigui una realitat i de fet volen comenar a exe-cutar-lo durant aquest any dotant-lo duna partida pres-supostria que dilluns vinent es concretar.

Sant Juli projecta un museu al passeig del riu

inversions

Una sessi del Com de Sant Juli de Lria.

agncies

P.G.anDorra la vella


Lexpresident dOrfund Joan Samarra va declarar ahir al mat davant del Tribunal de Corts amb motiu de la quere-lla que va interposar contra el ministre de Finances, Jordi Cinca. Samarra va arribar a les 11 del mat acompanyat del seu advocat, Alfons Clavera, i va declarar durant ms de dues hores, ratificant-se en la querella presentada. Les rati-ficacions de querella sn ha-bitualment ms breus, per

en aquest cas es va allargar a causa de les preguntes formu-lades per la magistrada que sencarrega dinstruir la causa.

El lletrat de Samarra, Al-fons Clavera, va explicar que es tracta dun cas molt complex i va dir que en fase dinstrucci s imprudent fer judicis de valor sobre qu passar amb el procs. Va atribuir la com-plexitat del cas a lentramat i al funcionament societari, que ha requerit que la magistrada instructora es preocupi per to-tes les qestions, segons ATV.

Samarra es ratifica en la querella contra Cinca

Justcia

Ledifici de la Seu de la Justcia.

Jonathan gil


La botiga Peak Performance a Andorra i Cinemes illa Carle-many organitzen avui la pre-sentaci de la pellcula Betwe-en en el marc de la setmana del Freeride World Tour. Es tracta de lltima pellcula de la rider i tamb productora austraca Sandra Lahnsteiner, i t com a protagonistes noies referents de lesport blanc i la mateixa Lahnsteiner. Est localitzada en diversos punts del planeta com ara Sucia, Canad, Alaska o Nova Zelanda. La presentaci tindr lloc a les 19 hores.

A la pellcula, quatre riders referents de lesport blanc (Ju-lia Mancuso, Matilda Rapaport que va perdre la vida a lestiu a causa duna allau a Xile, Eve-lina Nilsson, Carissa Moore i la mateixa Lahnsteiner) es dedi-quen a buscar les millors lnies de descens per diferents punts del planeta: Sucia, Nova Zelan-

da, Canad i Alaska, entre altres destinacions. A diferncia dels anys anteriors, lesdeveniment es realitzar a Cinemes illa Car-lemany i comptar amb amfitri-ons de luxe. Hi seran presents els quatre riders internacionals de Peak Performance que parti-cipen en el Freeride World Tour: Loic Collomb-Patton (campi del mn), Taisuke Kusunoki,

Kristofer Turdell i Evelina Nils-son, que una hora abans que co-menci lexhibici de la pellcula seran a la Peak Performance Sto-re signant psters. Between s el tercer lliurament de Shades of Winter i ha estat coproduda per Red Bull Media House. Les en-trades sn gratutes i estan dis-ponibles a la Peak Performance Store dilla Carlemany.

Estrena de la pellcula Between en el marc del Freeride World TourLesdeveniment t lloc avui a lilla Carlemany i tindr amfitrions de luxe

Free World tour

La pellcula ofereix imatges espectaculars.

Sandra lahnSteiner

Agnciesandorra la vella


Ctra. Os de Civis AD600 Aixirivall Tel. (+376) 816 256 / 359 817

ORGANITZA LES TEVES FESTES, SOPARS FAMILIARS O ALTRES ESDEVENIMENTS.ESPAI, VARIETAT DE CARNS A LA BRASA

I BON SERVEI AL MILLOR PREU!Obert al migdia de dilluns a diumenge.

Nits: obert divendres i dissabtes.Tast i aperitiu gratuts.

Celebra el teu casament, bateig o comuni amb nosaltres.

Preus excepcionals.

Guia

de

serv

eis

Busca la teva oportunitat

www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas | [email protected] | Telfon: 644 082

CARISMA & AGENTAS

BOTIGUES BENFIQUES A ANDORRA

El director de PwC a Londres, Mike Curran, i el director de lrea Fiscal de MoraBanc, Julio Garca, van oferir ahir al mat una conferncia sobre els efectes del Brexit i els can-vis en la fiscalitat per als resi-dents anglesos. Una vuitante-na de persones es van donar cita a la sala dactes de Mo-raBanc en un acte organitzat pel departament de residents internacionals del banc.

Curran va explicar com ses-tructurar la fiscalitat al Reg-ne Unit un cop es faci efectiu el Brexit i com afectar el nou panorama impositiu als ciuta-dans britnics que resideixen a lestranger. Per la seva ban-da, Julio Garca va centrar la

seva explicaci en com sapli-caran els acords dintercanvi de dades que Andorra ha sig-nat amb diferents pasos.

MoraBanc organitza con-

ferncies i sessions informa-tives de manera regular en-focades especficament a les necessitats dels residents in-ternacionals amb continguts que sexpliquen en la llengua prpia de cada collectiu, se-gons va recordar lentitat en un comunicat.

Conferncia sobre el Brexit i la fiscalitat per al collectiu britnic

Sessi informativa

Un moment de la conferncia que es va celebrar a MoraBanc.

morabanc


Un expert explica la fiscalitat al Regne Unit quan es faci efectiu el brexit

El nombre de casos de grip que shan notificat al pas entre els dies 3 doctubre i el cinc de fe-brer ascendeix a 650, segons les estadstiques publicades aques-ta setmana per lrea de Preven-ci, Promoci i Vigilncia de la Salut del ministeri de Salut. Daquest total de persones que han resultat afectades pel virus de la grip, 362 sn dones i 288 homes.

Aix mateix, des que es va iniciar la vigilncia en aquest mbit, shan comptabilitzat 51 casos de grip que han requerit lingrs hospitalari del pacient i shan obtingut 50 mostres per a la seva anlisi, totes les quals han resultat positives de grip A. Per grups dedats, el que acumula un nombre ms alt de casos s el comprs entre els 45 i els 49 anys (58), seguit del de 5 a 9 anys (57) i el de 35 a 39 anys (55). I pel que fa als casos que han requerit lhospitalitzaci es tracta sobretot de persones de ms de 64 anys (15 homes i 13 dones), aix com els que tenen entre 45 i 64 anys (8 homes i 9 dones).

Segons es desprn de les da-des exposades per Salut, la in-cidncia de la grip va minvant. Aix, aquesta setmana el nom-

bre de casos notificats de grip registra el menor volum de les darreres setmanes, ja que se nhan registrat 43 (24 a la con-

sulta mdica i 19 al servei dur-gncies de lhospital), enfront dels 80 de la setmana anterior. La tendncia s similar a la re-gistrada a Catalunya, on els ca-

sos atesos han anat disminuint, i segons afirmen els experts, continuaran disminuint aques-ta setmana. A Catalunya, des de linici de la temporada shan re-gistrat 514 casos greus de grip tot ells per virus de la grip tipus A, dels quals un 11 % han re-querit ingrs a UCI. La vigiln-cia de les malalties transmissi-bles a Andorra es porta a terme a partir de les notificacions que fan els professionals de la salut. Aix sidentifiquen el brots epi-dmics de malalties de declara-ci obligatria i sapliquen les corresponents mesures preven-tives.

El nombre de casos de grip que shan notificat se situa en 650 La incidncia va minvant, amb la meitat dafectats que la setmana passada

Salut

Les persones amb ms risc opten per la vacunaci contra la grip.

jonathan gil


Els casos notificats de grip fins ara corresponen a 362 dones i 288 homes

publicitat 15DivenDres, 10 De febrer Del 2017

Del 20 al 24 de febrer,descobreix els carnavals del mn

fent esport amb els millors professionals

Socis: 110 No socis: 120

Des de les 8:45ns a les 17:00 hores

+376 73 85 73 [email protected] www.anyosparkclub.com

anyosparkclub @anyosparkclub anyospark

Si vols jugar amb nosaltres ms estona, demanans informaci!Afanyat! Les places sn limitades! Apuntat a la recepci del club fins al 15 de febrer.*Mnim 6 nens per realitzar lactivitat


Pirineus

RdioSeu, ubicada actualment a Castellciutat, traslladar aquest any les seves installacions a la zona de leixample de la ciutat. Lemissora municipal ocupar les antigues dependncies de Rdio Principat, al Passeig del Parc, 16-18, grcies a un acord de lloguer entre lAjuntament urgellenc i el Bisbat dUrgell, propietari del local. Lespai, molt ms ampli que lactual, ja est totalment adequat com a

rdio, amb un allament del so extern. Pel que fa a la distribu-ci, disposa dun estudi princi-pal, un estudi de gravaci, un despatx i una zona de treball. Tamb t un arxiu, un espai per a lemmagatzematge de materi-al tcnic i una sala despera per a convidats. Desprs de 32 anys, RdioSeu emprn un procs de canvi amb lobjectiu dapro-par-se a la ciutadania i donar resposta a una reivindicaci his-trica dels collaboradors, que fins ara shavien de desplaar

fins als estudis. La nova ubica-ci ha de repercutir en una ma-jor implicaci dels urgellencs i urgellenques en la programaci del mitj, i en la millora de les condicions de treball.

Daltra banda, el nou local ser totalment accessible a les persones amb discapacitat, una de les mancances que existeix a la ubicaci actual de lemissora urgellenca. Desprs del trasllat es desmantellaran totes les tor-res dantenes que hi ha instal-lades a la teulada de ledifici

del carrer Dr. Robert. La tinent dalcalde de Comunicaci, Anna Vives, ha qualificat el fet com un esdeveniment histric per

a lemissora, que marcar linici duna nova etapa en qu es fa-cilitar laccs i la visibilitat de RdioSeu.

RdioSeu es trallada a la zona de leixample de la ciutat

Comunicaci

RdioSeu canvia el local de Castellciutat per un a leixample de la ciutat.

ajuntament de la seu durgell

Redaccila seu durgell

turisme

La Diputaci de Lleida, mit-janant el Patronat de Tu-risme, ha participat a la Fira Internacional dels Mercats Turstics de la Mediterrnia (IMTM) que es va clausurar dimecres a Tel Aviv, la capital dIsrael. El Patronat de Tu-risme hi ha promocionat les rutes Perseguits i salvats, com tamb la resta de pro-ductes turstics del Pirineu de Lleida, amb una significa-ci especial de tots els pro-ductes de ms demanda pel pblic dIsrael, com ara el tu-risme de natura, el turisme actiu, lesqu i les rutes cul-turals. La IMTM s conside-rada com la fira ms gran en lmbit turstic que se celebra a la zona de la Mediterrnia oriental.

El Patronat de Turisme participava a la IMTM per set any consecutiu sota la marca Pirineus i dins les-tand de lAgncia Catalana de Turisme. Al taulell destinat a les comarques de Lleida els visitants van poder-hi trovar tota la informaci relaciona-da amb loferta turstica del Pirineu mitjanant els dife-rents catlegs i fulletons tra-duts a lhebreu i a langls.

Promoci del Pirineu lleidat en una fira a Israel


El grup municipal de Compro-ms x la Seu presentar en el proper Ple municipal una mo-ci per tal daprovar a lAjun-tament la proposta dimpulsar des del consistori urgellenc la promoci dels estudis superiors al Pirineu. A ms, com a com-plement, es proposa la creaci duna Taula de treball sectorial amb les institucions pbliques (ajuntaments, consells comar-cals, Diputaci de Lleida, De-partament dEnsenyament de la Generalitat i Ministeri dEdu-caci andorr) i educatives (uni-versitats, instituts i daltres) que, voluntriament, vulguin formar part de la iniciativa.

Comproms creu que s per tots coneguda la gran impor-tncia que els estudis superiors tenen dins les nostres societats actuals. Sense ells, levoluci social moderna hauria estat impossible, segons la formaci, que destaca tamb la rellevn-cia de laccessibilitat daquests a tots els ciutadans que desitgin realitzar una formaci acadmi-ca superior, sense distinci de rendes o ubicaci geogrfica.

Aquesta fora poltica recor-da que el Pirineu sempre ha

destacat, i destaca encara, per una oferta acadmica superior escassa, a causa de la seva idio-sincrsia i geografia. Aix pro-voca la marxa de nombrosos jo-ves des del Pirineu cap a Lleida, Barcelona o altres indrets per a poder continuar els seus estu-dis superiors, segons Compro-ms. Aquest fet comporta un es-for econmic molt important per a les famlies (inassolibles en alguns casos) i una prdua de capital hum al territori, ja que molts daquests joves no tornen al Pirineu per a realitzar les seves carreres professionals, un cop han acabat els estudis, afirma Comproms en un comu-nicat.

Mirant enrere, el 10 doc-tubre de 1984 va ser signat el conveni de creaci a la Seu dun nou Centre Associat de la Uni-versitat Nacional dEducaci a Distncia (UNED). Aquest fet va representar una fita histrica pel sistema educatiu del territo-ri, ja que es creava per primera vegada loportunitat al Pirineu de cursar estudis superiors uni-versitaris sense necessitat de realitzar desplaaments a les grans ciutats. Des de llavors, noves oportunitats han sorgit al territori que possibiliten la

realitzaci destudis superiors al Pirineu. Destaca, per sobre de totes, la creaci de la Uni-versitat dAndorra (UdA) lany 1997. Cal remarcar, tamb, que actualment existeix la possibili-tat de realitzar els exmens de la Universitat Oberta de Catalu-nya (UOC) a les mateixes instal-lacions de la UdA.

En una ubicaci tan exigent com el Pirineu, segons Com-proms, la flexibilitat de loferta educativa s primordial. Estu-dis de formaci professional,

idiomes, estudis snior i dal-tres, completen el conjunt de loferta educativa emmarcada dins el territori. Aquesta opci poltica creu que el Pirineu ha de fer front al repte de millorar la seva oferta educativa supe-rior universitria i/o no obli-gatria, i primar aix leducaci de carcter pblic. Per aix, un primer pas pot ser impulsar la promoci i difusi dels Estudis Superiors al Pirineu des de les administracions pbliques, se-gons Comproms.

Comproms x la Seu proposa millorar loferta destudis superiors al PirineuLa formaci anuncia que presentar una moci en aquest sentit al proper ple del consistori

Partits


El collegi de Les Monges de la Seu dUrgell.

ComProms

publicitat 17DivenDres, 10 De febrer Del 2017

GAUDEIX DEL DIA MS ROMNTICDE LANY A ANYSPARK!

(Promoci vlida pel 14 de febrer del 2017)

Massatgeen parella de 30

+sopar romntic

al restaurant Delizioso

1 0 % d e d e s c o m p t E P E R A S O C I S

Consulta les condicions de la promoci:

p r o m o e s p e c i a l

Sant Valent

140

al restaurant Deliziosoal restaurant Delizioso


al restaurant Deliziosoal restaurant Deliziosoal restaurant Delizioso


al restaurant Deliziosoal restaurant Delizioso


anyosparkclub @anyosparkclub [email protected].: +376 738573 caritaAndorra


Cultura

La imagino al cas de la con-trovrsia generada al voltant de lAcadmia...

No lhe seguit gens, la veritat, Venim a donar suport a lAcadmia, i ho fem amb criteris de llengua perqu aix ens ajudem tots. s a dir, Andorra es pot aprofitar de la indstria cinematogrfica catalana, i nosaltres i quan dic nosaltres em refereixo a les pellcules rodades en lmbit de la cultura catalana i en catal, siguin catalanes, valencianes o andorranes podem anar directament als Oscar, perqu teniu Estat. Depn si la mirada s a curt o a llarg termini es pot entendre duna manera o duna altra.

Aquesta idea, com sarticula-ria?

Ens trobem dem per comenar a parlarne i construir junts. Aix s com una coproducci: es tracta que totes les parts en surtin beneficiades. Un win win. Per tot just som als inicis i hem de veure qu podem aportar a lAcadmia andorrana. En principi no sembla mala idea perqu amb 70.000 habitants Andorra far poques produccions lany. En canvi, si aquestes poques passen a formar part del conjunt de la producci audiovisual catalana els pot obrir portes: intercanvi dequips, dactors, despais, de localitzacions... Per ho hem danar construint, que quedi clar.

Es tractaria, per tant, de fo-mentar les coproduccions an-dorrano-catalanes per poder presentar-les aix als Oscar?

Tot aix requereix una estructura jurdica i tcnica molt complexa. Nhem de parlar, hem de veure qu ens conv a uns i altres, i sn preguntes que ara mateix encara no puc contestar. Que lAcadmia hagi arrencat s un bon inici. Perqu ha arrencat, oi?

El que sen presenta dem s

el projecte.Per aix venim, a donarhi

suport, i estem encantats que shagi posat en marxa. A partir daqu, a veure com ens podem ajudar. Per s que sense acadmia no podem ni comenar a parlar.

Perqu una pellcula sigui

nacional dun pas, quin s el requisit?

Cadascun posa els seus, i com que Andorra s un Estat sobir pot posar els que li sembli oportuns. Nosaltres considerem catalana la pellcula produda a Catalunya; s un criteri industrial.

Per entendrens: que el pro-ductor, qui hi posa els diners, estigui radicat a Catalunya.

Aproximadament. Per cada acadmia pot posar els seus requisits, repeteixo. Andorra podria posar per exemple el criteri de la llengua.

Es tractaria que una pellcula rodada en catal pogus ser considerada andorrana?

No mho facis dir aix, perqu aix sha destudiar jurdicament a veure com es pot concretar. El que s que dic s que la intenci s articular una collaboraci, aprofitar lopci que se li obrir a Andorra de concursar als Oscar

per facilitar que una pellcula catalana tamb hi pugui concrrer per aquesta via. Aix, s clar, si treballem a favor de la llengua. Wim Wenders insistia en lltima reuni de lEuropean Film Academy que rodssim en totes les llenges, per petites que siguin, perqu la bandera dEuropa ha de ser la diversitat. I nosaltres tenim 11 milions de parlants: un mercat superior al dans i a lholands!

En qu hauria beneficiat a Pa negre tenir la porta andorra-na oberta, si ja va concrrer als Oscar a travs de lAcad-mia espanyola?

La cultura catalana podria actuar com a tal, sortir directament al mn, sense intermediaris. Pa negre va ser la primera pellcula catalana que anava als Oscar. La primera! I la indstria ja fa uns quants anys, que existeix. Aix vol dir que quan ests barrejat al mig de la cultura espanyola s

ms complicat, perqu no pots actuar com a cultura catalana. s al final una qesti de llengua: en el que hem de treballar s amb les pellcules que es roden en catal, que sn poqussimes.

Quantes?Amb un pressupost destn

dard europeu, que es pot moure entre els tres i els quatre milions... Doncs La propera pell devia fregar la meitat daquesta xifra. El que hem de fer s sumar esforos per fer cine: qualsevol cine. El que no pot ser s que sen rodin tan poques, en catal.

I per sota de La propera pell?Mira, el 2008, lany dHerois,

Pa negre, Eva, Bruc... les pellcules en catal van atreure el 8% del pblic. Ens pensvem que ja ho tenem guanyat i de cop i volta hi ha hagut un retrocs espectacular. Volem recuperar com a mnim aquest percentatge, que lltim any va caure a l1%. Si en un pas es roden de mitjana mig centenar de pellcules lany, en catal, el 2016... Mira: a la final dels Gaud hi havia La propera pell; El rei Borni, amb un pressupost misrrim, dobra de teatre; Les amigues de lgatha, autoprodut per les directores, que eren alumnes de la Pompeu Fabra, i Tots els camins de Du, rodada grcies al micromecenatge. Per aix s bo sumar energies de coproducci amb les altres zones de parla catalana.

Ja que em parla de xifres: el 2016 es va rodar a Andorra un llarg, 73 minutos, el pi-lot dImpacto i un teaser per aqu, i es va estrenar un curt per all. Nhi ha prou per cre-ar una Acadmia?

Les produccions sn proporcionals a la poblaci. I dius una per aqu i una per all amb molt desdeny! Doncs no, perdona.

El que pretenc dir-li s que aquesta s la nostra inds-

Amb un Estat al darrere tens ms possibilitats de projectar-te al mnLa productora de Pa negre, la primera pellicula en catal que va concr-rer als Oscar, exercir com a padrina del projecte dacadmia impulsat per Josep Pozo que es presenta aquest vespre al Centre de Congressos. No

sap com sho faran, per ho t clar: aquest s linici duna gran amistat cinematogrfica que hauria dacabar amb les produccions catalanes en catal, sentn trucant a la porta dels Oscar a travs del timbre andorr.

Isona Passola, presidenta de lAcadmia del Cine Catal

A. LuengoAndorrA lA VellA

AleeIx

Es tracta daprofitar lopci andorrana als oscar per a les pellcules catalanes

s important que hi hagi Acadmia a Andorra per poder parlar digual a igual

cultura 19DivenDres, 10 De febrer Del 2017

tria, i encara lhem conside-rat un molt bon any. Dona, aquest xup xup, per a una Acadmia?

s que em parles de xup xup i jo sc molt ms seriosa quan par-lo de la cultura, ho sento. A mi, aquest to... Vosaltres pertanyeu a una cultura, la catalana, que va ms enll dels 70.000 habitants del pas. Si ho mires des del punt de vista territorial, doncs s, pro-duireu poques pellcules. Daqu ve que vulguem collaborar, per eixamplar aix la nostra rea cul-tural. Com? Amb coproduccions. Si sentra en una dinmica de cooperaci es poden fer moltes coses. Per aix s tan important que hi hagi una Acadmia a An-dorra: per poder parlar digual a igual a veure qu fem. Per ms polmica que hi hagi hagut, si es t una visi mplia, en clau de cultura catalana, i no de vol galli-naci, podem ser un referent.

El ministeri de Cultura li ha acabat retirant el suport, a lAcadmia, i a ms lentn a la manera de la societat dau-tors, com un ens tutelat pel Govern.

No mhi puc posar perqu s una qesti vostra. Per vaig par-lar amb la ministra quan va venir a la Ramon Llull a veure com po-dem fer coses. Li vaig dir que no em semblava malament que es cres lAcadmia perqu Andor-ra t un Estat al darrere, i si una Acadmia t un Estat t moltes possibilitats de projectar-se al mn en tant que cultura. I serem ms forts si sortim com una cul-tura donze milions de catalano-parlants que no si ho fem com set milions de catalans, tres de valencians i 70.000 andorrans. Aquesta s la idea potent.

El cas s que 73 minutos i Im-pacto, els nics rodatges an-dorrans del 2016, van ser en castell.

No passa res; tamb Bayona va rodar la seva en angls, i Albert Serra, en francs. El cine est molt globalitzat i s normal que es rodi una pellcula en caste-ll; el que passa s que nosaltres com a Acadmia demanem que puguem rodar en catal, i que el Govern ens hi ajudi, com fan tots els pasos del mn. Perqu les-pectador, quan rodes en la seva llengua, se sent concernit i va al cine. Per no fem ara una batalla de la qesti lingstica.

Al contrari, per s que mha semblat entendre que el vin-cle entre lacadmia catalana i landorrana seria precisa-ment la llengua. La catalana, s clar.

Crec que aix us dona molta fora, per ja ho veurem. Em fas anar molt lluny i encara no hem ni parlat de com ho podem fer.

Devia ser tot un carcter, Pere Domenge, presbiterum, notarium i receptorum: seva s la m que el 14 de gener del 1547 exacta-ment, va comenar a compondre el sensacional Liber aprisiarum daqu baix. La portada s tota una declaraci dintencions, en-cara que siguin en llat, i entre les tres sentncies que es molesta a guixar-hi una delles, amb sane-fa cordial i tot potser la que tin-gui ms sentit, pel que t de sibil-lina advertncia, s la segona: Amicus Plato, sed magis amica veritas. Locuci amb vocaci proverbial atribuda a Aristtil i que ve a dir, ms o menys, que si b Plat s amic meu, encara s ms amiga meva la veritat. El bon prevere feia aix a la primera

Diari del 10 de febrer del 2017

News & Politics

Transcript of Diari del 10 de febrer del 2017