Diari de Sant Cugat 004
-
Upload
premsa-local-sant-cugat -
Category
Documents
-
view
257 -
download
9
description
Transcript of Diari de Sant Cugat 004
ELS •si»
CANTONS APYJJÍS4 Diumenge, 28 de febrer de 1993
PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
Obsequi de l'Editor
• M . Cueto dimiteix de la Junta Veïnal de Valldoreix
Sant Medir repicarà més que mai Els " Medins " de Barcelona i la Penya Regalèssia han aconseguit una nova campana per a l ermita.
Pag. IS
ÏEs vol implantar un centre comercial tipus "Baricentro" a Sant Cugat
Pag. 4
WAgrícola anirà a terra per donar pas a un nou edifici
Pag. 5
Valldoreix - Masanés no cedeix a les pressions d'Aymerich CENTRE DE LA IMATGE
/ Fotos en color en 1 hora / Diapositives en 1 hora / Diapositives a paper en 2 hores / Venda de material fotogràfic nou i usat / Reparació de tot tipus de material fotogràfic
(taller propi a la mateixa botiga) / Servei públic de fax
Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24 - Sant Cugat Av. Catalunya, 72 - Tel. i Fax. 58019 53 - Cerdanyola
persones llegiran Els 4 Cantons
ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIUMENGP:. 28 FEBRER
Farmàcies deTorn 2 7 - 2 - 9 3 a l 1 4 - 3 - 9 3
Dissabte Diumenge Dilluns Dimarts
27 28 1 2 Riera
Dr. Murillo. 1 Tel. 674 04 30
Salavert S. Rusinol. 38 Tel. 674 06 45
Beringues Avda. Alfons Sala. 46
Tel. 674 04 83
Riera Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30
Dimecres Dijous Divendres Dissabte
3 4 5 6 Cullell
Pge. Diputació.1 Tel.674 03 64
Salavert S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45
Teixidó R. Celler. 97
Tel. 674 77 49
Llorens Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31
Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres
7 8 9 10 Domènech
P. Sant Magí. 50 Tel. 674 35 53
Cullell Pge, Diputació,1
Tel.674 03 64
Teixidó R. Celler, 97
Tel. 674 77 49
Llorens Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31
Dijous Divendres Dissabte Diumenge
11 12 13 14 Beringues
Av. Alfons Sala. 46 Tel. 674 04 83
Domènech P. Sant Magí, 50
Tel. 674 35 53
Salavert S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45
Riera Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30
i Els dissabtes tot el dia i els diumenges al matí. (
i També resten obertes i la Pinto de Valldoreix i la Serret de Mira-sol. i
Consells de Prevenció R R O T H C C I O C I V I L I ) i ; S A N T C U G A T US I N F O R M A D I T Q L T .
" U S C O N V n S A B F R "
P E R Q I E E S P R O D U E I X E L F O C ?
Precisament per la confluència de ties ele
ments:
- Combustible
- (Kigcn
Calor
Eixant-nos en la figura del triangle del foc. podem du també que si FALTA
algun d 'aquests tres elements, el foc NO FS PROIH FIX. Deduïm que quan
tractem d'apagar un foc. el que intentem fer és eliminar també algun d 'aquests
Ires elemenis bàsics.
Ara ja coneixem el que es el foc i parlarem d 'una de les diferents formes
d'extinció. De moment proposem els LXT1NTORS.
No existeix cap extintor que. per si sol. serveixi perfectament per a combatre
lots els tipus o lormes de toc. Per això creiem com emenl que per a donar-\ os
millor orientació, conegueu els diferents tipus d 'extintors, les s e \ e s característi
ques j les seves aplicacions específiques.
oÇ\
•i?/J\:
v •;•. > . • >': \ .A
CALCÍ
AK;FA
Matèries Seques Eurllcnl
,\ raig i pulverit/ada. Natura i ret'rijzera. l'Aita la reisinició.
OH CARBÒNIC CO:
Líquids Inflamables Excel·lent
Sufuca i refrigera. Més indicat en locals tancats. Elèctrics Excel·lent No conductor. No deteriora. No deixa residim.
j»r
ESPUMA
Matèries Seques E\ctl·lent Cobreix i humiteja la meteria inllamada. Líquids Inflamables Excel·lent Cobreix el toc. Impedeix la combustió.
POLS SECA
Líquids Inflamables /.Xicl-Utn
Elèctrics No coiidticloi. I Vi xa residim.
Matèries Seques: fusta, paper, cartró, teixits, palla. ete. Líquids Inflamables: Gasolina, olis. pintures, ete. Elèctrics: Quadres elèctrics, motors, electrodomèstics. TV., informàtica, eic.
^ P ^ ^ X
S TELÈFONS DÏNTERES SKRVKIS ÚTILS
\iim:.·.ir·ciii 589 22 88 -H.C'limc 454 6000
-B i rn lv iN l iT . i - ru 692 80 80 -H . Sant Pau 347 3133
• C \ l ' 584 1122 - H. BeIKitüe 335 7011
C.iai.iii.idcCi-. 725 29 44 - H. Cienera) tic C.ila'..r\.i 589 12 12
í nnviis 674 70 96 - HAall dllcbron 427 20 00
- H.Sant Joan de Deu 203 40 00 ( ien RoiaSant ( UL.II 674 12 34
-1 nitat Coronaria 2481040 Civii R..|a ACiUii-v \ 674 24 59
- Alcnhoiió V.onnih ...317 77 77 D'spcns.iri IHORV. I I 674 76 15
• ai 1 oc. i lUcvi . .. 6~4 27I9 - rol SC 674 86 61
RCP-O:- Haia 674 15 811 - Int. Carreteres .204 22 47 IMIMCR.l·i 699 1892 - Ini. Acropot! 478 50 00 i 1 ( s \ 589 12 26 -Ini RfNl·l·l 490 02 02 1 1 ( 1 674 1934 -Ini. Port ...318 87 50
(•lui.in... 67405 25 - ,Vs. Consumidors 26845 67
<;:veiiiv;·.a· IfMl 543 47 04
(ii.ia 6743371
-OV1IC 589 3188
.589 17 32 <;:veiiiv;·.a· IfMl 543 47 04
(ii.ia 6743371 •PROMISA
589 3188
.589 17 32
C lï.,1 Alir.; v. 6742379 I:\IHATS
Ini';,! 6746696 - \ x l ) l .675 35 03
"•-u^suCrol 1192 -Cav. é v.iss.c .589 16 38 l 'alkv M.iüicrv.' 1192
í a: i'. V.>P;.ITOU 589 05 98 C L .i Nacional 674 76 12 - Cluh Muni.aii·.eik .674 53 96 L.vs 6740497 - Cora. l.a l nio ... 674 10 06 Kad-i.M.·hl 358 11 11 1 SIMI: S.C ...675 26 52 \ , l \v i cr. 674 11 11 (íni;i Y.p. Immigrants 674 9314 s,n i • : , i i c ..•. . ..674 08 22 I\.!.l, • s.ur. CIIIMI . 675 59 59
s \ í k \ . r , ^ 674 12 43 !cio b o San! Cucat 589 14 86
Impost sobre vehicles 1993 (Inclou Ciclomotors)
Q u i 1' ha de p a g a r ? Qualsevol titular d 'un vehicle de tracció mecànica, domiciliat (segons l 'adreça que consti en el permís de circulació) a Sant Cugat del Vallès, el dia 1 de üener del 1993.
Q u a n s ' h a d e p a g a r ? De l'I de febrer al 31 de març del 1993
O n es pot p a g a r ? A qualsevol banc o caixa d'estalvis que tingui agència a Sant Cugat del Vallès. A la Caixa Municipal (PI. Barcelona, núm. 17). qualsevol dia feiner de 9 a 13 hores, i dissabtes de 9 a 12 hores.
RECORDEU QUE: - Podeu domiciliar el vostre pagament i us estalviareu molèsties. - Rebreu un axis de pagament en el vostre domicili. Si no l 'heu rebut abans del dia 1 de març. passeu per Informació de Rendes a recollir-ne el duplicat. - Acabat el període de pagament voluntari (a partir del dia 1 d 'abri l) , l ' impost s ' incrementarà en un 20 per cent, en concepte de recàrrec i s'hi afegiran els interessos per demora. En aquest cas. els rebuts s 'han de fer efectius a la Caixa Municipal.
Les tarifes de l 'Impost són establertes per l 'Ordenança Fiscal núm. 2, aprovada pel Ple de l 'Ajuntament, en sessió extraordinària de data 3 de novembre del 1992 i. definitivament, en data 15 de desembre del 1992.
Per a qualsevo l consu l ta o a c l a r i m e n t , p o d e u adreçar -vos a l 'Of ic ina d'Informació de Rendes. PI. Barcelona, núm. 17. Tel. 589 22 88 Horari: Qualsevol dia feiner de 9 a 13 hores.
ELS 4 CANTONS Tel. 58915 90 - Fax 674 38 71
DIUMENGE, 2 8 F E B R E R 1 9 9 3 S O C I E T A T ELS 4 CANTONS 3
Toca la Grossa a Sant Cugat
LOTERIA MH»
Pere Vilarasau, gerent de l'administració
REDACCIÓ
L 'Administració de Loteria núm. 2 de la nostra ciutat reparteix 880 milions del pri
mer premi, corresponent al sorteig del dia 20 de febrer. Aquesta administració, al llarg de la seva existència, ja va repartir un altre primer premi Pany 1991. En aquel la ocasió foren 1.220 milions. Es dóna la casuali tat que aquest premi arriba a la nostra ciutat just la vigília de Carnestoltes. Hom pensa que l ' agrac ia t del dècim de 400 milions és possible que es presentés fins la finestreta de l'administració disfressat de Dràcula, per a posar-hi més emoció a l'encert de l'administració, els propietaris de la qual són el matrimoni format per la Rosa Ma. Rabinat i en Pere Vilarasau. "No en fa dues sense tres", ens manifesta la Rosa, que també es considera molt agraciada per poder repartir entre els santcugatencs aquest premi que en aquests moments tanta falta fa. Sort i a fer-ne un altre!
El contenciós entre l'Ajuntament i l'EMD, en el seu punt culminant
Cronologia d'una història interminable i mcambolesca: Vmrepag.u-is
Josep Lanzo, nou Director de l'Hospital General de Catalunya REDACCIÓ
E l president de l'Hospital General de Catalunya, Pere Narbona, amb prè
via coneixença del Departament de Sanitat de la Generalitat, i amb l 'acord del Consell d'Administració de l'Hospital, ha nomenat Josep Lanzo i Martínez nou Director General de l'Hospital General de Catalunya, que començarà a exercir la nova tasca a partir del dilluns 1 de març. Josep Lanzo, de 39 anys, casat i
amb una filla, és enginyer industrial, i ha desenvolupat durant els sis darrers anys el càrrec de Director Administratiu de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Especialista en gestió i Sistemes d'Informació Hospitalària, té 16 anys d'experiència en el sector hospitalari, en les àrees d'enginyeria, subministraments. organització i informàtica. El nou Director General és diplomat en Direcció d'Institucions
sanitàries pel IESE (Institut d"Estudis Superiors de l'Empresa), i ha realitzat diversos cursos de postgrau en el sector hospitalari. Col·labora com a professor de postgrau en el Curs de Gestió Hospitalària de la Universitat de Barcelona, i amb la Escuela Nacional de Sanidad, en les matèries de Gestió per a Directors Mèdics i Gestió del PDIS, Programa de Direcció d'Institucions Sanitàries.
CREACIÓ I DISSENY
/9/# OCTAVIO SARDA
JOERS TALLERS PROPIS
PRESUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D' ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQUES
O w„ OMEGA BREITLING Hamíl tOl l
Santiago Rusinol,40 Tel. 674 58 54 SANT CUGAT DEL VALLÈS
JJM CENTRE SANITARI
"CAN MORA" ENFERMERÍA
• INYECCIONES DE TODO TIPO
AsistétK'ia en l'oiisulla > a domicilio
AtciH'ión n purticulari's \ a asiK'hiclos di- niiítiias
(material de un solo uso) •CURAS •TOMÀS DE TENSIÓN • CAMBIOS DE SONDAS • etc.
PODOLOGIA
Sabados, Domingos i Festivos, a horas convenidas.
C/ Cànova del Castillo, 2 "3 589 43 44 Sant Cugat del Vallès
ELS 4 CANTONS S O C I E T A T DIUMENGE. 28 FEBRER • - 4 U
" CAL TATET " o Cal Graner
L·MMA AXNOLA
V an comentar cuiti-vant. una de les feines potser més des
conegudes actualment per a l'era contemporània. Eren graners al heli mig del carrer Santiago Rusinol. HI seu propietari, el Sr. Eugeni Farrés, repartia amb la tartana tot tipus de gra. garrofes i fulles d'olivera per al bestiar de les granges més properes a la vila. Amb el temps s'anà consolidant l'ofici i establiren la botiga on continuaven \enen gra. Aquest cop. però. l'Eugeni s'assegué a la plaça dels quatre cantons a llegir el diari mentre la clientela entrava i sortia de la botiga deixant els " calerons" damunt el taulell, i potser fou el primer " self-service" instaurat a Sant Cugat. Tots els santeugatencs d'aquell temps el recorden com un personatge afable, de bona
fe, conversa amena i gran coneixedor d'històries, contes i cançons populars. Continuant la història, la botiga passà a mans del seu fill qui continuà la venda. Actualment està regida per la seva muller, la Marina. ara fa 33 anys. fet que li permet ser una bona coneixedora de tots els esdeveniments que han anat succeint al llarg dels an\s.
La botiga encara conserva l'estil d'antany; tan bon punt s'entra, els ulls ensopeguen amb els sacs plens de gra com acabats de collir. N'hi ha de tantes menes que sobta veure'ls, i la balança, dreta al fons del taulell, vigila el pes dels productes que hi podeu trobar: mongetes, cigrons. llenties, fruits secs. espècies. llavors per sembrar, farines i com sempre, menjar per al bestiar.
Carrer Santiago Rusinol, 16
Sant Cuuat del Vallès
dosefruits SERVEI GRATUÏT A DOMICILI
- A . - ;f M'Í - .AN PAhAOA T23
589 44 81
A
REGALS cA/alldoreix, 23. Tel. 674 93 35
, SANT CUGAT DEL VALLÈS À
Es vol implantar un "Baricentro "a Sant Cugat.
Sant Cugat Comerç demana mes informació sobre el projecte del Centre
Comercial que es vol ubicar al Parc de la Guinardera.
Foto: Arxiu
I.CABRERIZO
L 'A juntament de Sant Cugat i l'empresa promotora de I" "Augusta Bussinnes Park" estan a punt d'arri
bar a un acord perquè es avi dins el sector de La Guinardera un complex comercial semblant a "Baricentro"de Barberà del Vallès. El projecte que ocuparà bona part de la superfície, que en principi estava pensada per a oficines, tindria com a funció principal donar sortida a l"'Augusta Bussinnes Park", que es troba en una fase d'estancament a causa de la davallada en el sector d'oficines. Els promotors han presentat a l'Ajuntament de Sant Cugat l'avantprojecte que consideren el motor que els donaria l'impuls definitiu al projecte inicial.
La ubicació sembla que és la més propícia per a instal.lar-hi un complex comercial de gran magnitud on s'hi inclourien també locals comercials pensats en principi per al comerç santeugatenc.
La gran superfície també tindria equipaments de: hotels, restaurants, cinemes, centres esportius, i tota mena de serveis propis d'un centre que, segons que es pretén, tingui una concentració de persones molt importants. Les preguntes o dubtes , lògicament es comencen a plantejar des del mateix moment en què han començat a fer-se públic els rumors sobre aquest canvi en el projecte inicial de ['"Augusta Bussinnes Park". Consultat per a "Els 4 Cantons", el senyor Jordi Simó. President de Sant Cugat Comerç. ha fet les seves valoracions sobre aquest tema.
- Jo crec , que no perjudicarà al comerç de Sant Cugat, és més, el pot potenciar. Si fes una anàlisi territorial de concentració de serveis vueriem que estem ben bé al mig d'un triangle amb un potencial de població important... Cerdanyola. Sant Cugat, Rubí, Molins de Rei, i tots aquests nuclis perifèrics del voltant. Instal·lar -hi una gran superfície
comercial, farà que s'hi desplacin a comprar. - Nosaltres vàrem entrevistar -nos amb l'Alcalde Joan Aymerich dues vegades. Ens varen cridar perquè d iguéssim la nostra opinió sobre la proposta que la promotora ha fet, ja que sembla que com que el mercat de la venda d'oficines està molt saturat, necessiten alguna cosa que impulsi i atregui la gent per a tirar-ne endavant el projecte. Els promotors estan convençuts que aquí hi hauria d'haver un centre comercial important, perquè oferís els serveis necessaris a la gent que treballarà a la zona, on es pretén crear més de 20.000 llocs de treball. Fins aquí bé, però a nosaltres de seguida se'ns va encendre el llum d'alerta; Aymerich ens va dir que demanaria un compromís a la promotora perquè els locals dedicats al petit comerç fossin per al comerç de Sant Cugat.
La nostra opinió, en principi ens sembla bé. però faria falta més informació, per a poder exposar-la en la propera assemblea que farem dins del mes de març amb els nostres associats. Jo, particularment, estic convençut que el comerç del poble es quedarà els locals a ulls clucs. Nosaltres demanem que els locals siguin de lloguer, que aquest lloguer s'ha de pactar, que es faci una ordenació de serveis, i evitar tota especulació en aquests locals. Tot el que fins ara ens han parlat, és basat en uns estudis previs que s'haurien d 'acompanyar amb un informe comercial complert que ens permetés dir la nostra opinió sobre aquest projecte; fins avui només ens han ensenyat l'informe urbanístic. Necessitem dades concretes i veure quina figura comercial pot adaptar-se al tema. Torno a repetir que en principi ho trobem bé. Desitgem mantenir també una entrevista amb el grup DORN promotors del projecte. Estem convençuts que se'ns tindrà en compte en aquest nou projecte a la nostra ciutat.
DIUMENGE, 2 8 F E B R E R 1 9 9 3 S O C I E T A T ELS 4 CANTONS 5
Adéu Agrícola... Hola Celler... Des de fa un temps que es parla del tancament de la Cooperativa Agrícola de Sant Cugat. La notícia ha estat no per esperada menys sorprenent. Hi ha sobretot una pregunta al carrer: Què passarà amb l'edifici ?
MONTSE SANT
Per aclarir aquesta qüestió ens hem posat en contacte amb el senyor
Grau, actual president de la Cooperativa. -Senyor Grau. què hi ha de cert en aquest afer? -Realment l'Agrícola s'acaba. Es un procés general del poble; no queden terres de conreu ni persones per conrear-les i, de la mateixa manera que s'acaba 1' agricultura, la Cooperativa també desapareix. No hi ha vinyes i s'ha acabat el cereal, i a més encara que l'agricultura continués l'edifici està obsolet, s'hauria de fer nou fora del poble. Però, honestament, econòmicament no hauria resultat: ningú no vol fer de pagès. Som al costat d'una gran ciutat i els fills dels pagesos no volen continuar conreant la terra, són més rendibles altres feines.
S'havia de fer alguna cosa. Jo mateix vaig ser el primer de dir davant els companys i de l'assemblea que no podia permetre que desaparegués una cosa que havien fundat els nostres avis i els nostres pares, i la solució era aquesta. Aquí ha calgut fer una reconversió total i passar a ser una cooperativa de consum. -Però el Celler Cooperatiu era quelcom més per al poble, aquí hi havia una sèrie d'activitats culturals, o més aviat agrícoles i culturals... penso en la festa de Sant Isidre o les
fires de bestiar. -Sí, però ara, en no haver-hi masies ni granges, no es poden portar a terme. No hi ha bestiar. Com exemple et diré que aquest estiu vam intentar ensenyar als nanos com es batia el blat i no vàrem poder fer-ho perquè no hi ha cavalls que sàpiguen treballar a l'era. L'economia de l'Agrícola no podia subsistir. La manera de poder subsistir és passar de ser una cooperativa agrícola a ser-ne una de consum. De fet ara ja ho fem així. Venem productes d'altres cooperatives, que n'hi ha moltes. Aquí venem olis, vi i arròs d'altres cooperatives i hem passat a ser una cooperativa de consumidors, i és aquest el camí. De productors anem a ser distribuïdors.
-Bé, centrem-nos en l'edifici. És de la cooperativa? -En efecte, és dels socis de la cooperativa. Ja ve dels nostres avis. -L'edifici, doncs, quedarà per a oficines o anirà a terra? -No, no, l'edifici ha d'anar a terra, però no pas tot, la part modernista es conserva. Es cedeix tota la fàbrica modernista més un espai de quinze metres al seu voltant per fer-ne un espai públic. -Què s'ha pensat de fer-hi?-Això és qüestió de l'Ajuntament, però hi ha un compromís per part de l'Ajuntament que sempre serà per a una activitat cultural. La setmana passada es va firmar aquest compromís.
Fins ara tot era de paraula. Jo sempre deia que nosaltres estàvem disposats a cedir aquesta part perquè reconeixem el mèrit que té. És una obra de César Martinell. deixeble d'en Gaudí. És un arquitecte que va deixar escola dins el modernisme. que dintre del moviment cooperativista dels anys vint va dissenyar moltes cooperatives. Al Camp de Tarragona n'hi ha moltes. Al Tinell del Ferran n'hi ha una d'idèntica però és tota acabada, no pas com la d'aquí que només està començada. La part de les tines de formigó està feta als anys cinquanta. i tot i que ens ho hem rumiat molt no serveixen per ares. Les tines no poden servir per a res. Ens ho hem rumiat molt i allò no pot servir per fer res. Només deixarem el que és artístic. L'edifici nou que construirem es separa d'allà i en queda un bon espai. -Més o menys com l'espai de la part de dalt? -Més enllà té vuit metres i aquí són quinze. Queda com una plaça. El problema és que l'edifici del celler està en un nivell més baix que el carrer. Se'n conserva la paret i les finestres petites del carrer Sant Medir, de forma que des d'aquest no s'hi podrà accedir i s'haurà de passar per un passatge interior. -I el nou edifici quan farà d'alçada? -L'edifici tindrà planta i quatre pisos. -Així el celler modernista no
Foto: R. Fuentes Maqueta del nou edifici
M. Vallès es veurà des de la Rambla. -No, però ara tampoc es veu. -Té raó, senyor Grau, ara no es veu des d'enlloc. I pel carrer Balmes? -No donarà al carrer. No està feta la previsió, però segurament serà un edifici de serveis. Hem de pensar que si al celler es vol fer una activitat no hi ha cap tipus de serveis ni de magatzem, ni sanitaris ni oficines. -Serà, això sí, un edifici d' una sola planta i edificada al nivell del celler. Com que el carrer està més alt, només s'aixecarà per sobre del carrer un metre o metre i mig, i deixarà veure completament l'edifici modernista. -L'edifici del carrer Balmes serà de l'juntament? -No, aquest és de la Cooperativa però el més lògic és que arribem a un acord amb l'Ajuntament perquè en aquest local instal·lin el que serà l'administració de l'edifici del celler, perquè si el celler té una finalitat, la que sigui, necessitarà uns serveis i una administració. -Realment no està mal resolt-Dintre de les diverses fórmules que es varen discutir, aquesta ens va semblar la més adient i la millor. -No es va pensar mai en fer una permuta de terrenys, cedint aquest per a un ús públic, com una plaça enjar-dinada per envoltar l'edifici monumental a canvi d'una altra per aixecar la nova edificació de la cooperativa? -No, nosaltres no vam proposar-ho mai perquè, per a nosaltres, és aquest el lloc on sempre hem estat i mai
Instal·lacions actuals del Celler Cooperatiu
marxaríem, ens semblaria que perdríem la pròpia història. Per a nosaltres són més importants els valors humans i el fet que aquest soci, i aquell, el seu avi i el seu pare sempre hi van ser, que cap altra consideració. Mai podríem anar-nos-en. A mi em sembla que dir: "marxeu que deixareu l'edifici com a símbol" seria donar una bufetada a aquestes persones. D' espais verds se'n poden trobar en altres llocs de Sant Cugat. -I per quan serà el principi de les obres?
-Encara va per llarg. L'avantprojecte ha estat aprovat per l'Ajuntament, però encara queda el permís de la Generalitat. S'hi ha hagut de modificar el pla general metropolità a efectes de distribució d'espai edificable per no perdre espai, ja que en aquest projecte la edificabilitat de la finca és la mateixa però es situa en la part de baix. S'ha fet un pla especial de tota l'illa de cases per poder portar a terme l'edificació cedint el terreny d'ús públic sense perdre terreny edificable.
Després l'arquitecte, el senyor Antoni Fierro ha de fer el projecte definitiu. Com a molt parlem de l'any noran-ta-quatre. -Gràcies, senyor Grau. Tal com queda el projecte, podem estar tranquils. No perdem el nostre celler, més aviat el guanyem per gaudir la seva arquitectura i el seu estil modernista ara tapat pels coberts d'uralita i maons. Benvingut siguis, nou espai ciutadà.
ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIUMENGE. 28 FEBRER - i '-t
Cal no badar DOMLNLC.RLYLRTLR
P lou. Hem trobat aixopluc a la halma de la íont de 1' Lsllav issada. al límit de la
regió deK 1 rares liie.mtats. a Montserrat. l'ties goletes d'aigua esclaten r i imieament en la roca llisa de l'entrada de la eo\a. unes altres, per-legen tiges a\all dels inaríulls de la vora del camí. La bona ens embolcalla com el vel d'una tuiv ia enamorada i un silenci gris i espès ens utueix els sentits. [-.stic trist. LI paisatge m'ha posat trist. Id temps m'ha posat trist. La situació del país m'ha reduït a una tristesa gairebé crònica. Ja la an\s de la rcinstauració de la Generalitat de Calalunvu. quan els nostres governants. qui sap si per Tebiesa o per ocupar un espai de poder. \ au acceptar la cooíïcialitat catalií-castellà dins el nostre territori nacional. Algunes ments lúcides ja \an piccoinl/ar que el bilingüisme porta\a indefectiblement a la desaparició de la llengua més dèbil en una situació de llengües en conflicte i que. per tant. el català estava en greu perill de supci v i\ encia. L'oren molt criticats pei grans sectors de la nostra intel·lectualitat que per oportunisme. per agafar-se a "la mamel la" del poder, per im e\cés d'optimisme o s implement per no saber de què anava la cosa. proclamaren als quatre vents que el país ja estava salvat o en \ ics de sal\ acio. Passats uns quants an\s m'agradaria fer una reflexió sobre la situació
actual de l'iis de la nostra llengua als diferents àmbits de la vida quotidiana del nostre país. Actualment estem patint les funestes conseqüències de les prohibicions i repressions del govern franquista i la seva victòria militar a la guerra civil espanvolal 193b-1939). D'una banda, el català fou bandejat de la vil·la pública i relegat a l'àmbit familiar; d'una altra, el desgavell del govern central provocà immigracions en massa cap a Catalunya de gent del sud d'Lspanva bàsicament que cercava un lloc de treball que se li havia negat a la seva terra. Lot això ha desembocat en la situació actual, en que el percentatge de caste-llanopaiiants a Catalunya supera gairebé. en conjunt, els catalanoparlants. Per així), i malgrat la Llei de Normalització Lingüística del 19N2. la nostra llengua es troba actualment en franc desaventatge d 'ús parlat davant la castellana, o sigui, en clara situació) de diglòssia. Ls cert que. de mica en mica. els nostres infants i gent més jove ja comencen a conèixer be la llengua catalana. sobretot el seu ús escrit, però. i aquí està segons la meva opinió el centre de la qücsiió. lots l'usen i sempre, en la parla quotidiana? No comencem a córrer el perill, sobretot pensant en les generacions futures, que tothom tingui un perfecte domini tècnic de la nsotra l lengua, però a l 'hora de comunicar-se emprin el castellà'.' Lent només una breu ullada per a veure quina llengua domina en els àmbits d 'us més importants de
l'actualitat, resta molt clara la situació lingüística actual. L'ensenyament és potser l'àmbit on s'ha notat una millora més rellevant, i així) és molt positiu i important, però no prou. Lncara hi ha molta feina a fer. sobretot a l'ensenyament secun
dari. on hi ha certa resistència envers l'ús total del català per part. fins i tot, de profesors catalanoparlants. A la universitat hi ha un altre perill i una prova negativa concloent. Els intercanvis d'estudiants amb altres països obliguen els professors a fer les classes en castellà perquè a molts pocs estrangers se'ls ocorre aprendre el català, la qual cosa prova el desprestigi a què ha arribat la nostra llengua. Quant als mitjans de comunicació, la televisió que és el més important. presenta una situació desoladora. Agafant a l'atzar un dia qualsevol de programació, podem observar que hi ha una oferta televisiva en castellà de noranta sis hores per només trenta en
català. O sigui, mes del 7 ó per cent en castellà! A la radio, malgrat les emissores munic ipa l s i les de la Generalitat, hi predominen les grans emissores d'abast estatal en castellà. La premsa presenta tanmateix una si tuació deso ladora malgrat els esforços privats de molts periòdics locals i comarca l s . Lis diaris en català estan en franca i abassegadora minoria, i de les revistes que més llegeix el nostre "cullc personal": del cor i d'esports, no hi ha res de res. No cal parlar de la justícia ni dels cossos de seguretat, ni tampoc dels rètols de les botigues de les nostres poblacions ni de les etiquetes dels nostres productes... Potser un dels pocs fenòmens positius dar rerament ha estat el del "roek" català, però fins i lot aquest i'et s'ha vist i es veu condicional per un mercat molt restringit i pels interessos econòmics de les grans multinacionals discogràfiques. Què cal fer i què cal no fer? Això és un tema llarg i motiu, en tot cas. d'un altre escrit. De moment, cal no badar i. mentretant. podríem anar llegint el nostre gran poeta .I.V. Loix. del qual es celebra actualment el centenari del seu naixement i que ben segur que hauria estat premi Nobel de literatura si hagués escrit en cas te l là . Cal només reflexionar profundament sobre els seus versos, com per exemple els que diuen: "Sol. i de dol i amb vetusta gonella./Lm veig sovint per fosques solituds./Ln prats ignots i munts de licorella/ I gorgs pregons que m'aturen, astuts."
COMPLEMENTS DE FUSTA TRACTADA PER AL JARDÍ
/ONA INDUSTRIAL "CAN MAGÍ"
St.CLGAT DLL VALLLS IN D U BRUC g ^ Avda. Ragull s/n - Nau 19
Tel. 5890023 Lax. 674 38 71
DIUMENGE, 2 8 F E B R E R '•4 '-i. O P I N I Ó ELS 4 CANTONS
EDITORIAL Els àlbers del Torrent de la Bomba per Sant Medir
/
ust ara fa un any, i al Torrent de la Bomba, es produïa deforma "incon
trolada ", la tallada dels àlbers centenaris; tot foren justificacions i queixes. Avui, un any després d'aquella diada de Sant Medir, n 'hem de tornar a parlar, ja que les explicacions donades per les diferents àrees del nostre Ajuntament, cada cop més deixen entreveure excuses poc convincents, això si és que en aquell moment havien estat convincents per a algú. Ja fa un any, i encara avui ignorem la multa que l'Ajuntament va dir que posaria a l'empresa responsable del fet. Tampoc és prevista la plantada d'arbres "exemplars" que s'importarien de Bèlgica, com es va dir l'endemà mateix dels fets. I menys encara tornar-los a plantar en el mateix lloc, com també es va dir.
Aquest fet, i al llarg de tot un any, després de veure com s'estan realitzant les obres d'urbanització, hom es planteja dues preguntes: Primera: Es va modificar la urbanització després de la tallada? Segona: Era ja prevista l'ordenació de la urbanització i per tant, prevista la tallada?
La justificació que alguns exemplars estaven malalts, la meitat es va dir, no justifica que l'altra meitat, arbres centenaris es tallessin, ja que eren senzillament meravellosos, més que no pas el llac que s'hi està fent. Avui fa un any, diada de Sant Medir. Data prou assenyalada per als sant-cugatencs. Cal tenir-la present; no sigui que un altre Sant Medir, mentre al matí hi anem a beneir les faves, en tornar ens trobem amb el Pi d'en Xandrifet llenya. I no valdran excuses, ja que ni a Bèlgica ni a cap lloc del món en tenen de Pins d'en Xandri per tornar-los a plantar.
Sant Cugat, malgrat tot, encara és com un poble MA. EULÀLIA GQMEZ JANÉ
Dies enrera, vaig anar a l'enterrament de la tieta Paulita. La veritat, no puc dir que jo la conegués massa, però la
mare em parlava sovint d'ella. Jo la recordo com una dona eixerida, molt simpàtica i riallera. El cas és que mentre esperava fora el monestir per a dir-li l'últim adéu, em vaig sentir una mica estranya entre aquell munt de gent, la majoria desconeguda per mi. Amb prou feines vaig obrir boca, que més d'un se'm va adreçar amb complicitat per a fer-me dos petons. Era com si em coneguessin de tota la vida! I el cert és que qui més qui menys sabia que jo era la filla de l'Àngels de Cal Carlons, la mossa que es va casar amb un noi de Barcelona, ara fa prop de 28 anys. Al principi em sobtà, però de seguida vaig entendre que Sant Cugat encara és com un poble, on tothom sap què se'n fa de la seva gent. Sovint, m'agrada recordar amb orgull que ma mare és filla d'aquí i la veritat no sabria dir-vos quina mena d'encanteri us envolta i que fa sentir-me realment com a casa. Dit d'una altra manera, fins i tot, m'atreveixo a aventurar que, en el fons us envejo (encara que soni a cursilada), perquè amb unes quantes referències, tot d'un plegat, sabeu amb qui
esteu parlant, d'on és i d'on ve. M'havia imaginat que això ja no passava, però cada cop que vinc, em trobo amb més d'una sorpresa, cosa que em fa sentir estúpidament "important". El progrés, i la vostra ciutat n'és un exemple, no sempre acaba amb les arrels... Per més que la ciutat creixi, i per més que ma mare es lamenti cada cop que enfilem l'Arrabassada dient: "Aquí hi havia l'hort de l'oncle tal o de l'avi qual, i ara hi ha un munt d'edificacions noves i cases adosades". Sant Cugat, tot i que no ho sembla, continua essent el mateix poble de sempre... com jo el recordo i l'envejo, on al matí la majoria de vosaltres és capaç encara de desitjar "bon dia tingui!"
A VOL D'OCELL 24 HORES DE RIURE
ANNA CABASSA
H i ha un dia de l'any que més val deixar a la porta
de casa problemes, prejudicis i principis; un dia que molts esperen per a canviar de jaqueta, o per aparcar la de cada dia que. a vegades, va una mica grossa. És el dia de les disfresses per excel·lència, tot i que hi ha qui es disfressa "excel·lentment" cada dia abans de sortir de casa. I és un dia que malauradament, poc a poc, va perdent el seu caliu. Es una llàstima perquè no hi ha millor teràpia de grup per apropar-nos els uns als altres, riure's d'un mateix i dels altres (i a la cara). Un no fa riure més que l'altre.
És un dia ideal per a "fotre's" del més "chulo". i en canvi, es va perdent la t radició any rera any, reduint-se a grupets de nostàlgics que es diverteixen d'allò més. Així, <̂ què ens fa més mandra, disfressar-nos o riure una mica de la vida? I si no sabem riure dels altres, de nosaltres mateixos, <;,què queda?, poca cosa més; una vida trista i avorrida.
Sense un xic de bogeria, sense un pel de "passar-se de la ratlla", la vida és insulsa per al més salat. Al cap i a la fi, ^qui és que es passa de la ratlla? El senyor Carnestoltes no. "A disfrutar. que son cuatro días, y tres son puente."
€ST€M UrQ RÉMR&C.I01
MECÀNICA Y ELECTRICIDAD DEL AUTOMÓVIL AUNEADOS DE DIRECCIÓN
Exposición y Venta Rambla del Celler, 39 Tel. 675 32 57
Taller Rambla del Celler, 79 - Tel. 674 73 55
08190 Sant Cugat del Vallès SERVICIO OFICIAL
8 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIUMENGE. 2 8 EEBRER -l'J
CARTES DELS LECTORS
La detenció de La Floresta
1:M relació ;mih Ics declaracions
del senyor Alcalde al "Tol Sant
< iiL'Ut" i IIUI11.Ò57 i. volem
manilestar la nostra indignació
per algunes al intuïcions que la
cl Sr. A\ m e n c h que no s ' .pus-
Icn a Li realitat.
lat primci lloc. JHI que un dels
agents \ a eiiscn\ ar "en lot
nioincnt" la se\ a placa d ' idcn-
lil icacio. let que no es \ a pro
duir l.N C A I ' M O M I . M .
Segon: I' \ l ca lde al i rma que la
policia municipal es \ a posar
en contacte amb la policia esta
tal. per demanar un aparell
detector d ' empremtes . Quan
nosaltres, posteriorment \ a m
presentar la denuncia a la
comissaria de la policia estatal.
el ( 'oni issan ens \ a dir que era
la pr imeia notà la que lema
d 'aquest incident. A mes. no te
cap sentit. |a que no ens van
prendre les emprenies digitals.
(Juan vam parlar amh el senyor
Alcalde, ens \ a du que ens
donaria (ma copia de l 'atestat i
les dil igències policials. f in s
ara. no tenim cap constància
escrita que aquests lels. pels
quals se 'ns i a detenir. hagin
passat.
S 'csta amagant amh la nostra
detenció una possible actuació
incorrecta pet paït d ' a l eun
apetit di' la policia local. '
Seny oi \ l ca lde . potser la
detenció \ a ser legal, però NO
CORK1.C1 A M JL'S'I'Il·'IC'A-
m.i:.
Consol Pomar
i Martin Harhour
La portada del primer número dels 4 Cantons
Km va sorprendre la portada del primer número de ELS 4 CANTONS. No és habitual que un diari obri la se\ a portada amb un tema cultural com ho \ au fer amb el cas de l',\n\ Miró a Sant Cugat. Aquella notícia, en un lloc tan destacat, es mes pròpia d'un mitjà de comunicació d"un país eenireeuropeu normali/at que no pas el que estem avesats a veure en les portades de les nostres publicacions, que cerquem més l'escàndol que atrau el gran públic i. desenganyem-nos. hi cultura, avui per avui. i en aquest país. no fa vendre.
D'aquí la me\a sorpresa i la felicitació que cm mereix destacar un fet com aquest.
Aurora Llopis Ricart
Cap a la reforma del nou Institut
Kl nou Conseller d'Ensenyament, que \a visitar la nostra ciutat. \a manifestar que el nou Institut, ubicat al carrer Ramon Casas, començarà a impartir classes el curs vinent 93-LM. Per tant. he de
dir que sembla que l'Institut Mònaco no té cap interès que el nou Institut sigui de reforma, és a dir, Institut d'Ensenyament Secundari 4 línies ( 12-16 anys, 3 línies (16-1S anys). Si no hi ha la pressió necessària per part de l'Associació de Parcs de l'Institut Mònaco, sobre l'Ajuntament, es continuaran impartint classes de Ir. 2n, 3rde B.l'.P.. i hem de tenir present que tant el B.U.P. com la P.P. tenen tendència a desaparèixer: Cerdanyola té tres lnstitus de Reforma, i crec que la nostra ciutat es mereix com a mínim un I.E.S. No volem ser discriminats,
Manuel Dantc López1
Primer aniversari de la tallada d'arbres centenaris en el
Torrent de la Bomba
Breument, només volem recordar que el 2 de març vinent, un dia abans de Sant medir. farà un any que un grup d'arbres ornamentals de gran valor varen ser tallats molt sospitosament. Després es \a i'cr la corresponent apel·lació a l'Ajuntament per tal de demanar responsabilitats per allò que havia succeït, resumint. el comunicat de
l'equip de govern de l'Ajuntament feia les següents reflexions que adjuntem amb les nostres. 1/Ajuntament rebutja la tallada d'arbres i això està molt bé. penà fa la impressió) que ja s'havia pres la decisió; i això es va escapar de les mans S'havien donat ordres expresses a Fem presa FERROVIAL de preservar la /ona arbòria malmesa. Això no està gens clar. Vol dir que l'esmentada empresa ha let el que li ha semblat o bé algú tic l'Ajuntament ho sabia, ja que els projectes són aprovats i revisats pels propis tècnics de l'Ajuntament abans de començar les obres. No ens diran que a ultima hora van decidir d'obrir el carrer i tallar els arbres perquè feien nosa'.' Pa la impressió que tot estava previst així, i consegüentment. així es va actuar. Sembla que són simples justificacions per a alliberar-se de responsabilitats, tirant pilotes fora per fer-nos callar. Mentretant. algú fa el que li sembla.
Per descarregar responsabilitats. l'Ajuntament ens fa creure que dient que la direcció facultativa i l'empresa FERROVIAL es fan càrrec de preservar la zona arbòria malmesa, n'hi ha prou ? Pa la impressió que s'aplica nua política de fets consumats. La voluntat de plantar en la resta del parc uns 700 arbres més està molt bé. però en la /ona malmesa serà
impossible plantar arbres de les mateixes característiques i en el mateix lloc. ja que com dèiem s'hi ha fet un carrer. Ja seria molt que veiéssim complert el compromís esmentat en aquest comunicat de l'equip de govern de plantar el mateix tipus d'arbres millorant, cosa difícil, l'hàbitat anterior. No sabem res ni mai mes no s'ha fet cap comentari referent a la presa de mesures de tipus legal: fa la impressió que això s'ha volgut tapar totalment. Podem estar contents ja que el comunicat de l'equip de govern també ens diu que continuaran amb una política urbanística i medioambiental que vol consolidar un model de ciutat. que potser no ens agradi a tots. i pensem que es lícit fer els comentaris que calguin respectuosament envers la nostra ciutat.
Finalment, esperem saber de la nostra Alcaldia o per part del regidor d'Obres Públiques i Medio-ambient quina és la situació actualment, ja que es van oferir a mantenir-nos puntualment informats de les actuacions successives que es vagin produint de cara a la resolució d'aquest tema. Per evitar els mateixos errors. esperem que la /ona de la Torre Negra, previst d'tirba-nit/ar. no es faci el mateix amb el Pi d'en Xandri, i que un dia, tot passejant, comprovem que ha desaparegut.
COMISSIÓ DE VEÏNS
STOP EL GALLINER
L àstima de "brètols", amb les reivindicacions que ha
costat aquest nou Casal Cultural. I ja començant les "bretolades", esperem que aquestes siguin les últimes. Q
ui fou l'enginyer tan estúpid que va dissenyar aquests pals de
la llum. I més estúpid aquell que permet tenir-los com estan.
en un carrer ple d'infants a l 'Avinguda de C a n Vul lpal leres .
Altre cop cl nostre galliner se'ns ha omplert amb les pífies de l'última portada. Malgrat haver fet les correccions amb precisió i puntualitat, aquestes no van romandre guardades al seu fitxer, per no haver-lo tancat correctament. És clar que això no és disculpa. i un cop més les presses d'última hora ens juguen una mala passada .
Adreceu les vostres cartes a: PERIÒDIC
ELS 4 CANTONS Rambla del Celler, 91 08190 Sant Cugat.
VENGA Y DEJESE LLEVAR POR UNA SENSACION.
Venga a conocerlo. Es lo ultimo Venga a ver su equipamiento: de Renault. Ningún otro coche seducirà sus sentidos como el nuevo Renault Safrane.
2.963 ce., ABS, suspensión pilotada y un interior que le llevarà a un nuevo mundo de sensaciones.
Descubrirà que el nuevo Renault Safrane es algo mas que un coche. Es una nueva sensaeión esperando ser deseubierta.
M A S Q U E U N C O C H E U N A S E N S A C I Ó N .
EXPOSICIÓN Y VENTA: Ctra. Cerdanyola, 55 Tel. 589 26 49 SANT CUGAT
EL PLACFR DEVIVIRLOS
10 ELS 4 CANTONS L O C A L DIUMENGE, 28 FEBRER 1993
Lucas Diesel
Negociación Convenio Colectivo 1993 Un poco de historia.
N uestra empresa se estableció en Sant Cugat del Vallès en 1962, con el nombre de Constructora de Equipos Diesel. S.A., pasando. a lo largo de sus 30 aiïos de trabajo, por distintos nombres, entre los cuales estuvo Condiesel. el mas conocido de todos.
Desde hace varios anos pertenecemos al grupo multinacional Lucas Industr ies , dentro de su división Lucas Automotive. Lste hecho ha asegurado nuestra presencia internacional. Hemos crecido hasta tener una plantilla de 1.270 personas y una producción de 383.272 bombas de inyección en el ano 92. En nuestra dilatada historia hemos vivido momentos críti-cos. como los producidos en 1973. en lo ret'erente a conflic-tividad. y también en cuanto a mercado, como en el ano 1982. en que se pacló aumento cero en el Convenio, para sumarlo al aumento tlel ano siguiente, en el que la situación mejon'). Nos hemos quedado. progresivamente. sin clientes naciona-Ics. hasta el punto en que durante el ejercicio próximo 93-94, (oda nuestra producción serà exportada. HI eslïier/o reali/ado en gestión. trabajo e inversión. nos ha situado en una posición respetada y atractiva, si nos ate-nemos a los premios concedidos y a la cantidad de solicitu-des de trabajo que recibimos diariamente. Debemos sentirnos orgullosos de haber podido situar nues-tro salario medio. un 20 por ciento por encima de la evolu-ción del IPC en los últimos cinco anos. Así mismo. podemos disfrutar de una sèrie de ventajas. como: transporte. comedor. economato. percepción del salario total en caso de bajas, etc . que. junto a una reduc-ción en la jornada laboral anual de casi 82 horas. también en los últimos cinco anos, quedando en 1718.3 para el ano 92. nos sitúan en una posición privilegiada, no solo respec-
EVOLUCION SALARIO-IPC
ISO
16»
140
120
;. 100,
o o
« » 1 * * * *
o
•
* SO
60 >}C H.isc IIHKifl.i S7
:; 40 O l-.Miludón VIIJIÏO
20 • i-.'.nluunl! [IV
n 19
1 1 1 1 i n 19
1 1 1 1 H7 1WS 1989 19W \W\
i l(«2
ANOS
.1500
3000
: S I K I
2( K10
1506
I (IIX1
S U O
I)
l ivolución . lornai ia-Salar io en Lucas respec to oiras Hmpresas
Mik-s de pcst'Lis/Ano H í i k h •' A n o ! ' i | « )
I N 5 I !
I \ ( KI
Costes l abo ra les por hora en la i ndús t r i a [' i uv'""- " jnt ' i t r 'U/Tnes t-n^ptesar dies ,i 'LÏ Sogjnaací Social y fondos de pensiones comp'ementarios, y ei saíano : ; ••rr-,;:n"il-.>n!f a! '.•t'i'lf.·n w, Uati-ija-K) iC^tas ei1 ecuS'i
1 ECU = 138,3 PESETAS
m L ; ^ A b í 4 A N C I A LUCAS LUCAS £S : sANA INGLATERRA
to al entomo de nuestro país, sinó respecto al resto de Europa. Si comparamos los salarios, y costes laborales, de nuestras plantas en Francia. Reino Unido y Espana, con los demas países de la comunidad Europea, podemos observar impor-tantes diferencias. Esto demuestra que nuestro ritmo de cre-cimiento ha alcanzado un ni vel perfectamente comparable con los países mas avanzados de Europa. Nuestra política esta en línea con las opiniones de los expertes internacionales. en matèria de empleo y economia empresarial, como lo demuestra el hecho de seguir los mis-mos principios que sehalan estos. Así. por ejemplo, Juliet Schor. proi'esora de Economia de la Universidad de Harvard, scnala, según citaba EL PERIODICO el I de Febrero 93, que "los bajos salarios fomentan baja producti-vidad y una economia altamente productiva se basa en salarios elevados".
DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 L O C A L ELS 4 CANTONS 11
Lester Thurow, decano de la Escuela de negocios Sloan en el Instituto Tecnológico de Massachusetts decía, en el mismo articulo, que "las empresas y países que basan su estratègia en bajos salarios estan condenadas al fracaso". También Lester Thurow sostiene que "los contratos temporales, a la larga, comprometen el futuro de las empresas". Estos planteamientos quedan claramente reflejados en los comentarios y gràficos, y estan rematados por el hecho de haber conver-tido 229 contratos temporales a fijos en los últimos cinco anos de referència.
El porqué de nuestra posición
Nuestro producto, la bomba de inyección, requiere de unas operaciones extremadamente precisas para que se pueda garanti-zar el nivel de calidad que estamos ofreciendo a nuestros clientes. Ello implica la utilización de un equipo tecnológicamente muy avanzado y, por tanto, conlleva a un elevado ritmo de inversiones. Para poder asumir los incrementos de producción que se han dado, se puso en marcha un plan de inversiones que, inicialmente, tenían previsto conseguir doblar nuestra producción en lospróximos anos. Nuestro abanico de productos se haido reduciendo progresivamente, para adaptarse a las nue-vas demandas, hasta el punto en que nos especializaremos en uno solo, que es la bomba de inyección tipo DPC. esta circuns-tancia nos obliga a ser mejores que las plantas de nuestro grupo que también trabajan para ello. Debido a esta especializa-ción y al hecho, ya comentado, de vender nuestro producto en Europa, debemos asumir reducciones de preciós de venta con-tinuadas, con lo cual nuestro margen por unidad se reduce. Es cierto que la devaluación de la peseta ha supuesto un alivio en la facturación, però nos afectarà en el futuro, puesto que las operaciones estaban aseguradas con el anterior cambio de moneda, y no compensarà, ni mucho menos, la desventaja que hemos arrastrado anos atràs. Esta devaluación, por un lado positiva, se vuelve en contra nuestra al importar todos los materiales y màquinas necesarios para garantizar nuestro nivel de fabrica-ción. Todos estos elementos, configuran un panorama en el que tenemos que movernos siempre hacia delante, y no podemos estabilizar nuestra producción porqué debemos absorber las personas ahora dedicadas a otros productos que desapareceràn. La inversión es, por tanto, necesaria. La competència en costes con las otras plantas del grupo, es ahora mucho mas importante. Una desaleración salarial, que no es una reducción, evitarà que nos despeguemos de Francia y el Reino Unido en el aspecto de coste laboral, y nos ayudarà a continuar siendo atractivos para las inversiones del grupo. La propuesta global que ofrecemos para el presente atio, equivalente al IPC previsto para el 93, cubre el incremento del coste de la vida, però implica aumentar nuestros costes laborales en màs de un ocho por ciento, puesto que, solo la Seguridad Social implica casi cuatro puntos de subida respecto al afio 92. Esta situación queda perfectamente reflejada en las palabras del nuevo Director General, Sr. J.M. Brun, al decir que "Estamos apostando por el futuro y con ese objetivo hemos trabajado todos. Hemos llegado a un nivel en el que no podemos envidiar la posición de ninguna otra empresa ni país. Ahora debemos adaptarnos a estar en el mismo tren en que estan todos los demàs, teniendo una visión clara del futuro. Con esa visión hay que valorar la propuesta presentada". Si efectuamos una comparación de dos factores que inciden en el rendimiento de una inversión, como son el tipo de interès aplicado y el coste laboral de fabricación, entre Francia, Espana y el reino Unido, vemos que la situación no es favorable a nuestro país, como tampoco lo es la inflación comparativa. "La única solución, nos dice el Sr. Brun, es continuar con el crecimiento de la producción, para poder absorber la reducción en la fabricación de algunos productosque ahora vendemos. Al mismo tiempo, es necesario mantener el ritmo de productivi-dad que hemos conseguido en los anos anteriores y, que ha sido posible gracias al esfuerzo y dedicación de toda nuestra plantilla". Con un entomo nacional, que se puede resumir en estos dos comentarios: - En los últimos cuatro anos, el coste laboral de producir una unidad en la indústria ha crecido un 31 %. - La "brecha fiscal", es decir, la parte de coste laboral que paga la empresa y no percibe el trabajador, hace que un salario anual de 2.700.000 pts, le cueste a la empresa 3.600.000. Necesitamos hacer frente a al situación del resto de países europeos. El camino en el que estmos no tiene retorno, nuestros empleados estan concienciados en lo referente a la calidad y a la productividad, però nuestros interlocutores necesitan darse cuenta de que la fórmula de incrementar el salario con el IPC màs varios puntos, no puede ser un planteamiento valido en el futuro. La petición anual que nos hacen , para el Convenio que estamos discutiendo, llega a un 10,5 por ciento teniendo en cuenta todos los factores. Esta postura no es asumible si somos coherentes con los planteamientos antes expuestos, por esa razón nuestra oferta recoge los argumentos antes considerados y cubre, por encima, el crecimiento previsto del IPC, con lo cual queda garantizado el mantenimiento del poder adquisitivo. Hay que tener en cuenta, también, que nuestro nivel salarial està un 70% por encima de la media de nuestro país, como hemos podido ver en el gràfico comparativo de los países de la CE, con lo cual cada punto de aumento sobre nuestro salario, equivaldria al 1,7 aplicado sobre dicha medida.
125-Espana
UJ
Ui i-Z
w 10(1
Reino Unido Francia
100 148 155
INDICE COSTE LABORAL
12 ELS 4 CANTONS L O C A L DIUMENGE, 28 FEBRER 1 9 9 3
Aymerich referma el símbol de la flama La Flama sortirà de la nostra ciutat, portada per
membres de clubs excursionistes, a Montserrat KI.I)A(VK)
A quel l a lla nu ií: I ic 11 mont s'apagarà motitro ..onimucm lonnit la lo dels que on tol
moment l'han encesa. seguim treba-llaiit amb l 'esforç por portar-la i posant-hi toia la nostra \ olunla! i amor por manteni r la encesa. l.sli;juom bon scjjui's qnc !a iermesa on la qual brilla seoima escallant oi oamí do la nostra educació naoional". Amb aquestos paraules dilcs por Joan Auiierich a l'aolo do la renovació do la l'lama d^ la llengua Catalana es podria dir qno hi havia oi missatge que els assistents •sentien dins els sons oors on l'aolo d'riici 'Si do la llama.
I.a participació dols diferents repre-sontants do les ontitals organitzadores \a ser acompanyada por nombrosos santeujjatenes desplaçats expressament per a ai\o.
Sota un ool blau que donava mes brillantor a la eerimoma es \an anar produint oK diferents parlaments que de forma molt simple es \an eseoltar al voltant do la tomba de Pompeu babra. Avmerieh, eom a representant de la nostra eiutat. manifestà el reconeixement al treball l'et per Josep bar-
bera. \eguor dol Vallès, perseverant les seves iniciatives eom antic organitzador d'altres moments de la renovació de la I lama. Li agraí l'esforç i el treball I et. I.a eerimoma d'un recolliment molt emotiu i plena de sentit catalanista fou expl íc i tament propícia per a Aymerich, que digué "...la nostra l lengua cont inua necessi tant moments i símbols com aquest. Que ens recordin a tols plegats que s'ha fet molla lema. però encara en queda molta mos por fer. Que el camí continua; encara que avui és més planer que el que van haver de fer dones i homes amb la voluntat i estimació per la tera. com fou el mestre Pompeu Fabra".
Acabats els breus parlaments, els assistents pujaren a l'autocar que els portà a dinar. Finalit/at l'àpat agafaren la carretera de tornada a Sant Cugat on arribaren cap a les 20'45 amb la llàntia encesa. Malgrat el cansament dol llarg viatge, tothom féu cap a la Plaça Oclavià satisfet per l 'esdeveniment del dia . La torxa entrà al Monest i r en mans de 1' Eduard Ciome/. membre del Grup Excursionista de Terrassa, qui passà el relleu Joan Buscallà i finalment
Foto: R.Fuentes L'Alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, a l'uete de l'encesa de la Flama, a l'rada de Con/lent
Josep Barberà qui el lliurà a mossèn Pere. Ambdós encengueren l'espelma envoltada de senyeres. En acabat. mossèn Pere dirigí unes paraules als assistents i donà la benvinguda a la llama erigida com a símbol de la llengua es t imada per tot català. Successivament. Josep Barberà teu un breu repàs de les anteriors edic ions . resumí ois fets del dia " d 'ent ranyables i conmovedors" i donà les gràcies a tots els assistents i a mossèn Pere per l'acollida de la llama al monestir.
Com a cloenda, la coral del Club Muntanyec corejà cançons tradicio
nals i entonaren l 'himne nacional català, ja oficial a hores d'ara, " EK Segadors", que l'ou seguit per tot el públic en general. La nostra eiutat un cop mes acollim durant una setmana la Flama, que estarà al Monestir fins al proper dia 27 de febrer, i que sortirà portada per membres de diferents clubs d'excursionisme a peu fins a Montserrat. Els 4 Cantons seguirà aquest esdeveniment i recollirà en el proper número tots els actes celebrats, on hi participarà també la Coral Sant Cugat i l'Esbart.
gràfiques celler, s.a.
Vic 1 1 . 08190 San t Cuga t de l V a l l è s
T e l . 589 37 02 Fax . 675 21 72
C/ Valldoreix, 64 - Tel. 674 45 45 Ctra. Cerdanyola, 38 - Tel. 674 09 71
Sant Cugat del Vallès
J V
• K ^ .
CADENA
ERVEIS RÀPIDS DE H E N T A T
Tren de rentat "SANT IX/IAGI"
l'hi oferim el nostre 11 Rentat a mà "
un servei esmerat només per a vostè
Truquin's © 674 03 02 Hores convingudes
c/ Estapé, 2 (cantonada Pg. Sant Magí) Sant Cugat del Vallès
Canvi d'oli al moment amb la
garantia
i Rentat de motor
DIUMENGE, 28 FEBRER 1 993 L O C A L ELS 4 CANTONS 1 3
Una paràlisi brusca de les inversions tindria un efecte negatiu sobre les empreses de Sant Cugat, declara Enric Renau El tinent d'alcalde, Regidor d'Economia i Hisenda, reivindica un canvi total del sistema fiscal espanyol.
Catalònia Ceràmic inaugura noves ampliacions
J.MARC DE SEMIR.
E ls pressupostos municipals per a aquest any es van
aprovar el dia 11 de febrer en un ple extraordinari de l'Ajuntament de Sant Cugat. Com ja va informar "Els 4 Cantons", el pressupost s'apropa als 8700 milions de pessetes, amb un nivell d'inversions de 3700 milions i una taxa d'endeutament superior al 23%. Per conèixer 1' opinió de l 'equip de govern sobre els pressupostos municipals i el sistema fiscal espanyol parlàvem amb el senyor Enric Renau, tinent d'alcalde d'Economia i Hisenda.
PREGUNTA: Quina valoració general fa vostè dels Pressupostos del 93. RESPOSTA: Els pressupostos d'aquest any s'han elaborat molt minuciosament tant a les partides d'ingressos com de despeses. Aquestes partides s'han analitzat exhaustivament a fi i efecte d'encaixar-lo en la situació general de crisi que hi ha, a les necessitats de mantenir tots els serveis que té l'Ajuntament, i també a un cert nivell d'inversions que estan en curs i que s'han d'acabar. P: Com considera que l'Ajuntament dediqui gairebé la meitat del pressupost en inversions, en un moment de crisi i recessió, quan la realitat economia i social aconsella el contrari?
R: Seria millor frenar molt més les inversions des d'un punt de vista tècnico-finan-cer, però com que a l'Àrea de finances hem de servir a la globalitat de l'acció municipal llavors també és necessari intentar mantenir el ritme que s'estava marcant. Com que hi ha uns recursos legals i financers que ens permeten mantenir aquest ritme, tot i que seria més prudent no forçar
massa la situació, creiem que és bo fer-ho per acabar tot el projecte inicial de ciutat que estem portant a terme. D'altra banda una paràlisi brusca de les inversions té un efecte negatiu per a moltes empreses de Sant Cugat, i nosaltres com a ens públic que som, tenim la responsabilitat d'afrontar la crisi. No és mai convenient fer un tancament brusc de les inversions. P: Quines seran les inversions més importants? R: Primer, acabar el Centre Cultural i engegar la Biblioteca. Després inversions com el tema del residu mínim que representa uns 600 milions i és finançat de forma externa per la Generalitat. Finalment s'ha de destacar la connexió de la carretera de Rubí amb 1' Autopista, i l'asfaltat de nous carrers, així com la urbanització dels Districtes.
SOBRE LA POSSIBLE CESSIÓ DE L'IRPF
P: L'equip de govern ha estudiat presentar una moció en algun ple, demanant la cessió del 5% de l 'IRPF com en d'altres ajuntaments de Catalunya? R: És un tema que està en
plantejament intern. Evidentment sempre estaria béja que hem de pensar que hi ha països on els ajuntaments recapten tot l'IRPF i llavors són ells qui fan la transferència. El nostre sistema financer és absolutament anacrònic de cara als ajuntaments, és inversament proporcional a les necessitats. Els ajuntaments han d'atendre les necessitats dels ciutadans molt directament i, en canvi, els impostos ens arriben molt indirectament i en quantitats molt petites.
Hem de pensar que si un senyor paga 100 pessetes només 13 van a parar a VAjuntament. La resta marxa a d'altres organismes mentre que a Dinamarca és el 40%. Jo faig una reivindicació global per un canvi total del sistema fiscal espanyol.
El tema de la cessió del 5% de l'IRPF és un tema en el qual no es pot anar en pla individial. Havent-hi una Associació de Municipis val més unir les forces i fer plantejaments globals. En aquest moment no és una reivindicació feta per nosaltres, encara no. Això no vol dir que no arribem a fer-la.
REDACCIÓ
E n moments de crisi econòmica i d' apatia general 1' empre
sa Catalònia Ceràmic, pertanyent al grup d'empreses Sugranes, ha decidit fer un pas endavant per afrontar els nous reptés d'un mercat cada cop més difícil i competitiu Les noves instal·lacions situades entre Cerdanyola i Sant Cugat, han estat inaugurades pel President de la Generalitat Jordi Pujol, el qual, en l'acte, féu elogi a l'esperit de lluita que l'empresa n'ha fet sempre el seu millor estendard. Sugranes , coneguda per la majoria dels sancugatencs, es una empresa plena d' iniciatives que la família , ha anat plasman en la seva tra-
Foto: R. Ventura.
jectoria any rera any. L'any 1896, es fundà la divisió comercial del grup Sugranes, Catalònia Ceràmic, que avui, amb les noves instal·lacions ocupa una superfície de 1.000 metres quadrats d'exposició, i gairebé uns 3.000 metres de magatzems. La família Sugranes, vinculada també a Sant Cugat, té una representació molt especial en l'esposa d'en Ramon Sugranes, l'escultora Elisa Arimany, de la qual hom pot veure a la Plaça del Rei de la nostra ciutat, el mosaic que forma tota la plaça; mosaic que en aquest moment és en fase de restauració. Cal doncs felicitar tota 1' empresa per la iniciativa presa que sens dubte dirà molt cara al futur .
Inaugurat el Policlínic
H a estat inaugurat el nou centre d'assistència mèdica, que es troba ubicat a l'Edifici Torreblanca de la nostra ciutat.
Aquest nou centre dotat de sofisticat equip mèdic, cobrirà la mancança en suport logístic al diagnòstic mèdic, com el de radiologia, ecografia o proves funcionals cardíaques. El Centre és de caràcter privat, i té convenis amb diverses entitats mutuals. Segons el doctor Cases, el seu objectiu és oferir un servei de qualitat a preus raonables, i sense les demores dels centres més massificats. El centre recentment inaugurat per l'alcalde Joan Aymerich, es troba emplaçat en tres plantes del nou Edifici Torreblanca, amb una superfície de gairebé 2500 metres quadrats, i el total del personal que s'ocupa de les tasques d'assistència, serà d'unes 50 persones, entre personal sanitari i metges especialistes.
14 ELS 4 CANTONS L O C A L DIUMENGE. 2 8 F E B R E R 1 9 9 3
Valldoreix centre del debat, en el ple de febrer Mascmés no es presenta i tots els grups polítics presentem una moció
sobre l'EM D on /''insten que torni a la Comissió Mixta Paritària
J.MAKC l)i: SI-MIR
E I dimarts pa^at dia Ió us \ a reuniré! consistori sanlcuga-icnc en i."I pic oidittari LICl
iik's de Icbrci L'ordre de! dia H'in-hlava ;i H 111 caircgal. quinze punts. pero a l'hoia de dcbaiié'N es \a cir-cumsciuue a dos piiiils al voltant de \alldoicix: l'intornié vuloraeu> sobre la Comissió Mixta Puritana (CMP) i una moció sobre l'Entitat Municipal Descentralitzada i I.MD). Per la importància del debat. s'havia L'om ocal el President de I ' l : \ I D , Miquel Masanés. a C|in s' havia preparat un lloc en I" hemicicle santeu-galcnc per assistir al ple. amb \cu però sense vol. Masanés no \ a aparèixer. deixant d'aquesta manera d'exercir el dret cjue la llei li atorga. Id ple anava precedit d'una l'ona polèmica amb la dimissió dels sen-\ ors Masanés i Cueto de la Comissió Mixta Parilària. i la creació d'una comissió per a l'estudi de la segregació de Valldoreix com a municipi independent, per paït de la Junta Veïnal. Aquests esdeveniments han portal l'equip de govern i els grups oposi tors a ler una moció sobre l'i Ml)
l a moció, constituïda amb el consens de tots els partits presents a l'Ajuntament, vol deixar ben clar la posició del Consistori davant d'un lema que. com deia Jordi Casas. representant d'IC. "s'ha deixat portar per un plantejament que és d'emoti-v ita! i de relació epistolar". Ln la moció, els partits polítics es man i Testen en desacord amb la segregació de l'EMD per constituir-se en municipi independent des de la concepció del municipi com a un tol unitari sense que aíxo anul.li la pluralitat i els trets diferencials dels diversos nuclis que el constitueixen. II principi d'unitat es presenta com a únic mecanisme per assegurar una redistribució equitativa i solidaria dels ingressos municipals entre els diversos nuclis sense crear greuges comparatius quant a l 'assignació dels recursos públics. Manifesten també que el futur cotn-pclcncial de l'EMD ha de passar ineludiblement pels treballs i conclusions de la Comissió Mixta Paritària. I .'abandó de Masanés en paralitza el funcionament i per tant la seva absència impossibilita el consens
Foto: Arxiu
necessari per arribar a una solució definitiva. Van acordar finalment la reunió de la Comissió Mixta Parilària dins d'un termini no superior als quinze dies (a partir del Ió de l'obrer) per tal de reemprendre'n els treballs, i si no és possible, instar la Conselleria de Governació de la Generalitat sol·licitant la seva puntual intervenció en exercici de les competències constitucionals i estatutàries per tal de garantir que les actuacions de l'HMD s'ajustin al marc jurídic. A més de la moció, es va presentar l ' in forme valoració sobre la Comissió Mixta Paritària. La CMP que va néixer el 20 d 'octubre de 1W2 haurà tingut una vida efímera, si Massanes no deicideix tornar-hi com a \ ice-president en el terme de I? ciics. es a dir abans del 2 de mare. La CMP s'ha reunit en quatre ocasions i l'àcord mes important a què va arribar \a ser el tic seguretat ciutadana.
Pel que \'A a la part icipació dels grups de 1" oposició en el debat. Partit Popular i Iniciat iva per Catalunya van coincidiren lamentar-se de l'àbséiiéia del senyor Masanés en el ple i de la seva dimissió de la CMP. .Ambdues agrupacions polítiques van insistir en el tel que solament a traves de la CMP es poden buscar solucions al tema de Valldoreix. Jordi Casas d ' IC va comentar que '"qualsevol plantejament que surti d'aquesta línia enrareix l'ambient, endarrereix la situa-
l'ic MunkipaX
ció compeiencial de Valldoreix, i pot arribar a crear falses expectatives". LI PSC. personalitzat en el senyor Gaya. es va desmarcar més de la postura de consens tot i manifestar el seu acord global amb la moció. Gaya va dir que "no creiem que l'exercici competència! hagi creat cap problema sinó que els problemes han vingut per l'incompliment, per part de I" Ajuntament, en part. i potser també de l 'EMD. dels compromisos fiscals".
L 'a lcalde de Sant Cugat . Joan Aymerich, va contes tar insistint només que "les contradiccions han vingut per part de Miquel Masanés". Va acusar el senyor Gaya "d'intentar voler erigir-se en el defensor de Valldoreix, i voler fer del senyor Aymerich el culpable de la situació quan vaig ser jo cpie va salvar 1' Kntitat Local Menor en el 85 quan Oriol Nicolau, alcalde socialista en aquell moment, va voler tancar-la". finalment es va aprovar la moció per unanimitat del consistori, lot i les petites divergències del grup socialista. Aquesta moció i el seu posterior debat van eclipsar altres punts d ' in terès de l 'ordre del dia. que també es van aprovar, com l'aprovació inicial dels Lslatuts de l 'Organisme Autònom Municipal "Centre Cultural Sant Cugat", l'adjudicació de les obres d'adaptació i rehabilitació de la casa Jaumandreu per a la ubicació de la Policia Local.i la creació de la Comiss ió Institucional de l'Anv Miró.
Aymerich vol dissoldre la
Comissió Mixta
Paritària .[.MARC [)t SEMIE
L a Junta de portav cus do la C o m i s s i ó Mixta Parilària K'.MI'i va sor
convocada el proppassat dimecres 24 amb la no-presèticia dol senyor Masanés . President de l ' E n t i t a t M u n i c i p a l
Descentralitzada (HMD) que \a abandonar la CMP el 4 de febrer deixant-la amb un futur incert. En aquesta reunió, la Comissió Mixta Paritària no va arribar a cap acortl i l 'únic lema do discussió va sor si es tancaven o no les portes al diàleg. Mentre que els r e p r e s e n t a n t s de P S C . d'Iniciativa per Catalunya i del Partit Popular de la Comissió Mixta Par i tà r ia volen de ixar temps a Masanés perquè retorni quan ho desitgi als treballs de la C o m i s s i ó , el s e n y o r .loan Aymerich. President do la CMP. en una roda de premsa posterior a la reunió, va declarar-se decidit a dissoldre-la si Masanés no es compromet a tornar de forma of ic ia l a la C M P abans del dimarts 2 de març . data límit que té per to rnar , s egons la Moció sobre l 'EMD aprovada en el Ple de febrer de l'Ajuntament de Sant Cugat. Si Masanés declarés la seva voluntat de diàleg sobre les competències de Valldoreix, la Junta do portaveus estudiaria la possibilitat de restablir l'ordre en el si de la CMP. però si no és així la dissolució es decidiria en el proper Ple Municipal de març. La Junta de por taveus és qui estudiaria la fórmula de plantejar la qüestió a la Conselleria de Governació de la Generalitat, tal i com va decidir el consistori s a n t e u g a t e n c en la j a c i t ada Moció sobre l 'EMD. perquè dictamini quines són les competències que ha de tenir Valldoreix. L'Alcalde de Sant Cugat també va manifestar que Masanés ha quedat totalment desautoritzat pel fet de no poder decidir per ell mateix i per les contradiccions de dir que vol dialogar però al mateix temps no respondre a les peticions que en aquest sentit se li han fet des del Ple Municipal.
DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 L O C A L ELS 4 CANTONS 1 5
Entrevista:
Miquel Masanés, President de l'Entitat Municipal Descentralitzada "El futur de Valldoreix passa per la Comissió Mixta Paritària, però amb un diàleg més sincer i més obert, i no amb amenaces i pressions."
J.MARCDESEM1R
E ] tema de Valldoreix, centrat essencialment en l'àmbit competència] de l'Entitat
Municipal Descentralitzada (EMD), continua portant cua. El dimarts 16 de febrer, el Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar, de manera consensuada, ima moció sobre l'EMD, on manifesten que el futur competencial de Valldoreix, ha de passar per la Comissió Mixta Paritària (CMP).
Però aquesta Comissió va perdre tota legitimitat el 4 de febrer, quan Miquel Masanés l'abandonava deixant el seu càrrec de vice-president. Masanés, President de l 'EMD, segueix sent el centre de la polèmica. PREGUNTA: Quines han estat les seves motivacions per abandonar la Comissió Mixta Paritària? RESPOSTA: Jo ja no em sentia representat, i encara que he cercat el diàleg i he proposat una sèrie de solucions alternatives, no se m'ha escoltat mai. Com que veia que no hi havia solucions, vaig optar per abandonar la CMP. Aquest és el punt fonamental per a la meva decisió. Mai no he estat d'acord en la forma en què estava muntada i
és com anaven les sessions que es varen arribar a fer. Em veia impotent per a poder proposar cap tema. La CMP si que creiem que havia de fer-se, però no amb la seva composició, ja que la paritat mai ha existit. P: Per què no va assistir al Ple de febrer, quan havia rebut l'ordre del dia, on hi havien dos punts que el tocaven directament: la valoració dels tres mesos de treball de la CMP i la Moció sobre l'EMD? R: Fou una gran sorpresa per part meva, quan em vaig assabentar que els fusters havien treballat a corre-cuita, perquè jo tingués un Hoc en l'hemicicle quan fa sis anys que el demano. No hi vaig assistir per casualitat, no hi havia cap intenció, sinó que em podia sentir molest a partir del moment en què no tinc els punts de l'ordre del dia. La Moció sobre l'EMD no la tenia. No em sentia vinculat a anar-hi d'aquesta forma. Si hagués tingut els punts, clar que hi hagués anat a participar, perquè el que digui consti en acta. P: Tot el consistori santcugatenc ha manifestat en la Moció que el futur de Valldoreix passa per la CMP, i l'insten a tornar-hi. La seva posició
és ferma, definitiva. o pensa tornar-hi en el termini de 1 5 dies. és a dir, abans del 2 de març? R: En lloc de 15 dies se m'ha preparat una proposta que el dimecres 24 hi havia una reunió de la
Foto: Arxiu
CMP, a la qual no em vaig presentar per considerar-la com un xantatge, com una amenaça, no és forma d'actuar. No he tingut temps d'estudiar la Moció. No puc canviar la meva decisió en pocs dies, perquè crec que no hi ha motius per a fer-ho, si no s'estudia i es planteja d'una altra manera la CMP. La solució de Valldoreix passa per la CMP, però amb un diàleg més sincer i més obert, no amb amenaces i mocions que denoten agressivitat i intolerància. No puc assistir a aquesta reunió sota aquesta pressió. P: El senyor Aymerich va dir en el
Miquel Masanés
Ple que desconeixia totalment el programa polític del senyor Masanés. Em podria dir quin és aquest programa?
R: Es molt senzill i molt clar: la defensa a ultrança de la independència de Valldoreix, enfront de l'Ajuntament de Sant Cugat, defensar l'autonomia que té 1"EMD. És l'abanderat del meu programa. Després es podrà distribuir en les branques que es vulgui, però és defensar l'autonomia que té constituïda i que està refermada democràticament per la Generalitat.
Cueto, vocal de la Junta Veïnal de Valldoreix, dimiteix
Masanés presenta una moció d'urgència en el Ple de l'EMD on dema
na que la Comissió Mixta Paritària reemprengui les seves tasques J.MARC DE SEMIR
E l proppassat dijous 25 es va celebrar la sessió ordinària de
l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix (EMD). en un saló de Plens que va quedar petit per la forta afluència de públic. És veritat que l'acte venia precedit per una forta polèmiqua al voltant de la Comissió Mixta Paritària. la possible dimissió del senyor
Cueto i el conseqüent canvi de govern en l'Entitat Municipal Descentralitzada. La sessió no va decebreningú ja que es van complir les
expectatives. Masanés va trigar però finalment, després d'aprovar tots els punts de l'ordre del dia excepte el referent a la delegació de facultats recaptatò-ries de multes sobre tràfic en la Diputació de Barcelona, que segons el propi Masanés es va deixar sobre la taula "per no afegir més llenya al foc", i va arribar una moció d'urgència sobre la continuïtat de la Comissió Mixta Paritària Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD de Valldoreix. Aquesta tàctica política de Masanés li va donar bons resultats en el Ple anterior. quan es va presentar una
Moció d'urgència sobre una Comissió que estudiarà la viabilitat de la segregació de Valldoreix amb els vots de CiU i PSC. Però el dijous el representants de CiU a la Junta Veïnal ja venien preparats. i van votar en contra per considerar-la "un atac per sorpresa" i van seguir argumentant que "a nosaltres ja no ens pren el pel ni vostè (Masanés) ni la senyora Pérez". També van acusar al President de la EMD "d'entrar en el joc de la il·legalitat permanent". La moció es va aprovar pels vots de Masanés i de la senyora Carme Peréz, la absten
ció de Miquel Cueto i els vots desfavorables dels dos representants de CiU. En el text de la Moció es manifesta la necess i ta t que la Comiss ió Mixta Paritària reemprengui les seves tasques per arribar a definir l'àmbit jurídic de l 'EMD. Es sol · l ici ta la convocatòria d'una sessió de la CMP per al proper mes de març en la qual s'introduiria una proposta d'acord sobre "la modificació del règim jurídic i de funcionament de la CMP". Un altre dels esdeveniments esperats era la possible dimissió de Miquel Cueto, vocal de l 'EMD. Doncs bé, va arribar després de la votació de la Moció d'urgència sobre la CMP en la qual el senyor Cueto es va abstenir . Miquel Cueto no dimiteix
perquè ell vulgui , sinó perquè li ho va demanar Miquel Masanés, persona que li va atorgar la seva confiança i que ara li ha retirat. Miquel Cueto va llegir una carta de dimiss ió en la qual explicava les raons de la seva actitud, raons que es basen en les discrepàncies amb el senyor Masanés en dues votacions a la Comissió Mixta Par i tà r ia . Cueto marxa però deixa ben clar que pensa tornar perquè pensa seguir essent veí de Valldoreix i "el inundo de la política da muehas vuel-tas". Ara s'obra un parèntesi en la vida pol íi i ca de Valldoreix, el temps que el senyor Masanés tomi a reconstruir un nou equip de govern per a l'EMD. on el pacte amb els socialistes
o
CUANDO LA INGENIERIA ABRE EL FUTURO
Cuando la ingeniería avanza, cl automóvil descubre nuevas perspectivas de futuro. Interpretando una nueva escala de valores, donde la ecologia, la seguridad y el uso racional de la energia se imponen. Catali/ador de 3 vías, Sistema de Ci neurones Activos, Estructura de Protección Lateral o la incorporación de plasticos reciclables son algunas de las respuestas de Opel.
L E
Avances ya incorporados de sèrie, con el eshier/o suplementario de no repercutir en el precio final. Logros que definen a un automóvil con proyección de futuro, donde las nuevas inquietudes y exigencias se funden con el placer de conducir, en el camino del futuro. El camino Opel.
e P E R A M 0
/ Autocugat Ventas: Avda. Torreblanca, 2-8. Tel. 589 32 00 Taller: Camí de Can Caldes, 18. Tel. 589 45 20
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS CONCESIONARIOS OFICIALES OPEL. MEJORES POR EXPERIÈNCIA.
m
i-3
El Carnaval ha omplert carrers i places de la nostra ciutat amb disfresses per a tots els gustos. El Dràcula a estat la disfressa més escollida, els venedors de la Plaça Pere San els més engrescadors, l'escola Pins del Vallès els més originals, Mira-sol per primera vegada ha portat el carnaval a l'inaugurat Casal i com cada any el carnestoltes va ser cremat amb l'animació eeneral.
18 ELS 4 CANTONS LOCAL DIUMENGE. 28 FEBRER 1 9 9 3
Tres de març, Sant Medir Un aplec amb gresca i festa ... I per Sant Medir, les faves van florir! MONTSE SAN
L c ni p c i a il o i Dioclccia \ a desencadenar una aferris
sada persecució contra els Cl | s | [ a i l s .
\ Barcelona. Dacià. humc dcspiatal i saneu inari . v a perseguir iimh moll de /el els qui professaven la fe de C'rNt.
Ian perillosa \a tornar-se la situació que Se\er. bisbe de bareelona. a prec dels seus. es \ ;i amagar a la casa de ducs g e r m a n e s : Ju l iana i Somproniaiia. l'oro cap amagatall no era prou segur. Bon aviat, els soldats varen descobrir on s'amagava el bisbe i viircn anar a detcnir-!o. Avisats per un amic. Sever i Ics ducs doncs \an l'u gir per la serra de Collscrola mirant de cercar refugi. Anaven a peu i els seus persegu idor s no els perdien petja i els empai taven de molt a prop.
A i \ í . els uns i els al t res varen ar r ibar a una vall onihrívola i verda amb un rinet remorós que anomenaven la vall del Ciausae. A la vall lli havia una petita masia amb camps molt hen conreats i vinyes. Vora del riuel. un bonic t rebal lava plantant llavors de laves. En veure el cansament dels
pobres fugitius, Medir. perquè aquest era el nom del pagès, va córrer a donar los beguda i aixopluc. I. assabentat del que els pas-sav a. els encaminà cap on (robarien amagatall i refugi segur, mentre ell. en Medir, provava d'aturar-nc els perseguidors.
I Medir va continuar la tasca de plantar les laves. Cap al migdia van aparèixer els so ldats i en v eurc el pagès tan ficat en aquella feina, el varen cridar:
- Ep. bon home. Que has vist passar per aquí uns que corrien'.' - Prou.
- 1 l'a gaire'.' - Prou! - Què vols dir'.' Hls has vist o no'.' - Prou que els he vist. - Digues-me. quan han passat. maleït pagesot! - 1 ves! Quan jo plantava les laves -i amb la nià va assenyalar els camps.
El soldat va girar el cap i amb un crit d"indignació va t ravessar amb l ' e spasa el bon pagès pensant que li prenia el número ja que les llavors de les faves havien germinat només en mig dia i ara les plantes que Medir plantava a trenc d'alba eren altes i florides. La sang del bon pagès va
• rf~*«*
esquitxar les flors blanques i des de llavors les flors de les faves porten una ratlla negra en senyal de dol pel crim. Mentretant. Sever i les dues dones eren a prop de l'actual Can Borrell i. cansats , es varen a ixop luga r sota un e sba r / e r que al veure els pobres fugitius, va amagar les seves punxes per tal de no fer-los mal.
Allà els varn trobar els soldats i diu la l legenda que aquell esbar/er mai més no va treure punxes, i fins fa cent anys. encara se'l podia veure al jardí que deien do Cal Savi.
Més tard. la gent de la vall del Gausac varen escollir el bon Medir com a patró, i així es va bastir la seva petita capelleta que va ser parròquia durant molts anys. i que sempre depengué del Monestir de Sant Cugat. Els vilatans de Sant Cugat anaven a l'ermita el dia dol sant en un aplec joiós i animat, i després do missa hi havia sardanes, costellada i festa grossa amb ball a la tornada.
Les colles de Sant Medir Pels volts del mil vuit-oonts. en Pere Vidal, mosso de Sant Cugat, va casar-se amb una noia de Gràcia, i el matrimoni es va establir a la vila de
7**"* "ÍPN
Pep Blanes amb la seva col·laboració, ha volgut afegir-se a la festa de Sant Medir.
l'oto: Uanias Vista de l'Aplec
la noia. on varen posar un forn. L'any mil vui-cents trenta, es va declarar una epidèmia de febre molt dolenta a Gràcia. i molts hi varen morir. En Pere Vidal va caure malalt i, mentre era al llit va fer la prometença que si sant Medir el guaria, cada anys aniria a l'aplec. 1 el forner es va curar. L'any següent, en arribar la festa de Sant medir, fidel a la seva prometença, acompanyat d'un tamborí i un flaviol, va recórrer els carrers de Gràcia perquè tothom s'assabentés ben bé del que feia. i després va anar cap a la vall de G a u s a c . a l ' e r m i t a de Sant Medir.
L 'any següent , una petita colla d'amics i coneguts es va afegir a la cavalcada. I poc a poc. la festa de Sant Medir es va fer un costum entre els forners de Gràcia i Sant Gervasi.
Més tard. els carboners de Sarrià, que portaven carbó als forns de Gràcia, es van in teressar per la festa, i també formaren colles, i els de sants i els d'altres barris de Barcelona, fins que avui si'm v mt i nou o trenta Ics col les de " M e d i n s " que veuen a l'ermita. Los col les , quan passen
davant del cementiri de Sant Genis, mai no es descuiden de resar el Parenostre d'en Vidal, en record d'on Porc i de la seva prometença. La gent do Sant Cugat som. doncs, els amfitrions, i els banderers de les colles, amb les seves banderes i estendards que es t roben amb nosaltres per a retre junts un homenatge al bon pagès de la vall de Gausac.
La Penya Rega lè s s ia , l'ermita i la campana La Penya Regalèssia és un grup de "joves eixerits" que. des dels anys quaranta, que varen fundar-la amb l'excusa de fer un equip de futbol. semprte ha tingut ganes de gresca i moviment. Aques ts nois grans plens d ' an imac ió i d ' i l . lus ió os dediquen des de fa molt do temps, a recuperar i protegir les t r ad ic ions del nostre poble. Són ells qui. des de fa temps. netejaven, enramaven i disposaven la petita capella els dics abans de l'aplec, per tal que l'aplec fos un èxit. L'any passat varen adonar-se que l'ermita os despalçava cap al sud-.per a evitar el consegüent perill, i sonso aiTonsar-sc per la feinada que això representava. varen cercar solucions.
DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 LOCAL ELS 4 CANTONS 19
Les campanes enguany repicaran més que mai a l'ermita de Sant Medir
U nes empreses ubicades al nostre municipi. varen donar suport a
aquesta tasca amb generositat, i varen cedir els materials necessaris. i els nois de la penya varen posar-hi el seu treball. Gràcies a aquest esforç, la capelleta, té un mur de contenció que reforça els fonaments. Per a no fer lleig o desmerèixer el conjunt, el mur, està recobert amb les mateixes pedres que formen les parets de l'ermita.
Sant medir està, doncs, més bonica que mai, però... Sí. sempre hi ha un però. A l 'espadanya de l 'ermita hi manca una campana. Diuen que a principi d'aquest segle, va desaparèixer, però ningú no sap ni quan ni per què va desaparèixer la segona campana de l 'ermita. La Penya Regalèssia amb la il·lusió de veure la capelleta completa i més bonica que mai, va començar a cercar la manera d'aconseguir una campana. Una feina no pas fàcil, us ho asseguro.
1 va succeir el miracle! Quan la Federació de Colles de Sant Medir de Barcelona es va assabentar del desig de la Penya Regalèssia, el féu seu. i així, aquest any els "Medins" de Barcelona han aconseguit una campana per a l'ermita. És una campana de cent cinquanta quilos i seixanta centímetres de diàmetre.
Els "nois" de la Penya Regalèssia amb la nova campana
La campana fou batejada al Monestir el dia vint-i-u de febrer, a missa de dotze. Mossèn Pere va presidir Tacte. al qual hi varen assistir representants de les colles de Sant Medir de Barcelona, amb els regidors de Gràcia. Sarrià i Sant Gervasi, la Penya Regalèssia i molta gent de Sant Cugat. Es va fer notar l'absència dels representants del nostre Ajuntament, segons que manifestaren els organitzadors de l'acte.
Els padrins: Joan Buscallà. representant de la Penya Regalèssia . Vera Siebcken de Pinet i Encarna Roca i Pascual. representants de la Federació de Colles de Barcelona, emocionats i cofois, foren els primers de fer dringar la campana, i després ens hi vàrem afegir tots amb molta il·lusió. Dilluns al matí, molt d'hora, es va procedir a penjar la campana a l'espadanya de l'ermita. Era molt bonic veure amb quin entusiasme els "nois" de la
Penya Regalèssia estiraven les cordes i asseguraven la corrio-la o. com a poc a poc, la campana pujava allà dalt. Enguany, la capella de Sant Medir estarà més bonica; la festa serà més festa, i les campanes sonaran més fort i arribaran ben lluny per a convocar l 'aplec i retre homenatge al nostre Patró, el bon pagès Medir. Bona festa, us esperem a tots a Sant Medir el dia tres. i que Déu i el Sant ho facin bò!
T/^m^ SU TELEFONO...
i GASTA MUCHO ? AHORA PUEDE HACER LLAMADAS TELEFONICAS MAS BARATAS.
NO LE OFRECEMOS TARIFICADORES, LIMITADORES, DISCRIMI-
NADORES NI CONTADORES DE PASOS.
jjSORPRENDENTE!!
Con mSÀiSCX, mientras usted teclea el número de telefono a
llamar , podrà indicar cuantas pesetas quiere gastar en esa
llamada( como si introdujera monedas).
Unos segundos antes de que se agoten, le avisarà por su
mismo telefono sin perturbar la conversación.
Habrà conseguido decir lo mismo empleando menos tiempo.
CONSULTENOS:
Pg. Sant Magí, 26 - 08190 Sant Cugat del Val lès
T e l . 6 7 4 30 48 • Fax. 589 46 09
20 KLS4 CANTONS L O C A L DIUMENGE. 28 EEBRER 1993
(3a. part) Per la ruta de les Ameriques L'aventura de quatre santcugatencs que
van reproduir el primer viatge de Colom.
XAVJHK BORRÀS
Arribada a Les Bahames
P er li. cl 22 do desembre a la nit. van arribar a la costa de l'illa
de San Sahador. La regata ha\ia acabat l'eia Ires dies. el ll). però rnriianií/aeió esperava eN participants fins al 23. Dels quatre vaixells petits. l 'A/nies va ser el segon en arribar. Ll primer ha\ia arribat aquell mateix dia al mati. L'n altre es va retirar, i el darrer va arribar el dia següent. Ls difícil de descriure, però
fàcil d'imaginar, l'alegria d'en Jaume, l'Agustí, en Joan i en Ton quan per li \an tocar terra. Kstaven més prims: qui més qui menys havia perdut tres o quatre quilos de pes. Malgrat això. tots eren en un excel·lent estat de salut. Lis van anar a recollir membres de l'orga-nit/aeió. L'endemà \ an ser rebuts pel governador de l'illa, qui els va ícr el regal simbòlic d'una fruita i un pa típic, que ells es van cruspir amb delit. Desprès de tant de temps sense menjar pa fresc. aquell tenia sabor a glòria. I després de tant de temps sols
També a alta mar es té cura de l'aspecte personal. Cal estar ' 'guapos'' per l'arribada.
a la mar. la secretària del governador semblava la dona més bonica del món. Acostumats al sacseig continu del vaixell, van trigar dies en poder caminar per terra ferma amb normalitat. Ho feien balandrejant-se. com ànecs, i no podien fer més de cent metres sense cansar-se. Fins i tot es marejaven. El primer que van fer en terra ferma va ser esmorzar amb ous remenats, cansalada. pollastre, fruita i cervesa fresca. També van anar a banyar-se a la platja. Submergir-se a l'aigua tèbia del Carib era un autèntic luxe després de tant temps rentant-se a cops de cubell. El viatge, però. encara no
havia acabat. Després de fer la recepció oficial, la visita turística a l'illa i plantar la palmera que duien al vaixell -tots els participants en portaven una, que van plantar a una avinguda de San Salvador en un acte simbòlic- van tornar a embarcar-se fins la península de Florida. des d'on agafarien l'avió de tornada a casa. Miami hi van arribar també de nit. Van anar a l'hotel i. un cop for-
IM proposta per tornar amb canoa fins a Sant Cugat no els ha entusiasmat malitzats els tràmits duaners, van agafar l'avió de tornada. L'A/uIes va romandre al port de Miami, on encara hi és, esperant el moment de tornar tletat com a mercade-
Ara que ja han passat uns quants dies des del final de l'aventura, tots quatre han recuperat, més o menys, el pes i el ritme de les seves feines respectives. Els cabells d'en Joan han tornat a créixer, i la vida ha tornat a ser el que era abans... Encara que no del tot. Tots quatre
confessen que moltes vegades es descobreixen a ells mateixos distrets, amb el pensament perdut en algun punt de l'Atlàntic. I es que. diuen, la salnitre se't fica al cervell. Potser algun dia hi tornaran, al mar. De fet. tant l'Agustí Gutiérrez com el Jaume Sànchez preparen. cada un, viatges més curts. Perquè, malgrat les penalitats, les privacions i els ensurts, l'experiència té quelcom d'absolutament fascinant, quelcom que fa que valgui la pena viure-la.
sabartés, s.l.
ARMERIA - ESPORTS Especialistes en:
* CAÇA * CAÇA SUBMARINA * TIR AL PLAT, PRECISIÓ I VOL * PESCA ESPORTIVA MAR I RIC * ARQUER/A * DARDS * BILLARS ... i molts més esports.
s
O B E R T U R A V E D A DE P E S C A DE LA T R U I T A A L A R A G Ó D i u m e n g e 19 de M a r ç
SERVEI POST-VENDA ASSEGURAT PER TALLERS PROPLS
Carrer Maximi Fornes, 28-30 08191 - RUBÍ - T E L F / F A X . 6 9 9 02 85
MATERIAL ELECTRIC I IL·LUMINACIÓ Distribuïdor oficial de:
LAMP GEWÍ5S iGuzzini Pg. Sant Magí, 26 • 08190 Sant Cugat del Vallès
Tel. 674 30 48 • Fax. 589 46 09
Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS
SANT CUGAT RIUS I TAULET, 20
tT 674 68 47
IDEAS ORIGINALESA SU MEDIDA
D I S E N O , C O N S T R U C C I Ó N Y M A N T E N IMI E N T O DE
P I S C I N A S - R I E G O S - M A Q U I N A R I A J A R D I N
DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 C U L T U R A ELS 4 CANTONS 21
Santcugatencs il·lustres Vicenç Caldes i Arús
JOAN AULADELL i SERRABOGUNYA
V a néixer a la nostra vila el 8 de novembre del 1886, essent batejat a l'església
parroquial pocs dies després. La inscripció del Llibre Registre ens diu que era fill de pere Caldes, natural de Sant Cugat, i d'Anna Arús, del Papiol: avis paterns, Fèlix Caldes i Carme Pagès, de Sant Cugat i del Papiol.
La nissaga Caldes és molt arrelada i estesa a la nostra vila i terme. Ho palesa l'antiguitat dels masos que en portaren el cognom: Can Caldes del Pla (actualment Torre de la Llebre) en els segles XV i XVI: Can Caldes de la Muntanya (actual Can Llobet).
(1886-1969), escriptor. (la. part)
en el XVI; Can Caldes de la Riera, l'únic que n'ha servat la continuïtat patrimonial des del segle XVI fins als nostres dies. Desconeixem si els llunyans avantpassats del futur escriptor provenien o no d'aquells masos; en tot cas, els més immediats aparenten ser gent humil i sense relació directa amb aquells. El registre del bateig d'en Vicenç descriu el pare com un simple peó.
En aquelles dècades la vila i terme, d'activitat essencialment vitivinícola, es trobava immergida en profunda crisi econòmica provocada per la "malura vella" l'oídi. primer, i la "malura nova", la fil·loxera, posteriorment, que aquí es manifestà entre
La reina de la festa dels Jocs Florals 1907, celebrats al claustre del Monestir, la santcugatenca Eulàlia Valls i Sayol.
Vicenç Calders. Foto cedida pel seu fill Pere Calders 1883 i 1887. El lent i continu creixement de la població experimentà una brusca davallada; els 2.548 habitants censats l'any 1877, passen a ser 2.523 el 1887. 2191 el 1897 i 2.126, la xifra més baixa registrada, l'any 1900, amb una pèrdua de població de l'ordre del 18 per cent. Creiem, doncs, que Pere Caldes, amb l'esposa i fill. serien un més dels joves matrimonis que es veieren forçats a cercar fora condicions de vida més favorables. De fet, les primeres notícies que ens han arribat del jove Vicenç Caldes i Arús, de les seves afeccions i activitat. provenen de Molins de Rei -fins al punt que algun biògraf ha arribat a creure que n'era fill- o de Barcelona, on finalment passà a residir amb els pares. El nou ambient deuria ser propici perquè en el jove santcugatenc es manifestessin unes afeccions que tal vegada no haurien pogut germinar en el poble nadiu: la poesia, la literatura en general, conreada amb apassionada vocació.
Pel juny del 1901. quan tot just tenia uns quinze anys. intentà que li fossin publicades unes composicions a la revista "Catalunya Artística", de Barcelona, sense èxit. Ho aconse
guirà poc després a "Gent nova" (1903) i a "La Barretina" (1903-1904); fins accedir a "Catalunya Artística" (1904). "Joventut" (1904) i "Talia" (1905).A Molins de Rei dirigeix "Enllà. Revista Literària nacionalista" (1906), en la qual van apareixent nombrosos articles i poesies seves. Escriu poemes, narracions, articles sobre política o teatre a "Estil" (1907), "Cu-Cut", "La Tralla". "Catalana", "De tots colors" (1908), "El Tetare Català" (1912).... "Estil", revista literari-artística, li confià l'organització del "Meeting Pro-Art" que l'Associació de Lectura Catalana dedicà a la cultura popular el juliol del 1907. Hi col·laborà conjuntament amb Diego Ruiz -metge escriptor, cosí de Picasso-, Adrià Gual. Pous i Pagès, i l'Ignasi Iglesias. El 9 de setembre d'aquell any 1907. participà en els "Jochs Florals", convocats al seu poble nadiu, en els claustres de Sant Cugat del Vallès, pels poetes catalans, per tal de cons-cienciar i estimular el país en la restauració i conservació del Monestir, i divulgar-ne el coneixement i la història.
Vicenç Caldes hi presentà "La eterna glosa", primer accèssit al premi de la Diputació atorgat a Manuel Folch i Torres. A destacar que la reina de la festa fou la venerable vallesana, quasi octogenària, Eulàlia Valls i Fayol, que, vestida a l'antiga usança comarcal, acceptà il·lusionada la distinció. Esposa de Jaume Auladell i Pahissa, i fundadora d'una nissaga d'artesans fusters, era natural del Papiol i, ver-semblantment, prop-parenta per part de mare, Fayol, del nostre literat.
fCRRCTCRIA
SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS - MAQUINÀRIA ELECTRICITAT - BRICOLATGE - JARDINERIA
c/. FRANCESC MORAGAS, 44 - c/. GIRONA, 3 - Tel. 675 01 75 SANT CUGAT
Rectificació sobre l'anunci anterior. Li oferix la possibilitat de
fer-li l'ordinador a la seva mida. -££sfccv
TAY 386 DX/40 Mhz, Mini Torre, Ram 2 Mb, disc dur 105 Mb, FDD 3 1/2", Monitor color 0.39, S.O. DR-DOS 6.0. Pts 159.900.- IVA inclòs
REPARACIONS INSTAL·LACIONS
Aigua - Gas - Electricitat Medir G ó m e z i Cana ls
INSTAL·LADOR AUTORITZAT Camí de la Creu, 6 - Local 3
^ 674 35 58 08190 Sant Cugat del Vallès
22 1:1,S 4 CANTONS E S P O R T S DU'MHNCií;. : s 1 l-BRl.R 1 W
UN SANCUGATENC SELECCIONADOR DEL
FUTBOL FEMENÍ CATALÀ ANNA BORAl
C arles Munueru. veí de la nostra localitat. és ei nou encarregat de
la seleeeio catalana de lutbol femení. Miiimera te 42 anys i \ a comentar la se\ a trajectòria esport i\ ajudant a futbol a l'equip de Sant Cugat. tor-mant paït desprès del juvenil del Terrassa, i d'aquí arribà a la .vi Div ísio. a les liles del (iav à. Però \ a tornar a Sant Cugat i porta \ nit temporades com a entrenador: primer del Ripollet, després de la Selecció Catalana de futbol sala masculí i finalment del l.a Llagosta.
Ara es el nou seleccionador. càrrec que ha aconseguit després que el seu amic Marc Serrano preferís deixar la selecció per signar amb el Terrassa: com explicava en Carles Matinera a Kls 4 Cantons això és a causa de la dificultat de compaginar la vida labora! amb l'esportiva i fins i tot només dedicant-s'hi a la segona hi ha projectes que no es poden assumir.
Pel que la a la no\a etapa. Munuera comentava que s'ho havia agafat amb molta il'lusió i al preguntar li com anaven les evolucions de les noves alumnes \ a dir: "és una nova experiència per a mi i ha estat una cosa agradable perquè no em pensava que les noies sabessin jugar a fubol tant. tot i que el joc és més lent i es deixa jugar més la pilota que al masculí".
L'objectiu més proper és fer un bon paper al Campionat d'Espanya de Seleccions Territorials la primera fase del qual jugaran a finals de març a Lloret contra les alineacions d'Andalusia. Madrid i Astúries.
L'EQUIP DE VOLEI AMB UN PEU A LA FASE FINAL D'ASCENS RmACCiL>
L es noies del Sarrià-Sant Cugat encara no han
perdut cap partit des que comença el campionat. Les jugadores de I' Emil Trenev tenen moltes ganes de finalitzar aquesta primera fase i
EL CLUB SQUASH SANT CUGAT: TOTA UNA CANTERA
ANNA BORAL
E l Club Squash Sant Cugat continua tenint
l'escola d'esquaix pera nens que la uns anvs va encetar en Ventura Coeh. quan va decidir promocionar aquest esport entre els fills dels seus socis, els quals s'ho miraven amb una mica de por. de la mateixa manera que es mira tot allò que no es coneix.
Ara molts d'aquells nens han crescut i alguns d'ells juguen d'alio més bé. com el
provar les seves forces davant d' equips com el Coruna i el Toledo (aquest només ha perdut un set en aquesta fase i amb els quals es disputaran l'ascens a la divisió d'honor on juga l'èlit del volei a nivell estatal.
Santi Grau. el Joan Casas i el Marc Bieto. tots tres per sota dels 16 an\s i ja al primer equip.
Actualment, és el Santi Altarriba qui s'encarrega de l'entrenament del jovent. HI jugador nacional -situat entre els v int primers- dedica algunes tardes de la setmana als 24 alumnes amb edats compreses entre els cinc i els set/e an\s. Ln Ventura Coeh va comentar a Kls 4 Cantons el perquè de la importància d'aquesta escola: "potser els nens no toquen totes les boles, però aprenen l'esport i li agafen afició". Així doncs, encara que no se'n conegui gaire. sempre es pot aprendre i res millor que començar quan s'és petit.
L'empresa de Ballesteros construirà el camp públic de Can Sant Joan REDACCIÓ
T al i com va publ icar ELS 4 C A N T O N S . l 'empresa Trajectory.
v inculada a Sevcr iano Ballesteros, serà l'encarregada de construir el camp públic de golf de Cata lunya en els terrenys de V 1NCASOL. a la finca Can Sant Joan. entre els termes municipals de Sant Cugat de Valies i Rubí. HI camp es construirà en dues fases. La primera, amb una inversió de 400 Públiques de la Generalitat de Catalunsa. la milions de pessetes per a fer els nou primers Secretaria General de l'Hsport. així com les forats, i eleamp de pràctiques, i la segona, durant la qual es construiran els restants nou forats.
Les institucions que participen en la construcció són: Consell Superior d 'Esports , Conselleria de Política Territorial i Obres
federacions catalana i espanyola de golf. La taula de contractació ha aprovat el dissenv presentat per Ballesteros i l'inici de les obres de construcció. En el termini d'un any es podria jugar en aquesta nova instal·lació gol-lïstica que explotarà la Federació Catalana de Golf.
Rècord de participació en e Catalonia Golf JACINT. FELIP
A quest cap de setmana es disputa en el Club de Golf Mas Nou de Platja d'Aro, la tercera de les proves que
configuren el calendari del circuit Catalonia Golf", creat pel Consorci de Promoció Turística de la Generali tat , especialment adreçat als jugadors amb llicència independent o pertany ents a clubs sense camp. Les inscripcions de cara a la competició d'aquesta setmana, superen les 200. establint-se un nou rècord quant a nombre d'inscrits. La setmana vinent, el Catalonia Golf es trasllada a les comarques de Tarragona, concretament al Club de Golf Bonmont Terres Noves. Les inscripcions es poden fer directament trucant al telèfon del club. Els dies de competició són dissabte i diumenge.
Sense canvis en la c lass i f icació del GP Catalunya-Segura Viudas Després de la disputa dels dos primers tor
neigs corresponents al GP Catalunya-Segura Viudas. a Pals i a Llavaneres, la classificació continua encapçalada per l'equip format pels golfistes: Magí Sardà. Franeisco García-Munté. Enrique Saenger i Santiago Ollé. El millor equip a Llavaneres fou el capitanejat per José Felipe Bertran de Caralt. que va totalitzar 199 cops. L'equip millor classificat de Sant Cugat és el de Maria José Hojas. format per: Maria E. Soeias . Malu Van Wijk. i Elisabeth Díaz, situat en el lloc número deu. David Valls i Mireia Beltran foren els millors recorreguts individuals. E) calendari del GP Catalunya-Segura viudas de Golf, ha sofert una lleu variació al canviar l'escenari del proper torneig, previst al Club de Golf Osona-Montanyà-El Brull, pel del Club de Golf Costa Daurada, a causa que el primer estarà en fase de preparació cara a la disputa de l'Open Heineken Catalonia. l'únic torneig del circuit europeu que es disputa a atalunya.
ORDINASOFT
Informàtica d'Lmpresa
Rbla Can Mca , 9 Tel. i Fax 675 32 03 - Apt Correus 350
08190 Sant Cugat del Valies
U N A PISCINA AL SEU GUST ÍHl!íí3J:±lIM±ttíÜH^
dbse/ruiís SERVIU GRATUÏT A DOMICILI
Mercat Municipal l 'cnSan Parada \l^
•3 5X9 44 81
MM>n: SL!:il ( in
^-v-%^<^&-Xk&l *ïï 589 25 29 CONSTRUCCIÓ I p & p Sta. jooqu.ma, 18 MANTENIMENT í / -h 08190 Sant Cugat d& Valies
... I SENSE PROBLEMES
DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 ELS 4 CANTONS 23
Estem de promoció!! ara aquest num. 8.000 exemplars gratuïts ... i més de 20.000 lectors!!
El nostre objetiu: informació al ciutadà
i la promoció del comerç local
589 15 90 *& 674 01 • ! •
Suscripcions Publicitat Punts que col·laboren en la distribució de Els 4 Cantons
SANT CUGAT
Llibreria-Papereria Antoni c/ Santa Maria, 35 Alexandria c/Villa, 10
Llibrerria Amparo C/ Alfonso Sala, 38 El Quiosc Pça Pere Sant Cuadricula Ctra. Cerdanyola, 41 Papereria Torras Pg. Torreblanca, 31 Jordi Llibres i Papers Santiago Rusinol, 11 Tafer Francesc Moragas, 28
Quiosc Futbol Rambla del Celler, s/n Xanfrà Rambla del Celler, 97 Paper-Paper Rambla Ribatallada, 4 Papereria Cami Sant Martí, 18 Papereia Kentia Sant Antoni, 52
Papereria Sant Cugat Pg. Torreblanca, 50 Papereia Planas Rbla. Can Mora s/n Papereia Mon-Sol Alfons Sala, 8
VALLDOREIX Quiosc Balbina Pça. Mas Roig, s/n
Quiosc M.Lluïsa Pça. Can Cadena
MIRA-SOL Papereria Cloti Pg. Apeadero, 10 Quiosc Mira-sol Lleida, 70
La Guia del Comerç i Serveis ADMINISTRACIÓ
01 DE FINQUES
AQLALONGA
- H C A S . E S '
F N C A S s A N l CUGAT
F N Q l F s i ' R O N E a A
INCLSA
I.OESA
K M SEPVCIOS
K5A
OPGAN
S A K A F N Q C E S
3EPIN
STLC
. C O W C A
02 ADVOCATS
A L RELZuZ
F SORIANO M A R ' l N
P VENTURA PECASENS
' -US C4LSINA V A . . E S
5ANMAPTI M O N C ü N . J .
•i C A S T A N E D A
03 AGENCIES
DE VIATGE
ASTER
CASALS
E S - R E P
9 E P R . A N
ZOCIJTPA',
04 AIGUA
09 ANIMALS i
VETERINARIS
VE'ER'NARIA SANT CUGAT • • • '
j . 'E 'EPINAP D E i . V A L . E 5 • . " . • . ; ' 4 - ,
. 4 FAUNA ' ". <: -
MA5KOTA • " . : : ; . '
i: AGNÒSTIC -..773-74
10 ANTIGUITATS
J N T i S U r A T S 334 27 73
M E R C A N " C FT4 49 5C
11 ARQUITECTES
APARELLADORS
A ALBERT •j^X-'r
BIOSCA F. • • : - " . -
J BLANCO ' " H ' >
J CA.CPA - t i u ;
. CAPBO 7 7 7 3 7 - 3
. C J S S C 1,745343
j ESPANOL 674=1 -7
J LORAS ; ~ ) = 7 -
R RIBES - - J - 4 - J
12 ARTS
GRÀFIQUES
CODI, COMPCSIC'C zít-m
C C ' WATGE 3---33 3,3
CORí GRÀFIC "77 >~ ' •
GRUP VI BELLES ARTS F-A _-i ••
7,RA=IQLE5 CELLER SA. ^ • · • " '
TRACTAMENTS 13 ASSEGURANCES
AIRE CONDICIONAT 05
CAL.LEFACCIO
BALASSEGURANCES
C A T A L A N A OCCIDENT
\ IA °=RE
F PORTA lROCA
NOGJERAFRANC NO
" ! i- • F! (
; t GES'ORADESEGUROS
06 ALUMINI
VIDRERIES 14
ASSESORIES
GESTORIES
A . J P E R C C - - •• •
AUGJSTA
CRISTALEP'AS ARTE • •
DELOR-ROS
GARRIGA A L L M N I I VIDRE :
. • I
J .CRUZ • ·7 ; . . ' "
- I i • " •
MOYANO S.L i : ' • • ! •
07 AMBULÀNCIES
CASAS CAPRF.RAS S.L
5CI
SANTCJGATGESTIC S.A. -."•• "
SERVEIS PLENS V i 4 - f
FRANCESCIBAhEZ -.'i-'. -
GESTORIA CASAS 5 7 4 ' 4 3
15 ASTROLOGIA
SIPCLAÍ 675 4 ' 57
16 ATS
08 ANÀLISIS
LABORATORIS
MIGUEL OLRAN3ELL ICO
v'.DAL.RIBAS
CON» TA RUANO
M CRANCISCO
R G A R C A
M M JANEP
17 AUTOESCOLES
TODC TGCO
V LARO
v'IVO
AuTO-ESCOLA CASAS •"••••4
ALTO- tSCOLA SANT CUGAT " i : . '
EN MARXA • •••
FJTLR '•"•>
V A . . S - PERELLÓ 3:39 •'
18 AUTOMÒBILS
A U " C E S " F 3 A N - 7 7 : .
A U T O J G U U S Ü Z L K I 334 33
AUTO JU J A S A F-5 45
AUTOCOMARCA DEL VALLÈS • '4 -3
A - " i - -, 7.; ' "
A U T O C U G A ' O F E . : 3 - < J
RENAUL' -ACEPSA - - - 3 -
20 BARS
CAFETERIES
23 BODEGUES-VINS
CELLER SANTA MARIA
VITI - VINÍCOLA
= .. • • : ! • >: :..- l-;i
24 BUGADERIES
TINTORERIES
BARGLEXALADA
BOKATAS
Flana - o , ; r . i 75 3"
BOWLING
CERVECERIA BARMANS
C A B A . L U PET'T •
= I.E T ; u e - " ' I
ELS PORBONS
FRAN<FUR T R U S I N Y O L '
S a i a ; c R . . s - c 43
GOLF
FPANCESKA ' •• -4 33
SOL-NET -.74 4 - 4 4
TINTORERIES SANT CUGAT -r: I ' 53
N i u : . . R . Í I - : : . : 5
OUICK-SEC F.74 F7 47
25
INDEX DE SECCIONS 01 Adm. Finques 32 Drogueries 63 Matalasseries 02 Advocats 33 Electricitat-Alta Fidelitat 64 Menjars Preparats 03 Agència Viatges 34 Electrònica- Ràdio Ant. 65 Metges 04 Aigua-Tractaments 35 Esports-Gimnasos 66 Missatgers 05 Aire Condicionat 36 Estancs 67 Mobles i Decoració 06 Alumini-Vidres 37 Estètica 68 Moda i Confecció 07 Ambulàncies 38 Ferreteries-Maquinaria 69 Motos 08 Anàlisis - Laboratoris 39 Floristeries 70 Netejes 09 Animals i Veterinaris 40 Forn de Pà 71 Obres i Construcció 10 Antiguitats 41 Fotografia i Video 72 Òptiques 11 Arquitectes 42 Fusteries 73 Pastisseries 12 Arts Gràfiques 43 Fruiteries 74 Peixateries 13 Assegurances 44 Galeries d'Art 75 Pelleteries 14 Assesories Gestories 45 Gas-Electricitat 76 Perfumeries 15 Astrologia 46 Gelateries 77 Perruqueries 16A.T.S. 47 Herbolaris 78 Pintors 17 Autoescoles 48 Hidrocultius 79 Piscines 18 Automòbils 49 Hípiques 80 Pneumàtics 19 Alimentació 50 Hotels 81 Psicòlegs
82 Queviures 20 Bars Cafeteries 51 Il·luminació 81 Psicòlegs
82 Queviures 21 Basars- Regals 52 Informàtica 83 Ràdio Taxi 22 Bicicletes 53 Jardineria 84 Restaurants 23 Bodegues - Vins 54 Joguines 85 Sabateries 24 Bugaderies 55 Joieries • rellotgeries 86 Seguretat 25 Carniceries 56 Loteries 87 Tallers Mecànics 26 Catifes 57 Llars d1 Avis 88 Tplpfonia 27 Clubs Esportius 58 Llars de Foc
W 1 CIC1UIIIQ
89 Tendals 28 Congelats 59 Llenceries-Merceries
90 Transports
91 Tren Rentat Cotxes 29 C. Dispensaris 60 Llibreries- Papereries
90 Transports
91 Tren Rentat Cotxes 30 Cuines - Ceràmica 61 Marbres- P. Artificial
92 Xarcuteries 31 Dolceries 62 Marcs
SLZ'JKI -~z;.'.-
7 ' , : • . . I •
TA.LERSAUTO-SPORT F " ' :
•.'CrCP2UGAT MERCEDES =i'"-4j
NISSAN EBRO . ~ ; ;•:
VILAPASAU CITROEN -,74 '
VOLVO SELLARES I 4 \
LAMUSCLERA'
MOKA-BAR
PISCO.AB'SSABA"
SHANGPI-LA
21 19
AUTOSERVEIS
ALIMENTACIÓ
BASARS
REGALS
CANSALADERIA JULIANA'
TOM
.APRADERA'
- : \ .'C . r :a - ;
SEPRA
" - . . ! ' . : • • • :* . I - : J '3F V
.CRDI
• - . r l . i : - . R S'-c
INMA
•:••-•• . I T . - Í : I : [ I : Í
2 6 CATIFES
AUTOSERVEI DAU
Rar-h .1 v.-.- '/.-« '"•
CLAVELL
fiArr D-re-t-. .1:
MARIONA DISTOP
MENGUALSA
F·.-.r.-.·- V J , i
RUBIO
I,
ATHYPIC
: - ! d : i H > 73
BIRBE
CAN BUFA
SANBEF 5
GAR3 I -REGALS
RAYCONIC
PAPIOL
L7-.n:'.a : : e Cas: I: 4
27 CLUBS
ESPORTIUS
SUPERMERCADC UNICC
LOS UANOS
MAS-POIG
F::,. Ma- = - 4 - 7 V- I i.
LA MONTANESA
'-., \f3.- ' ,1. lV«i l , . f ~ -
22 BICICLETES
BICi ESPORT '
B'KEPCUSE OUYASA ' '-•
DEPOPTIU VALLDOREIXL
GOLF SANT CUGAT
JLNIOR
. ! • • - ' : ' i-' 7
CLUB MUNTANYENC
N A ' A C O SANT CUGAT
; i •' '7
PETANCA SANT FRANCESC
FLORESTA ESPORTIVA
J 5 ; Segaú* 4 - 6 Ls -\-\e
SET BALL
".f=. 3 ; C.qat-Ce-:.a ' . J -
28 CONGELATS
CONGELA 'S VIDAL 774 . , -
29 CONSULTORIS
DISPENSARIS
CARNISSERIES
POLLASTRERIES DENTAL CUGAT
C DENTAL INF DRA LUZOND07
Fra- :esc Mcragas 5 en;
C. SANITARI CAN MORA' 5 i :
C. DENTAL VALLDOREIX : ; '
R M a R c g 3
CLÍNICA DEL DOLOR 7 •'
Rcs;e lo 9- '1 y 1a
CLÍNICA DENTAL MAYOR 77.
l ' c
I.COSMOBIOTICO
POUCLINIC TORREBLANCA
30 CUINES CERÀMICA
i SANITARIS
FOAP
R'us "aalel,27
NOVACUINA
3;r :a^R.sr:) ' .24
SANT CUGAT CERÀMICA
Avipa R- i ; I -•
ROOO
R. |.?t i
31 DOLCERIES
HAPPY rB'7
MONTSE 574
Sa-t= K'.a-a 45
DOLCETS 6 7 4 .
A 'bnsSà la , 20
32 DROGUERIES
CABANAS
Sa-Laac RjS'nc. 7>
PLAZA DEL COLL
= : ael CDI . 7
A.R DROGUERIA CAN MORA
=ii-sla Zi' Mo'3. 9
ELECTRODOMÈSTICS 33
ALTA FIDELITAT
ALTA FIDELITAT 799 3_ ffi
" i . = T^ije'. 33
BANG S OLUFSEN CENTER' 364 m '!'•
1 "(-et.a-:a 2-= K ? l ' :
EUROBAZAR í'3 44:3
Ei3d.3lK5 23
EXPERT . 7,74 7- ; ;
Vslbo-en 44
GALERIES SANT JORDI c 1 ; ^ ; , . ;
WILARTOBELLA -774 0eE7
Sa-la:r:R.,s-c.49
VILA ELECTROLUR. S.A. Mi, 0 ; - •
7J-7 , MJII.I 47
VISIÓ • 6 " • : 29 42
FA ,'agc =Ü5.F:7 T
34 ELECTRÒNICA
RÀDIO -ANTENES
MONTOSA
S a - l - c - e n c S'
PINO
PI Docl jr Gaíss. '
VALLS
I.',a1:rel 5
6-4 47 58
274 16 64
674 64 12
35 ESPORTS
GIMNASOS
7 I
GIMNÀS SANT CUGAT
4-,se m C ave, 20
SANT CUGAT ESPORTS
R a m b a C e l e - 22
CORRE-CORRE
LA LLAR DE L ESPORT '
LUCAS SPORTS
36 ESTANCS
. A " A B A Q U E R I A
R O S C t ' U N C Z I CASALS
P SAGA.ES
VILARASú'J
3 7 ESTÈTICA
ÀNGELSSAYOL
DONNA
WEuCD'
QUiROS
SILVER. CONTROL
38 FERRETERIES
MAQUINARIA
EL PONT
FERRETERIA SABADELL
REPARACIONS B E L '
ROS
3 9 FLORISTERIES
BATLLE F - i ;.-
ELIA f " - 4 :
FLORS I PLANTES DEL VALLES-77 .--
R. ' , I ' H - I Ç I 2
FLORS RIERA í "4 ' :
4 0 FORNS DE PÀ
TORRAS
N V I 17 : 37
VALLÈS PA, S A
TORREBLANCA '
FLECA ESTACIÓ
GABRIEL
F;a I . . I Ï . I 7 _.--F
PUJOL
MARTÍNEZ
FOTO - VIDEO
FOTOCOMPOSiaÓ 41
CONTRALLUM
EDICIONS VIDEO VALLÈS
r:a- li'a:as, 7
FOTOHOBBY
FOTO VIDEO F R .
R a - b a C e l ' e - 93
J. LLAMAS
Va loce í * 14
MAPE
Clia Ceidanyola. 38
VIDEO GOLF
Vila 1
ZOOM
Sanla Va-,a 14
4 2 FUSTERIES
JAUME SOBREGRAU'
4 3 FRUITERIES
ÀNGEL FORTES VILLEGAS
-^•re San 14
ANTONI CAMPOS
F'an:asc f / c a c a s 2"
FRUTAS J .ANTON
JOSÉ FRUITS
ELS4CANT0NS-® 5891590 44 GALERIES D'ART
ARTSÉNAL 5890097
Valldoreix. 58
CANALS • GALERIA D'ART 675 49 02
Camí de la Creu, '6 EDOA'SPLACE 58912 93
Galeries Santa Maria
ERfTART 589 0092
Santa Mana. 38 3r. 1a
FEBO 674 19 55 Rambla Ricata'tóda 6
PLUS ART 589 49 03
Rambia Rbalaltana. 26 A SALA RUSINOL 675 47 5'
Santiago Rusinol. 52
AC G A S
5 ELECTRICITAT
DUASO LÓPEZ, S.L 5892325
Alterns Sala, '8-20
ELÈCTRICA SANT CUGAT .. 589 39 49
Camí Colomer. 12 bis
LA BOMBETA, S.L 674 0024
Avgda Catalunya 3
MEDIR GÓMEZ CANALS' . .674 35 58
Camí de ta Creu. 6 L-3 SAMAGAS. S.A 675 13 04
Can Matas 5
SEY0I.S.L 6743048
Pg Sant Uagi 26
TEYTO- INSTAL·LACIONS 589 00 79
Passeig To<retolanca 9
TOMÀS 674 53 92
46 GELATERIES
LAJUONENCA 6752586
Mapr 29
PROS 674 5(73
Santa Mana, 25
47 HERBOLARIS
SUPERNATURAL, S.A 675 59 53
Anselm Clave 1
4 8 HIDROCULTIUS
HIDROFLOR 674 7598
Av. Joan Borràs. 54 (Valldoreix)
4 9 HÍPIQUES
CAN CASTANYER 674 16 28
Ora. Ge'danycia HÍPICA SEVERINO 6741140
Pg Catado. 12
HÍPICA SANT CUGAT 674 83 85
Clra. Cerdanyola
50 HOTELS
HOTEL PARC DEL VALLÈS .5803585
Artesans 2-3 Ce'danyola
HOTEL ROSSINYOL 67423 00
Valldoreix
51 IL·LUMINACIÓ
GONUILUMINACION. S.L 589 44 46 Rambla del Celler 1'7-'19
52 INFORMÀTICA
BEEPCASHSCARRY 674 33 01
Carretera Cerdanyola. 65-67
C.P.I.Informàtica 675 3541
Pg Torreblanca. 29 2n 4a
DATA-KEY 67525036,
Sant Bonaventura 59
ORDMASOFT-ORDINAJOCS •. 675 32 03
Rbla. Can Mora 9
53 JARDINERIA
C. JARDINERIA DEL VALLÈS .675 37 02
Clra. St Cugal-Rubi. Km. 4
C. JARDINERIA SANT CUGAT. 675 42 05
Cita St.Cugai-Rubi. sn
ROCAMORA 674 36 94
Llaceres, S SANT CUGAT JARDÍ . 675 56 53 Vila 92-94
COLLSEROSA JARDINERS. 589 2103
Escaletes, 11·15
INDUBRUC 589 OC'23
Avda Hagut., 80
SANTIN 6-4 23 80
Sona 47 Mira-Scl
54 JOGUINES
DIDO 6745049 Vinyoles. 10 bis
ELS TRES REIS 674 06 49
Santiago Rusinoi, 58-60
JOGUINES MARGA 674 15 32
Santa Mana. 44
NINS 674 '396
Villa, 9
__ JOIERIES & 5 RELLOTGERIES
AUGUET 674 58 54
Santiago Rusinol. 40
GEMMAN'S 67412 36
Santa Mana 4
SALAMANCA 6753306
Móns Sala, 28
GABE 6744993
Pous 10
ROC JOAN JOIERS 674 0026
Avgda Catalunya, i
MIREIA'S 6740460 Valldoreix, 33
SANBER5 67445 71
Anselm Clavé 20
56 LOTERIA
ADMINISTRACIÓ N» 2 6740174
Major, 33
57 LLARS D'AVIS
RES.SANT SALVADOR 674 42 23
Sant Salvador, 47
58 LLARS DE FOC
MATIAS - ARTESANIA FORJA 674 11 90
Martorell, 5
ORNALLAR 675 44 96
Martorell 59
en LLENCERIES b * MERCERIES
ELLA' 675 3652
Canovas del Castillo, 2
MARGA 674 42 56
Santiago Rusinol 41
MARY 674 0139
Major 3
QUENAPANTY.S.L.- 5 8 9 0 9 %
Rambla del Celler, 2
TÈNUE MODA INTIMA • 674 57 49
Av. Catalunya 16
TREVILENCERIA • 675 29 52
Villa, 1
fin LLIBRERIES b U PAPERERIES
JORDI, LUBRESI PAPERS 589 14 78
Santiago Rusinol,' 1
L'AMIC IMAGINARI 674 0107
Rambla celler 69
ARPAU 674 9602 Valldoreix, 47
PAPER A PUNT, S.L. • 674 42 04
PI Pere San. 15
fi> MARBRES PEDRA ARTIFICIAL
MARMOLES SANT CUGAT 6755108
Campoamo- 12 nau.3
62 MARCS
DALMAU MARCS 5891984
Avgda. Catalunya, '5
FEBO 58914 29
Enrc Granados 15
MARCS VALLÈS 675 4943
Vallès 23
MES MARCS 58914 29
Ennc Granados !5
63 MATALASSERIES
SWISSFLEX 5891276
Martore-I 28
SOLSONA' 589 32 89
Rosselló 2
64 MENJARS PREPARATS
CALBUSCALLA 6740665
Mercat Torreblanca, 2,4
LACREU 67513 22
Avda, Mas Fuster 47. Valldoreix
SIBARIS 67540 51
Doctor Murillo, 18, baixos
TASTA'M 5892929
Sani Bonaventura, 51
TECA SÀBAT 58918 35
Rambla Ribatallada, 26
TECASABAT 6741158
Santiago Rusinol, 36
68 M 0 D A i 0 CONFECCIÓ
j ARIZONA'
Rius i Taulel, 6 bis
JOSEP BARGALLO
.6750687
674 6296
Ribatallada.8-10
BUSTER BOSTON ...6752906
i Martorell, 21
CAMPMANY ! Martorell, 15
CONFECCIONS MARIAN
674 14 82
.589 4466
65 METGES
ANNA GIMÉNEZ ROCA 5893926
Av. Torreblanca, 2-8 3a. despatx 10
ANNA PUJIBETI CALDES 58919 56
Santa Maria, 9,1r. 2a
JOSÉ I. CAÍIONES 5894344
Cànovas del Castillo, 2
j C. BENITEZ-FISIOTERAPIA • ....589 25 SS
Canovas del Castillo. 2
DR.J. SÀBAT 67415 26
Santiago Rusinol, 2. ent 1a.
DRA. FATIMA CORNELLANA 675 56 03
l Pg, Torreblanca, 29,1r, 1a.
DRA. M. DOMINGO GALLART. .674 46 87
Santa Maria, 9,1r. 2a
DRA. M. RIUS 5891307
Rosselló. 9-11,3r. la
Enric granados. 15. local 1
CRITBOUTIQUE 67442 50
Villa. 7
CUCARRO 6^4 55 80
Santiago Rusinol, 30
CHAPELMODA 674 72 00
Pous 10
CHAPITA 67519 03
Pous, 8
DANIEL.LA
Rambla Celler, s/n
DEULOFEU 58903 3!
Rambla Ribatallada 22 A
GILDA" 675 05 02
Valldoreix. 10
ICARO-HOME 674 12 42
Santa Maria, 12
LAMONDA 589 3011
Avgda Catalunya, 15
LA PERA 5891049
Rambla Rbatallada. 22 E
LEVI'S STORE 67516 53
Rambla Celler. 15
_. OBRES i CONSTRUC
_. OBRES i CONSTRUC 'CIO
ARRIBAS .699 4137
CONSTRUCCIONES FA .6751715
i Montserrat. 28
J.MORALES .674 5365
Montserrat. 3
NOU DISSENY .674 4696
Sant Antoni, 52, baixos
ZENTALS.L· .675 4011
Rbla. del Celer, 95 - Local Post
7 2 ÒPTIQUES
' OPnCAMIRASOL 674 58 46
Endavallada. 15
ÒPTICA RUSSOI. 674 51 17
Alfons Sala. 40
ÒPTIQUES SANT CUGAT 674 06 91
Valldoreix. 14
TEIXIDÓ OPTtCA .589 44 75
Sant Jordi, 30
7 3 PASTISSERIES
ALEGRET .67514 53
Santiago Rusinol, 6
CONFITERIA VALLESANA, SJt.674 45 98
Monestir, 44
LA LIONESA .674 07 71
Valldoreix. 79
Ha seu Comerç o la seva activitat! | professional ha d'estar a la Guia | - de Els 4 Cantons. • • Truquin's i l'inclourem. • |;; Estar-hi, és estar a les Emprèsas | • iaies Llars de Sant Cugat!! • M. LLUÏSA GOZZI 6754853
Santa marià, 26-28.2n.
MONTSERRAT JORDÀ 674 74 37
Sant Antoni, 74
PAU BERNADÓ i BOU 589 03 91
Sant Jordi, 30-32,1r. 6a.
66 MISSATGERS
M RVY 6751011
i SERVA.. 5893685
6 7
MOBLES DECORACIÓ
ADRIANA BARNILS' 674 6548
Santiago Rusinol, 15
AROUITRABE DISSENY 5894226
Dos de Maig. 25, local 5
BLANCOLOR 674 5179
Major 10
CARRÉ1 6740995
Francesc Moragas 33
CASAJUANA 58922 32
Santiago Rusinol. 37
DECMO 6743892
Irartcesc Moragas. 4
DISCHMA 58934 71
Santa Maria, 5
EXPOMOB1 674 41 17
Ctra Cerdanyola. 51
FALGUERA' 6752401
Villa, 1-Local 2
FERRO I FUSTA 5894536
Santa Maria. 18
JORDI FLORENSA 675 53 59
Alfons Sala, 23
KASSA 58924 74
Rambla Celler. 43
MAJIK 58902 66 Sant Jordi. 29
MOBLES J. SOLEM 674 4100
Rius i Taulel, 27-29
RÚSTIC 674 65 48
Santiago Rusinol. 15
RÚSTIC MOBEL 6751611
Rius i Taulet, 33
STUDtO GlOflGK) FOUQUET .67= 08 91
Dos de Maig. 25
TERTÚLIA 674 30 00
Girona I 1
LLUÏSA XERCAVtNS
Castillejos, 17
MARLO-MODA JOVE 589 12 75
Galenes Santamaría, botiga F
MIMOS PUERICULTURA .58917 66
Pg Torreblanca, 29
MUY PERSONAL 67524 50
Major, 23-25
NAU-MODA JOVE 675 52 08
Galeries Santa Mana, botiga G
PAPRAZZT 675 08 52
PI Dr, GaKés, 2
PEP'S 5891198
Valldoreix, 29
PRAT-VIDALES .674 05 22
Sant Domingo, 4
PRISMA DISSENY/MODA 67516 54
Santago Rusinol, 29
RODIER .57545 53
Canovas del castülo, 2
ROTLLANA 674 94 0'
Martorell 57
TAURÓ .675 47 57
Atlons Sala. 18-20
TEIXITS CARMEN • 674 06 97
Major. 30
TOPOLINO 67417 11
Alfons Sala. 10
6 9 MOTOS
BERROCAL 589
Can Matas. 10
CASTELLVÍ HONDA 589
Rosselto. 15
D.ALVAREZ 674
Sant Domènec. 28
MOTO 77 SANT CUGAT 674
Castellví. 27
MOTOTRAFIC 674
Alfons Sala, 2
ROURA 67413 52
Santa Maria, 11
MARTÍNEZ 674 26 32 AR Escayola, 101 Valldoreix
MORA 6741686
Pça Sani Francesc, 5
SÀBAT 674 79 47
Rambla Ribatallada, 8
SÀBAT., 674 0179
Santiago Rusinol. 46
74 PEIXATERIES
ASSUMPCIÓ * 674 36 5'
Monestir, 33
PEPITA' 674 06 34
Xe'ric 28
ROSíTA 674 3147
Psg Rubí, 110 VaMoràx
75 PELLETERIES
LA PELL DE BRAU 674 46 54 Santa Maria, 26-28
MEGHAN 5890471
Rambla Ribatallada, 24 B
TUA'SPELL 5691315
Santa Maria, 44
32-1
06 36
17 59
07~3
76 PERFUMERIES BIJUTERIES
7 0 NETEJA
FfTTER ...569 47 23
Orient 68
l PAMOBES.L 539 35 23
Elisenda s,'n
VALLÈS NET . ..674 69 16
i Sant Ramon, 4
CASTILLA 589 10 4!
Avda Mad"d 12 Mirasol
ORQUÍDIA 6741342
Santa Mana. 41
CUP 5894435 Po.s, '0
PARIS 674 5980
Sannagc Rusinol. 10
77 PERRUQUERIES
ANA 6740163
Ma/or. 14
DOLORS TARRIDA 5890901
Rosselló. 24
DUR-DAN 675 2353
Santiago Rusinol 2. ent la
J. GARCIA 674 00 77
Martorell. 16
LA PELUQUERIA DE CARMEN 675 33 01
Sani Jordi, 33
LOLA Y ROSA 67416 72
Vallès 46
MANOLOGUILLEN 6753506
Pg. Torreblanca 2
MERCEDES 674 7349
Pous, 14
TERESA MELLADO 6753554
Rambla Ribatallada, 30
VIRGÍNIA PAJS 569 3362
Sani Jordi, 19
78 PINTORS
ALFONSO ALCARAZ 675 3119 PtQUE 674 32 47
RAMIRO 675 3372
Teruel, 9
79 PISCINES
AIGUA-VERD 5892529
8 0 PNEUMÀTICS
ALBERTLLUNELL 6740908
Indústna. 16
NEUMÀTICOS SANT CUGAT 675 2B53
Anselm Clavé. 16-18
81 PSICÒLEGS
ARVI-GAMNET 5891251
Rosselló. 30, 1 r. 2a.
C.P.V 589 4249
Can Matas, 2-4.1 r. 2a.
CEPS 674 36 73
Avinguda Catalunya. 21
Ma. LLUÏSA GUILLEN I SANZ . 675 19 97
PILAR MARCH VILA 5891307
Rosselló. 9-11.3r. la
82 QUEVIURES
FRANCESC SITGES PINA 674 0144 Martorell, 55
CAFÈS PERE BUSCARÀ- . 6 7 4 15 24
Francesc Moragas, 5
NÚRIA 674 19 32
Sant Domènec, 20
83 RÀDIO TAXIS
RADIO TAXI S.CUGAT 675 5151
84 RESTAURANTS
CALÀVIA 6740585 Sant Antoni, 13
CALIU DEL CELLER 674 02 96
Rambla del Celler, 93
CANCASOLETA 67510 33
Sant Bonaventura, 39
CANEDO 5806660
UeoXIll
CASABLANCA 6745307
Sabadell, 47
CATALAN 674 1'26
PI del Centre, 3
COMPOSTELA 674 1038
Camí de la Creu, 8
CRISTINA 674 56 50
Av Alcalde Ramon Escayola, 85
CUGAT CAFÈ 675 36 54
Edifici Torreblanca
DAJIANGJIN 58903 80
Sol, 25 - Rola Can Mora 10
DRAC 675 38 04
Cànovas del Caslil'o 46
ELMESON 674 1047
PI Octavià, 5
ELMOU 5891740
PI. Pep Ventura 3
ELTAST 5891502
Atlons Sala 9
EL TOC 674 94 84
Pi. Pep Ventura
FOCDELLENYA 6744762 Onent, 27
GIULIS 5890128
Avda Calalunya. 11
IL BOZZETTO 589 2697
Rambla Can Mora sn
fTAUANS-3 674 64 33
Sant Bonaventura 6
L 'ART 6744236
Rambla del Celler 2
LACANTONADA 5892332 PI, Monestir 1
LA FONDA 675 54 26
Enric Granados, 12
MASIA CAN BORRELL 69297 23
PANXACONTENTA 5890607
Pg. Olabarria 69
PEZAITAUA 5892687
Rbla. Can Mora sn
PIZZALOCA 5893781
Alfons Sala. 7
RANCHOELPASO 674 38 03
P. Estació 15
RESTAURANTS MARGOTIN ... 674 09 88 Vinyoles. 8
SETBALL 5890967
Ctra St. Cugal-Cerdanyola
SQUASH 6749862
Sant Jordi, 33-35
VALL D'OR 6741141
Rbla, Mn.Crto Verdaguer, 165
VIAPRE 5891680
Sant Bonaventura. 47
XAMFRÀ 6755157
Abat Armengol, 65-69
85 SABATERIES
BARTROU 6746293 Alfons Sala. 10
BEGO 674 5212
Girona, 11
CAVINS 67448 04
Major 9
CENTPEUS 674 0109
Major, 10 LATOSCANA 674 42 79
Mapr 19
TATER'S 675 5506
Sant aniom, 62
XERCAVINS. S.A. 5893193
Santa Mana. 18
86 SEGURETAT
AUXVYD.S.A. 5891799 Alfons Sala. 50
OF1DECOR 674 7645
ABons Sala. 29
NOU ESTUDI 674 52 38
Guineu. 85 Valldoreix
- 7 TALLERS MECÀNICS
AUTOSWING 6751454 Moneslir. 15
BERROCAL MOTOR SPORT' 589 47 87
Can Matas. 10
PERE CANALS 6746362
Sant Llorenç 27
TALLER XAMFRÀ 674 62 04
Sant Esteve. 4
ULLERES BOSCH 674 5678
Castellví. 25
TALLERES MENA' 674 5301
Pg. Torreblanca. 13
F.X.SERV. OFICIAL BOSCH 674 56 78
Cami de la Creu 24 CRISANA 674 1929
Baixada Alba 12
88 TELEFONIA
UNEA OIRECTA SANT CUGAT 589 03 74 Cntólor Colom 30
TRENC 5893000 PI, d'en Coll 2
89 TENDALS
TOLDOS MIRASOL 675 29 40
Sant Sebastià 51 Mirasol
TOLOOSTOUS 675 5103 Castellví 19
90 TRANSPORTS
HOMS 675 54 02
Martorell. 9
JOAN TORRAS 675 0514
Clra. de Cerdanyola 54
RAFAEL TEJADA 675 48 25 Rius i Taulet 16
Q 1 TRENS DE RENTAT COTXES
SANT DOMINGO 674 5813 Ctra sant Cugat-Rubi
SANTMAGI 6740302
Estape, 2
92 XARCUTERIES
COOOHÈS 58922 92 Santago Rusinol 50
FEUUGRIFUL 675 56 63
PI. Pere San 11
J.GRAU 6750354
Enoevellada 18
RAMONA AULADELL 674 01 61 Major, 17
26 LIS 4 CANTONS C U L T U R A Dir.Vll·.Níil·. 2.N l-'hlíRl-iR !W:
S'equiparà el Casal de Mira-sol per a poder-hi fer teatre
JORDI BORDI S
L a Re LMdona de Cull ura de T Ajuntament ^\c Sani
CiiL'al equipara oi Casal Cultural LIO Mira-sol amh material tècnic d"il·luminació. i amb un escenari \iablo aplo por a representacions teatrals.
I a sala poliv alont dol Casal do Mira-sol no disposa aotualmont do l'equipament necessari por a realit/ar-lii espectacles. l a configuració de la sala to una sonoritat doíioiont motiu pol qual s'ostan portant a terme pro-lootos por a reduir la ressonància os produeix. Jordi franquesa. regidor de Ciillura. s'ha referit a aquest lot. afirmant que els arquitectes con l'ia\ en suhsanar la sonoritat, construint un sostre a doblo nivell. Però. segons ijiie sembla, el tipus de paret llisa i el gran vitrall que permet il·luminar la sala. degraden el so.
hn aquests moments , s'hi estan fent representacions amb una solució d'emergència. S'ha cobert el vitrall amb una gran cortina que apaga el so i elimina la llum que hi ent rava . La company ia ""Tinavenko" a més. ha decidit actuar a peu pla per a poder disposar del màxim
lloc possible per a ubicar la seva escenogratia. LI públic s'instal·larà en unes grades que permetran gaudir de l'espectacle, però limiten en molt el nombre d'assistents.
L'Ajuntament vol posar uns equipaments a la sala polivalent "perquè os pugui fer teatre cada vegada que calgui". segons franquesa. Això vol dir, entre altres aspectes, que es construirà un escenari a la sala. i que els focus de l'Ajuntament es guardaran al Casal.
Lins ara. els focus os guardaven al Teatre do la l'nió. lot i que es poguessin utilitzar por a qualsevol acte on hi col.laborés l'Ajuntament. Franquesa ha reconegut que "és poss ible que si ens haguéssim anat entenent amb La Unió . haur íem gastat menys. Sant Cugat necessita una sala per a fer teatre". Recordem que el Casal de Mira-sol va acollir les actuacions del teatre a los escoles. Rl grup de teatre de Mira-sol va intentar representar l ' e spec tac le "La meva Ismènia" pels volts de Nadal. L'acte va quedar anul·lat per manca d'infrastructura del local.
Marcos, Cuadros, Laminas
C/ Vallès. 23 - Tel. 675 -W 43 08190 Sant Cugat del Vallès
AGENDA CULTURAL Dissabte 27 de febrer
LSPHCTACLLS INFANTILS DK BUTXACA A LA CASA DE CULTURA.
A les 18 h: CLSC SLRRAT: Contes brous i extraordinaris.
Org.: Ajuntament de Sant Cugat.
Diumenge 28 de febrer LXCURSIO MATINAL AL CASTELL
D'I-RAMPRl \YA Sortida: PI. Octavià, a les Sh. del matí
Org.:C.M.S.C.
PROJ1 CCIO D¥. DIAPOSITIVES: MÈXIC.
lla. part, a càrrec de Josep M. Gavin Ales 19h. alC.M.S.C
Org.: C.M.S.C.
Dimarts 2 de març CONFERENCIA: EL MODERNISME A BARCELONA, a càrrec d'Antoni Borràs
A les 19.45b. al centre Borja Org.: Centre Borja
SALA RES: MUSICA - JOVE ORQUESTRA DE L"ASSOCIACIÓ ORQUESTRA
SANT CUGAT A les 23 h. (7 Sant Domènec. 19. Tel. 674
05 39 Org.: SALA RES
Dimecres 3 de març APLEC DE SANT MEDIR:
9 li. Xocolatada a la plaça del Monestir 9.30 h Cercavila dels Banderers fins a la
plaça Barcelona 10 h Rebuda a l'Ajuntament per l'Alcalde
12 h ofici a l'Ermita de ant Medir 12.30 h Sardanes amb la Cobla Genisenca
13 h Missa rosada per les Colles de Barcelona (a la sortida, lliurament de
records de les colles).
13.30 li Sardanes amh la ('ol·la genisenca i Dinar a Sant Medir
15 h Sardanes amb la Cobla Genisenca 17 h Ball d'acordió a Can Borrell
Hi col·labora: Pastisseria Sàbat. Roura. Alegret, Mora i Lvonesa
Org.: Comissió Sant Medir i Ajuntament
Divendres 5 de març CONFERENCIA: LA GESTIÓ DE LA
COMPETITIVH Al 'CREATIVA I PROSPECTIVA DINS LA CEL", a càrrec do
Lluís Claudi Bosch, cngmver i l.G.S.t i professor consultor d'investigació Heurística i
Prospectiva. Ales 19.30 a la Casa do Cultura Org.: AMICS DE LA UNESCO
Hi col.labora: Ajuntament de Sant Cugat
CONFERENCIA: "LA GESTIÓ DE LA COMPETITIVITAT CREATIVA I PROS
PECTIVA DINS LA CEL" A càrrec de Lluís Claudi Bosch, enginyer
(l.Q.S.) i professor i consultor d'Investigació Heurística i Prospectiva.
A les Í9.30 h a la Casa de Cultura Org.: AMICS DE LA UNESCO
Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat
Dilluns 8 de març TEATRE: "AVUI CANTO PER A Ml" Monòleg basat en la filosofia de Walt
Withman A la Casa de Cultura a los 21 hores
Org.: Escola d'Adults de Sant Cugat
Dimarts 9 de març CONFERENCIA: "C1RCULACION
MONETÀRIA DURANTE EL PERIODO 1936-1939". a càrrec de Ramon Martí Cot
A les 19.45 h. al Centro Borja Org.: Centre Borja
L'Ajuntament participa de forma oficial a l'Any Miró
REDACCIÓ
E nguany en motiu de la celebració internacional de l'Any Miró, i aprofitant la vinculació de Tartista amb Sant Cugat a tra
vés del Taller del Tapís, diferents entitats santeu-gatenques es reuniren per fer conèixer, mitjançant llurs tasques professionals, l'estètica i l'obra d'en Miró. A fi que funcionés en conjunt crearen una comissió que ha estat recentment aprovada oficialment seguint les directrius que en marcà el Sr. Joan Guitart, conseller de Cultura de la Generalitat. Segons manifestà a Els 4 Cantons el Sr. Jordi Franquesa, regidor de Cultura de
l'Ajuntament de Sant Cugat, això era necessari perquè " el projecte no s'escapés de les mans i que la Comissió, amb tota la bona voluntat per crear els actes, no es trobés escanyada amb els possibles problemes emergents en els quals l'Ajuntament no havia entrat a formar part". Per resoldre la qüestió, T alcalde de Sant Cugat, el Sr.
Joan Aymerich, cità als diferents grups consistorials. els quals detenninaren constituir la comissió de manera oficial i veure quins recursos podien ésser destinats perquè el projecte sortís dins el programa oficial. d'acord amb el Comissariat de L'Anv Miró.
TOT-ART é£
amaenu
Materials i articles Belles-Arts
Dibuix Tècnic Aerografia
Paper Nacional i d'Importació
c/ de la Creu, 1 Tel. 674 98 27 08190 Sant Cugat del Vallès
GRANJA PARK "Los Billares"
C7 Vallès, 80 Tel. f>74Mi()4
Sant CUÜÍU del Vallès
DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 C U L T U R A ELS 4 CANTONS 27
Còctels, Bombons i Plats
Mironians ROGER RUEDA, creador dels còctels que presentà " Cugat Cafè".
Per a la concepció de les begudes es documentà en la pintura
d'en Miró, concretament en els tons bàsics que utilitzà el pintor en els seus quadres. La primera beguda, elaborada amb cava, licor d'herbes mallorquines,cointreau i brandy i adornada amb cireres de color vermell i verd, pretén ser un còctel de benvinguda, i per tant més adient per l'aperitiu. La segona, pensada per als amants de la nit, està preparada amb curaçao blau, ginebra de Maó i tònica; l'últim suggeriment és de procedència francesa i combina crema de Casis i vi blanc. Sobre el seu treball, Roger Rueda manifestà que " aquesta feina m'ha motivat per conèixer l'artista català, agafant-la amb molta estima i més si afegim que és Sant Cugat un dels llocs on es celebra aquest centenari"
JAUME SÀBAT, pastisser que elaborà els bombons " mironians".
U na altra oferta gastronòmica fou la de Tartesà Jaume Sàbat,
qui per aquesta ocasió estudià els dibuixos de l'artista català, en particular, la il·lustració d'una dona mironiana. Aquesta imatge destaca al damunt del bombó elaborat amb xocolata negra i de llet, almívar, mantega, pinyons i nous. Per a la confecció del dibuix va seguir tècniques alemanyes que li permeteren estampar amb perfecció el dibuix fet a partir de tinta vegetal comestible. En Jaume Sàbat confesà que " la feina d'elaboració fou complicada ja que els colors del pintor Joan Miró són massa agressius per poder plasmar-los en l'alimentació". Com asantcugatenc afegí que " aquesta tasca m'ha permès seguir la tradició que anys enrera ja va realitzar el meu pare al mostrar en el camp de la pastisseria l'art de l'artista Joan Miró".
CARMEN ROJO, del restaurant" El Mesón".
A questa labor li serví com indicà ella mateixa " para que
todos los establecimientos se adhieran a este nuevo pro-yecto que es para el bien del pueblo de Sant Cugat". Dins el seu menú gastronòmic destacaven els intensos colors mironians a excepció del blau que fou impossible de conseguir. Tot i així la presentació fou venerada pels assistents. Carmen Rojo espera que " las sugerencias gas-tronómicas de " El Mesón" contribuyan a ensalzar y a dar una mayor difusión a toda esta oferta de actividades rela-cionadas con el Ano Miró que se estan llevando a cabo en Sant Cugat". Malgrat l'esforç de la feina i els nervis del moment destacà que " el resultado en conjunto, creo, ha sido francamente satisfactorio". En conclusió, aclarim que totes aquestes novetats gastronòmiques es trobaren per al públic a tots els establiments mencionats. Es un bon moment per procurar-se amb aquests dissenys artesa-nals únics, selectes i d'estil mironià a Sant Cugat.
La Comissió Ciutadana inaugura l'Any Miró a Sant Cugat. EMMA ANSOLA
E l dijous passat dia 18 de febrer a les 8 de la tarda, tingué
lloc per primera vegada a Sant Cugat Tacte d'inauguració que obre l'any dedicat a la vida i obra del pintor Joan Miró. A la sessió hi participaren els portaveus de les diferents institucions que formen part de la Comissió oficial i responsables dels projectes que es portaren a terme durant tot l'any a Sant Cugat.
Malgrat l 'absència de l'alcalde, Sr. Joan Aymerich. qui demanà disculpes perquè li era impossible presentar-se a l'acte per compromisos previs, eren presents a la cerimònia el Sr. Jordi Franquesa, representant de les autoritats, la Sra. Bernat, portaveu de la Comissió ciutadana de l'any Miró, així com la resta dels seus components i les persones que contribuïren amb la seva artesania a mostrar els diferents treballs que havien preparat, tots ells inspirats en la pintura de l'artista català. Aquests foren Roger Rueda, responsable dels còctels al "Cugat Cafè", Carmen Rojo. propietària de "El Meson". qui amb l'ajut dels cuiners
Srs. Antonio Martinez i Isidro Moratona prepararen uns plats d'aspecte extraordinari i de tast exquisit i el Sr. Jaume Sàbat qui confeccionà els bombons " mironians ". L'acte començà en el "Cugat Cafè", on després d'un petit discurs per part del Comissionat serviren un original aperitiu en que els còctels posaren en aquella nit la nota colorida, el verd i el vermell d'en Miró. Tot seguit, els assistents es dele-taren en els plats cuinats del restaurant esmentat, que semblaven extrets de perfectes pintures mironianes.
sense que la presencia hagués de menysprear el tast. Finalment i com a cloenda de l'acte, encara que com molt bé va manifestà el Sr. Jordi Franquesa, " això no és una cloenda sinó el començament d'un any dedicat a les arts plàstiques d'en Miró", el Sr. Jaume Sàbat oferí a tots als assistents els delicats bombons que feren l'encís final de la festa. El treball d'aquests artesans
va captivar els assistents, ara amb el seu esforç esperen ser ben rebuts pel públic en general.
o N v ce ü
Mirs si tf&sdeAiftàt <i't*
fíws / "fc+ per celebrar els èçtes de i ''Any h\ro fe* f*ti$ aoe& comissions,
Sant Cugat té dues comissions per a organitzar els actes corresponents a les celebracions de l'Any Miró: la municipal i la ciutadana. Això demostra amb quina força participarà la nostra ciutat en aquestes celebracions que un cop més deixen ben clar que la nostra és terra d'artistes. Caldrà fer les fotos amb ulls de peix perquè hi surtin tots.
28 E L S 4 C A N T O N S A R T D I U M E N G E , 2 8 F E B R E R 1 9 9 3
9l30
AK1SKNAI GALKRIA
(Val ldoreix . 5X. tel. 5S9
00 97 i. " A N T O N I
M A R C H " , p in tures .
L'ins al S de mare .
" O R T C N O " . p in tures .
Del l) al 22 de marc .
( A N A L S G A L K R I A
D ' A R T ( De la Creu . 16.
Tel. ( Ï 7 S 49 02 . "TITÀ"'.
p in tures . Tol el mes de
mare.
FKBO(;ALKRIA D'ART Rambla Rihatallada. 26.
Tel. 674 19 55. "JOAQUIM HIDAL
GO". olis. Del 6 de març al 14 d'abril.
PLUS ART Rambla Ribaiallada. 26.
Tel. 5S9 49 03. "MONTHSOL. STAN-TON. obra gràfica. Tot
el mes de març.
SALA BARMLS RiusiTaulet. 120.
Tel. 674 49 50. MHRCANTIC. exposi
ció permanent. Dissabtes i diumenges de 10 a 20 h.
SALA RUSINOL (Santiago Rusiíïol. 52.
tel.675 47 51). DANÈS JORDI", aqua
rel·les. Fins al 10 de març. Propera exposició de Rafael Romeu. olis.
CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n.
Tel. 589 13 82. Propera exposició de Paco
Minuesa. a partir de la segona quin/ena de
marc.
Canals Galeria dfArt obra TAny Miró amb les pintures de Domènech Fita
al ( i isper l -Saúch i \ iader
que sou lanl importunis com la m u l e i x u p i n t u r a , tol i q u e en alguns casos se 'n prescindeixi. I. 'arlista palesa una vegada mes aquí. aquell nctiliit de recerca ei'. l ' ú s de d i f e r e n t s t è c n i q u e s -ploma i tinta, xinesa, estilogràfica. pin/eil i tinta \mcs, t . grafit.
l l engua tge propi que e m p r e s o - escindir Li personalitat racional r e l o l a d o i . e i o - i m a t e r i a l s nana les se\c-s necessi ta ts can- de la pat i nait iral i b i o l ò g i c a . alguns animals son pintats sobre
C anals Clalciia d 'Art pre- v i a n t s d ' a u l o c x p r e s s i o . Son pròpia de la nostra ci\ i l i l /acio . papei \ d altres sobre tela. mil-senta dur .ni! el mes de aquests canvis de rumb el- que m a r ç . la p in tura recent a torguen sentit a la seva obra .
de l 'artista gironí | ) .>nvrcc H(a. Irnil d ' una aceeplac io plena de l 'obra del qual .'- defineix per la llibertat.
una constant leceica i investiga- l.a s eva p i n t u r a o v i v e n c i a l . cio dels temes. nvaeiiuU i tecni- aienta i permeable a la vida i a ipies. la d inàmica social , que defuig
Allista nuilliilisi.iplir.il e ^ a l i u - esquemes previs o idees precon-la. pintura, dibuix. •. •imll. cera- c c h u d e s pei de ixa r - se anar aL mica. cs lampacio eial •. a i carlc b r a ç o s de l'i m p r e . i s i. d ' u n a üis ine- . la seva pí.i-,1;..1 consti- forma iiuuïliv a. lueix un pelegr ina! ; u u . a b a I a l /ar . doncs. I;i na'a .111 paper ble. que 110 a s p r a . 1: bai a cap mol; important , en ic-, nfiniïes por t . V i a t g e : l ' r ,u••abie . Lila p o s s i b i l i t a t s q u e p ro i r . e l . lis c o n r e a la :us ii • .! .u c i o 1 la tracla de Icnir una r .nr .da rica inquielud en ia \ es^ iH positiu-,. cap a la rea l i ta t 1 lei valer el com el c a m í que fuig de con dubte i la troballa. v e n c i o n a l i s m c s 1 m o . l c s . per Domènec lata entén. peio. l'ari a d q u i r i r n o u s d c s t obi r i i c n i s connectat a la vatia real i. com a paral · le ls als canv i s que palini testimoni d'unti persona arrelada c o m a é s s e r s c o n t i n g e n t s i a un país i dins un context bisto-
híbrids que som. ric determinat, la seva llarga ira- quan. per altra part, la naturalesa .l·in-s " l l»l I di lcrcnciais que també A partir del ló.s" es delincix el j ee tó r i a plena d 'es t i l s | ux tapo- ha estat ties tle sempre una de e o n d i e i o n e n el r e - u . i a i . que serà el seu lema artístic. la sats no és simi l 'expressió d 'una les principals fonts d ' insp i rac ió Aquestes pintures no segueixen t eor ia tle la i n s e g u r e t a t , tle la obra que respira llibertat i t'ideli- tic l 'art. mai un mateix procés, simi que
incertesa: " l .a inseguretat es un tal a un mate ix , " . . .que voldria l.a sèrie "Anima lo t s " aplega un ;1 v e g a d e s els a spec tes tècnics valor molt valuós p e r a la creati- donar crèdit al propi desconegut bestiari híbrid, realista i fantas- dominen la linalilal. menire que vi ta l . 1 aques t a és la pr inc ipa l que sóc", diu explícitament. tic. il·lustratiu d 'una llarga i rica d ' a l t r e s és la i m a g i n a c i ó qui
r i q u e s a q u e t i n c 1 e s t i m o . L;t pintura que presentem sota el t radic ió l i terària. C o m e n ç a per regeix el lema. Ce r t amen t que tend im a crear- títol " A n i m a l o t s " (agost-seteni- dibuixar animals coneguts , iden- f-ls imprevis tos , les d i l icul ta is . nos hàbits i modes . 1 cal v igilar bre del 1W2) respon a l ' interès til 'icables. per depassur la reali- ( ' n s ' u " c l s errors.. . tenen el seu que no p e r t o r b i n a l io que pot que el regne animal desperta en tat i deixar pas a la imaginació valor per u Hla . que la tle I art néixer de nosal t res" . I i ta es un l ' a r t i s t a , que beu d ' u n in te rès en represen tac ions " m é s inver- u n a passió) c o m p a r a b l e a la dels pocs artistes que lluita per a general per tol el cosmos, alhora semblants i imaginat ives". l ' e s t i m a r , en tant que "es ler
manteni r -se a la der iva, evitant que constitueix una visió crítica Aquestes pintures tenen l 'or igen ll iurament del que tens. del que c r i s l a l . l i t / a r - s c en un es t i l o tle la v o l u n t a t de s e p a r a r o en els apunts de b loc . c roqu i s , e , s ' •
G A L E R I E S DANÈS JORDI ANTONI MARCH
S ala Rusinol presenta tina exposició d'aqa-icl . lcs de DANHS
JORDI, que es podrà visitar l'ins al dia 10 de març-. L'autor va néixer a la ciutat d'Olot l'any l')35. 1 amb 18 anys va ingressar a ITscola de Belles Arts tic la seva ciutat. D'ell s'ha escrit que "les primeres influències tic la seva pintura les \a rebre el jove Danès tot veient pintar els seus mestres al lloc tòpic 1 típic de la Font Motxina. punt de trobada dels paisatgistes d'Olot, des dels temps mítics d'en Vavreda i "l'avi
Berga". I a se\u lotmactó a l 'Esco la de Belles Arts d'Olot va comptar amb Martí Cadevall. que n'era el director. a més de pintor i professor. així com també amh el mestre Gussinyé. A partir de l 'any \91() la seva pintura, que és signada amb el pseudònim Danès Jordi , com a resulta! del canvi i unió de l'ordre del seu nom i cognom patern. Descobreix la tècnica tle 1'aquarel.la que el permetrà avançar cap a un llenguatge d'expressió desitjat.
A rtsenal Galeria presenta una exposició de pintura d'Antoni
March, que es podrà visitar fins al dia 8 de març. Hom ha dit del pintor que és dels que se situen davant la realitat; en triar una parcel·les, sap cercar l'angle apropiat, i la trasllada al llenç, la pinta. Simplement. J. Llop S. creu que ho fa amb puresa de sentiment. amb una visió nítida i clara, posant al seu servei una paleta d'ampli registre...
I el resultat podria ésser una visió impressionista del paisatge. com el de Montserrat. entre d'altres. EI proper dia 9 de març. la mateixa Galeria inaugurarà una mostra de pintures d'Ortuno. que es podrà veure fins al dia 22 de març. Hs tracta d'un pintor que ha passat molt de temps a Itàlia, on ha desenvolupat una intensa carrera amb èxits i reconeixements.
DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 E S P E C T A C L E S ELS 4 CANTONS 29
"Finavenko" ajorna l'estrena de "La Missió JORDI BORDES
E l grup de teatre que havia d'estrenar el darrer cap de set
mana de febrer, no actuarà per problemes tècnics. "Finavenko" ajorna el muntatge de "'La Missió" esperant solucionar les deficiències d'infrastructura. El casal de Mira-sol, lloc on es pretenia realitzar l'espectacle, encara no disposa de tota la potència de llum necessària. Per aquesta raó el Casal s'alimenta amb un generador, provisionalment. La "Finavenko" volia assajar intensament els darrers quatre dies, motiu pel qual va demanar un horari més flexible a la Regidoria de Cultura. L'Ajuntament els va donar permís d'estar-se al Casal fins altes hores de la nit, sense adonar-se que s'hauria d'aturar el generador a les deu de la nit, perquè el soroll molestava els veïns.
Ricard Torres, el director de la Companyia, ha declarat que aquests problemes impossibiliten els assajos, i per tant, una escenificació correcta. Es per això que h
an decidit endarrerir l'estrena. El canvi de dates representa una molèstia per al mateix "Finavenko". que ja havia convidat diferents persones del món de l'espectacle per a promocionar "La Missió". En el moment de tancar l'edició del nostre periòdic, es desconeixia la data en què estrenarien "La Missió": "Tot queda subordinat a solucionar els problemes de llum", segons que afirmava Carles Guerra, membre del grup teatral. La "Finavenko" agraeix la feina de l'Ajuntament que ha provat per tots els mitjans d'oferir un escenari el més correcte possible per a l'estrena. La Regidoria de Cultura va intentar arribar a un acord amb el Teatre de La Unió, perquè Finavenko pogués actuar-hi. En veure que no s'arribava a cap acord, els va oferir el casal de Mira-sol amb tot el desplegament tècnic que els podien oferir. Fins i tot, es va allargar l'horari d'autobusos per tal de facilitar l'assistència del públic.
"Quin Pal" guanya el primer premi a Solsona
J.B.
E l grup de teatre santeugatenc "Quin Pal" de la Unió
Santcugatenca, va guanyar el dilluns passat dia 22 de febrer, el primer premi en el I Festival d'Humoristes Novells de Solsona. La ciutat de Solsona celebrava la primera edició del Festival dins els actes del Carnestoltes local. Mercès a aquest guardó. "Quin Pal" ha iniciat tràmits amb dues agències d'espectacles, que portaran el muntatge "Quin pal, quin pal!" arreu de Catalunya. A més de "Quin Pal", el grup barceloní, també de mim "Kamarra", disposarà de les dues agències per a promocionar el seu espectacle. El jurat va considerar que aquests dos grups tenien una diferència notable de qualitat, per la qual cosa va concedir un segon premi que no estava, inicialment, estipulat. El jurat era compost per reconeguts personatges del món de l'humor, del qual es destaca el popular "clown" Tortell Poltrona. El jurat concedí el primer premi al grup santeugatenc, per un marge de més de 50 punts per damunt dels barcelonins, amb un total de 371. "Quin Pal, quin pal" és un espectacle basat en el joc mímic de tres actors desenvolupant accions amb dos pals. El muntatge es va
Foto: Arxi GAG de la "Nena amb el Soldat"
estrenar el mes de març passat a Sant Cugat, dins el concurs de teatre de joves, organitzat per la Generalitat. La idea de l'espectacle va néixer, però, al Festival de Teatre al Carrer de l'any 1991. El grup teatral suma el seu segon trofeu en concursos. L'any passat, el jurat del Concurs de teatre Amateur de Calaf els va concedir el premi especial a la creativitat. "Quin Pal" de la Unió Santcugatenca està iniciant un segon espectacle que s'haurà d'estrenar a finals de maig. L'espectacle deixa els pals per passar a inspirar-se en la celebració de l'Any Miró. La trama de l'espectacle, així com el títol, encara són un secret.
PELUQUERIA J. G A R C I A
CABALLEROS
C/Martorell, 16 08190 Sant Cugat del Vallès
W-LA BOMBETA, S.L ELECTRICIDAD GARRELL
Av. Catalunya, 3 - Tel. 674 00 24 06190 Sant Cugat del Vallès
CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS
TALLEDA-RICOMÀ PIANOS ORGUES ELECTRÒNICS
INSTRUMENTS MÚSICA
C/ Balmes, 11 ^ f 674 58 62 08190 Sant Cugat del Vallès
Noves col·leccions de primavera
Camises, Bruses i Complements c/ Valldoreix, 29
Tel. 589 11 98 Sant Cugat del Vallès
SE VENDE PISO EN LA ZONA MAS PRESTIGIO
SA DE CERDANYOLA 108m2, 4 hab, barïo, aseo,
comedor 21 m2, terraza 10m2, TODO EXTERIOR. PER-FECTO ESTADO. Muy Soleado.
Telf. 692 42 16
ELSBCANTONS Periòdic Independent d'Opinió Informació i Serveis de Sant Cugat del Vallès.
Editor Diari de Sant Cugat, S.L.
Director Josep M. Cabrerizo
Redacció Xavier Borràs, Emma Ansola, Rosa Cercós , Montse Sant,
Marc de Semir, Jordi Bordes, Arantxa Morlius, Anna Cabassa, Gonçal Paredes "Talo", Anna Borau.
Maquetació Romà Ventura
Departament Comercial
Carlos Borda Rosa Carrasco
Fotografia
Rossend Fuentes M. Vallès Imprimeix
Rotimpress (Girona)
Els 4 Cantoas no comparteix necessàriament les opinions que es publiquen a les seves pàgines.
el Rambla del Celler, 91 - 08190 Sant Cugat del Vallès Telf. 674 0166-58915 90 Fax.674 3871
Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS
30 KLS 4 CANTONS E S P E C T A C L E S DIL'MKNX'iK. 28 FF.BKKR 19 9:
Joan Llamas, de la cuina dels monjos al Teatre Lliure
CINEMA ,k VA teatre és un cont inu r e s s o r g i r on l 'encant radica en el naixement i la mort de l 'obra teatral, com si d ' u n mi r ac l e es ractes
1 \1\IA AXSOl.A
L at cec i D li LLI r i ha sent mi \ ailct dius cl grup de l.i parròquia
cscciul icanl " Lis Pastorets". ,i les I uncions s'csccnifica-\ en ,i hi cuina ilcN monjos en la Saht Parroquial .Uiiu amb all ic' s a lccdoi ia ls al teatre emn Eugeni C I I K I C Joan ( 11 inc ne / i I in es! \ ale eonie':cai en e; I er nn ic.i i e de icceí.. a amb ie\!os mcdils sola el nom d' Agrupació Maiaea! I. "" I ei'i'oi i misèries del III Reich". '• I es balades del clam i la fam". ai\i com obres de caire polític toren les se\es pi inicies mierprcla-i. ions, Malgrat ics dcsa\ men-a s de I g rup. Joan I lamas continua dins el mon teatral amb el càrrec de di lector. època C|iic en te en gran estima per 1' obra " ha porta tancaria". Mes uird hi entra Dolors Yilarasan amb nous muntatges poètics d'autors catalans i obres teatrals com " El dret del re\ es" i " La desaparició de Wendv" on actua per primera vegada l'actriu hnima Yilarasan a Sant Cugat. Durant aquest an\ s ' e sva í I' Agrupac ió Maragall però an_\s més tard neixena un nou grup de teatre amb el nom de lila Zero. molt conegut actualment no sols a Sant Cugat sinó també a altres indrets comarcals. D'entre les sc\es obres cal destacar Terra Baixa' . H de segle i l'obra "Salomó" amb la qual Joan Llamas tingué gran ressò que el dugué a actuar a la sala de teatre del Lliure amb la representació de l 'obra "Timó d" .Athenes de Shakespeare . Actualment i com a president del grup Lila Zero representareu l lavel a escena al Teatre Alegria de 'Terrassa. dins la setmana del 7 al 16
Joan Llamas de maig. Kls 4 Cantons s'adreçà a en Joan Llamas, i aquest, ens donà la seva opinió reterent al teatre de Sant Cugat. Pregunta: Com consnvra les
n<>\ es estrulurcs teatrals a Sant Cugat.'
Resposta: L.ren necessaris nous espais teatrals, perquè fins ara tant sols lu lia\ ia el teatre tic La l'nio i amb els nous grups que comencen a sorgir calia cons t ru i r -ne d'altres. LI Centre Cultural es un espai per tec te . de gratis dimensions, però potser no seia funcional per a la representació d'obres inti-mistes. i però caldrà abans de formar una opinió. P: Cniina és la resposta del públic santcLigatenc.' R: Actualment la feina ós nostra per omplir el teatre. perquè hi ha manca de política i programació teatral, i malgrat haver -n 'h i hagut d'excel.lents és lamentable la poca influència de públic. P: Quines són les perspectives de futur'.'
R: Ara estic plenament dedicat a la coordinació del nou Centre Cul tu ra l , perquè volem escenif icar obres d'autors santeugatencs com G u i 11 e ni A v e s a. R a ni o n Barnils. Ignasi Roda i Joan Tortosa, en les quals intervenen figures consagrades de l'espectacle teatral. Un cop acabada aquesta creació em plantajaré la meva dedicació professional al teatre, si bé .de totes maneres sempre estaré relacionat amb aquest mitjà del qual guardo molts bons records.
Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS
Un empatxament de te amb llimona i pastes
Títol: "Regrcso a Howard's End". Títol o r ig ina l : " H o w a r d ' s E n d " . Direcció: J a m e s Ivory . G u i ó : R u t h P r a w e r Jhalmila , basat en una novel·la d 'L. M. Forster . Director de fotografia: Tony Pierce-Roberts . Producció: Merehant-
pas" . una altra obra de Torster. amb Lacti iu-lclnx d 'hoiA. Helena Bonhani-Carten.
Així doncs no és pas esirain que. desprès de dos fracassos relatius com Lsclavos de \ u e \ a York i Lspcrando a
Ivory i Film Four. In tè rpre t s : Helena Mi. Bridge. hor \ hagi decidit fer el que B o n h a m - C a r t e r , Km ma T h o m p s o n , Hitcheock anomcna \ a ren l'or c o \ e r Yanessa Redgrave, \ n t h o n \ Hopkins. (córrer cap al refugi). L.s a dir. fer una N a c i o n a l i t a t : ( i r a n B r e t a i n a . 1992. pel·lícula d'una mena que ja t'ha funcionat Durada: 144 minuts.
JwilflíVtòiihfrJM $•
XAV1LR BORRÀS
J ames Ivory és un director amant de les exquisitats. Els homes que habiten els seus films sempre són cavallers.
les dones sempre són dames. Les seves relacions sempre són d'una finesa i un bon to impecables. Segueixen uns codis d'urbanitat sublims. Deambulen per escenaris plens de gespes ben tallades, gerros de Sèvres i armaris isabel.lins plens de fina cotilleria. Prenen el te puntualment a les cinc. amb tasses de porcellana, llimona i un núvol de llet.
Amb aquestes preferències, era inevitable que Ivory s'interessés per un univers literari tan refinat i afectat com el d'E. M. Forster. Als retrats de T alta societat victoriana que feia Forster els manca la intel·ligent mala llet del decadent Oscar Wilde. però com tanmateix el cinema d ' h o r y també pateix aquesta mancança, semblen fets Tun per a Taltre.
Aquesta afinitat entre director i escr ip tor (i guionis ta : Ruth Pravvel Jhabvala. la guionista habitual d'Ivory. també és una entusiasta de Forster) ha donat una bona colla de fruits, sempre amb moderats però molt estimables èxits de taquilla: Una habitación con vistas. Pasaje a la Índia, Maurice... gairebé s'ha convertit en un gènere cinematogràfic específic. les versions de Forster a l 'estil Ivory (Gènere que fins i tot ha transcendit el director: Charles Sturridge ha filmat una versió de "On els àngels no s'aventuren
en altres ocasions, per espantar el mal averany d'algun fracàs. En el cas d ' F o n . run for cover vol dir tornar a adaptar Forster. i si pot ser amb Helena Bonham-Carter (qui li va funcionar tan bé a Una habitación con vistas) en el cast.
1 sembla que aquest run for cover li ha sortit força bé: nou nominacions a l'Oscar ( Oscars "Majors": millor pel·lícula, millor director, millor actriu principal...) i un èxit de taquil la força decent . La pel·lícula, per ella mateixa, no és que sigui massa diferent d'Una habitación con vistas: Una història de refinadíssims amors Victorians, una ambientació exquisidament acurada i uns actors que broden els seus papers (excel·lents Vanessa Redgrave i Anthony Hopkins, aquest darrer en un paper força diferent als doctors Hannibal Lecter i Van Helsing a què ens tenia acostumats darrerament) . Malauradament . Ivory no s'arrisca a aportar res de nou (si la formula ja ha funcionat, per què canviar-la?. deu pensar) i hom no pot treure's de sobre la impressió de veure quelcom ja molt vist, ja molt suat. Malgrat això, el film segur que no defraudarà els amants dels refinaments ivorians, del te de les cinc amb llimona i pastes, dels partits de cricket sobre la gespa ben tallada i dels armaris isabel.lins plens de fina cotilleria. Un col·lectiu molt respectable, però amb el qual confesso no sentir-me gens identificat.
DIUMENGE, 2 8 FEBRER 1 9 9 3 R A D I O i T E L E V I S I Ó ELS 4 CANTONS 31
"Les escoles a la radio" Marta Arnal, conductora del programa "Les escoles a la ràdio""
D es de fa cinc setmanes, cada dissabte de 10 a 11 del matí, la Marta fa un
programa on els nens d'entre 9 i 10 anys són els veritables protagonistes de la ràdio. Aquest projecte fou proposat per la Generalitat de Catalunya dins la campanya de Normalit-zació Lingüística a totes les escoles públiques per tal que el nen desenvolupi millor i d'una manera menys acadèmica tot allò referent a l'expressió oral. tan mancada avui per altres mitjans comunicatius, com la " capsa tonta". el "videoleri" i ara la "consolalela". Cal esmentar però. segons recents estudis. que aquest últim pot fomentar la intel·ligència i agilit/.ar la lògica del nen. sempre i quan se'n faci un bon ús. El programa s'estructura en dues parts, la primera; QUIN CONTE ENS CONTES '?. on els nens escolten una rondalla popular preparada abans a la classe i contesten les preguntes que els fa la Marta. Tots els nens poden participar-hi per telefonant a Ràdio Sant Cugat. En la segona part, de mitja hora de duració, els infants actuen com a professionals del medi amb la seva pròpia ràdio, la RADIOPIPA, dins el programa RADIOPIPA REPIPA RADIO-RA. i informen als ciutadans de les notícies més fresques succeïdes a l'escola. Tot aquest tràfec acaba amb les noves cançons musicals. Fins ara ja han assistit quatre escoles públiques, l 'escola Collserola, La Floresta, el Joan
Programació TV Sant Cugat
21.00hL'Informatiu _21.30h. Resum progra-, mes 92. 22.30h. La Pel·lícula. 24.00h. Fi d'emissió. Altres dies de la setmana, Records de Sant Cugat, Cugart, "Qui es qui", Parlem amb
Durant al mes de Febrer TV Sant Cugat
prepara la nova programació 93.
c/Anselm Clavé, 201 er.5a.
Tel. 58914 86 Fax 675 51 01
Programació Ràdio Sant Cugat
Dies feiners: .7.30h.EI Gall del Monestir. 9.00h. La Tertúlia del Gall. 9.30h.Sant Cugat dia a dia.10.00h. Dies de Radio. 12.00h. La radiografia. 12.30h. A micròfon obert. 13.00h. Sant Cugat Avui. L'Informatiu. 13.30h. Ni sí, ni no, ni vale, ni bueno.14.00h. Good times. 19.00h. Al lloro. 20.00h. L'Esportiu. 21.00h. Música al teu costat.
Foto: Centre de Recursos Humans
Maragall, el Pins del Vallès i el Pla Farreras. Aquest dissabte, dia 27, hi participa per segon cop l'escola Collserola. A causa de la bona rebuda per part dels nens, que no es cansen de telefonar, Ràdio Sant Cugat està pensant crear un nou programa destinat un cop més als infants. El nostre diari s'adreçà a la ràdio en el moment del programa parlant amb la Marta i els estudiants de l 'escola Pla Farreras, Montsina, Jordi. Cristina i Noèlia. Pregunta: Marta, com a con
ductora del programa et resulta difícil treballà amb nens? Resposta: Al treballar amb
nens sempre tenim present la
improvització, ja que tot allò que hem estat organitzant dies abans pot sortir completament diferent segons la tasca i el comportament del nen. P: Què destacaries més del comportament dels nens que han passat pel programa? R: En general són nanos molt espavilats i gens tímids. Durant els primers moments estan una mica nerviosos però només és qüestió de segons. P: Com estudiants de l'escola Pla Farreras, teniu alguna notícia per al nostre diari? Sí, ens agradaria dir que tenim un nou estudiant paquistaní i que ara ja comencem a entendre'ns en català.
CARTELLERA CINEMES SANT CUGAT
SALA l:"Regreso a Howard's End" (Majors 13 anys)
Horaris: 17. 19.45,20.30
SALA 2: "Supernova" (Majors 13 anys)
Horaris: 16.25. 18.30. 20.30. 22.45.
SALA 3: "Carino he agrandado al nino"
Horaris: 16.45. 18.45,20.45.22.45
SALA 4: "Esposa por sorpresa"
Horaris: 16.40. 18.25.20.25.22.45
Telf. 405 22 22
JO _JO JO
% % %
Club Sant Cugat *S M a n t e n i m e n t
*S T a e k - W o n d o •^ F i t n e s s C a r d i o v a s c u l a r S M u s c u l a c i ó • G i m n à s t i c a P a s s i v a «/̂ S q u a s h *S U . V . A . *S S a u n a i S p a s *S P i s c i n a C o b e r t a •/^ M a s s a t g e s *S H i d r o m a s s a t g e
c/ Sant Jordi, 33-35. Telf .674 98 62 08190 Sant Cugat del Vallès
. -: . - J - . . .
A més d'avantatges:
Regals. La Caixa de Terrassa, amb els comerços de Sant Cugat, presenta la targeta que ho té tot, exclusiva per a la gent de Sant Cugat. Una targeta gratuïta per comprar de tot, a tots els comerços, tots els dies i sense necessitat de portar diners; i per poder pagar les compres, sense cap recàrrec, a final de mes. A la vegada, us permet treure o ingressar diners a tots els caixers del servei Tota-Hora de la Caixa de Terrassa, així com ut i l i tzar els més de 65.000 ca ixers d 'a r reu d 'Espanya i d'Europa.
A més. incorpora gratuïtament una sèrie d'assegurances per a vós i les vostres compres. T a m b é p a r t i c i p a r e u en un munt de s o r t e i g s , rega ls i promocions especials. Ara, i f ins al 28 de febrer de 1993 podeu guanyar XECS NADAL SEGURS de 500 Pta. per cada 8 operacions de compra, d'un mínim de 2.000 pta. cada una, o per cada 25.000 pta. de compra. Veniu a qualsevol oficina* de la Caixa de Terrassa, sigueu o
no sigueu cl ient, i us informarem personalment de to ts i cadascun dels avantatges de la Targeta Sant Cugat Comerç. La targeta que ho té tot.
"Sant Cuga t : Rius i Tau le t , 23 - Cra . Ce rdanyo la , 13 -Valldoreix, 72-74 ( Oficina de propera obertura).
Valldoreix: Jacint Verdaguer, 3.
La Floresta: PI. Miquel Ros, s/núm.
La targeta que ho té tot.