El Servei Educatiu de l’Alt Em-pordà (SEAE) ha dinamitzat unnou projecte que porta per nomTeixint mons i en el qual es col·la-bora amb un col·lectiu amb elqual encara no s’havia treballatmai directament, com és el Casalde la Gent Gran de Figueres i l’As-sociació de la Gent Gran de Fi-gueres. Tret de les escasses i en-certades iniciatives d’alguns cen-tres amb experiències directes detreball conjunt amb la gent gran,a la comarca de l’Alt Empordà noes coneixen experiències on esco-la, família, administració i gentgran realitzin un treball conjunt.

Teixint mons integra, en l’àm-bit de la dinàmica escolar, un tre-ball amb la gent gran, que consis-teix a confeccionar unes bufandesque decoraran, a partir del 25 d’a-bril i durant dos mesos, els arbres

i el mobiliari urbà de la plaça del’Ajuntament de Figueres i les co-lumnes de l’entrada principal dela casa de la vila.

En definitiva, la culminació delprojecte és una instal·lació artís-tica i educativa, obra dels alum-nes de quatre escoles de la ciutati de dos instituts, que hauran re-but l’ajuda de les àvies del Casalde la Gent Gran i també de maresi àvies del seu entorn familiar.Tei-xint mons s’ha posat en marxaaquest curs 2013-2014 i ha co-mençat a materialitzar-se el se-gon trimestre del curs.

El grup impulsor d’aquesta ini-ciativa està format per represen-tants dels sis centres educatiusimplicats –les escoles Josep Pa-llach, Sant Pau, Salvador Dalí iCarme Guasch i Darné, i els ins-tituts Alexandre Deulofeu i Ra-mon Muntaner–, que desenvolu-

pen el projecte associat a contin-guts curriculars.

Teixint mons també enllaçaamb una de les línies de treball delDepartament d’Ensenyament dela Generalitat de Catalunya pelque fa als projectes de Servei Co-munitari i Aprenentatge i Servei(ApS), articulats dins del Pla edu-catiu d’entorn (PEE) de Figueres.

Alguns dels objectius a complird’aquest projecte són donar a co-nèixer la riquesa de l’intercanviintergeneracional, així com posaren relleu una manera de fer i en-tendre la societat, més respectuo-sa amb l’entorn, els movimentscreatius i el compromís social, peruna banda, i generar una inquie-tud transformadora dels espaispúblics com a patrimoni propi icol·lectiu, on l’espai de joc i de pas-seig esdevinguin un entorn ama-ble d’intercanvi social, per l’altra.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

L’escola i els avis teixeixen juntsEl projecte «Teixint mons» aposta per la col·laboració intergeneracionalEl 25 d’abril es visualitzarà un treball artístic que estan realitzant aquest curs quatre escoles i dos instituts deFigueres, amb la implicació d’un grup de dones voluntàries del Casal de la Gent Gran i el suport d’entitats i del’administració. Teixint mons pren forma a través d’unes llargues bufandes de llana fetes per alumnes i àvies.

EDITORIAL

stà bé preocupar-seper les generacionsfutures, especialmenten el nostre àmbit la-

boral. Per fomentar aquesta pre-ocupació, ens ajudarà la facilitatamb què trobarem –i potser ge-nerarem– foscos pronòstics pera aquestes generacions que araper ara s’estan formant. Es pre-paren per a un món que els re-clamarà potser coses ben dife-rents de les que els oferim. D’en-trada podríem estendre’ns sobreel poc esforç que han necessitatper garantir-se un nivell de con-fort i consumisme seguramentinsostenibles. També sobre la fa-cilitat d’accés a tecnologies de lacomunicació i de l’entreteni-ment, sense haver previst habili-tats alternatives.

I, sens dubte, també hauríemde reflexionar sobre la seva ex-posició prematura a tota menade perills d’efectes desconeguts:ones electromagnètiques, estrèsi acceleració consumistes, sobre-saturació d’informacions con-centrades en titulars, d’imatgesimpactants, exposició a contin-guts sexistes, classistes, racistes...

Li podem donar moltes voltes.Però no podem mostrar-nos se-riosament preocupats per les ge-neracions futures sense estar se-riosament ocupats per les actu-als, per les nostres, per nosaltresmateixos.

Hem d’evitar que parlar de fu-tur sigui amagar el cap sota l’aladel present, que no sigui una ma-nera de passar per alt les nostresdependències i desorientacions,potser un compromís insuficientamb el món i la seva salut, potseruna incapacitat de fer efectiusuns valors que diem que sí quetenim.

E

GENERACIONS

CÀNDID MIRÓAssessor del CRP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

Un grup d’àvies s’han acostat als alumnes de quatre escoles i de dos instituts per ensenyar-los la confecció de bufandes de llana. ESCOLES

El projecte Teixint mons s’estruc-tura en aquests cinc eixos de

treball:

TEIXINT ENTRE IGUALS � Promourela igualtat de gènere.TEIXINT DE 0 A 99 ANYS � Fomentarles relacions intergeneracionals. TEIXINT DES DEL COMERÇ JUST �Impulsar el consum responsable idonar a conèixer les condicions detreball infantil. TEIXINT DES DEL RECICLATGE �Respectar el medi ambient i donarun valor afegit als objectes deconsum.TEIXINT SENSE PRESSA � Respectarels diferents ritmes d’aprenentatge,reflexionar i gaudir del temps depausa.

�

LA DADA

146500

Diàlegs d’Educació NÚMERO 39 | GENER DEL 2014

II DILLUNS, 28 DE GENER DEL 2014 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA�

uan es fa teatre en unmarc educatiu, siguiel format que sigui,els comentaris, ma-

joritàriament, són molt positiusi se subratlla la força del teatrecom a procés d’aprenentatge icom a activitat necessària a l’e-ducació, però de forma parado-xal la presència del joc dramàtico teatre als centres educatius deprimària, secundària o universi-taris és molt escassa, quasi sim-bòlica.

És més que demostrat que eljoc és la base d’aprenentatge deles persones, ja que és la maneraque tenim d’experimentar, ex-plorar, expressar-nos, i engloba eltreball físic, emocional i intel·lec-tual. De manera contradictòria,

es va reduint l’espai i el temps deljoc fins a desaparèixer als nostrescentres educatius, ja que existeixla falsa creença que jugar no és se-riós i sembla que es perd eltemps!

Jugar és seriós, i fer teatre és eljoc més seriós, complet i al ma-teix temps divertit que hi ha! Elteatre permet un treball trans-versal amb el grup, l’apodera i elfa partícip d’un procés creatiu idemocràtic. A més, desenvolupales habilitats socials, afavoreix lacohesió de grup i millora l’ex-pressió oral, corporal i emocio-nal. El teatre dóna un context i

sentit a l’aprenentatge. AugustoBoal, creador del Teatre de l’opri-mit ens recorda: “Si ets capaç defer el que fa un personatge a la fic-ció, també pots ser capaç de fer-ho en realitat. És com un entre-nament de vida que es converteixen un acte de transformador, jaque els canvis en la ficció són elprimer pas per canviar la nostrarealitat”. Com podem veure, elteatre és molt més que el clàssicescenari a la italiana, on hi ha unatarima elevada i un públic asse-gut a l’altra banda, model quevam heretar del segle XVIII. Hiha moltes formes teatrals més

properes: “Tothom pot fer teatre,fins i tot els actors” (Boal).Afortunadament, la tendènciade l’educació, tot i que molt apoc a poc, està evolucionant i escomença a canviar una mica lapercepció sobre el joc i el teatre.Actualment, el Teatre social iTeatre pedagògic va guanyantprofessionals que col·laborenamb centres educatius ambmolt d’èxit. Esperem que la pa-radoxa es dilueixi en un futurpròxim a favor de més Teatre.“El teatro es un atajopedagógico” Federico GarcíaLorca.

Q

A FONS

EL TEATRE IL’EDUCACIÓ

Professor de les Universitats de Girona iMetropolia (Helsinki)

DAVID MARTÍNEZ

A l’Anicet de Pagès, de Figue-res, fa sis mesos van tenir un som-ni que avui és una realitat: l’ager-manament amb una escola de Se-negal, al municipi de Thillé Bou-bacar. Aquest projecte té com afinalitat principal intercanviarcultura en tots els aspectes. Tan-mateix, està basat en la introduc-ció de les TIC a l’escola i al pobleafricà. A l’escola figuerenca, s’in-cideix en les tasques que com-porten aquest tipus de projecteeducatiu solidari, de cara a l’en-riquiment que suposa per alsaprenentatges i creixement per-sonal dels alumnes.

David Coll és un dels mestresque ha engrescat la comunitateducativa per fer possible que elsnens i les nenes de Thillé Bouba-car puguin progressar socialmenti desenvolupar un projecte peda-gògic a la seva escola. “Estic enor-mement feliç de poder formarpart de les vides d’aquestes per-sones, que elles formin part de lameva i veure-les somrient, haigde dir que és de les experiènciesmés maques que he tingut fins almoment i que probablement pu-

gui tenir d’aquí en endavant”, ex-plica David Coll, el qual va serconvidat d’honor en la festa folk-lòrica que van preparar els veïnsde Thillé per oficialitzar l’ager-manament.

El mes d’agost, una represen-tació de l’escola hi tornarà, a des-envolupar la formació d’infor-màtica perquè el poble de Thillées pugui globalitzar i es pugui fa-cilitar l’aproximació dels uns ambels altres. David Coll es felicita

que gràcies a l’agermanament lesdues escoles intercanviaran dife-rents tasques acadèmiques entrealumnes, que aprendran els unsdels altres.

La línia pedagògica de l’escolaAnicet de Pagès està basada en elsvalors humans. “Això ha fet quefos molt fàcil dirigir i focalitzaraquest projecte amb el Senegal,ja que allà també tenen uns va-lors humans molt profunds”, haassenyalat el mestre figuerenc.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

El mestre David Coll acompanyat d’un grup d’alumnes a l’Escola de Primària de Thillé Boubacar. ARXIU DAVID COLL

El projecte té com a objectiu un intercanvi cultural i també introduir les TIC al centre africà�

L’Escola Anicet de Pagès i l’escola deThillé, al Senegal, s’han agermanat

A finals d’aquest curs, l’Associa-ció d’exalumnes i exprofessors del’Institut Ramon Muntaner de Fi-gueres farà un acte previ de lacommemoració del 175è aniver-sari: una gran trobada-sopar in-tergeneracional. El director delcentre, Francesc Canet, explicaque, oficialment, però, les activi-tats arrencaran just el mateix diaen què es va iniciar l’activitat aca-dèmica el curs 1839-1840: el pri-mer d’octubre, que aquest any seràun dimecres. Aquest dia es farà,com fa 175 anys, un acte públic.

Els grans eixos de la comme-moració seran l’edició de dos lli-bres i un audiovisual de la histò-ria de l’institut, la celebració d’unsimposi (4-5 dies) al voltant d’untema educatiu el juny de 2015, uncicle de conferències (de periodi-citat mensual) a càrrec de desta-cades personalitats del món cul-tural. A banda d’això, moltes acti-vitats protagonitzades pels alum-

nes actuals (matemàtiques, cièn-cies naturals i experimentals, art,música, literatura, etc.)

Tots els exalumnes i exprofes-sors de l’institut seran convidatsals actes. “Els considerem il·lus-tres a tots, si bé n’hi ha alguns quehan excel·lit professionalment i,òbviament, ja hem començat acontactar amb ells per tal de po-der-los implicar, especialment enxerrades-col·loqui o conferèn-cies”, comenta Canet, i hi afegeixque es compta amb la implicacióespecial dels alumnes actuals.

El Ramon Muntaner és l’insti-tut públic “continuadament en ac-tiu” més antic de l’Estat espanyol.Es pot dir que el centre educatiuha estat un referent de la vida aca-dèmica i cultural de la ciutat i dela comarca durant un llarguíssimperíode de temps. Es creu que vaser fins a 1855 l’únic institut de laprovíncia, i que fins fa menys de50 anys, era l’únic de la ciutat i detot l’Alt Empordà.

FIGUERES | M. R.

L’Institut Ramon Muntaner japrepara el seu 175è aniversari

Els petits de la llar de Cadaqués juguen amb peces reciclades. LLAR ES PAPANELL

Els petits de la llar d’infants EsPapanell, de Cadaqués, tenen coma diversió el joc amb material re-ciclat. Xapes d’ampolla, taps deplàstic, ampolles, tetra-briks, totés vàlid perquè els infants mani-pulin, facin seriacions, diferenci-ïn les textures o construeixin es-tructures. Les educadores dispo-sen d’una àmplia catifa a terra, on

els nens tenen a mà tot allò que elsservirà per jugar. Les famílies te-nen un paper important en aquestprojecte, ja que són les que apor-ten a la llar d’infants tot aquestmaterial reciclable. La idea és queels petits aprenguin a divertir-seamb elements de la vida quotidia-na, sobretot aquells que tenen aveure amb les tres R (reciclar, re-utilitzar i reduir).

CADAQUÉS | M. R.

Amb el document que acredita l’agermanament entre escoles. ARXIU DAVID COLL

Jocs amb materials reciclables

DIALOGUEM AMB...

III�Diàlegs d’EducacióEMPORDÀ | DILLUNS, 28 DE GENER DEL 2014

César Flores va néixer a Bolívia fa18 anys, tot i que ha passat més dela meitat de la seva vida aquí. Laseva família es va traslladar a Figue-res quan ell cursava primer de Pri-mària i la seva escolaritat l’ha fet ales escoles Cor de Maria i La Salle.Ara estudia un cicle formatiu d’in-formàtica als Cendrassos i compagi-na les classes teòriques amb la pràc-tica que desenvolupa a la seu delServei Educatiu de l’Alt Empordà.

Per què has escollit estudis d’in-formàtica?

Perquè crec que és un campque em permet fer moltes coses.Crec que se m’obren més portesde cara al futur estudiant infor-màtica que no pas qualsevol al-tra cosa. Penso que m’anirà béper una qüestió de sortides pro-fessionals.

Quan has iniciat les pràctiques alServei Educatiu?

El mes d’octubre passat.I com s’estructuren? Són 350 hores. Vinc cada dia,

de dilluns a divendres, de nou del

matí a una del migdia. I les classes teòriques a l’institut?Hi vaig a les tardes, cada dia,

des de tres quarts de tres finsquasi les vuit, menys els dijous,que començo una hora més tard.

Inverteixes tot el dia en la tevaformació.

Sí, és molt important per a mi.Quina és la tasca que tens enco-

manada aquí, al Servei Educatiu?L’Àngel [Àngel Agustí] està

molt al meu costat en la feina quefaig. Ell sempre m’ajuda i em diuel que he de fer. Es tracta de re-soldre problemes informàticsque sorgeixen, bàsicament, itambé ens ocupem de la pàginaweb.

Avui, per exemple, què t’ha tocatfer?

Un plànol de les connexionsque hi ha al Servei Educatiu. Enshi hem passat tot el matí i ara elque volíem fer era passar-ho tota Excel.

Com és el dia a dia en aquestespràctiques?

Els primers dies d’estar aquívaig muntar ordinadors, perquèels que hi havia estaven moltvells. També he d’administrar eldomini, fer altes i baixes d’usua-ris. També faig el manteniment

del servidor. L’Àngel, a més,m’ensenya moltes coses que te-nen a veure amb la pàgina web, iamb el Google Sites, que jo no ha-via pràcticament tocat mai. Araestic aprenent molt. Em va dirl’Àngel que em deixaria fer algu-na cosa a la pàgina web.

Aquesta feina et permet posar enpràctica tot allò que aprens teòrica-ment a classe?

Sí, encara que en molts aspec-tes no té gaire res a veure. Aquíes tracta de practicar molt. Jo

pensava que seria el mateix quehavíem estat fent a classe però uncop t’hi poses veus que és molt di-ferent.

Quina és l’especialitat que estàsfent?

De moment, tècnic informàtic.Després vindrà el cicle formatiuon hi ha tres branques a fer, la deprogramador, la d’aplicacions i lad’administrador de xarxes. M’in-teressa molt poder fer tot això idesprés anar a la universitat a es-tudiar informàtica. El meu ger-mà ha estudiat el mateix que es-tic estudiant jo i ara ell està a launiversitat.

És fàcil accedir a beques de pràc-tiques com aquesta?

A l’institut ens diuen que hemde fer de forma obligatòria lespràctiques i hi podem accedir si

hem aprovat totes les assignatu-res del curs anterior. Per obtenirel títol, has de fer totes les pràc-tiques.

Què és el més important que es-tàs aprenent al Servei Educatiu?

El manteniment de xarxes, sa-ber muntar ordinadors, admi-nistrar Windows Server i a ferpàgines web.

On veus el teu futur professional?M’agradaria poder-me dedicar

professionalment a ser progra-mador informàtic.

En l’àmbit professional, què és elque més t’agrada fer amb l’ordina-dor?

M’agradaria poder fer xarxes,però el meu ordinador no m’hopermet. M’agrada fer fotos i uti-litzar el programa Adobe Pho-toshop.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

PR

P

R

P

R

P

R

P

P

P

R

R

P

R

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

PRÀCTICA REFERENT

Els alumnes i el professorat dela USSE (Unitat de suport a l’e-ducació especial) conjuntamentamb els delegats verds de l’Insti-tut Olivar Gran de Figueres hemengegat fa unes setmanes la cam-panya No esmorzis a corre-cuita,fes-ho amb calma, fes-ho ambfruita. Aquesta iniciativa preténfomentar, sobretot entre els ado-lescents, el consum de fruita al’hora d’esmorzar per contribuira una alimentació més saludable.Aprofitant el taller de bar que fema l’institut engeguem aquestacampanya de sensibilització ambl’objectiu de fer els esmorzarsmés saludables.

Així doncs, a banda d’oferir en-trepans i brioixeria industrial, aratambé es pot comprar, a un preumolt assequible, fruita per pecesi macedònies elaborades el ma-teix dia amb fruita de temporada.També es fan sucs naturals per in-tentar minvar el consum de be-gudes ensucrades.

Ara per ara els resultats són es-perançadors però encara ensqueda picar molta pedra.

La barra saludableEls delegats verds són els alum-nes que s’ocupen de la barra sa-

ludable, que és el nom que s’hadonat a l’espai del bar de l’insti-tut on es munta la parada de frui-ta. Ells mateixos, els dijous, vanal supermercat a comprar lesfruites per poder muntar diven-dres la barra on es venen les pe-

ces de fruita i les macedòniesconvenientment elaborades iben presentades.

Els professors responsablesd’aquest taller són Joan Antoja iAlba Ribas. I han dissenyat undíptic informatiu sobre els bene-ficis de menjar fruites.

En un dels apartats s’exposa,per exemple, que les 3/4 parts dela majoria de fruites i verduressón aigua. Per tant, quan lesmengem és com si beguéssim i,així, també ens ajuden a estar hi-dratats. “Ep! però això no treuque beguis almenys 1 litre i 1/2d’aigua al dia, uns 6 gots”, s’hiafegeix.

El díptic està molt ben il·lus-trat i no hi falten missatges perconscienciar que cal una alimen-tació sana i equilibrada: “En unesmorzar com cal hi ha d’haver:fruita (un suc, una peça, mace-dònia, melmelada), cerals (delsque van en caixes, galetes, pa,torrades...) i llet (iogurt, format-ge, llet de soja, d’ametlles...)

FIGUERES | REDACCIÓ

Els esmorzars saludables de l’Olivar Gran

«La informàtica és un camp que em permet fer moltes coses»

ENTREVISTA

César Flores ALUMNE EN PRÀCTIQUES DEL CICLE FORMATIU DEGRAU SUPERIOR DE SISTEMES MICROINFORMÀTICS I XARXES.(INS CENDRASSOS)

César Flores és un apassionat de la informàtica, però té altres aficions, com jugar a futbol. M. RIVAS

Una de les imatgesdel díptic informatiudels esmorzarssaludables.INSTITUT OLIVAR GRAN

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

Engeguen la campanya «No esmorzis a corre-cuita, fes-ho amb calma, fes-ho amb fruita»�

«M’agradaria poder-me

dedicar professionalment

a ser programador

informàtic»

Prestigiós autor deliteratura infantil i juvenil,Teixidor aplega en aquestllibre les reflexions que hadestil·lat al llarg d’anys sobrela incitació a la lectura, elsentit de la literatura juvenil,els grans llibres que totadolescent hauria d’haverllegit o, entre altres, el paperde l’escola, les biblioteques,el teatre i les famílies en la

formació de nous lectors que, amb la literatura,arribaran a ser millors persones.

�

IV DILLUNS, 28 DE GENER DEL 2014 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

En Patufot, Lacabreta i els set llops,La Caputxeta Forçuda,La rateta que llegia al’escaleta... pertanyena la col·lecció «ContesDesexplicats», ontrobareu personatgesi relats clàssicscapgirats com unmitjó. Ambarguments plens de

sorpreses i molt d’humor que faran volar laimaginació dels primers lectors.

�

El llibre explora l’impacteque té la xarxa en l’ús,l’aprenentatge il’ensenyament de la lectura il’escriptura, i mésindirectament de la llengua ila literatura i de la resta dematèries que usen l’escripturadigital com a einad’aprenentatge. S’adreça alsdocents que treballen avui a

les aules, des de primària fins a la universitat, peròtambé als interessats en la cultura i l'educació.

�

SERRANO, L. [IL·LUSTRADORA]EN PATUFOTBAULA

CASSANY, DANIELEN_LÍNIA: LLEGIR I ESCRIURE A LA XARXAGRAÓ

TEIXIDOR, EMILILA LECTURA I LA VIDA. COM INCITAR ELS NENS I ADOLESCENTS A LA LECTURA: UNA GUIA PER A PARES I MESTRES

COLUMNA

L’ACUDIT AUTORES: LÍDIA MEDINA CORREA I AIDA GÓMEZ LOZANO (OPTATIVA VISUAL I PLÀSTICA. 4ESO)

PROFESSORA: MARTA TEIXIDÓ RIBAS. INS ILLA DE RODES DE ROSES

La frase: “Els educadors s'han de

qüestionar per a qui i a favor de qui

eduquen”. Paulo Freire (1921-1997)

FLORA SECRETA

WEB RECOMANADA

RECURSOS PEDAGÒGICS

� LLIBRE � LLIBRE � LLIBRE

CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR

Es tracta d’un portal dels Serveis Lingüístics de laUniversitat de Barcelona destinat especialment alsmembres de la comunitat universitària amb l’ob-jectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüísti-ca de les comunicacions professionals pel que fa ala terminologia. El seu funcionament és de blog enel qual apareixen apunts sobre termes i expressionslingüístiques i també sobre reculls terminològics.Aquests apunts estan etiquetats per àrees de co-neixement, cosa que permet als usuaris la recer-ca del seu àmbit temàtic; educació, per exemple.La interfície permet també la consulta a Optimot pertal de resoldre els dubtes terminològics, i també ala interfície de consultes. Sens dubte.

VOCABULÀRIA

WWW.UB.EDU/XDL/VOCABULARIA/INSTITUT RAMON MUNTANER DE FIGUERESCFGS d’Educació Infantil / CFGS d’Integració Social

ls estudis del Cicle Formatiu de GrauSuperior d’Educació Infantil capaciten

per dissenyar, posar en marxa i avaluar pro-jectes i programes educatius d’atenció a lainfància. El cicle dura 2.000 hores (1.617 enun centre educatiu i 383 en un centre de tre-ball) distribuïdes en dos cursos acadè-mics. Els principals continguts són: didàcti-ca de l’educació infantil; autonomia perso-nal i salut infantil; el joc infantil i la seva me-todologia; expressió i comunicació; desen-volupament cognitiu i motriu; desenvolu-pament socioafectiu; habilitats socials; in-tervenció amb famílies i atenció en menors,i projecte d’atenció a la infància.Pel que fa als estudis del Cicle Formatiu deGrau Superior d’Integració Social capacitenper programar, organitzar, realitzar i avaluarles intervencions d’integració social, tot apli-cant estratègies i tècniques específiques,promovent la igualtat d’oportunitats, actu-ant en tot moment amb una actitud de res-pecte cap a les persones destinatàries i ga-rantint la creació d’entorns segurs tant pera les persones destinatàries com per al pro-fessional. La durada és de 2.000 hores(1.617 en un centre educatiu i 383 en uncentre de treball) distribuïdes en dos cur-sos acadèmics. Els principals continguts són:context de la intervenció social; metodologia

de la intervenció social; promoció de l’au-tonomia personal; inserció sociolaboral; sis-temes augmentatius i alternatius de co-municació; atenció a les unitats de convi-vència; suport a la intervenció educativa;mediació comunitària; habilitats socials iprojecte d’integració social. Per accedir a un cicle formatiu de grau su-perior s’ha de complir un dels requisits se-

güents: Disposar del títol de batxillerat; ha-ver superat el COU; tenir el títol de FP2; ha-ver superat el curs de formació específic pera l’accés als cicles de grau superior (CAS);tenir qualsevol titulació universitària o unad’equivalent; superar la prova d’accés alscicles formatius de grau superior, o superar la prova d’accés a la universitat pera més grans de 25 anys.

E

Estudiants del cicle d’educació infantil, confeccionant titelles. ROGER LLEIXÀ

� INFORMACIÓ � Ins Ramon Muntaner � 972 67 25 59 @ ies.muntaner@gmail.com W www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/fp