Des$ Shame, Shame, Shame · 2013-05-05 · Des$ Des$de$ fa$dues$dècades,$el$ reconeixement$ha$...

6
Des Des de fa dues dècades, el reconeixement ha pres un lloc central en la sociologia actual. L’impuls es deu al llibre d’Axel Honneth La lluita pel reconeixement, un text difícil, farcit de referències a la història de la filosofia, amb el qual vol imprimir un “gir recognoscitiu” a l’obra del seu mestre Jürgen Habermas. Jürgen Habermas va publicar a principis del anys 80 la seua obra més important: Teoria de l’Acció Comunicativa. Amb aquesta obra, que pot considerarse una de les més representatives de la filosofia i la teoria social del darrer quart del segle XX, Habermas intentava solucionar un problema teòric que es remuntava a tres dècades abans, quan els seus mestres, Max Horkheimer i Theodor W. Adorno, havien arribat a una conclusió sumament pesimista. L’experiència d’AuschwiS mostra que la raó humana no té cap contrapés moral en ella mateixa. És una raó instrumental, que es mou per finalitats, sense consideracions d’altre tipus. En la pròpia lògica objectivadora de la raó està el nucli de la funció cosificadora que s’acompleix en les relacions socials. Els 19 E05 Shame, Shame, Shame Vergonya, vergonya, vergonya Primera emissió: 9 de maig de 2010 El reconeixement Davis McAlary reuneix “L’equip McAlary” un grup de músics que toque (quasi debades) en la seua “llegendària epístola de quatre cancons contra tot allò que és immoral i corrupte en el govern de Nova Orleans”.

Transcript of Des$ Shame, Shame, Shame · 2013-05-05 · Des$ Des$de$ fa$dues$dècades,$el$ reconeixement$ha$...

Page 1: Des$ Shame, Shame, Shame · 2013-05-05 · Des$ Des$de$ fa$dues$dècades,$el$ reconeixement$ha$ pres$un$lloc$ central$ en$la$sociologia actual.$L’impuls$es$deu$al$llibre$ d’Axel$

Des  

Des   de   fa   dues   dècades,   el   reconeixement   ha   pres   un   lloc   central   en   la   sociologia  actual.   L’impuls   es   deu   al   llibre   d’Axel   Honneth  La   lluita   pel   reconeixement,   un   text  difícil,  farcit  de  referències  a  la  història  de  la  filosofia,  amb  el  qual  vol  imprimir  un  “gir  recognoscitiu”  a  l’obra  del  seu  mestre  Jürgen  Habermas.

Jürgen  Habermas  va  publicar  a  principis  del  anys  80  la  seua  obra  més  important:  Teoria  de   l’Acció   Comunicativa.   Amb   aquesta   obra,   que   pot   considerar-­‐‑se   una   de   les   més  representatives  de  la  filosofia  i  la  teoria  social  del  darrer  quart  del  segle  XX,  Habermas  intentava  solucionar  un  problema  teòric  que  es  remuntava  a  tres  dècades  abans,  quan  els   seus   mestres,   Max   Horkheimer   i   Theodor   W.   Adorno,   havien   arribat   a   una  conclusió  sumament  pesimista.  L’experiència  d’AuschwiS  mostra  que   la   raó  humana  no  té   cap  contrapés  moral   en  ella  mateixa.  És  una   raó  instrumental,  que   es  mou  per  finalitats,  sense  consideracions  d’altre   tipus.  En  la  pròpia  lògica  objectivadora  de  la  raó  està   el   nucli   de   la   funció   cosificadora   que   s’acompleix   en   les   relacions   socials.   Els  

19

E05 Shame, Shame, ShameVergonya, vergonya, vergonya

Primera emissió: 9 de maig de 2010

El reconeixement

Davis   McAlary   reuneix   “L’equip  McAlary”   un   grup   de   músics   que  toque   (quasi   debades)   en   la   seua  “llegendària   epístola   de   quatre  cancons   contra   tot   allò   que   és  immoral   i   corrupte   en  el  govern  de  Nova  Orleans”.

Page 2: Des$ Shame, Shame, Shame · 2013-05-05 · Des$ Des$de$ fa$dues$dècades,$el$ reconeixement$ha$ pres$un$lloc$ central$ en$la$sociologia actual.$L’impuls$es$deu$al$llibre$ d’Axel$

camps  de  concentració  no  han  estat  un  accident  de   la  història,  sinó  una  mostra  del  que  és  la  raó  humana  quan  li   cau  la  màscara.  Ja  ho  sabíem  des  de  Homer,  que   ens  havia  descrit  a  l’astut  d’Ulisses  com  un  ésser,  en  definitiva,  sense  pietat,  capaç  de  sacrificar  la  

seua   tripulació   per   tornar   a   Ítaca  amb   la   seua   dona.  Altrament   dit:  el   vell   somni   de   la   Il·∙lustració,  l’emancipació   social   mitjançant   la  raó   i   els   seus   ideals   de   llibertat,  igualtat  i   fraternitat,   s’ha  esvaït,  o  millor,   ha   produït  el   seu  contrari.  La   dialèctica   de   la   Il·∙lustració  porta  a  la  barbàrie.

Habermas   s’oposa  al  diagnòstic   de   Horkheimer   i  Adorno  amb  una  sofisticada   teoria  sobre   el   llenguatge.   Certament,   la   raó   és   capaç   de   desenvolupar   una   acció  instrumental,  però  també  una  acció  comunicativa.  Quan  els  membres  d’una  comunitat  lingüística  debaten  sobre  què  és  bell,  bo  o  vertader,  erigeixen  pretensions  de  validesa  sobre   els   seus   arguments.  Aquestes   pretensions   tenen   implícites   dues   coses:   d’una  banda,  les  persones  que  debaten  accepten  unes  regles  implícites  (ell  diu,  a  priori).  Per  exemple,  no  usar  la  força  contra  l’altre  (el  vell  argument  “ad  baculum”),  acceptar  la  raó  més   universal,   la   que   s’aplica   a   més   casos,   tindre   tota   la   informació   possible,   etc.  D’altra  banda,  posar-­‐‑se  a  debatre  implica  un  cert  “horiSó  d’enteniment”,  és  a  dir,  l’idea  de  què  podem  arribar  a  un  acord,  a  una  “situació  ideal  de  parla”.

Capítol 05! Comentaris

20

Page 3: Des$ Shame, Shame, Shame · 2013-05-05 · Des$ Des$de$ fa$dues$dècades,$el$ reconeixement$ha$ pres$un$lloc$ central$ en$la$sociologia actual.$L’impuls$es$deu$al$llibre$ d’Axel$

Habermas   pensa   que   aquestes   condicions   a   priori   de   la   comunicació   proporcionen  criteris   amb   els   quals   jutjar   una   determinada   societat.   Altrament   dit,   que   podem  elaborar  una  teoria  crítica  de  la  societat,  sense  recaure  en  el  pesimisme  determinat  per  l’emergència  històrica  de  la  barbàrie  dels  camps  de  concentració.

Honneth  està  molt   influït  per   la  Teoria   de   l’Acció  Comunicativa  de   Habermas,  però  també   per   les   anàlisis   de   Foucault   i   Bourdieu.   Aquests   autors   han   investigat   les  relacions  socials  de  poder,  i  com  aquestes  “penetren”  la  nostra  propia  conciència.  Allò  que  Foucault  anomena  tecnologies  de   la  subjectivitat  i  Bourdieu  violència  simbòlica  o  habitus,  no  són  més  que  aproximacions  a  la  impossibilitat  de  què  els  individus  puguen  expressar-­‐‑se  de  manera  irrestricta  en  l’espai  comunicatiu.  La  dominació  fixa  les  regles  de   la   comunicació   i   transforma   la   competència   dels   individus   per   ser   emissors   o  receptors  qualificats.  Si  l’espai  social  públic  està  travessat  per  les  relacions  de  poder,  on  queda  l’ideal  de  l’horiSó  d’enteniment?

Honneth   dóna,   per   dir-­‐‑ho   així,   un   pas   enrere.   La   persona   que   està   dominada  (menyspreada,  cosificada,  invisibiliSada)  i  que  no  pot  expressar  això  mateix  en  l’espai  públic  (perquè  les  regles  del  domini  li  lleven  la  possibilitat)  percep  en  ella  mateixa  un  “buit  psicològic”,  una  mena  de  reacció  primària  interna,  per  la  qual  pugna  per  no  ser  

Comentaris! Capítol 05!

21

Page 4: Des$ Shame, Shame, Shame · 2013-05-05 · Des$ Des$de$ fa$dues$dècades,$el$ reconeixement$ha$ pres$un$lloc$ central$ en$la$sociologia actual.$L’impuls$es$deu$al$llibre$ d’Axel$

menyspreada   (aquest   és   el   sentit   del   títol:   lluita   pel   reconeixement).   Naturalment,  aquesta  queixa  no  verbal  és  percebuda  pels  altres  perquè,  com  ja  afirmava  Adorno,  el  sofriment  és  un  llenguatge.

Es  tracta,  per  tant,  de   classificar   les   formes  de   reconeixement   (per  a  Honneth,  amor,  dret   i   solidaritat)   i   les   respectives   formes   de   menyspreu   (violació,   exclusió,  indignidad).  S’obri  així  una  línia  de  recerca  a  propòsit  de   la  sociologia  del  menyspreu,  val   a   dir,   l’estudi   dels   dispositius   socials   pels   quals   els   éssers   humans   ignorem   les  pretensions   de   reconeixement  dels   altres,   altrament  dit,   silenciem   el   seu   llenguatge  interior  del  sofriment.

Hi   ha   qüestions   obertes   encara   en   la   teoria   del   reconeixement.   Per   exemple,   com  distingir   pretensions   autèntiques   de   reconeixement   d’unes   altres   clarament  ideològiques?   És   possible   subsumir   les   velles   reivindicacions   (per   exemple,   la  redistribució  de  les  riqueses)  en  la  nova  lluita  pel  reconeixement?

Capítol 05! Comentaris

22

Page 5: Des$ Shame, Shame, Shame · 2013-05-05 · Des$ Des$de$ fa$dues$dècades,$el$ reconeixement$ha$ pres$un$lloc$ central$ en$la$sociologia actual.$L’impuls$es$deu$al$llibre$ d’Axel$

En  sentit  estricte,  hauríem  de  parlar  d’ocupació.  Cal  distingir  dos  conceptes.  L’activitat  física  en  general  i  la  relació  d’una  activitat  en  un  procés  productiu.  Així,  podem  parlar  de   treball   i   d’ocupació.   Com   deia   una   vella   consigna   feminista:   “Volem   ocupació,  perquè  treball  ens  sobra”.

En  parlar  de   l’ocupació  en  la  nostra  societat  hem  d’esmentar  el  fenòmen  de   l’erosió  de  la  norma  d’ocupació.  S’anomena  norma  d’ocupació  al  mode   d’ocupació  normal,  val   a  dir,  estadísticament  més   freqüent,   que   al   temps   serveix  de   norma   jurídica,  val   a  dir,  inspira   el   dret   laboral,  és   el  model   que   inspira   les  normes   i   l’actuació  dels   tribunals  laborals.   La   norma   d’ocupació   ha   estat   durant   temps   el   treball   amb   un   contracte  indefinit,  a  temps  complet,  que  estava  emparat  per  un  conveni  col·∙lectiu.

El  que  esdevé  actualment  és  una  erosió  de  la  norma  d’ocupació,  fonamentalment  per:

a)   Un   augment   de   la   precarietat.   Precarietat   és   sinònim   d’inseguretat.   Són   formes  23

E06 Shallow Water, Oh MamaTraga aigua, oh Mama

Primera emissió: 16 de maig de 2010

El treballDesprés   d’una   nit   de   treball,  D e s a u t e l   r e u n e i x   e l s   s e u s  treballadors   i   es  mostra   incapaç   de  demanar-­‐‑los   que   sacrifiquen  el   seu  sou  durant  un  temps.  En  lloc  d’això,  tanca  el  restaurant  indefinidament

Page 6: Des$ Shame, Shame, Shame · 2013-05-05 · Des$ Des$de$ fa$dues$dècades,$el$ reconeixement$ha$ pres$un$lloc$ central$ en$la$sociologia actual.$L’impuls$es$deu$al$llibre$ d’Axel$

precàries  de   contractació  els  contractes  a  temps  parcial  (molts  d’ells  involuntaris)  i  els  contractes  no  indefinits,  val  a  dir,  de  durada  temporal.  També  incrementa  la  precarietat  l’enfebliment  de  l’abast  dels  convenis  col·∙lectius.

b)  Un  augment  de   la  informalitat.  Hi  ha  moltes  persones  que  es  guanyen  la  vida  fora  de  relacions   laborals   formals.  És  a  dir,  estan  ocupades,  fan  una  activitat  remunerada,  però  no  estan  emparades  per  la  legislació  laboral.

c)  Un  augment  de   la  inactivitat  i  la  desocupació.  L’accés  al  mercat  de   treball  (activitat)  és,  per  a  moltes   persones,  una   condició  d’autonomia.  Per  això,  els  països   socialment  més  avançats  presenten  taxes  d’activitat  majors,  sobretot  en  el  cas  de  les  dones.  La  gent  que   accedeix   al   mercat   de   treball,   val   a   dir   que   té   voluntat   de   treballar,   pot   estar  contractada   o  desocupada.  Per  la  crisi  ha   crescut  la  desocupació   i   la  desocupació  de  llarga  durada.

Les  dades  del  mercat  laboral  espanyol,  corresponents  al  tercer  trimestre  de  2012  són  les  següents:

Total Actius Ocupats DesocupatsDesocupats-1 InactiusTOTAL 38420,3 23098,4 17320,3 5778,1 551,315321,9Homes 18712,4 12571,8 9468,5 3103,3 240,9 6140,6Dones 19707,9 10526,6 7851,8 2674,7 310,4 9181,3

Font:  INE:  Epa  IIIT  2012.  Desocupats-­‐‑1:  Desocupat  que  busca  la  primera  ocupació.

Efectius laborals segons sexe, per tipus de contracte i jornada laboral

(dades en milers)  TOTAL Homes DonesTOTAL 11.229,3 5.932,1 5.297,2Temps complet 8.750,8 5.183,3 3.567,5Temps parcial 2.478,5 748,8 1.729,8CONTRACTE INDEFINIT 8.708,2 4.662,0 4.046,2Temps complet 7.139,6 4.243,2 2.896,5Temps parcial 1.568,6 418,8 1.149,8CONTRACTE TEMPORAL 2.521,1 1.270,1 1.251,0Temps complet 1.611,1 940,1 671,0Temps parcial 910,0 330,0 580,0

Font:  Enquesta  de  Cojuntura  Laboral  (Ministeri  de  Treball).

Capítol 06! Comentaris

24