Debat presidencial serbi 2012

#newCommunication #newLeadership #newPolitics

1

communication, strategy & leadership architects

www.ingenia-‐pro.com @ingenia_pro

El debat Tadic-‐Nikolic: un pas endavant

en la tradició sèrbia dels cara a cara*


2



Quatre dies abans de la segona volta de les eleccions presidencials a Sèrbia, vam tenir l'oportunitat de veure el debat entre dos candidats que, per tercera vegada, s'han enfrontat en un cara a cara: Boris Tadic (Partit Demòcrata-‐DS) i Tomislav Nikolic ( Partit Progressista Serbi-‐SNS). Ara realment podem utilitzar aquesta paraula: debat. Si algú va dubtar que, després del seu enfrontament el 2008, no hi hauria un veritable diàleg entre els candidats, el 16 de maig vam poder comprovar que la regla "no estan permeses les interrupcions", no significa obligatòriament que "no està permès el diàleg" . Sembla que els mateixos candidats es van adonar que, fa quatre anys, aquella manera de discutir o, millor dit, de no discutir, no va complir amb els objectius d'un autèntic debat, així que aquesta vegada sí que han mantingut una "lluita dialèctica" sobre els temes plantejats. Abans de passar a analitzar els exemples concrets de argumentació, utilitzats pels nostres candidats en el debat anomenat "Paraula sobre paraula" i emès a la televisió nacional de Sèrbia (RTS 1), m'agradaria assenyalar un fet interessant. En els països on encara els debats no són establerts com a obligatoris durant una campanya, es considera que afavoreixen el candidat que els proposa, és a dir, que repta. Això, per exemple, explica una situació curiosa que ha passat a Sèrbia. En la campanya presidencial de 2008, Tadic va proposar que se celebressin més enfrontaments entre els dos candidats, però Nikolic, en aquell moment, no ho va acceptar amb el pretext: "És un debat presidencial. No som un circ ambulant, no debatrem cada nit. Als ciutadans els s'avorriran Boris Tadic i Tomislav Nikolic i sortiran a votar només un milió cinc-‐centes mil persones. En aquest moment el programa ha de reunir quatre milions d'espectadors "(entrevista a la RTS 1, 23 de gener de 2008). En aquesta campanya, la de 2012, va ser Nikolic qui exigia més debats, mentre que el portaveu del seu partit fins i tot va destacar que es podria celebrar un "cada dia". En ambdues campanyes, he de destacar, cap candidat guanyava amb un avantatge important segons les enquestes, més aviat, en ambdós els resultats eren molt incerts. Per tant, podem veure que desafiar el debat va ser un argument extern al propi programa televisiu, ja que el fet que un dels candidats no volgués acceptar va ser una oportunitat per demostrar que l'altre candidat, suposadament, no tenia el valor d'enfrontar diverses vegades amb el qual reptava. És un argument que, en un país com Sèrbia, en què els polítics no tenen por a la televisió, té un pes encara més significatiu. Per aquesta raó, amb la institucionalització de debats a Sèrbia, s'evitaria que el repte al debat es convertís en argument de qualsevol candidat.


3



El format Quant al format del debat, les regles van ser semblants a les del 2008: el programa va durar 90 minuts; hi va haver vuit temes a discutir, cada candidat va tenir tres minuts per respondre la pregunta principal i un minut addicional per refutar els arguments contraris o per complementar la seva resposta, per a la intervenció final cadascú va tenir 90 segons. L'any 2008, no van ser permeses les interrupcions i cada polític va decidir seguir una única estratègia durant tot l'enfrontament. D'una banda, Tadic es va limitar a exposar el seu programa electoral, dirigint-‐se exclusivament al públic, mentre que, de l'altra, Nikolic només va criticar al seu contrincant. Per tant, això va impedir una interacció directa, així que en el debat de 2008 no vam poder escoltar els contraarguments d'un candidat com respostes als arguments de l'altre. Aquest debat va semblar més aviat un "diàleg de sords". Ara bé, ¿quines són les principals diferències i similituds entre el debat de 2012 i l'anterior? Comencem amb el tercer participant al debat -‐el moderador-‐. A diferència del duel televisiu anterior, Zoran Stanojevic no només plantejava els temes, els formulava com preguntes. Pot ser es tracta d'un canvi sense gaire importància, però segurament influeix en la percepció sobre el paper del moderador en el debat, així com en un canvi de temes més dinàmic. No és el mateix plantejar el tema de la següent manera: "El tema de les integracions europees", i formular així: "Quines proves ens pot oferir de que introduirà a Sèrbia a la Unió Europea més ràpid que el seu adversari?" A més, vam tenir oportunitat d'escoltar dues advertències del moderador, dirigides als candidats al llarg del debat, a saber: que segueixin les regles de comunicació pública estipulades i que no s'allunyin del tema plantejat. Precisament, aquesta va ser la tasca del moderador. Possiblement, els dos candidats també van ser conscients de quina era la seva tasca durant el programa, de manera que, tant un com l'altre, van destacar la seva importància. Al principi, Tadic assenyala que es tracta d'un dia important, en què els ciutadans decidiran a qui votaran el 20 de maig, mentre que Nikolic, més tard en el debat, indica: "estem aquí per creuar arguments." Ja en les primeres intervencions, es van poder observar quines serien les idees principals que els candidats defensarien durant el debat. Així mateix, va resultar que les estratègies i els mecanismes lingüístics, així com l'actitud cap a l'interlocutor, van mantenir la mateixa manera fins al final. La frase introductòria "respecte a ...", indicava que anàvem a obtenir un contraargument a un argument exposat. Així va ser, si més no en la majoria dels casos.


4



L'argumentació de Tomislav Nikolic (SNS) Fixem-‐nos, per començar, en les característiques de l'argumentació de Tomislav Nikolic. Quant al seu lèxic, aquest polític utilitza paraules amb les que vol produir un efecte negatiu en els espectadors, relacionant-‐les amb el govern de Tadic, paraules com: amargor, desglossament, (mans) defectuoses, (govern) sense control, lladres ... Tant en la introducció com en la conclusió, Nikolic prega als ciutadans que castiguin al DS i que castiguin a Boris Tadic, no a si mateixos. L'elecció de la paraula càstig provoca emocions, provoca reaccions, no és gens gratuïta, és més, va ser la paraula més repetida en el postdebat. Així mateix, podem notar que Nikolic també utilitza alguns arguments iguals als emprats per ell en el debat de 2008: suborn, corrupció, criminalitat. El mateix candidat basa la seva argumentació, també, en una idea que reitera moltes vegades al llarg del debat: el passat en què es troba Tadic, enfront del futur que ofereix ell i el seu partit SNS: "Tadic viu en el passat"; "Aquest home que ve del passat,


5



ja que podria tornar aquí. Nosaltres estem parlant del futur "," Que torni del passat i de la seva realitat virtual. " El següent argument en què Nikolic insisteix és, l'intent d'evitar el tema de l'economia. Per això afirma: "S'està evitant el tema de l'economia", "Sento que aquest no sigui el tema principal i que el DS no deixés que fos el tema de la campanya", "Sento que no puguem parlar obertament." No obstant això, a l'hora de discutir el tema de l'economia, aquest polític ofereix com a prova només les xifres de l'atur, però també destaca que hi ha països a la regió que es mofen de nosaltres i que a la regió "tenim alguns països amb els quals no col·∙laborarem", sense concretar de quin país es tracta. D'aquesta manera, sense proposar cap exemple il·∙lustratiu, sense nomenar cap país, aquesta afirmació es converteix en una fal·∙làcia, perquè el que s'ofereix com una cosa òbvia, implícit, en realitat, no ho és. Respecte al tema de la política exterior, curiosament, Nikolic utilitza el mateix argument del 2008, com una manera de refutar l'argument del seu adversari que esmenta els seus nombrosos viatges diplomàtics a l'estranger: "Tadic presumeix dels seus viatges i visites. Això li correspon a un president. Quina és la utilitat d'això? "(2012)." No el rebien, senyor Tadic, només perquè vostè és un bon actor, sinó que el rebien com a president de Sèrbia. Rebran a cada president de Sèrbia. Per què presumeix d'alguna cosa que un home ha de fer? Presumeix de que hagi viatjat pel món. Doncs, el president de Sèrbia ha de viatjar pel món, suposo "(2008). Així mateix, l'argument basat en la metàfora de Sèrbia com una "casa de dues portes" apareix al debat de l'any 2008. "La UE és la prioritat, però ha de tenir una sortida a l'est, oest, nord i sud", destaca Nikolic en l'enfrontament d'aquest any. A continuació, repeteix igual que el 2008, que Sèrbia "demana almoïna": "Nosaltres demanem almoïna en la política exterior. Això ho pagarem "(2012);" Mai sincerament a l'oest, mai sincerament a l'est "(2008). Un altre argument, relacionat amb la UE, també el trobem en ambdós debats. Nikolic considera: "No tinc enemics al món", "Europa, per primera vegada, no diu: 'Ha de guanyar Boris Tadic, perquè amb Tomislav Nikolic la UE no hi parlarà'" (2012); "La UE, que li ha donat suport completament, aquesta mateixa nit ha dit que el camí europeu de Sèrbia no depèn en res de les eleccions presidencials, que la UE manté totes les seves ofertes cap a Sèrbia, independentment de qui guanyi "(2008).


6



L'argumentació de Boris Tadic (DS) D'altra banda, si ho comparem amb el debat de 2008, Tadic ens sorprèn ja amb la seva primera intervenció. Habitualment, en aquesta exposició introductòria, els candidats s'adrecen als ciutadans, però, aquest cop, Tadic seguida comença a dirigir al seu contrincant amb les paraules: "Vostè, senyor Nikolic ..." D'aquesta manera, succeix una situació molt diferent a la del debat de 2008, en què Tadic es dirigeix a Nikolic només dues vegades durant tot l'enfrontament, no mirant-‐li mai i parlant d'ell en tercera persona, com si ell no fos present al plató. Podem notar, també, una actuació més dinàmica, una retòrica més aguda del candidat demòcrata, conseqüència precisament del fet que, en aquest últim debat, s'ha mantingut una veritable discussió. Així, ja en el seu primer torn de paraula, Tadic li retreu a Nikolic que "retreu la imatge de Sèrbia al món, que espatlla la imatge del país que acaba de millorar." A diferència del candidat de l'oposició, i es tracta d' una situació típica de molts debats, el candidat a del govern intenta justificar els seus actes i presentar com a completament positius la seva obra com èxits. Per això, Tadic assenyala: "Hem fet moltes coses, però hem de fer moltes més" (2012), igual que "s'han fet moltes coses en els anys anteriors" (2008). El que fa aquest argument vàlid i sòlid són les enumeracions d'uns exemples molt concrets que l'acompanyen a continuació, una cosa que, sens dubte, exigeixen aquestes afirmacions. Les enumeracions són, en general, un dels mecanismes lingüístics més utilitzats en el discurs de Tadic com a reforç de la seva argumentació. Amb el mateix objectiu, aquest candidat utilitza les paraules amb connotacions positives: excel·∙lent (resultat), seguretat, reformes, beques, progrés, endavant, etc., Així com els verbs: estic segur, estic convençut, em consta, etc. Cal esmentar també les paraules Europa (futur / camí europeu) i inversions, unes de les més utilitzades també en el debat de 2008, recolzades amb molts exemples de quantitats de diners invertits, noms d'inversors, etc... Així com en la promesa: "resoldrem aquest problema." Pel que fa al tema de la política exterior, segons afirma Tadic, Sèrbia el 2008 va ser "una nació honrada i respectada al món", el que, de nou, confirma el 2012: "Sèrbia és avui un país respectat." En aquest camp s'ha aconseguit "un gran èxit." Aquest argument, també, està reforçat amb dades concretes, com, per exemple, en l'enumeració dels països amb els quals col·∙laboren: Xina, Rússia, Espanya, Itàlia, entre d'altres.


7



Així mateix, Tadic destaca que "a diferència de Nikolic, jo he exposat el meu pla en quatre punts" i "vostè no té un pla per a Kosovo". Tot i que aquestes afirmacions no es refereixen només al discurs Nikolic en el debat, hem de destacar que, en el conjunt de l'argumentació d'aquest, al llarg de tot l'enfrontament, trobem, en molta més mesura crítiques cap al oponent i cap al seu govern, que unes propostes concretes del seu programa electoral. Això no ens sorprèn molt, ja que la seva estratègia en 2008 va ser molt similar, a més, els candidats de l'oposició en els debats cara a cara recorren freqüentment a aquesta estratègia.

Acusacions mútues com a arguments Una de les constants en els debats presidencials són les acusacions descorteses que no són pròpies només dels debats serbis. Recordem que, després del debat francès Sarkozy-‐Hollande, es va qualificar en els mitjans de comunicació com massa agressiva l'actuació del primer candidat. Són arguments a través dels quals s'acusa a l'oponent de dir falsedats i de ser contradictori, però, com vam poder comprovar, alguns d'aquests són propis només dels debats a Sèrbia. Boris Tadic repeteix diverses vegades al llarg del duel un dels arguments principals de la seva campanya, el de "la política coherent i previsible del DS quant a la qüestió de la


8



UE i Kosovo", davant de "la política incoherent, contradictòria del SNS. "La mateixa idea apareix en el debat del 2008, quan Nikolic va ser candidat del Partit Radical Serbi (SRS). Aquest partit, destaca Tadic, també presentava una política incoherent cap a la UE: "És bo que ara canviï la retòrica del SRS i de Tomislav Nikolic, seria millor que canviés la política en la seva totalitat." En aquest últim debat, tenim l'exemple que fa al suport que el Partit Demòcrata Serbi (DSS) li va atorgar al SNS en la segona volta de les eleccions. D'aquesta manera Tadic indica que el que es deia "fa uns dies" no és el mateix que es diu "avui": "Jo no entenc, senyor Nikolic, quina és la seva política exterior. Seria bo que els ciutadans de Sèrbia s'assabentin quina és","D'aquesta manera no es porta la política d'un país "," Aquesta política és perillosa. " A tot això, Tadic afegeix un altre matís en la diferència entre la seva política i la del seu oponent, entre la política "pacífica" i la política de "soroll d'armes". Curiosament, aquestes mateixes paraules les trobem en el discurs de Tadic en el debat de 2008: "Jo mai he portat una política que impliqués amenaces, sempre he dit que portaré una política que contribueix al prestigi del país." Així mateix , és curiós que Tadic hagi canviat el sintagma "els anys noranta" del debat de 2008, l'utilitza només una vegada en aquest de 2012, pels sintagmes "en la seva època" o "en els últims vint anys". Nikolic l'hi retreu: "Està parlant dels vint anys perquè és l'única manera d'evitar el tema", però ell, per la seva banda, utilitza diverses vegades el sintagma "en els passats vuit anys." El que en gran mesura ha marcat aquest debat serbi és la manera en què els candidats acusen un a l'altre de dir mentides, l'acusació més greu per desacreditar l'oponent. En aquest enfrontament televisiu de 2012, després que Nikolic acusés a Tadic d'"haver robat vots" a la primera volta de les eleccions, el 6 de maig, Tadic, ja en el seu primer torn de paraula, utilitza el sintagma "falsedat absoluta ". Això ens podria sorprendre, ja que, si ho comparem amb el debat de 2008, en què aquest candidat no va dir cap vegada ni la paraula mentida, ni cap eufemisme amb aquest significat, simplement va avisar al seu interlocutor: "Estaria bé que diguéssim la veritat i estaria bé que no ofenem a l'altre, ni que dirigíssim les amenaces implícites un a l'altre. "Tot i això, en aquest debat, com a conseqüència d'haver mantingut la conversa amb el seu contrincant, en el discurs de Tadic trobem les següents frases: "Senyor Nikolic, aquest to ofensiu no és adequat per al debat. La paraula mentida sona lletja i molt mal educada. Seria bo conservar les maneres. "," Les paraules i les acusacions molt dures no són adequades per a aquest debat "," Això no és veritat ","


9



Les paraules dures que m'està dirigint no tenen validesa real. "Tadic es queixa, també : "Quant a l'acusació que jo contribuís a la independència de Kosovo, és una de les acusacions més immorals que he escoltat mai." D'altra banda, Nikolic moltes vegades en el debat, igual que fa quatre anys, pronuncia les paraules mentida, fals, mentir, falsedat, etc. Per tal de reforçar la seva argumentació, utilitzant el mecanisme lingüístic de repeticions, ell reitera quatre vegades la frase "com ho va prometre i va mentir" per concloure la mateixa oració amb "així ara també diu falsedats, senyor Tadic, però són les seves maneres." Més tard en el debat, el mateix candidat afirma, tractant respectar irònicament les regles del programa: "No diu la veritat, per fer servir l'expressió que és acceptable per al moderador." En el seu torn de conclusió, dirigint-‐se als ciutadans, torna a la forma descortès: "Vostès saben què és mentida, les promeses falses surten de la seva boca." Finalment, cal afegir que formula també una pregunta retòrica: "De què em parla vostè avui i qui el pot creure quan sempre ha mentit en totes les eleccions?" Precisament, les preguntes són el mecanisme lingüístic més utilitzat per aquest candidat, tant les directes com les retòriques, tant en el debat de 2008 com en el de 2012, mentre que Tadic en el del 2008 formula només dues preguntes i en el de 2012, moltes més, però no són una de les seves eines retòriques preferides. Aquestes acusacions de mentir i de ser contradictori són constants en tots els debats, però hi ha un argument propi al discurs de Nikolic que va aparèixer en el debat de 2008 i va tornar a aparèixer el 2012. Es tracta del sintagma "ex president" com a forma de tractament del seu adversari, que, juntament amb els arguments "quan nosaltres formem el Govern", "nosaltres som, és evident, el partit més fort", "jo sóc l'únic aquí amb arguments aquesta nit ", òbviament pertanyen a què Nikolic considera els més forts, els més eficaços i els que l'ajuden a sentir-‐se més segur. Tal com va passar en el debat de 2008, el sintagma "expresident" va aparèixer en les intervencions de Nikolic en relació amb el segon tema, però aquesta vegada pren altres formes també: "Vostè és, gràcies a Déu, l'home que abandona la funció del president ", al que afegeix que Tadic exerceix" malament "aquesta funció i que és" més feble que Milosevic. "Per la seva banda, Tadic només una vegada respon a això, recordant el debat fa quatre anys:" En aquell moment també em va cridar expresident. " Inevitablement, hem d'aportar exemples d'una acusació que sempre apareix en els debats serbis i és la de la "campanya bruta". En el cara a cara de 2008, Nikolic apunta que va ser la campanya "més bruta que es podien imaginar", mentre que els dos


10



candidats afirmen: "Jo no l'he ofès en aquesta campanya, en absolut". En el debat de 2012, segons Nikolic, la campanya ha estat espantosa, bruta, (una campanya) malvada de traïcions i desqualificacions, la de tots contra un home. Ara bé, aquest candidat en el debat ataca la personalitat del seu oponent i no les seves idees, en altres paraules, el que se serveix de argumentum ad hominem. Així, Nikolic jutja la personalitat de Tadic: "És una cosa que vostè no pot entendre", "no pots raonar", "És la valentia que vostè mai mostrarà", "A vostè tampoc se li ha anat la pinça tant com per acceptar aquesta condició. " Així mateix, m'agradaria assenyalar que moltes vegades els candidats aprofiten per "recordar" alguna cosa als ciutadans, però no es tracta d'afirmacions veritables o comprovades; moltes vegades "posen en evidència" alguna cosa oculta, encara que no es tracti de fets demostrats. Tenim diversos exemples en el discurs de Nikolic, que parla de "una part secreta d'un contracte", "una proposta dubtosa que va signar Tadic" i "uns ministres amb falsos cognoms", però, de nou, sense noms i dades concretes, per el que acaben sent més especulacions que afirmacions contundents. Algunes curiositats en els debats serbis Finalment, algunes curiositats més dels cara a cara entre aquests dos candidats a Sèrbia. És un fet ben conegut que els candidats es preparen per a un debat, que es cuiden tots i cada un dels detalls. No obstant això, el debat de 2008 va començar amb retard perquè Nikolic va arribar tard del seu viatge a Rússia. A continuació, va dir el següent: "Jo he vingut ara des de Moscou a aquest programa, vaig estar aquí dos dies. Ara tinc coneixement dels temes. Veig que l'expresident té ja escrita la rèplica encara que no sap el que jo diré. " Òbviament, es tracta d'un argument més. Un altre dels assumptes que tenen a veure amb la preparació per al debat és que, si un candidat va a posar un exemple o va a citar alguna autoritat, és important que conegui el nom de la persona en qüestió. Així, Nikolic en el debat de 2012 no coneix el cognom d'un ministre a qui vol nomenar: "Diu aquell ministre ... no sé quin és el seu cognom ", o una errada semblant en el debat de 2008, en què diu:" Crec que Reagan va dir Read my lips ", quan, en realitat, ho va dir George H. W. Bush. Sabem molt bé que els errors en els debats es "paguen", per això, els polítics serbis haurien de tenir més compte amb el que diuen i amb quins exemples aporten.


11



A tall de conclusió En resum, l'últim debat Tadic-‐Nikolic ha portat novetats en la tradició sèrbia dels cara a cara electorals, que no han consistit en nous arguments i estratègies lingüístiques, sinó que es reflecteixen en la diferent manera en què els candidats s'han enfrontat . No hi va haver expectatives clares abans del debat, no sabíem què esperar d'aquests dos polítics. Havíem escoltat el que anunciaven els seus equips de campanya, havíem vist els debats anteriors, hem seguit la campanya, però són també el debat va ser un enigma. Depenia dels candidats, de l'actitud que anaven a adoptar, desconeguda fins al començament del programa. Aquesta vegada han decidit no ignorar l'interlocutor i respondre, en gran mesura, a les seves preguntes i atacs. En definitiva, han aconseguit adaptar el seu discurs al gènere del debat. Tots dos han resultat molt segurs de si mateix, però Tadic ha estat més convincent, ha ofert més arguments i propostes i ha demostrat que posseeix habilitats oratòries superiors a Nikolic. Per tot l'exposat, podem concloure que, a Sèrbia, hem fet un pas endavant, un pas cap a la consolidació de la tradició de debats en la nostra democràcia. Si bé és veritat que els cara a cara tenen els formats i els efectes limitats, són importants per als ciutadans i esperem que segueixin celebrant-‐se en totes les campanyes. *Aquest treballa s'emmarca en el projecte Estratègies de textualitat del discurs professional en suports multimodals. Anàlisi i propostes de millora. (Referencia: FFI2011-‐28933), finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, així com pel fons FEDER.

Miljana Micovic @MiljanaM és Doctoranda a la Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia, camp d'investigació -‐ la comunicació i l'argumentació política als debates presidencials.

Debat presidencial serbi 2012

News & Politics

Transcript of Debat presidencial serbi 2012