t 1_711EY, F\

de Mallorca ian n !:.á san

s -e ••••• wee•-211

wee • • loa 'mi.. • w. • •0,".•

.1•••• 1 ab. I ;

•••••••••n•n •n •••n• •••• • n•n nn••• •=ma ••• •••••• ..1“n •M• !la.

EL DIARI DELS MALLORQUINSANY XIII. NÚMERO 296 i er D'AGOST DE 1994 PREU: 200 PTS

ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA

ENQUESTA

Disset emissores de ràdio per als forasters i una per als anglesos; cinc diaris per als forasters un per alsanglesos. Per als mallorquins, res. És just, això? Que ens estimen gaire, aquests que comanden? Que no

hauríem de votar partas mallorquins que ens defensin i defensin les nostres coses?V1„ .

. ..,,,,... •',

lo••1:::

..„,,,,,,„

„•.',''.'1:-..,... „

..

Irs—ril' 11"--

....'.....,.,'„•,\.'.-"''''2:::.-7.'2.-„,. -1.?, ,,,--"Y-- .

..,1

- ..

,:. .....•4\•.Z'''.', ,...,..

...... „.„..,... ,, 'Ny ' , , ,. .., ,,,..„ , „,.., .

..

. ,,....., .,... . :„...., .

,

. .,...-4".: z '' ' ...... • ... :.*„.....,...,-

,

.

,,,

•.,

..

: .. , .... ..

.. . .'l l ' :4 • -,,,, ,„ ..„ - • .„. 1 , , , . ,,,,,-"-:.'" > 11-1,10.

-• ‘""!-; ,"''',.. *t1

" ,.,. , , „. .. ...• " • • • ..- , .*:.....

. . ,,„„„.. • , ..........„,„:„.„,„,„1

‘ ,

".

_ ,

\ -* ..-.• -„,I

-• • .*., ..,-; :- — , '-' - ,... -,,

.41.1. ‘V.,-,-,1:.: ' .::,-

-,-I.:.1.-.::-..;-:',-.-.- ''..1,11....., .:''''''N':',11

,„.... • ,,,• , , , .,..„,„......„.,

• , ., .. , _ s :.. ,,,,,......,::,,,_ , „... .,

'.

:''1.-i151-1' -'...

' \

..,.. .

':, •.P .'*o• ..:". j

, •„:, .• • • .„.

' :'It'-'t•":

-, •-•:,1.:...-

"

\*1414-'4••

„, ::.• , .: ,

s-Illil "11,'''. " '.. -...•."-' \':'--tN:-1,1- --- ' .'•:

•-,‘:' , :.:„

***011 ‘\ '' '". - 11':':-''. Illt ..1

,*..

11.„,..-.• • • , . • -T,,:.„,,,-:"4.., ',"-11,111

: *

-.., st/ lb*. * *

Isabel Sales ¡Isabel Molina (Es Mirall). Mal fet! Aixòés racisme contra els mallorquins. Aquests del PP quecomanden no ens estimen. Hem de votar partitsnacionals mallorquins d'una vegada.

Pep Joan i Maria Bibiloni (lloguer de cotxes). No ésjust! Hostes vendran que de casa ens trauran, diul'adagi. Aquests del PP que comanden miren perEspanya i pels seus negocis particulars. Hem de votarels mallorquins d'UM, que miren per nosaltres.

Un exemplar d'aquest periòdicserá regalat a totes les famíliesde s'Arenal. Si vos ha agradat,telefonau al 26 50 05 i el vosenviarem cada 15 dies.

Matrimoni Martín (Martín Tours). No és correcte. Soma Mallorca i volem viure en mallorquí. Aquests del PPque comanden no ens estimen. Nosaltres no votampartits nacionalistes, però pensam que val la penavotar-los.

Mari-Trini Mateos i Neus Ruiz (Comercial Ruiz). Aixòestá mal fet. Els mallorquins estam aquí i vivim aquí.Aquests que comanden no ens estimen. Hem de votarels partits d'aquí, ERC, PSM o UM.

Angela-Maria Hernández i Joana Garcies (ModesJacaré). Mal fet! O tots moros o tots cristians. Aquestsque comanden no ens estimen gens. Hem de votarpartits mallorquins. ERC, PSM i UM estimen Mallorca.

Apoliónia i Magdalena (Les Meravelles). Molt malfet. Aquests del PP que comanden no ens estimengens ni mica. Hem de votar partits mallorquins comUM o el PSM. Visca Mallorca!

pairMargalida Muñoz (Lluc-major). Mal fet! No hi hadret, a això! Aquests quecomanden a Mallorca sónuns venuts. Hem de votarpartits mallorquins quedefensin ca nostra.

',W•x\V'IN., 1*.\11, . ‘------- , ' ‘‘V\,,,,ki,,

. `, :*1 " ''---4-j

:"'", - j111/11/. _

i¼ ' I :4,4- smot,*,N ,*‘‘ il

1 ' ,. , * ''',‘: ' ‘. ‘'410, , ---‘ \ IV. , . ,,, ,;‘, -1 0111° „ , 4' ,,', \ ; „,'' , ‘'',.-.:1„41001,

...... 0.,,,,....1.,

..- ,.\..\‹.

..nIlid 4 :*: \l'''‘

Caterina Florit (perru-quera). No está gens benfet això. No és just!Aquests que comandenens estimen ben poc.Hem de votar UM, quedefensa la terra.

2 1 D'AGOSTO DE 1994 de Mallorca

• Els divendres d'estiu, a partir de les onze del vespre,hi ha ball d'aferrat (ara en diuen de saló) a la Torred'en Pau, del Coll d'en Rabassa. Diuen els que hi vanque s'ho passen d'allò més bé, perquè tothom és dela comarca i tothom es coneix i fa bon lligar. Divendresque ve no ens ho perdrem.

• Que no sabeu el darrer acudit? El me conté la joieraOlegario, que com podeu comprovar pel seu llinatgeestá lliure de tota sospita xenófoba contra elsespanyols: Dos forasters arriben a Mallorca a cercarfeina, van per tots els hotels i restaurants i no entroben. Acabats els doblers i mig morts de fam deci-deixen anar a captar per poder comprar un passatgei tornar-se'n cap a Espanya. Un se'n va al carrer desant Miguel i l'altre al carrer del Sindicat. Al cap de dosdies es troben i el qui havia anat al carrer del Sindicat

. diu: —Això no ha anat bé, només he aconseguit tres-centes pessetes. —I que has posat al cartó de demanaralmoina —li va demanar l'altre— que digui "Padre desinco hijos necessita dinero para alimentarlos"? —Sí,però res li contesta el segon. I Ii diu el primer: —Jotambé vaiip fer el mateix i no me donaven res, Ilavorsvaig posar "Pido dinero para marchar de Mallorca" imira, en dos dies he aconseguit 250.000 ptes.

• Amablement convidats per la revista Fent Carrerany,anàrem l'altre dia a una vetlada a la fresca a Maria dela Salut. A l'escola nova del poble mentre menjàvemun bon trempó, bona sobrassada i camaiot casolà, vide Maria i coca-cola de Petra, parlàrem de nacio-nalisme espanyol i de nacionalisme mallorquí. Hi haviarepresentants d'ERC, PSOE, PSM i UM. Els comu-nistes d'IU i els espanyolistes del PP no hi assistiren.Hi poguérem veure el batle del poble, el rector i moltagent guapa de la comarca. En Tomeu Mestre, que hiera, ens va assegurar que durant aquest mes d'agosthi haurà trobades per la independència a SesTarragones, que estan dins el terme municipal deMaria.

• Recordau que ara fa cinc anys uns estafadors quevenien bosses de plàstic als comerços arenalers varen

/2'' -'41 265005 de Mallorca

Necessitam promotors ipromotores de l'ESTEL

als diferents pobles iciutats de Mallorca de la

resta deis PalosCatalans. Telefonau al

971- 26 50 05

manipular un xec estés per la xarcuteria Zaragoza dela plaça Major de s'Arenal. Els estafadors cobravenun xec de 2.470 pessetes, el manipulaven hi hi posavenel que volien. ldó "la Caixa" ha tornat a l'esmentadaxarcuteria la quantitat de dues-centes quaranta-setmil pessetes d'aquest xec manipulat. No tot han d'essermales notícies.

• Notícies del Club Nàutic s'Arenal: l'any 1996 elnostre club organitzarà el Campionat del Món deregates en la modalitat Classe Europea. Els altrescandidats a aquest campionat eren els Estats Units,Alemanya i la Manga del Mar Menor d'Espanya. Elsarenalers els hem guanyat aquesta vegada.

• Tres candidatures es presenten per regir els destinsde l'Associació de la Tercera Edat de s'Arenal deLlucmajor: la del senyor Risso, que n'Oha estat pre-sident aquests darrers anys, la d'en Joan Vidal, quefou mestre d'hotel a la Cadena Riu, i la d'en Julià Puig,secretari del sindicat vertical a la Ciutat de Llucmajoren temps de la dictadura.

• En Francesc Berga, n bon bergant está fet aquestBerga. Diuen que el president Canyelles el tenia a la!lista de candidats a president de Sa Nostra.

• M'ho comentava un senyor d'uns setanta anys l'altredia devers s'Arenal de Llucmajor: "Quan anava aescola, el mestre ens ensenyava que a Espanya hihavia dotze milions d'habitants. Ara diuen que n'hi haquaranta-vuit mil. Hi ha massa gent per tot i així fa malviure." LLavors, vaig pensar jo, n'hi ha que treuen focpels queixals quan es parla de despenalitzar l'avor-tament. Una llei que no obliga ningú a avortar, l'únicque fa és impedir que els jutges puguin tancar dins lapresó les dones que ho fan i les persones que lesajuden. La cosa més xocant del cas és que sónmascles els qui estan contra l'avortament i quasi mailes dones. Com si ells poguessin avortar i abansconcebre!

• Diumenge passat el rector de s'Arenal va haver decridar a la policia perquè uns brètols Ii impedien dirmissa. A la Mallorca preturística i preconciliar aixòhauria estat un sacrilegi i un escàndol. Avui és unaanécdota més de la degradació i de la manca deconvivència que patim actualment a Mallorca, en partprovocada per la gran afluència de gent.

• Feia anys que no el vèiem, el pare Joan LLabrés dela Porciúncula. Quan era nin, des del seu poble natal,Llubí, vingué a estudiar al seminari seráfic, Ilavors foumestre al mateix seminari... "I qué ensenyaveu, senyorLlabrés?", Ji demanàrem. "Catará, tota la vida heensenyat català. Només els missioners de Lluc i elsfranciscans de la Porciúncula ensenyàrem català aMallorca durant els anys de la dictadura. Fins i tot elSeminari Diocesà va abandonar l'ensenyament de lallengua dels mallorquins. Nosaltres no", afegí l'il.lustreautor d'Els nostres arts i oficis d'antany, la seva obramés extensa.

• L'esport català triomfa a tot arreu. El F.C. Barcelonaera l'equip de futbol que més jugadors tenia al Mundialdels Estats Units, entre ells un campió mundial: Ro-

mário; aquest mateix equip aquests darrers anys ésun assidu de la Copa d'Europa, la máxima categoriadel futbol europeu, així com el campió de la Lligaespanyola els darres quatre anys. El bàsquet, l'hándboli l'hoquei català també són campions a l'Estat i sempresón presents a les màximes competicions europees.Dins el motociclisme, l'esport català hi té campions endiverses categories, sobresurt per damunt de tots lafigura del trialista Jordi Tarrés, per sis vegades campiódel món, encara que també hem de recordar els nomsde Jorge Martínez Aspar, Sito Pons, Álex Crivillé itants d'altres. La Insta no s'atura aquí, podem citaraltres esports en qué els catalans són a l'élite mundial:atletisme (sobretot les curses de fons), la natació, etc.

Us imaginau que tots aquests esportistes portassinla senyera allá on van —i guanyen— en lloc d'haverde veure com és la bandera espanyola la que puja alpodi més alt i haver de sentir l'himne espanyol pelsaltaveus? Catalunya, els Països Catalans, són al cap-damunt del l'esport mundial, encara que als espanyolsels vingui molt a esquerra-mà i intentin aprofitar-se'n.

•Jardins públics i pistes de petanca enrevolten elminigolf del carrer Perla de s'Arenal. Per cert, unminigolf ben ecològic, amb plantes de clima sec comes ara els cactus, que no necessiten aigua per anarbons.

• Convindria que la gent de Mallorca prengués Ilum dena Pintora i, quan planten jardins, hi sembrin arbresautòctons, arbres mallorquins que mai s'han regat.Els pins, les savines, les mates Ilentiscleres, elstamarells. les figueres de moro i les de crestiá, elsmagraners i els garrovers, són arbres ben mallorquinsque viuen de l'aire i la rosada. Si plantau gespa iarbres forasters, gastareu l'aigua que no tenim i Ilavorsla beurem salada.

• Ens ho han confirmat. Dia 5 d'agost, que cau endivendres, hi haurà la primera Trobada per laIndependència d'enguany, que aquests anys passatses feia a Ses Tarragones, prop de Santa Margalida.Enguany es faran al restaurant Sa Creu, prop dePetra.

• I ara, unes frases del professor Caries M. Espinalt:Des de la nit del temps cada home ha volgut

presentar-se com un cas a part de la regla general:sense discrepar plenament dels altres, procura quese'l consideri una excepció, és el que el sedueix idóna, per poc que ho endevini, la màgia de la sin-gularitat.

Els escèptics mai no han estat persones elegants.Hi ha un llenguatge en la mirada que, amb

freqüència, desmenteix el que diem amb la paraula.Harmonitzar el que es diu amb els ulls i el que es diuamb la boca és la millor técnica per a persuadir i elmillor camí per inspirar confiança.

Deia Jung que la majoria dels humans es mo-bilitzen per les evidències gràfiques i molts pocs através del raonament. El que podria conduir-nos a unanova conclusió: per a molts convenç més l'expressiód'un rostre que els conceptes que exposa.

Tot èxit és un fracàs, si no es reflecteix en elsemblant del triomfador.

Sartre deia: "La vida és una passió inútil". MuñozEspinalt replicava: "Una vida sense passió és inútil".

L'ESTEL de Mallorca. El diari dels mallorquins. Editor i director: Mateu Joan i Florit. Redactoren cap: Jaume Sastre i Font. Col.laboradors: Mateu Sastre i Joan, Joan Estades de Montcairei Bisbal, Climent Garau i Salvà, Tomeu Martí i Florit, Miguel López i Crespí, Miguel Julià iProhens, Joan Quetgles, Jordi Caldentei, Jaume Tallaferro, Bartomeu Mestre, Encarna Parreño.Depósit Legal: PM-473-80. Impressió: Hora Nova S.A. Publicitat i subscripcions: Camí de lesPedreres, 30. Apartat de Correus 124. 07600 s'Arenal. Telèfons 265005-269941. Fax 753518.

Fins un 25% de descompte amb lapresentació d'aquest anunci

OPTICA SBERTSANT MIQUEL, 83 (Cantonada Avingudes)

Graduam i adaptam lentillesPer la compra d'unes lentillesli regalam un altre parell d'iguals.

Ulleres de sol i graduades

Tlf.: 72 14 25

ARTI PESCAVenda, reparació i muntage d'accessorisper a la pesca esportiva. Accessoris per aembarcacions. Tot alió que és necessari

pera la pesca dels aficionats.EN BARCA: Pesca a la fluixa. Currican.

Surf casting. Spinning.FONDO: Coup. Americana. Submarina.

Tenim esquers de totes les clases.Carrer de sa Platja, 1. Tel.: 49 29 39

07600 s'Arenal de Mallorca

Eléctrica

Instal•lacions elèctriques i sanitàriesCarre Lleó XIII, 55- B. Tlf. 42 88 47.Móvil 908638371. 07198 Son Ferriol

Aquest periòdic está realitzat" k ^mi tirtn oVirshteoni;411 /Nri

ellUlp U 1111U11110LIVI

CanonCarrer de Jesús 34 baixos

Tlf.: 20 73 62 (5 línees)Fax 20 40 29

07003 Ciutat de Mallorca

ESTE ESUN BUEN MOMENTO

PARA REVISARSU VISTA

OPTICA ARENALcon la tecnología más avanzada

para ofrecerles una mejor calidad de visión.

LES OFRECEMOS —CONTROL VISION—ADAPTACION DE LENTES DE CONTACTO— LENTES NACIONALES Y DE IMPORTACION—GRAN SURTIDO EN GAFAS DE SOL—APARATOS PARA SORDOS—OPTICA INFANTIL

Cf. &.n. ~iba Terninteno • 161 49 00 61 • EL ARENAA 30 meiros de la parado final del BUS ARENAL.

de Mallorca 1 D'AGOSTO DE 1994 3

Tothom ho va poder veure: aquells milers d'ener-gúmens que a Madrid victorejaven el triomf electoraldel Partit Popular; en José M. Aznar, n'Abel Matutesi la plana major del PP responien somrient i saludant.Paró els resultats a Catalunya-Principat representavenun desbaratament d'aquella marxa triomfal. Per això,varen sorgir aquells notables rodolins que feien "Pujol,enano, habla castellano"("Pujol, nan, parla castellà").Em permetreu, lector, un comentari d'aquest breutext. Primer, a Catalunya-Principat el Partit Popularno havia guanyat; això manifesta con rutila l'esperit decontradicció que configura l'anima castellana. Elsrodolins serien conseqüents si s'hagués donat unavictòria del PP al Principat. Davant el sonriurecomplaent d'en Matutes —que, per cert, feia el discurselectoral en català a la Televisió de Catalunya—,aquells falangistas dirigien els insults contra una per-sona honorable —Molt Honorable, fins i tot— de leslnstitucions de la dita "Espana de las autonomias".Insultaven a través de la televisió, sabent que l'es-pectacle es veia a tot l'Imperi. És de notar que elsespanyols tenen una manera d'insultar molt pròpia;que solt molt afeccionats a l'insult; que l'insult elsagrada molt; que per no res ja s'insulten; que l'insultforma part de la seva vida quotidiana. 1 també éscorrent entre familiars i amics. Pel que es veu, allá aMadrid, no els agraden les persones petites; i que fanun ús a pleret de la paraula "non" com a insult. Deuésser per causa de l'auto-odi hispànic. El "parlacastellà", en imperatiu, conté una clara amenaçafeixista; es com si diguessin: "com a l'època gloriosa,tornarem a prohibir l'ús públic del català".

Aquesta exaltació patriótica de la que parlem ésuna mostra vulgar, històricament repetida, de lavoluntat d'integració del nacionalisme espanyol. I norepresenta cap excepció dins el panorama delsconflictes nacionals; ben al contrari, és moneda correntaquesta de la voluntat d'integració que afecta elsdiversos nacionalismes. Integrar vol dir fer un, fer unasola cosa d'allò que era divers. L'integrisme no toleral'existència de mostres individuals o col.lectives quepresentin diferències amb allò que defineix,suposadament, la nació. Per regla general, elsnacionalismes desfermen diversas accions amb la fid'integrar la població d'un suposat territori nacional. Alcas que ens ocupa, es mostra la voluntat de l'oligarquiahispana de culminar la tasca d'integració "nacional"lingüística, magna empresa que ja dura més de dossegles —pocs, si els comparem amb els vuit que en vadurar la Reconquista, diuen—. Aquests neo-falangistes—no oblidem que el pare de n'Aznar duia camisablava i que va entrar d'ocupant a la Barcelona derrotadadel 1939— són delerosos de fer un nou intent d'ofegarl'idioma català. Ja saben ells, els espanyols, que elscatalans som, per força, bilingües (els catalans o bé

sabem parlar espanyol o bé francés). "Parla castellà"expressa el desig d'enterrar la Ilengua catalana. Elseu ideal seria "els quaranta milions d'espanyolsmonolingües", xifra a la qual aspirava el seu profetaJosé Antonio.

Com és sabut, la ideologia dominant és la de laclasse dominant, l'oligarquia castellano-andalusa.També hem de distingir entre el nacionalisme de lanació opressora i el de la nació oprimida. L'oligarquiaespanyola sobrepassa la seva época histórica. El seuintegrisme és primitiu, agressiu —així com les sayasfestes—, injust, idiotitzador, empobridor, i deixaremd'altres qualificatius. La nació catalana també preténintegrar les gernacions de forasters per tal queesdevinguin nacionals catalans; respon, per tant, a unesperit de tolerancia, de llibertat, d'igualtat.

Arribats fins aquí, podem establir l'afirmació demés avantguarda, aquella que correspondria a alióque jo anomen 11.1ustració Discriminadora. La tesi espodria anunciar així: Actualment, la capacitat d'inte-gració de Castella s'afebleix, i la de Catalunya creix.Catalunya ha passat a una nova situació histórica,tota plena de novetats; novetats, qualcunes' de lesquals sembla que han de ser molt creatives.

El primer nivell és el material, es a dir, el socio -econòmic. Aquest és el procés real. Aquí el materia-lisme històric és inqüestionable. En aquests darrersquaranta anys de franquisme i de monarquia,l'oligarquia espanyola no ha aconseguit desplegaruna auténtica revolució industrial a les Castelles,Extremadura, Andalusia. El pes específic ðe l'Espanyaestricta dins el conjunt econòmic mundial segueix unamarcada línia descendent.

En aquest nivell, la principal novetat de la naciócatalana rau en el fet sobre manera important que lesBalears i València fan una marcada convergènciasocial i económica amb Catalunya-Principat. És a dir,som a una fase avançada i poderosa d'homogeneit-zació nacional.

La nació cobra el protagonisme històric a l'èpocamoderna. Certament, al llarg de la història sempres'han donat nacions i conflictes de nacions. El marxis-me clàssic acadèmic— donava per assentat que lanació com a fenomen modern era un producte derevolució burgesa. La tesi —que cobrava l'aurèola dellei marxista— es resumia dient que la nació i elsinteressos nacionals es corresponien amb les neces-sitats del mercat burgès. 1 és que en Marx creava lleiscom qui fa poemes, en un rapte de la inspiració.

No, amics; la consciència de la nació no surt deles lleis del mercat. Podem veure aquests dies tot denacions sense estat que desperten a la crida de laconsciència nacional, i cap d'elles no és el resultatd'un desplegament industrial o del sorgiment d'allòque s'ha convengut anomenar burgesia industrial

moderna. Amb sort diversa, podem veure —fins i totseguir per tv!— tot de nacions que recuperen la cons-ciencia nacional. Per posar uns exemples: eslovens.lituans, letons, estonians, bosni-musulmans*, croates.palestins, kurds, eslovacs, tutsis...; la llista es fariainacabable.

L'enuciat de la tesi faria així: perquè es puguindonar els moviments nacionals que afecten amplescapes de la població és imprescindible que les amplesmasses hagin despertat a la consciencia nacional,han de tenir un sentiment de formar part d'una nació.un sentiment molt fort. I això solament es possible sies dóna un sistema modern de comunicació. Al segleXIXe, sense alfabetització, no era possible la presa deconsciencia nacional. Al proper article tractaré de laRevolució cultural catalana.

Clínicadental

S'ARENALCarrer de la Marineta, 3

entresolTelèfon: 74 34 48

S'Arenal de Mallorca

L'esperit republicà

N'Aznar l'integrisme hispànic (I)

Joan Quagles Professor de Filosofia d'IB

L'apotecari Caries Ensenyat i la seva germana Carme.auxiliar apotecária, han obert botiga al carrer Trasimé des'Arenal. Esperam que s'integrin ràpidament al nostre poblei que el puguin servir molts d'anys.

En Bernat Reus és l'amo de GODIRE, una empresaespecialitzada en precuinats i molt especialment en pizzes,lassanyes i canalons. Aquesta empresa está ubicada alPil-larí, un lloc cèntric i sense problemes de circulació nid'aparcament.

N'Antoni Escoriza i na Maria del Carme Rebollo han obertuna botiga de vetes i fils a la plaça dels Nins de s'Arenal..Faran la competència a La Paloma, que fa mes de quarantaanys que té botiga oberta de vetes i fils a la mateixa plaça.Tenen confecció, camisseria, roba interior i Ilenceria fina,tenen de tot i per això la botiga es diu TOT.

En Pep Garcia i la seva dona han obert una papereria ontambé venen premsa, prop de la mar, al carrer de santCristòfol, de s'Arenal. Com és natural, també venen L'ESTELDE MALLORCA.

PEIXETERIA PATRICIAc/ Muntanya, 374-A

Tel. 260534. ES PIL.LARÍ

L'Estel de MallorcaLa revista que diu el que els mallor-quins pensen, i no s'atreveixen a dir.

Subscriviu-vos-hi. Tlf.: 265005

4 1 D'AGOSTO DE 1994 de Mallorca

El tren, víctima delGovern balear

La notída, apareguda el día09.07.94 a la premsa local, ensanunciava la intenció de Ser-veis Ferroviaris de Mallorcade suprimir trens i horaris deservei, tal com algunsusuaris ens temiem.

El Partit Popular sols desit-java les transferències perreduir la competència incó-moda del km en contra deldesenvolupament desmesurati incontrolat de les infraestruc-traes pels cobres i reventar lainsistencia dels usuaris/es deltren que no volem utilitzar elcotxe.

Es cert que des de Madriddurant els anys que han tingutles competències no han fetres perquè el tren pogués esser

bon servei públic que neces-sitam a Mallorca i que siaquest ha funcionat bé no haestat grades a la voluntat icapacitat de la direcció deisresponsables de FEVE, sinódel sentit comú i estima que

els treballadors de FEVE engeneral han demostrat capaquesta empresa pública.

Però ara que s'han transferitles competències al GovernBalear, la situació sembla ques'ha complicat. Pareix esserque la direcció dels ServeisFerroviaris de Mallorca estádisposada a distorsionar larealitat, amagar veritats, i fal-setjar situacions amb l'únicafinalitat de inantenir el trencom un luxe i no com un bonservei públic.

Es mentida que es plante-gin recluir trens i horari deservei amb l'únic interés dereduir déficits; hi ha altresinteressos no confessables,que estan per damunt.

Si de veres els interessareduir despeses públiquesamb transport a Mallorca, elprimer que haurien de fer ésun estudi de les necessitatsde transport que tenim, com-parar les despeses públiquesdel transport en cotxe privatque tant defensen i les del

funcionament del tren quetant odien, potenciant encada cas l'opció que realmentsigui més rendible.

Mai no han fet una com-paració real dels costossocials, econòmics o ecolò-gics del transport en tren oen cotxes privats perquè nosón capaços de posar a unmateix nivell el que suposabons negocis particulars opels amics i el que suposaun bé per Mallorca i tots elsseus habitants, sempre handonat per suposat que lo pri-mer és lícit i no questionable.

És evident, i ningú diu locontrari, que l'usuari del trenamb el cost del billet nocobreix totes les despeses quesuposa el seu funcionament,per?, si aquest plantejamentel feim als usuaris dels auto-mòhils és evident queels impostos que paguenaquests son amb molta dife-rencia insuficients per cobrirles despeses de construcciód ' a u topistes, manteniment

de carreteres, de la guardiacivil de trànsit, serveis auxi-liars de carreteres, ocupaciód'espais públics, guàrdiesurbans, etcétera, tot sensepoder entrar a calcular el costde milers de persones lisia-des, invàlides o mortes a lescarreteres precisament perno tenir una alternativa detransport més segura.

Está ben dar quins son elspatrons que maneja elGovern balear a l'hora deparlar del tren; sempre haestat per impedir o bloquejarel seu possible desenvolupa-ment i ara amb les transfe-rències per desmantellar elpoc que queda del transportmés segur, més rendiblesocialment, i respectuós ambel medi ambient, però queté l'inconvenient que no per-met fer tants de negocis i atants d'amics com la inversióen carreteres.

Guillem Ramis

Carta al cap de la PoliciaSr. director:Li agrairTa publicás aquesta carta oberta al Sr. Comissari

en cap de la Policia espanyola a les Illes Balears.Respectable senyor: El fet que ocupeu aquest càrrec, dins

els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, em fa pensarque deveu esser un home força intelligent capaç d'ador-nar–vos, no solament de la delinqüència que es produeix alscarrers de la ciutat, sinó també d'aquella altra, més greu irepugnant, que es produeix —vós deveu saber en quinamida— als mateixos reductes interiors de la institució policialque vós presidiu. Vull suposar que sabeu molt bé de quinapasta estan fets alguns dels vostres agents policials que,segons se'ns diu. venen a Mallorca durant l'estiu «per pro-tegir–nos». Els qui tenim l'aspecte físic típicament sudenc—morenos com els moros, d'aspecte agitanat, amb cabellsreülls o llargs, ulls que no són clars, vestits de qualsevol mane-ra, amb l'expressió Iliure de convencionalismes— els podemreconèixer d'una hora enfora, només mirant–los com ensmiren a nosaltres! Sembla que t'han de travessar el cos ambla mirada! A vegades t'arriben a travessar–lo amb la veu,d'altres amb les mans! Fins i tot, en el cas present, t'arribena engrillonar sens causa! Vull suposar que sabeu molt béque la setmana passada, alguns agents policials d'aquestsque, venguts de fora, durant l'estiu són a les vostres ordres,es varen comportar grosserament, brutalment, bestialmentcontra una persona jove, ciutadana de les illes. Els dits agentsla varen veure, com vos deia abans, amb cabells llargs, vestidainformalment, morena, baixeta. La detengueren. ¿Motiu?Intent de robatori. L'engrillonaren. La ficaren de mala maneradins del cotxe policial. I començaren a interrogar–la. Quanels va dir que nomia Bartomeu, fill de Guillem i de Margalida,la befa que en feren —pel fet de ser noms mallorquins—fou indescriptible. Més encara quan els va dir que vivia enun carrer que no tenia nom castellà: Cala Tuent! Li donarencops pel cap. La malmenaren, Ilastimant–li un braç amb elsgrillons. I la depositaren amb altres «delinqüents» al calabósdurant dos dies, fins que la presentaren davant del jutge.Sé que em podeu dir que ho denunciï als jutjats. Supós quesabeu que ja ho ha fet. Personalment crec que no li ha deservir de gaire. Sobretot, tenint present que el policia denunciatno va voler absentar–se de la sala i va voler esser–hi present,emparant–se en la normativa vigent...

Vull suposar que sabeu molt bé, almanco tan bé com jomateix, la poca consistent defensa que això pot representarper a la persona perjudicada. En aquest país nostre, no seriaaquesta la primera vegada que el fet de denunciar davantdel jutge. maltractaments fets per policia, es converteix enun arma poderosa que revé contra el ciutadà denunciant in'allibera plenament el policia denunciat! Vos ho dic per pròpiaexperiéncial

Vull suposar que sabeu molt bé que el fet de portar cabellsllargs, esser una persona jove, baixeta i morena, vestir infor-malment, pertànyer a un grup ecologista, dur noms i llinatgesmallorquins, viure en un carrer amb denominació no caste-llana, Iluny de constituir cap casta de delicte, esdevé unade les mostres més evidents de la capacitat ciutadana d'actuarlliurement i democràticament en una terra que vol essersobirana.

No sé si tot això que vos dic vos pot sonar a música celestial.Penó voldria que no fóssiu d'aquells qui acostumen a con-fondre el cul amb les trémpores. I que no solament no donassiumai per mai com a bona l'actuació d'uns policies sense edu-cació, ni preparació ni escrúpols, davant d'una persona joveindefensa que no feia altra cosa que romandre a l'esperade l'arribada d'un taxi per anar–se'n cap a ca seva; sinó quehi actuassiu d'ofici i n'esbrinassiu les responsabilitats adients.

És aquest el motiu que m'ha empés a adreçar–vos aquestamissiva. Em sent ciutadà d'un país que vol esser lliure, i queconsidera que la policia té la primordial funció de permetrei afavorir al conjunt de la ciutadania la !hure expressió deles idees, dels noms, dels vestits, de la fesomia, de la ¡lengua,del propi tarannà. Per ancló, cree, i vos ho vull dir per si envoleu prendre alguna nota, que tots els agents policials s'hande preparar adequadament per fer–ne el servei adient a cadalloc on són destinats: som de l'opinió que cal una preparaciódistinta per exercir com a policia, posem per cas, al PaísBasc o a Mallorca ¿com poden esdevenir auténtics «protec-tors» dels ciutadans de Mallorca, si ni tan sols respecten niconeixen la !lengua que aquests emprem habitualment? ¿Compoden protegir les persones i els béns de Mallorca, si enfan befa dels noms i dels llinatges? ¿Com poden representarl'Estat, si no en respecten les persones joves d'una ComunitatAutónoma com la nostra? Esper i desig que vulgueu posarfil a l'agulla i que en depureu les responsabilitats que hi cal-guin. Vos ho sabré agrair públicament, com vos ho he volgutdemanar públicament i fort, si és que ho arribau a fer undia o un altre. Reconec que puc semblar una mica ingenu.Però no ho som tant que pensi que vos ha de resultar unatasca fácil. Me n'imagín dificultats i traves. Ara bé, com javos ho esmentava al principi, faig una apel.lació a la vostraintelligéncia i una forta crida a la vostra consciència de per-sona demócrata que, supós, és la primera interessada a ferque els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat arribin aactuar sempre com a servidors de la ciutadania i no comqui s'acostuma a servir–se'n amb prepotència. Atentament,

Coeli' Mole 1 Mala, chitad* de Mallorca

1 D'AGOSTO DE 1994 5

LAII AUTOARENAL

Compra-venda d'autornóbilsRentat automàtic en 10 minuts. Canvi

d'olis. NeumáticsCarretera Militar, 217— Davant l'ambulatori

TU'. 26 56 18 — S'ARENAL

OPELCM

SERVICIO OFICIAL OPEL

SERVIAUTO ARENAL S.A.Carretera Militar, 185 - LAS CADENAS

Tel 26 81 11

07600 EL ARENAL - PALMA (BALEARES)

Fax 74 32 77

Carretera Militar, 185 Ses Cadenes07600 S'ARENAL DE MALLORCA

Corseteria senyora isenyor

BOTIGAANNA:VIoda íntima

Carrer L aüt (darrera els ApartamentsBiarritz). Tlf. 49 14 87. 07610 Les

Meravelles de s'Arenal

TENNIS

SON RIGOTennis SquashFutbol-sala VoleiHándbol Mini golfPetanca Tennis TaulaCir. Footing GimnàsFinal Avda. Son Rigo - Tel. 74 33 66

Sometimes - Palma de Mallorca

LlilWa4L11 de Mallorca

Emotiu pregó de festes de santCristòfol a s'Arenal

Enguany, el pregó de festes de s'Arenal fou llegita l'església parroquial i no a l'antiga capelleta. Laconferencia, titulada "La Porciúncula, història viva des'Arenal", fou escrita pel pare Joan Llabrés i Ramis.Enguany es compleixen seixanta-quatre anys que elpare Llabrés va arribar a s'arenal (en minúscula). Aixímateix, no fa molt es commemoraren les seves nocesd'or sacerdotals.

El pare Llabrés es troba prim de salut, per aquestmotiu va delegar les funcions de llegir el pregó aBartomeu Sbert (pare, encara que no frare). Els dosforen temps enrera bons col•aboradors d'aquestarevista.

Del pregó del pare Liebres en treim alguns pa-ràgrafs:

Els pioners"Tres foren els capdavanters que vingueren a

viure al nostre pinar l'any 1914, poc després d'haver-lo comprat. Mereixen que recordem els seus noms:fra Sebastià Bennásser, fra Gregori Amengual i fraJordi Riutort, superior, cuiner i hortolà respectiva-ment, si bé aquests càrrecs no eren privatius de capd'ells, puix que els tres sabien fer de tot i mai s'en-didalaven per res.

La primera previsió fou la d'acomodar sa casetades caçadors, ampliant-Iai aixecant la capelletaprimitiva, que era una especie d'ermita acollidora comun niuet calent, dedicada a la Mare de Déu delsAngels. Això era l'any 1915. Els dissabtes s'hissava ala senzilla espadanya una bandera per avisar el s .

veinats que hi hauria missa el sendemá, que deia undels pares del convent de sant Francesc de Ciutat,,que venia a posta. El nostre paratge era un lloctranquil, silenciós i solitari, com ens ho recorda lapoesia de Victorià Ramis d'Ayreflor, publicada a ElHeraldo de Cristo l'any 1917:

Porciúncula senzillaque corones isoladala muntanyola abeuradadins les ones de la mar.Adorant a Déu, alegre,voltada d'aigua i boscatge,ets l'encantívola imatgede l'esperit franciscà.

També diu la poetesa:A ma dreta tens la serraque es fon dins la llunyaniai a tos peus l'ampla badiasembla un llac asserenat.Quan la nit tot ho fosqueja,veus, llunyanes, blanquinoses,les hieres lluminosesdels fanals de la Ciutat."

Presidència de l'acte i moment de la dissertació, a càrrec de

Bartomeu Sbert, del pregó de festes escrit pel pare Llabrés.

Foto Joan Jaume

Paraules finals"Avui, per als arenalers és la festa gran, es posa

la cara dels diumenges, tira la casa per la finestra iposa l'olla gran dins la petita. És sant Cristòfol. Quinacosa li hem de demanar al sant en la seva festivitat?

• Jo, en primer lloc, Ii demanaria que se'n cuidi delsnostres vellets i dels malalts. Que els doni força ivalentia en els seus anys. Que no es trobin dins lasoledat, sinó que se sentin estimats i enrevoltats delsseus fills i parents. La soledat és molt amarga. Ellshaa,donat ja el seu fruit, que els joves han heretat.Que Déu els beneesqui a tots.

En segon lloc, Ii demanaria que tengui esmentdels allots i dels joves i les joves, perquè vagin perbon camí. Que protegesqui els marginats i els qui notenen feina. Que sien honrats per esser, el dia dedemà, persones de profit per a la societat.

Que es cuidi dels nostres taxistes, ja que n'és elpatró, i de tcits els conductors de cotxe, que recordinles normes cíviques quan estiguin al volant. Ques'acabin els accidents a les vies públiques.

I també que ens beneesqui els turistes, que sesentin a casa seva, amb les atencions que ells espereni que Déu mana, i que tenguin ganes de tornar elsanys venidors.

I finalment que ens beneesqui a tots els arenalersi arenaleres, que sapiguem i vulguem viure en pau ialegria, tots els germans. Val més un punt d'alegriaque una torre de diners."

Presidència de l'acteOcuparen la presidencia, junt al pare Jordi Perelló,

rector de la parròquia, el primer tinent de batle de

Joan Llabres.

Llucmajor el senyor Lluc Thomás, que representava elbatle senyor Gaspar Oliver, i amb ells el tinent de batledelegat de Cultura senyor Mateu Montserrat i el delegatde Turisme senyor Jordi Mulet. Va obrir i tancar l'acteel senyor Lluc Thomás.

A les festes de sant Cristòfol de l'any que ve, elpregó d'enguany será editat i repartit gratuïtament, elqual és escrit de manera meravellosa pel pare JoanLlabrés i Ramis. La nostra més sincera felicitació al'il lustre escriptor. Redacció

CLANDESTINS FINS QUAN?Antoni Martiañez

Els esdeveniments d'aquests darrers mesos ensvénen a demostrar fins a quin punt la nostra llengua ésencara ara discriminada, perseguida i trepitjada en unrègim de democrácia teórica que li concedeix -amb cartaslimitacions- una oficialitat compartida amb l'espanyol ales CC.AA. on el català n'és llengua pròpia. Com veim,una cosa és la teoria -ja prou injusta de per si- i l'altra,ben diferent, la realitat de cada dia. Una realitat ben crua,per cert.

De símptomes que podrien delatar una possibleruptura de la pau social encaminats a encetar un conflicteper motius lingüístics ens tenim dia sí, l'altre també.Sense anar més lluny, podem detectar casos, dignesd'esment com el de l'érbitre Pere Muñoz -un mallorquíd'origen espanyol putejat per un mallorquí renegat-, el den'Antonina Pujol i Bosch -maltractada i humiliada per dosguàrdies civils de trànsit-, o el de na Maria de la Pau, unavíctima més de la persecució colonitzadora.

Ara bé, això no és tot: recentment unaprofessora que imparta l'ensenyança al col.legi La Salled'Inca ha estat acomiadada del centre, únicament persecundar la petició d'un grup de pares que reclamaven laintroducció de l'ensenyança en català a les aulas.

I ja he dit altres vegades que les lleis que esdictin seran sempre paper banyat mentre no es produeixiun canvi radical de mentalitat per part deis espanyols ideis mallorquins aforesterats. I com que no disposamd'una legislació semblant a la deis estats belga ocanadaenc, que propugni una igualtat legal ente votes lesllengües, crec que seria oportú que els rnateixosespanyols considerassin la possibilitat de respectar iaplicar l'art. 3 de la seva Carta Magna que van aprovarells mateixos.

Vull acabar l'escrit fent arribar tot el meu suportmoral i adhesió personal a totes aquestes persones queper la ferma disposició de mentenir-se, fort i no el moguisamb el cap ben alt, han afrontat les insistents agiessions

de caire racista I xenòfob contra els mallorquins !ariostra llengua Sens dubte és en circumstànciesd'aqueixes quan veritablement hem d'armar-nos decoratge a fi de fer-nos costat mútuament.

Post ScriptumJa podeu rentar-vos les mans gonelles, gonellots

i gonellum, que ara mateix vos haguéssiu aixecat totremolests de la butaca si haguéssiu tengut la mésmínima oportunitat d'atacar "el imperialismo calalán y lainvasión catalanista", però que no moureu un dit nipegareu cap bramul davant el nefast espanyolisine queens mossega la ¡lengua, i la cultura, i els costuras, i elscamaiots. I bé ens anirà, car amb aquest siienci tansospités nue aconseguireu será autodelatar-vos idesemmascarar-vos totsolets.

EL TSJI3 ARXIVA LAQUERELLA DE CADENASCONTRA PERE SA1VIPOL

PER HAVER-LI DIT"MAFIÓS DE L'AIGUA"

(Redacció) El Tribunal Superior deJusticia de Balears (TSJB) ha arxivat la querellaper presumptes injúries greus interposada pelpresident d'EMAYA, Arturo Cadenas, i per VenturaRubí per les declaracions del primer en les quals elsimplicava en la mafia de l'aigua que volia especularamb aquest bé públic. Els Tribunals han desestimatigualment la indemnització de 15 milions que elmisser de Cadenas i de Rubí, Rafael Perera,demanava. La sentencia del TSJB fa seva ladoctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans idel Tribunal Suprem segons la qual la llibertatd'expressió i d'informació prevaleixen quan entra enconflicte amb el dret a l'honor en cas de personatgespúblics com són els polítics.

La sentència del TSJB ha creat enormeexpectativa periodística ja que en aquests moments,entre d'altres, estan pendents de sentència lessegüents demandes:

a) La interposada per Ventura Rubí amb demandade 5 milions de ptes. contra el director de L'ESTEL,Mateu Joan Florit, i el col.laborador Jaume Sastreper dos articles d'aquest que contenien lesexpressions: Ventura Rubí, un ofegat de deutesque vol treure doblers on sigui i VenturaRubí és l'especulador que es vol untar venentl'aigua de la Part Forana a EMAVA.

b) La interposada pel polític del PP, González Ortea,defensat per Rafael Perera, amb demanda de 9milions, contra Joan Josep Vicenç Nyegos, perhaver dit: González Ortea ás el padrino queregeix des de l'ombra els destins de terres i depersones en el municipi d'Escorca.

I c) La interposada pel falangista Bartolome EnseñatEstran, defensat per Rafael Perera, contra PatriceHusson amb demanda de 80 milions a causa del'entrevista publicada per l'ESTEL dia 15 dedesembre de 1993: Patrice Husson: "He vingut aMallorca per recuperar la casa que el falangistaTomeu Enseñat va robar a la meya familia l'any1947.

LA DEFENSORA DEL POBLE ADMET LAQUEIXA DE RACISME ANTI-MALLORQUÍ

CONTRA UN GRUP DE GUÀRDIESCIVILS

(Redacció) La Defensora del Poble en funcionsMargarita Retuerto Buades, ha admès la queixa d'uncentenar de binisslamer/es contra l'actuació racistaperpetrada per un colla de Guardias Civils a finals degener de 1.994. Els fets van passar en un conegut Pub deBinissalem quan una parella de Guardias Civils que,segons els denunciants anaven més gats que una sopa,van irrompre dins el local i van escometre la clientela demala manera ficant-se especialment amb la llengua aeismallorquins. Davant el fet que els tribunals de justicia novan admetre la denúncia contra l'actuació racista de laGuardia Civil, els denunciants van recórrer a l'oficina delDefensor del Poble que si ha admet a tràmit la quema

EMPRESARIS!Si us anunciau a L'ESTEL la volara I

empresa guanyarà doblers1

PER CULPA D'EN CAÑELLAS,UN 10% DES POUS DE

MURO JA S'HAN QUEDATSENSE AIGUA

Editorial

iViirau que ja ho vam advertir un caramull devegades. L'estiu de 1993 i des de les planes del'ESTEL DE MALLORCA vam fer una campanya perconscienciar la Part Forana sobre el desastre que licauria damunt a causa de la política demencial iincompetent d'aquest gran trasto que tenim com apresident de Balears, el Sr. Gabriel Cañellas. Elscapdavanters en la lluita per l'aigua i la dignitat de laPan Forana van esser els pobles de Llubí i deSencelles, amb les seves respectivescoordinadores. Quan els seus tècnics i geòlegs vananar a exposar el problema a Muro i Sa Pobla vanesser rebuts amb una rialla burleta per la majoria depagesos que, enganats per la mafia local del PP, espensaven que aquest problema no anava amb ells ique davall Sa Pobla, paraules textuals, hi havia unriu d'aigua que podia donar de beure a migEspanya. Bé idó, a aquests poblers i murers ara elsha sortit un bony al cul i en aquests moments, quanencara no som ni a la meitat de l'estiu, el 10% deispous de Muro ja s'han quedat més secs que elrostoll. A hores d'ara ja hi ha més de setantafamílies baldades i moltíssimes més que tremolendavant la incertesa del futur. I a qui van votaraquestes famílies a les eleccions del 93 i a lesd'enguany? Idó ben segur que molts van votar al Sr.Gabriel Cañellas, el gran botxí que els ha enfonsatdins la misèria. Nosaltres ja ho vam advertir l'anypassat: un mallorquí o una mallorquina que vota elpartit foraster PP, o PSOE que és el mateix, i el Sr.Cañellas es comporta com aquell boig que apedregales seves teulades. Els fets, per desgràcia, ens handonat la raó. Aprendran la lliçó Muro i Sa Pobla idarrera ells tot Mallorca? A les eleccionsautonòmiques i municipals de l'any que ve hoveurem.

de ~ea

AIXÍ TUDA EMAYA L'AIGUAQUE SE'N DU DE LA PART

FORANAA la Part Forana molts pobles ja pateixen

restriccions d'aigua i tenen prohibit omplir piscines,regar hortets o netejar els cotxes amb l'aigua de laxarxa municipal. Patim una torta sequera i totMallorca és una teia que pot fer flamada en

qualsevol moment a causa dels incendis forestals.Per Muro i Sa Pobla molts hortolans ho passenmagre i han vist amb impotència i rabia com perculpa d'en Canellas els pous se secaven. Mentre totaixò passa, EMAYA, comandada pel foraster delPP, natural de Madrid com és natural, ArturoCadenas, tuda aigua sense mirar prim. Aquesta fotova esser presa divendres dia i de juliol al Carrer deManacor de Ciutat a les 1830 hores. Per regar unbocí de gespa, un tipus de vegetació més bé propid'un clima nòrdic o de la meseta castellana, més dela meitat de l'aigua es perd per l'asfalt. Doncs bé,això és la Mallorca del PP i ho continuará essent totel temps que els mallorquines votin el Sr. Cañellascom a cap de tribu.

1 D'AGOSTO DE 1994'

máróicit 1 D'AGGISTO,ll J994 out

Joaquín Rabasco FerreiraTothom a s'Arenal en parla. En Joaquín Rabasco

Ferreira está a l'ull del fibló al poble de s'Arenal.Enemic declarat de la llengua dels mallorquins, de laqual ha defensat als immigrats en diferents ocasions,ha trobat barra de cap quan s'ha posat amb elsinteressos urbanístics d'alguns arenalers i, sobretot,quan ha qüestionat la legalitat del restaurantd'Aquacity, del qual són accionistes minoritaris moltsde comerciants i hotelers de s'Arenal. Aquest ha estatel motiu pel qual des de la revista S'Unió de s'Arenalse l'ha atacat de manera despietada.

Joaquín Rabasco Ferreira, diu en portada S'Unióde s'Arenal, és policia nacional expedientat en diversesocasions pels seus superiors, edil del CDS dins elgovern municipal del batle Joan Montserrat, pel qualen fou expulsat, regidor d'Urbanisme de l'actualconsistori, dimissionari i tornat al càrrec als pocs dies,condemnat per prevaricació i confirmada la sentènciaa les instàncies supremes; Rabasco qüestiona ara,fora de temps, la legalitat d'un restaurant arenaler,amb greu perjudici per l'economia del mateix, de laindústria de restauració arenalera i d'un nombrós grupde treballadors del mateix.

Passant a les planes interiors de la revista veimuna carta signada pels treballadors d'Aquacity d'onextreim alguns paràgrafs: "Però, qui és en Rabasco?Perquè ens fa la sensació que aquest home pot fer totallò que li doni la gana i no hi ha ningú que l'aturi quancomet alguna de les seves extorsions, abusos depoder o traïcions. Amb tota seguretat és la por. Por ales seves repressions, a les seves coaccions, por alsseus matons. Encara que pareix que tothom el coneix—continua la revista— anem a descriure qui és enRabasco.

Joaquín Rabasco Ferreira, de 42 anys d'edat,nascut a la província de Córdoba, té el domicili alcarrer Berga, 48-2 de s'Arenal; no sabem quins estudisté, policia nacional destinat a la comissaria de Ciutat,se li practicaren alguns expedients disciplinaris pelseu comportament nociu envers el Cos de Policia.També expedientat per esser dirigent d'un sindicatillegal al Cos de Policia. Regidor responsable políticde la Policia Local de LLucmajor, fou retirat del càrrecpel seu comportament arbitrari i déspota i per danyarla imatge de la policia. Va passar a Urbanisme, on foucessat pels mateixos motius. Per la seva "honradesa

i carácter", té els següents expedients als jutjats deCiutat: expedient de subhasta dels seus béns pervalor de 135.000 pessetes, el març del 1985, posatper Equips per a la Restauració; expedient executiuper valor de 700.000 pessetes, el setembre del 1992,posat per Bat Diseny S.A. N'hi ha alguns més —continua la carta— que farem públics en successivesedicions."

A un altre lloc de la revista, es denuncia Rabasco,com a president del partit polític ASI, de deure laquantitat d'un milió de pessetes d'un sopar-míting que1.054 persones feren a l'Aquacity de s'Arenal.

Allò, però, que ha fet més ràbia als arenalers, alsveïns d'en Rabasco, ha estat que aquest intentásimpedir una bailada de sevillanes damunt el cadafalde la plaça Major durant aquestes passades festes del'estiu. L'Associació de Veïns s'Algar va organitzaruna desfilada de carrosses pels carrers del poble ambla gent vestida a la manera sevillana, i llavors estavaprevist bailar; però quan volien pujar al cadafal, enCarlos Maye ro, que és un dels escolans d'en Rabasco,els digué que no podien pujar. La festa va començaramb un quart d'hora de retard, però la feta va encalentirels ànims del veïns. Ara, en Rabasco ho té molt pelut,amb la majoria de veïns en contra, i ja pensa anar-se'nde Mallorca.

Vegem algunes de les seves declaracions a UHdel passat dia 11 de juliol. Li demana n'Angel Jiménez:

"— Es diu que vostè és un polític problemàtic.— Per a algunes persones —diu en Rabasco-

potser ho sia, si allá que és problemàtic és defensarels interessos d'un poble en contra del poder establert.

— Té qualque cosa contra Aquacity?— En absolut. Qui digui això és un malparit.— És veritat que fou expedientat quan era secretari

del Sindicato Unificado de Policia?— Si hi ha qualcú que pugui demostrar dins tot

Espanya que la meya fulla de serveis está tacada, men'aniré fins i tot de Mallorca —no plourà d'aquest tro,pensam—. Però, si no, hauran de rectificar davant elstribunals.

— Com entreveu el seu futur polític?— Aconseguiran que me'n vagi. Jo no puc Iluitar

contra tot. Está comprovat que lluitar en una illa com

Mallorca contra la corrupció d'uns pocs és de totestotes impossible. Esser foraster a aquesta illa és unestigma —nosaltres pensam que esser foraster ésuna actitud, és una manera d'esser i d'obrar, i que sien Rabasco parlás mallorquí i obrás com elsmallorquins, no tindria cap problema amb elsmallorquins—.

— Pensa deposar aquesta actitud de denúncia?— En absolut. Mentre sia regidor seguiré essent

honest amb el meu poble."

APLEC RESPON ALPARTIT FORASTER IANTIMALLORQUÍ ASI

L'Associació de Professorat en LlenguaCatalana, APLEC, vol contestar la carta, escritaen foraster i signada per Antonio Vera, vide-president del comité local de Palma del partit ASI,publicada al diari Baleares el passat 17 de julio!:

1) APLEC manté l'afirmació que ASI és un partitespanyolista i , afegim ara, encara que siguiredundant, foraster, antimallorquí, racista i xenòfob,amb base a les següents dades:

-En el tríptic "Qué es ASI", on s'hi expressal'ideari del partit, s'afirma que "Queremos,defenderemos y potenciaremos la Lengua i Culturade todo el pueblo Balear, sin imposiciones nidesprecios para el Castellano". És a dir, que ASI volseguir imposant a Mallorca el foraster, introduït perEspanya amb la força de les armes i mitjançant elDecret de Nova Planta de 1715.

-El butlletí del partit "ASI contigo" s'escriu un95% en foraster.

-El líder i fundador d'ASI, Joaquín RabascoFerreira (ex Policia Nacional, condemnat per desacatel 25-10-93, qualificat de dictador pels seus afiliatsde Calvià 11-11-93, i conegut a tota la comarca deLlucmajor per no pagar els deutes d'ASI i per deuremés d'un milió de ptes. per un sopar a Aquacity),després de viure tants d'anys a Mallorca no parlamallorquí ni per dir bon dia. No vol integrar-se i serun mallorquí més, sinó que es creu superior anosaltres i exerceix de colonitzador.

-ASI mai no ha donat la cara pels mallorquins imallorquines víctimes d'agressions racistes delsforasters, com són tots els casos registrats enguanyper APLEC i publicats en la carta del 10 de juliol.

2) L'acte d'ASI celebrat el mes de marçreclamava la imposició del foraster a Mallorca; és adir, el dret de venir a viure a Mallorca i no parlar maien mallorquí. Als mallorquins, en canvi, querespectam les altres llengües i cultures, mai no enspassaria pel cap anar a viure a Madrid o a París i volerimposar-los la nostra llengua.

3) Com sap qualsevol nina o nin que estudiaEGB, el mallorquí és la forma parlada del català aMallorca. El Sr. Vera, emperò, aplicant la máxima del'Imperi Roma "divideix i vencerás", vol crearconfusió i fa com si ho ignorás.

4) APLEC vol un estat independent per alsPaïsos Catalans, on ningú ens imposi una llenguaforastera, i on puguem viure amb els mateixos dretsque els castellans i els andalusos a Espanya o elsfrancesos a França.

APLECCiutat, a 21 de juliol de 1994

1 D'AGOSTO DE 19948

INTERPAPERBALEAR

Articles Foto-Video — Albums per a fotografiesMarcs per a fotos — Albums de Reportatges

Distribuidora Fotografia — Químics per a MinilabsCámeres — «Carretes» Kodak i Fugi

JOAN SAGRISTÀ I SANTOJAMajorista en material de Fotografia

Carrer Tinent Oyaga, 18 baixos — Tel. 75 94 46 - 07004 Mallorca

PSALM per Catalunya contra lapremsa mentidera espanyola

"Oh! Senyor, com s'han multiplicatels meus adversaris!Molts s'han Ilevat contra mi.Molts diuen de mi:"No té salvació en Déu".Però Tu, lahvé, ets escutal meu voltant,i qui alca el meu cap.De ma veu clamí a lahvé,i ell em respongué dela seva santa muntanya estant.En gití i dormí i despertí,car lahvé em mantenia.

J temeré ni 10.000que m'assetjassin.Aixeca't, lahvé; salva'm, Déu meu,car Tu ferires tots els meus enemicsa la gaita; les dents delsperversos vas fer malbé.La salvació és de lahvé;damunt el teu poblesia ta benedicció. (Psalm 3)Respon-me quan clam,oh! Déu de ma justícia.Quant era angoixat,Tu em feres eixamplar;apieda't de mi iescolta la meya pregària.Fills dels homes,fins quan tornareula meya honra en infàmia,amareu la veritat, icercareu la mentida?Sapigueu, idó, que lahvéha escollit el misericordiós per a Ell:lahvé oirá quan li clamaré.Tremoleu i no feu pecat;Cavil.leu en silenci al Hit.Oferiu sacrificis de justíciaper confiar en lahvé.Molts fan: "Qui ens mostraráel bé?"11.1umina'ns, oh! Déu.Tu vas dar joia al meu cor,major que no la d'ellsque vivien en l'abundància...(Psalm 4:1-7)"Destruirás els mentiders;el sanguinari i l'enganyadorrebutjarà lahvé...Guia'm, Déu, en ta justícia,a causa dels meus enemics,adreça davant de mi ton camí...Castiga'ls, oh! Déu;que caiguin per Ilurs mateixosconsells; per munió de Ilurstransgressions foragita'ls, cares revoltaren contra Tu".(Psalm 5:8-10)

19W114I de Mallorca

Espanya: Foguera de Sant JoanFrancesc Castany de Caso

El foc ens deien era cendra, s'ha revifat de malamanera. I és que quan no s'apaguen bé les brases noméscal llenya a dojo perquè s'envirolli de nou. Això és el quepassa amb el corre-foc d'Espanya, que últimaments'encamina a devenir una foguera de Sant Joan.

La guspira de tot plegat rau en el fet dereivindicar fermament que el plet de catalunya ésnacional, de sobirania, i no pas de marca hispánicaadministrativa. Perqué no volem succedanis que enssostreguin la condició de nació que té el nostre país, perencotillar-hi el pegat de "regió" com a eufemisme de"colóniá" que en l'actualitat és el que som respecte aEspanya; perquè només ens vol perquè paguem i callem!Els catalans som esclaus d'Espanya i a més consideratsuns pèrfids jueus perquè el progrés i la riquesa deCatalunya, tenen la barra de dir, l'hem fet robant elsdiners espanyols i explotant els seus efectius humans. AEspanya els catalans som cornuts i paguem el beure! Ellsde la falácia més grossa en fan veritat intocable i peraixò, cada dos per tres, organitzen "Cruzadas" ambl'apostilla sectària "por la gracia de Dios"; per millorestossinar gent sense remordiments. Són així, elsespanyols el seu nacionalisme només l'entenen agressor,imperial i feixista. Només se senten vius quan trepitgen elveí, al diferent i, avui, quan "l'imperio" espanyol ja no veuni sortir la lluna, s'encarnissa amb Catalunya que és lapossessió imperial més important que li resta a les mansi la que més mal li fa perqué constantment Ii recorda queEspanya no és "una indivisible" ni "una grande y libre",sinó que és una terrorífica presó de pobles de la que ellase vol alliberar.

Ells que es pensaven que el "Caudillo deEspaña" havia enllestit la feina i havia acabat amb elproblema català el 1939, veuen ressorgir amb força lanació catalana com si de l'au fénix es tractés i el senyald'alarma seis ha disparat: "els catalans estan més fortsque mai, això no pot ser"- deurien pensar moltsespanyols. I és així que en resposta a aquest clima socials'han activat els sempiterns ressorts de la reacció, qued'una o altra manera sempre giren al voltant del profundodi que senten contra Catalunya i els catalans. La llistaés I larga i recent, però de manera il.lustrativa cal citar lesultra-ofensives declaracions del catedràtic emèrit de laUniversitat del País Base, Miguel Sánchez Mazas, queamb el suport a tot drap del periòdic ABC de Madrid del 8de març d'enguany, espeta: "(...) Se ha de editar ungran libro Blanco de Defensa del español en Cataluña(...) PARA DEFENDERNOS -DIGO BIEN;DEFENDERNOS- DE LA IMPRESIONANTE LIMPIEZAÉTNICA "MADE IN CATALONIA" queoportunísticamente admitida y aún favorecida por elactual Gobierno y sus "hojas parroquiales", amenazahoy muy de cerca al ser histórico y cultural deEspaña y a los más elementales derechos humanosde sus ciudadanos reconocidos y proclamados porNaciones Unid".

¿Amb "joies" de convivencia d'aquest talant, quépodem esperar els catalans de mantenir-nos units ambgent capaç d'humiliar-nos amb tanta mala fe? Potser laresposta la té un dels poquíssims espanyols assenyatsque respiren actualment. L'escriptor i actual director de

l'Instituto Cervantes de París, Sr. Félix de Azúa, enentrevista publicada al diari LA VANGUARDIA del 8 demarç d'enguany (curiosa coincidencia) se'ns revela de lasegüent manera a la pregunta del periodista: ¿Cómopercibe desde París el clima de crispación que sevive en España con la politización de casi todo lo queocurre en Cataluña, sea en el tema de la

AUCELLERIA S'ARENALAucells, peixos, cans, moixos,

hámsters, etc.Piensos composts, cereals.

Pina dels Nins, 26.111. 26 76 64S'Arenal de Mallorca

normalización lingüística, sea un Incendio". Azúa comun llamp respon: "Se está convirtiendo en realidad loque todos sabemos desde hace tiempo: o se produceuna independencia de hecho de Cataluña, con elnombre que se le quiera dar, o se producirá unconflicto violento. Cuando Aznar llegue al poder,regresará con él h casta política que ha dominadoEspaña desde los Austrias. Lo que vayan a hacer conCataluña todavía es un misterio, pero me extrañaríamucho que no aprovecharan los votos delanticatalanismo.

Ara que les evidencies del conflicte són mésevidents que mai, que el país recordi que ja en el 1989 elProfessor Caries Muñoz Espinalt ans advertia punt perratlla del proper devenir de Catalunya que sis anysdesprés ens prefigura Azúa. En aquell moment d'eufòriaolímpica se'l va titilar de boig i d'arrauxat per manifestar-se en aquest sentit i de promocionar un plet plebiscitaripel 1992 per resoldre pací ficament i democrátical'autodeterminació nacional de Catalunya. Qui és el boig iarrauxat ara en ple 1994?

Avui, els catalans, tenim una responsabilitathistórica a les mans amb els catalans del demà queseran ací per rellevar-nos en la noble tasca de glorificar ipulir la nostra joia més preuada: Catalunya. És en ella inomés en ella que hem de pensar i desvivir-nos perquéamb ella hi va embarcat tot alió més nostre i estimat deles nostres vides. Catalunya es demostra que no pot serres més que únicament catalana, deixem que Espanyavoli ben Iluny de nosaltres! El nostre devenir passa perconvocar un plebiscit on el poble català es posicioni sobrela independencia nacional. Si no ho fem aixl el got demanera irremeiable vessarà i segurament ja seremmassa tard per ficar-hi terra pel mig i només podremlamentar mals majors i dramàtics. És ara que ens hem derebel.lar, quan més esperem pitjor. Uns políticsmiserables, més pendents de poltrones i sous, que deservir el país ja ens van avortar el 1992 com l'any de laindependencia de catalunya. No permetem que la sevainoperancia ens hipotequi el futur, i el que és mésimportant el dels nostres fills i néts. El clam és ciar ViscaCatalunya 'Hure i independent!

LLONGUERAS-IRANZO

Quan el món ja parla d'assessors d'imatge enlloc de dir "barber", no podem oblidar que la Iluita ve deisanys 60 quan el "nostre" professor Caries Muñoz iEspinalt requalificá el llenguatge denominador de lavostra professió -entre d'altres- dignificant-la al màxim.

Molts lustres, asseguts al seu despatx, rebéreuassessorament i gui com a deixebles i l'ajudáreu a posaren marxa aquesta ciencia ja extesa pel món civilitzat queanalitza l'ésser humà des del seu fons i formaconjuntament, i que es diu Psicoestética.

El passat 7 de juny, a "Un tomb per la vida" deTV3 silenciàreu ej nom d'aquesta ciencia que tant us haajudat a triomfar (o no?) i el seu creador, el jadesaparegut Carles M. Espinalt. Això és simplement dedesagraïts.

Sí; tal com vàreu dir: "Ningú mor si algú esrecorda d'ell".

Penseu que, malgrat que vosaltres patiu atacsd'amnesia parcial- tot i haver fet el "paperer davant delseu taüt- hi ha centenars de deixebles i seguidors que,fins al límit de les nostres possibilitats, forces i facultats,el seguim i NO OBLIDEM.

Per tant, quedi clar que, des de la seva tomba aMontesquieu, el "Professor, la seva Obra Escrita, la sevaciencia i les seves idees polítiques seguiran vives, doncssón el fruit d'un home bo, que es "mullava", que -perdamunt de tot- estimava la seva terra vexada, que sabiaque tenir amics, volia dir automàticament tenir enemics, iho assumia amb tots els riscs. Els neutrals i elscaragirats no li feien cap grácia. A Francesc Macià i aJesucrist, i a més d'un altre, tampoc. "ves per on".

A diferencia de molts "Ilestos" i set-ciéncies, méso menys enriquits, Caries M. Espinalt va morir amb laconsciencia ben tranquil.la.

Frank Dubé

LA VERGONYA NACIONAL

C

'

TORTURANO ES ART

NICULTURA

Alternativa per l'Alliberació Animal (ALA)Apartat de correus 1389.

Ciutat de Mallorca

IciW14 1 de Mallorca 1 D'AGOSTO DE 1994 9

El preu de les«corridas» de bous

Només és possible catalogar d'autèntica demènciales tones d'incultura a les quals ens sotmeten elsdiferents canals de televisió, "corridas" de bous aqualsevol hora del dia, capvespre, matí o nit. Olé! Vivanlas moscas, viva España!

Si el 1993 va ésser ferest, ja que un total de 187"corridas" varen ésser emeses (amb TeleMadrid al

Per una Mallorcaautosuficient

Sota el lema "Per a una Mallorca autosuficient", elvice-president d'Unió Mallorquina, Miguel Pascual, iel responsable de la sectorial d'Agricultura del partit,Ignasi Vivancos, varen presentar en dies passats unacampanya de racionalització de l'ús de l'aigua, en laqual també s'exposaren una sèrie de mesures queUM proposarà al Parlament el proper període de ses-sions per tal de solucionar el greu problema d'abas-timent d'aigua, agreujat per la sequera i els escassosrecursos hídrics.

Entre les propostes, destaquen les dues peticionsque UM farà al Parlament: l'elaboració del pla dedepuració * de les aigües potables per destinar-les alreguiu, i l'estudi, primer, i posterior pla d'instal.lacióde nous embassaments o preses d'aigua, que podrienestar localitzades als torrents i que evitarien la pèrduade recursos a la mar per infiltració de l'aigua i erosiódel terreny.

També, es contempla com a proposta la instal.la-ció d'estanys a les sortides de les depuradores, quepuguin servir de depósit per regar més tard i també enla lluita contra incendis, ja que dels estanys, i durantles 24 hores del dia, els avions en podrien extreurel'aigua.

Per altra banda UM presentará al Parlament balearuna proposició no de llei en la qual instará el Governa accelerar les reunions amb la Comissió mixta detransferències per tal d'obtenir les competències enmatèria d'aigua, ja que la reforma de l'Estatut hopermet. En el decurs de la presentació, Miguel Pascualva afirmar que dur l'aigua en vaixell de l'Ebre no ésuna solució i que s'han d'aprofitar al màxim els nostresrecursos ja que Mallorca pot esser autosuficient enl'abastiment.

Una de les iniciatives dels nacionalistes d'UM alCIM en el tema de l'aigua será presentar una mocióper tal que la institució insular reuneixi els Ajuntamentsde Mallorca amb l'objectiu de crear un consorci d'ai-gües, ja que els usuaris de l'aigua són els ajuntaments,per això han de participar en les decisions de lessolucions que es decideixin.

Aquesta situació obeeix a la guerra que hanmantingut l'Estat espanyol i la nostra comunitatautónoma durant aquest període, que ha paralitzat lesinversions estatals deixant les illes Balears en unsegon terme.

Així mateix, Unió Mallorquina ha proposat unasèrie de mesures adreçades als usuaris, com sónpromoure a través de les associacions de veïns laconscienciació col•ectiva de l'ús de l'aigua com a béescàs comú, la reutilització de l'aigua que emprem perrentar fruites o verdures en altres usos, com podenesser el reguiu de plantes i la substitució dels asper-sors de les zones verdes pel reguiu subterrani, entrealtres. UM

capdavant amb 46, Antena3 amb 39, TVE amb 30,Canal+ amb 29, etc.), enguany no ha començat millor,ja que se n'han retransmès més de 40; doblers públicso el que és el mateix, els nostres imposts per afomentar la cultura i l'ètica de la tortura a la nostrasocietat.

Les raons d'aquest fenomen poden ésser diversesi de diferent índole, els esdeveniments del 1992infongueren potser un ressorgiment dels sentimentsespanyolistes i, com a conseqüència, de tot alió ques'identifica com a genuïnament espanyol, de l'espanyolcom a compiex davant l'Europa més avançada s'haestés la creença que Espanya és el centre de l'univers.Una altra de les raons és la pèrdua de la por al rebuigantitaurí, quan es comprova que es tracta d'unmoviment molt incipient encara, fictici i fantasmagòric,però al cap i a la fi incissiu.

En tercer lloc, es tracta d'omplir dues hores deprogramació a molt baix cost en èpoques estiuenques,que l'audiència només engega el televisor si li agradaallò que emeten, ja que segurament opta per anar a laplatja o la piscina, o tal volta per llegir algún !libre, laqual cosa, segurament, els amants de la tortura nohan fet mai.

Des de l'òptica dels qui lluiten en contra d'aquestacrueltat segueix essent preocupant, principalment quanels promotors asseguren que hi ha hagut "corridas"amb una audiència de tres milions d'espectadors, nitan sols ells s'ho creuen!, per?) "que siga la fiesta y quecorra la sangre por la plaza"!

Els empresaris tauromafiosos pareixen moltemprenyats i diuen que volen posar ordre i limitar elnombre de "corridas" per televisió. Aquests poca-vergonyes alleguen que tantes retransmissionstelevisives desmotiven els aficionats i no van a lesplaces. També es queixen de les "novilladas" depèssima categoria, a pobles que no figuren ni alsmapes, amb principiants i sense públic a la placa.Aquests mateixos poca-vergonyes per contraposicióno canten ni un gemec quan la plaça de València, queera ruinosa el 1993, ha obtingut beneficis per un valorde disset milions. L'explicació és sencilla: la televisiópública li aportà pessetes, però a l'Espanya actual,encara hi ha gent que passa fam, que ha de dormirembolicat amb cartons, baix d'un pont o sense assis-tència sanitària, "todo sea por las moscas"!

Tampoc els tauromafiosos no tenen cap queixaquan la plaça de Saragossa només és rendible per lesfestes del Pilar, gràcies a TVE. La resta de l'any ésruinosa. L'any 1993 l'ens públic televisiu va aportaramb el nostres doblers cent cuitanta-quatre milions,així és fácil tenir empreses i així i tot les places detortura se salven bé amb la telivisió o mitjançant les

Diputacions. Per exemple: a Madrid els darrers cincanys s'han fet despeses de més set-cents milions perreformar i arreglar la placa de bous. A Alacant, l'Ajun-tament s'ha gastat tres-cents setanta-quatre milions.Sense aquesta ajuda pública haurien de tancar.

A Santander, l'Ajuntament regalà milers d'entra-des a centres oficials, personal municipal, associacionsde veïns, jubilats i escoles. A Barcelona, el granempresari tauromafiós Pedro Balanyá es troba ambgrans dificultats: de les dues places que hi ha, unaestá t'amada i l'altra no treu beneficis. A causa detantes pèrdues, es traslladà a la plaça de Ciutat, onigualment és deficitari, malgrat la propaganda que fande la tortura els mitjans informatius.

L'actual propietari, Manolo Martín Leira, quan se

-""

ti acabin els doblers públics, haurà d'anar-se'n a unaaltra illa millor, amb caníbals com ell.

Només ens queda comentar les places d'Oviedo,que no funciona, i la de Gijón, on l'Ajuntament aportacinc milions per fer tres "corridas"anuals i encara, ambtot això, l'empresari hi perd diners. Encara bo que n'hiha que pensen amb el cap, ja que a Santa Cruz deTenerife ha estat enderrocada la plaça de bous iconvertida en un centre de patinatge. A Elda també haestat tancada i convertida en un centre d'esbarjo.

Els darrers sondejos fets el 1993 donaven elsresultats sobre l'acceptació de la barbàrie: al 68% noli agraden gens les "corridas", al 31% només en certamesura, l'enquesta (de Gallup) va exceptuar Canàrieson l'afició és nul.la. Amb tot i això, hem d'enfornarnomés la telebasura.

Però que ningú oblidi mai que baix d'un aspectefestiu i folklòric s'oculta la veritat de les "corridas". AEspanya són torturats i morts més trenta mil bous al'any, i centenars de cavalls són ferits o morts demanera salvatge. Tal volta aquests mateixos cavallsque s'utilitzen pels picadors són els qui tenen un finalinjust, després d'una vida dedicada al servei de l'home,tot sigui per manteir el negoci de la mort.

Que ningú posi en dubte que allò que s'anomena"merma de las defensas" és Mimar les banyes al boufins reduir-les de tamany, fent així que l'animal perdibona part de la seva seguretat. Les "banderillas negras"són utilitzades com a càstig al bou que no és agressiu,esperant que el dolor que li causa l'ajudi a envestir.

Malgrat totes les teories vers els orígens i tra-dicions culturals, cultes i sacrificis als deus, és un fetconstatable que les "corridas"signifiquen la mort d'unséssers per a la diversió d'uns assassins. És unespectacle que es baralla amb el respecte que es deua si mateix. En nom de la justícia le cultura que acabija d'una vegada tal crueltat. Gabriel Matheu Ramo-nell, delegat d'Alternativa per al'Alliberament Animala Balears

10 1 D'AGOSTO DE 1994 Icik/1#141 de Mallorca

Per qué neix i quins objectius té elfront pel plebiscit?

El front pel plebiscit va néixer el 18 d'octubre de 1993i pretén seguir amb la lluita política que al llarg decinquanta anys portà a terme el professor Carles M.Espinalt. Així, el principal objectiu és aconseguir quetots els catalans —de Salses a Guardamar i de Fragaa Maó— ens unim, al marge de la ideologia política decadascú, car alió important és defensar la nostraterra. De qué ens serviria proclamar-nos dretans oesquerrans si, com els jueus, no podíem gaudir d'unterritori que ens garantís l'exercici de la nostra cultura?Quina idea força pot facilitar-nos aquesta unió? Doncs,exigir als nostres Parlaments la convocatòriaimmediata d'un plebiscit, on cada català amb el seuvot afirmatiu farà possible la 1 ndependéncia deCatalunya.Alzó correspon a una pensada més o menysimprovisada? Els deixebles del professor Caries M.Espinalt no improvisem mai res, aquesta és una de lesregles que més ens repetia el mestre. Així, la idea delfront és, precisament, de Caries M. Espinalt i jacircula des del 1992, tal i com podreu comprovar en elsarxius de l'Estel de Mallorca, quan Ii vàreu publicar,parlant sobre aquest tema, un article a EncarnaParreño. 1 si la idea fins ara no ha quallat és perquè elsentit polític dels catalans está molt malmès, per lacolonització espanyola que patim. Així, fins que no lihan vist el cul a la situació no han sabut si era mascleo femella. Quan nosaltres l'any 1989, en el nostreSeminari d'Imatge Motivacional intitulat "Será el 1992l'any de la lndependéncia de Catalunya?", advertíremque el 1992 seria un any de conseqüències nefastesper a Catalunya, varen ésser molt pocs els que ensprengueren seriosament. Jo mateix vaig puntualitzaren aquell Seminari: "Hem de veure-hi ciar. Deixem debanda la retórica dels 'jerarcas del imperio' que exaltauna modernitat d'Espanya inexistent, que no va mésenllà d'una façana per ensarronar quatre incauts.L'estat que manté encara els privilegis de determinadescastes i , després de quaranta anys de dictaduradepravada, fa un 'borran y cuenta nueva' no ofereixcap tipus de garantia democrática, ni de progrés, nicomercial. Els catalans amb vocació d'homesd'empresa hem de dir les coses pel seu nom, encaraque els nostres polítics pensin que no és el moment.Si ells tenen vocació de criats, nosaltres la tenimd'empresaris". Així, si s'hagués escoltat el professorCaries M. Espinalt, s'hauria pogut convocar el plebiscitl'any 1992 aprofitant la plataforma de ressò mundialque suposaven uns JJ.00. i , avui, no ens trobaríemen la situació dramática que ens trobem.I vosaltres, tota aquesta situació, la teníeu prevista?Evidentment. Nosaltres hem tingut la gran sort decomptar amb les ensenyances i mestratge d'un genicom el professor Caries M. Espinalt que, mitjançantun mètode científic creat per ell, com és la Psico-estética, ens permet analitzar situacions polítiques,cap a on es decantaran segons els homes que lesrepresentin o els canvis de mentalitat que sofreixenhomes i pobles. Així, us puc citar un llibre que portaper títol Psicoestética del líder político que correspona una convenció que realitzàrem a Barcelona l'any1983, on ja s'anunciava el següent, parlant de FelipeGonzález i Alfonso Guerra: "No cal haver passat lasegona lliçó de Psicoestética per poder pronosticarque els alts nivells de l'estat, ocupats per aquestesdues persones, cada dia tindran més el climacinematogràfic de les pel.lícules dels Germans Marx".En aquest mateix sentit, la crisi política que travessem,també estava cantada en el llibre d'Encarna ParreñoConverses amb Carles M. Espinalt, en un estudipsicoestétic que data de l'any 1983, on es diu: "Rea-litzada una análisi de la imatne. exnressivitat valnradin

de conceptes, actituds, etc. de diversos líders políticsque dominen els ressorts del poder des de Madrid, elsresultats ens acondueixen a una alarmant i claradegradació. Si comparem tipus d'una i altra épocaamb els de l'actualitat, no trigarem a adonar-nos-en:Pavía en relació a Tejero, Besteiro en relació aGonzález, Gil Robles en relació a Fraga. La degradacióàdhuc es pot demostrar establint un paral.lelismeentre els dos dictadors del segle actual: Primo deRivera i Franco. Mentre Primo de Rivera podia impro-visar un breu discurs i la seva gesticulació no desmentiael que deia d'acord amb les seves paraules. Franco jano podia coordinar, sense llegir, al.locucions d'unamínima extensió.1,Ia seva desafinada veu, de tonalitataflautada i femellenca, per sí sola, era ja la típica d'unanormal".Pel que m'esteu dient, sembla que això d'Espanyano té cap mena de futur. Naturalment que no. 1 mésara que cal fer un nou replantejament d'Europa. Perquèja m'explicareu quin sentit té mantenir l'exèrcitespanyol, la guàrdia civil, la polícia espanyola, etc. ique alhora ens facin una policia i un exèrcit europeu.Aquesta duplicitat i triplicitat de cossos no els podempagar i si per més inri sabem que aquestes forcesd'ocupació no tenen altre missió que robar, colonitzar-nos i pegar-nos, encara té menys sentit. Caries M.Espinalt, va descriure aquesta situació amb una fraselapidària: "Som l'únic poble que paguem perquè enspeguin". D'altra banda, els catalans hem de denunciar,a cada nova oportunitat que tinguem, alió que Muñoz-Espinalt havia repetit tantes vegades: "Tota Europaque es faci bo i anorreant alguna de les seves culturesminoritàries, per major glòria d'unes altres, és unaEuropa, la qual, Ii posin el nom que li posin, unsindesitjables ja varen intentar fer: és l'Europa delsnazis". Però, tornant a la pregunta anterior i perquèveieu quina capacitat de previsió i d'anàlisi tenia einostre mestre, l'any 1984, en una convenció intitulada"La imatge d'un estat" i quan ningú preveia la caigudadel mur de Berlín, ni la desmembració de l'URSS o les

independències de les Repúbliques Bàltiques, CariesM. Espinalt ens parlà en la citada convenció sobre eltema: "De la imatge de l'estat anacrònic a la imatge deles federacions continentals de nacionalitats", on diu:"La lógica de l'europeisme té una máxima irreversible:'els estats són massa petits per a resoldre els grans

problemes i massa grans per a resoldre els petitsproblemes'. Seria desitjable que tots els que tenenpretensions d'estadista s'aprenguessin aquestasentència de cor i sense falsejar-la. És quimèric quealguns encara vulguin silenciar-la o pretenguin fercreure que té futur un estat que, de tan atrotinat,àdhuc els qui encara pensen que té remei, no volen nisentir dir que pot morir-se, de por que els fa quenomés de pronunciar-se un diagnòstic així es puguimatar l'estat amb una paraula. Amb una sola paraula".1, aquesta paraula, és plebiscit. Casualitat?. No. Sentitde previsió. Amb tot, no seguiré citant-vos textos, carno acabaríem ni en un mes, però si vull que apunteuels títols de tots els !libres que fins ara s'han editat, persi algun lector vol comprovar la veracitat de les mevesparaules: Obra escrita, de Caries M. Espinalt, Con-verses amb Carles M. Espinalt d'Encarna Parreño,Teoria de la moda d'Isabel Soler, Missatge polític dela Psicoestética de Joan Subirats, Psicoestética del4ilder político. La imatge d'un estat, será el 1992 l'anyde la independencia de Catalunya?de diversos autors,La renovació pedagógica neix a Catalunya deC.Gimenez, L'independentisme dels joves catalansde C. Camins, Antoni Gaudí, independentista d'AgustíGiménez, Combat patriòtic d'Encarna Parreño, Sobrela integració dels immigrats d'1. Soler i E. Parreño,Preludi de la independencia de Carles M. Espinalt iContra el senequisme polític del qua l sóc jo l'autor.Qui está al davant d'aquest front? Encara que laresposta us pugui semblar surrealista, us diré: elprofessor Caries M. Espinalt. Perquè? Senzill: perquèens ha deixat una obra tan important que la nostramissió és divulgar-la. Els conceptes espinaltians sóntan revolucionaris que si els catalans els assumissinplenament, transmutaríem la mentalitat col.lectivad'aquest poble, fent-los superar de retruc el complexd'esclau o complex E. E. (complex d'estat espanyol).Així, Caries M. Espinalt és l'ideòleg i nosaltres, elsseus deixebles, els apòstols. Amb tot, com que jo notinc el complex de Barrancot que denunciava el pro-fessor Muñoz-Espinalt en el seu llibre Sentit polític delscatalans, no dubto a posar-me al davant.No us atordeix tanta responsabilitat? Tot a la vidaés un problema de carácter. La Psicoestética hodemostra a cada pas. Jo ja fa vuit anys que em formoun carácter directiu i , com ens repetia el nostre mestre,a la vida no s'acaba mai d'estar prou format. Sempreaprens coses. Per tant, us diré que vull tenir respon-sabilitats, és un signe de maduresa. Però, per sobrede tot, l'acceptar aquest paper és per lleialtat a CarlesM. Espinalt i a tots aquells catalans que, d'una formao altra, han deixat la vida per la independència deCatalunya. Penso que seria un • mal deixeble i deretruc un mal català si, un cop mort el meu mestre, joabandonés la lluita, car si tots els catalans haguessinfet el mateix, el nostre poble no existiria. Les novesgeneracions ens hem convertit ens les hereves d'unpassat històric que no podem oblidar i la nostraobligació és fer-ho millor que les generacions que enshan precedit. Aquesta continuïtat, aquest passar-nosla torxa de generació en generació és el que ensgaranteix que puguem assolir la independència deCatalunya.

Per

1 D'AGOSTO DE 1994 11

Campanya cartográficoeuropea de l'alga

Caulerpo taxifolia

t:2?9,-.

I-)

,.1.1 4"..)1.111:11`5,11

'J7 -

MONT MEC N Ne 10014

19L1A1 de Mallorca

Una exposición de fotografíesantigües a s'Arenal

Ens va cridar molt l'atenció un esplet defotografies antigues de s'Arenal, recollides perl'arenaler expert en aquestes qüestions, que ésn'Onofre Llinàs. Són un total de quaranta-vuitimatges. El lloc on han estat exposades és l'oficinade "la Caixa", al carrer de sant Cristòfol de s'Arenal.La primera setmana del mes d'agost encara hi seran.Hores de visita, de 9 a 14 hores.

En el programa, editat amb tota pulcritud, hi veimun sonet dedicat a les festes que volem reproduir:

Ja es tornen sentir/ els clunion deJesieshores de bulla, /de goig popular.

S'estén l'ambaixada /de dolces contestes.Són ches de festa /per tots disfrutar

Finestres de pau /obertes al món.Les festes es fan, / balcó d'esperança.

Ramells d'amistat / que són remembrançade velles diades / i amors ja no hi són.

Cada any per l'estiu /fruint com a glòria,sorgeix el programa / de festes, història

en un caminar/de poble triomfal

Per qué neix i quins objectiusté el front pel plebiscit?

Que repondríeu a aquells que diuen que no és elmoment? Seguint amb la pregunta anterior, us diréque això és una excusa de mal pagador, car si elsjoves rebem la torxa d'aquest combat patriòtic ésevident que nosaltres continuem un camí ja fet, nosortim pas ara de la meta. La lluita per la independènciano l'hem començada nosaltres fa dos o tres anys, sinóque és un esforç continuat de milers de catalans i demoltes generacions, per tant, dir que no és el momentés més producte de la covardia que no pas del seny.Això és com si vós esteu festejant durant anys i panysamb una dona i mai trobeu dia ni hora per concretar ladata del casament, vol dir senzillament que no teniuinterés a fer-ho. En conseqüència, només hi ha unaresposta: si no és el moment de convocar un plebiscit,tampoc no cal votar-los. Si vós teniu un mal que usafecta, quina mena de metge seria aquell que us dónallargues i és nega a guarir-vos-el? Per qué necessiteual doctor si no us serveix de res?. Així, contra aquellsque diuen que no és el moment, seis ha d'aplicar alióque el professor Caries M. Espinalt aconsella en elseu darrer llibre Preludi de/a independencia: "Ha arribatl'hora de recomanar a tots els qui són autènticamentindependentistes que s'abstinguin de votar en aquelleseleccions que es refereixen a la pseudo-autonomiaque tenim, mentre no declarin —de forma prèvia isolemne— els qui es presenten per a diputats que laprimera missió legislativa que emprendran bon puntsurtin elegits, será convocar immediatament unplebiscit, on els catalans puguem decidir si volem ono ser una nació independent. I, com és lógic, com-prometent-se els diputats a dimitir en cas que, per lacausa que fos, el plebiscit no pogués realitzar-se".Quin paper creieu que jugará la immigració? Aquestés un tema importantíssim que Caries M. Espinalt jatractà en el seu primer assaig intitulat Del Poble Català,publicat clandestinament a Perpinyà l'any 1953, on ellja deia que calia integrar la immigració perquè, al'igual que succeí a Sud-américa, varen ésser els fillsdels espanyols integrats en aquelles terres qui ferenla independència; a Catalunya, podria esdevenir elmateix. Tanmateix, als nostres governs no els hainteressat aquesta política, car això haguera radi-calitzat al català de soca i arrel i s'hagueren vistobligats a portar la política del caixa o faixa. De totesformes us diré que Caries M. Espinalt era un home tanprevisor i amb tanta visió de futur que àdhuc ens deixà

Unim tot deliri a / sabor patronal.1 el mateix poble / escriu vanaglòria

que és pròpia i ben seva: / esser s'Arenal.

Agost, 1974

Tomar Sbert BarcelóDel seu llibre "Cançons amb amistat"

La relació de fotografies és la que segueix:

Arribada del rei Alfons XIIICurses dins la platjaTorrent de s'AlgarSolitari "mollet"Esperant el patróLlegendari patró "Morrut"Inoblidable patró BernadfPrimers mariners, "Boronat", "trompada"...S'hort de "can Alegria"Cases dels RepublicansCotxeres del tramviaF.stació del tren

aquest tema molt ben plantejat. i, avui, tenim la sort decomptar amb Encarna Parreño, una catalana procedentde Múrcia, que cal veure-la actuar —com jo ho hefet— en barris d'immigrats. Per exemple, no fa massadies vàrem anar Antoni Gomis, Encarna Parreño i jomateix al barri de Torre Baró, a Barcelona. 1, perquèus en féu càrrec de com és la citada barriada, nomésus diré que el famós delinquent "el Vaquilla" és d'allà.Així, després d'entrevistar-nos amb la junta del'associació de veïns —eren onze membres— i desprésde sentir Encarna Parreño, vuit dels seus componentsdigueren sí a la independència de Catalunya. Tal comdeia el nostre mestre, els immigrats no pateixen elcomplex d'esclau i quan s'integren parlen de maneraclara i rotunda, per tant no es produeixen ambigüitatsi consegüentment aviat se sap qui está a favor i qui

está contra Catalunya. D'altra banda, Caries M. Es-pinalt, ja va deixar també ben definit com ens caliaactuar en aquest terreny i és que el joc de cartes ensl'hem de repartir de la següent manera: Els Parreñointegrats han de picar el crostó als Parreño que nos'integren, i els Espot hem d'enfrontar-nos amb elsbotiflers que tenim a casa: per això, jo, l'any 1992, emvaig encarar amb l'alcalde de la capital de Catalunya,Pasqual Maragall, acabdillant una acció que exigia eltancament de caixes, és a dir que cap català paguésels seus impostos.Com contempleu la ruptura amb l'Estat espanyol?Penso que sempre que els catalans anem units no hihaurà cap problema greu, perquè l'Estat espanyol, tansi volem com si no, és un estat condemnat a desapa-rèixer, per això és importantíssim que en aquestsmoments tots els catalans de dretes i d'esquerres ensunim. Si no ho aconseguim, la qüestió pot ésser mésdramática, car ells aprofitaran les nostres divisionsper enfrontar-nos i, alhora, ens convertirem novamenten el seu ocellot expiatori. 1 no és que vulgui fer-mepesat, penó això també era una cosa prevista perCaries M. Espinalt en el seu article de l'any 1978intitulat "El paper de culpables". Tanmateix, si acon-seguim la fita de crear un front prou ampli que tinguinprou força moral i suport popular per exigir als nostresparlaments la convocatòria immediata d'aquestplebiscit, no hi ha dubte que els espanyols haurand'acceptar la decisió democrática del poble catalàperquè avui dia tenen l'exèrcit totalment neutralitzatper l'OTAN i això també s'explica en el nostre VibreSerá el 1992 l'any de la Independencia de Catalunya?

Doncs molta sort i endavant!!! 1 a partir d'aquestmoment i perquè els catalans insulars vegin quepaguem amb l'exemple L'ESTEL DE MALLORCAs'adhereix al Front pel Plebiscit. Santiago Espot

Fotografia de la primera línia de s'Arenal, on avui hi ha el barMogambo.

Concurs de ball al Florida ParkPlaga de s'EstacióEquip de futbol de l'any 1945Equip de futbol de l'any 1946Equip de futbol de l'any 1949Penya Juvencia de Llucmajor del 1950La padrina Cabana. Ses Cadenes 1926Carabiners davant l'actual San DiegoS'Arenal fa 35 anysEn Peus Plans vellAbans solar avui plaga MajorDesprés d'una torrentadaTreballadors de la fábrica de Ses CadenesAllá Son Grauet.Plaça de la Reina Maria Cristina, abans

Es tracta, sens dubte, d'una recopilació moltinteressant d'un Arenal, avui esvaït, molt interessanti molt comentada aquests dies per s'Arenal. Redacció

1 D'AGOS 10 DE 1994 VW11111/ de Mallorca

Disset emissores de ràdio per als forasters i una per alsanglesos; cinc diaris per als forasters i un per als anglesos.

Per als mallorquins, res. Qué n'opinau, d'això?

12

Maria Forner (rent-a-car). Supós que això noés just. Aquesta gent quecomanda només ve axuclar a Mallorca. S'en-duen els nostres doblersa la Península, penó noestimen els mallorquins.Ens hem de posar totsd'acord i votar partitsmallorquins, com UM.

Felipe Martínez (CasaPlanes). Mal fet. Aquestsdel Govern no ens es-timen. Hem de votarpartits com UM, ERC oPSM, que defensen i es-timen aquesta terra.

Miquela Joan (s'Arenal).Mal fet! Hem d'esser comels catalans i els canaris,que voten partits nacio-nalistes. Fins ara he votatel PP, penó a les pròximeseleccions votaré UM, quedefensa la terra.

Gabriel Bennásser (pei-xeter). Mal fet. Aquestsque comanden no ensestimen. Hem de votarpartits mallorquins quedefensin lo nostro.

Jaume Llinàs (auxiliarapotecari). Això és unaputada grossa. Aquestsdel PP que ens comandenno ens estimen gens.Com que són d'un partitespanyol, estimen elsespanyols. Hem de votarpartits mallorquins, comUM o PSM, que defensenla nostra terra.

Sebastià Caldentei (barRamis). Per aquesta gentque comanda, els mallor-quins no comptam. Hemde votar partits mallor-quins. No hem de me-nester res dels nostresveinats espanyols.

Francisca Vic (fornera).És injust. Aquests quecomanden no ens esti-men. Hem de votar UM,PSM o ERC, que defen-sen les nostres coses.

Maria Ferrà (brodats). Noés just. Els mallorquinstenim dret a la vida.Aquests que comandenno ens estimen. Hem devotar partits mallorquinscom UM, PSM o ERC, queestimen Mallorca.

Lluís Artigues (Artipes-ca). Això no está gens bé.Tant els del Govern balearcom els del Govern espa-nyol no ens estimen. Hemde votar partits nacionalsmallorquins. Hem d'essercom els catalans i els ca-naris, que voten els seus.

Maria Entrena (s'Arenal).És injust. Aquests del PPque comanden no estimenels mallorquins. Hem devotar PSM, UM o ERC,que defensen Mallorca.

Joan Bisquerra (s'Are-nal) No és just! Aquestsdel PP no ens estimengens ni mica. Hem devotar partits mallorquins icanviar de govern.

David Comes (StreetGames). Això és una putamerda! Aquests quecomanden passen de lesnostres coses. Mirau aCatalunya si en tenend'emissores i diaris. Hemd'esser com els catalans,que voten partits na-cionalistes i Ilavors tenende tot.

Francesc Ferrer (rent-a-car). Está ben mal fet.Aquests del PP que co-manden no ens estimengens ni mica. Hem devotar UM. •

Miguel Albertí (HotelPemar). Els presidentsautonòmics haurien deprioritzar els problemesde la seva comunitat i nofer cas de les ordres queels vénen des de Madrid.El nostre president ens hafallat en qüestions demitjans de comunicació.De totes maneres, elprincipal culpable és elGovern espanyol en mansdel PSOE.

Iolanda Terrones (s'Are-nal). Mal fet. Aquesta gentdel Govern Balear no es-tima els mallorquins. Hemde votar UM, que és unpartit mallorquí.

Júlia Flores (Bacomo).Això no és just. Tots elspaïsos tenen dret a teniremissores i diaris en lallengua del país. Aquestsdel PP que comanden noestimen els mallorquins,hem de votar el PSM.

Angeles Pradas (ArteEspañol). No está bé. Sien tenen els anglesos,perquè no n'han de tenirels mallorquins? El Gov-ern Balear no estima elsmallorquins. Hem de votarpartits mallorquins.

Loba Fajula (presenta-dora Canal 4). No hi hadret! Els mallorquins hemde tenir de tot. Aquestsque comanden no ensestimen. Hem de votarpartits mallorquins.

Antònia Font (Maria dela Salut). Mal fet! Nos-altres som davant. Aque-sts que comanden no ensestimen. Hem de votar elsnostres, com UM o i elPSM.

Aina Cerdà (s'Arenal). Noestá gens bé! Els ma-llorquins no comptam.Aquests del PP i delPSOE que comanden noens estimen. Hem devotar partits mallorquinscom ERC, PSM o UM, quedefensen Mallorca.

Xesca Jordà (Maria de laSalut). Mal fet! Hem derecobrar les nostresarrels. Aquests que co-manden a Mallorca no hantrobat encara les sevesarrels. Quan els mallor-quins ens haguem tret del'inconscient l'esclavatgea qué estam sotmesos,tendrem polítics i votantsque estimin aquesta terra.Com és natural hem decomençar votant partitsmallorquins

Joan Mascaró (Juma).Mal fet! Aquesta gent delPSOE i del PP no estimenels mallorquins. D'això devotar no en vull opinar, detotes maneres a les mu-nicipals vot ASI.

Vicente Moratalla (BarNova Orleans). Això noestá bé. Aquesta gent delGovern Balear no ens es-tima. Hem de votar partitsmallorquins que defensinles nostres coses.

Baltasar Ferrà (hotel SolPinos). No és gens just!Aquests que comandenno estimen els mallor-quins. Hem d'esser comels catalans i votar partitsnacionalistes.

Maria Pasqual (Rillova).Això no és just. Els ma-llorquins ens deixamtrepitjar. El Govern Balearés d'un partit espanyol idefensa Espanya. Hem devotar UM, que defensaMallorca.

Maria Cruz Fernández(s'Arenal). No ho sabia,això. No, no és just.Aquests que comandenno ens estimen. Hem devotar partits mallorquinscom el PSM o UM, quedefensen Mallorca.

Joan Llull i Margalida Català (Sant Jordi). Mal fet!

Aquests que comanden no ens estimen. Hem de votarpartits mallorquins, com UM.

de Mallorca 1 D AGOSTO DE 1994 13

Disset emissores de ràdio per als forasters i una per alsanglesos; cinc diaris per als forasters i un per als anglesos.

Per als mallorquins, res. Qué n'opinau, d'això?

Pere Aranovich (croat).Molt injust. Aquí hi hamajoria de mallorquins.Aquests que comandenno ens estimen. En teoriaconvé votar partits ma-llorquins que defensinMallorca.

Natàlia Ortega (s'Arenal).No és jut. Aquests quecomanden no estimenMallorca. Hem de votarUM o PSM, que defensenles nostres coses.

Ferran Martorell (AutosSan Siro). No és just.Aquests que comandenno ens estimen gens nimica. Hem de votar partitsmallorquins, com el PSM.

Francesca Lladó (Ma-nix). No hi ha dret, a això.Els mallorquins no comp-tam per a res. El PP i elPSOE són partits espa-nyols i defensen Espanya.Hem de votar partitsmallorquins que defensinMallorca. Hem d'essercom els catalans i els ca-naris, que voten els seus.

Miguel Febrer (s'Arenal).Molt malament. Aquestsque comanden no ensestimen. Mentre no votemnacionalista no tendremforca. Jo vot el PSM.

Jacinta Amengual (Su-percombi). No hi ha dret!Aquests del PP no ensestimen. Hem de defensarMallorca votant UM

Xisco Nuñez (Don Pe-pito). No está bé això.Aquests que comandenno ens estimen. Hem devotar partits mallorquins,que defensen la terra.

Malla de Leeum (ATS).No és just. Aquesta gentque comanda no us es-tima. Hem de votar partitsmallorquins. El PSMm'agrada.

Aina Ciar (Island Tours).Això és horrorós! Aquestsdel PP i del PSOE quecomanden no ens esti-men. Hem de votar elPSM, que defensa la terra.

Matrimoni Fontan-Serra (es Coll). Mal fet. Aquestsque comanden no estimen la llengua dels mallor-quins.

Fe, Honor, PàtriaEl Cinquè, no mataràs!.—Sr. Director,

Provaré de mossegar-me la Ilengua per no parlar mas-sa gropellut. No sé si podré. Perdonau-me si em surt unestil massa pamfletari. Vaig fora corda. Acab de veurematar un infantó indefens per una cinta de vídeo que di-fon l'Església dels Estats Units contra la matança de l'es-vort. No puc pus. M'he d'espaiar aixi com sigui.

Per començar haig de dir que em fa empegueir comun porc veure que n'hi ha tants que encollen la construc-ció nacional de Catalunya (o dels Països Catalans, o dela Catalán/a) amb brutors, amb porqueries, amb animala-des, que em fan dir, que hi tenen tan poc a veure comés ara l'assassinat de ninets ja concebuts, però encarano nats. Si Catalunya és un país d'arrels profundamentcristianes! I encara en conserva, gràcies a Déu! Com anacionalista catòlic, fidel als bons costums, a la nobleTradició i a les santes valors religioses, ètiques i moralsdel meu Poble heroic, vull manifestar públicament el meusuport personal a la Santa Mare Església pel seu rebuigcontra aquest crim abominable.

Diuen que cadascú faci amb el seu cos alió que vul-gui. I jo dic que amb el seu cos sí, però no arrib el d'unfill ja concebut, amb un codi genètic establert i amb uncoret que ja bat quan la criatura fa tan sols el tamanyd'una llentia. Si els fa nosa un tic de la cara o un bonyal cul, que el s'arrabassin amb unes tenalles, si volen.Però un fetus no és un fic, ni un gra ni un bony. És unavida humana! Una jo,ia que no té preu, per poc que esti-mem la vida!

• Si matar una persona gran, que en teoria es pot de-fensar, ja és un crim que no té nom, ves qué ha de fer,matar un ser indefens que encara no és al món. Matariaun futur fill seu, la bestia més salvatge de La Terra?Començaren amb l'excusa de la subnormalitat, de la vio-lació, o del perill per a la mare, tres 'supòsits' on, per-sonalment, no hi entr ni en surt. (Així i tot, no puc evi-tar pensar que el III Reich deis nazis tractava els al.lots

Maria-Pau i Xesca (perfumeria Aurés). Això no és gensjust! Aquests que comanden no ens estimen. Hem de votarel PSM.

subnormals que ia eren nats de la mateixa manera comels esvortistes hi tracarien els qui encara han de néixer;en aquest sentit, només hi ha una passa, de les SS hit-ferianeS a segons quins "progres"!) Però no l'han fetaque no la m'esperas: ara ja volen poder matar el seu fillles qui no són anades alerta quan hi eren a temps.Abans, abans, va dir En Guinyot! Però a on arribarem?Qui s'han cregut esser, per negar a altri el dret a viure!No hi ha un fester de parelles eixorques que volen un filli no en poden tenir? Per qué no fan content un matri-moni d'aquests amb la criatura innocent que han conce-buda ,. si tanta de nosa els ha de fer, en lloc de matar-la?

Les (i els) esvortistes haurien de veure el vídeo quehe dit. Viurien l'horror indescriptible d'un infantó esvor-tat, indefens, amb la sang viva que raja, com un conilletescorxat. Pobret! Fa feredat! Ho jur! Quin mal els ha-via fet, a sa "mare", a son "pare" i al "metge", si l'infantencara no havia tinguda ocasió de viure? Quina animahan de tenir aquests "metges" carnissers sanguinarismatacriatures-innocents, per impedir a sers ja en forma-ció conèixer aquesta cosa tan meravellosa, que és laVida! Com hi pot haver gentussa tan rancia, tan tétrica,tan tenebrosa?

Diuen que de totd'una l'al-lot no és més que com "unmoc". 1 jo dic que será "un moc" tant com voldran, peròl'allot és tanta de cosa o tan poca com varen esser elles-o ells- quan sa mare les va concebre. On serien, lesqui volen esvortar, si les seves mares haguessin fet comelles? És que no tenen ánima? 'En fer dos o tres anysque han fet bocins el seu fill, com pot aguantar la seva"conciencia" (?) el pensament de dir -ara aquell atiotócaminaria de meu-moix o jugaria devora jo?

Mal me toc pesta si Occident hi guanya res, amb ladescristianització que viu! Visca Jesucrist! Visca la FeCatólica i Cristiana! Visca la Llibertat! Perqué Llibertatvol dir dret a viure, no dret a matar. Mori el llibertinat-ge! Visca l'Home! Mori la mort! Visca la Vida!

JORDI CALDENTEY

1 D'AGOSTO DE -1994

Reproduesc damunt les planes de L'ESTEL l'article quevaig publicar damunt EL DIA DEL MUNDO dia 28 de junyd'enguany per si hi ha cap lector que el trobi d'interés

Pujol, enano, ¡habla castellano!. Vet aquí el critd'aluleia que repetien davant n'Aznar un esbart (signifi-catiu?) de nacionalistas de Ilengua castellana del PartidoPopular quan saberen que havien guanyat al PSOE. Laprimera cosa que els va venir al cap no va esser res dedir -ara farem minvar l'atur obrer o -s'acabaran les bru-tors que segons quins pessetómans han fetes o consenti-des. No. Més que res era la 1 lusió d'entaferrar betcolla-da a En Pujol, que els feia anar fora corda. És clar que elPSOE com a partit majoritari tira les darreres coces.S'ho han cercat, botiran i potser ben aviat entrará n'Az-nar.

Peró... n'hi farà parlar, de castellano, a En Pujol?Parlem-ne.

A Europa no hi ha gaire nacionalismes d'estat que as-sumesquin de bona gana una realitat plurinacional.Només en sé un que ho pagui anomenar-lo: el naciona-

lisme suís, que veu compatible de tot la unitat política deSuïssa amb el fet que una part del seu territori formi partdel món cultural alemany, una altra del món francés, iuna altra de l'italiá. Fora cap problema. Entesa aixíEspanya, el regionalisme polític/nacionalisme culturald'En Pujol hi tocaria engranar la mar de bé. Perquè permolta de força que també dugui el pujolisme electoral-ment, tanmateix no té gaire a veure amb el nacionalismedel Quebec, que aspira a constituir pacíficament estatpropi, com ha fet ara Lituania, o com va fer Noruegal'any 1905. Més aviat el pujolisme s'assembla al naci-onalisme dels negras americans. Aquests no volen capestat negre; en tenen prou que Nordamérica els accepticom a americans només que sense haver de renunciar ala seva identitat. Llavors hi hem d'afegir que el pujolis-me no va dirigit a tota la comunitat cultural catalana,sinó tan sols a la seva regió administrativa central.(Efectivament, afegesc jo ara, fixau-vos si n'ha passadagens, d'ànsia, en Pujol, a l'hora de mirar de fer quedarbé el PSM amb això de ¡'IVA. Per molt que el PSM i CiUja haguessin aconseguida una reducció d'aquest impostper a l'any que ve, hem de reconèixer que el PP, n'hasabut, de fer quedar el PSM davant tot Mallorca com unpedaç brut i amb els calçons baixos. Jo no és quen'estigui gaire informat, de tota aquesta feta, i ensumque és estada una trampa del PP per dixar el regionalis-me mallorquí amb un dit a l'orella i l'altre al cul. Però sius posau en el lloc de la part grossa de gent, que en téde més necessàries que anar a cercar informació detalla-da de l'actualitat, és vera que el PP, potser gràcies a lesseves magarrufes i a la formidable maquinaria de propa-ganda que té amb els mitjans de comunicació quecontrola, ha sabut quedar com un senyor. Tenc por que,si CiU no torna una mica més sensible amb els temes queafectin la imatge del mallorquinisme davant el Poblemallorqui, el PSM una altra vegada haurà de cercar unamitger -que hi és- que sigui nacionalista de tota lanació, de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer. De

El Grup Bacus, que lidera en Marcos, amenitza les vetladesa la fresca del restaurant Coco's, del carrer de la Porciúnculade s'Arenal, els dimarts i els divendres.

tota manera, si en Cañellas cerca tocar els orgues almallorquinisme, bon senyal: vol dir que sap que té unapart molt important de vot mallorqui de bona fe i té pord'un dia arribar-lo a perdre. Veiam si en Cañellas canviauna mica o si els mallorquinistes anam vius i Ii fotem elvot que no es mereix).

Paró el nacionalisme castellanocentric més el delPP-, no té gaire a veure amb el suís, que deia. (És tansols imaginable un pam de territori estatal espanyol on el

castellà no hi sigui la primera llengua territorial?). Aquin nacionalisme s'assembla, idó, el del PP? A l'ale-

many, ni prop fer-hi. Parque els primers promotors de launitat política d'Alemanya (En Herder, En Hegel, N'OttoBauer) partiren de criteris culturals o lingüístics. Efecti-vament, abans d'arribar a port (l'any 18711) el projecteunificador d'En Bismarck, Alemanya era un caramulld'estats independents sense cap Iligarn més que la

llengua o la cultura. (Una relació semblant a la que hihavia entre el Principat, Valencia i Mallorca dins la Coro-

na catalanoaragonesa, només que no tanta: nosaltrescompartíem consciencia de catalans i Monarquia comuna,com recorda N'Antoni Mas; els alemanys ni tan sols

això). De manera que els alemanys passaren de la unitatlingüística a l'Estat federal i, més envant, a la conscien-cia unitària de la majoria del Poble. Una ¡lengua, un Es-tat, una voluntat.

Just al revés del nacionalisme francés, que primercrea l'Estat, després la consciencia nacional-estatal iIlavors imposà una sola llengua a tot l'Estat. Un Estat,una voluntat, una llengua.

Vet aquí un nacionalisme clavat, pintat el nacionalis-me castellanocentric. Tots dos primer fan la sagradafrontera (a uns els escapa Portugal), Ilavors amollen lamáquina de fer consciencia unitària (escola, administra-ció, servei militar, mitjans de comunicació...) i, per reblinel clau, fan el francés i l'espanyol llengües naturals unade tous les français i l'altra de todos los españoles. Al'acte ve la prohibició i la repressió de les llengües

populars que els fan nosa, fins que aconsegueixen fer-lesinnecessàries i inútils com a vehicles de comunicaciósocial fins i tot en els seus propis territoris històrics. Una

vegada que han empès a la mala el vehicle (ara ja latartana) fins al barranc de la inutilitat, l'amollen i eldeixen fer que prengui el cap avall tot sol. És quan esrenten les mans, passen de la persecució a la despena-lització i es posen a parlar de libre mercado lingüístico ilibertad individual. Normal. La inercia que han imposadaja els fa la feina pel seu compte. Ara ja es poden per-metre fer-se els jutges, quan de fet no s'aturen d'esser

part interessada del conflicte més que ningú.Ja tenim elaborada la unitat estatal de consciencia... i

de llengua. Llavors només manca anar alerta a presentaraquest fet com el resultat d'una acció política planifica-da, dirigida i exercida des del poder, amb totes lesinicials (i qualcunes de no tan inicials) accions, coacci-ons, prohibicions i imposicions que no dubtaren a fer, ipintar-ho tot només com la culminació d'un procés socialnatural i espontani. En español nos entendemos todos.

Són els Bustamante, pare i filla. Son els amos de la botigaAucells, on venen tota classe de productes d'alimentacióanimal i productes sanitaris per als animals de companyiade s'Arenal. Recomanen que en aquests temps s'espalminels cans amb un bon espalmador, que els donin banys ambels productes químics adequats que maten les puces i lespaparres i que els protegeixen de les picades deis mosquits,principals transmissors de la mortal malaltia coneguda comlesmaniosi, la SIDA dels cans. També ens recorden que araés l'hora de la vacunació antiràbica obligatòria anual.

Ben vera. I punt. (No convé dir que segons per on -per

exemple a Mallorca, on fa tan sols 100 anys la immensa

majoria ni el parlava ni l'entenia-, això no seis hi és

estrevingut per carambola, sinó que en bona part ho hanaconseguit gracias a la immersió lingüística en castellà,

encara vigent. El mateix métode escolar que els agradatan poc... quan s'aplica en català).

Em deman si, també dins la futura Europa unida,

només els Estats han de poder forjar els collectius aixícom els convengui, o si, com a mínim, seria igual de le-gítim que fossin els collectius els qui poguessindissenyar a la seva mida els Estats. Els Estats hand'esser per sempre propietaris deis homes? O podrienesser els homes, els propietaris deis Estats?

En entrar n'Aznar, s'esforçará gens a entendre ladiferencia catalana? No ho sabem. Per ara els esforçosvan més aviat en un altre sentit. I si En Pujol no renun-cia, com ja ha fet saber -i bé que fa-, a anar amb laIlengua, la cultura i la identitat per davant?. Haurand'afluixar un poc perhom? N'Aznar du gens d'idea detornar com els suïssos i acceptar l'hegemonia de cadacultura en el seu territori? No ho crec, penó aniria bé. IEn Pujol du punt de tornar com el President Cañellas,per al qual la identitat deis mallorquins si es conserva béi si no també? Tampoc no ho crec, i aniria malament. Isi no amollen cap dels dos, ni n'Aznar ni En Pujol?Qualque dia les societats democràtiques haurem d'arribara poder-ne parlar sense tabús ni traumes ni emprenyadu-res. Sense diàleg no hi pot haver entesa. Jo pens queno n'hi ha mai un que tengui tota la raó i un altre que noen tengui gens. Cadascú en té la seva part.

Aflots, això no s'hauria d'embrutar. No són bromas.Peró una cosa: Qui s'imagina un nacionalista català cri-dant -Aznar, betzà, parla català"

Llavors els rucs, els caparruts, els radicals i els peri-liosos són els catalans. Qué hi farem ,

JORDI CALDENTFY

Vicente Lopez Menchero nou president del C.F. s'Arenal.

En Javi Prieto, en Pep Thomás i en Salvador Sebastià hancreat una societat anónima laboral i han obert una botiga devenda de subministraments informàtics, única a la comarcade s'Arenal, al carrer Joaquim Verdaguer. Sabem que tindranmolts de clients entre els comerciants i hotelers que han demenester consumibles informàtics i per a les maquinesregistradores, que sobretot durant l'estiu fan feina de dia ide nit.

«Pujol, enano!, habla castellano.>

1 D'AGOSTO DE 1994 alt11111 de Mallorca,

Eis Magatzems FemeniesCliment Garau i Salvà

Carretera Militar, 208.Te! 26 89 64 (dues lín les).Fax 266'50907600 s'Arena! de Mallorca.

A dins sa societatsa gent surt molt diferenta;un amb no res se contentaper manca de vanitats'altre se sent animat,inspirat en creacions:se seves grans il•lusionssón de no estar aturat.

De dins Campos va venirsa família Femenies;can Con Llarg arrendarienper sa vida passar-hi;però prest les succeíque molt malalts se trobaren;Els dos pares enterrarend'aquell tros varen fugir.

En Jaume se va Hogara ca un carnisser nou;per ell va esser un denouel seu ritme canvià;El feien anar a cercaranimal que precisavenque cada dia matavenper sa taula despatxar.

Després de passats dos anysel ritme canviaria;de paleta es posarlaper superar els seus guanys;li brindaren els seus afanysa dins s'ordre des negoci

li vengué a propòsitJerónia de Gracia compre.

En aquell temps se casàamb jove Jerónia Cresta.Com a mel va esser sa bresca;se varen molt estimar;Varen ells congeniari ampliaren es negociuna casa a propòsitcarrer sant Miguel comprà.

Molt de temps va traginares género amb carretet;mares, ciment amb paquetempenguent 'nava a cercar;molta pena li costade s'estació a ca seva;el! només duia quimerad'aquel l negoci ampliar.

Un solar ell va Hogar,allá a dins es passeigi fent molt de malaveigserrador hi va muntar;un camió va comprarque li va costar mil duros:per ell foren grans orgullostenir sa máquina a sa ma.

Era horno molt decidit,de res ell tenia por,un gran negoci hi veig joque ne trauré molt profit;va demostrar molt de pitcomprant un camió nousense tenir un trist sounomés un fort esperit.

Quant es negoci rodavaamb tota intensitat,es camió nou comprat,eš tren se li destrossava;el xofer també matavaal camí de Cala Pi;un gros disgust va teniren Jaume, no s'ho esperava.

En Jaume se va trobar,se pot dir, ben desarmat;es camió impagat,sense cap duro compta,perca se va recordarque en es Coll amics tenia

camió Ii deixaria;amb bicicleta hi va anar.

De Can Ferrà va comprarun solar de dimensió,molt aprop de s'estaciói a tot ell el va tapar;sa serradora hi muntàtreballant de dia i nit;en treia molt de profit,per molts de duros guanyar.

Des matrimoni sortirendues nines precioses;deis seus pares molt gelosesdisfrutaren d'alegries;els negocis bé anirienmolt bé en aquell moment,ell tenien molt de client,que de material servien.

Després en Jaume compréun solar a s'Arenalde dimensió bastant granper material posar;ell de tot se va dotar,marés, porland, i uralitaaquí lo que se precisade res hi ha de mancar.

Sa filia se va posara festetjar en Moliner,feia ofici de barber,molts de cabells va tallar;

en el seu pare ajudàmolts de parroquians tenia;un dia se casaria,amb so sogre s'ajuntà.

Desset camions tenienque tots per ells traginavenabast a sa feina davendes género que servirien;molts de duros guanyariensa tan rica temporada;tot se feia a escaradases hores no comptarien.

En Gori se va posara dirigir es negoci;tot Ii sortia a propòsitper molt bé funcionar;a tot sabé encausardins es camí des progrés,resultant ser home llest:en res se va equivocar.

Un nou magatzem muntàa dins mateix s'Arenal,de dimensió bastant grani a dalt per gent habitar;de tot hi podeu trobarno hi ha de res descuidat,tot está ben calculatper sa gent poder ajudar.

En Jaume molt va Iluitara dins es curs de sa vida,però molt mala feridaun moment se presentà;sa vida ell va acabardia vint de juny va esser,de l'any noranta s'ale,a ell se li va tancar.

Al polígon industrialen Gori s'hi establí,i un magatzem muntar-hide lo més fenomenal;allá no manca detall,trobau tota novetat

no hi ha res descuidatde lo bo a lo real.

Bastants de blocs ha muntat,s'Arenal i s'Estanyol,un desarrollo molt fortde moltes activitats;a dos hotels ell duu part,Mèxic i Cosmopolita,a dins un ambient molt grande veritat ell ha entrat.

Uns mostradors imponentsque brillen de veritat,de tot hi té exposatno li manquen elements;tots es clients estan contentsper trobar-ho més barato;s'hi troba allá bon tracto;són gent molt eficients.

Entre hotels i comerçté més de cent empleatstots ells ben reglamentats,amb personal ben expert;defensen el seu governamb molta de dignitat;de jornal n'és ben pagatno s'hi senten gens externs.

En Gori ha demostratque n'és un bon marinar,amb sos problemas que té,no se veu mai apurat,ho duu molt ben calculatsap donar sa seva passa;no res a ell l'embarassa,per tenir molt clar es cap.

Si dins Mallorca hi haviahomes amb el seu tenor,sa nostra rica naciócom s'espuma pujariatot lo món na parlariad'aquell progrés elevatseria molt admiratel duro mos sobraria.

A una tima pegauna fatal malaltiaquant uns devuit anys tenia;no se la pogué curar;a sa família causalo que es diu pena molt grossa,va esser corn aquella liosaque el ropit sol engrunar.

CODIRE®

Gu•ii°""<'Fabricació i venda a l'engròs de

pizzes, lasanyes canelonsFábrica i oficines centras

Carrer Roncal, 29Tel.: 74 31 00. Fax 741780

07608. Es Pillarí

ÍS'ARENAL:

M. 1 Antonia Salva, 38

Teléfs. 26 74 50 - 54Fax 26 90 00

LLUCMAJOR:Supermercado Prohens

Ronda Miglom, sin.

Teléf. 12 01 64 i .aos¿

La seva agència de viatges elsofereix les vacances d'estiu:

Illes Canáries des de34.000 ptes.Itàlia des de66.500 ptes.

Madeira des de59.600 ptes.

SEGUROS

BERT

'ARENAL

EGUROS

BERT

'ARENAL

Jalare llostrumSEGUROSPlaça Major , 1

Tek.: 26 53 74 - ")6 40 38

(MEDALLAD'OR 1986)

TRAMITACIÓ I PAGAMENT DE SINISTRESQUALSEVOL GESTIÓ EN COBERTURES

AVINGUDA NACIONAL, 24.1 er (nova oficina)

IMPREIlTfl

16 1 D'AGOSTO DE 1994 r/WIM de Mallorca

CHINAyttSTAURANr •

C/, Joaquín Verdaguer, 12Arenal - Tel. 26 67 21

Palma de MallorcaESPAÑA

ES REBOSTd'en Carlos

Culna casolana. Grelxonera de xot.Caragols. Calamars tarcIts.

FrIcadeles. ConlIl amb ceba. Fldeuá.Frlt mallorquí. Arròs brut. Paleta de

xot I porcella. Pa amb oil.Gran I Gral. Consell, 9

(Devora el Club Náutic) s'Arenal

ES

•n•

d'en -Nrlos

RESTAURANT S'HOSTALOTMenú dies feiners 650 ptes. Cuina mallorquina.

Porcella rostida. Escaldums. Carn torrada.Camí Vell de Sineu, km, 5. Tlf.: 42 87 12.

S'Hostalot

Ctra. Manacor, Km. 28 - Tel. 64 65 04 - 07230 Montuiri

SHA REMBOTITS

EL BON GUST DE MALLORCA

Carrer Tomás Montserrat, 6-8Tel. 66 01 57 - LLUCMAJOR

Barrestaurant

CaldenteyMenjars casolans,

tapes variadesCarrer de

Manacor, 127.Tlf.: 27 10 59.

Ciutat

C/. Barranc, 20. Tlf.: 40 18 58. Gènova

Zr.1-'•4›

BAR CENTRALMenjars, tapes variades

entrepansSon especialistes en paelles

Menú del dia a 600 ptes.C/. Cardenal Rossell, 80

TI.: 26 10 39

o Q Con d'en Rabassa

ADMINISTRACIDELOTERIES a 2i-L'administracidde Sa Grossa

Carrer Mil 3S'Arenal de Mallorca

Cf. Barranc, 45 Mi. 40 23 87 GENOVA

Llet del dia, Ilet pasteuritzada,Ilet amb cacau, suc de taronja.

Preu per preu, comprauproductes mallorquins.Demanau-los a la vostra

botiga o supermercat habitual.Hort de Can Sastre.

Tlfs. 26 38 14 - 49 11 5 Fax 491801n•n••

Podeu passar la nit cantant en elkaraoke i bailar al so de la música en

viu d'en Fernando i en Manuel. Tambétrobareu na Sónia i na Sherley.

Vos esperam a tots a partir de les 9'30cada vespre

Carrer Virgili, 2. Can Pastilla

Bar Restaurant MUNPERCuino Mallorquina - Ceros torradas • le fogenye

Embotis ibérico i mallorquins

NOCES i COMUNIONSCarretera de Manacor, Km 29.

Tel. 644070 - 07230 Montuïri

RESTAURANT

SES COVES DE GENOVABACALLÁ AMB SANFAINA- MONGETES AMB BOTIFARRA .

VADELLA AMB BOLETS I ALTRES DELÍCIES DE LACUINA GIRONINA.

APARCAMENT PRIVATDILLUNS TANCAT

Pollastre a l'ast, fritmallorquí, albergíniesfarcides, llengua ambtápares... Menú a 700ptes.C/. Terral, 40.Tlf. 26 87 84. S'Arenal deMallorca.

RestaurantGraella MerenderoFormatges, patés, amanides... Carns al pes.

Des de les 12 del migdia a les 3 de la matinadaC/. de la Garça, 14. Tlf. 26 32 32 - 26 68 05.

Can Pastilla

Bodes,comunions,banqueta.

MESON RESTAURANTE C/. Admirallbti Mg grande Moreno,s1n.

111.74 11 91.Badia.

Ai»Pl

CUINA MALLORQUINAE INTERNACIONAL

C/.Amilcar, 14 - Telf: 49 27 64S'ARENAL DE MALLORCA

RESTAURANTE

toi,vcz'e/f%îo(3~§»

ARRÓS BRUT • PORCELLA TORRADA • ESCALDUMSCARXOFA FARCIDA DE BACALLÀ • ALBERGIN1ES FARCIDES

PISCINA - MARTES CERRADOAmistar, 23 • Tel. 52 63 00 • SANT JOAN

Restaurant

BinicompratBanquets de negocis, noces 1 comunions.Carretera de Manacor, km 2170. Tlf 12 54 11

LaMejiRgnera

JUAN Y MIGUELCarrer Nanses-Tlf 490703

Just devora el Club Nàuticde Can Pastilla

h _NI- 4410 LIVE-MUSIC - FLAMENCO SHOW 21.00 - 3.00 Hrs.21411.111S) INTERNACIONAL KARAOKE BAR 21.00 - 5.00 Hrs.

\‘;,\;N'\\‘ \‘‘z \\\\ \

•

USIC NTERNACIONALTR4NCE 4 EINTRITT FREI • ENTREE 11BR

-

?II N 3,15

MODES

C1121Agent Comercial: Angela

HernándezAmb la presentació

d'aquest retall trendreuun descompte del 10%

Carrer Balears, 14Carrer dels trencadors, 16

ELS MIRACLES D'ENJAUME JOAN BOVER!

Les mans que curenDonam massages

biomagnétics a deportistesC/. Joan Alcover, 10, entresol

Tlf.: 46 44 00. Ciutat de Mallorca

SUMINISTROSINFORMATICOS* Disquettes.* Paper continuu.* Etiquetes adhesives.* Material d'oficina.* Arts gràfiques.* Cintes d'impresora.*Cintes de máquina d'escriure.Carrer Joaquim Verdaguer, 11

Tel./Fax: 26 31 33. S'Arenal

CRISTAL•LERIA S'ARENALAcristal. lament d'obres. Fustería d'alumini.

Miralls murals. Vidres de seguretat i antibales.Carrer Quarter, 31.

Tel.: 26 75 15. Fax 492713S'Arenal de Mallorca

Cafetería Restaurant

TsJ EL_Avda. Las Palmeras, 144. Tlf 81 08 25

Sa Coma

Carrer de Manacor, 121 C.

Tel.: 27 85 18.

07007 Palma de Mallorca

MOLT FREDReparacions de rentadores, frigorífics, aire

condicionat, maquinària d'hostelería...Carrer de Cannes, 34. Tifs 74 33 02 - 74 16 74

S'Arenal de Mallorca

-4ftnaggr% AutomóbilsPLA DE NA TESA

Compra i venda de vehicles

C/ Weyler, 12. Tel. i Fax. 600445

Pla de na Tesa.

ltSTAUR44 7 AUTENTICA

CUINA

MALLORQUINA

MENU DIARIO

CarreteraCala Millor

Tel. 58 54 49SON SERVERACA SIIEREU

AIGÜA POTABLEA DOMICILI

A la zona de Ciutat

i de s'Arenal

Tel. 742768

Fax 742769

//1/14 1 de Mallorca 1 D'AGOSTO DE 1994 17 ~.~.\\ •~111"...~~1~,~~~11~1,~~1~".

_hvirmvAtvow nKARAOKE RAR

ACIERTO OPIN2 .00 - 5.00

Restaurant

MaracaiboTapes i cuina

mallorquina. Menú diari.C/. Can Pastilla, 57.

Tlf 26 30 17. Can Pastilla

EUROphotosuffou..[EáuRIcasia S.L.

* Revelats de fotos en 1 hora* Pósters i ampliacions* Duratrans* Fotos d'estiu* Fotos de carnet i passaport*Venda de cámeres i accessoris

C/. Perla 21 Berlín, 207600 s'Arenal de Mallorca

Tlfs. 49 13 04 - 49 13 14. Fax 491317

c,,o.t

110Telèfon: 265005

ANUNCIAU -VOSDE FRANC A de Mallorca

Nom:. Cognom:

D.N.I.

MI:

ATENCIÓ -EscrIvlu un sol onuncl por aupó.-Usau l'otras majúscules.-Escriviu dins el requadre el text.

,

,.. -..1

Ompliu aquest cupó I enviau-lo a:S'ARENAL DE MALLORCA: Comí de les Pedreros, 132 - 0 7600 -

SES CADENESDE S'ARENAL

PER IL•LUMINARLA SEVA LLAR

ELÉCTRICANYEGOSJaume Balmes, 45Telèfon 29 56 18

07004 Ciutat de Mallorca

19/WYteli de Mallorca18 1 D'AGOSTO DE 1994

PETITS ANUNCIS

BORSAINMOBILIARIA

PARTICULAR ven àtic alcarrer General Riera. Unahabitació doble, menjador,bany, entrada ampla, cuinafusta del nord, terrassaconvertible en saló, gasciutat, porta blindada,terrassa. 5.000.000 ptes.Tlf. 639262.

Venc solar a la urbanit-zació sa Torre. Situat quasia primera línia, vista a lamar, 1 292 m2. Preu inter-essant. Tel. 42 89 46

VENC pis 2 dormitoris,devora el club nàutic des'Arenal, lluminós, enperfecte estat, particu-lar. 6.500.000 ptes.negociables. Telefonau de17 a 20 hores al 77 15 16.Demanau per na Francisca.

S'Arenal, particular vencpis; 2 dormitoris, prop delClub Nàutic, en perfecteestat i molt lluminós.Vingui a visitar-lo i esconvencerá. Preu 7.500.000 ptes. Tel. 264259.

Lloc per dies apartament aPalmanova. És ideal pertrobades amoroses. Tel.469441.

Es traspassa la Gelateria-Café Tony, al carrer de santCristòfol de s'Arenal.Lloguer 53.000 ptes. Tel.265014.

LLogaria apartament oxalet, temporada d'estiu,vora la mar. Zona tranquillaentre Cala Santanyí i CalaLlombards. Bon preu. Tel.653362. Migdies o vespres.

S'Arenal; lloguer pis de 2dormitoris, sala-menja-dor, cuina amb electro-domèstics, 1 bany, terras-sa, 43.000 ptes comunitatinclosa. Mir 26 33 96(1860).

Sant Joan, es ven casa enperfecte estat de conser-vació; 4 habitacions, cuina,bany, sala-menjador, sala,corral amb cisterna. Tel.29 60 95 i 56 00 24. Joan-Huís Gaya.Venc o canvii solar a la ca-rretera a cas Saboner dePalma Nova per deumilions de pessetes.Tel. 131471.Venc sobreàtic al carrerJoan Muntaner Bujosa,45-6, a la zona de la Poli-clínica. Dues terrasses, es-tudi i garatge, bona situa-ció. El pots veure de di-Iluns a divendres de 4 a 7.Deman vuit milions i migde pessetes.

Verle solar de .505 m.? aBellavista de ses Cadenes.Sr. Castellano. Tel 26 12 55.

CALA GAMBA, planta baixa,3 dormitoris, sala ambxemeneia, 2 banys.16.800.000. Api Pascual.Tel. 45 85 11.

Es lloga el restaurant CanBono, de Felanitx. Tel.580588.

LLOG pis moblat al'avinguda Argentina.190 m 2 . 4 cambres,terrasses, menjador ambxemeneia Ideal per acompartir. 70.000 ptes.Tel. 792490Lloc d'aparcament devo-ra l'ambulatori de S'Are-nal. Tel. 469610Traspàs hamburgueseria aCala Bona en ple funcio-nament. Un milió i mig depessetes, lloguer trenta-cinc mil. Tel. 798118-792791.

S'ARENAL, venc pis, 3 habi-tacions, bany, cuina, duesterrasses... A la zona de laplaça de- les verdures. Tel.263674Bonic terreny a Llucmajor(Camí d'Alicantí). Cantó 11m. caseta dos comparti-ments, a reformar. Pou,possibilitat, llum i telèfon.Tel. 450994. Preu a con-venir.

S'ARENAL, àtic 4t pis, 2aunja, 2 dormitoris, bany,sala-menjador amb ter-rassa, cuina moblada.5.800.000. Tel. 20 00 07.Venc pis, 140 m2, 4dormitoris, dues sales debany, tot ben moblat,menjador 38 m2. Garatgeper dos cotxes i dues motos.Tot per 12.900.000 ptes. Tel.262015.

COLL D'EN RABASSA, pisosde Protecció Oficial, enconstrucció, 3 dormitoris,.bany, saló-menjador, cu-ina terrassa, aparcament.Preu 8.200.000 ptes. En-trada 1.000.000. Tel 20 3411.Cala Pi, venc solar de 1 246m.. S'hi poden construir 2xalets adossats. Aigua,llum i tots els serveis. Preu4 500 000 ptes, tres anys defacilitats. Tel 54 02 63.

Venc pis al carrer Tóquiode s'Arenal. 8.000.000 depessetes. Tel. 295820.

Deixaria cambra doble acasa compartida, jardíhortel. Molt econòmic.Preferentment gent jove. ASanta Ponça, urbanitzacióGalatzó. Tel. 671419.

Venc àtic a General Riera.Un dormitori, vestidor, banycomplet, saló-menjador,terrassa amb portes corre-disses, cuina per estrenaramb fusta de nord. Preu5.500.000 ptas. Tel.639181, Bárbara.

PERRUQUERIESPerruqueria Pep Unixex.Carretera de Llucmajor,204. Tel. 742825. S'Aran-jassa.

BLANCA Perruquera. Grani General Consell, 36 - S'A-ranal. Tel. 265109.

MAKA Perruquera. Pedicu-ra i manicura. BotónicGermà Bianor, 19. Tel.260756.

ANIMALS DECOMPAN VIA

Clínica veterinaria. Lda. A.Artigues. Horari: 1100-1300,1600-2000; dissabtes: 1030-1330. Servei d'urgències. Plaçade l'Església, 2a. Tel. 743854.Con d'en Rabassa.

VENDESVenc motor fora borda,nou un Johson de 14cavalls. 150.000 ptes. Tel.546540.

Venc vestit de submarinistade cinc millímetres d'es-pessor amb aletes i guants.45.000 ptes. Tel. 515433.

Venc revestiment de mar-bre, de color gris perla, pera foganya de llenya. Hovenc a meitat de preu, per100.000 ptes. Completa-ment nou. Tel. 79 49 03

Venc motor "Mercuri", fora-borda, de canya curta, 2.2HP, en bon estat. Preu35.000 ptes. Tels. 753033 i755460.

Venc una taula escriptori,blanca, de Un-mica nova.Ideal per una habitad()d'una nina o nin. 5 . 000Ptes, i en val 10 000. De-manar per Malena, tel. 4105 42.

Gra,-. oportunitat: es venordinador nou, sense es-trenar, a meitat de preu opreu a negociar. Tel. 27 7990, Marga.

Venc els llibres de la col-lecció "Espacio ¡tiempo" deFernando Jiménez del Ososense emprar. Tel. 243742.

Venc Compacte, incloupletina, discs, cassette,etc. En molt bon estat i abon preu. Tel 42 76 47.

Venda d'estores saharauis.Per a més informació cri-dau al telèfon 53 44 55, obé veniu Pollença, a "LaPunta", cra. del Port.

Venc grup Electrógendiessel, 3 Kvir, 220 y, mo-nofásic, motor d'arren-cada, perfecte estat. Tel 5916 33

Dancing the Dream. Fansde Michael Jackson. Si volsaconseguir material i infor-mació i vols collaborar enactivitats i projectes entornd'en Michael, demana perna Kati. Tel. 603096-795071.

Venc parella de colomsbutxes per 5.000 ptes. Tel.754131.

Venc Vespa 200, bon estat ipreu raonable. Tel. 491372.

M'interessa comprar lestapes dels setze toms del'"Enciclopedia Estudiantil"que va editar la casa So-pena als anys seixanta.Demanar per Juan José.Tel. 751527.

Venc contestador automà-tic, marca Sanyo. Tel. 264259.

PERSONALS

Administrativa de 30 anys.Cerc amics per a excur-sions i altres activitats (ci-nema, prendre un café, feresport, etc) Amistat sana isincera. Apartat de correusde Palma 1792.

Fadrina de 42 anys ambestudis superiors, li agrada lallar i la natura, la música ¡lesaltres bellas arts. Vull conèixerun senyor formal. 719534.

Fadrina de 32 anys. Somsecretaria. M'agradaria co-AIXer senyor net i culta ambfutur per formar una llar plenad'amor. Crida'm. 717354.

Senyor de 48 anys, senseproblemas. Només desig tro-bar una dona per fer-la lamadona de tot allò quenecessiti i un fill. 540586.

Senyoreta estudiant de me-dicina, estic prou bé, amorosa,m'agrada la naturalesa, lamúsica l'esport, la pintura, fercol.leccions. Desig conèixersenyor. 719534.

Si voleu contactar amb la milloroficina de serveis en relacionspersonals, veniu a la NovaUnió. Avinguda AlexandreRosselló, 13-3 de la Ciutat deMallorca. Us atendran unespersones molt humanes iamables.

Doctor amb 50 anys de bonavida, amb necessitat d'aban-donar la soledat. M'agradariacontactar amb senyora de 30a 45 anys, que sia culta.717354.

Arquitecte de 43 anys, lliurecom les oronelles. Enyortrobar una companya deveritat. Si tu ho ets, crida'm.719534.

Senyora ben atractiva, sensecap problema. Només emturmenta la soledat. Desigconèixer senyor formal iamorós de 60 a 75 anys.540586.

Doctora de 56 anys, atractivai ben proporcionada. Desigtenir una amistat sana ambsenyor culta, intel.ligent de 50a 65 anys. 710586.

Empresari de transports. Emtrob sol amb 66 anys i desigcomunicar-me amb senyoragarrida i activa. 719534.

• Aquests anuncis poden ser remesos a la nostraredacció, Camí Pedreres 132. Tel. 265005i a totesles agències de Publicitat.

Cada paraula, 20 pessetes.

*9(Si estau tot sols,veniu i trobareu

parellaGran Prix Master

a la qualitatEuropea Gabinet

MatrimonialAv. Alexandre Rosselló,13 -3

Tel.: 71 95 34.Ciutat de Mallorca

▪ Motos▪ Salom▪ Jeronirno Pm, 9 Ir 4681361/4Tornas forte.a, 24 ir 4626861

BUGADERIA LLITERMA. Au-toservei, rentat en sec ibanyat, neteja de catifes,servei ràpid. Carrer Virgili,17. Tel. 26 63 31. CanPastilla.

maulla y WinttbraPtiltnn 4007k."

Cistelleria - Estanteries Cortines-Plantes flors artificials Coixins

Mobles de terrassa- Etc.Es corden cadires de boya i reixeta

Carrer Joaquim Verdaguer, 5- ATel.: 74 34 84. S'Arenal de Mallorca

COMERCIAL

Mille3

ELÉCTRICA MOBLESC/. Gaspar Rul.lán García, 22

C/. Hermano Bianor, 22 (FRENTE AMBULATORIO ARENAL)

07600 EL ARENAL - MALLORCA 07600 EL ARENAL - MALLORCATeléfono: 26 65 88 Teléfono: 49 18 35

çrrkl Atei044 de Mallorca

El diari deis mallorquins

de Mallorca 1 D'AGOSTO DE 1994 19

PETITS ANUNCISOficinista de 43 anys, fadrina,bona presència i bons estalvis,casa i cotxe. Vull conèixersenyor sincer, formal i culte.719534.

Infermera de 28 anys,separada amb dos fills. Vullformalitzar la meya vida ambsenyor fins als 40 anys, a quiagradin els nins i que sia bonapersona. 540586.

Viuda de 52 anys, estic moltbé i som feinera. Vull conèi-xer viudo fins els 65 anys pera relacions formals. No tencproblemes econòmics. 717354.

Separat de 45 anys. Somculta, tenc pis, cotxe i estalvis.Vull conèixer senyora fins als40 anys que sia culta, formal ique li agradi la llar. 719534.

Som un estudiant de 23 anys,ben formós. Vull conèixeral.lota de la meya edat que siaalta, simpática iculta. 717354.

Estrangera de 53 anys, benfeta, garrida i culta. Vullconèixer senyor fins als 60anys. Bona persona, formal isense vicis. 717354.

Tenc 48 anys i em trob totasola. Vull una amistat sinceraamb senyor ben format i currot.Si ens agradam, ens podemcasar o aplegar com a bonaparella d'enamorats. Somguapota i em consider jove iamb molta il.lusió. Crida'm.719534.Vidu de 53 anys, som alt i fort.Tenc tres negocis. Desigformar parella amb senyora de30 a 50 anys que vulgui ferfeliç la meya família. 540586.

Bancari amb un bon càrrec,35 anys, estic molt sol. Vullconèixer una companya deveritat entre els 20 i els 35anys. 719534.

Metge, dirigent en alt càrrecde 47 anys. De bon veure i notenc problemas. M'agradariaformar una llar on regnásl'amor i la pau. 717354.

Tècnic en electrónica amb unbon futur. M'agradaria fer feliçuna senyoreta formal i atrac-tiva entre els 20 i els 32 anys.719534.

Fadrina' de 26 anys, alta,atractiva, culta. Vull conèixerfadrí de bon carácter per sortir.717354.

Doctor de 46 anys,amable, amorós, estim lanaturalesa i desig de tot corformar parella formal. 719534.

Tota persona que es trobienfonsada dins la tristesa, ladepressió o la soledat, no siacovarda. Vingui avui a l'úniccentte de relacions humaneson trobarà la felicitat. AvingudaAlexandre Rosselló, 13-3 deCiutat.

Si ets infermera, apotecaria,técnica en salut. Si tens entre24 i 40 anys i vols formar unallar feliç, crida'm. Som metge ividu. 540586.

Tenc 19 anys, som alt i curro,tenc estudis superiors i somempleat d'una companyiaaèria. Vull conèixer un al.lotaentre els 16 i els 22 anys.719534.

Tenc 27 anys, ben atractiva,alta i amb els cabells llargs.Vull formar una llar amb senyoramb senyor culta i formal.Crida'm. 717354.

Jove de 32 anys, 192d'estatura, 90 quilos, culturasuperior. Desig formalitzaramistat amb senyoreta alta iculta. 717354.

Som una metgessa jubilada,vull tenir amistat amb senyorentre els 60 i els 72 anys quesia culte, amb bona posiciósocial i a qui agradi la música,els viatges i la naturalesa.540586.

Si ets de foravila, tens un bonnivell social i cultural jets bella,estás entre els 21 i els 43 anys,crida'm. Tenc un bon futur.540586.

Vull amistat amb senyoracasada o fadrina, entre els 30i els 50 anys. Només per arelacions. Et puc ajudar.Crida'm al 717354.

Si vols tenir amistat ambsenyor casat, de molt bonaposició social, crida'm. Somalt i curro, amorós i simpàtic,et puc ajudar. 717354.

Separada legal sense fills.Senzilla i estilitzada. Vullconèixer senyor fins als 50anys, que sia feiner. 540586.

Fadrinango retirat de 65 anys,bona posició i estudis. Actiu,alegre, formal i currot. Tenc lavida assegurada i vull conèixeruna senyora. 719534.

Fadrina aficionada a la mú-sica, al cinema, a les aven-tures. Vull conèixer al.lot degusts semblants als meusentre els 25 i els 30 anys.717354.

Separat de 44 anys, tenc casa,cotxe i estalvis. Vull conèixersenyora per a finalitats serio-ses. 540586.

Economista de 36 anys,separat, amb xalet, cotxe iestalvis. Vull conèixer senyoraculta, alta i atractiva. 719534.

Fadrina de 46 anys desitjaconèixer senyor fins als 50anys que sia fadrí. 540586.

Estrangera de 42 anys, moltculta, vull tenir amistat formalamb senyor a qui agradiviatjar, el camp, la cultura...719534.

Ets una al.lota educada entreels 18 i els 32 anys, culta,formal i amb ganes de fer feliçun espòs? Som alt, de color iben curro. 719534.

GASTRONOMIAXINA ORIENTAL. Menjars ibegudes xineses. Carrerde Joaquim Verdaguer, 12.Tel. 266721, s'Arenal.

Restaurant Ca Na Lina.Tenim una carta benassortida i un menú a 800ptes. C/ Amílcar, 14. Tel.492764. S'Arenal

Restaurant Soley. Arrossosi menjar italià. C/ Gran iGral. Consell, 8 (davant elClub Nàutic). Tel. 267025.S'Arenal.

RESTAURANT DELFINDORADO.Paelles, grae-Hades de carn i de peix.Mení a 700 ptes.Joand'Áustria,13 Tel. 741095.Badia.

BAR RESTAURANTE AN-DREU. Cuina variada itapes. Sopars deportius ide companyia. Carrer de laGrua, 6 - Can Pastilla.

SERVEISPROFESSIONALS

Reparacions de TV - Ví-deos - Audio - Antenes TV.Tel. 753580

Tallers Vidal. Diessel igasolina. Carretera de SonFangos, 280. Tel. 262048.Es Pillarí.

Jove que fa feina els ma-tins, cerca feina pels ho-rabaixes. Tel. 297067.

Allota jove s'ofereix per ferfeines al port de Manacor.Tel. 820501.

PLANXISTERIA, pintura,mecánica. Taller "SANFRANCISCO" Cam í deSon Fangos. Tel. 4903 M-

s

PNEUMATICS SON FERRIOL,equilibrats de rodes, canvide rodes i pegats, alineacióde direccions assistida perordinador. Avinguda delCid,73. te1.42 75 53 SonFerriol.Botiga i pastisseria Ca'nManresa. Carrer Fábri-ca, 19. Palma. Tel.731631. «La qualitat perdamunt de tot».

ZEN-SHIATSU, teràpiamanual energética basadaen la medicina xinesa permantenir la salut, aug-mentar el benestar i enfortirtots els sentits. Ideal.percombatre l'estrés, les de-pressions i qualsevol des-equilibri físic, emotiu,mental o espiritual. Tel.264259

BUGADERIA Super Clean,rentam en sec i amb iagua,mantes, cobertors i tota laresta. C/. de sant Antoni• dela Platja, 8 - Can Pastilla.260370.

°W1.PM1

491 de Mallorca

EL MILLORSUPORT

PUBLICITARIDE LA SEVAEMPRESA

A LA NOSTRACOMARCA

Tel. 26 50 05

Persona cerca feina per fera casa; mecanografia, ce-rámica, 'listes de correus...Tel. 29 70 67.Es confecciona o arreglaqualsevol peça de vestir,cortines coixins etc... Tel.771005.

Es passen treballs a má-quina i per ordinador. Ne-tedat i rapidesa. Tel.771005.

TELEVISORS, vídeos, ra-dio-cassettes, arreglam.ELECTRONICA J. GAR-CIES. Carrer FrancescFrontera, 10. Tel. 264335-Coll d'En Rabassa.

Senyora de 46 anys, s'ofereixper guardar ancians o malalts.Tel. 263227.

GABINET DE PSICOLO-GIA: Neurosis, trastorns decarácter, psicoterapiainfantil, depressió. Tel.427193

BORSA DELMOTOR

Venc cotxe Renault 5 GTL PM-L, per 110.000 ptes. Tel. 741388.

SI DESITJA UN COTXEnou de la nostra gamma,vingui i en parlarem.AGENCIA OFICIAL RE-NAULT. Tel. 413867 -Son Ferriol.

Venc cotxe Renault 5 GTL,M-4623L per 125.000 ptes.Tel. 741388.

ENSENYANCESProfessora d'espanyols'ofereix per fer classes aacadèmia o per fer classesa particulars. Tel. 721884.

Universitaria fa classes derepàs, d'EGB i català a lazona de Pere Garau deCiutat. Tel. 243383.

Cursos d'expressió corpo-ral 1994. Grups d'adults elsdilluns a les 18 hores.Grups de joves els dimartsa les 18 hores. Carrer Me-norca, 6. 5.500 ptes al mes.Tel. 750041-713262.

Estudiant de Filologiacatalana fa classes par-ticulars d'EGB i BUB a 500pessetes l'hora. Tel.243742.

Estudiant de Filologia ca-talana fa classes de repàsd'EGB i BUP, preferent-ment assignatures delletres. Demanau per naCarolina al 299829.

Oferim de franc cursos bí-blics i subscripcions a re-vistes cristianes en català:Ajuda Evangélica dels Paï-sos Catalans. Ap. 1022Castelló 12005. Tel. 964-207607 (secció d'ensenya-ment).

20 1 D'AGOSTO DE 1994 I9/17111:1I de Mallorca

Firma

Banc: Direcció: N.° entitat: N.° suc.: Compte n.° .

90¿ \)EWPI

I VAYA SEQuiA

No qUiERoAAETE. CIZAÑA. PERO.AJO 1-1Ak5 Pf-AisAzo

quE puEDE St.R POR.CULPA "DaL_ P030L

Los G4TA44Nts ?

Pedro Fernando és l'amo del restaurant Los Navíos, des'Arenal. Despatxa menús a 650 pessetes.

Manuel Jesús Ruiz és l'amo del restaurant Granada, des'Arenal. Fa paelles, xot al forn i caragols amb fonoll. A lacarta s'hi pot menjar per 2.000 pessetes. El menú en val 750.

Jordi Lee és l'amo del restaurant Xina Oriental de s'Arenal.Serveix menjars especials xinesos. A la carta s'hi pot menjarper 2.000 pessetes, el menú en val 880.

• En Pep Sales, que regenta una botiga ben virguerajust davant l'Hotel Badia de Palma, fou elegit secretarigeneral del Club Nàutic s'Arenal a les passadeseleccions. El president és en Joan Vic, els vice-presi-dents Antoni Galmés i Joan Julia, el tresorer, AndreuFrontera. Els vocals són Mateu Real, Antoni Roses,Antoni Font, Jordi Granados, Enric Rosselló i BernatJulia.

Carretera de Manacor, 403 - Davant la gasolinera - Telf. 42 83 00 -SON FERRIOL. DISSABTES DEM.ATÍ OBERT.

de Mallorca 441

BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓNom:

Carrer. D.P. Població: Tel.: M'interessa una subscripció:

C1 SEMESTRAL 1.500 PTSRebut domiciliari a un banc

Ompliu aquesta tarja i enviau-la al

Camí de les Pedreres, 30 - S'Arenal

40_

'PAAJTANI0EltREPeots

'

o-, oo419,,113.4 9:1~ acit,

er !sir_ •

,

11110111%