SANT JORDI 2012

Aitor Garcia Castillo.

EN TAQUES I EL SEU AMIC NÚVOL

Fa anys i panys hi havia un ratolí molt petitó de color blanc que es deia Taques. Tenia la cua molt llarga de color lila. Vivia en un bolet petitó al bosc i li agradava molt cantar.

Un dia , en Taques va arribar de passejar i va veure que el bolet s´estava pansint. Estava trist però intentava arreglar-ho amb les mans i amb la cua però no podia.

En Taques va cridar el seu amic el núvol que era molt simpàtic, tou i blanc.

_ Núvol , Núvol ....!

_ Taques, et vull ajudar, no et preocupis que faré ploure.

_ Moltes gràcies Núvol.

El Núvol va agafar l´aigua del mar i va fer ploure. El bolet es va aixecar i ja no estava pansit.

En Taques estava molt content perquè ja podia viure a casa seva.

I .... tots van ser feliços per sempre !

Groc

Laia Prat Molist

EL CAVALL I LA SELLA

Fa anys i panys hi havia un cavall molt gran i blanc que es deia Europa. Era molt simpàtic i vivia en un estable de Can Solà.

Li agradaven molt els nens i nenes , els estimava i jugava amb ells.

Un dia corrent va perdre la sella perquè se li va descordar. Estava molt trist perquè els nens ja no el podien muntar.

Van buscar la sella i..... no la trobaven.

Un dia ... va aparèixer una fada amb una vareta màgica , va tocar l´esquena del cavall i va aparèixer la sella. L´ Europa estava molt content i feliç perquè els nens i les nenes ja el podien muntar .

I tots van ser amics per sempre i van menjar anissos.

Calaixol

Iker Martínez Solomon

EL FOLLET I EL MAG

Hi havia una vegada un follet, en Tem que li agradava molt jugar. Era molt maco i divertit. Vivia en un bolet aprop de la plaça.

Un dia va anar d´excursió i es va perdre al bosc. Havia de trobar el camí de tornada al bolet però no sabia què fer , s´havia perdut !

En Tem estava molt trist però cridava al seu amic el mag perquè l´ajudés.

El mag , quan el va sentir, va mirar la seva bola màgica . A dins de la bola hi havia en Tem i el mag el va poder anar a buscar.

El va acompanyar fins al bolet. En Tem estava molt content. I vet aquí un gat , vet aquí un gos que aquest conte ja s´ha fos.

Tal

Júlia Baiget Tarruella

LAURA , LA GAVINA

Temps era temps hi havia la Laura , una gavina amb unes ales molt grans de color marró que vivia en un niu a l´arbre més gran de Manlleu.

Li agradava molt anar a les places plenes de nens.

Un dia , tot volant , va anar a veure la plaça

de Manlleu però no hi va trobar cap nen. Va buscar i buscar durant dies però no en va trobar cap....

Un dia , quan ja havia perdut les esperances va trobar la plaça plena de nens cantant.

Estava molt contenta i es va quedar allà, a dalt del campanar a mirar-los .

Els nens van fer un concert i van cantar moltes cançons : una era de caramelles, una altra “ Si voleu sentir corrandes” , “ Vols que et compri un vestidet” , “ Sant Jordi “ , “ La serpent de Manlleu “...

Quan es va acabar el concert es va adonar que havia durat tot el dia i es va sentir molt important. I tot això és tan veritat com que el conte s´ha acabat.

Tulipa

Martina Padrós Carrion

EL FOLLET I LA FADA

Vet aquí una vegada hi havia un follet que vivia en una casa a la plaça . Es deia Fadrinet. Era guapo i simpàtic . Li agradava molt fer màgia i ajudar a tothom.

En Fadrinet tenia unes sabates molt llargues de color platejat. Portava una samarreta de coloraines i uns pantalons molt amples i llargs.

Un dia quan en Fadrinet es va despertar es va vestir però quan anava a posar-se les sabates no les va trobar.

Les va buscar per tota la casa: a sota el llit , sota el sofà , a sota l´armari... I per tot arreu de la plaça però només va aparèixer una sabata.

En Fadrinet va agafar la vareta màgica i va fer aparèixer una fada . Després , la fada, va fer aparèixer l´altra sabata i es van fer amics.

I ....tots van ser amics per sempre !

Laura

Martí Mayorga Casamitjana

LA TORTUGA I EL PEIX

Temps era temps hi havia una tortuga que vivia a l´aigua de l´estany. La tortuga era molt petita i tenia les potes petites . Era de color mig verd i mig marró .

Li agradava nedar , dormir, veure com nedaven els altres peixos i també jugar amb la sorra. Sempre estava feliç.

Un dia va començar a córrer ... i de tant córrer va picar amb una pedra i es va fer mal a la pota del darrera. Li feia molt mal la pota i no podia caminar ni nedar per l´estany.

Després va venir un peix per ajudar- la . La tortuga es va posar molt contenta perquè la portava a l´esquena.

En un dia se li va curar la cama i tots van estar molt feliços. I .... des d´aquell dia tots van ser amics per sempre !

Rosa

Aroa Silva Güera

LA PRINCESA I EL CAPIROT

Fa anys i panys hi havia una princesa que era molt simpàtica , guapa i carinyosa . Vivia en un palau a

dalt d´una muntanya.

Sempre anava vestida de color lila i portava una túnica i un capirot.

Un dia quan la princesa se´n va anar a dormir va entrar una bruixa i li va robar el capirot.

Va buscar sota el llit , va buscar a les masmorres , a la torre de l´homenatge.... i va buscar al fossat però no el va trobar .

La princesa estava molt trista. Va anar al castell de la bruixa i va recuperar el capirot.

La princesa va cridar al mag perquè fes desaparèixer la bruixa. Va venir el mag i va dir:

_ “ Abracadabra “ que la bruixa desaparegui.

I la bruixa va desaparèixer.

La princesa estava contenta i feliç. I vet aquí un gat , vet aquí un gos que aquest conte ja s´ha fos.

Full

Xantal Parés Sanglas

EL NEN I LA FLAUTA

Fa anys i panys hi havia un nen que es deia Marc i vivia en una casa al mig del bosc. Anava vestit amb màniga llarga, uns pantalons llargs i amb unes sabates com un follet. En Marc era molt amable i sobretot li agradava tocar la seva flauta.

Un dia en Marc va anar al bosc a collir maduixes . Portava la flauta al cistell.

I .... caminant, caminant la va perdre .

Quan va arribar a casa es va adonar que no tenia la flauta. La va anar a buscar al bosc i no la va trobar.

Va cridar al seu amic ,el mag. El mag va dir les paraules màgiques:

_ “ Abracadabra , pota de cabra !”

I va aparèixer la flauta.

En Marc ja va poder tocar concerts. Estava molt feliç. I , conte contat , aquest conte s´ha acabat.

Marina

Kevin Jurado Garcia

EL CONILLET I LA COPA

Hi havia una vegada en un país molt llunyà un conillet molt fi i petit , petit de color blanc amb les orelles roses. En Rex , el conillet , vivia en un cau a sota d´un jardí.

Al conillet li agradava tocar el piano . I va tocar ... i tocar ..... fins que un dia va fer un concert i va guanyar una copa.

Va deixar la copa en un armari . Un dia el va obrir i la copa va caure i es va petar.

El conillet estava molt trist però va venir una fada i li va dir:

_ No et preocupis que jo t´ajudaré.

_ “ Abracadabra “! Que surti la copa !

I la copa va sortir i el conill va estar molt feliç.

Va donar les gràcies a la fada. I , tot això és veritat com que el conte s´ha acabat.

Nil

Judit Sala Miranda

EL CAVALL I EL PRÍNCEP

Hi havia una vegada un príncep que es deia Tal. Vivia en una casa de pagès aprop de la plaça del poble. En Tal era molt simpàtic, molt alt i li agradava molt anar en carro.

Un dia pujant una muntanya la roda del carro es va espatllar. El cavall i el príncep estaven molt cansats . En Tal estava molt trist perquè no podia arribar a dalt de la muntanya .

El príncep intentava arreglar la roda però no podia ...!!!

Després ....va aparèixer un mag i amb la seva vareta va dir unes paraules màgiques i va arreglar la roda.

Van ser molt feliços i van poder anar a tot arreu amb el carro.

I tots tres van ser amics per sempre.

Boli

Aina Vilanova Antón

EL NEN QUE LI AGRADAVA TOCAR LA GUITARRA

Fa molts anys hi havia un nen baix i prim que es deia Joel . Vivia en una casa i li agradava tocar la guitarra.

Però un dia se li va espatllar la guitarra.

Pel camí de tornada es va trobar una fada i li va demanar:

_ M´ ajudes a arreglar la guitarra ?

I li va dir :

_ Sí , però l´has de cuidar bé !

La fada va fer un encanteri i li va arreglar la guitarra.

I tots van ser feliços i van menjar anissos.

Clàudia

Ariadna Tió Serrat

LA NENA I EL SEU CAVALL

Fa anys i panys hi havia una nena que era molt simpàtica i també guapa. Vivia al costat de la plaça del poble. Li agradava passejar amb cavall.

Un dia el cavall es va escapar i la nena el va trobar molt a faltar. Se sentia trista i sola perquè era l´únic animal que tenia.

Però ... de sobte ... Va aparèixer un follet.

Aquell follet sabia que el que més li agradava al cavall eren la música i les cançons!!

El follet va fer aparèixer tots els seus amics i van cantar cançons ...... fins que va arribar el cavall !

I tots van ser amics per sempre.

Cavall

Chaimaa El Molghy Afkir

LA LAURA I LA BRUIXA

Hi havia una vegada una nena molt simpàtica que es deia Laura . Vivia en una casa aprop d´un riu a Manlleu . Li agradava molt ajudar a la gent.

Un dia va anar a comprar . Es va perdre i no trobava casa seva. Caminava, caminava però no la trobava.

Tenia molta por perquè es trobava sola.

Va sentir un soroll que venia d´una casa . S´hi va acostar i va trobar una bruixa bona que tenia una bola màgica.

Amb la seva bola màgica la va ajudar a trobar casa seva . La nena estava molt contenta i alegre per poder anar cap a casa. I tot això és tan veritat com que el conte s´ha acabat.

Margarida

Sara Zahchi

LA NENA I EL CONILL

Hi havia una vegada una nena gran que vivia a fora de Manlleu.

Es va trobar un conill i li va donar menjar. La nena i el conill es van fer molt amics.

Un dia la nena no trobava el conill . El va buscar per tot arreu fins que el va trobar a casa de la bruixa. Era una bruixa molt dolenta.

La nena va cridar els seus amics i van salvar el conill .

I, van ser tots feliços i van menjar anissos

Tigoro

Jan Prat Herrera

LA PASTORA I ELS ESCACS.

En un país molt llunyà hi vivia una pastora amb la seva família. Es deia Monsepí. Era molt maca i simpàtica . Anava vestida amb vestits molt macos de cuir.

Vivia en una caseta molt petita aprop d´un camp. Li agradava jugar a escacs.

Però un dia , una bruixa dolenta i lletja, li va fer un encanteri . I en un obrir i tancar d´ulls la bruixa va fer desaparèixer els escacs.

La pastora estava molt trista . Hi havia un concurs d´escacs i no hi podia anar perquè no en tenia.

Va anar a buscar una fada perquè l´ajudés . La fada amb la vareta màgica va fer aparèixer els escacs i va poder anar al concurs. La Monsepí estava molt contenta.

La bruixa no es va veure mai més . I tot això és tan veritat com que els conte s´ha acabat.

Krat

Anass Mazhari Handoula

EL MAG I LES SEVES COSES.

Hi havia una vegada un mag que era molt amable . Portava com un capirot al cap i una túnica d´estrelles brillants. Vivia en una casa encantada , era transparent.

Li agradava molt fer màgia i ajudar a la gent que necessitava ajuda.

El mag cada dia s´entrenava a fer màgia : estudiava paraules màgiques , mirava la bola, netejava la vareta i la rentava ,parlava amb l´escombra ....

I de cop i volta un dia se li va trencar la seva bola màgica , la seva vareta i la seva escombra. Li faltaven trossos.

Va sortir i va buscar , buscar i buscar totes les parts que li faltaven . Quan les va trobar les va enganxar fent màgia amb les seves mans.

Va poder ajudar a la gent perquè ja tenia tot el que necessitava.

I tot això és tan veritat com que el conte s´ha acabat.

Fil Ramune

Souhail Khakhach

EL CAVALLER

i havia una vegada un cavaller que vivia a la selva.

Un dia el cavaller va pujar al seu cavall. També va pujar a la princesa i van anar tots dos a passejar .

Mentres passejaven una zebra va fer caure a la princesa del cavall.

La princesa estava molt malalta ... Però el cavaller li va donar un ram de flors i li va fer un petó i..... es va curar.

I conte contat , aquest conte s´ ha acabat.

Xevi

Salim Ahdadouch

EL REI JAN I LA BRUIXA

Fa molts anys en un palau hi vivia un rei que es deia Jan. En Jan era molt tranquil i li agradava jugar a bàsquet.

Un dia jugant va caure al riu. Va venir una bruixa bona i va fer un encanteri perquè sortís . Quan va sortir del riu en Jan li va donar les gràcies . La bruixa va estar molt contenta i li va concedir tres desitjos : que estigués bé i no li passés res, que jugués molt i que tingués molts amics ...

Vet aquí un gat , vet aquí un gos que aquest conte ja s´ha fos.

Goma

Mohamed Acachar

EL CAVALLER I EL REI

Hi havia una vegada un rei que tenia una panxa molt gran. Vivia en un castell de Manlleu.

Un dia , quan el rei va sortir del castell amb el seu cavall es va trobar un cavaller. Mentre parlaven , el cavall del rei va marxar....

El rei i el cavaller el va buscar per tot el bosc . Buscant , buscant van trobar una cova .

Allà dins hi havia el seu cavall !!!

El cavaller va ajudar al cavall a sortir de la cova . I així va ser gràcies a l´ajuda del cavaller que el rei va trobar el seu cavall.

I conte contat, conte acabat.

Rei

Carles Sánchez Rodriguez

EL MARTÍ I LA MARTINA

Hi havia una vegada un nen que es deia Martí que vivia en una casa.

Un dia una nena va anar a casa d´en Martí. En Martí va estar molt content i la nena li va dir:

_ Jo em dic Martina!

I el nen li va dir:

_ Jo em dic Martí !!

Van jugar junts a blocs fent construccions.

Volien construir una escala molt alta.

Però ... la Martina va trencar una peça i en Martí es va enfadar molt...

La Martina li va dir:

_ Perdona´m !

_ Sí que et perdono , li va dir en Martí.

I la Martina i en Martí van ser amics per sempre. I conte contat, conte acabat.

Pedro

Salma El Barkouki

LA PRINCESA

Hi havia una vegada una princesa que es deia Barbi. Era una noia gran amb els cabells llargs i de color negre. Tenia els ulls de color marró. Vivia en un castell molt lluny i li agradava molt parlar amb les seves amigues al pati del castell.

Un dia la princesa estava al castell amb el rei

i va venir un cavaller. Li va demanar si es volia casar amb ell. La princesa li va dir que sí.

Es van casar . Se´n van anar a casa seva i van ser molt feliços.

I vet aquí un gat , vet aquí un gos que aquest conte ja s´ha fos.

Princesa

Adrià Aranda Delgar

EL MAG TREMPAT

Temps era temps hi havia un camell que tenia unes orelles molt llargues i unes dents molt grans. Vivia al desert i li agradava molt menjar.

Un dia va arribar una bruixa i s´ ho va menjar tot.

L´endemà va aparèixer un mag molt trempat i el camell li va dir que ho havia fet la bruixa.

Van anar al castell de la bruixa i el mag va fer un encanteri i la va fer desaparèixer.

A partir d´aquell dia el camell va poder menjar tranquil. I tot això és tan veritat , com que el conte s´ha acabat.

Cocodili

Angel Abdul Olmo

ELS QUATRE FANTÀSTICS

Hi havia una vegada els quatre fantàstics

que vivien a la seva gran casa.

Un dia els quatre fantàstics es disfressen i

van a salvar la gent.

I tots van ser amics per sempre.

Cuatro fantasticos

Ibrahim Adel Ibrahim

TOM I JERRY

Vet aquí que una vegada hi havia un gat i un ratolí que es deien Tom i Jerry.

En Tom era un gat gran amb el pèl negre.

En Jerry era un ratolí petit de color marró.

Vivien en una casa.

En Tom li agradava atrapar a en Jerry , però no el podia agafar.

Un dia en Tom va agafar en Jerry i en Jerry es va escapar com una moto.

En Tom corria com un cotxe.......

Però van ser amics !

I tot això és tan veritat com que el conte s´ha acabat.

Ratolí

Marc Verdaguer

EL LLEÓ S’HA FET AMIC DEL NEN

Hi havia una vegada un lleó molt salvatge i fort que es deia Escarp. De nit no parava de dormir però de dia estava ben despert.

Vivia en una cova al mig de la selva. Li agradava fer carreres.

Un dia, un nen es va escapar de casa seva i es va perdre a la selva. De cop va sentir un soroll estrany, es va girar i va veure un lleó. L’Escarp li va dir:

- I tu, qui ets?

- Sóc en Marc.

- Vols fer una carrera amb mi?- li va dir el lleó.

Van fer la carrera, l’Escarp es va entrebancar, va caure i estava molt trist. En Marc el va ajudar i li va curar la cama. Es van fer amics i van viure junts en una casa i aquest conte ja s’ha acabat.

Tauró

Salima El Bachiri

EL REI I LA REINA

Hi havia una vegada un rei que vivía a París, en un castell. Era guapo i valent i volia casar-se amb la reina.

Un dia, quan el rei no hi era, uns malvats van agafar la reina i se la van endur amb una carroza fins a una cova.

Quan el rei va arribar el castell va trobar a terra l’anell de la reina i se’l va posar a la butxaca.

L’anell era màgic i va portar el rei fins a la cova.

El rei la va salvar, li va fer un petó i van ser molt feliços.

Bruna

Ivan Santamaria

LA LLUNA I EL SOL

Fa molts anys hi havia un sol que es deia Solet i es va trobar amb una lluna que es deia Lluneta. Era molt trempat i molt simpàtic. Li agradava jugar amb els núvols i s’ho passaven bomba.

Un dia van jugar a futbol i en Solet va xutar la pilota tan fort que es va perdre i els núvols es van enfadar. El sol estava molt trist i va decidir que anava a buscar la pilota. La pilota va anar a parar a l’altre costat de la Terra on era de nit. Llavors la lluna que es deia Lluneta, quan li va arribar la pilota la va xutar un altre cop tan fort que la va tornar en el Solet.

En Solet va estar tan content que va donar les gràcies a la Lluneta i li va enviar una carta amb el seu coet. I conte contat ja s’ha acabat.

Serpent

Clàudia Peña

LA MARIA I EN MARTÍ

Hi havia una vegada a Manlleu una reina que vivia en un castell. Es deia Maria. Era molt maca i tenia el cabell molt llarg. Es portava molt bé.

A la Maria li agradava molt jugar amb el seu gos.

Un dia la Maria va anar a fer una passejada pel bosc i es va trobar un tigre. La Maria tenia molta por i es va posar a cridar. La va sentir en Martí, un cavaller molt valent. Va salvar la reina i la reina li va donar les gràcies i van ser feliços per sempre.

Anell

Wissal Lasfar

LA BRUIXA

Fa anys i panys hi havia una bruixa malvada. Era lletja, tenia berrugues a la cara i el nas molt gran. Vivia al bosc, en una cabana. Li agradava molt fer pastissos.

La bruixa era malvada perquè no tenia amics. Estava molt sola i trista.

Un dia va encendre el foc i va començar a fer pastissos per fer una festa. En va fer molts i va convidar totes les bruixes del poble.

Hi van anar la Rut, la Karina i la Lluneta i s’ho van passar molt bé.

Des d’aquell dia la bruixa va tenir amigues i conte contat ja s’ha acabat.

Lily

Bernat Cuscó

EL SAVI I EL LLIBRE

En un país molt llunyà hi havia un savi que es deia Pere.

Era molt, molt, molt savi i vivia a la capital d’Austràlia.

Li agradava molt, molt, molt llegir llibres.

Un dia en Pere no trobava un llibre. El va buscar per tota Oceania i no el va trobar enlloc però s’havia descuidat de mirar el seu soterrani. Hi va anar, va mirar i quina sorpresa!, hi havia molts, molts, molts, molts, molts i molts llibres. Després, en Pere va agafar unes quantes capses i es va posar a treballar.. Quan gairebé havia acabat, el va veure. El llibre estava viu! I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Nesi

Eduard Espinosa

EL DOMADOR JOSEP

En un país molt llunyà hi havia un circ. Hi vivia un domador que es deia Josep. Anava vestit amb un jersei vermell i un barret de copa vermell i era un domador de lleons.

Un dia se li van escapar dos lleons que es deien Scar i Mufasa que van anar a córrer món. Van anar a la selva i van fer cinc nous amics: una pantera, un tucà, un tigre, un cocodril i un camaleó.

En Josep els va anar a buscar i es va emportar els lleons, la pantera, el cocodril, el camaleó, el tucà i el tigre. Tots junts van anar a córrer món. Van pasar per Àfrica, pel Pol Nord, per muntanyes i boscos i van tornar al circ on hi havia els seus amics: els elefants, els pallassos i els trapezistes.

Van fer un número nou i la gent els va anar a veure i va aplaudir molt els animals i en Josep. I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Gos

Mar Font

LA BRUIXA MARIA

Hi havia una vegada una bruixa que es deia Maria.

Era una bruixa molt bona i vivia en una ciutat de bruixes.

Li agradava mirar la tele, sempre mirava les notícies.

Un dia, mentres mirava les notícies, totes les bruixes de la ciutat, que eren dolentes, li anaven fent encanteris: li feien moure el sofà, la tele i també el moble de la tele. Al final la bruixa Maria es va enfadar i va pensar què podía fer. Després va dir les paraules màgiques i va convertir totes les bruixes en les seves criades i totes li feien molt de cas. Però estaven molt cansades i li van demanar si podien descansar. La Maria els va dir que sí i que si no la molestaven més treuria l’encanteri.

Les bruixes hi van estar d’acord i des d’aquell dia totes van ser molt amigues i això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.

Núvol

Judit Torrent

EN MARS I LA PETXINA

Fa molts anys hi havia un dofí que es deia Mars. Era blau clar i vivia en un mar molt gran.

Cada dia que veia els seus amics, els altres dofins, feien teatre i saltirons per la gent que anava amb vaixell.

Però un dia, uns taurons van arribar i es volien menjar en Mars. En Mars saltava i corria perquè no se’l mengessin els taurons. El pobre Mars estava molt espantat!

Es va amagar dins d’una petxina gegant. Va mirar si venien els taurons i va sentir una veu. Es va girar i va veure una petxina que parlava. La petxina va preguntar-li:

- Què et passa?

- Uns taurons dolents em persegueixen.

- Jo t’ajudaré, de veritat! - va dir la petxina.

La petxina es va disfressar de policia i es va posar al mig del mar. Va veure els taurons i els va dir:

- Marxeu d’aquí o se us menjaré! I van marxar, sí!!!!!!

I la petxina i el dofí Mars van ser amics per sempre.

Lleopat

Mohamed Bouajajat

ELS GORMITIS

Fa molts anys hi havia uns gormitis que es deien Mar, Terra, Bosc, Aire i llum.

El Mar és de color blau. La Terra és de color taronja. El Bosc és de color verd. L’Aire és de color rosa i la Llum de color groc.

Els Gormitis els agradava espantar altres monstres.

Un dia en Llum, el Mar, el Bosc, l’Aire i la Terra van agafar el poder i van jugar amb els monstres i tots se’n van anar a casa. I tots van ser amics per sempre.

Gormiti

Nil Vilaregut

EL FANTASMA I EL RATOLÍ

Fa molts anys hi havia un fantasma que es deia Pepito i era molt malvat.

Vivia en un castell encantat a la plaça de Manlleu.

Espantava la gent que hi anava a passejar i els nens que hi anaven a jugar.

Un dia va anar al bosc i es va perdre, es feia de nit i tenia por dels altres fantasmes que vivien allà.

Va buscar tots els camins però no va trobar el camí per tornar a casa. Al final va trobar un ratolí que li va dir:

- Tens por?

- Sí, tinc por dels altres fantasmes.

- Fantasma, tens d’aprendre a no fer por a la gent, si ho fas, jo t’ajudaré a tornar al poble.

- D’acord!

Ell ho va fer i el ratolí li va dir el camí.

Quan va arribar a la plaça va fer un petó als nens i tots van ser amics per sempre.

Sangoku

Rut Bayer

UNA BRUIXA BONA I UNA BRUIXA DOLENTA

Hi havia una vegada una bruixa que es deia Ana i era malvada. Vivia en una casa encantada i li agradava fer màgia.

Un dia es va trobar una bruixa bona i li va fer un encanteri, la va convertir en una granota.

La bruixa bona va fer un altre encanteri i va tornar a ser bruixa. Va fer un pastís i va convidar la bruixa dolenta a casa seva. Van fer un encanteri totes dues i des d’aquell dia la bruixa dolenta va ser bona amiga de la bruixa bona. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Marieta

Fàtima Zohri

LA MARIA

Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. Era prima i tenia els cabells rossos. Vivia en una ciutat.

La Maria sempre treia males notes perquè no escoltava la senyoreta.

Un dia la mestra va dir:

- Divendres farem un examen, és molt important i qui tregui mala nota em farà enfadar.

El pròxim dia van fer l’examen i la Maria va decidir estudiar molt i va treure bona nota. Va treure un excel·lent.

Va ensenyar-lo als pares, els pares van estar molt contents i la van deixar jugar a l’ordinador i conte contat ja s’ha acabat.

Girafa

Paula Rodríguez

LA PRINCESA PERDUDA

Temps era temps hi havia una princesa que es deia Júlia. Era molt maca.

La Júlia vivía en una casa i feia moltes coses, feia la feina de la casa i li agradava molt rentar plats.

Un dia anava passejant pel bosc i es va perdre. Estava molt trista i tenia una mica de por. Va entrar en una cova que hi havia al mig del bosc. Era molt fosca, hi havia moltes pedres i estava tot molt moll.

La Júlia estava molt trista perquè no tenia ningú.

De sobte va aparèixer un drac i li va dir:

- Què fas aquí?

La princesa li va dir:

- M’he perdut.

- Vols que et porti a casa?-– li va dir el drac.

La princesa li va dir que sí. El drac la va portar a casa volant i quan hi van arribar van fer una gran festa! I tots van ser feliços i van menjar anissos.

Perla

Jordi Barranco

EL TIGRE I EL LLEÓ

Fa anys i panys hi havia un tigre que era molt fort i ràpid. Vivia en una selva i feia tonteries.

Un dia va veure un lleó i es van barallar. El lleó va agafar un tigre petit i se’l va emportar. El tigre petit es volia escapar però no podia. Al final el tigre gran va agafar al petit tigre per la cua i se’l va emportar cap a casa seva. El lleó no va tornar més i vet aquí un gat, vet aquí un gos, el conte s’ha fos.

Tresor

Martí Mata

LA FRUITA DE L’EDUARD

Hi havia una vegada un rei que es deia Eduard. Era un home alt, simpàtic i moreno. Vivia a Dinamarca.

Li agradava repartir fruita a la gent del seu país, però ningú no en volia de fruita i l’Eduard estava trist.

L’endemà el seu criat li va dir:

- Eduard, demà arribarà més fruita. I l’Eduard ja estava més content.

Quan va arribar la fruita, l’Eduard va obrir la caixa i es va sorprendre molt perquè la fruita volava. Va obrir la finestra i tota la fruita va sortir volant.

La gent va començar a agafar la fruita amb un caçapapallones. Tots estaven molt contents. El rei Eduard estava molt content i la gent estava contenta perquè caçava la fruita i se la menjava. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. Laia

Jaguar

Laia Aulet

EL LLADRE I LA LAURA

Temps era temps hi havia una princesa que es deia Laura. Era alta i amb els cabells llargs i els tenia rossos. Vivia en una torre molt alta en el bosc encantat. Feia vestits, cosia, mirava la tele i treballava.Pel seu aniversari apareixien al cel les estrelles fugaces però la seva mama no la deixava sortir perquè era perillós.Un dia va venir un lladre i la Laura li va dir que la portés a veure les estrelles fugaces. El lladre i la Laura van anar al bosc encantat però la mare ho va saber i els va trobar. Va tancar el lladre a la presó i a la Laura un altre cop a la torre.El lladre no es va poder escapar i es va desmaiar. Va aparèixer una fada i li va fer un encanteri i al cap d'un minut es va despertar i la fada li va dir:–Vine a viure amb mi, en un lloc segur.El lladre li va dir:–Però jo vull salvar la Laura!.La fada li va dir que l'ajudaria. Va dir unes paraules màgiques i la Laura va aparèixer allà amb ells, sense que la seva mama ho sabés.

Tots tres se'n van anar a viure a casa de la fada i tot això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.

Flor

Mohamed Bourass

LA LLEGENDA D’UN DRAC

Fa molts anys hi havia un drac que es deia Xan. Era un drac gegant, tenia ales, una cua llarga i els ulls marrons. Vivia en un castell al bosc. Li agradava menjar herba. Un dia un cavaller va venir i va lluitar amb el drac Xan. El drac va tirar foc i volia cremar el cavaller. Després el cavaller es va escapar cap el castell i el vigilava. I tot això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.

Lleó

Ouiame Asbai

LA PRINCESA I EL CAVALLER

Hi havia una vegada una princesa que es deia Blanca. Era maca, era rossa i molt alta. Vivia en un castell a dalt d’una muntanya.

Li agradava fer màgia. Va fer un encanteri i va sortir una papallona. Va arribar la seva amiga que es deia Paula i també sabia fer màgia i va fer sortir una flor. Va arribar un cavaller, va agafar la flor i la va donar a la Blanca. La Blanca estava molt contenta i també va donar una flor al cavaller. El cavaller també va estar molt content però la Paula estava trista. La Paula va fer màgia i el cavaller va ser una granota. Estava contenta i va riure però ara la Blanca estava enfadada. La Paula va tornar a fer màgia i el cavaller va tornar al seu lloc. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Gat

Gil Mitjavila

EL CAVALLER MALALT

Fa molts anys hi havia un castell, sota un pis abandonat, on hi vivia una cavaller que es deia Joan. En Joan portava una armadura platejada i brillant.

Un dia el cavaller Joan estava malalt i no podia treballar i els altres cavallers havien de treballar més.

Els cavallers el volien ajudar, volien que es curés i de cop va sortir un mag i va fer un encanteri i de sobte el cavaller ja es va trobar més bé. I després ja podia fer més feina i els altres estaven més contents. I tots van ser feliços i van menjar anissos.

Muntanya

Martyna Traczyk

EL LLEÓ GIL I ELS SEUS TRES FILLS

Vet aquí que una vegada hi havia un lleó que es deia Gil. Vivia en una cova molt fosca. Era molt fort, molt valent, era gran, era ràpid. Tenia unes dents molt grans. Li agradava molt caçar animals. Tenia tres fills. Un dia es van escapar dos dels seus fills, en Simba i en Pau.

En Gil els va buscar per tots els llocs i va dir a la mare que també els busqués. Al Pau el va trobar la mare a dinsd’un armari però en Simba no el trobaven. La mare i en Pau també el van buscar i buscar a la cova, a sota la taula... i tampoc però al final, va sortir de dins d’un altre armari, a dintre hi havia en Simba.

Els pares estaven molt enfadats però els van perdonar. I tots van ser feloços i van menjar anissos.

Dragó de Comodo

Adrià Calvo

EL CAMP NOU DESAPAREIX

Hi havia una vegada en Puyol. Era molt alt, amb els cabells rossos i rinxolats.

Vivia a Barcelona i li agradava molt jugar a futbol.

Un dia a la tarda, en Puyol estaba entrenant i de sobte va aparèixer un mag que va fer desaparèixer el Camp Nou.

Només hi havia una solució per fer tornar aparèixer el Camp Nou, anar a casa del mag i agafar el seu llibre d’encanteris.

En Puyol va anar a casa del mag. Estava adormit però a la porta hi havia un gegant que vigilava la casa.

Quan en Puyol hi va arribar i va veure el gegant va tenir una idea, va agafar la pilota i li va tirar a la cara. El gegant va caure a terra i en Puyol va entrar de puntetes, sense fer soroll i va agafar el llibre. Llavors va dir les paraules màgiques i el Camp Nou va tornar a aparèixer. En Puyol estava molt

content, ja podía tornar a entrenar! I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Tigre

Souad Annasiri

EL DRAC

Hi havia una vegada un drac que caminava molt lent i a poc a poc. Era gran i tenia ales petits. Vivia amb la seva mare al bosc, en una cova.

Un dia els seus amics van riure d’ell perquè no podia volar. El drac es va posar trist i li va dir a la seva mare. La mare va anar a renyar els seus amics i ells li van demanar perdó. El drac va fer la cara contenta i tots van ser amics per sempre.

Elefant

David Bonilla

EL MILLOR JUGADOR DEL MÓN

UN PARTIT ESPECIAL

Hi havia una vegada un jugador que es deia Leo Messi.

En Leo té els cabells llargs, el cos normal i és baixet.

Abans vivia a l’Argentina i ara viu a Barcelona.

En Leo Messi fa molts gols, esquiva els jugadors de l’altre equip.

Un dia en Messi va esquivar el porter i els jugadors i va fer molts gols.

L’altre equip li va fer una falta i li van ensenyar targeta groga. Després li van ensenyar targeta groga a en Ronaldinho. Al final a la segona part va acabar fent més gols. I tot això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.

Recs

Matonso Abdul

EL DRAC QUE VOLIA JUGAR

Hi havia una princesa que es deia Paula, era alta i tenia els cabells negres i arrissats, li agradava jugar amb les seves joguines, princesa vivia al palau de la plaça de Manlleu.

La princesa Paula estava molt trista perquè a la plaça hi havia un drac molt i molt gros.

La Paula va agafar les seves joguines i li va dir al drac si volia jugar.

El drac va quedar molt sorprès i li va dir:

_Sí que vull jugar perquè estic molt avorrit i m’agradaria tenir amics.

I un gat i un gos, el conte ja s’ha fos

Sisuka

Raül Àlvaro Romero

L’ AVENTURER RAÜL

Vet aquí que una vegada hi havia un aventurer que es deia Raül.

Tenia els cabell de color marró i els ulls blaus, era alt, fort i molt valent.

Vivia a la muntanya I li agradava caçar animals.

Un dia va trobar una manada de lleons i es va fer amic dels lleons.

Un dia els lleons van tenir cadells i jugant es van quedar atrapats en una trampa i l’aventurer Raül els va salvar, els lleons encara van respectar més el seu amic Raül.

I tots van ser amics per sempre.

Bob Esponja

Doaa Attab Hamdi

LA PRINCESA MARIA

Temps era temps vivia una princesa que es deia Maria. Era baixeta, tenia els cabells llargs i els ulls blaus.

Vivia en un castell molt gran amb muralles, merlets i banderes.

A la princesa Maria li agradava llegir i cosir.

Un dia la princesa va perdre el seu llibre preferit “ La Caputxeta blava” i el va buscar i buscar i no el trobava i va demanar ajuda al mag del castell.

El mag li va dir que hauria de pujar a la torre més alta del castell i mirar per la finestra, i va veure un ocell que portava el seu llibre i la princesa es va posar molt contenta.

I tot això és tant veritat com que el conte s’ha acabat.

Bella Dorment

Hajar Azoum

LA DAMA LAIA TE MAL DE PANXA

Hi havia una vegada una dama que es deia Laia, era alta, bonica i molt divertida. Li agradava ballar i fer pastissos.

Vivia en un castell molt bonic i gran.

Un dia la dama Laia es va posar malalta i tenia molta febre, va venir la doctora per mirar que li passava, la doctora va dir

_ la dama te mal de panxa.

La doctora li va receptar un xarop i la dam a Laia es va curar.

I van fer una festa i van anar tots els seus amics. I s¡ho van passar molt bé.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos i quests conte ja s’ha fos.

Bruixa

Mohamed Benaomar

EL LLOP QUE JUGAVA A FUTBOL

Vet aquí una vegada hi havia un llop que es deia Juanito i era molt gros. Al llop li agradava molt jugar a futbol.

El llop Juanito es va menjar una ovella i es va quedar molt gros i no podia jugar a futbol.

Tot els altres llops estaven preocupats perquè el llop Juanito no podia jugar, així que van decidir fer una cursa amb en Juanito perquè s’aprimés i així podrien jugar a futbol tots junt un altre cop.

I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.

Juanito

Abdelwahab Boutammant Ouakki

EL GOS LILU

Vet aquí que una vegada hi havia un gos que es deia Lilu, era gran i tenia el pel de color marró, era un gos de les neus, vivia al Pol Nord. Al Lilu li agradava molt corre per la neu.

El gos Lilu tirava del trineu del seu amo en Nuki, un nen molt valent.

Un dia van anar a buscar peixos i en van trobar molts.

En Lilu i en Nuki s’ho passaven molt bé junts.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Benten

Martí Casellas Vilardell

EL LLEÓ LAKI

Vet aquí que un vegada hi havia un lleó que es deia Laki era gros, temia un ullals molt grans, una melena despentinada i era valent i simpàtic.

En Laki vivia en la selva i era el rei, tothom el creia.

En Laki es passa molta part del dia jugant amb la seva família i amb els cadells.

El lleó Laki tenia molts amics lleons, lleones, girafes, elefants, tigres.... però un dia va arribar un tigre del zoo i no sabia com fer amics, el lleó Laki li va dir:

- Vols ser el meu amic? I el tigre va dir

- Sí

I tots dos junts van anar a conèixer els amics que tenia el lleó Laki.

I tots van ser amics per sempre.

Jerry

Erola Clavera Serra

LA FADA LINDA I EL TAURÓ

Fa molt anys en un país molt llunyà vivia una fada que es deia Linda.

Tenia els cabells rossos, els ulls blaus i unes ales petites per volar, portava un vestit de color blau, rosa i lila. Era molt amable i li agrada molt nedar.

La fada Linda vivia en un castell on i vivien moltes fades. El castell era de color blau i tenia una torre de l’homenatge.

Un dia va anar a nedar al mar i de sobte es va trobar un tauró que se la volia menjar.

La fada li va dir:

- Si us plau no em mengis, i et portaré a tots els llocs on vulguis anar, amb una peixera gegant.

El tauró li va dir:

- Sí, portem a la plaça de Manlleu on hi ha tant nens i nenes cantant .

I el tauró a la peixera gegant i la fada Linda van anar a la cantata escoltar i quan van tornar ven contents van quedar.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.

Fada

Ramon Costa García

EL TRESOR

Vet aquí una vegada es van trobar el capità Ferro i el capità Forçut, un era alt i l’ altre fort, al primer li agradava buscar tresors, al segon li agradava molt la lluita.

Vivien en una illa rodejada de mar.

Però un dia es van trobar a l’illa un pirata que també era molt fort.

Tots tres es van posar a parlar i tots volien buscar el tresor que hi havia en aquella illa.

Tots tres es van fer amics i van anar a buscar el tresor.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Piterpan

Mohamed El Amen

EL TONI I L’HIPOPÒTAM

Vet aquí una vegada hi havia un hipopòtam que es va fer amic d’un nen que es deia Toni.

Al Toni li agrada anar a buscar tresors i a d’hipopòtam li agradava fer construccions.

En Toni i d’hipopòtam sempre s’ajudaven.

Un dia d’hipopòtam va anar al supermercat i un cotxe el va atropellar i va estar cinc setmanes a l’hospital i quan va tornar a casa seva no va tornar a anar mai més al supermercat, però si anava amb el seu amic Toni sí.

I tots van ser amics per sempre.

Aladin

Romaisa El Barkouki

LA PRINCESA

Hi havia una vegada una princesa que es deia Rosalinda i era alta, amb els cabells negres i els ulls marró.

La princesa Rosalinda vivia a Barcelona en un castell i li agradava jugar amb les seves amigues.

Un dia la princesa va anar a comprar i la reina es va quedar al castell, la princesa es va perdre i la reina la va anar a buscar .

I vet aquí un gat, vet aquí un gos aquests contes ja s’ha

Reina

Chaima El Idrissi

LA PRINCESA KARINA

Fa molts anys hi havia una princesa que es deia Karina era alta i rossa vivia a Manlleu al Carrer Esquirol i li agradava jugar amb les seves nines.

Un dia la princesa Karina va pujar al seu cavall i van marxar a fer un passeig al bosquet que hi havia a prop.

Per el camí es van trobar amb uns lladres que volien la corona de la princesa i van fer entrebancar al seu cavall, però per allí passava un cavaller molt valent que va fer fugir els lladres i va portar la princesa al castell, la reina la va curar i per celebrar que la princesa estava bé van fer una gran festa i van menjar molt pastissos.

I conte contat, conte acabat.

Princesa

Carla Fuentes Dorado

LA CAPUTXETA VERDA

Vet aquí que una vegada hi havia una Caputxeta Verda que era guapa, tenia els cabells rossos, era una mica tímida i estimava molt la seva mare.

La Caputxeta Verda vivia en una casa gran i bonica de color vermell.

A la Caputxeta li agradava passejar i menjar.

La Caputxeta Verda es va trobar amb les seves amigues i van anar a la plaça de Manlleu perquè molts nens i nenes havien de fer un “Cantata” i s´ho van passar molt bé.

I tots van ser feliços i van menjar anissos.

Alba

Biel Giramé Bou

BUSCANT LA CORONA

Fa molt anys en un país molt llunyà vivia un príncep que es deia David era ros amb els ulls verds , valent i bona persona.

Vivia en un castell molt gran amb merlets i torres amb un pont llevadís.

Al príncep David li agrada entrenar-se per la lluita i també anar a caçar.

Un dia va arribar al castell una princesa que havia perdut la seva corona, va demanar ajuda al príncep David i aquest va anar a demanar ajuda al mag del castell.

El mag del castell tenia una bola màgica, van dir les paraules màgiques “abracadabrapotadecabra” i la bola els va indicar on era la corona, estava al fons del pou!!

El príncep David que sabia nedar molt bé la va anar a buscar.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos,

aquest conte ja s’ha fos.

Novita

Andrea Panzuela Querol

EL SERPENT

Vet aquí una vegada havia una princesa que es deia Paula, tenia els cabells marrons, els ulls blaus era alta, maca i bona persona.

La princesa Paula vivia en un castell molt gran i maco que tenia merlets i una torre molt alta. A la princesa li agradava fer bufandes amb fil.

En aquell poble vivia un serpent molt i molt gran que tenia al cap un brillant.

La Paula sabia que si prenia el brillant al serpent es faria petit, petit, petit.

La Paula va agafar una bufanda de les que havia fet i la va tirar al cap del serpent, el brillant va quedar agafat a la bufanda i la Paula el va agafar, mentre el serpent es va anar fent petit, petit, petit i mai més va espantar a cap nen o nena.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Vela

Jeremy Pérez Venancino

EL PRINCEP I EL DRAC

Vet aquí que una vegada hi havia un príncep que es deia Abdel era alt, tenia els ulls negres i els cabells negres.

Vivia en un castell amb torres i merlets.

Un dia un drac va atacar el castell i el príncep Abdel va parar un trampa amb un xarxa i li van tirar a sobre .

El drac va caure a terra i li va dir al príncep Abdel que ja no ho faria mai més.

I tots va ser feliços i amics per sempre.

Malla

Karina Petrehus

LA SIRENTA I LES AMIGUES

Vet aquí una vegada hi havia una sirena que es deia Laia.

Tenia cua, els cabells com l’or, els ulls verds, era amable i valenta.

Vivia al fons del mar on hi ha peixos, cavallets de mar i estrelles de mar.

Li agradava jugar amb les seves amigues, dibuixar, ballar anar a la platja i fer matemàtiques.

Un dia la sireneta Laia jugava amb les seves amigues a l’atrapada i una de les seves amigues la Maria no la trobaven i al final la van trobar estava atrapada entre unes algues molt perilloses. La Laia i les amigues van pensar com ajudar-la. La Carla va tenir una idea, es van agafar una darrere de l’altra i van estirar molt i molt fins que van aconseguir treure a la Maria de les algues.

Totes estaven molt contentes.

I tot això és tant veritat com que el conte ja s’ha acabat.

Roky

Daniel Pino Gonzàlez

EL LLEÓ CAÇAT

Vet aquí que una vegada hi havia un lleó salvatge i molt ferotge que vivia a la selva i caçava ratolins, mosques, abelles, cuc de terra, zebres, cabres ...

Aquest lleó feia molta por.

Però va venir un caçador que era molt bo i el va caçar !!

Llavors tots estaven molt tranquils i van fer una festa per celebrar-ho.

I conte contat conte acabat.

Frankestein

Martí Reches Montoro

EL CAVALLER ARNAU

En un país molt llunyà vivia el cavaller Arnau que era prim, alt, tenia el ull marrons, era valent, portava un espasa i li agradava lluitar.

L’Arnau vivia en un castell gran que estava al costat del mar.

Un dia al poble va arribar una bruixa que enganyava a tota la gent i tothom estava preocupat.L’Arnau va anar a buscar la bruixa i la va trobar a la platja i li va dir:

_ No enganyis més a la gent .

La bruixa el va creure i va marxar d’aquell poble i tothom va a tornar a ser feliç.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Duna

Aina Sala Rovira

LA PRINCESA QUE VA PERDRE LA VEU

Vet aquí que una vegada hi havia una princesa que es deia Júlia era alta, amb els cabells llargs i rossa. La Júlia era bona persona .

Vivia en un castell gran amb un pont llevadís i banderes.

A la princesa Júlia li agradava molt anar a agafar flors, fer pastissos i cosí.

Un dia va venir una bruixa al bosc i va veure a la princesa Júlia i li va fer un encanteri i la Júlia es va quedar sense veu.

Al castell va arribar un mag i en veure a la princesa Júlia li va dir:

- Com que tu coneixes les flors i saps fer pastissos, fes un ram de flors i un pastís i ves a portar-li a la bruixa.

Quan la bruixa va veure la princesa amb el ram de flors i el pastís li va tornar la veu.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Blum

Ainhoa Saldaña Fernández

LA SIRENETA LAURA

Temps era temps hi havia una sireneta que vivia al fons del mar entre les algues i cavallets de mar, es deia Laura, tenia el cabells del color de l’or i els ulls blaus com el mar i una cueta de peix molt maca.

La Laura era valenta, li agradava cantar i nedar i tenia una corona màgica.

Un dia la sireneta Laura estava molt trista perquè havia perdut la seva corona màgica de color rosa amb brillants.

La sireneta Laura va anar a demanar ajuda als dofins que eren molt amics, tots junts van anar a buscar la corona per tot el fons del mar i van veure que la tenia un peixet de colors que es passejava nedant molt content.

La sireneta Laura li va demanar i el peixet li va tornar, perquè no era seva.

I tot això es tant veritat con que aquest conte ja s’ha acabat.

Jasmín

Ikran Talbi El Akdimi

LA PRINCESA KARINA

Vet aquí que una vegada hi havia una princesa que es deia Karina, era alta, amable i pacient. Li agradava jugar amb els seus amics i amigues.

Un dia la princesa Karina estava molt i molt trista perquè hi havia un drac molt i molt gran al poble i tothom estava molt nerviós i tenien por i no podien sortir al carrer.

Però va venir un cavaller i va matar el drac i després tots van ser feliços.

I un gat i un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Dama Lila

Paula Téllez Almansa

LA LAIA I EN JORDI

Vet aquí una vegada hi havia una princesa que es deia Laia tenia el cabells rossos i molt fins era alta, bonica i també amable, valenta i divertida. Li agrada tenir moltes amigues i agafar flors i fer rams.

Vivia en un castell gran amb muralles, torres i merlets a la plaça de Manlleu.

Un dia la princesa Laia va marxar i va anar a les muntanyes i va trobar un gos i se’l va quedar, va anar al llac i va trobar un gat i també se’l va quedar, va anar a un poble i va veure una escola i allí va fer tres amigues la Clàudia, l’Anna i la seva germana la Júlia.

Els pares de la Laia estaven molt preocupats i van enviar a en Jordi , un nen de la plaça de Manlleu, a buscar la princesa.

En Jordi la va trobar al poble de la muntanya jugant amb les amigues que havia fet i amb els animals que havia trobat.

El Jordi li va explicar a la Laia que els seus pares estaven molt preocupats i van marxar cap al castell a la plaça de Manlleu i el Jordi i la Laia sempre van ser molt bons amics.

I van ser feliços i van menjar anissos.

India

Adrià Tura Alarcón

EL NEN I EL GEGANT

Vet aquí una vegada hi havia un gegant que es deia Juan era gros i lleig, tenia el nas molt gran i pocs cabells.

Vivia en una cova profunda on quasi bé no hi havia llum.

Al gegant Joan no li agradaven gaire les persones.

El gegant Joan sempre anava sol pel bosc. Un dia es va perdre i no sabia tornar a la seva cova.

Al mig del bosc va trobar un avi i un nen que buscaven bolets, quan van veure el gegant es van espantar , però també es va espantar el gegant Joan.

El nen que va veure com s’espantava el gegant li va donar un pilot de bolets. El gegant els va agafar i ja no s’espantava i es van fer amics.

Així va ser com el gegant Joan es va fer amics de les persones i ja no es va espantar més.

I tots van ser amics per sempre.

Doraimón

Ilias Zouine

EL DRAC NUF

Una vegada hi havia un drac molt gran que es deia Nuf, era verd, tenia ales amb punxes vermelles, les ungles negres i llargues i els ulls blaus.

Vivia en una cova molt lluny i molt fosca.

Al drac Nuf li agradava menjar persones i treure foc per la boca.

Un dia el drac Nuf volia destrossar el castell del cavaller Biel, perquè volia menjar-se tots els animals del castell.

El cavaller Biel quan ho va veure li va parar un trampa al terra i quan el drac va passar va caure a dins.

En Biel no volia que el drac es menges als seus animals, així que va anar a buscar l’herbeta màgica i li va donar per menjar.

Aquesta herbeta va fer que el drac es tornés molt i molt petit i llavors ja no podria fer mal. En Biel el va fica en una gàbia petita i li donava menjar.

I tot això es tan veritat com que aquest conte s’ha acabat.

El Senyor del Bosc