Construcció de la dictadura II
-
Upload
miquel-gregori -
Category
Documents
-
view
225 -
download
6
description
Transcript of Construcció de la dictadura II
13. El franquisme: la construcció d’una dictadura ( 1939-59)
13.5. Autarquia i racionament
La política econòmica
travessauna etapa autàrquica
(1939-1959)
mitjançant
el tancament exterior i la intervenció generalitzada de l’administració en el mercat
s’afegeix a
pretén
aconseguir l’autosuficiència econòmica
les destruccions i la desarticulació de l’economia a
causa de la guerraprovoca
-bloqueig del creixement econòmic-reducció de la competitivitat
-desaprofitament de la conjuntura
escassetat i preus creixents
s’intenta superar amb
fixació de preus màxims (taxats) i cartilles de racionament (fins al 1952)
donen lloc amercat negre (estraperlo)
reglamentació comerç exterior : control estatal importacions i exportacions, tot
determinant els productes que eren fonamentals i superflus
foment de la indústria :-activitats d’interès estratègic i de béns
d’equip-atorgament d’ajudes (augment de la despesa
i efectes inflacionistes)-creació INI (1941): conglomerat d’empreses
públiques (Iberia, SEAT, ENDESA, ...)-nacionalització ferrocarril (RENFE, 1941) i
telèfons (CTNE, 1945)
actua
-desaprofitament de la conjuntura europea favorable després de la SGM
de manera que
Espanya no recupera el nivell de vida de 1936 fins la segona meitat
de la dècada de 1950
reducció importacions, encariment productes i escassetat de béns de
consum i primeres matèries, amb descens de
la prod. industrial
sector agrari: regulació producció, comercialització, preus i consum
-disminueix renda per càpita-apareix barraquisme i rellogats
-augmenta TM i TMI (143%o l’any 1941)
-raquitisme i malalties gairebé eradicades
-disminució creixement vegetatiu i esp. de vida
provoca
13. El franquisme: la construcció d’una dictadura ( 1939-59)
13.6. L’oposició: exili i resistència
L’oposició
actua
exili (França, GB i sobretot Mèxic, Argentina, Colòmbia,
Xile, Veneçuela i Cuba)
resistència
desenvolupada
a l’exili:-distància i fragmentació
-dificultats per accedir a l’interior del país i enviar-hi instruccions i informació
-manteniment de governs de cara als aliats
a l’interior :-esclafament dels grups clandestins
-mostres gairebé simbòliques de resistència (pintades)
-conflictes laborals esporàdics (1945, 1947)-reinici de les vagues a la dècada dels 50
(1951, tramvies de Barcelona; 1956-7: estudiants universitaris; 1957: segona vaga
de tramvies; 1958: vagues a Astúries)-política de reconciliació nacional (PCE:
1956)
pateix
travessa
primera fase (1939-44)
-intents de reconstrucció, tot i la repressió-manteniment d’activitat guerrillera (maquis):=antics milicians que han quedat aïllats en territori franquista durant la guerra i noves
partides arribades de França=mitjans escassos i poc suport entre la
població
segona fase (1944-47)
augment activitat a causa de la derrota feixista en la SGM:
-creació plataformes unitàries (trencament per divergències)
-activitat guerrillera (pretén reobrir la guerra per tal que intervinguin els aliats)
tercera fase (1947-51)
-derrota de les partides o abandonament de la lluita (resten individus aïllats (Quico
Sabater, Ramon Vila)-desmoralització a causa de la consolidació
de la dictadura-les org. polítiques intenten vincular-se a les
lluites socials
aliats 1956)
caracteritzada per