Compostatge de les dejeccions ramaderes. Situació Actual · 2. Compostatge - Gestors Banyeres del...
Transcript of Compostatge de les dejeccions ramaderes. Situació Actual · 2. Compostatge - Gestors Banyeres del...
Compostatge de les dejeccions ramaderes. Situació Actual
August BonmatíCompostARC
14-15 Març 2007
1. Introducció
2. Compostatge en plantes centralitzades (Gestors Autoritzats)
3. Compostatge en origen (a l’explotació ramadera)
4. Competència dels residus orgànics?
5. Questions claus
Índex
1. Introducció
• Dejeccions ramaderes Mescla d’excrements, orina, llit (palla, serradures, etc.) i restes de aliments– Fem/Gallinassa consistència sòlida (s’amuntega)– Purí consistència líquida
IntroduccióImportància del sector agrària català
Importància del subsector porcí
• 10.000 explotacions• 6.000.000 caps• 17 milions d’animals sacrificats (1.000.000 tones carn)• Indústria transformadora
Altres subsectors• Vaquí de llet i engreix de vedells
- 650.000 caps- 550.000 animals sacrificats (134.243 tones carn)
• Aviram- 38.000.000 animals
Superfície Agrària Útil (SAU) 1.000.000 ha
aproximadament
• Cereals 37%
• Cultius llenyosos 30% (oliveres, fruita seca i vinya).
• Regadiu
• Importància del sector agrari català– La Ramaderia:
– L’Agricultura:
IntroduccióImportància del sector agrària català
• La manera més sostenible de gestionar les dejeccions ramaderes és el sòl agrícola.
• Però hi ha importants factors limitants:
– Es desconeix la seva composició
– Es requereixen mètodes específics d’aplicació
– Sovint el sòl disponible està allunyat de les àrees de produccióramadera
– En determinades zones no hi ha prou sòl agrícola disponible per absorbir tot el N generat
IntroduccióLa importància del problema
– Zones vulnerables
Zones amb aqüífers amb problemes de contaminació per nitrats d’origen agrari.
9 Àrees (afecta a municipis de 20 comarques)
* Directiva Europea sobre Nitrats.
– Zones excedentàriesZV primera designacióZV ampliació
IntroduccióPlans de Gestió
Objectiu: • Fer una previsió de cóm es gestionaran les dejeccionsramaderes: fems de vaquí, aviram, boví, etc. i purins.
Per quèserveixen
els plans de gestió
• Per planificar una bona gestió dels fems i purins.
• Per acreditar que:
- es farà un ús correcte dels fems i purins.
- l’explotació no produirà efectes contaminants.
• Per fer possible l’obtenció de l’autorització o llicència ambiental del DMAH
• Plans de Gestió
Només en terres de cultiu, prats o pastures.
INDICAR LES PARCEL·LES AFERTILITZAR A PRIORI
IntroduccióPlans de Gestió
• Cal tenir en compteFEMERS, DIPÒSITS I BASSES
Han de ser impermeables
Han de tenir la capacitat adequada
APLICACIÓ AL SÒL
IntroduccióPlans de Gestió
• Cal tenir en compteGESTIÓ EXTERNA
Ha de ser duta a terme per un gestor de residus autoritzat
Cal un justificant del lliurament (albarà signat per el ramader, el transportista i el gestor de residus)
TRACTAMENT EN ORIGEN
• Tractaments per millorar la gestióamb redistribució de N entre fases, estabilització, recuperacióenergètica, i/o eliminació de NExportació de productes resultants
IntroduccióLlibres de Gestió
• Llibres de Gestió
– Portar un registre detallat de tot el que es fa amb els fems i purins.
– Fer un seguiment detallat de les aportacions de N al sòl agrícola.
– Controlar el compliment de les previsions que s’havien fet en el pla de gestió.
IntroduccióPlans de Gestió
• Grau de compliment de la normativa
--5.048Annex III
17.600Total
8.546 (75%)11.446Annex II
1.038 (94%)1.106Annex I
Explotacions amb Pla de Gestió
ExplotacionsAnnex IIAA
IntroduccióCompostatge
• Quines fraccions podem compostar?
– Fems
– Fracció sòlida de purí boví
IntroduccióCompostatge- Quines fraccions?
– Fraccions sòlides de purí porcí
IntroduccióCompostatge- Quines fraccions?
– Purí• Substrat complementari aporta humitat i nutrients
• Proporcions adequades (per evitar emissions NH3)
• Purí sense tractament previ 5-10%
• Purí amb tractament previ cal estudiar cada cas
IntroduccióCompostatge
• Quina escala de tractament?
– Centralitzat (Gestors Autoritzats)
+ Necessitats col·lectives detectades+ Economia d’escala (costos inversió i d’explotació)+ Control especialitzat+ Comercialització subproductes
Explotació1
SAU 1
Explotació2
SAU 2
Explotació3
SAU 3Explotació4
SAU 4
Planta Centralitzada
Excedent de N
- Idiosincràsia ramaders- Costos de transport- Factors socials (rebuig a las plantes de tractament de residus)
IntroduccióCompostatge- Escala tractament
– Individual (en origen)
+ Adaptat a la casuística existent+ Menors inversions+ Quan un tractament col·lectiu no és possible
- Necessita control (normalment extern)- Cost econòmic - Noves tasques interferència en les tasques habituals
explotació
ExplotacióIndividual
SAU
Planta Individual
Excedent de N
2. Compostatge - Gestors
• Gestors autoritzats per tractar fems: 21 Gestors– Gestors autoritzats només per fems: 3 Gestors
• Capacitat autoritzada Gestors (t/any): 216.300 t /any
• Quantitat de fems gestionats Gestors (2005): 25.250 t/any
2. Compostatge - Gestors
Puigverd d‘Agramunt
Balaguer
Sentiu de Sió
Alguaire
Sant Martí d‘Albars
Centelles
Sant Boi de Llobregat
Castelló d‘Empúries
Vilablareix
Manlleu
MUNICIPI
10.200E-782.02Feresp
6.750E-353.97Adovil II
3.000E-376.97Inferin
27.500E-711.00Compost Segrià
42.000E-741.00Fumanya
2.500E-184.96Els Sots
7.500E-607.99Bures
1.200E-533.98Burés professional
4.000E-224.96Burés professional
15.000 + 19.200E-104.95Fervosa
CAPACITAT AUTORITZADA FEMS (t/any)CODI E-GESTOR
• Plantes de Compostatge
2. Compostatge - Gestors
Banyeres del Penedès
Tavèrnoles
Castelldefels
Botarell
Llinars del Vallès
Rubí
Jorba
Viver i Serrateix
Camarasa
Alguaire
Camarles
MUNICIPI
25.000E-888.05 Fruitcamp
10.000E-776,02Abonos Orgánicos Boix
5.000E-171.96Metrocompost
5.000E-505.98Secomsa
12.500E-853.04Pou Masuet, Joan
2.150E-538.98TMA Gruposánchez
4.000E-707,00Prointraval
10.000E-875.04Agroviver
7.800E-867.04 Indufeco
13.500E-871.04Agrosca
22.000E-849.04Edafo
CAPACITAT AUTORITZADA FEMS
(t/any)CODI E-GESTOR
• Plantes de Compostatge
2. Compostatge - Gestors
• Qualitat compost fem (en referència al RD 824/2005 sobre Fertilizantes)
– El metalls limitants són:
• Normalment el Cu, Zn
• En algun cas Cd, Cr, Hg
– Això fa que normalment es classifiquin dins de la Classe B
3. Compostatge en Origen
• Avantatges
– Millora de la gestió de les dejeccions• Reducció de pes i volum• Exportació de producte de qualitat (Matèria Orgànica i Nutrients)• Amplia el ventall de destins
– Sòl Agrícola (vinyes, fruiters, etc.)– Empreses de jardineria– Empreses d’organo-minerals
– Avantatges administratives• Allibera l’obligatorietat de justificar parcel·les agrícoles de destí a
priori• Cal justificar el destí a posteriori llibres de gestió• Cal complir unes condicions mínimes (consensuat ARC-DAR)
3. Compostatge en Origen
• Condicions mínimes– Instal·lació
• Superfície pavimentada i impermeable • % pendent mínim per permetre recollir els lixiviats• Bassa impermeable per recollir lixiviats• Mecanisme d'aireació (estàtic o dinàmic)
– Control procés
• Garantir suficient material estructurant (mínim 6 kg/dia*plaça de palla)• Temps mínim de procés: 3 mesos• Recomanable fer un seguiment de la temperatura del procés• Anotar en el llibre de gestió totes les operació realitzades: número
voltejos, temps procés, etc.
3. Compostatge en OrigenCondicions mínimes
– Qualitat de producte• Mínim 4 analítiques a l’any: pH, CE, ST, SV, NKT, N-NO3
-, P, Grau Estabilitat)
• Grau d’estabilitat ≥ Grau 3-4Índex Respiromètric ≥ 1000 mg O2/kg SV h
– Administratives• Registrar en el Llibre de Gestió de l’ Explotació (o memòries
anuals per PC) el destí dels fems estabilitzats• A la Zona Vulnerable 3 (Osona) si el destí és aplicació agrícola
cal exportar
3. Compostatge en Origen
• Instal·lacions– Número de Compostatges en Origen comptabilitzats: 50 (aprox.)
• Tecnologia adequada– Criteris
• Econòmic• Simplicitat tecnològica• Fàcil operació interferir el mínim amb les tasques habituals ramader
– Tecnologia • Sistemes oberts no intensius / intensiu• Sistemes tancats intensius
Sistemes oberts no intensius (piles voltejades)
Sistemes oberts no intensius (piles voltejades)
Sistemes oberts intensius d’aireació forçada
Sistemes oberts intensius d’aireació forçada
Sistemes tancats intensius
Equipaments
4. Competència entre Matèries Orgàniques?
• Matèries Orgàniques susceptibles d’aplicació agrícola
t / any
20.000Altres (Compost,…)***
600.000Fangs**
4.000.000Fem + Gallinassa*
15.000.000Purí*
Nota: *Capacitat x valors estàndards x 80% ocupació
**Declaració residus 2005
***Declaració plantes compostatge 2005
Kg N /any
150 - 200Altres (Compost,…)
588.2102Fangs
40.766.619Fem
43.494.114Purí
• Equivalències en nitrogen
Nota: equivalències teòriques. Font: USMOS 2004
4. Competència entre Matèries Orgàniques?
• Superfície Agrària Útil (SAU) 1.141.985 Ha
• SAU disponible per les Matèries Orgàniques•
– Restriccions Distàncies: cursos aigua, platges, nuclis urbansPendent > 15%
– Tipus residus Restricció distàncies diferent per cada matèria
Altres (Compost) -FemsPurinsFangs +
Escenari molt proteccionista (molt restrictiu)
SAU
Restriccions per Compost
Restriccions per Fems
Restriccions per Purí
Restriccions per Fangs
4. Competència entre Matèries Orgàniques?
• Balanç de Nitrogen
– Restriccions de la SAU disponible
– Requeriments Cultius (extraccions) i sostre normatiu
– Escenari prioritzem l’aplicació de purí en front de les altres matèries orgàniques
4. Competència entre Matèries Orgàniques?
Hi ha SAU disponible que encara requereix nitrogen i on només es pot aplicar Compost
El compostatge es presenta com una bona alternativa per redistribuir l’excedent de nitrogen existent en determinades zones
• Excedent Purins equivalent a + 4.000 t NFems equivalent a +16.300 t N
• Dèficit Compost equivalent a - 28.800 t N
+20.300 t N
SAU on només es pot aplicar Compost
COMPOST
5. Questions clau (treball grup)
• Qualitat dels materials a compostar
• Procés de compostatge
• Instal·lacions de compostatge
• Qualitat del producte final
• Impacte ambiental
• Anàlisi econòmic
GRÀCIES PER L’ATENCIÓ