Compareixença SUR Parlament
-
Upload
coneixement-generalitat-de-catalunya -
Category
Education
-
view
192 -
download
0
Transcript of Compareixença SUR Parlament
Compareixença alParlament de CatalunyaSr. Arcadi Navarro i CuartiellasSecretari d’Universitats i Recerca28 d’abril de 2016
Índex
• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya
• Visió del sistema• Factors claus de l’èxit• Reptes
• La revolució del coneixement
• Riscos potencials del sistema
Índex
• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya
• Visió del sistema• Factors claus de l’èxit• Reptes
• La revolució del coneixement
• Riscos potencials del sistema
El sistema d’universitatsi recerca de Catalunya
Un sistema d’èxit clau per impulsar
el benestar social i l’economia del coneixement
5
Visió del sistema d’universitats i recerca de Catalunya
6
Visió del sistema d’universitats i recerca de CatalunyaEn el conjunt de la UE
Visió del sistema d’universitats i recerca de CatalunyaEn el conjunt de la UE
7
Visió del sistema d’universitats de CatalunyaEn els rànquings internacionals
8
Visió del sistema d’universitats de CatalunyaEn els rànquings internacionals
9
Visió del sistema d’universitats de CatalunyaEn els rànquings internacionals
10
Percentatge de matriculats en les millors 100 universitats d’Europa
El 44% dels estudiants de grau i màster estan matriculats en
universitats top 100 UE, representant el 17% població jove
Visió del sistema d’universitats de CatalunyaUna universitat més equitativa
11
El sistema de tarifació social implantat pel Govern de la Generalitat: • Ha permès mantenir l’estabilitat pressupostària a les
universitats.
• Ha permès finançar el sistema de beques EQUITAT, que ha aconseguit que el 40% dels estudiants tinguin algun ajut o exempció.
• La taxa d’accés dels fills de pares sense estudis universitaris s’ha incrementat 12 punts en els últims 10 anys. Actualment, el 57% dels estudiants matriculats a les universitats catalanes són fills de progenitors sense estudis superiors.
Visió del sistema d’universitats de CatalunyaDimensionament adequat a les noves demandes
12
100,%Evolució de la població de 18 a 24 anys i el nombre de matriculats en estudis presencials
Visió del sistema d’universitats de CatalunyaPol d’atracció d’estudiants internacionals
13
100,%Estudien a Catalunya 22.000 estudiants internacionals. Això representa quasi un 8% de l’estudiantat, en els nivells de països altament internacionalitzats com els Països Baixos o Suècia.
EspanyaItàlia
PortugalGrècia
SuèciaAlemanya
Països BaixosCatalunya
DinamarcaFrança
ÀustriaSuïssa
Regne Unit
2.84 4.7 5
6.3 7 7.2 7,9 8.1
11.8
15.416.5 17.1
Visió del sistema d’universitats de CatalunyaPol d’atracció d’estudiants de la resta de l’Estat
14
100,%Cada any inicien un grau 2.625 estudiants de la resta de l’Estat i marxen a estudiar a la resta de l’Estat 315 estudiants.
El curs 2014-15 es va assolir el màxim d’estudiants de la resta de l’Estat al sistema català, amb 17.455 alumnes, un 16% més que al 2010-11.
2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-1512,000
13,000
14,000
15,000
16,000
17,000
18,000
15,008
16,00916,427 16,760
17,455
Visió del sistema d’universitats de CatalunyaProporciona sortides laborals als seus estudiants
15
Visió del sistema d’universitats de CatalunyaAmb major i més ràpida ocupabilitat de l’Estat
16
Visió del sistema d’universitats de CatalunyaCercle virtuós
17
El sistema universitari de Catalunya és un sistema que respon a un model propi. Des que ara fa 30 anys la Generalitat va assumir les limitades competències en universitats que ara tenim, n’ha fet un ús òptim basat en un importantíssim i sostingut esforç econòmic, que ha anat acompanyat de mesures ordenadores que afavorissin la qualitat.
Universitats i comunitat universitària han estat responsables amb els recursos que la societat ha posat al seu abast, tant per a una docència de qualitat com per a una recerca puntera i molt actius en la captació d’un finançament extern competitiu clau per a tots aquests resultats.
Els estudiants també han assumit una part d’aquest esforç, particularment, els últims anys, els estudiants de les rendes més altes.
El resultat és un sistema públic entre els millors d’Europa, que afavoreix una docència internacionalment de referència i una recerca extraordinàriament competitiva. D’això se’n beneficien els mateixos estudiants, que tenen les taxes d’inserció laboral més altes i més ràpides, i la societat en general, perquè anualment les universitats transfereixen a la societat un capital humà de primer nivell.
18
Visió del sistema de recerca de Catalunya
Un component fonamental del sistema de recerca és que es
basa en el concepte «people, not projects», en potenciar
l’autonomiai la flexibilitat de les
universitats, acompanyant-les d’una estructura de centres
CERCA i de Grans Infraestructures amb capacitat d’atreure inversions i talenti captar finançament extern.
Visió del sistema de recerca de Catalunya
19
En 10 anys la població ocupada ha disminuït un 4% i la dedicada a R+D+I ha augmentat un 50% i la comunitat investigadora un 60%.
2003 20130.20
0.40
0.60
0.80
1.00
1.20
1.40
1.60
Personal dedicat a R+D+I,
investigadors R+D+I professors universitaris% sobre població ocupada
Visió del sistema de recerca de Catalunya
20
Catalunya, amb el 0,1% de la població mundial, publica més de l’1% de la producció científica global.Catalunya, amb l’1,5% de la població europea, té el 3% de la producció científica d’Europa.
“
Visió del sistema de recerca de CatalunyaPublicacions en el context internacional
21
Evolució del nombre de publicacions en el subconjunt de països comparables a Catalunya
Visió del sistema de recerca de Catalunya
22
Visió del sistema de recerca de CatalunyaEstratègia dels centres de recerca
23
Centres de recerca orientats a l’excel·lènciaDEFINICIÓ DEL MODEL: flexibilitat, internacionalització. PROTECCIÓ LEGISLATIVA: Llei acompanyament 2011, 2012.MESURES D’AUGMENT DE COMPETITIVITAT: SUMA (2013-2015), avaluacions.• Als centres CERCA hi treballa
un 20% de la comunitat R+D de Catalunya.
• Els CERCA obtenen més del 55% dels ajuts de l’ERC a Catalunya.
• Els centres CERCA han captat prop del 30% dels fons FP7 a Catalunya i de l’H2020 en les convocatòries 2014-2015.
CIÈNCIESDE LA VIDA 52%
FÍSICA I ENGINYERIA
35%
CIÈNCIES SOCIALS I HUMANITATS
12%
Classificació d'acordamb l’European
Research Council.Les ciències de la vida
inclouen les ciències de la salut. Font: DGR a partir de dades
ICERCA.
Visió del sistema de recerca de CatalunyaGrans infraestructures científiques
24
ALBA Nova generació de Sincrotró: 9 línies en funcionament, primera convocatòria internacional llançada amb èxit.
CNAG(Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica)El CNAG pot seqüenciar en l’actualitat 250 Gb diàries i generar un genoma humà complet amb cobertura x30 en menys d’un dia (Inici d’operacions: març 2010)
BSC(Barcelona Supercomputing Center)El BSC-CNS gestiona el Mare Nostrum, un dels supercomputadors més potents a Europa. Està ampliant l’equip amb una nova màquina per consolidar la seva participació al projecte europeu PRACE.
Visió del sistema de recerca de CatalunyaOportunitats: els grans projectes internacionals
25
Els grups catalans i les organitzacions col·laboren en els principals projectes europeus
PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe):El BSC està augmentant la potència del seu supercomputador per pujar posicions als rànquings internacionals.
CONSORCI INTERNACIONAL DEL GENOMADEL CÀNCER22 tipus diferents de càncer en estudi. Catalunya lidera un dels 47 projectes (leucèmia limfocítica crònica).
FET FLAGSHIPS (iniciatives de la Comissió Europea a les Future and Emerging technologies):Grups catalans participen en els dos projectes seleccionats (Grafè i Cervell) i en lideren un (Grafè).
KIC-IET (Knowledge and Innovation Communitiesde l’European Institute of Innovation and Technology):El node actual d’InnoEnergy KIC és a Catalunya. Presentem candidatures per a dos més. Salut i Agroalimentària.
Visió del sistema de recerca de Catalunya
26
Segons Nature(467, 906-908, 20/10/2010), una regió intensivaen recerca necessita:
“freedom”:llibertat per treballaren les pròpies idees (independència científica, governança, entre d’altres).
“funding”:eines, infraestructuresi finançament públicper dur-les a terme. “lifestyle”:qualitat de vida, un entorn socioeconòmic i cultural.
Imatge: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Foto: Jordi Play.
Catalunya ha construït els darrers 10 anys una «regió per a la ciència»
Índex
• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya
• Visió del sistema• Factors claus de l’èxit• Reptes
• La revolució del coneixement
• Riscos potencials del sistema
Factors claus de l’èxitManteniment d’uns valors: actius, programes i consens
28
Factors claus de l’èxitEls consensos
29
Factors claus de l’èxitEl model: “people, not projects”
30
Un principi• Estabilitat
Dos objectius• Excel·lència• Internacionalitzaci
ó Principals trets• Competitivitat• Obertura• Flexibilitat• Governança
Quatre instruments• Compromís amb el finançament• Atracció i retenció de talent• Centres de recerca orientats a
l’excel·lència• Grans infraestructures vertebradores
31
Política científica Entitats en l’entorn DGR
Actors que implementen la política «people not projects»
- Suport activitat centres CERCA
- Òrgans de Govern
• Programa SUMA
• Programes formatius
• Avaluació Centres
• Assessoria jurídica i estratègica
- Ajuts Universitaris i a de recerca
- Agència avaluació recerca
• Servei de projectes europeus i internacionals
• Convocatòries competitives (FI, BP, DI..)
• Convocatòries SGR
- Institució que coordina el programa d’atracció i retenció de talent amb el mateix nom
- Interfície entre el sector públic i acadèmic
- Comunicació i divulgació de la recerca
- Posada en valor de tots els actius de recerca
- Facilitació ecosistema innovació
• Programa EDI• Setmana de la
Ciència • Premis
Nacionals Recerca
- Consorci de Serveis Universitaris de CatalunyaComunicació i divulgació de la recerca
• Serveis i compres
• Càlcul científic• Portals i
repositoris• Biblioteques
- Agència per garantir la qualitat de l'educació superior a Catalunya
• Anàlisi, avaluació, certificació
Factors claus de l’èxitEl model: “people, not projects”
32
ICREA representa 1% de la comunitat d’R+D catalana Investigadors ICREA reben el 44% dels ERC
Capacitat d’atracció de fons competitius
10.0012.0014.0016.0018.0020.0022.0024.0026.0028.00
12,25
25,90Aportació
Generalitata ICREA (en M€)
100120140160180200220240260
138
247
Contractes
30%
10%38%
18%
Origen dels ICREA contractats
Catalunya Resta EstatResta ERA Nord-amèrica
Programa de contractació de talent internacional amb fórmules privades, amb creixement sostingut de fons i contractes,i una alta capacitat d’atracció de talent internacional
{
Factors claus de l’èxitModel de captació i retenció de talent
33
Jubilacions i baixes de
PDI (100%) (2.000
professors permanents)
Capacitat de contractació
50% permanents
25% SH
Externs a la universitat (12,5%)
De la universitat (12,5%)
25% contractes específics
Majoritàriament de la universitat
(25%)
Fins al 50% dels recursos a
no permanentsLectors i ajudants
Associats, assistents docents, post-docs...
Altres fonts de finançament
Compromís d’estabilització dels lectors que estan en ‘tenure-track’
Factors claus de l’èxit
34
MODEL DE GOVERNANÇA
FLEXIBILITAT EXCEL·LÈNCIA OBERTURA
Governança flexible
MODEL CERCA
• Avaluacions per SAB• Aliances internacionals• Finançament competitiu• Estàndards europeus de
recursos humans
ACTIUS EN LA CAPTACIÓ DE RECURSOS EXTERNS
Índex
• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya
• Visió del sistema• Factors claus de l’èxit• Reptes
• La revolució del coneixement
• Riscos potencials del sistema
Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya Repte 1: Transferència
36
Afavorir que la recerca que es desenvolupa a Catalunya millori la competitivitat de les empreses del país i, per tant, beneficiï el conjunt de l’economia i la societat
La gran oportunitat de
tenir un Departament d’Empresa i
Coneixement
Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya Repte 1: Transferència
37
Actuacions pensades per afavorir l’aprofitament del coneixement, que impulsin el canvi en la direcció adequada
CAPACITAR INCENTIVAR FINANÇAR
243 projectes176 empreses10 universitats16 centres CERCA34M€ (2/3 privats)
Article 121. Deducció en concepte d’inversió per àngel inversor del 50%, amb un límit de 12.000 €
Indústria del coneixement: Llavor + Producte 176 sol·licituds50 institucions36 projectes concedits
Doctorats industrials (2012-14), mesures legislatives d’acompanyament als Pressupostos (2014), programa Indústria del coneixement (2015)
Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya Repte 2: Sistema flexible, autònom i responsable
38
Aprofundir:
• Flexibilitat en la governança de les universitats i els centres.
• Flexibilitat i innovació en l’oferta i les estructures acadèmiques.
• Superar les rigideses dels models burocràtics funcionarials i jerarquitzats.
• Autonomia per captar recursos i talent.
• Retiment de comptes a la societat.
Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya Repte 3: Inversió estratègica en centres i grans infraestructures
39
Manteniment i renovació de les grans infraestructures cientificotecnològiques de Catalunya, dins el Pla de Grans Infraestructures Científiques:
• Barcelona Supercomputing Center (BSC): Instal·lació del nou supercomputador MareNostrum 4.
• Sincrotró Alba: posada en marxa 1a línia de llum de la 3a fase.
• Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG): Instal·lació de nous seqüenciadors.
Tal com va dir el conseller Baiget en la seva compareixença en aquest parlament, en els propers 4 anys, s’invertiran prop de 80M€ en el Pla de Grans Infraestructures Científiques.
Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya Repte 4: Model de finançament, preus i beques
40
Informe avaluatiu sobre el finançament de les universitats públiques, els preus públics i taxes i l’eficàcia del sistema d’ajuts per disposar d’un diagnòstic sòlid i científic per ajudar a definir les estratègies de futur.
D’aquest diagnòstic se’n derivarà: Un Pla Integral de Beques, previ a poder
implementar un pla nacional de beques en funció de si:– El Govern obté les competències en beques. – Es disposi dels recursos necessaris.
Una actualització del model de finançament orientat a la millora de la qualitat.
Índex
• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya
• Visió del sistema• Factors claus de l’èxit• Reptes
• La revolució del coneixement
• Riscos potencials del sistema
La revolució del coneixement
42
Valor de la recerca
Els països més rics inverteixen més en recerca. Per això són més rics.No hi ha recerca bàsica i recerca aplicada.
Hi ha recerca que s’aplica abans o després.
En què consisteix la Revolució del Coneixement ?
Recerca• Fer allò que ningú no fa• Fer-ho els primers• Fer-ho millor
La revolució del coneixement
43
Valor de la innovacióEl repte d’aconseguir que la inversió en recerca esdevingui innovació, és el repte de crear més i millor ocupació a partir d’una nova economia basada en el coneixement, és el repte de que el nostre país transiti cap a l’espai dels països més avançats i amb major benestar social.
Catalunya
Els païsosque aposten perla innovació tenen menor taxa d’atur
Índex
• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya
• Visió del sistema• Factors claus de l’èxit• Reptes
• La revolució del coneixement
• Riscos potencials del sistema
Riscos potencials del sistema
45
El sistema és un conjunt complex que es pot veure afectat per circumstàncies externes però també per actuacions internes i en el qual tocar aïlladament una peça pot afectar el tot (efecte papallona).
Externs. Dependència d’una estructura legislativa estatal que:• No ens confereix competències plenes• No té un model de consens. Una Llei per govern.• Afavoreix la burocratització i les estructures funcionarials• Per exemple:
- Centrifugació del deute dels Parcs Científics des de l’Estat a la Generalitat- Vinculació de la concessió dels ajuts a un informe d’Hisenda sobre l’estat de dèficit de la corresponent Comunitat. - Aplicació de la taxa de reposició sobre el PDI de les universitats
Propis. Petits canvis benintencionats pensats per millorar aspectes concretsdel sistema poden posar en dubte el model d’èxit:
• Burocratització del sistema d’atracció de talent.• Rigidesa institucional davant els canvis.• Polítiques de preus i beques no centrades en l’equitat.
Reflexió final
46
1. Creació de sentiment de pertinença i participació en un gran projecte comú de tots els elements del model universitari i de recerca de Catalunya.
2. Millora de la percepció i comprensió ciutadana del potencial i la fortalesa d’aquest sistema, així com dels enormes beneficis que pot reportar als ciutadans en termes de desenvolupament econòmic i intel·lectual.
3. Aprofitament de l’alt valor i projecció internacionals de la Recerca i la Innovació.
La dimensió de valor comú i a compartir socialment del sistema d’universitats i recerca