Comparacio Descartes Plato

2
 Comparació Descartes – Plató (Diferencies i similituds)  Son raci onalist es o emp iristes? Els dos autors comparteixen la idea que l'experiència sensible no és una forma adequada de coneixement: així Plató ens diu que el filòsof ha de deixar el coneixement sensible (la caverna ) per centrar-se en el coneixement intel·ligible. De la mateixa manera el filòsof francès considera que el coneixement dels sentits, l'experiència sensible no és una forma de coneixement vàlida, ja que la sensibilitat ens pot enganyar.  Aquesta espècie d’antiempiri sme fa que coincideixin en la idea que la ment no és un paper en blanc. En els dos pensadors existeixen idees innates dins de la nostra ment principis evidents l'origen dels quals no es troba en l'experiència. En aquest sentit, podem considerar que els dos autors, encara que amb matisos diferents, són pensadors racionalistes. Pels dos la veritat es capta mitjançant una intuïció intel·lectual en la qual directament la ment capta l'evident i la veritat. Les ide es  Tots dos filòsofs ens parlen de les idees, però en fan una caracterització diferent. Per l'ample d'esquenes les idees són entitats subsiste nts que es troben en un món apart, no en la ment del subjecte de coneixement. Per Descartes, és el contrari, les idees són mentals i són contingut de la consciència . Així quan coneixem, no coneixem les coses en si mateixes, sinó per mitjà de les idees. Les idees innates Per als dos pensadors existeixen idees innates dintre de la nostra ment. Llavors podem considerar que els dos autors, encara que amb matisos, són pensadors racionalistes. Per als dos la veritat es capta a través de la intuïció intel·lectual. Descartes establei x les idees innates com id ees establertes a nosaltre s per Déu. Plató mitjançan t el procés de reminiscència. Idees innates (Descartes) - Reminiscèn cia (Plató) El mèt ode També els dos coincideixen en la importància del mètode per a marcar les bases del coneixement cert. Tant la dialèctica com el mètode cartesià es corresponen d’un doble moviment que va del simple al complex i del complex al simple. L'atenenc passa de la multiplicitat de les idees a la idea del bé i a l’inrevés, i Descartes passa del les idees complexes a les simples i a l’inrevés. Aix í en els dos pensadors el mètode es deductiu, prescindint de l’experiènc ia. El coneixement és un camí ascendent des de l'ignorància fins a la saviesa. La diferencia ´entre la dialè ctica de Plató i el mètode cartesià é s que en Plató és cap l'exterior i a Descartes el camí és una interioritzaci ó racional. Les matemàtiques Tots dos filòsofs comparteixen una especial predilecció per les matemàtiques: en el cas de Plató, mitjançant la influència del pitagorisme, el coneixement dels objectes matemàtics és un pas intermedi per al coneixement de les Idees. De la mateixa manera Descartes, a causa de la seva formació matemàtica, considera que el coneixement matemàtic és una forma de coneixement modèlic del que ha de prendre nota la filosofia per reconstruir tot l'edifici del saber. Es pot conèixer l' universal ? Contra qui llui ten en aquest sentit . Per a tot s dos fil òso fs con èix er és con èix er l'u niv ers al. T ant el fil òso f gre c com Descartes coinci deixen a ll ui tar cont ra aquell es escole s fi lo fi ques que ne guen l' exisncia o la incognoscibilitat (que no es pot conèixer) de la veritat. Així, el filòsof grec s'enfronta al relativisme dels sofistes que considera que no existeixen veritats absolutes, i en la mateixa línia, Descartes cerca refutar l'escepticisme d'autors com Montaigne que sosté que l'ésser humà no pot conèixer la veritat.

description

En idioma català

Transcript of Comparacio Descartes Plato

  • Comparaci Descartes Plat (Diferencies i similituds)

    Son racionalistes o empiristes? Els dos autors comparteixen la idea que l'experincia sensible no s una forma adequada de coneixement: aix Plat ens diu que el filsof ha de deixar el coneixement sensible (la caverna) per centrar-se en el coneixement intelligible. De la mateixa manera el filsof francs considera que el coneixement dels sentits, l'experincia sensible no s una forma de coneixement vlida, ja que la sensibilitat ens pot enganyar.

    Aquesta espcie dantiempirisme fa que coincideixin en la idea que la ment no s un paper en blanc. En els dos pensadors existeixen idees innates dins de la nostra ment principis evidents l'origen dels quals no es troba en l'experincia. En aquest sentit, podem considerar que els dos autors, encara que amb matisos diferents, sn pensadors racionalistes. Pels dos la veritat es capta mitjanant una intuci intellectual en la qual directament la ment capta l'evident i la veritat.

    Les idees Tots dos filsofs ens parlen de les idees, per en fan una caracteritzaci diferent. Per l'ample d'esquenes les idees sn entitats subsistents que es troben en un mn apart, no en la ment del subjecte de coneixement. Per Descartes, s el contrari, les idees sn mentals i sn contingut de la conscincia. Aix quan coneixem, no coneixem les coses en si mateixes, sin per mitj de les idees.

    Les idees innates Per als dos pensadors existeixen idees innates dintre de la nostra ment. Llavors podem considerar que els dos autors, encara que amb matisos, sn pensadors racionalistes. Per als dos la veritat es capta a travs de la intuci intellectual.

    Descartes estableix les idees innates com idees establertes a nosaltres per Du. Plat mitjanant el procs de reminiscncia.

    Idees innates (Descartes) - Reminiscncia (Plat)

    El mtode Tamb els dos coincideixen en la importncia del mtode per a marcar les bases del coneixement cert. Tant la dialctica com el mtode cartesi es corresponen dun doble moviment que va del simple al complex i del complex al simple. L'atenenc passa de la multiplicitat de les idees a la idea del b i a linrevs, i Descartes passa del les idees complexes a les simples i a linrevs. Aix en els dos pensadors el mtode es deductiu, prescindint de lexperincia.

    El coneixement s un cam ascendent des de l'ignorncia fins a la saviesa.La diferenciaentre la dialctica de Plat i el mtode cartesi s que en Plat s cap l'exterior i a Descartes el cam s una interioritzaci racional.

    Les matemtiques Tots dos filsofs comparteixen una especial predilecci per les matemtiques: en el cas de Plat, mitjanant la influncia del pitagorisme, el coneixement dels objectes matemtics s un pas intermedi per al coneixement de les Idees. De la mateixa manera Descartes, a causa de la seva formaci matemtica, considera que el coneixement matemtic s una forma de coneixement modlic del que ha de prendre nota la filosofia per reconstruir tot l'edifici del saber.

    Es pot conixer l'universal? Contra qui lluiten en aquest sentit. Per a tots dos filsofs conixer s conixer l'universal. Tant el filsof grec com Descartes coincideixen a lluitar contra aquelles escoles filosfiques que neguen l'existncia o la incognoscibilitat (que no es pot conixer) de la veritat. Aix, el filsof grec s'enfronta al relativisme dels sofistes que considera que no existeixen veritats absolutes, i en la mateixa lnia, Descartes cerca refutar l'escepticisme d'autors com Montaigne que sost que l'sser hum no pot conixer la veritat.

  • Concepte que tenen de Du. Una altra diferncia entre ambds filsofs s el tema de Du: mentre que Plat parla de lartes, del Demirg, com a principi dintelligncia que a partir del mn intelligible configura el sensible partint de lelement catic, tot i que no crea la matria, simplement lordena; Descartes es mostra partidari de creure que el seu Du cristi si que s el creador de la matria i consegentment del mn, identificant-se aix amb la idea suprema, la qual resideix a la cspide de la pirmide, i que en el cas de Plat era el b. La substancia infinita cartesiana s perfecta; Du, igual que la realitat modlica de la Idea de B.

    L'nima. Son dualistes? En primer lloc els dos defensen el dualisme, tot i que donen una explicaci diferent. Plat defensa que el ser hum esta format per nima i cos, el mn sensible i el mn de les idees, per lanima preexisteix avan de la uni amb el cos. Descartes tamb defensa un dualisme compost per substncia pensant i substncia extensa, i per aquest el cogito no t existncia separat del cos.

    Com a conclusi tots dos filsofs consideren que el seu pensament t un propsit reformador: Plat busca crear una Repblica justa i ideal en la qual el filsof ha de ser educat en la veritat. I en la mateixa lnia Descartes persegueix reconstruir tot l'edifici del saber de la seva poca.