comentar una obra EL CLOT - WordPress.com · 2012-10-24 · 1"...
Transcript of comentar una obra EL CLOT - WordPress.com · 2012-10-24 · 1"...
1
Procediment per comentar una obra arquitectònica
1. CATALOGACIÓ 1.1. Títol 1.2. Autor (biografia/obres) 1.3. Cronologia 1.4. Escola o país (localització original/actual) 1.5. Estil
2. ANÀLISI FORMAL
2.1. Elements tècnics i estructurals a) Materials: fang (tova, maó), fusta, pedra (marbre, granit), ferro, ciment, metall, vidre, plàstic,...
b) Suport: mur (aparell regular isòdom, encoixinat – aparell irregular ciclopi, paredat), pilar,
contrafort, arcbotants, biga, arc, columna...
c) Coberta (tècnica constructiva arquitravada, voltada): llinda, volta de mig punt, d’aresta, romana, volta ogival, cúpula, tambor, llanterna, llunetes, sostre pla, a dos aigües, claraboies,...
La coberta allindada o arquitravada té forma plana: llinda amb teulada de terrassa i llinda encavallada amb teulada a dues aigües. La coberta voltada consta d’elements en formes corbes: l’arc (de mig punt, apuntat o ogival, ferradura,
2.2. Elements decoratius
Elements exclusivament decoratius tant a l’exterior com a l’interior (motllures, capitells, escultures, relleus, pintures, vitralls, frescos, mosaics, retaules...)
2.4. Espais interiors
a) Tipus de planta: creu llatina, creu grega, basilical, circular, el·∙líptica, flexible... b) Distribució dels espais en planta: Nau central, naus laterals, capellers, creuer, absis, cor...
2.5. Espais exteriors
Façana: Organització horitzontal i vertical (cossos, carrers, frontó -‐semicircular, combinat, trencat, mixtilini-‐ , pilastres, columnes –tipus i ordres-‐, volutes...). Identificació de les parts principals de la façana i relació amb l’interior. Volum i espai: Una obra en la que predomina el volum, es a dir, l’espai ocupat pels materials tendeix a aclaparar l’espectador, és poc útil i té més aviat funcions decoratives o simbòliques. També podríem destacar si hi ha predomini de l’espai exterior o interior segons l’ús particular o social de l’obra.
Proporció: Té relació respecte a l’escala humana? Monumentalitat, dimensions gegantines amb la voluntat d’impactar o bé proporcionat a l’abast humà. Simetria: Observem una ordenació simètrica o asimètrica? Com influencien els elements constructius i/o el decoratius?
2.6. Relació amb l’entorn
Relació de l’edifici amb el context on està ubicat (integrat, aïllat, ressaltat, passa desapercebut, ordena l’entorn al seu voltant, ocupa un espai preeminent o secundari...).
2
3. INTERPRETACIÓ 3.1. Tipus d’edifici: Caràcter de l’edifici (religiós, civil, públic, privat) 3.2. Encàrrec i recepció: Qui l’encarrega i a qui o a què està destinada l’obra 3.3. Funció: Finalitat o intenció amb què es va construir l’obra (culte religiós, política i administrativa,
militar, didàctica, habitatge, comercial, assistencial, recreativa, de comunicacions, cultural, commemorativa, propagandística)
3.4. Símbols i significat: Missatge que promou l’autor a través de la seva obra i els recursos utilitzats per transmetre idees, sensacions o valors.
4. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
4.1. Situació geogràfica: Relació de l’obra en el temps i context històric en que es va realitzar 4.2. Estil artístic i característiques: Situació de l’obra dins d’un estil determinat
5. MODELS I INFLUÈNCIES
5.1. Antecedents 5.2. Influències 5.3. Relacions amb obres similars de l’autor o de l’escola 5.4. Diferències amb altres solucions coetànies
3
Procediment per comentar una obra escultòrica
1. CATALOGACIÓ: Conjunt d’aspectes i dades externes a l’obra 1.1. Títol 1.2. Autor (biografia/obres) 1.3. Cronologia 1.4. Escola o país (localització original/actual) 1.5. Estil
2. ANÀLISI FORMAL:
2.1. Elements tècnics a) Materials: fang, fusta, pedra (marbre, granit), ferro, ciment, metall, ivori,....
b) Tècniques: cera perduda, encolat, talla, soldadura, modelatge, fosa,
encofrat (detallar l’acabat i la textura, explicar la tècnica)
c) Cromatisme: policromia, daurat, color del material (explicar la tècnica)
2.2. Elements formals: a) Tipus de representació: volum rodó o escultura exempta; relleu (alt, mig, baix). Dempeus,
sedent, jacent, orant, tors, retrat, bust, eqüestre, grup.
b) Composició -‐ Relleu: perspectiva, distribució de les figures. -‐ Volum rodó: proporció, cànon, ritmes, moviment.
Eixos organitzadors: Són les línies imaginàries que dibuixen formes geomètriques que distribueixen les parts o les diverses figures. Fan de línies mestres de l’obra amb determinades intensions. Ordre/desordre, repòs/moviment (si hi predomina la línia recta i els angles són tallants aquesta té tendència a l’estatisme, si hi predominen les corbes i els angles arrodonits l’obra és dinàmica i vol reflectir moviment), simetria/asimetria, verticalitat/horitzontalitat, jerarquització/igualtat,... Proporció: Relació aritmètica entre les parts i el tot de l’obra Perspectiva: Disposició de les figures en plànols per donar sensació de profunditat. Ritmes: Consisteix en l’anàlisi del moviment. Contrapposto, corba praxiteliana, plecs. Repòs/rigidesa, quietud, frontalitat (transmet sensació de distància, autoritat i inaccessibilitat), moviment (vertiginós, brusc o inestable pot transmetre sensació de crispació, agilitat i passió) i equilibri (quan aquesta aconsegueix un estat a mig camí del moviment i del repòs i transmet sensacions de serenitat, equilibri i racionalitat).
c) Llum: Incidència de la llum sobre aquesta i com afecta en la seva observació.
4
3. INTERPRETACIÓ 3.1. Tema i iconografia:
a) Identificació del gènere escultòric: mitològic, religiós, retrat, històric, abstracte... b) Interpretació del tema representat i dels personatges i elements que hi intervenen.
3.2. Encàrrec i recepció: Qui l’encarrega i a qui s’adreça l’obra 3.3. Funció:
a) Finalitat o intenció amb que s’ha realitzat l’obra (didàctica, religiosa, simbòlica, propagandística, decorativa, recreativa, commemorativa)
b) Relació de l’escultura amb l’espai que l’envolta: decoració aplicada a l’arquitectura (timpà, fris, columna, capitell, arquivolta,...), element ornamental de l’interior d’un edifici, element ornamental a l’aire lliure com jardins o places, etc.
3.4. Símbols i significat: Missatge que promou l’autor a través de la seva obra i els recursos utilitzats per transmetre idees, sensacions o valors.
3.5. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
4. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC 4.1. Situació geogràfica: Relació de l’obra en el temps i context històric en que es va realitzar 4.2. Estil artístic i característiques: Situació de l’obra dins d’un estil determinat
5. MODELS I INFLUÈNCIES
5.1. Antecedents 5.2. Influències 5.3. Relacions amb obres similars de l’autor o de l’escola 5.4. Diferències amb altres solucions coetànies
5
Procediment per comentar una obra pictòrica
1. CATALOGACIÓ: Conjunt d’aspectes i dades externes a l’obra 1.1. Títol 1.2. Autor (biografia/obres) 1.3. Cronologia 1.4. Escola o país (localització original/actual) 1.5. Estil
1. ANÀLISI FORMAL
2.1. Elements de suport: mur, paret, fusta, tela, paper, pergamí, metall... 2.2. Elements tècnics: tremp, fresc, oli, carbó, encàustica, acrílics, aquarel·∙la, aiguada, mosaic,...
(Explicar la tècnica)
2.3. Elements formals: 2.3.1. Dibuix i línia
a) Dibuix de línies tancades on es remarca especialment i són perfectament visibles les línies dels contorns. Domina el dibuix. Sensacions de rigidesa, duresa i claredat. Dibuix de línies obertes caracteritzades per les pinzellades de color que difuminen tant les línies que al final es perden. Globalitzen els elements de les figures i estimulen més la imaginació de l’espectador.
b) Línies rectes: les verticals comuniquen força, les horitzontals donen repòs i quietud, ambdues confereixen una certa estabilitat, i les diagonals moviment. Línies corbes: sempre dinamitzen l’obra i produeixen sensació de moviment, excepte el cercle que transmet estabilitat.
2.3.2. Color
a) Freds: games blaves, grises, verdes i violetes. Transmeten sensacions racionals, serenes, distants, poc emotives
b) Càlids: vermells, taronges i grocs. Són més sensorials, emotius, propers i vitals. c) Complementaris: colors que es troben en posicions oposades del cercle cromàtic.
Transmeten sensacions de moviment, agitació. d) Plans: sense matisos i per tant sense profunditat.
2.3.2. Llum
a) Sense llum: colors plans. b) Llum difusa o sfumato: es difuminen les siluetes creant una atmosfera irreal. c) Llum real: es simula una llum natural que il·∙lumina de manera homogènia o
procedent d’un focus determinat. d) Llum irreal: que no es pot donar a la naturalesa, pròpia de moments il·∙lògics o irreals
i que serveix per potenciar una missatge més conceptual o simbòlic. e) El clarobscur: és la utilització de la llum com a productora d’ombres molt intenses,
contrast entre zones il·∙luminades i fosques. Quan la zona fosca és major que la il·∙luminada es parla de tenebrisme.
2.4. Elements compositius 2.4.1. Eixos organitzadors: Són les línies principals que dibuixen formes geomètriques que
distribueixen els elements en l’espai pictòric: lineal, diagonal, piramidal, circular, en forma “d’essa”. Fan de línies mestres de l’obra i suggereixen:
6
Ordre/desordre, repòs/moviment, simetria/asimetria, verticalitat/horitzontalitat, jerarquització/igualtat,...
2.4.2. Distribució espacial: Relació aritmètica entre les parts i el tot de l’obra
a) Composició simètrica o asimètrica b) Composició tancada (quan tots els elements s’adrecen al centre del quadre) o oberta
(quan tots els elements fugen del centre teòric. c) Composició superficial (centrada en el primer pla) o profunda (diversos plans de
profunditat). 2.4.3. Perspectiva
a) Perspectiva teològica: els personatges tenen la grandària que els correspon segons la seva importància.
b) Perspectiva lineal: formada per l’ordenació de les figures seguint línies que conflueixen en un punt de fuga.
c) Perspectiva per colors: formada per la gamma i la gradació de colors. d) Perspectiva aèria: és la combinació de la perspectiva per colors i lineal amb difusió de
la llum, desdibuixant els objectes del fons per produir una impressió real de distància.
2.5. Ritme: Podem diferenciar un estat en l’obra com el repòs (sol transmetre seguretat), el moviment (ajuda a comunicar emocions) i l’equilibri (difon serenitat).
2.6. Imatges: Poden ser figuratives (permeten reconèixer els elements de la realitat) o bé abstractes (formes pures que per si mateixes expressen significats amb poca o nul·∙la referència de la realitat figurativa)
3. INTERPRETACIÓ
3.1. Tema i iconografia: a) Identificació del gènere pictòric: mitològic, religiós, paisatge, natura morta, retrat, històric,
quotidià, abstracte... b) Interpretació del tema representat i dels personatges i elements que hi intervenen.
3.2. Encàrrec i recepció: Qui l’encarrega i a qui s’adreça l’obra 3.2. Funció:
c) Finalitat o intenció amb que s’ha realitzat l’obra (didàctica, religiosa, simbòlica, propagandística, decorativa, recreativa, commemorativa, denúncia)
d) Relació de la pintura amb l’espai on es vincula: decoració aplicada a l’arquitectura... 3.2. Símbols i significat: Missatge que promou l’autor a través de la seva obra i els recursos utilitzats per
transmetre idees, sensacions o valors.
4. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC 4.1. Situació geogràfica: Relació de l’obra en el temps i context històric en que es va realitzar 4.2. Estil artístic i característiques: Situació de l’obra dins d’un estil determinat
5. MODELS I INFLUÈNCIES
5.1. Antecedents 5.2. Influències 5.3. Relacions amb obres similars de l’autor o de l’escola 5.4. Diferències amb altres solucions coetànies