Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat

Emili o de l’Educació Jean Jacques Rousseau

Data tertúlia: 29 d’octubre 2013 Hora: 19 hores

Conductora: Marie-France Borot

ALGUNS ENLLAÇOS:

http://fr.wikisource.org/wiki/%C3%89mile,_ou_De_l%27%C3%

A9ducation Émile, ou De l'éducation -text complet- (francès)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Emili,_o_De_l'educaci%C3%B3

http://peuma.unblog.fr/files/2012/06/Emilio-ROUSSEAU.pdf

Emilio O La Educacion -text complet- (castellà)

Emili O De L’Educació

L’Emile de Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) ha de situar-se

en el gran moviment de les idees del segle XVIII, el segle des

Lumières (llums), de les llums de la raó, fonts de progrés,

oposades a l’obscurantisme religiós, intel·lectual i polític. En el

Contrat social (1762), Rousseau posava les bases d’un estat

just i legítim. En l’Emile escriu un tractat de l’educació del nen

que, algun dia, ha de ser, no un subjecte sinó un ciutadà.

Aquest relat didàctic es fonamenta en la idea de perfectibilitat

humana. Quan neix, l’home no és res, i ha d’arribar a ser-ho

tot. D’entrada, un nen és tan sols un conjunt de sensacions,

després esdevé “raó intel·lectual” i finalment consciència moral.

El creixement de la Raó i del cos van units. Aleshores, com

ajudar el nen a desenvolupar totes les seves facultats segons la

seva naturalesa? Com incitar-lo a cultivar-se, és a dir a passar

d’un estat d’innocència a un estat de cultura sense que aquesta

cultura sigui contra natura? En una paraula, com actualitzar

sense desnaturalitzar les virtualitats del nen: raó, sociabilitat,

consciència moral, consciència cívica?

El filòsof funda el seu mètode educatiu sobre la idea de la

influència predominant del medi natural i promet, doncs, un

mètode educatiu sense mediacions: el nen ha de descobrir-ho

tot per si mateix i en si mateix. El pedagog, més que un

preceptor és un observador. La seva tasca no és la d’instruir

sinó la de fer descobrir. Per una banda ha de deixar fer la

natura, per l’altra ha de preservar el cor del nen del vici i la

seva ment dels prejudicis.

Podem destacar les contradiccions d’aquesta educació:

aparentment absent, el pedagog de fet és present a tot arreu.

És qui provoca les topades amb la natura, i els obstacles als

quals el nen s’ha d’enfrontar per tal de realitzar-se. També és

qui ha d’afavorir els xocs afectius i morals. Com es veu, la mà

– velada – del pedagog és a tot arreu, i per tant podem dir que

el món, en què ha d’evolucionar i realitzar-se el nen, és un

món “trucat”. Destaquem les novetats absolutament originals

de Rousseau: el respecte de la llibertat interna del nen i de la

seva dignitat humana i la felicitat (versus la “salvació”) idea

nova que neix en el segle XVIII i que governa tota la pedagogia

de l’Emile. Per això, l’educació del nen ha de ser alegre, es

privilegien més els jocs i el desenvolupament físic de

l’adolescent.

La llibertat i la felicitat són els dos pols educatius absolutament

innovadors del projecte pedagògic de Rousseau.