Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar
-
Upload
institut-educacio-secundaria -
Category
Education
-
view
286 -
download
1
Transcript of Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar
Carmina GomarNoelia Francés1er BAT-B
1. Competència perfecta
1.1. Condicions de la competència perfecta
1.2. El funcionament dels mercats en competència perfecta
1.3. La competència perfecta i els beneficis
2. La competència imperfecta
2.1. El monopoli
2.1.1. Causes de l’aparició del monopoli
2.2. Els mercats oligopolis
2.2.1. Fixació de preus en l’oligopoli
2.3. La competència monopolística
2.3.1. Les claus de la competència monopolística
3. Comparació
És aquell mercat en què hi ha molts
compradors i venedors; cap productor no té
capacitat per a influir en el preu de mercat.
Les empreses són preu acceptants.
Hi ha molts ofrents i demandants.
El producte és homogeni; que no hi haja diferències
entre el producte que ven un oferent i el que venen
els altres.
Hi ha informació perfecta; que tots els participants
tinguen un ple coneixement de les condicions
generals en què opera el mercat.
Hi ha llibertat d’entrada i sortida d’empreses.
L’oferta i la demanda del mercat determinen un preu
d’equilibri i, a aquest preu, les empreses decideixen
quina quantitat volen produir.
La multinacional Ford i un agricultor que produeix
tomaques es deu a la capacitat de la primera per alterar
els preus del mercat.
Ambós produeixen per guanyar diners i intenen
produir la quantitat que maximitze el benefici;
l’agricultor només es pot esforçar a ser eficient i produir
amb els mínims costos possibles: és un preu acceptant.
Per precisar el tret diferenciador de la competència
perfecta, cal distingir entre:
Corba de demanda de mercat.
Corba de demanda a què fa front una empresa.
Una corba de demanda horitzontal és el tret principal de les empreses perfectament competitives. Indica que l’empresa pot tenir tot allò que vulgui al preu de mercat.
Els beneficis no són els mateixos per a totes les
empreses. Es deu al fet que les instal.lacions, la
maquinària i gestió de les empreses són diferents, així com
les despeses que tenen.
A llarg termini, es tendeix a que els beneficis
extraordinaris desapareguin i s’obtinguin beneficis
normals o nuls, és a dir, que sols permeten cobrir les
despeses.
Les empreses que
l’integren tenen capacitat
per influir en el preu del
mercat actuant
individualment, quan no
reuneixin alguna de les
competències exigides per
la competència perfecta.
Es caracteritza per:
L’existència d’un únic oferent.
L’homogeneïtat del producte.
L’existència de barreres a l’entrada d’empreses.
Té capacitat plena per determinar el preu.
A un monopoli, sols cal preocupar-se de la corba de demanda del mercat.
El control exclusiu d’un factor productiu o el domini
de les fonts de la matèria primera per a la producció d’un
bé.
La concessió d’una patent.
El control estatal de l’oferta de determinats serveis, la
qual cosa origina els monopolis estatals. Per exemple, el
servei de correus.
L’existència d’un mercat gran i d’una estructura de costos
de la indústria peculiar; es pot donar lloc a un monopoli
natural.
Existència d’un nombre reduït
d’oferents i que exerceixen un
cert control sobre el preu.
Produeixen uns productes
homogenis.
Fan front a una gran
quantitat de compradors.
Interdependència
estratègica entre les poques
empreses del mercat.
Intentar endevinar les accions dels rivals i dissenyar
estratègies.
Arribar a acords i formar un càrtel en el que es reparteixen
el mercat o en el que sols es fixen els preus, com per
exemple l’OPEP.
Iniciar guerres de preus, on les empreses decideixen
entrar en una disputa econòmica de preus excessivament
baixos.
Diferents possibilitats:
Es caracteritza per:
Hi ha molts oferents.
El producte és diferenciat.
No hi ha barreres d’entrada.
És la estructura de mercat en la qual moltes
empreses venen productes semblants però no
idèntics, com, per exemple, Coca-Cola i Pepsi.
El mercat està atomitzat.
Els béns que produeixen les
empreses estan diferenciats;
el consumidor és capaç de
distingir-los.
Cada empresa té poder
llimitat per fixar el preu del
producte quan actua
individualment.
No hi ha barreres d’entrada i
sortida del sector.
Característiques
Competència perfecta
Monopoli Oligopoli
Nª d’oferents: Molts Un Pocs
Capacitat d’influència en el preu (clients)
Cap Molta Bastant
Facilitat d’entrada i eixida
Totalment Amb barreres Escassa
Diferenciació d’oferents
No Sí Normalment sí
Influència en els competidors
Cap Escassa Molta
Exemples: Renfe Automòvils, companyies telefòniques..
C. Oligopolio