Centre d’interès:

El Crisantem!

Coneixement del Medi Natural Observem les diferents plantes de crisantems que tenim a casa, no ens costen de reconèixer perquè estan totes florides. Les toquem suaument, les olorem, les comparem observant atentament els seus pètals i les seves fulles sobretot, per poder veure’n les diferències i les semblances i fem fotografies.

Juguem amb elles tot despertant els sentits a través de les sensacions que rebem en tocar-les, mirar-les i olorar-les. Comparem la seva olor amb la d’algunes plantes aromàtiques com l’alfàbrega, la menta i l’orenga i notem que no és tan intensa com les altres, ni tan bona. Acaronem els pètals amb els dits, les mans, els braços, les galtes, el nas i els llavis per experimentar diferents sensacions al sentir el seu frec en el nostre cos i notem que cada tipus de flor també és diferent segons el tacte. Ens tapem els ulls i tractem d’esbrinar, pel tacte i per l’olor, cada un dels quatre crisantems que tenim. Més tard i després d’haver cercat informació sobre aquesta planta, preparem un te de crisantem i el degustem

Cerquem informació sobre els crisantems, en llibres i en la xarxa i anotem allò que ens crida més l’atenció: Informació i curiositats El crisantem ((Chrysanthemum) és una planta originària d’Àsia oriental i es calcula que n’hi ha més de 200 espècies. És molt resistent en l’exterior i també pot viure en l’interior si rep força llum, ventilació i temperatures moderades. Li agrada molt la terra humida i, a l’estiu, convé regar-la a diari però si les fulles tornen grogues vol dir-nos que té massa aigua. Passada la floració (tardor) s’han de tallar totes les tiges, a ran de terra, perquè torni a brotar amb força en acabar-se l’hivern donat que és una planta vivaç i no de temporada. És una planta associada a la saviesa, l’honestedat, la noblesa, l’alegria i el positivisme. És la flor nacional del Japó i també la flor oficial de Chicago.

A Espanya, és la flor més usada el dia de Tots Sants per a fer ofrenes al cementiri car la festivitat coincideix amb les dates de la seva floració. A Xina es prepara el té de crisantem amb les flors blanques i/o les grogues bullides en aigua. És una beguda dolça que va bé per a guarir la grip perquè aquests dos tipus de crisantems contenen components amb propietats antibronquítiques, antiinflamatòries i sedants que ajuden a baixar la febre i calmar el mal de cap. Depura la sang i està indicat pel tractament de migranyes i vertígens. També té propietats purgants. La majoria de crisantems tenen propietats insecticides. També, contenen molts components antibacterians, per això són usats per a fer preparats per a tractar i desinfectar ferides. Finalment dir que són depuradors de l’aire perquè absorbeixen i neutralitzen gasos tòxics com el benzè i l’amoníac, per la qual cosa, a més d’embellir l’espai el neteja proporcionant salut i benestar.

Matemàtiques Comptem quantes flors obertes i quantes poncelles té cada una de les quatre plantes i ho anotem en una taula de dades. Comptem també les flors marcides. Imaginem que on hi ha una flor, n’hi ha dues. Fem el càlcul i anotem el resultat en la taula. Fem el mateix imaginant que cada flor són cinc. També anotem els resultats. Comentem els resultats de la taula i, entre altres, observem que hi ha moltes flors i poncelles però molt poques flors marcides perquè el crisantem floreix a la tardor. Usem les dades de la taula per fer agrupaments, enganxant gomets de 4 colors diferents en les cistelles (cada color representa un tipus de flor i ells tenen els fulls de les cistelles i el full de les instruccions)

Fem grups de “flors”! En cada una de les 4 cistelles petites hi has de posar

un tipus de crisantem, però tenint en compte que han de seguir un ordre: en la primera cistella hi ha d’haver les “flors” del crisantem més florit i en la darrera les del menys florit.

En la cistella mitjana col·loca les “flors” dels dos crisantems que més s’assemblen i explica en què s’assemblen.

En la cistella gran hi posarem les “flors” dels crisantems que tenen més flors que poncelles.

Cada gomet petit representa una flor i cada gomet

gran en representa deu.

1 2

3 4

Resol aquestes tres qüestions observant la taula de dades. Si demà se li obren 11 poncelles al crisantem groc, quantes flors i quantes poncelles tindrà? Quantes flors tenen entre els quatre crisantems? Si al crisantem vermell i groc se li marceixen 8 flors però se n’hi obren 4, quantes en tindrà?

Llengua catalana Llegim el conte de la ratolina Crisantem d’en Kevin Henkes i el comentem. Els vaig fent preguntes per fer-los pensar, raonar i parlar sobre els valors que transmet la història: Per què la Crisantem s’ho passa malament a l’escola? Creieu que està bé el que li fan els i les companys/es de classe? Com us sentiríeu vosaltres si us passés el que li passa a la Crisantem? Per què se sent a gust amb els seus pares? Què creieu que poden significar els dos somnis que té? Com ajuda l’Estel, la mestra de música, la Crisantem? Us agrada l’actitud de l’Estel? Per què?

Crisantem! El dia que ella va néixer va ser el dia més feliç en la vida dels seus pares. “És perfecta!”, va dir la seva mare. “Tens tota la raó!”, va dir el seu pare. I ho era... Ella era absolutament perfecta. “El seu nom ha de ser un nom adequat per a ella”, va dir la seva mare. “El seu nom ha de ser absolutament perfecte”, va dir el seu pare. I així va ser... Crisantem. Els seus pares la van nomenar Crisantem. La Crisantem va créixer, créixer i créixer. I quan va ser suficientment gran per apreciar el seu nom, la Crisantem se’n va enamorar. Li encantava com sonava quan la seva mare la despertava. Li encantava com sonava quan el seu pare l’avisava per anar a sopar. I li encantava com sonava quan ella se’l xiuxiuejava a si mateixa, tot mirant-se en el mirall del bany. Crisantem, Crisantem, Crisantem! A la Crisantem li encantava veure el seu nom escrit amb tinta en un sobre. Li encantava veure’l escrit amb merenga en el seu pastís d’aniversari. I li encantava veure’l quan l’escrivia ella mateixa amb el seu gruixut llapis de color taronja. Crisantem, Crisantem, Crisantem!

La Crisantem pensava que el seu nom era absolutament perfecte. I, aleshores, va haver de començar a anar a l’escola. El primer dia, la Crisantem es va posar el seu vestit més alegre i un gran somriure il•luminava la seva cara. Va córrer tot el camí. “Hurra!”, va dir la Crisantem, “L’escola!” Però quan va ser a classe i la mestra va passar llista, els altres nens i nenes se’n van riure en escoltar el seu nom, Crisantem. “És llarguíssim!”, va dir la Jo. “Gairebé no hi cap en la targeta!”, va comentar la Rita. “Jo em dic com la meva àvia però tu, en canvi, et dius com una flor!” va dir la Victòria amb to de mofa. La Crisantem es va sentir avergonyida i ja no li semblava que el seu nom fos absolutament perfecte. Ara li semblava que, més aviat, era horrible. La resta del dia no va anar millor. La Victoria va alçar la mà per dir-li a la mestra que el nom de Crisantem tenia nou lletres! Nou! “Gràcies pels teus comentaris Victòria però ara no estem comptant lletres”, va dir la mestra. “Si jo tingués el teu nom, me’l canviaria”, va dir-li la Victoria rient per sota el nas, quan sortien de l’escola. “Tant de bo ho pogués fer!”, va pensar la Crisantem descoratjada i abatuda.

“Benvolguda a casa, filla!”, va dir la seva mare. “Benvolguda a casa, filla!”, va dir el seu pare. “L’escola no està feta per a mi”, va explicar la Crisantem, “El meu nom és molt llarg, gairebé no cap en la targeta i, a més a més, és el nom d’una flor!” “Però què dius?”, va comentar la seva mare, “El teu nom és preciós” “Preciós, encantador, meravellós i únic”, va dir el seu pare. “És un nom perfecte per a tu”, va dir la seva mare. “Absolutament perfecte!”, va afirmar el seu pare. La Crisantem es va sentir molt millor després de sopar macarrons amb formatge ratllat i salsa de tomàquet, el seu menjar preferit, de jugar al parxís amb els seus pares i de que la mimessin i li fessin carantoines abans d’anar a dormir. Aquella nit, la Crisantem va somniar que es deia Joana. Va ser un somni molt bonic. ¨L’endemà, la Crisantem va posar-se el primer vestit que va trobar i va marxar cap a l’escola molt a poquet a poquet, arrossegant els peus i escrivint amb ells el seu nom en la terra del camí. Crisantem, Crisantem, Crisantem! “Fixeu-vos, fins i tot sembla una flor de veritat!”, va cridar la Victòria quan la va veure arribar. “Arranquem-la!”, va proposar la Rita. “Ensumem-la!”, va afegir la Jo. La Crisantem va desitjar que se l’empassés la terra. Ara ja no pensava que el seu nom fos perfecte perquè més aviat li semblava horrible.

La resta del dia va transcórrer més o menys igual. Per la tarda, la Victòria va alçar la mà i va dir: “El crisantem és una flor que viu en els jardins entre cucs i altres coses fastigoses!” “Gràcies pel teu aclariment, Victòria, però ara no estem estudiant la vida de les flors”, va dir la mestra per fer-la callar. “Vaja un nom que t’han posat! No m’ho puc creure”, va fer la Victòria quan ja es preparaven per tornar a casa. “Ni jo”, va pensar la Crisantem mot trista. “Benvolguda a casa, filla”, va dir la seva mare. “Benvolguda a casa, filla”, va dir el seu pare. “L’escola no està feta per a mi”, va dir la Crisantem, “Diuen que el meu nom és el nom d’una flor. Fan veure que m’arranquen i, fins i tot, m’oloren... “No els facis cas, amor”, va dir-li la seva mare. “Són uns envejosos, uns mal educats i uns presumits!”, va dir-li el seu pare. “Qui vols que no tingui enveja d’un nom tan bonic com el teu?”, va afegir la seva mare. “No t’adones que és absolutament perfecte?”, va concloure el seu pare. La Crisantem es va sentir una mica millor després de jugar una estona amb els seus pares, de menjar les seves postres preferides -pastís de xocolata amb crema- i de que l’acaronessin i la mimessin, fins que es va adormir, fent-li petons i abraçades. Aquella nit però, va somniar que era un crisantem de debò. Tenia fulles i pètals. La Victoria l’havia arrancat i l’havia esfullat traient-li totes les fulles i els pètals, d’un en un, fins deixar sols la seva tija, llarga i prima. Aquell va ser el pitjor malson de la seva vida.

L’endemà, la Crisantem es va posar el seu vestit de les 7 butxaques i les va omplir dels objectes que més estimava, sense oblidar el seu amulet de la bona sort. Va agafar el camí més llarg per anar a l’escola i s’anava aturant per veure bé les flors que anava trobant al seu pas car li semblava que la cridaven: “Crisantem, Crisantem, Crisantem! Aquell matí, els nens i nenes van conèixer l’Estel, la mestra de música. La seva veu era dolça com tota ella. Els i les alumnes van romandre bocabadats una bona estona. L’Estel era absolutament meravellosa i tots van fer el possible per caure-li bé. L’Estel els va fer entonar l’escala de música i després va comunicar-los el paper que cada un d’ells representaria en el festival de l’escola. La Victòria va ser seleccionada per ser la reina fada, la Rita seria l’elegant princesa papallona, la Jo faria de follet missatger, un paper molt important, i la Crisantem de margalida. La Victòria , la Rita i la Jo van riure per sota el nas. “La Crisantem és una margalida! La Crisantem és una margalida!”, van entonar les tres a la vegada amb mofa. La Crisantem es va tornar a sentir la cosa més insignificant del món. Ja no pensava per res que el seu nom fos absolutament perfecte. Ans el contrari, ara estava convençuda que era un nom absolutament horrible. “Què és el que us fa riure tant?”, va preguntar la mestra de música. “Crisantem”, va dir la Victòria rient encara més.

“El seu nom és tan llarg!”, va dir la Jo “Gairebé no li cap en la targeta!”, va continuar la Rita. “Jo em dic com la meva àvia, en canvi ella es diu com una flor!”, va concloure la Victòria. “El meu nom també és llarg”, va dir l’Estel “Llarg!!?”, va dir la Jo estranyada. “Tampoc cabria en la targeta!”, va continuar la mestra de música. “Tampoc?”, va preguntar la Rita. “I també em dic com una flor!”, va afegir la mestra. “De veritat?”, va preguntar la Victòria. “De veritat”, va dir l’Estel, el meu nom és el nom d’una flor que també es coneix amb els noms d’Estrelleta de bosc o Flor d’aranya. Si el nadó que estic esperant és una nena es dirà Crisantem, doncs em sembla un nom absolutament perfecte” La Crisantem no es podia creure el que estava escoltant. Es va posar vermella. Se sentia feliç. Estava radiant. Crisantem, Crisantem, Crisantem! La Jo, la Rita i la Victòria ara miraven a la Crisantem amb un xic d’enveja. “Jo vull dir-me rosella”, va dir la Jo. “I jo Clavellet”, va dir la Rita. “Doncs jo Lliri”, va dir la Victòria. La Crisantem ara no només pensava que el seu nom era absolutament perfecte, sinó que n’estava totalment convençuda!

EPÍLEG El dia del festival de l’escola, l’obra musical va ser tot un èxit. La Crisantem va estar absolutament perfecte fent de margalida. L’únic error el va cometre la Victòria. Es va oblidar completament dels versos que havia de recitar com a reina fada. La Crisantem va trobar que l’obra va ser molt divertida i va riure durant tot el Ball de les Flors. Al cap d’un temps, l’Estel va ser mare d’una preciosa nena. I, naturalment, la va nomenar... Crisantem!

Observem les il·lustracions del conte i les comentem en veu alta. En seleccionem algunes i pensem i escrivim frases, simples i compostes, sobre elles usant el llapis i també l’ordinador.

Estel, Estrella de bosc, Flor d’aranya

Llengua castellana Lectura individual del llibre

Llengua anglesa Read & repeat: Chrysanthemum grew and grew and grew. And when she was old enough to appreciate it, Chrysanthemum loved her name. She loved the way it sounded when her mother woke her up. She loved the way it sounded when her father call her for dinner. And she loved the way it sounded when she whispered it to herself in the bathroom mirror. Chrysanthemum, Chrysanthemum, Chrysanthemum! Chrysanthemum loved the way her name looked when it was written with ink on an envelope. Chrysanthemum loved the way it looked when it was written with icing on her birthday cake. And she loved the way it looked when she wrote it herself with her fat orange crayon. Chrysanthemum, Chrysanthemum, Chrysanthemum!

Treball de vocabulari Verbs: grow, love, wake up, call for dinner Substantius: bathroom mirror, envelope, birthday cake, crayon Pronoms: she, her, herself Elaborem un Memory amb els verbs i els substantius. Diem les paraules, d’una en una, i les representem fent mímica. Juguem a encertar les paraules que representem fent mímica. Fem jocs de llengua escrita

Playing with the words! Ordena les lletres, troba els verbs i escriu el seu significat LLCA:

OLEV:

EKWA:

OWGR:

Troba les paraules mirall del bany; sobre; pastís d’aniversari; llapis de color; ella; el seu/la seva i ella mateixa en la sopa de lletres però fixa-t’hi bé perquè estan escrites en anglès!

Comprensió lectora Retalla els dibuixos i els textos que trobaràs en les darreres pàgines i emparella'ls correctament. També pots jugar al Memory o a altres jocs que t’inventis amb les peces retallades! Comprensió oral Visualitzem el vídeo del conte, en anglès (el vídeo l’hem trobat a YouTube)

She loved the way it sounded when her mother woke her up

She loved the way it looked when she wrote it herself with her fat orange crayon

She loved the way her name looked when it was written with ink on an envelope

She loved the way it sounded when she whispered it to herself in the bathroom mirror

She loved the way it looked when it was written with icing on her birthday cake

She loved the way it sounded when her father call her for dinner

Lídia Sinués Alberich amb

Henoch i Pau

Novembre 2012