Céline i més

Click here to load reader

  • date post

    26-Mar-2015
  • Category

    Documents

  • view

    73
  • download

    4

Embed Size (px)

Transcript of Céline i més

Suplement setmanal de llibres i art

Dijous, 31 de mar del 2011

5

Entrevista a Care Santos

Cline

Cinquanta anys de la mort dun escriptor nic

6

Histria Els crims legals de la guerra

12 17

Crtica J.M. Puyal, teric del periodisme

Art El fotgraf voyeur

3 Emili Teixidor

Efectes de la retallada

9 Manuel Cuys

Antoni Comas, fill illustre

15 David Castillo

Els duels dErri de Luca

2

31 DE MAR DEL 2011

Cline, encara polmic?DAVID CASTILLO coordinador

editorial

P

ocs escriptors contemporanis recuperaria lesplendor de les dues obres poden concentrar tants mestres que el van catapultar a la glria sentiments contraposats com literria. El personatge, tanmateix, ha Louis-Ferdinand Cline. Heroi transcendit per la barreja contradictria de la Primera Guerra Mundial i ressort per a les noves generacions amb llibres extraordinaris com Viatge al fons de la nit (Proa) i Mort a crdit (Edicions 62), Cline va esdevenir un dels personatges ms detestats de la postguerra. La suposada collaboraci amb els nazis durant locupaci alemanya i, sobretot, la publicaci el 1937 de Bagatelles pour la massacre, un catleg dantisemitisme, se li girarien en contra desprs de la victria aliada. Perseguit, empresonat i condemnat a perdre Cline amb el seu lloro a la casa de Meudon, Pars ARXIU fins i tot els drets dautor dels seus llibres, Cline va renixer al final de entre humanisme i misantropia. la dcada de 1950. Alguns dels A part de tots els debats que genera intellectuals que lhavien atacat el van habitualment en la premsa francesa, ms reivindicar, va ser reeditat per Gallimard, ocupada en els casos concrets de per la trilogia alemanya, tot i la bilis i deserci que en la rendici total que va lestil cada cop ms nervis i punyent, no

condicionar Frana a la Segona Guerra Mundial, Cline va ser reivindicat pels escriptors nord-americans heterodoxos, que el van considerar una nima amiga. El primer a parlar del fantasma de Cline va ser Henry Miller. Posteriorment, els beatniks el van entronitzar com a referent, fins a lextrem que Allen Ginsberg i William Burroughs anirien a visitar-lo a la seva residncia de Meudon, malgrat que el narrador francs els va rebutjar iradament. Tamb Charles Bukowski el va declarar un dels seus mestres. Ferit de gravetat durant la Primera Guerra Mundial, Cline va haver de renunciar a ser cirurgi per acabar tenint una petita consulta als afores de Pars, on atenia els necessitats. El seu amor pels animals, la novella sobre un heroic metge hongars Semmelweis i les cartes damor ofereixen una perspectiva desconeguda de lescriptor. La seva obra guanya amb els anys.

MOTELBARSTOW

RAFAEL VALLBONA

AVUITOCA...SeXocolata

LLUS LLORT

N

Els mons llunyanso s com me nhauria sortit si Audrey Hepburn mhagus demanat que li regals un collaret, per s veure una foto seva, i pensar en dos dels seus personatges: Holly Golightly, la jove buscavides dEsmorzar al Tiffanys, i la princesa Ann de Roman Holiday. Per, com jo no sc Paul Varjak, ni el passeig de Grcia s la cinquena avinguda, he decidit agafar el costum desmorzar assegut a la meva Vespa, i a veure qu passa. I passa que ni la pellcula de William Wyler ni la de Blake Edwards sn daquest mn. Ja no per la llunyania en el temps (1954 Roman Holidays i 1961 Breakfast at Tiffanys), ni tan sols per la ja inexistent distncia entre la Roma emergent dels anys daurats de Cinecitt o la Nova York capital del capitalisme, i aquella pobra, bruta, grisa i derrotada Barcelona de quan el franquisme shavia imposat a les ments. No. Probablement era la bellesa natural, gaireb domstica i virginal, de Hepburn, la que ens va fer veure a tots que rem dun altre mn: brut, gris i derrotat, com el pas quan es va portar al cinema la genial miniatura novellada de Capote. Esmorzar al Tiffanys (Proa) va operar defecte mirall en molts lectors. Mira qu hi ha al davant i et veurs com ets. A partir daqu els dubtes ens van assetjar. Era tan pervers el mn americ com el proselitisme comunista volia fer-nos creure? Hi havia una possibilitat, tot i que remota, de fer alguna mena de revoluci que ports tots els proletaris del mn a poder posar al coll duna dona com la Hepburn un collaret com els de Tiffanys? La resposta, no per evident, va causar ms estralls entre molts dels joves afectes a les causes perdudes que les letals sessions del trent congrs del PCUS. A Nova York hi passaven coses i a Moscou gaireb no. Quedaria la capital russa com a refugi duna educaci sentimental, i buscarem els dubtosos plaers de la vida a Manhattan; fos cert el que explicava Capote o no.

La bellesa dAudrey Hepburn ens va fer veure que rem dun altre mn

La xocolata s un poders producte energtic, per tamb estimulant, sobretot grcies a tres dels seus elements: cafena, teobromina i feniletilamina. Entre el rigor cientfic i el mite ertic (noms cal veure alguns anuncis de xocolata, que semblen de preservatius), circulen enquestes sobre si s millor el sexe o la xocolata. I guanya la xocolata! Us trio algunes de les conclusions (les menys grolleres) en qu se sost aquesta afirmaci. Pots menjar xocolata dins del cotxe sense que et detingui la policia. Tamb en pots menjar davant dels teus pares i/o fills. Si queixales amb fora un tros de xocolata, no xiscla. Si la xocolata no s dura, satisf igual. Dues persones del mateix sexe poden menjar xocolata juntes i en pblic sense cridar latenci dels moralistes de torn. La xocolata no es queixa si lacabes en un moment. Mai som massa joves ni massa vells per menjar xocolata. La mida de la rajola no importa, si en tens alguna ms al rebost. Un matrimoni mai fracassa per falta de xocolata. Pots menjar xocolata qualsevol dia de la setmana i a qualsevol hora tants cops com vulguis. Desprs de menjar-te la rajola de xocolata no et cal abraar el paper que lembolica... tot i que hi ha qui ho fa, decidint si repeteix, perqu no cal esperar gaireb una hora per menjar-se una segona presa de xocolata.

31 DE MAR DEL 2011

3

JOCNOUEMILI TEIXIDOR

La retalladaAmb el xarrabascat que ha provocat lanunci de la retallada del pressupost dedicat a cultura hi ha hagut declaracions de tota mena, gaireb totes en contra de la rebaixa, tot i que algunes aprofitaven per demanar un replantejament del model, i entre les veus crtiques nhi havia una que expressava el sentiment de molts creadors. Era la de lactivista cultural Lluc Mayol, que declarava: El model s mafis i seguia criticant que sevita el debat sobre la responsabilitat de molts personatges en la construcci dun model insostenible desconnectat de la realitat. O sigui que els que patiran seran les associacions gremials i entitats de ms o menys pes, molts funcionaris culturals, per els creadors solitaris, de peu pla, sense padrins ni carnets, seguiran el cam eixut com fins ara. Uns escriptors amb qu parlo desconeixien, per exemple, que satorguessin ajuts a la creaci: Quan es convoquen? Com es concedeixen? Com es valoren els resultats? Segurament s un problema de comunicaci, de transparncia, per el fet s aquest. Com controla i avalua el govern, la conselleria si voleu, la gesti bona o dolenta dels grans equipaments culturals? Ara mateix, amb el canvi de govern, alguns gestors daquests equipaments canviaran, els del partit guanyador desbancaran els del perdedor, per qui demanar els resultats als gerents que surten? Hi ha un submn que viu sense subvencions, amb una m al davant i laltra al darrere, i fa les coses amb imaginaci, afirma lescriptor Jordi Punt. El mateix dia que tothom lamentava les retallades, TV3 donava el partit Real Madrid-Olympique de Li. Hem de pagar amb els nostres impostos una tele que ens costa milions per veure un partit igual que fos el Bara-Sevilla que podrem veure en qualsevol altra televisi privada? I el mateix podrem dir de tot de programes que no ajuden gens a

Hi ha una discriminaci entre els periodistes de la tele i els que treballen en diaris catalans

elevar el nivell cultural del pas. Hi ha una discriminaci entre els periodistes que treballen a la tele i els que treballen en diaris catalans, uns molt ms subvencionats que els altres, uns com si visquessin en un pas ric i sense problemes i els altres sempre en precari. I els exemples es podrien multiplicar. Potser s el moment de repensar el model. Les subvencions als teatres, un altre exemple, han de ser per a autors estrangers i obres comercials i dxit segur que si no fan ells faran els empresaris privats? Imaginem qu passaria si les obres representades les interpretessin sempre actors i directors estrangers! Tothom diria que lobligaci de les institucions nacionals s amb els artistes daqu, de casa, amb la nostra cultura: i els autors daqu, no compten? En fi... s el moment de fer la llista, de passar comptes, dexigir transparncia. I de recomenar o redefinir moltes empreses i empresaris... Confiem en la conselleria de Cultura.

Pot ser s el moment de repensar el model cultural, aprofitant lenrenou que ha provocat lanunci duna retallada de pressupostos. Sn moltes les preguntes que queden enlaire i potser caldria ms transparncia i ms informaci

ELTRASTER

JAUME VIDAL

E

Desavinences culturals i de classes tracta de la histria de la humanitat. Per alimentar-se, per guanyar-se les garrofes, la gent ha danar dun lloc a un altre. El meu besavi va fer el farcell i un bon dia va deixar Pratdip per anar a Barcelona. Es diu que a conseqncia de la filloxera. Es va installar primer a Hostafrancs (barri de profunda arrel gitana catalana) i ms tard a Sants, a tocar la plaa Vctor Balaguer, anomenada del Ninyu per una font amb una escultura dun nen. El ninyu era una mena de catalanitzaci murciana de nio. A Sants hi havien arribat molts murcians als anys vint. Van deixar el poble i el camp per treballar a les obres del metro. Enca