L’Auditori – carrer Lepant,150 08013 Barcelona Tel. 93 247 93 05/ Fax 247 93 01 www.auditori.cat/AuditoriEduca

Dossier pedagògic

Guia d’orquestra B. Britten, R. Lamote de Grignon, A. Charles, F. Gasull, A. Guinovart, J .A. Amargós

Autor del dossier: Mònica Calaf

2

Í N D E X

1. Indicacions generals pàgina 3

2. Indicacions generals sobre Guia d’Orquestra pàgina 6

3. Objectius didàctics i continguts pàgina 8

4. Guia del concert pàgina 12

5. Propostes didàctiques pàgina 15

6. Vocabulari i glossari pàgina 67

7. Els compositors pàgina 71

8. Fitxa tècnica i repertori pàgina 82

9. Programa de mà pàgina 86

10. Bibliografia i enllaços a pàgines web pàgina 90

3

1. Indicacions generals 1.1. Indicacions generals del cicle de concerts L’E scola va a L’Auditori Portem els nens als concerts perquè la pràctica continuada d’aquesta manifestació artística contribueixi al gaudi de la música. Aquesta idea ha de ser present en les activitats prèvies i posteriors al concert. El nen no ha de viure el concert com una càrrega de treball ni tampoc com una estona de no-classe. El seguiment regular que ofereix L’Auditori facilita aproximacions a la música en els seus diferents estils i gèneres i, a la vegada, facilita l’observació en directe dels instruments musicals i de la interpretació musical (vivència musical). Característiques dels concerts programats en el ci cle

• Són concerts. Això vol dir que pràcticament no hi ha paraula, sinó que tot és música. • La temàtica de cada concert és molt oberta i el repertori combina en cada concert estils i gèneres diferents. • Els intèrprets s’han triat un per un i s’ha buscat sempre un alt nivell d’interpretació i una bona capacitat de comunicació. • Per donar a cada concert el ritme adequat a l’edat de l’alumnat a qui s’adreça, es juga amb petits elements escènics —que mai no prenen el protagonisme a la música i que són coordinats per un professional en direcció escènica. Objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts Els objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts són que els alumnes gaudeixin del fet d’escoltar música en directe i que aprenguin a anar a concerts. A més, es poden definir altres objectius relacionats generalment amb l’àrea curricular de música i que variaran lleugerament segons els continguts específics de cada concert. Seria bo, però, que no oblidéssiu aquests dos objectius principals que us detallem: gaudir de l’audició de música en directe i aprendre a escoltar-ne per mitjà de la pràctica habitual. Pautes d’actuació per afavorir un bon aprofitament dels concerts � Des del centre educatiu

Aspectes musicals • Haver-se informat dels continguts. Triar aspectes adients al nivell de coneixements i bagatge en les audicions per tractar a l’aula prèviament. • Treballar a l’aula el programa del concert. • Triar alguna cosa per continuar treballant a l’aula després d’haver assistit al concert.

Algunes normes cíviques i de comportament que l’alu mnat ha de conèixer abans d’assistir al concert

• Per escoltar música, no s’ha de parlar. • No es poden menjar xiclets dins L’Auditori. • No es pot sortir de la sala de concerts a mitja actuació. • Als passadissos i a la sala de concert, cal entrar-hi i sortir-ne sense córrer ni cridar.

4

• La comunicació amb els músics ha de ser correcta; no s’ha de cridar, xiular, parlar, etc. mentre actuen. • Els professionals que actuen, els companys del públic i l’espai que ens acull es mereixen el nostre respecte independentment de la valoració personal i individual del concert. � Durant el concert El professorat s’ha de fer responsable del grup i prendre les mesures i decisions adequades en cada situació a fi de garantir l’audició al conjunt del públic. Per això, us demanem que: • Abans d’entrar a L’Auditori, induïu el vostre alumnat a la tranquil·litat. • Vetlleu pel comportament dels vostres alumnes durant el concert. • Penseu abans amb qui asseureu aquell alumne a qui costa estar atent. • Trieu el vostre seient per poder veure els vostres alumnes amb facilitat. • Tingueu una actitud que afavoreixi la consecució de l’ambient adient a cada concert. • Recordeu que no s’ha d’acompanyar la música picant de mans, si no és que es demana des de l’escenari. Un concert sense unes actituds correctes no és educatiu. I nosaltres som un servei educatiu. Per això, ens reservem el dret, si cal i d’acord amb el professor de música de cada grup, de demanar a alguna persona o a algun centre que abandoni la sala de concerts si la seva actitud en distorsiona la bona marxa o dificulta l’aprofitament de l’espectacle als companys. 1.2. Indicacions generals del cicle de Concerts en Família Anem a concerts perquè la pràctica continuada d’aquesta manifestació artística contribueix al gaudi de la música i perquè la música ajuda a fer-nos créixer i a enriquir-nos com a éssers humans. La programació regular de Concerts en Família que ofereix L’Auditori facilita l’aproximació a la música en els diferents estils i gèneres i, a la vegada, facilita l’observació en directe dels instruments musicals i de la interpretació musical. Ens introdueix a tothom –pares i fills, infants, joves i adults- en l’experiència de la música en directe.

Característiques dels concerts programats en el cic le

Són concerts. Això vol dir que acostuma a haver-hi poca paraula i que la música és l’única protagonista.

• La temàtica de cada concert és molt oberta i el seu repertori combina estils i gèneres diferents.

• Els intèrprets s’han triat un per un i s’ha buscat sempre un alt nivell d’interpretació i una bona capacitat de comunicació.

• Per donar a cada concert el ritme adequat a l’edat dels infants a qui s’adreça, es juga amb petits elements escènics, que no prenen el protagonisme a la música i que són coordinats per un professional en direcció escènica.

5

Objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts

• L’objectiu principal que es planteja a l’hora de dissenyar cadascun dels concerts és que el públic gaudeixi de l’audició de música en directe, que se senti integrat en l’acte al qual assisteix i que el fet d’escoltar música es converteixi, a poc a poc, en una pràctica quotidiana i habitual.

També es programa aquesta oferta com a alternativa de cultura i oci per compartir en família.

Pautes d’actuació per afavorir un bon aprofitament dels concerts

Els concerts programats des del Servei Educatiu estan dissenyats per poder-ne gaudir sense cap preparació especial. Tot i amb això, i atenent les demandes freqüents que ens arriben de famílies que desitgen apropar-se a la música des de casa, us convidem a fer una ullada als diferents apartats d’aquests dossiers i a endinsar-vos en les temàtiques que més us plaguin. Abans de venir al concert, seria bo que tinguéssiu en compte dues premisses. Són aquestes:

• Trieu el concert o els concerts més adients, tant per a l’edat com per als interessos de l’infant i de la família.

• Parleu mínimament de què anireu a veure i a escoltar. Els discos dels concerts que estan editats són un bon material per escoltar en família tant abans com després del concert i, fins i tot, amb independència del concert.

Protocol del públic per afavorir una bona dinàmica dels concerts

Un concert, com qualsevol acte públic i col·lectiu, té un protocol que li és propi i que sovint és indispensable per aconseguir un ambient adequat a cada moment del concert. Permeteu-nos que us ho recordem, tot i que ben segur ja ho coneixeu perfectament.

• La millor manera de poder sentir bé la música és escoltar-la en silenci. Són concerts pensats perquè els infants els entenguin. És important que els adults confiem en les capacitats i en la gran sensibilitat dels infants i que ens limitem a viure amb ells cadascun dels ambients. No els calen els nostres comentaris dins de la sala. Si un nen petit plora a mig concert i no troba consol a la falda del pare o la mare, es recomana que sortiu un moment de la sala i torneu a entrar-hi discretament quan es cregui oportú.

• Cada concert és una obra sencera des que comença fins que acaba. Cada segon ens porta al següent i res no ho ha de trencar. Per això és important:

o Anar al lavabo abans del concert. o Arribar 20 o 30 minuts abans per poder ser al lloc al moment de començar.

• Els aplaudiments formen part del protocol d’un concert. Cal estar atent en quins moments s’ha de fer.

6

• És especialment important no acompanyar la música picant de mans, si no és que se’ns hi convidi des de l’escenari. Els intèrprets ens ofereixen la música que ha escrit el compositor i la participació del públic en varia el resultat sonor previst.

I no oblidem que...

• L’actitud d’escolta, respecte i gaudi dels adults durant el concert és la que observen els nens, els serveix de model i aprenen.

• Induir a la tranquil·litat abans d’entrar a L’Auditori és una bona manera de començar el concert.

Els professionals que actuen, els acompanyants del públic i l’espai que ens acull es mereixen el nostre respecte independentment de la valoració personal i individual del concert. 2. Indicacions generals sobre Guia d’orquestra Tot seguit us explicarem el sentit del concert, com es desenvoluparà i les obres que s’hi interpretaran. 2.1. Sentit del concert El concert que us presentem té una doble finalitat pedagògica: aproximar la música orquestral contemporània catalana als nostres alumnes de cicle mitjà i superior, i donar-los a conèixer les famílies de l’orquestra i els seus instruments a través de l’obra Guia d’orquestra per a joves de Benjamin Britten. Les obres que l’orquestra interpretarà en la primera part són petites parts d’obres més llargues de Ricard Lamote de Grignon, compositor català del s. XX, i d’Agustí Charles, Feliu Gasull, Albert Guinovart i Joan Albert Amargós, compositors catalans actuals. Aquestes músiques són ben diferents i contrastades entre elles i estan triades perquè els nens i nenes puguin connectar fàcilment amb aquests nous llenguatges de la música contemporània, tot i que la primera obra no és una obra composta per Ricard Lamote de Grignon, sinó una orquestració que va fer d’una sonata del compositor i organista català del s. XVIII, el pare Antoni Soler. En la segona part del concert, l’orquestra interpretarà l’obra Guia d’orquestra per a joves, que va compondre el compositor anglès Benjamin Britten l’any 1946. Al mercat podem trobar dues versions d’aquesta obra, una amb comentaris explicatius i una altra sense. A L’Auditori us presentem la versió comentada amb una veu en off, amb el text d’Eric Crozier traduït al català. 2.2. Com es desenvoluparà El concert és a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, coneguda com a OBC i dirigida per Manel Valdivieso, i d’un grup d’alumnes de dansa de l’Escola Oriol Martorell, i alguns exalumnes que ja estudien al Conservatori Professional

7

de Dansa, de l’Institut del Teatre. Aquests joves ballarins aniran explicant la música escènicament tot ballant per l’escenari, amb unes coreografies creades per Amèlia Boluda. Així doncs, podrem gaudir d’un espectacle de música i dansa, on es fusionaran els llenguatges musical, corporal i visual i plàstic. El fet que els ballarins siguin nens i nenes farà que els nostres alumnes sentin el concert molt més proper. A més a més, l’actuació d’aquests alumnes de dansa els ajudarà a entendre molt millor la música, ja que amb el seu moviment i la seva interpretació es reforçaran elements importants de les músiques que sentirem. El concert s’interpretarà tot seguit, encara que hi haurà dos blocs diferenciats: per un cantó, les cinc obres orquestrals de compositors catalans i, per l’altre, la Guia d’orquestra per a joves del compositor anglès Benjamin Britten. 2.3. Les obres En el primer bloc, podrem escoltar les músiques dels compositors catalans i, al mateix temps, veure les coreografies interpretades pels joves ballarins: La primera obra que escoltarem serà la Sonata número 84, allegro con garbo, en re major, de les Tres sonates del pare Antoni Soler, orquestrades per Ricard Lamote de Grignon, en la qual a nivell escènic i coreogràfic se’ns planteja l’ambient d’una festa. En segon lloc, tindrem Imatges de l’obscur d’Agustí Charles, amb la qual passarem por o riurem amb uns animals estranys. A continuació, Cançó de pastar, peça popular de Mallorca i arranjada per Feliu Gasull, que ens farà viatjar pels paisatges dels camps de blat de la Mediterrània. Tot seguit, Dansa dels perdigons del ballet de Terra baixa d’Albert Guinovart, que ens situarà en una ciutat plena de cotxes circulant amunt i avall. I, per acabar, Planetarium de Joan Albert Amargós, que ens transportarà a l’univers amb el sol i els estels en moviment. En el segon bloc del concert, podrem escoltar la Guia d’orquestra per a joves de Benjamin Britten, amb la qual coneixerem les famílies de l’orquestra i els seus instruments. En aquesta obra cada ballarí anirà vestit d’un color diferent tot representant els diferents instruments i famílies: hi haurà el color lila per a l’arpa, el color groc per a la família de la percussió, i després es jugarà amb les gammes de quatre tons, que aniran de clar a fosc, per simbolitzar la gradació d’agut a greu, amb quatre tons blaus per a la família de la corda, quatre tons verds per a la família del vent-fusta i quatre tons ataronjats i vermells per a la família del vent-metall. En l’activitat 1 de l’apartat 5.1.2., hi podeu veure la correspondència aproximada de cada instrument amb el seu color. Una veu en off anirà explicant l’obra de Britten, i presentarà les intervencions de les famílies de l’orquestra i dels seus instruments. L’obra de Britten està organitzada en tres parts:

8

A la primera part, es farà la presentació de l’orquestra sencera i de cada família separadament amb el tema del rondó de la Suite Abdelazer del compositor del barroc anglès Henry Purcell. A la segona part, sonaran 13 variacions i en cada variació un instrument de l’orquestra serà el protagonista i destacarà per sobre dels altres. A la tercera i última part, hi haurà el tema fugat conclusiu, on cada instrument anirà fent la seva entrada, tot amb un crescendo d’intensitat que portarà a la reexposició del tema principal per part de la família del vent-metall i a una coda final, brillant i apoteòsica. 3. Objectius didàctics i continguts En el concert Guia d’orquestra el públic podrà gaudir simultàniament de la música interpretada per l’orquestra i de les coreografies interpretades pels joves ballarins. Es tracta, doncs, d’un concert que fusiona els llenguatges corporal, musical, visual i plàstic. Precisament el nou currículum aposta per educar els alumnes de primària per mitjà d’aquests quatre llenguatges artístics de forma globalitzada. És per aquest motiu que nosaltres hem intentat que en les propostes didàctiques, que us fem en el punt 5, quedin integrats tots aquests llenguatges en les diferents activitats. 3.1. Objectius 1. Experimentar i indagar en les possibilitats expressives de l’orquestra simfònica i els seus instruments, de la dansa i de la posada en escena, i apreciar que l’art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions. 2. Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereixen la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. 3. Comprendre que el concert Guia d’Orquestra està fet per un equip de persones pensant en nens i nenes de la seva edat, i que les seves experiències hi queden reflectides. 4. Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres, ja sigui una improvisació instrumental, una interpretació de música i moviment, o bé un dibuix al voltant d’una música, entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i les peculiaritats de cadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment. 5. Participar, generar i afavorir l’intercanvi d’opinions, experiències, idees i valoracions, i en el procés creatiu propi i dels altres incorporar aspectes de la pròpia experiència o inquietud en la creació d’una coreografia. 6. Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la planificació i en la producció d’activitats d’interpretació instrumental, vocal, de música i moviment i de plàstica, per crear un sentit de comunitat,

9

desenvolupant una relació de confiança en la dinàmica de les activitats i compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i projectes. 7. Mostrar curiositat per la manera com la coreògrafa indaga en el coneixement, l’experiència i la imaginació per crear les coreografies, i com els músics i el director ho fan per interpretar la música, o els compositors per crear-la. Conèixer L’Auditori de Barcelona i les diferents professions que s’hi poden trobar, com ara músic d’orquestra, director d’orquestra, coreògrafa, dissenyador de vestuaris i d’elements escènics, il·lustradora, pedagoga, tècnic de so i de llums, acomodador... i interessar-se per les característiques de la seva feina. 8. Compartir i reconstruir històries i pensaments que ens susciten les músiques que escoltem i descobrir que poden influir en la nostra manera de pensar i en els nostres propòsits. 9. Gaudir de l’aproximació al concert Guia d’orquestra i desenvolupar una posició crítica i pluralista en l’aproximació als músics, als joves ballarins, als compositors i a d’altres artistes implicats. 10. Utilitzar les TIC per buscar informació sobre els compositors i les seves obres i per consolidar els continguts apresos sobre els instruments de l’orquestra i les seves famílies. 11. Conèixer L’Auditori de Barcelona. Adonar-se de la seva funció social, vinculada a la vida de la ciutat de Barcelona i de la seva província i a la noció de patrimoni. 3.2. Continguts Els continguts els trobarem dividits en blocs: “Explorar i percebre” i “ Interpretar i crear”, i cada bloc tindrà uns continguts de visual i plàstica i uns de música i dansa, tot seguint les indicacions del nou currículum. 3.2.1. Explorar i percebre Visual i plàstica Observació dels colors de les samarretes dels ballarins i de la seva relació amb els diferents instruments. Constatació de la relació entre les gammes de colors i les famílies d’instruments. Exploració i diàleg sobre el que les diferents coreografies i els vestuaris dels joves ballarins poden explicar de les diferents músiques. Observació i discriminació de materials, colors, formes, volums, textures i grandàries dels objectes i dels vestits utilitzats en la posada en escena. Música i dansa Identificació de la varietat de sons, músiques i moviments corporals que utilitzen els compositors, els músics de l’orquestra i els joves ballarins en l’expressió musical i

10

corporal en el concert Guia d’Orquestra. Reconeixement de famílies instrumentals de l’orquestra. Exploració i diàleg de com les artistes i els artistes expressen, mitjançant la música i la dansa, idees i emocions molt properes a les nostres experiències. Reconeixement de la cançó de treball popular de Mallorca Cançó de pastar dins l’obra de Feliu Gasull. Interès per conèixer i dialogar sobre les diverses experiències culturals de companys i companyes a través de la dansa. Reconeixement d’estructures de simultaneïtat sonora en produccions musicals: plans sonors diferenciats, instrument protagonista i orquestra acompanyant, variacions, fuga... Apreciació de la incidència en cadascú del concert amb dansa que s’ha vist i de la manera com ens relacionem amb i a través de les manifestacions musicals i escèniques. Valoració positiva de la diversitat de posicionaments, judicis i arguments que susciten les expressions musicals i corporals que s’han vist al concert. Interès per la cerca d’informació (individual i col·lectiva) sobre els compositors catalans i Benjamin Britten, sobre l’OBC, el CEPA Oriol Martorell i l’Institut del Teatre. Reconeixement de petites formes musicals, com la sonata bipartita, l’obertura, la fuga, les variacions... Reconeixement de qualitats del so, com ara les intensitats, l’altura, la direccionalitat dels glissandos, els timbres diferents dels instruments, les durades, els ritmes... Reconeixement de la formació instrumental anomenada orquestra i dels seus instruments i famílies. Reconeixement i representació d’elements musicals i plàstics a través del moviment corporal. Percepció que a través de la implicació i de la constància s’arriba a la satisfacció en la comprensió, interpretació i creació artística. 3.2.2. Interpretar i crear Visual i plàstica Creació individual d’un musicograma per explicar l’estructura de la primera part de l’obra de Britten i un altre per explicar l’obra Planetarium de J. A. Amargós. Elaboració de tres murals per explicar plàsticament cada part de l’obra de Britten, a partir de la percepció sensorial, la imaginació, les idees, les emocions i l’experiència d’haver-la treballat amb música i moviment anteriorment. Assumir responsabilitats i afavorir dinàmiques de treball cooperatiu i participatiu en l’elaboració del mural.

11

Dibuix lliure sobre el tipus d’emoció que ens transmet la música d’Imatges de l’obscur i de Planetarium. Consciència del propi aprenentatge en els processos de la producció, creació i interpretació artística en el musicograma, en el dibuix lliure i en el mural de representació de la música. Interès, valoració i respecte pel musicograma propi, el dibuix lliure i el mural fet pel nostre grup així com pel dels altres. Música i dansa Interpretació i creació de moviments, coreografies i danses amb les músiques del concert, tot treballant la coordinació tant individual com col·lectiva i fent ús de fulards o cintes de colors. Interpretació i creació de músiques i acompanyaments de músiques del concert amb instruments de percussió escolar, tot treballant la tècnica instrumental, amb fragments musicals de les obres de Ricard Lamote de Grignon i de J. A. Amargós. Participació en jocs motrius, com el joc del director, fent la imitació de la forma de tocar dels diferents instruments de l’orquestra. Interpretació de la cançó de treball popular de Mallorca Cançó de pastar desenvolupant l’afinació, la dicció i la tècnica vocal. Composició individual i col·lectiva d’una música de por, inspirada en Imatges de l’obscur, utilitzant instruments de percussió diversos i la veu. Composició i interpretació d’un nou Planetarium. Composició individual i col·lectiva de diferents coreografies, utilitzant fulards o cintes de colors per representar la música dels diferents instruments en les obres Dansa dels perdigons, d’Albert Guinovart, Planetarium, de J. A. Amargós, i Guia d’orquestra, de Britten. Creació i producció de música, de danses i de coreografies que es relacionin amb les pròpies idees, emocions o experiències. Elaboració de produccions musicals i escenogràfiques a partir de la percepció sensorial, la imaginació, les experiències, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient recursos necessaris i avançant amb confiança i satisfacció en el procés de producció de les activitats fetes amb les músiques del concert. Utilització progressiva de les terminologies pròpies dels llenguatges artístics: grafia musical convencional en la lectura, interpretació i creació de partitures senzilles de temes musicals que surten a les obres del concert. Utilització de la terminologia pròpia de la dansa. Interès, valoració i respecte pel fet artístic propi i dels altres. Interès, valoració i respecte per la composició de les obres a càrrec dels compositors, per la creació de les coreografies a càrrec de la coreògrafa, per l’elaboració del vestuari a càrrec del dissenyador, per la interpretació instrumental de les obres dels concert a càrrec dels

12

músics de l’orquestra i per la interpretació de les coreografies a càrrec dels joves ballarins. Acceptació i adaptació de les pròpies possibilitats davant de la producció, la creació i la interpretació artística en les diferents activitats realitzades al voltant de les obres del concert. 4. Guia del concert En aquest apartat trobareu l’explicació de les característiques bàsiques de Britten-Guia d’orquestra i una descripció del concert pas a pas. 4.1. Característiques del concert El concert Guia d’Orquestra està interpretat per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció de Manel Valdivieso, i per alumnes de dansa del Centre Oriol Martorell i de l’Institut del Teatre. La direcció escènica i coreogràfica va a càrrec d’Amèlia Boluda, i el disseny i l’elaboració del vestuari és de José Menchero. El concert es desenvolupa tot seguit, encara que hi podem diferenciar dues parts: la primera, amb cinc obres orquestrals de compositors catalans, i la segona, amb l’obra didàctica de Benjamin Britten, la Guia d’orquestra. 4.2. El concert pas a pas Un cop ja tenim tots els músics de l’orquestra a l’escenari, sentim com van provant el seu instrument. En el moment que s’aixeca el concertino, tots els músics fan de cop un gran silenci. Llavors l’oboè dóna la nota la, amb la qual afina la família del vent-fusta i tot seguit la família del vent-metall, i finalment el concertino dóna el la perquè afini la seva família, la de la corda. Sona una veu en off que dóna la benvinguda al públic amb un missatge que convida a tothom a estar preparat per al concert. Entra el director, tots els músics s’aixequen, el director saluda, tots els músics seuen i el concert és a punt de començar. La primera obra és la Sonata número 84, allegro con garbo, en re major, de les Tres sonates del pare Antoni Soler, orquestrada per Ricard Lamote de Grignon. Amb aquesta música tan alegre van fent entrada els joves ballarins pels diferents racons de L’Auditori. Tot seguit podem escoltar Imatges de l’obscur, d’Agustí Charles. Una música que sona mentre tres ballarins es converteixen en tres animals imaginaris que fan les seves coneixences. La tercera obra és Cançó de pastar, de Feliu Gasull. Amb aquesta obra veiem ballar unes espigues amb una coreografia molt austera i senzilla.

13

A continuació es fa fosc a L’Auditori, i amb la Dansa dels perdigons, d’Albert Guinovart, veiem circular els ballarins a tota velocitat pel voltant de l’orquestra, com si anessin en cotxe dintre d’una gran ciutat. Per acabar amb els compositors catalans, escoltem l’obra Planetarium, de Joan Albert Amargós. Sincronitzant amb el primer acord de l’obra, que ens recorda el Big Bang, veiem com un focus de llum il·lumina un ballarí que representa el Sol. A la segona part de l’obra, coincidint amb l’obstinat rítmic, un seguit d’estels amb cua aniran passant per davant de l’orquestra. Arriba l’hora de començar la Guia d’orquestra per a joves, del compositor anglès Benjamin Britten. Els músics que toquen el contrafagot i el corn anglès surten de l’escenari, ja que no intervindran en aquesta obra didàctica. Una veu en off ens presenta l’obra i va anomenant família per família. Molt discretament van apareixent a l’escenari els joves ballarins que interpretaran l’obra junt amb l’orquestra i s’amaguen darrere de l’instrument que representen. Quan la veu en off va anomenant un a un els instruments que formen cada família, aquests van fent una petita demostració musical mentre els ballarins ballen per presentar-se. Per la família del vent-fusta tenim un ballarí que representarà el flautí i la flauta travessera, amb una samarreta de color verd molt clar, i tres ballarins més que representaran l’oboè, el clarinet i el fagot, cadascun amb una samarreta d’un verd més fosc com més greu sona el seu instrument. Per la família del vent-metall tenim quatre nous ballarins, aquesta vegada amb les samarretes de colors ataronjats i vermells: el ballarí que representa la trompa, de color taronja clar; el de la trompeta, de taronja més fort; el del trombó, d’un vermell clar, i el de la tuba, d’un vermell fosc. Per la família de la corda tenim quatre ballarins més, amb samarretes de quatre blaus diferents: el blau més clar, per al violí; i per a la viola, el violoncel i el contrabaix el blau és cada vegada més fosc. Per l’arpa tenim un ballarí amb la samarreta lila. Finalment, per la família de la percussió tenim un sol ballarí amb la samarreta de color groc. Un cop fetes totes les presentacions, l’orquestra interpreta directament el tema principal de l’obra. A partir d’aquesta interpretació, la veu en off va presentant les famílies d’instruments, que van interpretant el tema elles soles, fins que tornem a sentir el tema tocat per l’orquestra sencera. Els ballarins ballen quan sona el seu instrument des del seu lloc. L’ordre és el següent:

1r) Orquestra sencera. 2n) Família del vent-fusta. 3r) Família del vent-metall. 4t) Família de la corda. 5è) Família de la percussió. 6è) Orquestra sencera.

14

La veu en off anuncia que tot seguit podrem escoltar cada instrument fent la seva variació. Cada ballarí surt a ballar quan el seu instrument fa la variació i va seient al davant de l’orquestra. L’ordre d’actuació dels instruments és el següent: 1r) Flautí i flauta travessera. 2n) Oboè.

3r) Clarinet. 4t) Fagot. 5è) Violí. 6è) Viola. 7è) Violoncel. 8è) Contrabaix. 9è) Arpa. 10è) Trompa. 11è) Trompeta. 12è) Trombó i tuba. 13è) Percussió:

- timbales - bombo i plats - timbales - pandereta i triangle - timbales - caixa (timbal) i caixa xinesa - timbales - xilòfon - timbales - castanyoles i gong - timbales - whip o fuet - tutti fins que comença la fuga

Quan els instruments de percussió acaben de fer la seva presentació ja tenim tots els ballarins asseguts davant de l’orquestra, uns al costat dels altres. D’esquerra a dreta trobem els balladors que representen els següents instruments: violí, viola, violoncel, contrabaix, arpa, trompa, trompeta, família de la percussió, trombó, tuba, fagot, clarinet, oboè, flauta i flautí. L’orquestra comença a interpretar la fuga, i a mesura que cada instrument fa la seva entrada, el ballarí que el representa s’aixeca i balla. Acaben tots els ballarins drets ballant. Sona de nou el tema principal de l’obra interpretat per tota l’orquestra i els ballarins fan una coreografia tots junts, cadascun des del seu lloc. Acaben giravoltant asseguts a terra i assenyalant l’orquestra. 5. Propostes didàctiques Tot i que en el concert podrem sentir primer les cinc obres orquestrals dels compositors catalans, nosaltres comencem presentant les propostes didàctiques sobre la Guia d’orquestra de Benjamin Britten.

15

El primer apartat de les propostes didàctiques, titulat “Treballem l’orquestra amb la Guia de Britten”, està estructurat en tres blocs d’activitats: “Els instruments que coneixem”, “Expressem la música amb el cos” i “Treballem sobre paper”. En l’apartat 10 podreu trobar enllaços a pàgines web on es treballa aquesta obra didàctica de Britten tot fent ús de les noves tecnologies. En l’apartat 5.2., “Els compositors catalans ens expliquen la seva vida i la seva obra”, trobareu unes biografies dels compositors catalans amb una fotografia i un comentari de l’obra que ens presenten al concert. Excepte del primer compositor, Ricard Lamote de Grignon, de tots els altres —Agustí Charles, Feliu Gasull, Albert Guinovart i Joan Albert Amargós— trobem la biografia en primera persona i el comentari de l’obra fet per ells mateixos. Són textos pensats per ser llegits i entesos per nens i nenes de cicle mitjà i superior. Per acabar, en l’apartat 5.3. hem fet una anàlisi musical de cada obra i unes propostes didàctiques per treballar-les amb els alumnes a l’escola. 5.1. Treballem l’orquestra amb la Guia de Britten Us presentem tres blocs d’activitats per treballar aquesta obra de Britten: “Els instruments que coneixem”, “Expressem la música amb el cos” i “Treballem sobre paper”. Cada bloc té tres activitats, molt pautades i detallades. Nosaltres proposem que abans d’anar al concert de L’Auditori els alumnes hagin treballat almenys les activitats del primer bloc, “Els instruments que coneixem”. El treball del segon bloc, “Expressem la música amb el cos” , tant pot anar bé fer-lo abans com després, ja que si el fan abans, quan vegin l’espectacle els servirà de recordatori, i si el fan després, el fet d’haver-lo vist els motivarà a treballar l’orquestra i a ballar amb la música de Britten, tal com han vist fer als joves ballarins. Si el mestre decideix deixar el segon bloc d’activitats per després, aniria bé que fes escoltar l’obra de Britten sencera, tot mostrant el cartell dels instruments que van sonant en les variacions i en la fuga. D’aquesta manera seguiran millor el concert. Les activitats del tercer bloc, “Treballem sobre paper” , sí que són per després del concert, ja que són activitats d’avaluació i de tancament del tema. No cal dir que cadascú pot adaptar les diferents activitats als seus alumnes i fer només les que trobi més interessants o més adequades pel temps de què disposa i pel material que té a l’aula. En el primer bloc, titulat “Els instruments que coneixem” , trobarem les activitats següents: 1) Cantem i fem sonar els instruments de l’aula, on presentarem els instruments de petita percussió que tenim a l’aula; parlarem de la classificació dels instruments per famílies i escoltarem com Benjamin Britten ens fa la presentació de l’orquestra i les seves famílies d’instruments.

16

2) L’orquestra de percussió de la classe, on farem una orquestra d’instruments de petita percussió i interpretarem la presentació de la família de la percussió de la Guia d’orquestra. 3) Les famílies dels instruments, on farem la relació de cada família amb una gamma de colors i de cada instrument amb un color, igual com fan els joves ballarins a L’Auditori amb el vestuari. En el següent bloc, “Expressem la música amb el cos”, trobarem: 1) Som una orquestra, on aprendrem com es col·loquen els instruments respecte al seu director i farem propostes de ritme i moviment per treballar la presentació de la Guia d’orquestra de Britten i reconèixer auditivament el timbre de les famílies de l’orquestra. 2) Ballem les 13 variacions, on farem propostes de moviment per poder treballar les 13 variacions: expressar la música amb el cos i reconèixer el timbre de cada instrument. 3) La fuga final, on farem una repassada del treball de reconeixement tímbric de cada instrument i muntarem una coreografia per visualitzar la forma de la fuga. En el tercer i últim bloc d’activitats, “Treballem sobre paper” , trobarem: 1) Fem un musicograma, on haurem de plasmar sobre el paper l’estructura de la presentació de les famílies de l’orquestra a la Guia de Britten. 2) Pintem tres quadres amb la música de Britten, on els alumnes deixaran constància sobre el paper d’embalar de com han entès ells les tres parts de la música a través d’una manifestació plàstica. 3) La partitura del director, on farem una repassada dels instruments de l’orquestra i les seves famílies, i coneixerem com funciona la partitura del director. 5.1.1. Els instruments que coneixem En aquest bloc d’activitats podrem cantar i fer sonar els instruments de l’aula, conèixer les famílies dels instruments de l’orquestra i treballar la primera part de la Guia d’orquestra per a joves de Benjamin Britten. 1) Cantem i fem sonar els instruments de l’aula Hem escrit una cançó amb una melodia mig coneguda i mig inventada per presentar els instruments de percussió que tenim a la classe. Cada mestre pot fer servir aquesta cançó o buscar una altra melodia coneguda, algun fragment musical del concert, una melodia inventada, una melodia improvisada..., i posar-hi un nou text que tingui la mateixa idea de presentar els instruments de la classe. Amb aquesta cançó descobrirem les possibilitats dels diferents sons que poden produir els instruments de petita percussió, farem de músics tot improvisant un solo, classificarem els instruments segons el material que fan sonar, picarem el ritme de la cançó, treballarem l’estructura de la presentació de la Guia d’orquestra, descobrirem que

17

tenim instruments de so determinat i de so indeterminat, i jugarem amb aquesta nova classificació. D’aquesta manera farem una aproximació a la família de la percussió de l’orquestra simfònica. Material:

Instruments de petita percussió de so determinat i indeterminat. Cançó Tenim molts instruments .

Activitats: - Anem presentant cada instrument tot cantant la cançó Tenim molts instruments. Mostrem diferents possibilitats de fer-los sonar amb la nostra improvisació. A mesura que els anem presentant, els anem repartint entre els alumnes. - Cantem tots junts Tenim molts instruments i cadascú va fent una improvisació amb el seu instrument, començant amb anacrusi de corxera, sis pulsacions amb ritmes variats, una negra final i silenci de negra. Com que l’estructura de la cançó és molt quadrada, la improvisació sortirà de forma natural. No cal que sàpiguen quins ritmes han fet. Es tracta d’una improvisació lliure. Si algun alumne no comença amb anacrusi, també pot anar bé.

Tenim molts instruments que es volen presentar. Mireu la pandereta, com es pot fer sonar: Tenim...

Mireu aquest pandero com es pot fer sonar: Tenim... Mireu aquest triangle com es pot fer sonar: Tenim... Mireu el carilló com es pot fer sonar: Tenim... Mireu aquest xilòfon com es pot fer sonar: Tenim ...

Mireu els cascavells,

18

com es poden tocar: Tenim...

Mireu aquests dos pals com es poden tocar:

Tenim... Mireu tots les maraques

com es poden tocar: Tenim...

. . .

- Ens fixem que tots aquests instruments, per fer-los sonar, els hem de picar: són de la mateixa família, de la família de la percussió. - Classifiquem els instruments presentats tenint en compte el material que fan sonar: fusta, metall o membrana. - Cantem la cançó Tenim molts instruments amb les noves estrofes: Mireu tots els de fusta

com es poden tocar: Tenim... Mireu els de metall com es poden tocar: Tenim... Mireu els de membrana com es poden tocar: Piquem... Mireu tota l’orquestra com es pot fer sonar:

- Fem el Joc dels instruments de percussió: El mestre fa de director i acorda amb els alumnes quins instruments sonaran cada vegada que ell faci un dels gestos següents:

- mà dreta enlaire: percussió de fusta - mà esquerra enlaire: percussió de metall - mà a la panxa: percussió de membrana - abraçada: tots els instruments - mans al darrere: silenci.

Es poden fer combinacions de grups alhora fent els dos gestos simultàniament. La pandereta hauria de sonar quan el mestre marqui alhora metall i membrana o sonar amb trèmolo quan sonin els de metall. Segur que algun dels alumnes voldrà fer de director d’orquestra!

- Piquem el ritme de la cançó Tenim molts instruments amb tota l’orquestra de percussió. Fem tots una improvisació alhora. - Apliquem el Joc dels instruments de percussió a la interpretació del ritme de la cançó. El mestre pot canviar de gest cada quatre o cada vuit pulsacions.

19

- Fem picar el ritme de la cançó sencera seguint l’esquema de la presentació de la Guia d’orquestra. El mestre també toca amb el seu instrument (piano, guitarra, flauta...):

tutti - fusta - metall - instrument del mestre - membrana - tutti - Cantem la primera frase curta de la cançó amb notes i demanem a cada família d’instruments que ens la imiti.

- Constatem que hi ha instruments de percussió que poden interpretar ritme i melodia, perquè poden interpretar les notes musicals, i que n’hi ha que només poden interpretar el ritme. Presentem una altra classificació dels instruments de percussió: els de so determinat i els de so indeterminat. - Si l’alumnat està motivat, es pot intentar interpretar tota la cançó amb els instruments de so determinat. - Fem el Joc dels sons determinats i dels indeterminats.

El mestre fa de director i acorda amb els alumnes quins instruments sonaran cada vegada que ell faci un dels gestos següents:

- dit marcant la pulsació a l’aire: so determinat - mà marcant la pulsació a l’aire: so indeterminat. El mestre pot fer els dos gestos alhora i aconseguir el tutti.

Si els alumnes que toquen els instruments de so determinat han après a tocar algun fragment de la cançó Tenim molts instruments, podem inventar una manera de tocar la cançó fent combinacions d’instruments de so determinat, de so indeterminat i de tutti.

2) L’orquestra de percussió de la classe Farem interpretar als alumnes una versió amb percussió escolar de la presentació de la secció de percussió en la Guia d’orquestra de Benjamin Britten. No cal que els ho diguem, tindran una sorpresa quan facin l’audició de l’obra. Per adaptar la partitura hem canviat el compàs original de 3/2 pel compàs de 3/4, que es treballa més habitualment a l’escola. Els ritmes els hem simplificat una mica perquè puguin ser reconeguts pels alumnes de CM i CS, i hem respectat les indicacions de dinàmiques que Britten va escriure. En el llistat de material posarem els instruments de petita percussió que necessitarem. N’hi ha que són els mateixos que utilitza Britten, però n’hi ha que els hem adaptat i hem

20

posat entre parèntesis els originals. Potser alguna escola té timbales, caixa o bombo i pot interpretar la partitura de manera encara més semblant a l’original. Els alumnes podran veure com s’escriu una partitura que és per a més d’un instrument. En aquest cas coneixeran els sistemes de sis pentagrames. Material:

Partitura adaptada de la Guia d’orquestra de Britten. Instruments escolars de petita percussió:

- xilòfons, metal·lòfons i carillons (timbales) - triangle - pandereta

- pals i caixes xineses (caixa o timbal d’orquestra ) - plats i xinxines (plats d’orquestra) - panderos (bombo).

Activitats: - Repartim els instruments de petita percussió que hem citat abans i els presentem la partitura que interpretarem. La podem projectar a la pantalla si disposem dels aparells TIC, o la podem passar fotocopiada en un paper.

21

- Per muntar la partitura recomanem que el mestre la vagi presentant instrument per instrument, interpretant ell mateix cèl·lules petites dels ritmes que s’han de tocar, amb les dinàmiques corresponents, i que tots els alumnes, tinguin l’instrument que tinguin, el vagin imitant. Un cop fet aquest treball, ja podrem demanar que només toquin els instruments del pentagrama que treballem. El mestre pot tocar petits fragments de música i els alumnes els poden repetir, fins que el mestre interpreti el pentagrama sencer i ells el sàpiguen interpretar tots sols. De mica en mica es poden anar sumant instruments interpretant cadascun el seu pentagrama fins que ja puguin tocar tots alhora. Una proposta d’ordre de muntatge seria la següent: 1r) XMC. 2n) XMC + plats i xinxines. 3r) XMC + plats i xinxines + pals i caixes. 4t) XMC + plats i xinxines + pals i caixes + triangle. 5è) XMC + plats i xinxines + pals i caixes + triangle + pandereta. 6è) XMC + plats i xinxines + pals i caixes + triangle + pandereta + pandero. La música del pandero es pot interpretar sense baqueta, tocant directament alternant el dit polze amb el dit mig, o amb els dos dits índex. - Enregistrem el concert que hem fet per escoltar com sona. També podem buscar públic.

22

- Recollim els instruments i ens preparem per escoltar una música que sentirem al concert de L’Auditori de Barcelona: la presentació de la Guia d’orquestra de Benjamin Britten. Segur que reconeixeran que la música que interpreta la secció de percussió de l’orquestra ells l’acaben de tocar amb els instruments de la classe! - Demanem que per a la classe següent els nens que toquen instruments els portin a la classe de música. 3) Les famílies dels instruments Aprofitant que tenim alumnes que estudien un instrument, els demanarem que ens el portin un dia a l’escola. D’aquesta manera veurem que hi ha instruments que s’assemblen en la manera de fer-los sonar i direm que són de la mateixa família. Fent un repàs de tots els instruments que coneixen, arribarem a parlar de la classificació dels instruments feta per Erich Hornbostel i Curt Sachs: cordòfons, aeròfons, idiòfons i membranòfons. Amb l’audició de la presentació de la Guia d’orquestra de Benjamin Britten, aprendrem que l’orquestra divideix els seus instruments en quatre famílies: la família de la corda, la família del vent-fusta, la família del vent-metall i la família de la percussió. Veurem que els aeròfons estan dividits en dos grups, els de vent-fusta i els de vent-metall. La partitura del tema musical de la Guia que us hem adjuntat l’hem escrit en compàs 3/4 i no en 3/2, tal com és originàriament. La raó és per acostar-nos més als ritmes i al compàs que es treballen habitualment a l’escola. Hem respectat les indicacions d’intensitat, d’accentuació i d’articulació. Material:

Instruments dels alumnes músics. Cartells individuals d’instruments. Quatre capses: una de blava, una de verda, una de v ermella o ataronjada i una de groga. Partitura del tema principal de la Guia .

Activitats: - Els alumnes que toquen instruments ens fan la presentació en directe del seu instrument. Ens fixem en què fan per fer-lo sonar: bufar, pinçar, fregar o picar. Si n’hi ha dos o més que utilitzen la mateixa manera, diem que són de la mateixa família. S’assemblen en la manera de produir el so, igual que els membres de la nostra família ens assemblem en coses del físic o del caràcter! A classe de música hem tocat els que s’han de picar per fer-los sonar: la família de la percussió. - Parlant dels instruments que coneixem, ens adonem que existeixen instruments que sonen gràcies a la corda (cordòfons), a l’aire (aeròfons), a la membrana (membranòfons), a la fusta i al metall (idiòfons), i a l’electricitat (electròfons). Podem fer una quadrícula a la pissarra i anar classificant tots els instruments que coneixem segons aquestes grans famílies. No tots aquests instruments els trobem habitualment a l’orquestra.

23

- Escoltem la presentació de la Guia d’orquestra de Benjamin Britten i preguntem què han sentit. Els preguntem si han sentit algun instrument dels que ens han portat a l’escola els nostres companys. Si ens han portat una guitarra, no la trobarem en una orquestra a menys que sigui l’instrument solista d’un concert per a guitarra. Igualment pot passar amb altres instruments. - Els demanem que ens diguin instruments que han sentit a l’audició, i nosaltres els anem buscant entre els cartells individuals d’instruments que tenim i els anem penjant a la vista. Tots junts formen l’orquestra. - Els preguntem si sempre sonen tots junts o hi ha moments en què només sonen grups d’instruments. Parlem de les quatre famílies d’instruments de l’orquestra: corda, vent-fusta, vent-metall i percussió. - A l’orquestra els instruments aeròfons estan dividits en dues famílies, els de vent-fusta, que tenen embocadures de bisell, canya simple o doble canya, i els de vent-metall, que tenen embocadura de broquet. Triem quatre voluntaris, un per a cada família d’instruments. Cadascú ajuntarà els cartells d’instruments de la seva família. - Els presentem Benjamin Britten i els expliquem que aquest compositor anglès va compondre aquesta obra musical titulada Guia d’orquestra per a joves per ensenyar als joves l’orquestra i les seves famílies d’instruments. - Toquem amb el nostre instrument el tema musical que Benjamin Britten va agafar de Purcell per fer aquesta obra. Els preguntem si coneixen aquesta música. Segur que la reconeixen. Els fem picar el seu ritme i taral·lejar la partitura. Després de demanar-los en quin compàs creuen que està i quins ritmes hi surten que ells coneixen, els podem ensenyar la partitura i treballar-la.

- Fem escoltar la presentació del tema tocat per l’orquestra sencera i per les diferents famílies d’instruments de l’orquestra, i els preguntem quantes vegades han sentit el tema i qui l’interpretava. Arribem a aquest esquema: 1r) Orquestra simfònica. 2n) Família del vent-fusta. 3r) Família del vent-metall. 4t) Família de la corda.

24

5è) Família de la percussió. 6è) L’orquestra simfònica. - Traurem les quatre capses de colors i hi farem guardar els cartells de les famílies dels instruments de l’orquestra als voluntaris: corda: capsa blava vent-fusta: capsa verda vent-metall: capsa vermella o ataronjada percussió: capsa groga - Tornarem a escoltar la mateixa música i els voluntaris aixecaran la capsa quan sentin que sona la seva família d’instruments. 5.1.2. Expressem la música amb el cos En aquest bloc de tres activitats podrem treballar l’orquestra, els seus instruments, les seves famílies i la seva col·locació a l’escenari, a partir de la música, el moviment i la dansa, seguint la Guia d’orquestra de Benjamin Britten. Anirà molt bé poder realitzar les activitats en un espai sense taules ni cadires. 1) Som una orquestra Ara que ja dominen les famílies de l’orquestra i els seus instruments, ja podem fer que formin ells la seva orquestra. Jugarem amb els colors inspirant-nos amb el color de les samarretes que portaran els joves ballarins de L’Auditori per identificar-se amb cada instrument de l’orquestra:

Hi haurà quatre ballarins amb samarretes de quatre tons blaus per representar els violins, les violes, els violoncels i els contrabaixos; un ballarí amb la samarreta lila o violada per representar l’arpa; quatre ballarins amb samarretes de quatre verds diferents, un verd molt clar per representar el flautí i la flauta travessera junts, i després tres verds més, un per al clarinet, un per a l’oboè i un altre per al fagot; quatre samarretes de colors ataronjats i vermells, per representar la trompeta, la trompa, el trombó i la tuba, i un ballarí amb la samarreta groga per representar tots els instruments de percussió.

En lloc de les samarretes, proposem que a l’escola s’utilitzin fulards de roba de setí o cintes de setí de colors. Més endavant farem propostes de ritme i moviment, i aquests elements ens poden donar molt de joc. Tant la roba de setí de carnaval com les cintes de setí es poden trobar al mercat amb gradacions de quatre blaus, quatre verds, quatre vermells i ataronjats, tres grocs i negre. Són articles força assequibles per a l’escola i se’n pot treure molt de suc tant per a les activitats proposades en aquest dossier com per a futures activitats de música, moviment i dansa que es realitzin dins l’àrea de música, d’educació visual i plàstica o d’educació física. Tenen l’avantatge que no cal fer-los vores perquè no es desfilen i els colors són molt vius i bonics. Les cintes s’han de tallar al biaix.

25

Hauríem de procurar que tots els alumnes participin i tinguin un motiu de color per representar un instrument de l’orquestra o per fer de director. Entre les famílies de corda, vent-fusta i vent-metall tenim catorze instruments diferents, comptant el flautí separat de la flauta travessera. Si tenim una classe amb vint-i-sis alumnes, podem decidir jugar amb els onze instruments de percussió que intervenen en l’obra de Britten i un director. Si tenim més alumnes, podem doblar instruments de corda fregada, que són els més nombrosos a les orquestres, i si en tenim menys, podem ajuntar el flautí i la flauta travessera o posar menys alumnes a la percussió, fent que cada alumne representi dos o més instruments o que un sol alumne els representi a tots. Cada mestre ja adaptarà la proposta als seus grups d’alumnes. Material:

Quatre capses: una de blava, una de verda, una de v ermella o ataronjada i una de groga. Cartells individuals d’instruments. Fulards de tela de setí de carnaval de 50x150 cm o cintes de setí de 2,5x200 cm dels colors dels instruments de l’orquestra i de l director:

violí - viola .

violoncel - contrabaix arpa flauta travessera i flautí

oboè - clarinet -

fagot - trompa -

trompeta - trombó - tuba - percussió fusta: caixa xinesa, xilòfon, castanyoles, whip o fuet percussió metall: -plats, triangle, gong i pandereta percussió membrana: timbales, bombo, caixa o timbal, i pandereta (la pandereta és de metall i membrana, té dos colors)

director Activitats: - Fem seure tots els alumnes amb l’esquena en una paret. Triem quatre voluntaris i els donem una capsa de color a cadascú. Ells seran els representants de cada família. A

26

dintre hi trobaran els fulards o les cintes de la gamma del color de la seva capsa i els cartells d’instruments que hi vam guardar. - Els expliquem que cada color representa un dels instruments que tenen a la capsa. Els ajudem a mostrar a la resta dels alumnes quines són les relacions de color i instrument. Com més lluminós és el color, més agut és l’instrument que representa. - Entre tots pensem com es col·loquen els instruments a l’orquestra respecte al director. Els instruments s’ajunten per famílies: corda, vent-fusta, vent-metall i percussió. - Fem un joc acústic per decidir si posaríem més a prop del director les famílies dels instruments que sonen fort o les que sonen més fluix:

Tapem els ulls d’un director voluntari i dos alumnes es posen davant d’ell, l’un darrere l’altre, separats per uns quants metres, amb un instrument de percussió cadascú, un que soni molt fluix i un que soni molt fort. El director ha de dir quins instruments ha sentit. Els alumnes que tenen l’instrument es canvien d’ordre i tornen a tocar. El director ha de tornar a dir quins instruments ha sentit i quan els ha entès millor. Arribarem a la conclusió que els instruments que sonin més fort és millor tenir-los lluny o no deixaran sentir els que sonen més fluix.

- Amb aquesta conclusió demanem als alumnes que pensin quina família d’instruments ha de tenir més a prop el director. És la família de la corda. El representant de la família de la corda obre la capsa blava i treu els cartells dels instruments: violí, viola, violoncel, contrabaix i arpa. Fem sortir cinc alumnes i els donem un d’aquests cartells. L’alumne que tingui l’arpa el fem posar a l’esquerra del director. Als altres quatre alumnes els demanem que s’ordenin d’alguna manera, com si estiguessin a l’orquestra davant del director. Segurament intuïtivament s’ordenaran de greu a agut o d’agut a greu. Els fem seure en semicercle al voltant del director: a l’esquerra, l’arpa, i tot seguit, ordenats d’agut a greu i d’esquerra a dreta, el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix, amb el cartell i la cinta o el fulard de tons blaus penjat al coll. - Preguntem quina família posarien més lluny. La que sona més fort és la de la percussió. Demanem tants voluntaris com cartells d’instruments de percussió haguem posat a la capsa. Els fem seure en semicercle ben lluny del director, amb el cartell i la cinta o el fulard de tons grocs. - De les dues famílies de vent, els preguntem quina sona més fluix i quina més fort. Posarem la família del vent-fusta darrere de la corda: a l’esquerra, la flauta i el flautí, amb el clarinet al darrere, i a la dreta, l’oboè, amb el fagot al darrere. Fem sortir quatre voluntaris i els fem seure així, amb el cartell i la cinta o el fulard de tons verds. - Finalment col·locarem els instruments de la família de vent-metall darrere dels de vent-fusta i davant dels de percussió, ordenats d’esquerra a dreta: la trompa, la trompeta, el trombó i la tuba. Fem seure quatre alumnes d’aquesta manera amb el cartell i el fulard o la cinta de tons ataronjats i vermells. - Un cop tinguem l’orquestra de colors muntada, fem sonar la presentació de la Guia d’orquestra i un alumne voluntari fa de director, amb el fulard o la cinta negra. Haurà de dirigir la música tot indicant quines famílies d’instruments sonen i fer aixecar amunt els cartells dels instruments que la formen.

27

- Podem canviar de director i jugar a fer intercanvis de cartells i colors, tornar a seure i col·locar-nos de nou a l’orquestra amb el nostre nou instrument. Sempre va bé que hi hagi un director que mani posar els alumnes en famílies i que vagi cridant les famílies una per una i les vagi col·locant. 2) Ballem les 13 variacions Seguirem amb el treball començat en la sessió anterior tot repassant la primera part de la Guia d’orquestra de Benjamin Britten i treballant-ne la segona. Material:

Quatre capses dels diferents colors, amb els cartel ls individuals d’instruments i els fulards o les cintes de colors a dintre.

Activitats: - Busquem cinc voluntaris. Un farà de director i els altres quatre agafaran una capsa cadascú, l’obriran, mostraran els cartells d’instruments que tenen, aniran cridant alumnes i els adjudicaran un instrument. Aquests alumnes hauran d’agafar de dins de la capsa el fulard o la cinta del color que els correspon i esperar que el director els col·loqui a l’orquestra. Aquesta vegada no agafaran els cartells. - Posarem la presentació de la Guia d’orquestra per a joves de Britten i el director dirigirà l’orquestra marcant quina família intervé cada vegada o si intervé l’orquestra sencera. Els alumnes hauran de bellugar el seu color quan soni el seu instrument. - Per avaluar si els alumnes saben reconèixer quan sona la seva família d’instruments, els demanarem que es reparteixin per l’espai, ben barrejats i sense tocar-se els uns als altres, i que facin ballar el seu color quan sentin que sona l’instrument que representa. Es pot repetir l’exercici deixant que es desplacin quan sona el seu instrument tot fent ballar el seu color, i que es quedin com estàtues quan el seu instrument fa silenci. - Un cop acabada la música els demanarem que seguin allà on són i que estiguin quiets i callats. Fins ara hem estat treballant la primera part de l’obra de Britten. Avui treballarem la segona part, on Britten fa tretze variacions, i en cada variació un instrument de l’orquestra serà el protagonista. Quan sentim que sona el nostre instrument, ens haurem d’aixecar i fer ballar el nostre color: mostrant-lo als nostres companys, seguint el caràcter i el tempo de la música, dibuixant les seves melodies i marcant els seus ritmes. Quan s’acabi, tornarem a seure a terra allà on acabem. En la variació 12 Britten fa intervenir el trombó sol durant sis compassos i després hi afegeix la tuba, de manera que acabaran ballant dos alumnes alhora. I en la variació 13, la de la percussió, les timbales són les que comencen a actuar soles durant vuit compassos i després es van presentant altres instruments que actuen durant quatre compassos. Les timbales enllacen les actuacions dels altres instruments de percussió amb un obstinat de dos compassos.

28

Els avisarem que no sentiran el seu instrument absolutament sol, però sí que destacarà per damunt de la música fluixeta que faran els altres de l’orquestra. Aquí tenim les 13 variacions. Hem escrit els instruments protagonistes. Tot i que Britten faci sonar dues flautes travesseres, tres trombons o tota la secció de violins primers, amb un alumne que representi cada instrument diferent ja n’hi ha prou. A la dreta hem posat la indicació de tempo que trobem escrita a la partitura. Després que facin l’exercici els podem preguntar com era la seva música i dir-los quina indicació de tempo tenien els músics a la partitura.

LES 13 VARIACIONS

INSTRUMENTS PROTAGONISTES

TEMPO

Variació 1 1 flautí i 2 flautes travesseres

presto

Variació 2 2 oboès lento Variació 3 2 clarinets moderato Variació 4 2 fagots allegro alla

marcia amb rubato tot sovint

Variació 5 violins 1rs i violins 2ns brillante - alla polacca

Variació 6 violes meno mosso Variació 7 violoncels meno mosso

lusingando Variació 8 contrabaixos comminciando

lento ma poco a poco accellerando a l’allegro

Variació 9 1 arpa maestoso Variació 10 4 trompes l’istesso tempo Variació 11 2 trompetes vivace Variació12 3 trombons

3 trombons + 1 tuba allegro pomposo

Variació 13 percussió: timbales bombo i plats timbales pandereta i triangle timbales caixa ( timbal) i caixa xinesa timbales xilòfon timbales castanyoles i gong timbales

moderato

29

whip o fuet tutti fins que comença la fuga

3) La fuga final Farem un repàs de tot el que hem fet amb música i moviment de la Guia d’orquestra de Britten en les dues activitats anteriors i treballarem la tercera part de l’obra: la fuga i la coda. Material:

Quatre capses dels diferents colors, amb els cartel ls individuals d’instruments i els fulards o les cintes de colors a dintre.

Activitats: - Donem les capses a quatre voluntaris i aquests criden uns quants alumnes per adjudicar-los un instrument i donar-los el seu color. Amb l’ajuda d’un alumne que fa de director, es col·locaran tots a l’orquestra. - Repassem les activitats fetes en la sessió anterior. Posem la presentació de la Guia i els alumnes situats a l’orquestra fan moure el seu color quan sona el seu instrument. Ho repeteixen però desplaçant-se per l’espai. S’asseuen a terra i posem la segona part de la guia amb les 13 variacions. Es van aixecant només els instruments protagonistes de cada variació per fer ballar el seu color. Quan acaben seuen a terra. - Treballem la tercera part de l’obra: la fuga final i la coda. Els demanem que es posin amb l’esquena a la paret, un al costat de l’altre, en l’ordre en què van intervenint els diferents instruments de l’orquestra. És el mateix ordre que el de les variacions: flautí – flautes travesseres – oboès – clarinets – fagots – violins – violes – violoncels – contrabaixos – arpa – trompes – trompetes – trombons – tubes – família de la percussió. Quan senten que el seu instrument comença a interpretar el tema de la fuga, es desplacen caminant endavant, tot fent ballar el seu color, en direcció a l’altra paret de la sala. Quan senten que entra un nou instrument, deixen de caminar, es giren i segueixen fent ballar el seu color. D’aquesta manera els alumnes veuran molt clares les diferents entrades dels subjectes de la fuga. Quan tots els alumnes ja estan a l’altra paret, sentirem com tots els instruments sonen en segon pla i la família de vent-metall interpreta el tema principal de l’obra. Els alumnes de la família de vent-metall caminaran lliurement per l’espai, tot seguint la pulsació, amb els braços estirats, mostrant el seu color, mentre els altres alumnes els aniran rodejant fent una rotllana i deixant-los a dintre. Quan s’acabi el tema començarà una coda brillant i plena d’intensitat, on tots els alumnes faran moure amunt i avall el seu color fins al final, que poden llançar enlaire. 5.1.3. Treballem sobre paper

30

Per acabar tot aquest treball de l’obra didàctica de Britten, proposem una sèrie de treballs escrits: deixarem constància escrita de l’estructura de la primera part de l’obra, on hi ha la presentació de l’orquestra i les seves famílies; analitzarem com és la partitura que segueix el director de l’orquestra, on són els pentagrames dels diferents instruments i famílies, i farem tres murals, plens de colors, representant les tres parts de l’obra de Britten. Recomanem les capses de vint-i-quatre colors o ceres perquè hi podreu trobar els quatre blaus, els quatre verds, els quatre vermells i ataronjats i els tres grocs. 1) Fem un musicograma Per avaluar si els alumnes han anat seguint el treball musical que hem fet de la presentació de la Guia d’orquestra, proposem fer una feina escrita: un musicograma. Aquí els alumnes podran veure si ja saben distingir sols el timbre de les diferents famílies de l’orquestra. Material: Colors de fusta blaus, verds, vermells i grocs. Fulls en blanc individuals. Activitats: - Donem als alumnes un full en blanc i quatre colors: blau, verd, vermell i groc. Els recordem la relació d’aquests colors amb les famílies de l’orquestra. Els demanem que ens dibuixin un musicograma de la primera part de l’obra de Britten mentre l’escolten. La posarem tantes vegades com necessitin. - Segur que totes les versions seran vàlides i interessants. Fem que les mostrin i les expliquin. Nosaltres els podem ensenyar la nostra:

2) Pintem tres quadres amb la música de Britten Com a activitat de tancament i d’avaluació proposem que els alumnes plasmin plàsticament sobre el paper d’embalar la música que senten. Amb la seva interpretació i la seva explicació podrem veure a quin nivell han entès l’obra de Britten. Material:

Capsa de 24 ceres, amb quatre tons de blau, de verd i de vermell. 3 trossos de paper d’embalar per a tots.

Activitats:

31

- Fem tres grups d’alumnes. Donem un paper d’embalar a cada grup i els adjudiquem una de les tres parts de l’obra de Britten. Expliquem que hauran de dibuixar la música mentre la sentin, amb els colors de les famílies o dels instruments. - Els donarem les capses de vint-i-quatre ceres perquè mirin de quins colors disposen. Primer farem una primera audició de cada part perquè pensin com ho faran, com s’organitzaran els colors, i demanem que ens ho expliquin a tots. Quan els tres grups ja estan preparats, els posarem l’obra sencera perquè la pintin al paper d’embalar. Un cop fets els murals, els podem exposar i comentar. 3) La partitura del director Hem trobat interessant que els alumnes puguin veure com funciona la partitura del director. Aquesta activitat servirà per fer un repàs de tots els instruments de l’orquestra i la seva agrupació per famílies, ja que els alumnes hauran de confeccionar una partitura orquestral tot seguint les indicacions del mestre i fent servir els colors que representen els instruments. Si el mestre de música pot aconseguir una fotocòpia de la primera pàgina de la partitura del director, els alumnes poden fer l’exercici pintant els pentagrames de cada instrument amb el seu color. Material: Capsa de 24 colors de fusta o de 24 ceres.

Full DN3 en blanc. Activitats: - Fem grups de quatre alumnes i els donem una capsa de vint-i-quatre colors i un full DN3 amb el nom dels instruments escrits a la banda esquerra simulant la primera pàgina de la partitura orquestral del director. Tot seguit us escrivim els instruments que hi apareixen, com estan agrupats i en quin ordre:

piccolo

flautes I i II

oboès I i II

clarinets I i II

fagots I i II

trompes I, II, III i IV

trompetes I i II

trombons I, II i III

tuba

timbales

32

percussió

arpa

violí I

violí II

viola

violoncel

contrabaix

- Imaginem que al costat de cada nom d’instrument hi ha un pentagrama amb la música que ha de tocar. L’arpa tindrà dos pentagrames, el de dalt per a la mà dreta i el de baix per a la mà esquerra. On hi diu percussió hi podem trobar pentagrames per als instruments de percussió de so determinat i una o més línies per escriure els ritmes dels instruments de percussió de so indeterminat. Observem tots junts com estan ordenats els instruments i les famílies. - Cada alumne de cada grup tria una família d’instruments i busca un color per a cada instrument, recordant els colors dels fulards o de les cintes. - Demanem que cada alumne pinti al costat del nom dels instruments de la seva família les cinc línies del pentagrama, o una línia gruixuda, amb els colors corresponents. 5.2. Els compositors catalans ens expliquen la seva vida i la seva obra Aprofitant que quatre dels cinc compositors catalans són compositors actuals, hem cregut interessant preguntar-los sobre la seva infància i el seu primer contacte amb la música. Amb aquesta informació, hem redactat els textos que trobareu a continuació: una biografia de cada compositor amb la fotografia corresponent i un comentari de cada obra. Creiem que és una manera motivadora i engrescadora d'acostar els diferents compositors i les seves músiques als alumnes. Si el text és íntegrament del mateix compositor, el trobareu amb lletra diferent, entre cometes i amb la signatura. A l’apartat 7 hi podeu trobar els escrits originals dels compositors, que ens han ajudat a escriure les biografies o els comentaris de les obres i els currículums més extensos, i a l’apartat 10 hi trobareu enllaços a pàgines web que parlen dels diferents compositors.

33

Començarem amb la biografia del primer compositor, que és l’únic que no és actual. 5.2.1. Biografies per als alumnes i explicació de l es obres

Ricard Lamote de Grignon i Ribas Ricard Lamote de Grignon va néixer l’any 1899 a Barcelona i va morir l’any 1962 a la mateixa ciutat. Podria haver estat el nostre rebesavi! El seu pare era músic i li va ensenyar música des de ben petit. Després ell va continuar la seva formació al Conservatori del Liceu, on va estudiar violoncel i piano. Des de molt jove va fer de violoncel·lista a l’Orquestra Simfònica de Barcelona. Més endavant va fer de teclista i percussionista a la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare. A la mateixa banda va tenir l’oportunitat de fer de sotsdirector. Això de dirigir li va agradar, i quan va haver d’anar a viure a València per problemes polítics, va fer de sotsdirector de l’Orquestra Municipal de València, dirigida pel seu pare. Més endavant, quan va tornar a Barcelona, va fer de sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà. Però Ricard Lamote de Grignon també va fer de compositor i va conèixer altres músics, compositors i directors catalans, com Pau Casals, que va dirigir l’estrena de Boires, una obra seva, al Palau de la Música. És considerat compositor noucentista junt amb Frederic Mompou i Eduard Toldrà, entre d’altres. També es va interessar per l’obra de compositors catalans que ja no eren vius, com el pare Antoni Soler, compositor i organista català del segle XVIII. I l’any 1950, ja de tornada a Barcelona, va fer l’adaptació orquestral de tres de les seves sonates, i d’aquí surten les conegudes Tres sonates del pare Antoni Soler de Ricard Lamote de Grignon. Ricard Lamote de Grignon va ser un excel·lent compositor que va escriure per a tots els gèneres musicals: música simfònica, música de cambra, lieder, sardanes, transcripcions d’obres simfòniques per a banda, música per a pel·lícules, per a programes radiofònics... Hi trobem de tot, en el seu catàleg! Fins i tot peces per a ball, com foxtrot i pasdoble, i obres amb arguments basats en contes de fades i contes màgics, com Joan de l’ós, La flor, El cap de drac i La petita caputxeta verda.

34

Sonata número 84, allegro con garbo, en re major , de les Tres sonates del pare Antoni Soler orquestrades per Ricard Lamote de Grignon. Ens trobem davant d’un fet poc usual, una sonata per a orquestra. Les sonates són obres per a instrument solista o per a pocs instruments, però Ricard Lamote de Grignon va instrumentar per a orquestra simfònica aquesta sonata del pare Antoni Soler, que originàriament era per a teclat. Es tracta, doncs, d’una sonata de l’època de Domenico Scarlatti, considerat el pare de la sonata per a clavecí del segle XVIII. Scarlatti va ser un dels mestres del pare Antoni Soler, compositor i organista català. De manera que les sonates del músic català segueixen les línies del seu mestre: són sonates d’un sol moviment i de tipus binari, és a dir, amb dues parts que es repeteixen (A, A, B, B). Les publicaven separades, però a l’hora d’interpretar-les no s’ha de descartar que n’ajuntessin dues o tres i les toquessin una darrere l’altra, tot mirant que de l’una a l’altra hi hagués contrastos de tempo, caràcter...

35

Agustí Charles Vaig néixer a Manresa. El meu pare havia tocat la trompeta de més jove i em va portar a estudiar música quan jo tenia sis anys. Vaig aprendre piano, solfeig i teoria al Conservatori de Manresa. Després vaig continuar els meus estudis en altres conservatoris de Catalunya i vaig ser alumne de músics i compositors importants del país. Jo havia començat a estudiar música com a pianista, però sense adonar-me’n m’havia convertit en un compositor! Havia arribat l’hora de veure altres països i conèixer altres personalitats del món de la música. Vaig estar a Itàlia, França, els Estats Units... Sempre he treballat de forma molt constant i continuada, i això ha ajudat al fet que la majoria de les meves obres hagin estat premiades en prop de cinquanta concursos nacionals i internacionals, i que la meva música s’interpreti avui a tot el món amb els millors intèrprets i orquestres. Moltes de les meves obres ja estan enregistrades en CD. Però la meva tasca no s’acaba aquí, també escric llibres de text que parlen de la música del nostre país i estic fent un tractat d’orquestració. Actualment, a més a més de fer de compositor, també sóc doctor en història de l’art i catedràtic de composició i instrumentació al Conservatori Superior de Música de Saragossa, i professor de composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Imatges de l’obscur "Les ‘ Imatges de l’obscur’ formen part d’una obra més gran que es diu ‘Elapsed memories’ i que en la seva traducció al català vol dir ‘El transcórrer dels records’ . Aquesta obra està dedicada al meu pare, i és un retrat de tot allò que vivim durant el pas del temps, però que, quan ja ha passat, ho recordem amb la nostàlgia del que va significar per a nosaltres, tot i que mai és exactament el mateix. Així doncs, les ‘ Imatges de l’obscur’ és la part de la peça que retrata les coses que ens fan por, però no pas perquè són terribles, sinó perquè no les coneixem, com quan ens endinsem en una cova fosca: ¿oi que quan hi entrem sentim una necessitat de veure què passarà? A vegades aquesta necessitat és tan gran que no ens deixa ni viure. Però al mateix temps també tenim por perquè no sabem què ens hi podem trobar, però ¿oi que no ho podem deixar de fer? Doncs això són les ‘ Imatges de l’obscur’ , la por del que desconeixem i el desig de veure el desconegut." Agustí Charles, octubre de 2008.

36

Feliu Gasull

Vaig néixer l’any 1959 a Barcelona. A la meva família tothom era músic, així que sempre he estat envoltat de música. Als quinze anys ja m’agradava molt la música. Puc dir que sóc guitarrista de tota la vida! Vaig aprendre a tocar la guitarra de forma autodidacta fins que vaig anar a estudiar la carrera de guitarra al Conservatori de Música de Ginebra, a Suïssa. Més tard me’n vaig anar als Estats Units a estudiar composició a la Universitat d’Indiana. I és que jo sóc un músic molt polifacètic: tan aviat faig arranjaments de cançons com faig de compositor i, a més a més, acostumo a interpretar la meva música. Tinc una llarga discografia amb músiques tot sovint compostes i interpretades per mi mateix, així com discos on només he col·laborat com a músic. Actualment sóc professor de música de cambra i de composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Cançó de pastar "La idea d’escriure ‘Cançó de pastar’ va sorgir de la proposta d’anar a tocar a Chicago amb la Maria del Mar Bonet i els seus músics. Per a aquesta ocasió, vaig compondre una suite amb temes de Mallorca, i la peça ‘Cançó de pastar’ era l’obertura d’aquesta suite. Finalment aquesta peça no es va interpretar. La cançó original ‘Cançó de pastar’ és una cançó de treball que es cantava a Mallorca quan la gent feia la feina de pastar farina per fer pa o coca. La lletra de la cançó és de tema amorós. El que jo he fet ha estat arranjar-la per a orquestra. Per tant, aquesta obra meva que escoltareu és de caràcter popular i ens trasllada a les músiques del Mediterrani." Feliu Gasull, octubre de 2008.

37

Albert Guinovart

Vaig començar a tocar el piano als quatre anys. Va ser una casualitat perquè una veïna meva en tenia un a casa seva i jo, un nen força tímid a qui no li agradava jugar com als altres nens, un dia va provar de treure sons amb aquelles petites manetes d’infant. Així vaig trobar un amic nou que em feia desenvolupar tot un món imaginari ple de fantasia i d’il·lusions. Aquest món, que va començar com un refugi, es va convertir en la manera més natural de relacionar-me amb el meu entorn i d’expressar els meus sentiments a través de la música. Després, de més gran, he fet concerts com a pianista per tot el món i he tocat amb les millors orquestres. També he estrenat obres amb molt d’èxit, com els musicals Mar i cel, Flor de nit i Gaudí, bandes sonores de pel·lícules o sèries de televisió que m’han fet força popular. Però heu de saber que cada vegada que faig un concert o componc una obra, ho faig amb la mateixa il·lusió que la que va tenir aquell nen de quatre anys quan va sentir que la pressió de les seves mans produïa aquells sons meravellosos. Dansa dels perdigons (Terra baixa ) "Quan l’Esbart Sant Cugat em va proposar de fer la música per a un ballet inspirat en ‘Terra baixa’ , el genial drama d’Àngel Guimerà, em va fer molta il·lusió perquè és un text ple de passions i simbolismes, i a més ja havia compost un musical sobre un altre text del mateix autor, ‘Mar i cel’ , que havia tingut molt bona acollida. Quan s’ha de fer música per a un ballet, no és el mateix que fer una òpera o un musical, on la música ha d’estar al servei d’un text. En un ballet la música és el pas previ, és a dir, la gestualitat i els moviments coreogràfics són una conseqüència del que el compositor hagi expressat en sons. Així, em vaig plantejar una dramatúrgia on la música fos el màxim d’explícita per poder seguir i comprendre tota la complexitat del text. Les melodies no solament identifiquen els personatges, sinó que també acompanyen les accions. En el cas d’aquesta ‘Dansa dels perdigons’ , vaig intentar crear una música que definís molt bé aquesta família que té un pes tan important en la història: la xafarderia i els prejudicis dels germans grans contrasten amb la innocència i candor de la petita Nuri." Albert Guinovart, octubre de 2008.

38

Joan Albert Amargós

Vaig néixer a Barcelona l’any 1950. Us diré que sóc músic gràcies al meu avi Joan Altisent, que ja de molt petit em portava al Liceu a la primera fila, des d’on veia tots els músics de l’orquestra.

Tenia els instrumentistes tan a prop que el so de cadascun d’ells em fascinava, i això va fer que jo volgués escriure obres orquestrals. Vaig decidir entrar al Conservatori del Liceu a estudiar música.

Dins del món de la música he fet de clarinetista, pianista, director, compositor i arranjador. He compost força obres de cambra, simfòniques i òperes. Però també he compost música per a cinema, teatre, dansa i televisió. Fins i tot vaig escriure música per a la inauguració dels Jocs Olímpics de l’any 1992 a Barcelona.

M’agrada molt la música flamenca, i moltes vegades la utilitzo en les meves composicions i en els meus arranjaments. També m’agrada molt el jazz.

La gent em coneix sobretot per haver arranjat temes per a músics com Joan Manuel Serrat i Miguel Poveda, entre d’altres. També he compost mitja dotzena de sardanes.

He rebut molts premis gràcies als meus arranjaments i a les meves composicions. Fa molt poc temps vaig estar nomenat als premis Grammy 2008 en la categoria de millor composició clàssica contemporània.

Planetarium

"L’obra ‘Planetarium’ va ser un encàrrec del Comitè Olímpic Internacional (COI) per formar part d’una de les seccions que integraven l’espectacle de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. És per aquesta raó que l’obra s’ajusta a un programa estètic que va dissenyar Joan Font, director de Comediants. Ell mateix va imaginar un espai visual de grans dimensions, cosa que obligava que la música resultant fos altament emotiva i espectacular. L’exposició del sistema planetari (format per la construcció de globus de grans proporcions) va donar lloc a aquesta música, que té el seu moment culminant cap al final, on hi ha un crescendo que ens intenta fer viatjar per la nostra imaginació.

39

En aquest instant, el planetari sobrevolava l’estadi de Montjuïc i se situava estratègicament en diversos punts de l’estadi per abraçar el recinte i, d’aquesta manera, deixar el públic totalment enlluernat. Cal remarcar que, pel fet de ser una obra producte d’un encàrrec tan especial i dirigida a un públic tan heterogeni com aquell, el criteri estètic de la música incloïa alguns aspectes de tipus més funcional, perquè el resultat final fos més entenedor." Joan Albert Amargós, octubre de 2008. 5.3. Anàlisi de les obres simfòniques catalanes i p ropostes d’activitats Tot seguit farem una petita anàlisi de cada obra orquestral i a continuació us proposarem unes activitats per treballar les diferents músiques amb els alumnes. Hem intentat que

40

siguin activitats ben variades i diferents, que treballin una mateixa música des de diferents punts de vista. Recomanem que abans de venir a L’Auditori els alumnes hagin realitzat a les seves escoles almenys l’activitat 1 de cada audició. Si no hi ha hagut temps de fer-ne més, aniria bé que els alumnes coneguessin els autors catalans tot llegint la seva biografia. No cal dir que cada mestre podrà escollir les activitats que s’ajustin més als seus grups d’alumnes i al material de què disposa, i també podrà adaptar-les. 5.3.1. Sonata número 84, allegro con garbo, en re major , de les Tres sonates del pare Antoni Soler orquestrades per Ricard Lamote de Grignon ANÀLISI MUSICAL DE L’OBRA La Sonata número 84, allegro con garbo, en re major és una sonata d’un sol moviment i de tipus binari. La seva mètrica és ternària i té un caràcter alegre i festiu. La primera part de la sonata comença amb un tutti d’intensitat forta i plena, que ens presenta la tonalitat de re major. Aquest tema dura vuit compassos i tot seguit enllaça amb tota una part d’intensitat més piano, on l’oboè n’és el protagonista i es passeja per les tonalitats veïnes de si menor i mi major, mentre la resta d’instruments de l’orquestra l’acompanyen en un segon pla. Quan l’oboè acaba la seva intervenció, la resta de vent-fusta, la trompeta i la corda fregada fan un crescendo fins a arribar a un nou tutti. Aquest nou tutti reforça constantment la idea musical de fer la cadència a la dominant. Comença amb vuit compassos d’intensitat forta, tot seguit els repeteix començant fluix i amb un crescendo que porta a una coda final que insisteix en arribar a l’acord de la major. Es repeteix tota aquesta primera part exactament igual. La segona part de la sonata comença amb la tonalitat de la major, la dominant del to principal. L’oboè és el protagonista i interpreta una melodia de quatre compassos que ens transporta a la tonalitat de re menor, primer amb intensitat forta i després la repeteix amb intensitat fluixa, mentre la resta de l’orquestra l’acompanya. Llavors l’oboè desapareix i els violins prenen protagonisme, i tot fent progressions i modulacions van d’un forte a un piano, d’on neix de seguida un crescendo que ens porta al tutti final, que és igual que el tutti final de la primera part, però que aquesta vegada condueix la música a fer una cadència a re major, la tònica de la sonata. Es repeteix aquesta segona part exactament igual. PROPOSTES DIDÀCTIQUES Tot seguit trobareu tres propostes didàctiques: “Trobem l’estructura”, on treballarem la forma binària, les intensitats de la música i les parts de tutti i solo. “Fem de músics amb l’orquestra”, on podrem tocar instruments de placa i de petita percussió a sobre de la música. “El joc del director”, on podrem jugar i fer una repassada del treball fet amb l’obra de Britten, i acabar enganxant els adhesius al programa. 1) Trobem l’estructura

41

El treball que farem amb aquesta música serà trobar la seva estructura, tot fixant-nos en les intensitats de la música i en les intervencions més solístiques de l’oboè. Aprofitarem per fer un repàs del treball fet amb la música de Britten pel que fa a la col·locació dels instruments per famílies a l’orquestra. Material: Biografia del compositor i comentari de l’obra.

Quatre capses de colors, una per cada família de l’ orquestra, amb els cartells dels instruments i els fulards o les cintes de colo rs.

Activitats: - Ens col·loquem com si fóssim una orquestra, amb els fulards o les cintes de colors penjats al coll, tal com proposem en l’activitat “Som una orquestra” del punt 5.1.2., “Expressem la música amb el cos”, de les propostes didàctiques de la Guia de Britten. El mestre va ensenyant els cartells d’instruments i els alumnes que els representen es van aixecant amb el seu motiu de color, diuen el nom de l’instrument i la seva família i tornen a seure. - Fem de directors, i mentre sona la música anem marcant les diferents intensitats: de piano, tot fent com una capsa tancada amb les mans; de crescendo, tot separant les mans; de forte, amb els braços estirats, i de diminuendo, tot ajuntant les mans cap al piano. Els alumnes ens van imitant. - Preguntem en quantes parts podríem dividir aquesta música. Fem sortir quatre alumnes i cada alumne farà de director de les intensit