Catalunya CGT Nº 112 Desembre 2009
-
Upload
cgt-catalunya -
Category
Documents
-
view
233 -
download
0
Transcript of Catalunya CGT Nº 112 Desembre 2009
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
1/32
Catalunyawww.cgtbalears.org rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears Desembre 2009 nm. 112 0,50 www.cgtcatalunya.cat
Possible!!!Possible!!! Disseny:JordiBor
rs
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
2/32
Papers
Disseny:JordiBor
rs
rgan dexpressi de les CGT de Balears i de Catalunya nm. 112 Desembre 2009 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat
de Balears
Possible!!!Possible!!!
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
3/32
Secretariats Permanents deles CGT de Catalunya i Balears
Catalunya s, des de famolts danys, la publica-ci peridica de la CGT
de Catalunya. La seva capaleras heretada de lhistric peridic
de la CNT, que va sortir a la llum enel trienni de la Guerra Civil 1936-1939. Actualment, Catalunya sun peridic daparici mensual, dereferncia entre els sectors des-querra i llibertaris, dampla difusisocial i escrit ntegrament en cata-l.Papers s, com sabeu, la revistade la CGT de les Illes Balears. En laseva primera poca (1993-1994)va ser lrgan dexpressi delSABEI (Sindicat Autnom deBanca i Estalvi de les Illes), federatdes de 1999 en la CGT. En aques-ta nova etapa, va sortir el primernmero a la primavera de 2005 i,amb una periodicitat trimestral, jashan publicat 20 nmeros (19 msel nm. 0). T una tirada de 2000exemplars de difusi gratuta.En els darrers temps, entre elscompanys de Catalunya i de lesBalears sha anat madurant undebat sobre si, donat lespecial in-ters recproc de les dues publica-cions, caldria donar una passa i in-tentar una publicaci i difusiconjunta, tot amb el respecte de laidentitat i autonomia de redaccide cada part. Desitjam que, en unfutur, es puguin afegir tamb elscompanys i companyes de la CGTdel Pas Valenci.El projecte que posam en marxaintentar aprofitar el potencial deles dues revistes, tant des de lasuma de totes les collaboracions,
com tamb de les xarxes de distri-buci. En les Balears, la revistadur la capalera Papers, i pas-sar a tenir periodicitat mensual.Entenem que la uni daquestsdos mitjans potencia lapropamentdels companys de la CGT de Bale-ars i Catalunya, i projecta un mitjnoveds, alternatiu, anarcosindi-calista, obrer, llibertari i en catal,amb una tirada de 13.000 exem-plars, que sens dubte ser unaeina de comunicaci de lliure ex-pressi de idees i notcies, alterna-tiu i enfrontat al sistema capitalista,i al servei dels treballadors i treba-lladores i dels moviments socials.Fem una crida a la collaboraci detothom, per a millorar els contin-guts, per a ampliar les aportacions,i tamb la xarxa de punts de distri-buci, per potenciar la utilitat prc-
tica de la revista, all on hi hagidebat i mobilitzaci social: centresde treball, locals socials, centresculturals, esportius, desplai, etc.
Enhorabona a tots i totes els que lafan possible, i a tots els lectors ilectores. Llarga vida a la nova re-vista.
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Desembre de 20092
CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL(CGT) DE LES ILLES BALEARS
Cam de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - [email protected]
Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760 CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 [email protected]
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITCONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona [email protected] Tel. 933103362. Fax 933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crdit de Catalunya Federaci Catalana dIndstries
Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya
(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona
Tel. 933103362. Fax 933107110
FEDERACIONS COMARCALS
AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada.Tel. i fax 938042985 [email protected]
Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected]. 977340883. Fax 977128041
Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell [email protected]. 933779163. Fax 933777551
Comer, 5. 08840 [email protected] Tel./fax 93 659 08 14
Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax977660932 [email protected]
Barcelons Nord
Alfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 933831803
Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr [email protected] Tel. i fax 938934261
MaresmePlaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar [email protected] Tel. i fax 937909034
Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet - [email protected] Tel. 935931545. Fax 935793173
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a 17005 Girona [email protected] Tel. 972231034. Fax972231219
PonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida - [email protected] Tel. 973275357. Fax 973271630
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]. 977242580 i fax 977241528
FEDERACIONS LOCALS
BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona [email protected]. 933103362. Fax 933107080
ManresaCircumvallaci, 77, 2n - 08240 Manresa [email protected]. 938747260. Fax 938747559
RubColom, 3-5 08191 Rub - [email protected]. i fax 93 588 17 96
SabadellUni, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97
TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04
Castellar del VallsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del [email protected], tel./fax 93 714 21 21
SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61
> ON ENS TROBEM?...
EditorialCatalunya i Paperscaminem junts
Edici del Collectiu La Tramuntana (Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T., JoseCabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart iJosep Torres. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carlus Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Lamo en Pepdes Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informtica:Germn Mozzer. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel.(dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: [email protected]. Redacci i subscrip-cions a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Collaboracions: [email protected]. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a poca, DipsitLegal: B 36.887-1992. Papers, 3a poca, Dipsit Legal: PM 1.177-2005.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/
Aquest nmero sha tancat el dillluns 16 de novembre de 2009
"El futurisme",
de Gabriel Alomar
s que no el sentim tamb molts denosaltres, en diversa forma, (...)aqueix tret d'uni qui acobla la
nostra nima a la de tots els rebelspassats i futurs?
Agurrelj
Drets dels subscriptors:D'acord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores snincorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGTde Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s l'enviament d'aquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a lesmesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir
el seus drets d'accs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-talunya, al correu electrnic [email protected] o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, [email protected]
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
4/32
Desembre de 2009
REPORTATGEAmb aquest nmero de la revistaque ests llegint, les CGT de Catalunyai de Balears fem un pas de gegant
Una revista que esdiu Papers i
Catalunya
3
Som valentes i valents,sabem que la nostraaposta, lenta i segura,s una aposta de futur
La publicaci ser mensual i mantindrles capaleres respectives de Papers i Catalunya
Jordi Mart Font
Amb aquest nmero de la re-vista Papers Ambaquest nmero de la revistaCatalunya Amb aquest nmerode les revistes Catalunya i Pa-pers Amb aquest nmero de larevista Papers-CatalunyaDigueu-ho com vulgueu Ambaquest nmero de la revista queests llegint, les CGT de Catalunyai de Balears fem un pas de gegantque esperem que no sigui el darreren la constataci que ms enll deles fronteretes autonmiques lesdones i homes de les nostres res-pectives organitzacions tenim lescoses clares a lhora de parlar idescriure per tal dexplicar-nos en-dins i enfora de les respectives or-ganitzacions. Unes i altres hem de-cidit unir esforos i treure al carreruna publicaci conjunta que expli-qui qui som, qu pensem i qu fem,quan ho fem, per qu ho pensem i
on ho fem. Per tant, hem decidittreure al carrer una publicaci pe-riodstica conjunta que intenti fugirde les autocomplaences que sovintens corquen i ens malmeten tantcom els atacs externs.Som valentes i valents, no tenimpor del qu diran i sabem que lanostra aposta, lenta i segura, s unaaposta de futur. Una aposta per lallengua comuna en temps de nega-ci de les diferncies i afirmaci dela uniformitat cultural i lingstica.Triem una llengua minoritzada perno de minories per a lexpressi deles lluites sindicals i socials, i latriem amb totes les conseqncies,amb totes les modalitats, esperantque algun dia altres companys icompanyes que tamb la tenen coma prpia safegeixen a aquest vai-xell valent i auda que s el Pa-pers, que s el Catalunya.A partir daquest mes, les afiliades i
afiliats de les CGT de Balears i deCatalunya rebran a casa seva unapublicaci que, malgrat conservardues capaleres ser igual en laresta de les seves pgines, comple-tament igual. s una aposta diferent
ja que no hem unificat les capale-res per no perdre-les. Una s del1937, Catalunya, i reactualitza lahistrica capalera de la CNT deCatalunya, alhora que s lnicapublicaci que pot utilitzar el nomdel pas sense afegits. Laltra, Pa-pers, s avui la publicaci senyerade la lluita sindical anarcosindica-lista i alternativa de la CGT de Ba-lears, desprs de ser durant anys lahistrica capalera del sindicatSABEI.
A partir dara, qui gestionar aques-ta publicaci doble en capaleraper unitria en continguts ser unnou collectiu, La Tramuntana, quealhora comptar amb un bloc la-drea del qual ja us anunciarem enel proper nmero en qu sinclourla majoria dels continguts de la nos-tra publicaci i altres que conside-rem dinters. La gesti de La Tra-muntana anir a crrec de lessecretaries de Comunicaci de lesCGT de Balears i de Catalunya alcostat del coordinador de la revistaCatalunya i del Collectiu Cata-lunya. Tots ells junts i amb qui shivulgui sumar (fem una crida a totalafiliaci de les dues CGT perquho facin) formaran el Collectiu La
Tramuntana, un collectiu que recu-pera el nom de la primera publica-ci anarquista i obrera publicada encatal al segle XIX.Sabem i entenem que aquest s unpas de gegants en el difcil espai dela premsa llibertria, en el complexespai de lanarcosindicalisme i delsindicalisme alternatiu i tamb en elde la premsa escrita en la nostrallengua. Sabem tamb que el camque encetem no ser fcil i possi-blement trobarem ms dificultatsde les que caldria. Per aquest s unpas endavant que aposta pel futur,que defuig triomfalismes tot i que,ho afirmem ja, s un triomf immensde tota la classe obrera balear i prin-cipatina, ms enll fins i tot de les
prpies CGT. La nostra tirada coma publicaci ens fa fins i tot unamica de por (aviat 13.000 exem-plars), per tenim clar que totes lespasses fetes fins a avui avalenaquest projecte, avalen laposta de-cidida per dir en veu alta que avuims que mai entre Balears i Cata-lunya no hi ha mar, que entre lesobreres i obrers de les Balears i lesPitises i les obreres i els obrers delPrincipat de Catalunya el que hi has la voluntat ferma i unitria de ferfront al capital i vncer-lo tamb enel terreny de la comunicaci. Onells hi diguin mentides nosaltres hidirem Papers, hi direm Catalun-ya. El futur s nostre i tot est perfer i tot s possible!!!
Les CGT de Catalunya i Balears treuen una revista conjunta escrita en catal
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
5/32
Pep Torres
Poc temps desprs del naixementdel Sindicat Autnom de Bancai Estalvi de les Illes (SABEI), ara fa
20 anys, vam tenir la necessitat de
plasmar sobre paper l'esdevenir
diari i l'activitat sindical de les di-
verses seccions sindicals i va apa-
rixer el primer nmero de Pa-
pers.Papers, a primera hora, l'hivern
de 1993, va ser el titular del seu pri-
mer editorial. En ell es podia llegir
l'univers de les publicacions aug-
menta la famlia. Ha nascut Pa-
perscom un astre de poc embalum,
invisible en un planetari i que, per
contra, fa llum a bastament en els
mbits circumvens. Va com a pin-
tada la comparaci amb l'estel del
mat o l'estel de l'alba, que tan sols
no s estrella, per t una brillantor
singularssima, deguda ms que
ms a la proximitat. Comptat i de-
batut, aquesta mica de quadern que
repartim de fresc a companys i a
companyes dels sectors financers,
s ms prxim als destinataris que
la resta del mn editorial. Fet i fet,
el teniu a la vora, tots i cada un; just
a m, pel que fa a la lectura, i a dis-
posici permanent, si us ve de gust
collaborar-hi...
Amb el pas del temps les coses es
reciclen i Papers va donar pas a la
seva segona etapa, ja amb les sigles
de CGT, amb la mateixa vocaci i
illusi de ser un mitj obert a la
participaci i a l'intercanvi d'idees.
En el seu editorial diem aquesta
revista que teniu en les vostres
mans suposa el compliment d'un
objectiu llargament perseguit des
de la CGT de les Illes Balears, el
disposar d'un mitj escrit, a manerade punt de trobada, per a tots
aquells que intentam canviar, per a
millor, un estat de coses que no ens
agrada. Un punt de trobada alhora
dinmic i atractiu. Un espai de par-
ticipaci i d'intercanvi d'idees.
En el nmero de la tardor del 2009,
vam celebrar el 20 aniversari del
SABEI, impulsor de la seva prime-
ra etapa, i ho fem gaireb amb un
monogrfic dedicats a aquests anys
de lluita sindical en el sector finan-
cer, per sense oblidar altres qes-
tions i problemes quotidians, com
la crisi que cada dia ens deixa ms
aturats o la ms que previsible puja-
da d'impostos, mesura a la qual s'o-
posa frontalment la CGT.
Dintre d'aquest darrer editorial es fa
un petit balan del qual resumim
el cam recorregut durant aquests
anys no ha estat gens fcil. Consoli-
dada i donar continutat a aquesta
nova eina sindical va ser tasca de
tots. Els entrebancs han estat molts,
per el SABEI ha sabut ser una or-
ganitzaci compromesa i solidria
amb les lluites i interessos de tots
els treballadors, encara que no fos-
sin del sector bancari. Basta mirar
cap enrere i es podr trobar als seus
homes i dones participant i impul-
sant tant lluites socials, com ecolo-
gistes, feministes, aix com tamb
en defensa dels nostres drets demo-
crtics com a poble: identitat, llen-
gua i cultura.
Aquesta ltima etapa que ha durat
gaireb cinc anys, i que he tengut el
plaer i la sort de dirigir, ha estat
molt fructfera i ha servit per a con-
solidar un projecte conjunt sota les
sigles de la CGT. Els ltims resul-
tats aix ho avalen: victries en Ka-
lise Menorquina, Fundaci Deixa-
lles o en Consorci Jove, per posar
els ltims exemples. Darrere que-
den 19 nmeros elaborats amb la
major illusi del mn. Sense la
collaboraci de molta gent, fossin
o no afiliats, aquesta aventura no
hagus pogut arribar fins a aqu.
Nomenar a algun en concret crec
que seria del mal gust, per ells
saben que els tinc del tot presents i
els agraeix sincerament el seu des-
interessat i encomiable treball al
llarg d'aquests anys. Per ja ho
diuen, es tanca una porta i s'obre
una finestra.
El projecte que posam en marxa in-
tentar aprofitar el potencial de
dues publicacions ja consolidades,
tant des de la suma de totes les
collaboracions, com de les xarxes
de distribuci. Entenem que l'uni
d'aquests dos mitjans de comunica-
ci, Catalunya i Papers, projec-
ta una nova revista novedosa, alter-
nativa i en catal. Ser una eina de
comunicaci de lliure expressi de
idees. Al mateix temps apropa un
poc ms als companys de la CGT
de Balears i Catalunya.
De segur que amb el nou projecte
entrar aire nou i renovat. Salut i
grcies a tots.
Desembre de 20094
REPORTATGE
La histria
de Papers...La revista Papers ha estat sempre molt lligada
a la histria del SABEI i, des de l'any 2005, tamb a la CGT
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
6/32
Desembre de 2009 5
REPORTATGE
Una mica dhistria
de la revista CatalunyaCollectiu CatalunyaL
a revista Catalunya va nixer
en el marc conflictiu de la
Guerra Civil, ara fa setanta
anys, i la seva histria no pot ser
ms desgraciada.
Els dirigents de la CNT la van crear
ms aviat a disgust als tallers que
havien estat incautats el setembre
de 1936 a l'Editorial Catalana i en
els quals shi havia imprs La Veu
de Catalunya, el conegut diari pro-
per a la Lliga Regionalista que
havia acollit les firmes de Carles
Sents i Ignasi Agust, entre dal-tres. Amb aquestes mquines i uns
treballadors amb poca o cap cons-
cincia llibertria -cap dells no es-
tava afiliat a la CNT- es va iniciar el
22 de febrer de 1937 la singladura
del que suposava en aquell moment
la segona gran publicaci del sindi-
cat, desprs de la Solidaridad
Obrera. La Soli estava escrita en
castell i ara sen volia una altra en
catal.
En realitat, per, no hi havia cap in-
ters especial perqu fos en catal -
cap conscincia de pas- sin que
sho plantejaren com una mera es-
tratgia poltica per apropar-se a
Esquerra Republicana de Catalun-
ya, el partit que governava la Gene-
ralitat, amb la voluntat de contra-
restar la influncia creixent del
PSUC.
Es tractava daparentar un cert cata-
lanisme sense haver-lo de tenir real-
ment; la CNT ms aviat estava en
contra de tot aix. El ttol de la nova
publicaci havia de ser, en un pri-
mer moment, Catalunya Lliure, a
imitaci de lhomnima Castilla
Libre, per ladjectiu es va elimi-
nar perqu ning no ho interprets
com un gest de simpatia cap a la
causa nacionalista. No es volia dei-
xar cap mena de marge a lambigi-
tat ideolgica. Ams a ms, els diri-
gents anarquistes volien deixarclara la seva postura sobre el fet
demprar la llengua catalana; ho
justificaven com una manera darri-
bar als afiliats que no dominaven
prou b el castell. Una mena de
publicaci per als ignorants, afegi-
rem nosaltres.
Els dirigents sindicals no van tenir
massa estima per la nova publicaci
del Catalunya i, de fet, poques
vegades li passaven els comunicats
oficials perqu els difonguessin.
Molt del que shi publicava estava
mancat de pretensions ideolgi-
ques. Aix, per exemple, va sortir
un article sobre els supervivents del
Titnic precisament quan tenia lloc
locupaci feixista dAstries, un
altre de com fer una dieta daprima-
ment quan la gent ja comenava a
passar gana i algun ms sobre la
vida glamourosa de les estrelles de
Hollywood. Els continguts eren tan
frvols que alguns lectors sen quei-
xaven, per els dirigents sindicals
replicaven que un diari no podia
estar tota lestona parlant sobre la-
narquisme. Fins i tot, els treballa-
dors es queixaven de la pssima
qualitat de la revista.
La revista mai no t gaire vitalitat:
el sindicat nedita pocs exemplars,
molt per sota de la Soli, i la difu-
si i penetraci social sn encara
menors. Els comunistes ironitzen
sobre els pocs lectors que t el Ca-
talunya i la redacci ho reconeix
explcitament quan contesta que
aix no els importa perqu no tenen
res de comerciants ni de botiguers.
A partir de desembre de 1937, la re-
vista deixa de distribuirse a les co-
marques de Girona, Lleida i Tarra-
gona.
Durant uns mesos, Joan Peir diri-geix el Catalunya i el millora, en
part, per mai no arriba a superar
les llacunes que el convertien en
una publicaci poc atractiva de lle-
gir i, amb aquest panorama, es va
esllanguint sense assolir gaire ress
fins que el 28 de maig de 1938, amb
el pretext de la necessitat destal-
viar el paper, deixa de publicar-se.
Una prova de la indiferncia amb
qu fou acollit el Catalunya en
aquesta seva primera poca s que
els llibertaris ben poques vegades
en parlen, i quan ho fan s de mane-
ra imprecisa, equivocant dades i re-
dactors.
Les reaparicions de la publicaci
des daleshores han estat constants.
A loctubre de 1977, el "Catalunya"
tornava a ser al carrer travessant di-
verses etapes fins a arribar a lac-
tual poca, la vuitena en la seva se-
gona part.
Un compromsLa revista Catalunya s el principal
rgan d'expressi del sindicat CGT
de Catalunya. Per aquesta publica-
ci han passat centenars de lluites
socials, centenars de conflictes sin-
dicals, centenars de propostes
emancipadores en tots els mbits
que aquesta paraula pot fer anar: fe-
minisme, lacisme, antiracisme,
okupaci, ecologisme, pagesia, mo-
viment llibertari, defensa de les
llenges, opci sexual, memria
histrica, antifeixisme... i tot amb
un tronc central que sn les activi-
tats que desenvolupen les seccions
sindicals, els sindicats, les federa-
cions de rama, les federacions lo-
cals, comarcals i intercomarcals de
la Confederaci General del Treball
de Catalunya.
El Catalunya s al carrer amb elcomproms ferm d'ajudar a cons-
truir l'espai contrainformatiu. Som
noms una part d'aquest entramat
que vol obrir l'espai d'explicaci de
la realitat als qui la volem transfor-
mar de forma radical; s a dir, des
de la base, de baix cap a dalt, sense
mitjancers, sense professionals;
amb el mn del treball com a centre
per coincidint amb els sectors de
la societat que aposten per lluitar
enlloc de callar, per construir un
futur enlloc d'assumir la realitat
present. Contra els mitjans que
aposten per l'autoritarisme, lluitem,
des del Catalunya, per construir el
futur llibertari ara mateix.
Des del Collectiu Catalunya, el
collectiu editor del Catalunya, ens
reconeixem continuadors de la
tasca de convertir en lletres de tinta
o digital els pensaments, les ac-
cions, les discussions i els avenos
que contribueixen a construir la so-
cietat llibertria. Volem expressar el
nostre reconeixement a publica-
cions com La Tramuntana, de
Josep Llunas i Pujals, o L'Avenir,
de Pere Cortiella; La Revista
Blanca de Federico Urales i la ma-
teixa Solidaridad Obrera, lrgan
de la CNT de Catalunya durant
anys i panys. De Estudios o Ge-
neracin consciente al primer In-
tegral o Alfalfa, del Ajoblan-
co o El Viejo Topo dels setanta,
de La Bicicleta al Contra-infos
o el Info-Usurpa, de El Trian-
gle al Illacrua, de La Lletra A
o Polmica a les desenes de but-
lletins que els militants de la nostra
mateixa organitzaci s'han dedicat
a repartir per tants centres de treball
com hi tenim presncia... i a molts
ms que no anomenem per que s
llegim.
Ms informaciJordi Sabater Anarquisme i catala-
nisme. La CNTi el fet nacional ca-
tal durant la Guerra Civil, Edi-
cions 62 (Llibres a lAbast, 216),
Barcelona 1986.
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
7/32
Pep Jurez, Secretari dAcciSindical de CGT-Balears
El cas del tonyiner Alakra-na ha collocat en primeralnia d'actualitat la situacid'una zona del martiritzat continentafric, com s Somlia, que s'haconvertit en terra de ning, on lesxarxes mafioses gestionen la des-aparici de tot tipus de residusprocedents del nord, inclosos elsnuclears, i on se saquegen sensecontrol els recursos naturals delsseus mars, per part de les grans em-preses pesqueres d'occident. Unavegada que acabi el segrest dels tri-pulants de l'esmentat vaixell, quedesitjo que sigui aviat, de manera
justa i sense danys personals,temps haur per a estendre'ns sobreel que all realment est passant.Una realitat que, una vegada ms,en occident es ven al pblic comuna truculenta pellcula de pirates.Per, si us sembla, parlem de pira-
tes, dels de bon deveres. Perqu noimporta anar tan lluny, per a trobar-los. Aqu, per exemple, els ban-quers que provoquen el collapsecreditici, aquests als quals el Go-vern ha posat a disposici una au-
tntica muntanya de doblers p-blics, perqu no els afecti la crisique ells mateixos han provocat. Enagrament per aquest immensregal, la banca espanyola manttancat el grif del crdit, sensening que li piuli, precipitant da-questa manera la caiguda d'un xin-xer d'empreses petites i mitjanes,treballadors autnoms i economiesfamiliars. Mentre l'atur ronda ja elsquatre milions de persones (oficial-ment 3.808.353, en el conjunt del'Estat, dels quals 81.683 formenpart de les Balears, dades a3/11/09), mentre ja hi ha msd1.100.000 famlies que no tenencap ingrs regular, mentre no aturade crixer l'economia submergida ilexclusi social, els beneficis delscinc grans bancs (Santander,BBVA, La Caixa, Caja Madrid iBanc Popular) durant el primer se-mestre de 2009, han arribat als9.311 milions d'euros. Un suculentbot.
Tamb haurem de parlar dunes al-tres grans empreses espanyolesque, en temps de crisi per a la ma-
joria de treballadors, no tenen capproblema per a continuar sent moltrendibles, aix s, a costa daco-
miadaments massius: Airbus, Seat,Mercedes Benz, Telefnica M-bils, Marina dOr, Nissan, Spanair,Ford, Roca, Sidenor, Pficer, Citro-n, Ryanair, Delphy, Arcelor, Ono,Orange, Zeta, Prometheus i unllarg etc... En 2008 es van fer 6.227Expedients de Regulaci dOcupa-ci (EROs), un 64,1% ms que en2007. Per cert, el president de lapatronal CEOE, Gerardo Daz Fe-rrn, aquest que canvia de principiscom Groucho Marx, anant de lesensarronades ultra-liberals a les de-mandes de lintervenci de lEstat,segons convingui, fa tres o quatremesos que t als treballadors dunade les seves empreses, AIRCOMET, sense cobrar els seus sa-laris. Deu ser la seva manera parti-cular daplicar les receptes dauste-ritat, que tant recomana per alsdems. Els treballadors dAIRCOMET shan posat en vaga inde-finida, davant les obligacions in-complides de Daz Ferrn. Si
aquest personatge est al cap de lagran organitzaci patronal, imagi-neu-vos com seran els budells de laCEOE.De pirates daigua salada, tamben tenim un amplssim catleg. Per
exemple, cal recordar que, des delpassat dia 27 de juliol, els tripu-lants del vaixell Mercedes delMar, de la naviliera ISCOMAR,mantenen una vaga a Valncia,amb el buc aturat, perqu no co-bren el seus salaris, entre daltresmotius. Hi ha altres dos bucs dIS-COMAR aturats, per impaga-ments, als ports de Barcelona i a laBadia de Palma. Lesfondramentdel Don Pedro front al port dEi-vissa, al juliol de 2007, est encaraper aclarir. LExpedient de Regula-ci dOcupaci que li va regalar elGovern de Jaime Matas en 2006,quatre dies abans de publicar un70% de beneficis, i que va deixaren el carrer 18 treballadors, encaraest en els Jutjats. Lempresa de lafamlia Segu t una llarga tradicidembulls financers. Cada vaixelldISCOMAR suposa un forat eco-nmic, i la bolla de neu no ha dei-xat de crixer, amb la collabora-ci, cmplice, dalgunes entitats
financeres, i patent dimpunitat (decors?) per part de les presumptesautoritats.No sha danar a cercar-los a laBanya dfrica. Conviuen ambnosaltres.
TREBALL-ECONOMIASet de cada deu ERO temporalses convertiran enacomiadaments definitius
Prop de 1,3 milionsde persones aturadesno tenen cap menade prestaci
Els pirates ms gransno vnen de Somlia
Desembre de 20096
Els ERO esmultipliquenper tretze aCatalunya
Redacci
El nombre de treballadors afec-tats per expedients de regulacidocupaci (ERO) autoritzats a Ca-talunya sha multiplicat per 13 enun any. Al setembre del 2008 hihavia 8.552 afectats, mentre que almateix mes daquest any se nhan
registrat 114.002.El nombre de treballadors afectatsper ERO dextinci en el perodede gener a setembre del 2009 s de13.260, mentre que en el mateixperode de lany passat era de6.060. El nombre dempleats afec-tats per ERO de suspensi a Cata-lunya en el perode de gener a se-tembre del 2009 ha estat de 96.219,mentre que en el mateix perode delany passat era de 2.344. El nom-bre de treballadors afectats perERO de reducci de jornada a Ca-talunya sha situat en 4.523, mentreque al setembre del 2008 era de148.Per demarcacions, Barcelona acu-mula 98.217 treballadors afectatsper ERO autoritzats fins al setem-bre, gaireb 14 vegades ms que enel mateix mes del 2008 (7.108). Ta-rragona t 8.670 treballadors afec-tats, 31 vegades ms que al setem-bre del 2008 (279). Girona haarribat als 5.646 treballadors afec-tats per ERO autoritzats, set vega-des ms que lany passat (783).Lleida t 1.469 treballadors afectatsper ERO autoritzats, gaireb quatrevegades ms que lany passat(382).Al conjunt de lEstat espanyol, elnombre de treballadors afectats perERO autoritzats sha multiplicat
per nou en un any, i ha passat de46.947 al setembre del 2008 a435.564 al setembre del 2009. Elnombre ms gran de treballadorsafectats per ERO autoritzat sha re-gistrat a Catalunya, seguit del PasBasc, amb 59.160, el Pas Valenci,amb 49.386, i Arag, amb 40.643treballadors afectats, segons lesdades del Butllet destadstiqueslaborals del Ministeri de Treball.
Kaos en la Red
La crisi obliga a les empresesque van suspendre als seusempleats per uns mesos a no read-metrels. Les que es van compro-metre a mantenir locupaci, si noho fan, haurien de retornar la sub-venci.Una altra mesura fracassada. L-nica iniciativa que va aprovar elGovern espanyol per ajudar lesempreses a mantenir locupaci no
ha recollit els fruits que sesperava.Tan sols el 25% de les empresesque han tramitat un ERO de carc-ter temporal ha sollicitat lajudaeconmica, que consisteix a boni-ficar el 50 per cent de les cotitza-cions durant els sis mesos com amxim que els empleats podenestar suspesos docupaci, segonsinformen fonts de la Secretaria Ge-neral dOcupaci.El requisit de la mesura ha estat latrava principal: lobligaci de read-
metre als treballadors i mantenir-los contractats durant un any. Deno ser aix, les empreses haurien dereemborsar a Treball la part bonifi-cada de les cotitzacions.Per aix, el 75 per cent de les com-panyies sha decantat per no solli-citar lajuda, ja que "amb tota pro-babilitat acabaran acomiadant alstreballadors", assenyalen les fontsabans citades. I s que una empre-sa, quan sollicita la tramitacidun ERO, ja sigui de suspensi o
dextinci, registra greus dificul-tats econmiques, pel que no sapexactament si podr readmetre alstreballadors.Actualment, segons el Ministeri deTreball, uns 300.000 treballadorses troben en suspensi temporal alEstat espanyol, percebent la pres-taci datur. La majoria dells estroben acorralats en una excedn-cia de 120 dies. I una gran part delsexpedients corresponen al sectorindustrial.
Set de cada deu ERO temporals es convertiran en acomiadamentsdefinitius
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
8/32
Desembre de 2009 7
TREBALL-ECONOMIA
Per un nou model social per a sortir de la crisiSecretariat Permanent del
Comit Confederal CGT
Les entitats financeres Santan-
der, BBVA, Popular, La Caixa iCaja Madrid, en 9 mesos van en-
greixar als seus accionistes amb
13.602 Milions deuros de benefici.
No hi ha dubtes sobre qui est pa-
gant la seva crisi. La crisi no s de
tots, ni ho ha estat mai.
Els dos gegants, Santander i
BBVA, van obtenir 6.740 i 4.179
milions deuros. Com s possible
que les poltiques del Govern i de la
UE, per mitj del seu Banc Central,
segueixin ficant-los milers de mi-
lions deuros al 1% per a desprs
aquests mateixos bancs comprar-li
deute als estats i cobrar-los fins al
5% ?
Aquestes poltiques de transferir
milers de milions de diners pblics
que els governs del mn estan im-
posant, de manera absolutament
antidemocrtica, sense consulta ni
debat, per a mantenir el quiosquet
financer, noms t un nom: estafa
a la poblaci, estafa i atracament a
les butxaques de les i els treballa-
dors.
El model capitalista est basat en el
concepte de darwinisme social :noms els ms aptes sobreviuen i
ho fan a costa dels altres, mitjan-
ant legoisme, la competitivitat,
lindividualisme, la propietat priva-
da El progrs per a rics, ban-
quers, executius, poderosos, pol-
tics, significa desarrollisme,
creixement i consum sense lmits
per a seguir obtenci beneficis per
sobre de la salut de les persones,
per sobre de la prpia existncia de
la vida en el planeta.
Aquest progrs, per als especula-
dors del totxo, de la banca, dels ali-
ments o lenergia, ho han basat en
el seu enriquiment i benestar perso-
nal i ho han fet des de la ms abso-
luta impunitat i irresponsabilitat
perqu quan el seu model reben-
ta, som la majoria social, les per-
sones treballadores, les classes po-
pulars, immigrants, precaris, joves,
qui hem de fer un esfor i treballar
dur per a pagar la seva crisi.
En aquests moments de crisis, les
seves lleis inexorables ens aixafen:
- acomiadaments;
- major desregulaci dels mercatsde treball;
- tancaments dempreses en tots els
sectors;
- acomiadaments massius : Nissan,
Electrolux, Seat, Opel, Renault,
Delphi, Micheln, Martinsa-Fadesa,
Tecnocasa, FCC, Acciona, Endesa,
Iberdrola, Gas Natural, Roca, Spa-
nair, Banca, Iberia, RTVE, Telef-
nica i centenars de Contrates i Sub-
contrates;
- reestructuraci en tots els sectors
de la producci i els serveis;
- acomiadaments invisibles de mi-
lions de treballadors temporals;
- deslocalitzacions dindstries sen-
ceres;
- congelaci salarial;
- prdua de poder adquisitiu;
- moderaci salarial trianual;
- pujada dimpostos en lIVA;
- acomiadament lliure i gratut;
- pau social i reforma laboral;
- congelaci de la despesa pblica;
- privatitzaci dels serveis pblics i
socials;
- maquinaciones i presses per a al-
terar el preu de lhabitatge, ali-
ments, matries primeres.
Des de la CGT tenim clar que cal
acabar amb aquestes regles de joc
injustes en les quals noms guanya
una minoria a costa de la majoria.
Les persones treballadores hem
dapostar per un altre model social
que garanteixi prou per a tots i
totes, basat en el repartiment, el
compartir, lharmonia en la relaci
amb el medi natural, la solidaritat,
el suport mutu, la igualtat, la lliber-
tat, la justcia social. Aquests sn
els pilars sobre els quals construir
un nou model social que contempli
el veritable progrs social en funci
de les persones i no pas dels mer-
cats.
Com a treballadores i treballadors
estem immersos en la tasca darri-
bar a majors quotes de la mobilitza-
ci social cap a la vaga general. Ens
hi va la vida.
Jacinto Ceacero, secretarigeneral de la CGT (*)
Els pressupostos generals de
lEstat aprofundeixen les l-
giques que han generat les
desigualtats socials. No resulta dif-
cil construir una crtica a aquest go-
vern social-liberal del PSOE, tant
per la seva proposta de Pressupos-
tos Generals de lEstat (PGE) per a
2010 com per les seves poltiques
socials, de regulaci del mercat de
treball, poltiques privatizadores
que no garanteixen la satisfacci de
necessitats (com leducaci, sanitat,
cures, pensions, atenci familiar,
transport, etc.), les seves poltiques
mediambientals, energtiques o deretallada de llibertats civils.
Com a organitzaci sindical i social
llibertria, anticapitalista i revolu-
cionria ens posicionem radical-
ment crtics a aquestes poltiques
del Govern perqu noms contem-
plen el continuisme del marcit
model productiu. El capitalisme no
s millorable ni reformable, no
existeix cap capitalisme amb rostre
hum. Amb ell la classe treballado-
ra no t futur. Cal seguir treballant,
lluitant, teixint xarxes dautoorga-
nitzaci civil que aglutinin la nostra
rebellia fins a assolir un canvi de
model social.
En aquesta ocasi, els PGE 2010 no
mostren sin les mateixes polti-
ques implementades des de 2004,
quan el PSOE accedeix al poder
poltic i semmarquen en un cicle
de creixement sense precedents de
leconomia, en el qual governants,
empresaris, multinacionals, orga-
nismes supranacionals com la Co-
missi Europea, el FMI, lOCDE o
el Banc Mundial, al costat de molts
assalariats concorren en la mateixa
lgica capitalista: a crixer per-
qu els diners i les regles del mercat
ens faran felios.
La crisi del sistema capitalista no
ens ha fet reflexionar sobre la ne-
cessitat dun nou model social al
servei de les persones i no del mer-
cat. Ens diuen que els comptes sn
molt clars. Disminueixen els in-
gressos per la contracci de tots els
sectors productius i de serveis i
laugment de latur en cotes del
20% de la poblaci activa i, daltra
banda, augmenten les despeses.
Injustcia social ocultaDel Pressupost 2010 podria sem-
blar que estem davant duns pressu-
postos socials: el 51,6% de la
despesa es destina a les pensions i
latur; el 21% sn les transferncies
a les Comunitats Autnomes i els
Ajuntaments i a la UE, que aques-
tes suposadament empren en neces-
sitats socials, ja que tenen transfe-
rits drets socials essencials per a la
poblaci. Per la realitat semmas-
cara: el 63% dels treballadors i tre-
balladores perceben menys de
1.100 euros al mes; el 60% de les
llars tenen problemes seriosos a fi
de mes; el 20% de la poblaci es
troba per sota el llindar de la pobre-
sa relativa, els joves augmenten sis
punts el seu nivell de pobresa en
2008; prop de 1,3 milions de perso-
nes aturades no tenen cap prestaci.
Aquesta realitat sens presenta com
una cosa inevitable, que no est
mediatitzada ni provocada pel
model social de relacions que
patim, per les poltiques que apli-
quen els governants, pels avantat-
ges que progressivament assoleix la
patronal a costa de la majoria so-
cial. Aquesta realitat oculta la, cada
vegada major, descohesi social,
basada en la injustcia social ms
criminal i sucida, que el capitalis-
me duu a terme en els inicis da-
quest segle XXI.
Soculta el fet que la baixada dels
ingressos prov de la rebaixa dels
impostos que sha fet als ms rics:
limpost de societats ha descendit
entre cinc i deu punts amb el PSOE;
limpost del patrimoni ha desapare-
gut; la tributaci sha limitat fins al
tipus del 43% com a mxim; shan
rebaixat les quotes patronals a la
Seguretat Social a travs de dues
vies, reduccions directes i milers de
milions deuros en subvencions de
contractes; es deixen de percebre
milers de milions deuros dingres-
sos al mantenir els topalls de cotit-
zaci de la Seguretat Social; sava-
len fins a 90.000 milions deuros a
la banca; es presta diners a tot el
sistema financer per mitj del Banc
Central Europeu i el Banc dEspan-
ya, en centenars de milers de mi-
lions deuros a un inters del 1% i
ells ho presten a una mitjana del 5
7%; sendeuten (deute pblic) cada
vegada ms per pagar interessos a
aquest mateix sistema financer
(6,6% de tots els PGE 2010), siste-
ma al que paradoxalment savala i
dna diners; es pugen els impostos
directes a tots per un igual (IVA), i
es legisla, no en funci de les ne-
cessitats pbliques i socials, sin
per a quadrar els comptes de lEstat
i no sobrepassar el 3% del dficit
pblic per a lany 2012, tal i com ve
imposat per la Comissi Europea.Totes les poltiques i especialment
les pressupostries, tenen com a fi
garantir el sucidi collectiu in-
vertint en un model productivista
(alta velocitat, infraestructures vi-
ries, indstria de lautombil, etc.) i
que la majoria social, les persones
assalariades, pensionistes, joves,
les persones estrangeres seguim fi-
nanant la barbrie. Noms hi ha un
cam. Prendre el carrer, cridar a la
mobilitzaci, perqu junts, les orga-
nitzacions sindicals, socials, ve-
nals, estudiantils, plataformes en
defensa del pblic defensem
altre model social basat en la soli-
daritat, el suport mutu, la justcia
social i la llibertat.
Com a CGT ja hem iniciat el procs
de trobada, confluncia i unitat
dacci amb la resta dorganitza-
cions perqu aquesta mobilitzaci i
vaga general sigui una realitat en
els prxims mesos.
(*) Article publicat al nm. 113 de
la revista Diagonal
Pressupostos sucides
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
9/32
Desembre de 20098
TREBALL-ECONOMIA
Lloren Buades
El Centre de Recerca Econ-mica de Sa Nostra en colla-boraci amb la Universitatde les Illes Balears aventura queaquest hivern podem arribar a lesIlles Balears a la xifra de 100.000persones desocupades registrades.Aquesta dada indica que encara no
hem arribat al punt lgid de la crisieconmica. Per la seva banda lapatronal illenca CAEB, ms opti-mista, desitjava fa poc que les per-sones desocupades i registrades afinal dany no superessin les85.000. All que saventura s queaquest hivern batrem tots els r-cords en desocupaci.A final doctubre les persones des-ocupades i registrades en el SOIBeren 81.683, amb una pujada del13,27 per cent en relaci a setem-bre (9.567 persones ms), conver-tint-nos en la comunitat autnomaen la qual ms va crixer l'atur.En relaci a loctubre de 2008 ladesocupaci ha augmentat en24.701 persones, perqu fa un anyla desocupaci era de 56.982 per-sones. Latur mascul ha crescut enels darrers dotze mesos en 13.641homes aturats, perqu eren 31.224i ara sn 44.865. Latur femen hacrescut en 11.070 desocupadesms, perqu em passat al cap dunany de 25.748 desocupades a36.818.En relaci al jovent, que suposa el15,5% del total de persones des-ocupades, els homes menors de 25anys desocupats han passat en unany de 5.226 a 7.065 (1.839 ms),en tant que les dones menors de 25anys han passat de 3.902 a 5.568
(1.666 aturades ms).En relaci a les persones majors de45 anys, els homes desocupats hanpassat en un any de 8.665 a 13.137(4.472 ms), en tant que les donesmajors de 45 anys desocupadeshan passat de 7.411 a 10.482(3.071 ms). Per sectors, lagricul-tura ha passat en un any de 549 a674 persones desocupades, la in-dstria ha passat de les 2.460 per-sones desocupades a les 4.512 enlactualitat, la construcci ha pas-sat de 13.056 a 18.277 persones enatur, i els serveis han passat en unany de 39.171 persones sense feinaa 55.551.L'atur entre estrangers va augmen-tar un 19,04% pel que fa al mes an-terior, amb 3.544 desocupats ms,fins a un total de 22.160, dels quals14.667 eren extracomunitaris(18%) i 7.493 de la Uni Europea(9,2% del total). En termes inter-
anuals, l'atur entre estrangers vaaugmentar un 43,78 per cent, amb6.748 nous desocupats respecte aoctubre de 2008.Per Illes, les persones desocupadesa Mallorca arribaren a 64.983 per-sones , a Menorca, a les 6.138, aEivissa, a les 10.057 i a Formente-ra a un total de 505 persones.Tot i que ens manquen les dadesdoctubre en relaci a les presta-cions de desocupaci, en el mes desetembre arribaven a 50.700 perso-nes quan la xifra de desocupaci vaser de 72.116 persones.Aquestes sn les xifres oficials quemanifesten la crua realitat de lacrisi.
La desocupaciL'economia balear va crixer un1,4% en 2008, mentre que aquestany s'espera tancar amb un descensdel 1,4%, de manera que sestimaque el decreixement a final danyser del 2,8 % en relaci a la fi delany 2008. Els economistes delsistema capitalista manifesten quesense taxes de creixement dun 2%anual no hi ha possibilitats de ge-nerar ocupaci i la previsi per alany 2010 s duna nova tancadaen negatiu de lexercici, que el ma-teix govern autonmic xifra en unabaixada del 1,5%, de manera queno es previsible que lany vinentsigui un any per a la recuperaci delocupaci , i entre altres coses per-qu els capitalistes no la volen. Nooblidem que a lempar duna legis-laci consentida de manera explci-ta o tcita per tots els partits del
Parlament espanyol que permetlacomiadament lliure, els empre-saris poden decidir amb o sensecausa justificada que una personapassi a ser desocupada. Aix que elcapitalisme usar i abusar per a larecomposici de la seva taxa de be-nefici duna demanda de treball dems de cent mil persones a les Ba-lears que faran que els salaris bai-xin encara ms , que les condicionsde treball empitjorin, i que la genttreballadora competeixi entre si pertal dobtenir un salari.Lincrement de la desocupaci,lincrement de latur de llarga du-rada que arrib al 17,8% en el mesdagost o la congelaci dels salaris
de la funci pblica, fan caure lespossibilitats de consum de llars queles passen magres per arribar afinal de mes, castigades tamb perles crregues que suposen les hipo-teques derivades de ladquisicidhabitatge, molt altes , tot i la cai-guda de leuribor. En el cas de lesBalears la taxa destalvi ha caigutmolt en els darrers anys, perqu di-fcilment pot estalviar un mileuris-ta que a ms s una persona en pre-cari, i difcilment pot estalviar unpensionista quan tenim les pen-sions molt per davall de la mitjanaespanyola. De manera que lamanca daccs al consum ens ins-talla en la deflaci.Pensar que la societat en general sconsumista s una abstracci gene-ralista externa al moviment obrerque tot i que subjectivament hovulgui ser, en general les passa ma-gres per arribar a final de mes, des-
prs de cremar el salari amb im-posts directes i indirectes, paga-ment dhabitatge i amb despesesque moltes vegades no arriben aser les elementals. En el tercer tri-mestre, que inclou els mesos demajor ocupaci turstica, el con-sum a les Illes Balears ha baixat un1,7%.Aquesta crisi ens hauria de servirper a la recuperaci de linternacio-nalisme. Haurem daprendre a va-lorar que si la classe treballadorabritnica, com s el cas, perd poderadquisitiu, es fa ms difcil fer tu-risme. Aix fa que, operadors turs-tics com Thompson no ofereixinviatges en temporada baixa i dels
217 hotels del terme de Calvinoms 24 estaran oberts aquest hi-vern, o que el turisme alemany, toti que es mantengui, ho faci permenys dies i amb despeses ms li-mitades. Tot t una interconnexien una economia com la nostramolt dependent del turisme ale-many i britnica. Tot t un inter-connexi perqu el nostre modelproductiu es fonamenta en el turis-me i en el ciment, i la indstria i elsserveis estan absolutament condi-cionats per aquest fet (el transport ibona part del comer i de la restau-raci depn del turisme, la fusta i elmetall de la construcci).Lactual situaci de desocupaci,de precarietat i dinseguretat socials insostenible per al desenvolupa-ment hum i tamb per a la natura,per ara per ara pesa ms la ideadescapar de la realitat que lalter-nativa denfrontar-se amb lactual
Rcord de desocupaci
a les Balears amb81.683 aturats
Solidaritat ambtripulants itreballadors
dels vaixellsdIscomar
CGT Sector Mar
Els grups dempreses CONTE-NEMAR/ ISCOMAR, que per-tanyen a la Famlia Segu Soloaga iestan principalment dedicades a lesdiferents branques del transportmartim (navilieres, consignatries,estibadores), es troben en un procsde desmantellament, en una opera-ci que sens dubte pretn "netejar"els seus negocis, treient-se de da-munt als seus treballadors sense ni
tan sols abonar-los els deutes sala-rials que en alguns casos superenels sis mesos.Acomiadaments, ERO, coaccions,enganys, impagaments i amenaces,formen un rosari dactuacions queels responsables daquestes empre-ses porten a terme cap als ms de1500 treballadors que presten ser-vei, tant en terra com en els bucs.Tot aix amb el silenci cmplice deles administracions i lestat catat-nic dels sindicats majoritaris quesemblen desapareguts.La CGT dna suport a una part delstreballadores que li han dipositat laconfiana i els assessora des de li-nici del conflicte (juliol de 2009) ifins i tot dabans en situacions que
ja feien presagiar la situaci actual.La nostra activitat es desenvolupaespecialment a Barcelona, Valnciai Madrid; en les primeres ciutats elsimplicats sn tres bucs en un port idun en laltre, les tripulacions delsquals es troben sense cobrar i aban-donades pels seus empresaris, desde diferents dates. En el cas de Va-lncia, el Mercedes del Mar, portaen vaga des del 27 de juliol, i sensecobrar des de dates anteriors, i en-cara resisteixen a bord una desenade tripulants que, davant la falta desubministraments, han sofert faltade qualsevol servei a bord (llum,
aigua, serveis, etc) durant dies. ABarcelona, els empleats del Teresadel Mar estan en una situaci sem-blant.Perqu els treballadors puguin re-sistir necessiten aigua, llum i que-viures i amb la finalitat de proveir-los daquestes necessitats bsiquessha creat un compte corrent a LaCaixa: 2100-2460-89-0200073258.s important despecificar solida-ritat Contenemar com a concepte ilens o la persona emissora, a fi deque si fos possible recuperar els im-ports gastats o part dells es realit-zs la devoluci proporcional delaportat, tret que expresseu el con-trari en aquest cas quedaria comfons de solidaritat de la FETYC-CGT per a possibles futures oca-sions.
Ms informaciwww.fetyc.cgt.es/-Mar-y-Puertos-
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
10/32
Desembre de 2009 9
TREBALL-ECONOMIA
estat de coses, perqu no hi ha capra ( i la lgica del benefici empre-sarial s menys raonable que mai)per la qual cent-mil persones si-guin excloses de la possibilitat deviure amb dignitat. El problema
actual per a les persones s la des-confiana en la capacitat de canvi,tal vegada perqu al llarg dels anysshan acumulat excessives tra-cions per part de lesquerra institu-cional, en la seva vessant poltica itamb en la dagents socials.No s raonable que el cam per a lacreaci de llocs de treball sigui uncreixement del 2% que gairebsempre s destructiu per a la natu-ra, perqu en bona part va vinculatal sector del totxo , que encara t ales Balears 7.000 habitatges dobranova sense poder vendre. El cam aemprendre s el que des de fa anysproposa el nostre sindicat de repar-
timent del treball i de la disposicicollectiva de la riquesa que facipossible un canvi social que aturilabsurd capitalista.La flexibilitat laboral i la mobilitatDes de la dcada dels 80 el combatempresarial espanyol a favor de laflexibilitat laboral ha format partdel discurs dominant. Aquest com-bat de la patronal, va ser culminatamb un xit notable grcies a lacollaboraci servil dalgunes enti-tats que diuen ser sindicats obrers ide classe i dalguns partits polticsamb programari desquerra con-versos al realisme social-lliberal.La necessitat dadaptar-se a les cir-cumstncies i de respondre de ma-nera conseqent als canvis desce-nari ha presidit un perode, encaravigent, en el qual la concertaci so-cial a qualsevol preu, a canvi demillores per a la burocrcia polticai sindical ha centrat lobjectiu depersones que tenien un passat delluites, per que sinstallaren enles convenincies personals.
Antics sindicats es convertiren enagents econmics i socials , i aramateix ja fa 25 anys que consagra-ren la contractaci temporal per afer-la normativa general.Ara, grcies als agents poltics i so-cials la contractaci temporal afec-ta a ms duna quarta part de lagent assalariada a les Balears(28,5%) proporci molt superior ala mitjana de la UME (16,2%) idestats com Alemanya (14,7%),Frana (14,2%), Itlia (13,3%), Ir-landa (8,5%) o el Regne Unit(5,4%).Ara mateix, i malgrat les promesesde la darrera reforma laboral quela CGT va combatre en tant que eradefensada pels sindicats virtuals,un 85,6% dels contractes signatsanualment a les Balears sn tempo-rals i la seva taxa de conversi enindefinits s del 6,7% . La contrac-
taci temporal afecta especialmentals joves, a les dones, als immi-grants i als treballadors poc qualifi-cats, vinculats especialment a tre-balls en la construcci, comer,hoteleria i restauraci. Els contrac-tats temporals al contrari del que espredica tenen ms possibilitats detrobar feina que els que provenende la contractaci indefinida, per-qu els seus salaris sn baixos i elseu grau de rotaci i de mobilitatentre empreses s gran. Altra cosas leficincia dels contractats tem-porals, perqu s evident que la ro-taci i la flexibilitzaci no sn pos-sibles quan les feines a fer snqualificades.Latur de llarga durada afecta msaviat als acomiadats que tenen con-tractes indefinits, que sovint tenen,per acumulaci dantiguitat , expe-rincia i possibilitats de promoci
interna, millors condicions de tre-ball que no pas els que estan con-tractats temporalment. Solen serpersones amb una llarga trajectrialaboral que difcilment poden ac-ceptar les condicions de treball quesofereixen avui, molt precries imal pagades.Aquest sector de persones ambcontractes indefinits, amb el pasdel temps minva i constitueixenper als empresaris lobjectiu a eli-minar, noms frenat pel major costque representa el seu acomiada-ment, cost que a la vegada s unagarantia per a la supervivncia da-questes persones. Aix i tot la crisi,ha perms als empresaris presentarms ERO (118 a lhoteleria fins almes de setembre) i altres frmulesque han perms fer ms baratsaquests acomiadaments.Com a resultat tenim que en menysdun mes, els treballadors desocu-pats de durada superior a lany hanpassat del 14,4% al 17,6 % actual.La baixa qualificaci i la precarit-zaci del treball a les Illes Balearsha perms als empresaris usar iabusar duna m dobra barata,ms submissa, menys formada.
Per a la vegada s una m dobramenys productiva i pel seu grau derotaci, menys adaptada i adabta-ble a les exigncies de qualitat deltreball, que la daquelles personesque gaudeixen de contractes esta-bles, i que han pogut gaudir demajor especialitzaci i experincia.Com que el treball a les Illes Bale-ars gira al voltant de la construcci,de lhoteleria, del comer i deltransport , i moltes de les feines afer sn de peonatge o descasa qua-lificaci, els empresaris han pogutgaudir duna gran flexibilitat, capa-citat de rotaci i mobilitat contrac-tual que ara mateix saplica enforma dacomiadaments massius.En canvi, en les societats on la for-maci, laprenentatge i lexperin-cia s un b a preservar, els empre-saris no recorren de la mateixamanera als acomiadaments com afrmula.
La solidaritatobrera i laprofessionalitat
Vicent Martnez
El model empresarial espanyol icatal impulsa un model labo-ral basat en quantes ms hores facismillor. s un model obsolet, dife-rent al d'altres pasos on la presen-cialitat s clau perqu l'empresari odirectiu pense que controla el tre-ballador i que s'assegura que surt lafeina. Un model que s'imposa da-vant la necessitat del treballador detenir feina per subsistir, un sistemaque imposa a les persones haver desuportar situacions de pressi, de
submissi, de gaireb esclavisme,per arribar a final de mes. Unmodel en el qual els empresarisvolen controlar l'absentisme (uncop ms l'obessi per la presnciano pel treball de qualitat o per lasalut del treballador). Un modelque tracta els treballadors com anmeros i no com a persones, unmodel obsessionat en la producci,la productivitat i el cada cop ms,en compte de tendir a un model ra-cional on l'economia satisfaci lesnecessitats de les persones.Actualment, el model satisf la ne-cessitat d'alguns de lucrar-se aqualsevol cost. I la professionalitats una forma d'explotaci. La pro-fessionalitat s posar per damuntl'empresa i el treball per sobre de lateua prpia vida. La professionali-tat com a excusa per a fer sentir malels treballadors que no poden ms,que estan farts o que no arriben enaquest model competitiu. La pro-fessionalitat com a forma de culpa-bilitzar individualment del quepassa i no veure la perspectivacollectiva d'explotaci o la pers-pectiva per la qual sn els interes-sos de l'empresari el que estan perdavant sempre. Sino arribes... noets professional: s culpa teva.Un model en el qual sin arribes sperqu no tens aguante, no saps
superar els reptes, individuals, de laprofessionalitat i en els quals s'ad-mira els lders durs s a dir ex-plotador. Un model on la professio-nalitat est per sobre de lescondicions laborals. Has de ser pro-fessional, fins i tot en les pitjorscondicions laborals i d'explotaci,sin arribes s que no vals. No caldir els problemes d'autoestima i es-trs que tot aix genera.El ms lamentable de tot aix squan els propis treballadors s'hocreuen i et miren mal sin ets pro-fessional sin arribes (s a dir sinfas de la feina l'eix vertebrador igaireb unic de la teua vida). La-mentable. Haurem de qestionartot aix a petita escala en els mis-satges qotidians que fan explotarels treballadors i que el risc laboralcreixent ms important sigui estarcremat o l'estrs. La solidaritatobrera s l'nica resposta.
QUI PAGA MANA
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
11/32
Desembre de 200910
Federaci EnsenyamentCGT Catalunya
El comenament daquestnou curs escolar 2009/2010ha confirmat, malaurada-ment, les denncies que les orga-nitzacions sindicals sotasignadesvenem realitzant a les darreries delcurs passat i est suposant un im-portant retrocs en la dotaci de re-
cursos als centres pblics, la qualcosa sembra serioses dubtes sobreles intencions de la conselleriadincrementar el seu finanamentels propers anys.CGT, USTEC-STEs, CCOO, AS-PEPC-SPS i FETE-UGT denun-ciem pblicament que el departa-ment deducaci est realitzant unaretallada de les plantilles dels cen-tres pblics, que deixa aquests ensituaci crtica per atendre lesseves necessitats educatives.Reiterem el nostre rebuig a aquestaretallada de recursos humans, quecalculem en uns 1500 docents i quesest realitzant, tot i lincrementde 24.000 alumnes, des de diversesvessants:- Reducci de plantilles en els cen-tres pblics i serveis educatius, ge-neralitzada en les diferents etapesdel sistema educatiu.- Congelaci i/o minoraci dels in-crements de plantilles en aquellscentres que havien experimentat uncreixement de grups descolaritza-ci.- Retirada de les hores que disposa-ven els centres per substitucions deles reduccions de jornada, implan-tant les contractacions per 1/3 i 5/6de jornada.- Reducci del nombre daules da-collida.
- Negativa a cobrir les substitu-cions de la reducci horria dels
docents majors de 55 anys ambpersonal inter i substitut.- Utilitzaci dhores extres i incre-ments indeguts de les hores lecti-ves del professorat.Aix mateix hem de denunciar al-tres tipus de mesures preses pel de-partament deducaci que van endetriment de la qualitat educativa,com ara leliminaci dels progra-mes dinnovaci (punt edu, artic.),que busquen limitar el creixementde lensenyament pblic, com arala supressi de grups al batxillerato que atempten, a ms, contra laigualtat doportunitats i la possibi-litat de conjuminar estudi i treball,com ara la supressi de batxilleratsnocturns.Un curs ms hem de denunciar lapssima gesti del departament,perqu les plantilles no estavencomplertes en el moment de co-
menar el curs, cosa que ha provo-cat problemes importants en la pre-
paraci del curs i en general en elfuncionament dels centres.Les organitzacions sotasignadesrebutgem i denunciem la polticade precaritzaci laboral del profes-sorat que el departament est por-tant a terme, aix com el procedi-ment de nomenaments telemticsque est utilitzant a tal efecte.Un procediment que cal modificarper la seva opacitat i manca detransparncia, per la manca duni-ficaci de criteris a tots els SSTT,per les contradiccions, errades i re-clamacions que ha provocat, per-qu sha prestat a larbitrarietat i alclientelisme i perqu en definitivaha trencat els criteris pactats per alordenaci de la borsa de treball.Les organitzacions sindicals sota-signades hem presentat al departa-ment una proposta de negociacidaquests temes i alguns altres,
amb la idea dencetar un procs depressi que ens permeti anar recu-
perant i millorant els recursos per-duts per part dels centres pblics.Encoratgem als centres a debatreen el claustre aquests temes i a in-formar i denunciar als consells es-colars, a les ampes, i en general atota la comunitat educativa com elsest afectant aquesta poltica de re-talls.Per altra banda, el 9 de novembrevam convocar una concentraci alAuditori de Barcelona on Mara-gall entregava els premis deduca-ci denguany per manifestar da-vant el conseller el rebuig a la sevapoltica.Les organitzacions sindicals es-merarem tots els esforos al nos-tre abast, i fem una crida al conjuntde la comunitat educativa a mobi-litzar-se en la defensa dun ensen-yament pblic de qualitat, contra laretallada de plantilles, lincrement
de rtios, el tancament de grups i laprecaritzaci laboral.
Retrocs en la dotaci de
recursos als centres delensenyament pblic
TREBALL-ECONOMIA
Finalitza senseacord elperiode de
consultes perlERO de RocaSecci Sindical CGT Roca
El 19 de novembre, segons in-forma la Comissi Negociado-ra, es va signar lacta de desacordamb lempresa. Es van apurar totesles sessions a fi daconseguir elsobjectius: lelaboraci dun pla in-dustrial, la voluntarietat en la extin-ci i una indemnitzaci digna per aqui aix ho decideixi. Mentrestant,ha continuat el bloqueig de ca-mions a lentrada de la factoria deGav per part dels treballadors.
Aquest procs no es tanca amblacta de desacord, al contrari, s elmoment de la recta final i per tants el moment de posar tot lesforperqu lAdministraci tingui encompte els arguments dels sindi-cats, a tal fi la Comissi Negocia-dora exigeix a tota la plantilla laparticipaci en quants actes sorga-nitzin en cada centre de treball.El 27 de novembre ms de 3000treballadors/es de Roca es van ma-nifestar pels carrers de Madrid per amostrar a la ciutadania, a Roca i alAdministraci que els seus drets iinteressos estan sent trepitjats perRoca amb aquest expedient.
Ms informaci
www.cgt-roca.com/
Secci sindical CGT Unipost
La CGT a Unipost s el sindicatmajoritari a Catalunya, on hiha ms de 700 treballadors i s eltercer sindicat ms representatiu anivell estatal on hi ha una plantillade 2.635 treballadors. Tenim 2membres en la Comissi Negocia-dora del Conveni Estatal dUni-post.La facturaci de lempresa shaanat incrementant any rere any desdel 2004, amb ms de 500 milionsdenviaments gestionats anualmenti 15.000 empreses-clients. Entreells es troben Telefnica, la Caixa,Caja Madrid, Endesa, Gas natural,Orange i altres grans empreses.
Els beneficis han estat una cons-tant. Segons les dades publicadesper lempresa en els darrers anys, i
ja pagats els impostos, les xifressn les segents: any 2007 benefi-cis de 2.830.000 euros; any 2008beneficis de 2.286.000, i en el queva de lany 2009 ja sacumulen663.000 euros de beneficis ambuna previsi de facturaci de 120milions deuros i un creixement delempresa dun 8%.La CGT dUnipost considerem queels repetits beneficis econmicsobtinguts any rere any sn un argu-ment contrari per demanar laplica-ci dun ERO a 435 treballadors inoms es pot entendre per la cobd-cia empresarial. Amb aquestes
dades econmiques s del tot into-lerable que aquesta empresa pre-tengui la neteja de part de la sevaplantilla, molt probablement amblnica finalitat de treures de sobreels treballadors amb ms antiguitatper substituir-los per altres en con-dicions ms precries, utilitzant lacrisi com a coartada , encara que,ni tan sols tingui prdues econmi-ques i basant-se que per al 2010tindran unes prdues de 3.000.000deuros. s curis que les personesque ara preveuen les prdues snels mateixos que anunciaven crei-xement i beneficis fa un any i ja enplena crisi.Estem cansats dels mtodes pre-ventius i dels contactes amb vi-
dents per part de les direccions deles empreses, que desprs de mirarla seva bola de vidre i els marrosdel caf dictaminen el futur de cen-tenars de treballadors, anunciantprdues, que desprs solen ser be-neficis.La CGT esperem que el Ministeride Treball no accepti aquest ERO ia ms cridi latenci a lempresa dela mala fe que esteu fent servir. In-tentar destruir ocupaci tenint be-neficis s totalment reprovable.La CGT va convocar tots els treba-lladors dUnipost a una vaga de
jornades completes en tots els cen-tres de lEstat els dies 3, 9, 10 i 11de desembre per tal daturar l'EROprevist.
CGT contra lERO dUnipost
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
12/32
Desembre de 2009 11
TREBALL-ECONOMIA
Secci Sindical CGTCermiques del Foix
Lempresa Cermiques delFoix, pertanyent al Grup Roca,ha presentat un Expedient de Re-
gulaci dOcupaci Temporal que
afectaria a 102 treballadors, un
60% de la plantilla, de 15 mesos de
durada amb un perode mxim de 6
mesos datur per treballador.
Roca prossegueix la seva poltica
de sanejament i deslocalitzaci de
les factories que t a lEstat espan-
yol, iniciada a Gav, Sevilla, Alca-
l de Guadaira, Alcal de Henares,
Cermiques del Foix (Santa Mar-
garida i els Monjos, Barcelona),
Cermiques Bellcaire (Vall dUi-
xo, Castell), Cermiques Gala
(Burgos) i que no t altre objec-
tiu que aconseguir flexibilitat labo-
ral i incrementar els seus beneficis
a costa de lerari pblic.
Cermiques del Foix presenta un ERO temporal que afectaria 102treballadors
Volen enfonsarla RENFE
SFF-CGT
Als cinc anys dexistncia, des-prs de lobligada divisi endues, imposada per la matussera i
nefasta Llei del Sector Ferroviari,
impulsada i desenvolupada sota el
mandat de governs del PP i PSOE,
Renfe-Operadora arrossega un te-
rrible deute, derivat en bona part de
la gran renovaci del seu parc de
trens. Una astronmica xifra que
arribar als 5.186 milions deuros
al finalitzar lexercici del 2010, on
no es preveuen beneficis i s pr-
dues.
A aquesta pesadssima llosa econ-
mica, shi suma la punyalada do-
nada per lactual govern de lEstatque ha decidit no aportar els diners
compromesos en lactual Contracte
Programa pel servei que Renfe-
Operadora presta a Proximitats i
Mitjana Distncia, i que ser com-
pensat mitjanant un augment de
lendeutament de la companyia. La
xifra s de 350 milions deuros.
Una situaci que no s nova i evoca
males prctiques dels temps de la
dictadura, solament que aquesta
vegada lescenari s molt diferent
al dels temps de la companyia p-
blica ferroviria integrada que era
lantiga RENFE. Ara estem en un
escenari de progressiva liberalitza-
ci i des del Ministeri de Foment
sanuncia que no trigant es donaran
noves empentes a la liberalitzaci
del trfic de viatgers.
Lligades a aquesta situaci estan,
sens dubte, les recents declaracions
de lactual Ministre de Foment
(Jos Blanco), que parlen de donar
entrada al capital privat en la cons-
trucci de noves infraestructures i
de donar participaci, quan es libe-
ralitzi el trfic de viatgers, a les em-
preses privades: pensaran vendrels
a preu de saldo els nous trens (pa-
gats amb diners pblics) per a
pagar el deute i aix donar la parti-
cipaci promesa al capital privat?
Lambigitat del Ministre de Fo-
ment s com menys alarmant, so-bretot quan ve dun govern que de
socialista o socialdemcrata no t
ms que el nom, dun govern que
en lactual crisi econmica ha
donat els diners dels ciutadans als
banquers i que segueix privatitzant
sistemticament els serveis pblics,
tal com el partit alternant ara oposi-
tor. La partitocracia (que no demo-
crcia) amenaa de nou el sistema
ferroviari amb ms privatitzacions.
Per a la CGT el problema del deute
no s una qesti menor, doncs de
la viabilitat de Renfe-Operadora
depn locupacions de 14.000 tre-
balladores i treballadors i tamb les
seves condicions de treball. No
sembla gens probable que en
aquesta situaci dendeutament hi
hagi molts diners per a aconseguir
una classificaci professional ade-
quada, que no ens oblidem havia de
tenir un finanament especfic.
FederacidEnsenyament de CGT
El passat 25 de setembre, el
Ministeri dAdministra-
cions Pbliques del Govern
central va signar un acord amb
CCOO, UGTi CSIF per al perode
2010-2013 que t les segents re-
percussions.
Retribucions salarials
2010: increment salarial del 0,3%2011: increment salarial a negociar
2012: increment salarial a negociar
Revisions salarials
2012, primer trimestre: una nica
paga amb la desviaci que sha-
gus produt entre els increments
salarials i els IPC de 2010 i 2011.
2013, primer trimestre: una nica
paga amb la desviaci que sha-
gus produt entre lincrement sa-
larial i lIPC de 2012.
Fons de pensions
2010: aportaci de lEstat del 0,3%
2011: aportaci de lEstat del 0,5%
2012: aportaci de lEstat del 0,7%
Altres apartats de lacord
Negociaci de lEstatut del Perso-
nal Docent no universitari.
Es torna a fixar lobjectiu del 8%
en la taxa de temporalitat (en el
nostre cas interins/es i
substituts/es) de les empleades i
empleats pblics. Es crea un obser-
vatori per privatitzar determinats
serveis pblics. Es preveu la regu-
laci de la jubilaci parcial, en el
termini de 12 mesos. Es mant el
comproms de desplegament nor-
matiu de lEstatut Bsic de lEm-
pleat Pblic. Es creen meses de ne-
gociaci dmbit estatal de sanitat,
ensenyament, justcia i universitat.
Es preveu una negociaci sobre la
normativa deleccions sindicals. Es
revisaran les normatives dincapa-citat laboral i del rgim de classes
passives.
ValoraciA nivell salarial suposa la consoli-
daci de la continuada prdua de
poder adquisitiu dels treballadors i
treballadores de les administra-
cions pbliques. Durant els darrers
anys, de forts increments de la in-
flaci, els nostres salaris es conte-
nien en funci dun hipottic i
sempre frustrat IPC previst pel Go-
vern central. Ara, la prdua del
nostre poder adquisitiu t a ms
lefecte exemplaritzant per a la
resta de treballadors i treballado-
res. Com poden CCOO i UGT ac-
ceptar aquestes condicions econ-
miques pels empleats i empleades
pbliques mentre diuen que es po-
saran en peu de guerra si la crisi
econmica noms afecta als salaris
dels treballadors i treballadores?
Lacord deixa un ampli marge de
maniobra al Govern central (a lac-
tual o a daltres desprs de les elec-
cions generals, que no t lobliga-
ci de respectar-lo) durant els
propers anys i no es produir con-solidaci salarial en el cas que
sens faci una paga de compensa-
ci al 2012 i una altra al 2013. Ser
nicament el que coneixem com a
bufanda, per que no consolida
com a augment salarial pels mesos
segents.
Contrriament, el Govern central s
que est disposat a mantenir la seva
aportaci (0,5% anual) als plans de
pensions. S que hi ha diners p-
blics per fomentar un pla de pen-
sions del qual sen beneficien fona-
mentalment el BBVA, CCOO i
UGT.
Aix explica la ploma fcil i la
comprensi daquests sindicats en-
vers la delicada situaci econmica
per la qual travessa lEstat i la pol-
tica del govern socialista.
El Govern central tracta de reduir
el dficit pblic retallant els salaris,
loferta pblica docupaci, les
contractacions i la cobertura de les
substitucions i CCOO, UGT i
CSIF li ho permeten.
Lexternalitzaci i la gesti indi-
recta que es proposen precaritza la
feina i t com a conseqncia: el
prestamisme laboral, les dobles otriples escales salarials, la genera-
ci dhores extres mentre es retalla
o es destrueix ocupaci pblica, les
traves per a la conciliaci de la
vida familiar i laboral mentre
sincrementen dels llocs de treball
de lliure designaci i dels crrecs
de confiana.
Tornar a parlar sobre el mxim del
8% dinterins/es i substituts/es o
sobre laplicaci de la jubilaci
parcial a les administracions s una
pressa de pl, ats que aquests
temes i daltres daquest acord ja
han estat signats i incomplerts en
anteriors pactes.
Propostes* Recuperaci del poder adquisitiu
perdut els ltims anys i establiment
de la clusula de revisi salarial
amb carcter permanent.
* Rescatar les aportacions a plans
de pensions i integrar-les com a sa-
lari directe.
* Modificar el marc general de la
negociaci collectiva en el sector
pblic perqu es garanteixi la re-
presentaci real del conjunt dels
treballadors i treballadores pbli-ques i dels seus sectors.
* Augment dels diners pblics des-
tinats als sectors i serveis pblics
com a garantia de repartiment de la
riquesa i major justcia, equitat i
solidaritat social.
* Defensa i increment dels drets la-
borals, socials i salarials dels em-
pleats i empleades pbliques com a
garantia dun servei de qualitat als
ciutadans i ciutadanes.
Prdua de la capacitat
adquisitiva i drets laboralsa lAdministraci Pblica
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
13/32
Desembre de 200912
Sec. ComunicaciCGT Catalunya
La primera sentncia dictadaa primers de novembre enels cas dels acomiadamentsde lERO de Nissan va declararnuls els acomiadaments de dos afi-
liats de CGTper discriminaci sin-dical.Recordem que en el cas daquestERO de Nissan, que comportava698 acomiadaments i al qual la Ge-neralitat va donar llum verda elpassat 28 de juliol, des de la CGT
ja es va denunciar que shaviaaprofitat lERO per fer "neteja"sindical, ja que el 66 % dafiliatsde CGT a Nissan (111 afiliats duntotal de 168) han estat afectats perlERO, un percentatge molt supe-rior al percentatge dafiliats que tel sindicat en aquesta empresa i alpercentatge dafiliats daltres sin-dicats afectats per lERO.Ens tornem a trobar amb un cas si-milar a lERO de Seat, on diversessentncies van dictaminar quelempresa havia aprofitat lEROper acomiadar nombrosos afiliats ala CGT. El cas de Nissan s doncsun nou cas clar de discriminacisindical, castigant les opcions sin-dicals ms combatives.La sentncia, dictada pel jutjat so-cial n 31 de Barcelona, obliga areadmetre els dos treballadors enles condicions que tenien amb an-terioritat i a pagar els salaris quevan deixar de cobrar des que selsva acomiadar fins que es faci efec-tiva la readmissi.En la sentncia el jutge considera
provat que la CGT va quedar afec-tada per lERO en un percentatge"enormement superior" a les altresorganitzacions sindicals.
Amb tot, la Direcci de Nissan potinterposar encara un recurs de s-plica en disconformitat amb la re-soluci davant el Tribunal Superiorde Justcia de Catalunya.Aquest s el primer judici delERO de Nissan del qual sha dic-tat sentncia, encara queden pen-dents 18 judicis ms.En aquest sentit la FEMEC-CGTexigeix a la Generalitat que inter-vingui contra Nissan al declarar-senuls els primers acomiadaments delERO i anuncia mobilitzacionscontra les empreses que han discri-minat inconstitucionalmentLa FEMEC denuncia la clara dis-criminaci de la CGT en lelabora-ci de les llistes dafectats delERO de Nissan i entn que la Ge-neralitat no pot seguir acceptantuna vulneraci tan clara de princi-pis constitucionals digualtat i hadintervenir contra empreses com
Nissan, Mahle o SEAT. Ms greus encara la premeditada acci delempresa i els seus advocats que
ja coneixien les sentncies del cas
SEAT i per tant ha significat unaclara tradoria en lactuaciillegal.Per aix la FEMEC reclama al De-partament de Treball una acciconcreta contra les empreses quevulneren la Constituci, en solitario amb ajuda dalguna representa-ci sindical, i retiri totes les ajudespbliques que shagin donat. No sacceptable que en un "Estat deDret" les empreses actun contra laConstituci i damunt rebin ajudespbliques pagades per tots els ciu-tadans.Per aix aquesta Federaci anunciamobilitzacions contra les empresesque han actuat daquesta manera iespera que el Tribunal Superior deJustcia de Catalunya reafirmi ladoctrina generat en el cas SEAT iconfirmi aquesta sentncia de Nis-san i revoqui la incomprensiblesentncia en el cas de lempresa
Mahle a pesar dhaver actuat en elsmateixos termes que les dues ante-riors.Des de la secci sindical de la
CGT a la Nissan feliciten a aquestsdos primers companys, i seguiranmostrant el seu suport a la resta decompanys que continuen amb lalluita i que esperem tindran el ma-teix resultat que el primer. La per-secuci que sest realitzant contrala CGT a lempresa Nissan, es falatent amb les exclusions en lestaules de negociacions i el que sms greu encara, perseguint i ani-quilant a lafiliaci daquest sindi-cat.Des de la Secci Sindical de laCGT demanen la readmissi detots els treballadors acomiadats, larectificaci de lempresa i una dis-culpa pblica amb els treballadorsde la CGT pel fet de ser objecte dediscriminaci per part daquestamultinacional. La CGT demanatamb la dimissi dels responsa-bles de la persecuci cap a aquestsindicat i si no s aix, que la Di-
recci de la multinacional depuriles responsabilitats de qui, en nomde Nissan incompleix la llei i vul-nera els drets dels treballadors.
Declaren nuls elsacomiadaments de dosafiliats de CGT a la Nissan
TREBALL-ECONOMIA
Vaga de pontsa Correos perla negociacidel calendarilaboral
Sindicat Federal CGT Correos
Com s habitual Correos se-gueix sense negociar un calen-dari laboral anual tal com marca lanormativa laboral per a totes lesempreses. Per aix CGT contnuaamb el comproms de convocarvaga en tots els ponts dmbit esta-tal fins a la negociaci dun calen-dari laboral anual.La convocatria de vaga abasta a
tota la plantilla i afecta a tota la jor-nada de tots els torns durant el dia 7de desembre i, en el torn de nit tanta la jornada del 6 al 7 com del 7 al8. La segent data per a la qualCGT ha formalitzat legalment laconvocatria de vaga per aquestacausa per a lany 2009, s el 26 dedesembre.Tots els treballadors de Correostenim dret a conixer quins sn elsdies que hem de treballar per apoder organitzar la nostra vida per-sonal i familiar. Segons lactualConveni Collectiu, lempresa hade negociar, en el primer trimestrede cada any, el calendari laboral.No obstant aix, grcies al silencicmplice de la majoria dorganitza-cions sindicals, aquesta negociacino es produex i veiem com pocsdies abans de Setmana Santa oNadal, dhuc no sabem les condi-cions i dies que anem a treballar.El collaboracionisme dels sempre-signants pel que fa al calendari la-boral sha tornat en parip dexi-gncia en els seus ltimscomunicats, arribant a considerar-lo una cosa fonamental; una cosaque CGT ve demandant des de faanys. El calendari laboral anual sun dret de tots els treballadors i tre-balladores i aquest calendari labo-ral ha de determinar la distribuci
de la jornada, la fixaci dels horarisde treball, la planificaci de les va-cances, aix com setmana santa,nadal, festes locals, campanyeselectorals, etc.CGT continuar exigint la negocia-ci dun calendari laboral anual; ifins que aquesta no es produeixi,anem a seguir convocant vagadmbit estatal per a tots els pontsde lany.
Secretariat Permanent delComit Confederal de la CGT
La Confederaci General delTreball, davant la mobilitzaciconvocada per les centrals sindi-cals UGT-CCOO el 12 de desem-bre manifesta el segent:Ens alegrem de que, per fi, UGT-CCOO decideixin sortir al carreren defensa dels interessos de lestreballadores i treballadors i espe-rem que aquest sigui linici dunamobilitzaci ms mplia, sostingu-da i directa en defensa dels drets la-
borals i socials de totes i tots.Aix mateix volem assenyalar que:s una mobilitzaci parcial: elsconvocants solament es mobilitzenper a desbloquejar els conveniscollectius per ells signats, obviantla desastrosa situaci per la qualpassen ms de quatre milions dedesocupades i desocupats i milionsde treballadores i treballadors pre-caris i indefensos que ho sn, entrealtres raons, per la contnua rebaixade drets possibilitada per aquestsmateixos convocants desprsdanys de reformes laborals, sub-
contrates, convenis miserables, do-bles escales, acords interconfede-rals, acomiadament lliure, etcs una mobilitzaci buida: ja quementre ens convoquen per al dia 12estan pastelejant una NegociaciCollectiva a 3 anys vista, se signaun acord que permet congelar elssalaris dels funcionaris pblics i esprepara la vinguda duna nova Re-forma Laboral que segueixi fent-liguanyar al Capital a costa de laclasse treballadora.s una mobilitzaci sectria i parti-dista: ja que no shan buscat con-
sensos, complicitats ni suports pera la realitzaci de la mateixa entornuns objectius comuns, sin que sun jo mho cuino, jo mho menjodels convocants amb la realitzacidun acte de mrqueting sindical,ms que de recerca de la soluci aun conflicte determinat.Per tot aix la CGT considera queaquesta mobilitzaci no dna res-postes ni aborda els veritables pro-blemes socials i laborals del con-
junt de la classe treballadora delEstat espanyol.Cap a la Vaga General !!
Davant la mobilitzaci del 12 de desembre convocada pels sindicatsCCOO-UGT
Discriminaci sindical en lERO, tal i com recull la sentncia judicial
-
7/31/2019 Catalunya CGT N 112 Desembre 2009
14/32
Desembre de 2009 13
Absolen dues persones
acusades de vexacions perlempresa Gran PallarsPilum-CGT
El Jutjat dInstrucci nm. 1
de Tremp ha absolt final-
ment les dues persones acu-
sades duna falta de vexacions in-
justes a lempresa Gran Pallars. El
judici va tenir lloc el passat 8 doc-
tubre. Les dues persones sn mem-
bres del Punt dInformaci Laboral
i Social (Pilum), un organisme
creat per assessorar les treballado-res de les comarques del Pallars.
Recentment, aquest collectiu ens
hem constitut com a Sindicat de
Muntanya Pilum-CGT.
Abans de setmana santa de 2009 el
collectiu Pilum va enviar un buro-
fax a lempresa Gran Pallars (que
gestiona les estacions desqu de
Port-Ain i Espot Esqu del Pallars
Sobir). En aquesta carta sexposa-
va unes queixes dels i les treballa-
dores de Port-Ain: no pagava les
hores extres, prohibien el descans
legals, no donava el material de tre-
ball, Sels demanava que respon-
guessin en 5 dies, perqu la tempo-
rada acaba just desprs de setmana
santa.
El pont de setmana santa es va rea-
litzar una acci per denunciar la
gesti que feia lempresa pel que fa
a les condicions laborals, els riscos
i laccs a pistes. Aquesta acci va
consistir en collocar una pancarta a
la crulla daccs a pistes, unes pin-
tades i collocar als cotxes aparcats
al Pallars unes octavetes burletes
que denunciaven aquest incompli-
ments de drets laborals per part de
lempresa.
El gerent de Gran Pallars va denun-
ciar els fets als mossos desquadra
apuntant com a culpable dels fets a
una companya del collectiu que
treballava a Port-Ain. Els mossos
es van presentar dies ms tard al
Centre Cvic de Llavors per inves-
tigar el fets. Ens van demanar una
llista dels integrants del collectiu i
ens vam negar allegant que no po-
dem comprometre el futur laboral
de les persones vinculades al nostre
collectiu en una llista que podien
consultar determinats empresaris
de la comarca. Al final vam decidir
donar les dades la Noemi Simarro i
lArmand Simon i els mossos,
sense cap prova pericial, documen-
tal ni testifical van concloure lates-
tat dient que hi havia indicis sufi-
cients per encausar-nos. A part de
fer un comentari lamentable sobre
els ulls plorosos de la Noemi, com
si aquesta circumstncia indiqus
una voluntat damagar un acte pre-
sumptament delictiu.
Aix que vam rebre una carta del
jutjat de Tremp citant-nos per un ju-
dici de faltes per vexacions injustes
el 8 d0ctubre del 2009.
El Pilum, que ara sha constitut
com a Sindicat de la Muntanya,
Pilum-CGT, va convocar per al dia
del judici una concentraci davant
dels jutjats de Tremp a la qual van
assistir gaireb 40 persones, assis-
tncia que va omplir la sala del ju-
dici donant fora als encausats.
La jutgessa no va voler entrar a dis-
cutir els conflictes laborals de lem-
presa, simplement volia aclarir si
els demandats havien estat els au-
tors de les pancartes, les pintades i
les octavetes, que a falta de proves
els va absoldre.
Des del Sindicat de la Muntanya es
va voler donar un caire ms poltic
al judici, allegant que la denncia
penal havia estat un acte coacciona-
dor per part de lempresa, i argu-
mentant la despenalitzaci daquest
tipus daccions reivindicatives i
sind