Catleg de varietats tradicionals #2 Agricultura tradicional i diversitat cultivada. Campanya de recollida de varietats tradicionals al Tarragons, Alt Camp i Baix Peneds.

08 Fall

Riu Gai

F u n d a c i M i q u e l A g u s t , d e s e m b r e d e l 2 0 1 1

Agricultura i varietats tradicionals a la Xarxa Natura 2000 de Catalunya Catleg de varietats tradicionals: #2 Riu Gai Aquest document forma part del projecte: Recuperaci, a travs de ls, de lagrobiodiversitat en els espais de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya Fundaci Miquel Agust Edici: Desembre del 2011 Producci i disseny grfic: Fundaci Miquel Agust Autors: Joan Casals Missio, Francesc Casaas Artigas Imatges: Joan Casals Missio

Un projecte realitzat per:

Amb la collaboraci de:

El projecte

Durant lany 2011 la Fundaci Miquel Agust ha treballat, en collaboraci amb la

Fundacin Biodiversidad, en el projecte Recuperaci, a travs de ls, de

lagrobiodiversitat als espais de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya. En el marc

daquest projecte hem centrat la mirada en els agricultors i els espais agraris que

trobem dins aquests territoris, donat que lagricultura, que ocupa una tercera part de

tota Catalunya i un 11% de la superfcie protegida per la Xarxa Natura 2000, s

lactivitat econmica que millors serveis pot oferir a les comunitats rurals, aix com

desenvolupa funcions duna extrema vlua en la gesti daquests ecosistemes dalt

valor natural. Lagricultura, per, est en retrocs al conjunt del territori catal, i

evidentment tamb dins la Xarxa Natura 2000. De fet la disminuci de la superfcie

agrria s, segurament, una de les principals amenaces que afecten a aquests

territoris.

Quan lagricultura recula es perden moltes vlues... en primer lloc lactivitat

econmica agrria. Tamb el paisatge, la producci daliments i la gesti del territori...

Es perd doncs el contingut daquests espais agraris... I un dels elements que

desapareixen sn les plantes cultivades, i amb elles una diversitat agrcola que sha

anat forjant al llarg de centenars danys de feina pagesa. Lagrobiodiversitat.

En un context on sest recuperant lestima pel menjar i els productes de qualitat,

algunes daquestes varietats tradicionals poden erigir-se com a noves oportunitats per

dinamitzar produccions agrries dalt valor afegit. Algunes delles reuneixen unes

caracterstiques agronmiques, sensorials i culinries excepcionals. La identificaci,

caracteritzaci, recuperaci i promoci daquestes varietats tradicionals s una

estratgia que promou la Fundaci Miquel Agust, vinculant producte, activitat

econmica i territori en el marc dun desenvolupament rural sostenible.

En aquest projecte shan estudiat quatre territoris inclosos a la Xarxa Natura 2000.

Territoris amb diferents estructures agrries, anant des de la Terra Alta i el Baix Ebre fins

a les muntanyes del Bergued. Els estudis han perms conixer i collectar part de

lagrobiodiversitat encara cultivada en aquests espais, protegint aquests recursos

fitogentics i recuperant uns coneixements tradicionals que donen contingut a la

nostra identitat cultural.

Els Catlegs de varietats tradicionals que publica la Fundaci Miquel Agust recullen

totes aquestes informacions i ensenyen les principals varietats tradicionals que encara

es conserven en cadascun dels territoris estudiats. Els Catlegs sediten en quatre

volums: #1 el Sistema Prelitoral Meridional, #2 el Riu Gai, #3 el Sistema Prelitoral

Central i #4 les Serres de Queralt i els Tossals-Aigua dOra.

La problemtica de la prdua de

la diversitat gentica dels cultius

(procs anomenat com erosi

gentica) ha estat posada de

manifest per nombrosos cientfics

des dels inicis del segle XX (Brush,

1999). Aquest procs est fent

desaparixer uns recursos que sn

cabdals per la nostra seguretat

alimentria i que, en alguns casos,

constitueixen un element

important de la identitat cultural

de cada societat. Aquesta erosi

es produeix tant a nivell despcie

(segons Hammer et al. (2005) de

les 7000 plantes que es cultiven al

mn, 940 estarien en perill

dextinci) com a nivell de varietat

(la reducci de la variabilitat intra-

varietal s un fet descrit en la

majoria de varietats cultivades).

Malgrat la dificultat per quantificar

la magnitud en qu es produeix

lerosi gentica, shan publicat

diversos estudis on es presenten

valors dentre el 15% i el 100%

derosi gentica, en funci de

lespcie estudiada, lrea

geogrfica i el perode de temps

considerat (per una revisi vegeu

lestudi publicat per Hammer et al.

(2008)).

Una de les principals forces motrius

s la substituci de les varietats

antigues (que presenten un cert

grau de diversitat gentica) per les

varietats modernes (homognies

genticament), degut a que

aquestes darreres presenten uns

rendiments superiors. Aquesta

substituci es produeix amb ms

intensitat en els pasos

desenvolupats, on els agricultors

tenen la capacitat econmica per

adquirir llavor de les varietats

modernes (van de Wouw et al.,

2009).

A Catalunya la substituci de les

varietats antigues pels cultivars

moderns s molt alta en el conjunt

de cultius (horta, cereals i cultius

arboris). No obstant es conserven

algunes varietats antigues, que

anomenem varietats tradicionals o

locals pel fet que han estat

seleccionades per les adaptacions

als agrosistemes i gastronomies

dun determinat territori. Aquestes

varietats sn conservades pels

agricultors, els quals utilitzen

determinats trets morfolgics com

a criteri de selecci a lhora de

conservar-les (generalment la

forma externa). Les raons per les

quals determinades varietats

tradicionals es conserven sn

diverses, per generalment trobem

motius culturals i gastronmics.

Aix es deu a que, en molts casos,

aquestes varietats tradicionals

presenten unes caracterstiques

organolptiques superiors a les

varietats comercials (com per

exemple les propietats texturals i

de gust que t la mongeta del

Ganxet) o b estan estretament

vinculades a rituals gastronmics

locals, els quals existeixen,

senzillament, perqu existeix la

varietat (com s el cas del blat de

moro descairar del Bergued i

lescudella que es prepara al

Nadal). La literatura gastronmica i

el coneixement popular catalans

estan plens de noms daquestes

varietats... el fesol del sastre, la col

brotonera, lenciam dels tres ulls, el

tomquet de Montserrat i el de

Penjar, lescarola cabell dngel...

noms que ens indiquen

labundncia de varietats que

atresora lagricultura catalana.

Tots aquests noms han quedat

recollits en el mapa de les varietats

tradicionals catalanes, editat per

la Fundaci Miquel Agust el

novembre del 2011 (FMA, 2011a).

La prdua daquest tresor gentic

que alberguen les varietats

tradicionals ha deixat de ser un

assumpte nicament dagrnoms i

Un dels criteris emprat

pels agricultors per

seleccionar les varietats

tradicionals ha estat el

valor sensorial. Aix ha

comportat, en alguns

casos, la creaci de

productes amb unes

qualitats excepcionals

La recuperaci de varietats tradicionals com a eina de desenvolupament rural

treballen al territori (en primer lloc

els agricultors, per tamb els

restauradors i altres agents del

sector serveis). Amb aquesta

estratgia saconsegueix,

parallelament, treballar per a la

conservaci de la biodiversitat...

cultivada.

sn autntiques joies, i com a tals

poden actuar com a eixos de

desenvolupament agrari i rural.

La Fundaci Miquel Agust, entitat

sense nim de lucre, ha estat

creada amb aquest fi. Identificar,

conservar, recuperar i promoure

varietats tradicionals que puguin

atreure la mirada duns

consumidors que, cada cop ms,

reclamen productes locals i de

qualitat. Amb aquests elements

sespera construir estratgies de

desenvolupament rural que

reforcin els agents econmics que

milloradors gentics, i en els darrers

anys ha esdevingut un repte pel

conjunt de la societat,

creixentment sensibilitzada per la

conservaci de la biodiversitat.

Alhora s, especialment, un

desafiament pels territoris i pels

seus agricultors. Un desafiament, ja

que algunes daquestes varietats

tradicionals poden guardar alguna

clau que ajudi a definir estratgies

per revitalitzar determinades

produccions agrries basades en

la qualitat (especialment referent

al gust, laroma, la textura...); i s

que algunes varietats tradicionals

Figura 1. El tomquet de Penjar, la col brotonera, el psol negre, el blat de moro descairar o la mongeta del Ganxet sn algunes varietats tradicionals que gaudeixen de prestigi a la cultura gastronmica catalana

Objectius La Fundaci Miquel Agust treballa per

crear les eines que permetin

desenvolupar una estratgia sinrgica de

revaloraci de lagrobiodiversitat i de

desenvolupament rural. I les eines de

base sn el coneixement agrcola i les

llavors de les varietats tradicionals. s a

dir, duna banda recollir i generar el

coneixement que permeti identificar les

varietats tradicionals amb major

potencial, i duna altra banda collectar i

conservar el material vegetal daquestes

varietats tradicionals que es troben en

perill de desaparici.

En aquest context la Fundaci Miquel

Agust, amb la collaboraci de la

Fundacin Biodiversidad, ha realitzat

durant lany 2011 el projecte

Recuperaci, a travs de ls, de

lagrobiodiversitat als espais de la Xarxa

Natura 2000 de Catalunya. Un projecte

on shan estudiat quatre territoris protegits

per la Xarxa Natura 2000: el Sistema

Prelitoral Central, el Riu Gai, el Sistema

Prelitoral Meridional i les Serres de Queralt

i Els Tossals-Aigua dOra. En cadascun

dels territoris, mitjanant entrevistes als

agricultors, shan identificat i collectat les

varietats tradicionals que encara es

cultiven. Parallelament sha recollit

aquella informaci agrcola i

gastronmica que ens serveix per

descriure les caracterstiques daquests

materials. Amb els Catlegs de varietats

tradicionals pretenem resumir tota

aquesta informaci i posar-la a labast de

tothom.

ES5140019

Riu Gai

F u n d a c i M i q u e l A g u s t , d e s e m b r e d e l 2 0 1 1

El riu Gai travessa la Serralada

Prelitoral Catalana, anant des de

Santa Coloma de Queralt fins a

Altafulla, on es troba la

desembocadura. Lespai Xarxa

Natura 2000 denominat ES5140019

Riu Gai correspon a la part baixa

del riu, des dAiguamrcia fins a

Tarragona-Altafulla. Aquest espai

va ser incls a la darrera proposta

catalana despais Xarxa Natura

2000 que realitz la Generalitat de

Catalunya lany 2006 (Generalitat

de Catalunya, 2006). Prviament la

desembocadura del riu Gai ja

havia estat protegida en el marc

del Pla dEspais dInters Natural

(PEIN) (Generalitat de Catalunya,

1992), tot i que la superfcie

protegida era molt ms reduda.

Actualment la superfcie protegida

per la XN2000 s de 2.990 ha, de

les quals gaireb el 30% correspon

a superfcie agrria (DMAiH, 2004).

A nivell paisatgstic lespai protegit

el podem dividir en tres parts: a la

part nord els Camps de Santes

Creus, ubicat entre els municipis

dAiguamrcia, Vila-rodona, Brfim

i Montferri, una plana agrcola

dominada pel cultiu de la vinya

(Observatori del Paisatge, 2010). A

nivell ecolgic destaquen els

boscos de ribera (Populetalia

albae) presents a lAlbareda de

Santes Creus. A la part central de

lespai protegit trobem un

fragment del Masss de Bonastre,

espai natural amb fragments de

superfcie agrria ubicat entre els

municipis de Vilabella, Renau,

Salom i la Vespella de Gai. En

aquest espai hi destaca el pant

del Catllar, inaugurat lany 1975.

Finalment a la part baixa de lespai

trobem els municipis el Catllar, la

Riera de Gai i Altafulla, una rea

on dominen les hortes que

acompanyen la llera del riu.

Aquest darrer tros constitua

antigament una de les hortes dels

mercats de Barcelona i Tarragona.

Unes hortes on hi dominaven els

camps de cnem, cultiu que

ocupava una gran superfcie a

principis del segle XX i que era

emprat per la indstria txtil de la

zona.

Figura 2. Mapa de localitzaci de

lespai protegit Riu Gai

Dins lespai protegit la superfcie

agrria ocupava lany 2002 una

superfcie de 928 ha, la major part

de les quals fruiters de sec (438

ha) i vinya (436 ha), segons les

dades de la Cartografia dels usos

del sl a Catalunya (DMAiH, 2004).

Dades que mostren una disminuci

del 18% de la superfcie agrria

dins aquest espai (srie temporal

1992-2002), valor molt elevat si

tenim en compte que el promig

per tota la XN2000 s del 6,3%

(FMA, 2011b).

RIU GAI

Superfcie: 2.990 ha

Comarques: Tarragons, Alt Camp, Baix Peneds

Municipis: Aiguamrcia, Vila-rodona, Brfim, Montferri, Vilabella, Salom, la Secuita, Vespella de Gai, Renau, el Catllar, la

Riera de Gai, Altafulla, Tarragona

Varietats tradicionals (segons revisi bibliogrfica): tomquet de lalbercoc

El territori: Riu Gai

Comarques del Tarragons, Alt Camp i Baix Peneds

Figura 3. (a dalt) En color verd, superfcie agrria dins lespai protegit del Riu Gai (Font: Classificaci dels usos del sl, any

2002 (DMAiH, 2004))

Figura 4. (a baix) Cultiu de tomquet del Benac al municipi

dAltafulla

Figura 5. Llavor de bleda de penca

ampla (Beta vulgaris var. cicla)

Les hortes de la part baixa del Riu

Gai eren, antigament, un dels

principals subministradors dels

mercats centrals de Barcelona i de

Tarragona. Lintens comer amb

dos mercats de distribuci

daliments ha marcat les varietats

cultivades en aquesta zona. En

alguns casos les preferncies

diferents entre els consumidors de

Barcelona i de Tarragona ha

provocat una diversificaci de les

varietats cultivades, amb lobjectiu

de satisfer les demandes dels

consumidors. Per exemple, els

agricultors del Riu Gai coneixen

dues varietats de bleda: la bleda

negra (fulla de color verd fosc)

destinada al mercat de Barcelona

i la bleda blanca (fulla de color

verd clar) destinada al mercat de

Tarragona. O, pel que fa a les

varietats de tomquet, el

tomquet del Benac es

comercialitzava a Tarragona

mentre que a Barcelona la varietat

ms ben valorada era el tomquet

de Montserrat. Altres varietats

cultivades a la zona i destinades al

mercat majorista daliments eren la

mongeta tendra, el pebrot tipus

llarg de Reus (molt apreciat a

Barcelona, on es coneixia com el

pebrot de la Riera), el tomquet

de Penjar o la mongeta del

Ganxet. La major part daquestes

varietats es continuen cultivant,

especialment la mongeta del

Ganxet, el calot de Valls, el

tomquet de Penjar o el tomquet

del Benac. No obstant algunes

shan deixat de cultivar degut,

principalment, a un comportament

agronmic deficient. Aquest s el

cas de lenciam rom per la seva

sensibilitat al mldiu, lescarola

cabell dngel per la seva

sensibilitat a lespigat i a la

podridura o el pebrot de la Riera

per la seva sensibilitat als virus que

afecten a aquest cultiu (tot i que

Figura 6. Distribuci, per

espcies, de les

entrades collectades

La collecta de varietats tradicionals al Riu Gai

Juny-Juliol del 2011

existeixen algunes produccions

comercials dins hivernacle).

Les prospeccions que ha realitzat

la Fundaci Miquel Agust han

perms recollir un total de 33

entrades, la major part delles de

tomquet (11 entrades) i mongeta

(10 entrades) (Figura 6). Les

varietats recollides de tomquet

sn del tipus tomquet de Penjar,

Montserrat, del Benac, palosanto i

del pebrot. El ms cultivat a la

zona s el tomquet del Benac (2

entrades) (Figura 7), doncs s molt

apreciat entre els consumidors de

Tarragona. Una altra varietat molt

cultivada s el tomquet de

Penjar, el qual pren noms diferents

en funci de les caracterstiques

de cada cultivar: de milflors

(inflorescncia molt ramificada),

de fulla grossa (forma de la fulla

semblant a la de la patatera) o

tomaqueta (forma aplanada del

fruit) sn algunes de les

denominacions emprades pels

agricultors. No obstant, el nom ms

corrent daquesta varietat a la

zona s el de tomac, en

detriment del de tomquet de

Penjar.

Respecte als materials de

Phasoleus vulgaris recollits (Figura

8), la varietat ms representada s

la del tipus Ganxet (5 entrades).

Aquesta varietat s molt

apreciada per les seves

caracterstiques organolptiques,

especialment respecte als

carcters de textura. La major part

dagricultors exposen que

conserven aquesta varietat

tradicional perqu s la que t la

pell ms fina. De fet, altres

varietats cultivades a la zona

prenen el nom en contraposici

amb la mongeta del Ganxet, com

s el cas de la mongeta de

labundncia cultivada a la zona

de Vila-rodona (el nom fa

referncia a lelevada producci

daquesta varietat).

Una de les varietats ms

reconegudes daquesta zona s el

pebrot llarg de Reus. Lelevada

producci que es feia antigament

al municipi de La Riera de Gai

(40.000 plantes/any a la dcada

dels 1970-80), majoritriament

comercialitzada a Barcelona, va

provocar que aquesta varietat

tamb fos coneguda com el

pebrot de la Riera (Contreras et al.,

2003) pels agricultors de la zona

que anaven a aquest municipi a

comprar el planter. Les principals

caracterstiques daquesta varietat

sn la coloraci vermella del fruit,

el pericarpi gruixut (aprox. 1cm),

una elevada dolor, una baixa

percepci de la pell i una bona

conservaci en post-collita.

Aquesta varietat de pebrot, per,

es va deixar de cultivar per la seva

sensibilitat als virus que afecten a

aquesta espcie.

Finalment tamb sha collectat

llavor de les varietats de bleda

cultivades a la zona (de penca

ampla i negra), de col paperina,

mel blanc i del tendral,

cogombre, guixes i espinac. No

obstant daquestes varietats shan

trobat poques entrades.

Figura 7. Fruits de la varietat tradicional

tomquet del Benac

Espcie Varietat tradicional

Beta vulgaris

Bleda blanca

Bleda negra

Capsicum annuum

Pebrot dels 3 cantos

Pebrot llarg de Reus o de la RIera

Cichorium endivia

Escarola cabell dngel Lactuca sativa

Enciam rom

Enciam dels 3 ulls

Enciam negre

Lathyrus sativus

Guixes

Phasoleus vulgaris

Fesol la perla de Valls

Mongeta del Ganxet

Mongeta de labundncia Fesol del Pinet

Mongeta del cuc

Solanum lycopersicum

Tomac o tomquet de Penjar

Tomquet poma

Tomquet del Benac

Tomquet palosanto

Tomquet de lalbercoc Tomquet de la creu

Taula 1. Noms de varietats tradicionals citats pels agricultors entrevistats durant la campanya de collecta de germoplasma a

lespai Xarxa Natura 2000 Riu Gai

Figura 8. Varietats tradicionals de mongeta collectades al Riu Gai

Fesol la perla de Valls

FMA/XN /2011/160

Mongeta del Ganxet

FMA/XN /2011/161

Mongeta del Ganxet

FMA/XN /2011/175

Mongeta de labundncia FMA/XN /2011/176

Mongeta del Ganxet

FMA/XN /2011/177

Mongeta fina

FMA/XN /2011/179

Algunes varietats tradicionals

daquesta zona presenten unes

caracterstiques singulars que les

fan bones candidates a liderar

projectes de recuperaci orientats

a dissenyar produccions agrcoles

basades en la qualitat

organolptica i la revaloraci de

lagrobiodiversitat. Entre les

varietats tradicionals collectades

destaquen el pebrot de la Riera i el

tomquet del Benac.

El pebrot de la Riera

Aquesta varietat de pebrot era

antigament molt apreciada als

mercats de Barcelona i de

Tarragona. Les primeres referncies

del cultiu daquesta varietat a la

Riera de Gai daten del 1840.

Lanomenat pebrot de la Riera s

un cultivar seleccionat pels

agricultors de la zona dins la

varietat tradicional llarg de Reus.

La bona valoraci que rebia des

dels mercats de Tarragona i,

especialment, de Barcelona va

provocar que molts agricultors de

la zona anessin a buscar el planter

en aquest municipi.

La varietat tradicional llarg de Reus

(sinonmia: morro de vedella) s

coneguda arreu de Catalunya. En

el transcurs de les collectes que

ha realitzat la Fundaci Miquel

Agust sha trobat llavor daquesta

varietat en daltres territoris, com la

Terra Alta. Alhora la major part de

cases comercials de llavor

comercialitzen les seves prpies

lnies (p.e. Batlle, Fito), aix com el

Banc de Germoplasma del Centro

de Recursos Fitogenticos (CRF)

conserva diverses entrades

daquesta varietat (Taula 2).

Sembla, per, que el cultivar de la

zona de la Riera de Gai tingui

unes caracterstiques especials. La

problemtica, per, s que aquest

cultivar no s resistent als virus que

afecten a aquesta espcie

cultivada, especialment al Tomato

Spotted Wild Virus (TSWV), un dels

ms importants a Catalunya. Aix

limita el cultiu daquesta varietat a

la zona, i noms es coneixen

algunes produccions fetes dins

hivernacle (on s ms fcil el

control de Frankliniella

occidentalis, vector que transmet

el virus).

En aquest context, i donat el

potencial daquesta varietat pel

territori, seria interessant realitzar un

projecte que permets: (a)

estudiar a nivell agronmic,

sensorial i gentic la varietat

tradicional llarg de Reus i el cultivar

pebrot de la Riera, a fi i efecte de

promoure el seu cultiu, (b) estudiar

estratgies de control i/o fonts de

resistncia al TSWV per tal de fer

viable el cultiu a la zona (Jahn et

al., 2000).

El tomquet del Benac

El tomquet del Benac encara

gaudeix de prestigi entre els

consumidors de la zona de

Tarragona. Segons les descripcions

recollides entre els agricultors

aquesta varietat presenta el fruit

esfric i un cert grau de buidor a la

cavitat locular. No es coneixen

daltres descriptors morfolgics,

alhora que es desconeixen les

seves caracterstiques sensorials i

agronmiques.

Existeixen molt poques entrades

conservades daquesta varietat: la

FMA ha recollit 2 entrades a la

zona del Riu Gai i al CRF noms

existeix una entrada que tingui

aquest nom (Taula z). s possible,

per, que existeixin sinonmies

populars amb daltres varietats,

com per exemple amb el nom

tomquet pometa, per la qual

cosa possiblement hi ha ms

Estratgies de recuperaci de lagrobiodiversitat al Riu Gai

Proposta de lnies dactuaci

entrades conservades de les que

es poden identificar pel nom.

En aquest context, i considerant

que el mercat del tomquet s

flexible pel que fa a la introducci

de noves varietats distingides per

la forma i el gust, seria interessant

fer una exploraci dels materials

collectats de la varietat tomquet

del Benac, complementant-ho

amb entrades que tinguin noms

com pometa o poma. Uns estudis

que haurien de permetre

recuperar el cultiu del tomquet

del Benac i, si s possible, millorar-

ne les caracterstiques sensorials i

agronmiques.

Altres varietats tradicionals

A part del pebrot de la Riera i el

tomquet del Benac, daltres

varietats tradicionals cultivades al

Riu Gai semblen prometedores.

Entre elles destaquen el tomquet

de Penjar (malgrat no tingui un

carcter local), les varietats de

bleda negra i blanca o les

varietats de mongeta tendra que

antigament shi cultivaven. Seria

interessant fer una exploraci dels

materials recollits i dels existents en

bancs de germoplasma per

identificar varietats que sadaptin

b en aquesta rea i que ajudin a

dissenyar produccions agrries

delevada qualitat.

Conclusions

La Fundaci Miquel Agust ha collectat 33 mostres de varietats tradicionals cultivades a la zona del Riu Gai.

Solanum lycopersicum (tomquet) i Phasoleus vulgaris (mongeta) sn les espcies ms representades entre les

collectes. Dels materials recollits el pebrot de la Riera (del tipus llarg de Reus) i el tomquet del Benac sn

dues varietats tradicionals amb potencial per liderar estratgies de desenvolupament rural basades en les

produccions agrcoles locals i de qualitat.

Taula 2. Materials conservats al Banc de Germoplasma del Centro de Recursos Fitogenticos (INIA, Madrid) de les varietats

pebrot llarg de Reus i tomquet del Benac.

Entrada Espcie Varietat tradicional Origen

NC036555 Capsicum annuum Pebrot quatre morros Manresa

NC025699 Capsicum annuum Pimiento largo de Reus Vinyols i els Arcs (Vinyols)

NC041795 Capsicum annuum Pebrot de Reus -

NC041796 Capsicum annuum Pebrot de Valls -

NC058541 Capsicum annuum Pebrot morro de vedella -

NC058547 Capsicum annuum Pebrot de Reus;Gros tres caires -

NC058551 Capsicum annuum Pebrot -

NC058553 Capsicum annuum Pebrot morro de vedella -

NC058555 Capsicum annuum Pebrot morro de vedella -

NC058556 Capsicum annuum Pebrot de Reus -

NC058561 Capsicum annuum Pebrot de Reus -

NC058562 Capsicum annuum Pebrot llarg -

NC058563 Capsicum annuum Pebrot de quatre morros -

NC042324 Solanum lycopersicum Tomquet del Benac Reus

Llistat de collectes

08 Fall

F u n d a c i M i q u e l A g u s t , d e s e m b r e d e l 2 0 1 1

Llistat de Collectes

Codi de lentrada Nom de la varietat Espcie Localitat

FMA/XN/2011/160 Fesol la Perla de Valls Phasoleus vulgaris Riera de Gai, La

FMA/XN/2011/161 Mongeta del Ganxet Phasoleus vulgaris Riera de Gai, La

FMA/XN/2011/162 Pebrot de la Riera Capsicum annuum Riera de Gai, La

FMA/XN/2011/163 Tomac Solanum lycopersicum Riera de Gai, La

FMA/XN/2011/164 Mongeta del Ganxet Phasoleus vulgaris Ferran

FMA/XN/2011/165 Guixes Lathyrus sativus Torredembarra

FMA/XN/2011/166 Mongeta del Ganxet Phasoleus vulgaris Catllar, El

FMA/XN/2011/167 Juda roja de metro1 Phasoleus vulgaris Catllar, El

FMA/XN/2011/168 Mel de Turqua1 Cucumis melo Catllar, El

FMA/XN/2011/169 Tomquet Kumato1 Solanum lycopersicum Catllar, El

FMA/XN/2011/170 Bleda negra Beta vulgaris var.cicla Catllar, El

FMA/XN/2011/171 Tomac de fulla grossa Solanum lycopersicum Catllar, El

FMA/XN/2011/172 Tomac de milflors Solanum lycopersicum Catllar, El

FMA/XN/2011/173 Tomquet Rosa Gros Solanum lycopersicum Catllar, El

FMA/XN/2011/174 Tomquet del Benac Solanum lycopersicum Catllar, El

FMA/XN/2011/175 Mongeta del Ganxet Phasoleus vulgaris Vila-rodona

FMA/XN/2011/176 Mongeta de l'abundncia Phasoleus vulgaris Vila-rodona

FMA/XN/2011/177 Mongeta del Ganxet Phasoleus vulgaris Vila-rodona

FMA/XN/2011/178 Col paperina Brassica oleracea Catllar, El

FMA/XN/2011/179 Mongeta fina Phasoleus vulgaris Montferri

FMA/XN/2011/180 Bleda de penca ampla Beta vulgaris var.cicla Vila-rodona

FMA/XN/2011/213 Tomquet Palosanto Solanum lycopersicum Torredembarra

FMA/XN/2011/214 Bleda penca ampla Beta vulgaris Torredembarra

FMA/XN/2011/215 Tomac penjar Solanum lycopersicum Torredembarra

FMA/XN/2011/216 Pebrot punxa Capsicum annuum Torredembarra

FMA/XN/2011/217 Tomaca del Benac Solanum lycopersicum Torredembarra

FMA/XN/2011/232 Espinac d'hivern Spinacia oleracea Torredembarra

FMA/XN/2011/233 Fesol s/n Phasoleus vulgaris

FMA/XN/2011/234 Mel blanc+tendral (barreja) Cucumis melo

FMA/XN/2011/235 Tomquet Montserrat Solanum lycopersicum

FMA/XN/2011/236 Bledes del terreno Beta vulgaris

FMA/XN/2011/237 Tomquet del Pebrot Solanum lycopersicum

FMA/XN/2011/238 Cogombre Cucumis sativus

Figura 9. Mongeta del Ganxet (FMA/XN/2011/161)

1 Materials allctons o derivats de varietats comercials.

(1) Brush St. (1999) Genetic erosion of

crop populations in centers of

diversity: a revision. Proc. Techn.

Meeting FAO in Prague, p. 3444.

(2) Contreras J., Cceres J., Espeitx E.

(2003) Els productes de la Terra.

Generalitat de Catalunya,

Departament dAgricultura,

Ramaderia i Pesca, Barcelona.

(3) DMAiH, Departament de Medi

Ambient i Habitatge (2004)

Cartografia dels usos del sl a

Catalunya, 2002. Generalitat de

Catalunya.

(4) FMA, Fundaci Miquel Agust (2011a)

El mapa de les varietats tradicionals

catalanes. FMA, novembre del 2011.

Accs: www.fundaciomiquelagusti.cat.

(5) FMA, Fundaci Miquel Agust (2011b)

Agricultura i espais naturals a la Xarxa

Natura 2000 de Catalunya. Editat per

la Fundaci Miquel Agust, febrer del

2011.

(6) Generalitat de Catalunya (2006)

Acord GOV/112/2006, de 5 de

setembre, pel qual es designen zones

d'especial protecci per a les aus

(ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs

d'importncia comunitria (LIC).

DOGC 4735 de 6.10.2006.

(7) Hammer K., Khoshbakht K. (2005)

Towards a red list for crop plant

species. Genetic Resources and Crop

Evolution, 52:249-265.

(8) Hammer K., Teklu Y. (2008) Plant

Genetic Resources: Selected Issues

from Genetic Erosion to Genetic

Engineering. Journal of Agriculture

and Rural Development in the Tropics

and Subtropics, 109:1550.

(9) Jahn M., Paran I., Hoffmann K.,

Radwanski E.R., Livingstone K.D.,

Grube R.C., Aftergoot E., Lapidot M.,

Moyer J. (2000) Genetic mapping of

the Tsw locus for resistance to the

Tospovirus Tomato spotted wilt virus in

Capsicum spp. and its relationship to

the Sw-5 gene for resistance to the

same pathogen in tomato. Molecular

Plant-Microbe Interactions, 13:673-82.

(10) MARM (2011) ES5140019 Riu Gai,

Formulario Normalizado de Datos.

(11) Observatori del Paisatge (2010)

Catleg de Paisatge del Camp de

Tarragona. Unitat 25: Camps de

Santes Creus. Accs:

www.catpaisatge.net

(12) van de Wouw M., Kik C., van Hintum

T., van Treuren R., Visser B.(2009)

Genetic erosion in crops: concept,

research results and challenges. Plant

Genetic Resources: Characterization

and Utilization, 8: 115.

Referncies

bibliogrfiques

Agricultura i varietats tradicionals a la Xarxa Natura 2000 de CatalunyaCatleg de varietats tradicionals: #2 Riu GaiEdici: Desembre del 2011Un dels criteris emprat pels agricultors per seleccionar les varietats tradicionals ha estat el valor sensorial. Aix ha comportat, en alguns casos, la creaci de productes amb unes qualitats excepcionals