Carta a un amor impossibleQuan tu hi ets, jo ja no hi sc,

Quan jo hi sc, tu ja no hi ets,

Com la lluna que desapareix quan surt el sol

tu sempre millumines en els moments ms difcils,

ets com una llum incandescent que em recorda que ets aqu,

que jo sc all, per que tu sempre hi sers...

Ara em sembla haver arribat en un mn massa clar,

un mn on la lluna fa temps que no apareix

i el sol fa massa que hi s.

Trobo a faltar aquells holes i adus, curts per intensos

que solem fer-nos a lalba i al capvespre,plens de somnis. Tu i jo ens estvem de romanos

i decidem baixar a la terra,abandonar la nostra situaci privilegiada per, finalment,

agafar-nos les mans i dir: som aqu.De tant en tant encara penso que em trobes a faltar.

Penso que aquests llargs silencis,

aquesta llarga espera significa que hi ests pensant.

Et fa por saber qu pot passar si a la fi acabem junts.

Al cap duna estona de rumiar-hi me noblido,

desprs hi torno a pensar i aix fins lhora de dormir.

s llavors quan crec que sc foll

i que potser s cert que hem nascut per no trobar-nos mai,

que un mn amb els dos junts no pot existir..

No s bo viure dels records, per el dia

en qu el sol deixi desperar la lluna, aquest deixar de brillar amb la mateixa fora.