Característiques i capacitats del dofí mular - /Treballs de Recerca... ·...
Transcript of Característiques i capacitats del dofí mular - /Treballs de Recerca... ·...
Característiques i capacitats del dofí mular
1
1.INTRODUCCIÓ
A tothom li encanten els dofins. Semblen la imatge perfecte de simpatia, energia, bon humor i
intel·ligència. Cada vegada amb més freqüència els programes de televisió i les pel·lícules ens
han portat al seu món submarí, fins que s'han convertit en vells amics nostres.
En ocasions s'ha arribat a dir que tenen poders gairebé màgics, però, com són en realitat?
Des de fa almenys 2.000 anys hi ha històries d'amistats molt especials entre persones i dofins.
Se’ls ha atribuït qualitats gairebé divines: aborígens australians, polinesis i indis americans els
consideren com esperits i missatgers dels déus. Els grecs antics els tenien en tan alta estima
que la seva execució equivalia a la d'una persona i tots dos crims eren castigats amb la pena
de mort.
Els romans estaven captivats per la seva gran amistat i per la música dels seus xiscles, però
eren menys emotius i sentimentals que els grecs enfront de la naturalesa i les seves històries
sobre dofins tendien a tenir un final decididament tràgic.
Molts dels mites antics sobre dofins contenien una veritat important o moral: calia respectar
el medi natural i qualsevol que maltractés rebria la ira dels déus.
Amb totes les seves extraordinàries qualitats, és fàcil comprendre per què trobem tan
atractius als dofins, i podem dir que guanya en cinc aspectes: té moviments elegants, sembla
intel·ligent i solidari amb els que es troben en dificultats, ens arriba d’ell un caràcter jovial i
una cara que sempre sembla alegre. Són qualitats que admirem en els éssers humans, de
manera que no és sorprenent que ens agradi tant el dofí.
No és d'estranyar que sigui una de les estrelles del món animal.
Investigant sobre ells i observant algunes de les seves sorprenents qualitats, em van cridar
l’atenció algunes de les aplicacions que es fan amb aquests animals i és per això que cada cop
més apareixien noves preguntes sobre les quals volia trobar resposta.
A partir d’aquestes noves inquietuds vaig formular els meus objectius sobre l’estudi del dofí
que passo a detallar:
Característiques i capacitats del dofí mular
2
· Acostar-me i aprofundir sobre els aspectes fisiològics i etològics més característics d’aquests
mamífers.
· Trobar quines són les característiques del dofí que afavoreix en que es treballi amb aquest
animal.
· Investigar sobre la intel·ligència del dofí i la relació que té aquest aspecte amb el fet que es
realitzin espectacles amb ell en els zoològics.
· Observar, analitzar i extreure’n dades sobre l’evolució i la precisió en els espectacles dels
dofins.
· Investigar sobre la teràpia amb dofins, la seva història, els seus objectius i la influència que
té la Dolfinoteràpia sobre un pacient amb deficiència física o psíquica.
· Per últim, investigar i analitzar els coneixements que te la societat respecte aquests animals,
i veure si la seva estima es correspon als seus coneixements.
Característiques i capacitats del dofí mular
3
2. CLASSIFICACIÓ · Ordre: Cetacea En el quadre següent es pot seguir la classificació dels dos subordres que inclou l’ordre
cetacea: els misticets o cetacis amb barbes i els odontocets o cetacis amb dents, al qual
pertany el dofí mular.
S.O M I S T I C E T S
FAMÍLIA Nº D’ESPÈCIES
Balaenidae: Balenas francas i de Groenlandia 3
Neobalaenidae: balena (franca) pigmea 1
Eschrichtiidae: Balena gris 1
Balaeropteridae: norcuales 6
TOTAL 11
S.O O D O N T O C E T S
Kogiidae: Catxalot pigmeo i nan 2
Physeteridae: Catxalot 1
Monodontidae: Narval i beluga 2
Ziphiidae: Zifios 21
Delphinidae: Dofins oceànics
33
Innidae: Boto (dofí del riu Amazonas) 1
Pontoporiidae: Dofí del riu Yangtze 2
Platanistidae: Dofins de l’Indo i Ganges 2
Phocoenidae: marsopes 6
TOTAL 70
Característiques i capacitats del dofí mular
4
· Família: Delphinidae
El dofí i els seus parents immediats estan inclosos en la família Delphinidae, la més gran de
l'ordre dels cetacis, que es coneixen com a "dofins oceànics", tot i que alguns d'ells reben el
nom de "balenes" i que hi ha alguns que no són exclusivament oceànics, sinó que també
viuen en llacs i rius .
Les espècies d’aquesta família varien considerablement en aspecte extern, mida, hàbits
alimentaris, comportament social i hàbitat.
Hi ha uns pocs trets que comparteixen la majoria, si no totes les espècies de dofins. Igual que
altres cetacis dentats, tenen un sol ventat, situat a la part superior del cap, lleugerament
decantat cap a l'esquerra. Les seves dents, encara que varien en grandària i quantitat, solen
ser cònics i indiferenciats. La
majoria tenen l'aleta dorsal situada
aproximadament al centre de
l'esquena. La cua sempre està
bifurcada per una osca molt
pronunciada.
Esquelet d’un membre de la família Delphinidae
La longitud i el gruix del musell varien molt entre espècies i entre gèneres, de manera que
alguns animals tenen un musell ben definit i altres manquen completament d'ell.
La pigmentació dels delfínids oscil·la entre els dissenys cridaners i contrastats de color blanc i
negre, amb o sense zones intermèdies en tons grisos o canyella, el marró fosc o negre, el gris
homogeni, els jaspiats o clapejats, i ocasionalment tenen el cos gairebé blanc.
Característiques i capacitats del dofí mular
5
· Gènere i espècie: Tursiops truncatus
Aquesta espècie es troba per tot el món i ocupa hàbitats que van des dels tròpics fins a les
fredes aigües subpolars, i des d'aigües costaneres i poc fondes fins a les profunditats de l'oceà
com podeu observar en el mapa.
Distribució de Tursiops truncatus
La seva classificació científica quedaria determinada de la següent manera:
Regne: Animalia Filum: Chordata Subphylum: Vertebrata Classe: Mammalia Ordre Cetacea Subordre: Odontoceti Família: Delphinidae Gènere: Tursiops Espècie: Tursiops truncatus
Característiques i capacitats del dofí mular
6
3. DOFÍ MULAR (Tursiops truncatus) El dofí mular és el dofí arquetip, que viu a les aigües de tot el planeta, des de les temperades
fredes a les tropicals.
Viu tant a prop com lluny de la costa i és l'espècie que salta, solca les ones de proa dels
vaixells, practica "surf" i s'acosta a les embarcacions i als banyistes.
El seu color sol ser gris amb una part inferior més clara o blanca, un musell curt però ben
definit i una aleta dorsal prominent i corbada cap enrere.
Les aletes pectorals són apuntades. El cos és
robust, però hi ha una gran variabilitat en la
mida dels adults, des de 2,3-3,8 m La
grandària i altres detalls varien segons el seu
hàbitat prop o lluny de la costa i de la zona
del món.
Amb els estudis de foto-identificació s'ha descobert que els dofins mulars costaners
resideixen sempre en les mateixes zones o tornen a elles cada any. Les femelles amb les filles
estan juntes i utilitzen les zones més productives del territori, els mascles formen vincles a
llarg termini entre si però amb l'edat se’n van a zones més allunyades i de vegades a territoris
de comunitats veïnes, viatjant d'un grup de femelles a un altre.
Els hàbits d'alimentació i de caça d'aquests dofins varien molt. Adapten el seu comportament
a les circumstàncies i condicions locals i accepten una gran varietat d'aliment, sent només
superats en aquest aspecte per les orques.
3.1 Conducta del dofí
Estructura Social
Els dofins mulars formen petits grups que no superen la mitjana de 12 exemplars, aquests
grups s’anomenen beines.
Tursiops truncatus
Característiques i capacitats del dofí mular
7
El sistema social d'aquesta espècie és bastant complex ja que els seus individus s'associen en
petits grups que canvien de composició en curts períodes (dies o fins i tot hores). Diversos
subgrups es poden unir per formar així associacions més nombroses.
En vida salvatge, la composició i l'estructura de la beina es basen en gran part en l'edat, sexe, i
condició reproductiva.
Comportament Social
Els dofins en una beina semblen establir forts llaços socials, on fins i tot alguns individus ferits
o malalts són cuidats per uns altres, i ajudats a respirar en portar-los a la superfície si fos
necessari.
Els estudis de comportament del dofí suggereixen
que aquests animals prefereixen associacions amb
altres i es reconeixen després de períodes de
separació.
Els llaços entre una mare i la seva cria són
duradors, una cria normalment roman amb la seva mare de tres a sis anys o més. Els llaços
dels mascles adults en parella són forts i també duradors.
També mostren desenvolupament de cultura, alguna cosa que per molt temps es va creure
únic per a l'ésser humà (i possiblement d'altres espècies de primats). Al maig de 2005, es van
descobrir a Austràlia dofins de l'Indus-Pacífic que ensenyaven a les seves cries a usar les
eines,cobrint els seus musells amb esponges per protegir-los mentre s'alimenten. Aquest
coneixement és traspassat per les mares a les seves filles, a diferència dels primats, on el
coneixement és generalment transmès a tots dos sexes.
Els dofins també poden participar en actes d'agressió cap a altres dofins. Un dofí mascle adult
és molt probable que presenti en el seu cos vàries cicatrius producte de mossegades,
participen en aquests actes d'agressió, pel que sembla, per les mateixes raons que els éssers
humans: els conflictes entre companys i la competència de les femelles.
Característiques i capacitats del dofí mular
8
Comportament Individual
Els dofins s’han vist saltant fins a altures de 4.9 m de la superfície de l'aigua i caient en les
seves parts posteriors o costats, en un comportament anomenat una “ruptura”.
Tant els dofins joves com els vells se segueixen els uns als altres, porten objectes, es sacsegen
les algues marines uns a altres, i utilitzen objectes per demanar interacció. Aquesta activitat
pot ser pràctica per a la recerca d'aliment.
Interacció amb altres espècies.
El dofí mular ha estat vist amb grups, tant de balenes dentades com de caps d'olla, dofins
spinner, dofins tacats, i dofins rugós-dentats.
També han estat vistos amb les balenes grises, balenes Humpback, i amb balenes right.
Responen als taurons amb tolerància, evitació, i agressió. Els taurons tigre provoquen les
respostes més agressives dels dofins. Els investigadors han observat dofins en atac, i de
vegades matant taurons.
3.2 Sensors per al medi subaquàtic
L'aigua és un bon mitjà de flotació, el que en part contraresta la gravetat i permet un
moviment més tridimensional, però que ha de ser controlat en formes no habituals per als
mamífers terrestres.
Els sistemes sensorials dels cetacis estan ben adaptats per detectar els senyals en aquest
medi i tenen característiques inesperades. Per exemple, el so viatja a uns 340m/s en l'aire,
però a l'aigua ho fa unes 4,5 vegades més de pressa, tot i això, els cetacis poden detectar i
interpretar aquest so. Les olors dissoltes es propaguen amb rapidesa en l'aire, però poc a poc
en l'aigua, i el nas dels mamífers no està estructurat per olorar a l'aigua, per tant, el seu sentit
de l’olfacte està poc desenvolupat.
TACTE
Un dels més misteriosos sentits del dofí és el tacte, ja que pot detectar el moviment de l'aigua
sobre el seu cos per a treure’n avantatge, però com ho fa exactament segueix sent una
incògnita. A part de la sensibilitat externa dels dofins al flux de l'aigua, tots els cetacis utilitzen
el sentit del tacte en situacions sexuals i socials. Freguen lleugerament o acaricien a un altre
Característiques i capacitats del dofí mular
9
dofí amb les aletes pectorals, freguen junts els seus cossos i pressionen els seus òrgans
genitals contra l'altre, que no necessàriament ha de ser del sexe oposat.
Els receptors del tacte, que han d'estar densament empaquetats a la pell, poden funcionar
també com a sensors de pressió durant la immersió.
VISTA
Aquest òrgan està envoltat per unes parpelles rígides, sense pestanyes, riques en teixit
adipós; la pupil·la és una mica ovalada, l'iris és fosc i el cristal·lí gairebé esfèric. La retina té
molts bastons, aquestes neurones permeten veure en blanc i negre, i són sensibles a la llum
escassa.
Als dofins en captivitat els hi crida l’atenció veure els colors vermell i groc. Generalment, la
visió és monocular: el camp estereoscòpic, davant del musell, és estret en el dofí mular.
L'ull del cetaci opera en un medi en què tant la temperatura com la pressió poden canviar
ràpidament, on els nivells de llum oscil·len des de gairebé llum solar a la foscor més completa,
i on la natació porta un corrent de partícules i petits organismes que interfereixen en la visió.
Una mucositat espessa ajuda a protegir l'ull, mentre que els músculs poden parcialment
tancar la parpella, obrir-la o fins i tot empènyer l'ull cap a fora.
Com l'enfocament depèn del medi dens de l'aigua, els cetacis són força miops fora d’ella.
GUST I OLFACTE
L'estudi anatòmic de la llengua mostra la presència de papil·les gustatives. Els dofins captius
poden identificar alguns sabors i mostren preferències clares de menjar. Es sospita que el gust
sigui important en el reconeixement de les diferents secrecions corporals utilitzades per a la
senyalització, en la receptivitat sexual o davant el perill. Algunes espècies tenen a la boca un
petit òrgan sensorial, anomenat de Jacobson, que potser amplia aquest sentit.
Pel que fa a l’olfacte, en els odontocets no s'ha distingit un nervi olfactiu de manera clara i no
hi ha cavitat olfactiva separada. L'olor es deuria perdre en transformar-se els conductes
nassals en generadors de so.
ALTRES SENTITS
La presència de mecanismes de compensació de la pressió en els cetacis apunta a l'existència
de sensors apropiats. En la immersió, per exemple, la cavitat de l'orella mitjana ha d'estar
pressuritzada amb aire perquè l'oïda segueixi funcionant.
Com en tots els mamífers, els tres canals semicirculars de l'oïda interna dels cetacis controlen
l'acceleració i la gravetat.
Característiques i capacitats del dofí mular
10
Una característica molt específica i curiosa és l’ús de la magnetita (òxid de ferro), un material
biomagnètic clau que està en molts organismes, incloent alguns cetacis. El biomagnetisme
permet als animals orientar-se segons el camp magnètic terrestre.
En els cetacis pot tenir importància potser en les migracions.
3.3 Adaptacions
· Moviment natatori
La velocitat i la durada de la natació estan estretament relacionats: la natació a alta velocitat
dura probablement només uns segons mentre que la natació a baixa velocitat pot durar
períodes de temps més llargs. Els Tursiops truncatus neden normalment a velocitats d'entre 5
i 11 Km/h. Els estudis ergomètrics1 indiquen que les màximes velocitats assolides són de 29-
35 Km/h.
· Immersió
Els dofins mulars generalment no necessiten submergir-se a grans fondàries per obtenir el seu
aliment. Depenent del seu hàbitat, la majoria d’aquests dofins regularment es submergeixen
a profunditats de 3 a 45.7 metres. Sota condicions experimentals, la capbussada més
profunda registrada és de 547 metres. La durada probable d'una capbussada és de vuit a deu
minuts. Tots els mamífers marins tenen adaptacions fisiològiques especials usades durant una
immersió. Aquestes adaptacions permeten a un dofí conservar oxigen mentre està sota
l'aigua. Els dofins, com altres mamífers marins, tenen un ritme cardíac més lent mentre es
submergeixen. En fer-ho, la sang es desvia dels fins teixits que suporten nivells baixos
d'oxigen, cap al cor, els pulmons, i el cervell, on és necessari l'oxigen.
· Respiració
En els mamífers que han tornat a la mar, les modificacions de la funció respiratòria és
admirable. El nas, convertit en obertures nasals o espiracle, ha hagut de desplaçar-se fins la
part superior del crani i el diafragma ha hagut de reforçar-se, a més s'ha hagut de suprimir
qualsevol comunicació entre l'aparell respiratori i l'aparell digestiu perquè els animals puguin
menjar sota l'aigua sense ofegar-se. Les vies aèries formen un tub que travessa l'esòfag, el
1 Ergometria: prova diagnòstica que consisteix en realitzar un registre de l'electrocardiograma durant un esforç
controlat.
Característiques i capacitats del dofí mular
11
qual està dividit en dos, l'aliment segueix indistintament la via de l'esquerra o de la dreta. Els
bronquis i els bronquíols estan reforçats amb una anella de cartílags que resisteixen
l'aplanament. Els pulmons, que tenen molt teixit elàstic, tenen un gran nombre d’alvèols, a
més ocupen una posició dorsal, la qual cosa fa que el centre de gravetat de l'animal baixi i la
posició d'equilibri sigui facilitada.
L'espiracle, en forma de mitja lluna, està vorejat
de llavis confeccionats amb un teixit elàstic i rígid
per músculs potents. L'obertura actua quan es
contrauen dos músculs dilatadors, la respiració
és voluntària i no un reflex.
Durant cada respiració un dofí intercanvia un 80
% o més del seu aire pulmonar. És molt més
eficient que en els éssers humans, que
intercanvien només prop del 17 % del seu aire pulmonar en cada
respiració. La seva respiració mitjana és de prop de dos a tres respiracions per minut.
Pel que fa a l'obertura nasal condueix fins a dos cavitats laterals, les bosses vestibulars, que
alhora comprenen dependències: el conjunt s'omple d'aire sota l'aigua i assegura el
tancament de l'orifici. Els conductes nasals posteriors van a la laringe, que determina en una
vàlvula de seguretat cartilaginosa, aquesta laringe no té cordes vocals sinó parts vibrants.
· Termoregulació
Aquests dofins dipositen la majoria del seu greix corporal en una capa gruixuda per sota de la
pell. Aquesta capa de greix aïlla el dofí i aerodinamitza el cos. També funciona com una
reserva d'energia. La temperatura mitjana d'un dofí és de 36.9 º C.
3.4 Veus des de la profunditat
Vocalitzacions
Com a grup, els cetacis produeixen sons les freqüències dels quals van de les més baixes a les
més altes. Els dofins, per la seva banda, produeixen xiulets d'alta freqüència, crits, espetecs, ja
siguin individuals, conjunts o de forma continuada. També emeten sons tipus "castanyots" en
situacions conflictives.
Sistema respiratori
Característiques i capacitats del dofí mular
12
Els cops i les sacsejades del cos poden també intervenir en la comunicació, encara que no
formen part de les vocalitzacions.
Emissió i recepció de sons
Els mamífers solen emetre els sons a través de la laringe. Les cordes vocals elàstiques de la
laringe vibren en passar l'aire per elles. Malgrat els anys d'estudi, encara no es coneix el
mecanisme.
Els odontocets tenen plecs vocals, però no està clar si aquests produeixen els xiulets citats per
a moltes espècies.
El so arriba a cau d'orella mitjançant una cadena d'amplificació formada per tres ossets, que
el transmeten a detectors de l'oïda interna. Però, com arriba el so fins a l'inici d'aquesta
cadena?
El canal auditiu, que en els humans i altres mamífers està obert, és vestigial en els odontocets.
En aquests, el so viatja des del costat del cap fins a una prima "finestra acústica" a la
mandíbula inferior. A partir d'aquí, un cos gras dirigeix el so als ossos grans de l'oïda i després
a la cadena d'amplificació.
Estructures d'emissió i recepció de so dins del cap d'un dofí:
• Espiracle: culminació del passatge nasal. Orifici
nasal situat a la part dorsal dels cetacis per fer
l’intercanvi gasós.
• Sacs aeris: sacs que s'omplen d'aire abans de
produir sons.
• Llavis fonètics: lloc específic de producció de so,
són dues projeccions bulboses que es troben
darrere del meló.
• Meló: Teixit gras on es direcciona el so cap endavant.
• Oïda: Aïllat del crani, rep vibracions de la mandíbula i les transporta al crani.
• Mandíbula: És buida, amb regió adiposa, rep el so (vibracions) del medi extern i el
transporta a cau d'orella.
Producció i recepció del so
Característiques i capacitats del dofí mular
13
Estudi del llenguatge
L'estudi de diversos anys no ha aconseguit identificar un llenguatge en el sentit humà en els
dofins. És evident que els cetacis produeixen sons complexos, però no s'ha demostrat amb
claredat la transmissió d'informació entre individus, amb el corresponent canvi de
comportament.
Els xiulets són utilitzats per diferents espècies de dofins per comunicar-se. Encara que no hem
d'assumir que els cetacis es comuniquen de la mateixa manera que nosaltres, s'ha demostrat
que sí hi ha un canvi de comportament associat a certes vocalitzacions, com ara els xiulets.
Pel que sembla, els xiulets són abundants quan els dofins es socialitzen i poden tenir diferents
funcions, entre elles:
Mantenir unit al grup
Caçar de forma col·lectiva
Transmetre senyals d’alerta
Cura mare-cria
Socializació en general
3.5 Ecolocalització
Els odontocets són molt hàbils amb l'eco, utilitzen el so per navegar i capturar les seves
preses. A la ecolocalització, l'animal emet un feix intens del so, d'alta freqüència, que rebota
en un objecte i torna en forma d'eco, per determinar la seva distància, posició i mida.
Els odontocets produeixen espetecs d'ampli espectre. La seva freqüència sol ser alta i la seva
estructura variable: cada espècie té un esquema propi.
La ecolocalització ha estat comprovada en unes dotze espècies observades en captivitat, però
tots els odontocets salvatges estudiats emeten també sons similars. La ecolocalització és un
comportament clau de tots els odontocets, el que és estrany és que no totes les espècies
utilitzen aquest sistema durant tot el temps.
Característiques i capacitats del dofí mular
14
Com funciona?
Els odontocets produeixen els sons necessaris en els complexos teixits blancs dels conductes
nasals, dins del front. Una estructura interna gran i greixosa, el meló, ajuda aparentment a
transmetre el so cap a l'aigua en forma de feix molt estret.
Esquema de la ecolocalització
La ecolocalització requereix una identificació complexa de diferents tipus de so. La distància
del blanc es determina pel temps que triga a tornar l'eco, però això implica una distinció entre
sons generals i ressons.
L'oïda sensible també aïlla el gran soroll de fons de la zona. L'aïllament s'aconsegueix
mitjançant uns sacs plens d'aire dins del cap. Aquests, probablement, també separin ambdós
oïdes, permetent una audició direccional (esquerra-dreta). El so de tornada és recollit i passa
al cervell. Es desconeix com es processen i s’interpreten aquests senyals.
Per què és tan important?
La ecolocalització funciona en absència de llum i és efectiva en aigües tèrboles tant prop de la
costa com en rius i també en aigües fosques i profundes, per sota dels 45m.
Eficàcia de la ecolocalització
Van ser les observacions en odontocets captius que van permetre descobrir aquest
mecanisme. En la dècada de 1950, es va veure que els dofins amb els ulls embenats podien
nedar fàcilment entre obstacles sense xocar i que podien navegar en la foscor.
Característiques i capacitats del dofí mular
15
4. INTEL·LIGÈNCIA DELS DOFINS
Molts cetacis tenen cervells relativament grans i complexos,
Però, ¿són realment intel·ligents?
Fins i tot en els humans, "intel·ligència" és un terme confús. Pot significar: la capacitat de
conèixer, d'analitzar utilitzant la raó i el judici, de pensar amb rapidesa i de comprendre. Però,
com podem identificar la intel·ligència en altres espècies?
4.1 Quocient d'intel·ligència
La intel·ligència humana està relacionada amb el context. La seva mesura depèn en gran part
de l'escenari. Les determinacions de la intel·ligència humana, tests d’intel·ligència, estan
estandarditzades per permetre una comparació fàcil dels resultats, però és difícil de creure
que aquesta normalització impliqui una pèrdua de context.
A més de nombroses proves de comportament, també s'han estudiat les estructures del
sistema nerviós per calibrar la intel·ligència en diferents espècies.
En molts estudis sobre mamífers s'han observat els hemisferis cerebrals. En aquests lòbuls,
una capa externa (còrtex) ben desenvolupada sembla indicar més intel·ligència. L'índex
encefàlic (quocient entre grandària del cervell i mida del cos) també sembla estar directament
relacionat amb la intel·ligència. Les espècies amb un cervell més gran segons la mida del cos
resulten ser més intel·ligents.
En general, els cervells dels cetacis són més grans del que s'esperava segons el seu cos (en
comparació amb altres mamífers), per això el seu quocient encefàlic és alt. Les grans
dimensions cerebrals apunten a la necessitat de processar informació, de comunicació i de
moviment.
A més, el número de neurones és al menys un cinquanta per cent major en el dofí, que no pas
en l’humà. Alguns especialistes opinen que aquests animals podrien tenir un intel·lecte major
al nostre, però definitivament diferent.
Per una altra banda, és molt coneguda la gran capacitat d’aprendre dels dofins, ells ensenyen
a les seves cries a obtenir l’aliment i a defensar-se dels depredadors, a més els dofins en
captiveri poden ensenyar als altres els “trucs” apresos durant l’entrenament que no són altra
cosa que un mitjà per obtenir aliment. Potser l’error consisteix en que estem analitzant als
dofins en busca d’una “intel·ligència humana”, una intel·ligència capaç d’adaptar-se a l’entorn
Característiques i capacitats del dofí mular
16
en el que vivim en base a les nostres necessitats ( per exemple convertir una pedra en una
casa) i ens costa entendre a un animal que s’adapta al medi en el que viu sense canviar-lo en
el seu profit però aprofitant-lo plenament.
4.2 Capacitat d'aprendre
Els estudis sobre unes poques espècies d’odontocets captius mostren la seva facilitat per
aprendre rutines físiques complexes. Els captius aprenen a respondre a diferents gestos
humans o sons, modificant el seu comportament en resposta a canvis subtils en les
instruccions ofertes.
Hi ha certes evidències que hi ha transmissió d'informació apresa d'un animal a un altre, però
no s'ha pogut identificar amb claredat cap tipus de llenguatge que pugui ser considerat com
humà. Els odontocets localitzen objectes per mitjà de l'eco, però es tracta sobretot d'un
procés après.
4.3 Entrenaments i ensinistraments
Els espectacles i actuacions dels dofins s’aconsegueixen mitjançant un mètode d’entrenament
controlat. Es basa en la total dependència del dofí respecte de l’entrenador per satisfer la
gana i la necessitat de menjar. Un escenari ple d’aigua blava, amb dofins saltant i esquitxant al
públic, la música sonant amb magnificència…ens fa pensar ràpidament que els dofins són “
feliços” realitzant aquests espectacles, però és obvi que aquestes activitats no són part, ni
molt menys, del comportament natural d’aquests animals.
Els dofins captius no tenen cap recurs. Depenen única i exclusivament dels encarregats que
els alimenten. Un cop s’han adaptat a menjar peix mort , els entrenadors els ensenyen que
només quan duen a terme l’acció desitjada reben el menjar com a recompensa. L’animal ha
de saber immediatament quan ha realitzat l’acció correcta, per això l’entrenador té un xiulet,
amb el qual li indica que ha complert el que se li demanava i, a continuació, se’l recompensa
Característiques i capacitats del dofí mular
17
amb Peix. Quan passa el contrari, i l’animal no realitza el que se li demana, no s’utilitza el
xiulet i no se li dóna l’aliment. El control del menjar és essencial per a un espectable i, de fet,
qui té el cubell amb el menjar disposa d’un veritable poder sobre els dofins.
Dofins mulars realitzant un exercici en un espectacle
L’ensinistrament és un procés sorprenentment ràpid en el dofí mular. La seva intel·ligència el
capacita de molta facilitat en aprendre quina és l’acció que ha de realitzar per aconseguir el
menjar. Es comença poc a poc. L’entrenador col·loca un fil sobre l’aigua, i un peix a l’altre
banda d’aquest. Quan el dofí passa per sobre del fil per capturar l’aliment, l’entrenador xiula
per començar a donar senyals a l’animal. Tot seguit, s’eleva lleugerament el fil i es segueix el
mateix procés. El dofí ja ha realitzat un reduït salt i l’entrenador l’acompanya amb un petit
gest i un xiulet per indicar-li que ha realitzat correctament l’exercici. Aquestes accions es
realitzen successivament, i fàcilment el dofí va aprenent que quan l’entrenador fa un cert
gest, ell ha de realitzar una acrobàcia en concret. Desprès que entengui i comprengui els
gestos de l’entrenador, la resta d’activitats són més fàcils d’aprendre per a ell, encara que
l’exigència és cada cop més alta, fins al punt de que aquest depengui del seu entrenador per
poder menjar.
De vegades els dofins inventen els seus propis jocs, s’avorreixen ràpidament... per la qual cosa
els entrenadors han de ser suficientment observadors en aquests aspectes, ja que un dofí que
no coopera pot ser molt perillós. De fet, quan un dofí es cansa de repetir la mateixa acció
reiteradament, es retira “malhumorat” a un cantó de la piscina o aleteja amb força per
esquitxar a l’entrenador.
Característiques i capacitats del dofí mular
18
¿Què vol dir entrenar?
Normalment, tenim un concepte equivocat d’entrenar, ja que no significa ni educar ni
domesticar. Entrenar és ensenyar a un animal una sèrie de normes i de pautes de
comportament per a que es pugui adaptar a l’ambient en el que es troba, i els entrenadors
són els encarregats d’ensenyar aquesta sèrie de comportaments.
Per un altre banda, domesticar implica dur a terme conductes no desitjades o perilloses per a
l’animal. Un animal entrenat pot ser dòcil, però a la vegada conserva els seus instints
agressius i el comportament típic de l’espècie.
4.3.1 Motius per entrenar
Les condicions de vida en captivitat no són molt semblants a l’hàbit natural dels animals,
sobretot pel que fa a l’espai, a l’ambient i als estímuls externs, això pot dur a situacions
d’estrès, avorriment i conductes agressives. Per aquests motius, doncs, es considera
important l’entrenament:
· Activitat física: Els dofins en llibertat s’han de desplaçar per buscar el seu menjar, per
adquirir millors condicions climàtiques o per fugir dels depredadors. Tot aquest exercici es
perd en captivitat, per la mida de les instal·lacions i perquè tampoc necessiten anar a buscar
el menjar, ni unes millors condicions de vida. Per això, l’entrenament pot proporcionar
l’activitat física necessària per a mantenir una bona salut.
· Estimulació mental: La captivitat elimina molts del problemes amb els que els dofins
s’haurien d’enfrontar en la vida en llibertat, proporcionant-los una gran quantitat de temps
lliure.
L’entrenament els hi ofereix una estimulació mental i reptes nous cada dia per a evitar que
caiguin en l’avorriment.
· Col·laboració: Per poder cuidar del dofí de la millor manera possible, és necessari un bon
maneig i una bona actitud envers seu. La col·laboració de l’animal en el dia a dia farà molt
més fàcil la convivència.
Aquests tres motius ens fan evident que l’entrenament no només és útil per aquells animals
que realitzen espectacles, sinó que te moltes més utilitats, com millorar les seves condicions
de vida.
Característiques i capacitats del dofí mular
19
4.3.2 Tipus d’entrenament
- Entrenament clàssic: l’entrenament clàssic provoca una resposta involuntària de
l’animal davant d’un estímul. Aquest tipus d’entrenament sovint es diu resposta
condicionada o “condicionant de Pavlov2”.
- Condicionament operant: és el mètode més utilitzat avui en dia per entrenar. B.F
Skinner (1938), va ser el primer en utilitzar el terme “condicionament operant”, basat
en que un comportament pot ser alterat en funció de la conseqüència que tingui.
Abans de començar a entrenar ens haurem d’haver guanyat la confiança del dofí i
desprès li començarem a ensenyar les regles del joc. Per a ells l’entrenament ha de ser
divertit, han de tenir ganes de ser entrenats. El primer que hem de fer és trobar una
manera de dir-li al dofí quan està realitzant allò que volem, i per això s’utilitza el
reforç. Un reforç és qualsevol cosa que apareix desprès d’un comportament i que
n’augmenta la seva freqüència.
El reforç pot ser:
- Reforç positiu: és qualsevol cosa que al addicionar-la a l‘ambient farà que augmenti la
freqüència del comportament.
Aquest pot ser primari ( satisfà les necessitats bàsiques de l’animal, per exemple:
donar peix) o secundari ( no és indispensable per satisfer les necessitats bàsiques, ex:
joguines, carícies...)
- Reforç negatiu: és qualsevol cosa que al treure de l’ambient farà que augmenti la
freqüència del comportament, però alhora disminueixi la freqüència del
comportament quan aparegui, ja que es convertirà en un càstig per a ells.
- Reforç neutre: no reforça un comportament. Cada cop que apareix farà que amb el
temps es vagi extingint i l’animal el deixi de fer ( desapareix l’estímul)
El reforç positiu és el més útil i per a que tingui l’efecte desitjat, s’ha de donar al dofí en el
moment exacte en què passa el comportament que volem, si ho donem dos segons abans o
desprès podem estar reforçant comportaments diferents. Això vol dir que el temps és molt
2 Pavlov era un fisiòleg que experimentava amb gossos. Si els gossos rebien menjar immediatament després de
sentir el so d’una campana, acabaven anticipant-se a l’arribada del menjar. Al sentir la campana començava a
salivar tot i no haver vist encara el menjar. Aquí, el gos no escull el fet de salivar, és una resposta reflexa.
Característiques i capacitats del dofí mular
20
important a l’hora d’entrenar. Però quan treballem amb dofins no sempre es pot reforçar en
el moment adequat ja que alguns exercicis es duen a terme dins l‘aigua o lluny de
l’entrenador i s’ha d’esperar que l’animal torni cap a tu per poder-lo reforçar. Per actuar en el
moment precís apareix el reforç condicionat.
El reforç condicionat és un senyal que també
significa que ho ha fet bé i que actua de pont
entre el comportament i el reforç. Pot ser un
xiulet, la veu... coses que l’animal pot veure
o sentir des de lluny i que et permeten
marcar el precís instant en què fa el
comportament desitjat. La manera
d’ensenyar al dofí que el reforç condicionat
s’ha complert correctament, és aparellar-lo amb el reforç primari, el menjar. Si desprès de
sentir el xiulet, l’animal rep el peix, aquest xiulet s’acaba convertint en un estímul reforçant.
Per a ell serà positiu sentir el xiulet ja que voldrà dir que ho ha realitzat correctament i que
rebrà peix quan s’acosti.
L’esquema bàsic d’un entrenament, llavors, és aquest:
SENYAL XIULET ALIMENT
(estímul neutre) (reforç condicionat) (reforç primari)
El càstig no serveix
Un entrenador no ha d’esperar que l’animal a qui entrena es posi al seu nivell per entendre el
què li demanen. És ell qui ha de ser capaç de posar-se al nivell del dofí i fer-se entendre. Això
vol dir que la culpa que l’animal s’equivoqui és, sempre, de l’entrenador, i no pas de l’animal.
Si el castiguem provocarem que:
1. Deixi de confiar en l’entrenador. Es perdrà tot el temps que s’hagi invertit en ell.
2. No aprendrà res.
3. Tindrem un animal enfadat i frustrat. Pot avorrir l’entrenament, l’entrenador o fins i tot pot
arribar a ser agressiu.
Dofí saltant dins d’una anella
Característiques i capacitats del dofí mular
21
4.3.3 Utilització del reforç
-Continu o aleatori: Un reforç és continu quan es dona després de produir-se un
comportament concret. Aquest tipus de reforç és indispensable quan s’està entrenant un
exercici nou, per tal de poder-li deixar clar al dofí quan ha fet allò que volia l’entrenador.
Un reforç és aleatori quan no es dóna sempre després de produir-se el comportament
desitjat. Aquest tipus de reforç és necessari un cop l’animal ja ha après l’exercici per tal de
mantenir la seva motivació i interès.
Els animals acaben relacionant la teva presència amb un reforç positiu, però no han de saber
quin serà, d’aquesta manera estaran més atents i amb més ganes.
No s’ha de fer servir sempre el mateix reforç
perquè perdran interès. Tampoc s’ha de fer
que actuïn per gana, ja que un dia que no en
tinguin i no estiguin acostumats a altres
tipus de reforç, l’entrenador no podrà
treballar amb ells.
Si sempre es reforça al dofí de la mateixa manera quan ha fet un comportament desitjat, i
encara pitjor, si sempre s’utilitza el mateix reforç, per a ell no serà gens estimulant perquè ja
sap per anticipat el que succeirà.
4.3.4 Maneres d’aprendre
Els exercicis es poden entrenar o capturar:
-Com s’entrena?
Es pot fer de dues maneres:
· Amb un target (instrument que serveix per focalitzar l’atenció de l’animal). Pot ser des d’un
pal amb una bola a l’extrem, la mà... Aquest target permet moure els dofins d’una instal·lació
a un altre, que es quedin quiets en una revisió mèdica...
· O també amb objectes, com una pilota, els dofins s’han d’acostumar a ells, ja que es faran
servir durant l’entrenament.
Conjunt de dofins realitzant un mateix
exercici
Característiques i capacitats del dofí mular
22
-Com es captura?
Entrenar que un dofí vocalitzi pot ser complicat i es necessitaria molt de temps, però si un dia
ell vocalitza perquè està content, perquè està jugant... i immediatament desprès se li dones
un reforç positiu, s’haurà “capturat” l’exercici, i el dofí vocalitzarà cada cop que vegi a
l’entrenador per veure si torna a aparèixer el reforç.
Aquí es manifesta un problema, i és que haurà d’aprendre a no fer-ho sempre i associar
l’exercici a un senyal. L’avantatge d’aquesta manera d’ensenyar és que és molt ràpida;
l’inconvenient és que s’ha d’esperar a que el dofí mostri el comportament desitjat.
4.3.5 Entrevista
Aquesta entrevista està feta amb l’objectiu de poder observar el punt de vista que tenen els
entrenadors pel que fa als dofins, a més d’esbrinar determinades coses que no podem trobar
en cap llibre ni a Internet i que em semblen curioses per preguntar.
Rubén Jiménez, entrenador de dofins, va accedir a contestar-me aquestes qüestions
relacionades amb la seva feina, en les pròpies instal·lacions del Zoo.
1. Què s’ha d’estudiar per ser entrenador de dofins?
Bé, hi ha companys que no han estudiat res, però han après la professió, ja que és una
professió com una altra qualsevol. Jo, per exemple, vaig estudiar Psicologia i Biologia, que va
anar molt bé. Dues companyes més també són biòlogues.
2. A partir de quina edat es pot començar a entrenar als dofins?
A partir de que comencin a menjar peix i, és clar, quan la mare ens deixa acostar-nos a ells.
3. Fins a quina edat poden aprendre? Quina és la més adequada?
No ho deixen de fer mai. Un bon exemple és la Nika, un dels dofins més vells en captivitat a
Europa, que encara va descobrint coses noves. Es tracta de que aprenguin per a què sigui
estimulant per ells. També és veritat que quan són joves ho fan amb més entusiasme.
4. Quin és el temps diari, aproximadament, que dediques personalment als dofins?
A entrenar-los ens ho marquen més ells que nosaltres. Per exemple, a l’estiu poc, ja que
normalment no tenen ganes d’entrenar, sinó que estan pensant en la còpula i aquestes coses.
En canvi al hivern sembla que ho demanin!
Característiques i capacitats del dofí mular
23
5. Cada dofí té un entrenador particular?
No, els 9 entrenadors que tenim al Zoo treballen amb tots els dofins, el que sí és veritat és
que cada entrenador té uns exercicis propis.
6. Quin és el temps, aproximadament, que un dofí triga en agafar-te confiança?
Depèn del dofí, ja que no tots són iguals i també depèn de com ho facis.
7. Quin és el temps per a què el dofí assoleixi els coneixements mínims per realitzar
l’espectacle?
Hi ha exercicis que triguen anys en aprendre i hi ha que triguen setmanes. Aquests exercicis
que formen part de la sessió educativa triguen poc, ja que serveixen per mostrar al públic per
a què serveixen les aletes... Hi ha exercicis veterinaris, com és el de treure sang, mirar-los les
dents... que són més complicats, aquests són els més importants.
8. Quines són les recompenses per a que el dofí realitzi correctament l’exercici?
Quan estan aprenent la recompensa, a la qual li diem reforç positiu, és el peix. Però un cop
han assolit els coneixements i fan adequadament l’exercici, es tracta de que rebin diferents
tipus de recompenses, per tal de motivar-los contínuament. Així a més de peix també els hi
donem gel, que els hi encanta, alguna joguina, o carícies.
9. És sempre necessari la utilització del xiulet (delta), per a què el dofí finalitzi
l’exercici?
El delta significa que ho han fet bé. Així que quan jo l’utilitzo vol dir que ja està, que ja ha fet
correctament l’exercici i que per això rebrà la seva recompensa, alguna cosa que li agrada. Per
aquest motiu sempre se’l relaciona amb alguna cosa positiva.
10. Influeix el sexe de l’entrenador envers al sexe del dofí?
No, no crec.
11. Hi ha alguna diferència en l’ensinistrament entre mascles i femelles?
Generalment no. El què passa és que les femelles són més regulars, ja que quan els mascles
entren en cel es nota, es nota bastant. També solen ser un mica més enèrgiques, però vaja, la
diferència és poca.
12. Quan hi ha alguna femella embarassada continuen realitzant els seus espectacles?
No, l’únic que han de fer és deixar-se fer els exercicis mèdics, com treure’ls-hi sang,
evidentment una ecografia, etc. Quan estan embarassades de pocs mesos sí que és veritat
que se’ls demana que facin salts per tal de que conservin un bon estat físic, però després ja
no, lo bàsic és que criïn.
Característiques i capacitats del dofí mular
24
13. La música dels espectacles els afecta directament a l’hora de fer els seus exercicis?
Ells escolten la música i saben que és predecessora de la sessió educativa. Llavors quan
escolten la música, que la posem quan el públic esta entrant, ells ja es tornen més actius,
comencen a buscar els entrenadors...
14. L’hora, les condicions climàtiques i el públic son factors que determinen la motivació
dels dofins a l’hora de fer els exercicis?
Tot, tot afecta. Ni per a bé ni per a malament, com et diria? Les condicions de l’aigua, les
joguines...
Doncs, així podríem dir que la quantitat de públic els influeix, es motiven més?
No, si tot va bé ells faran els exercicis igual, el què passa que són conscients de la quantitat de
persones que els estan observant.
15. Has notat una actitud humana envers el dofí i tu?
No, no tenen res d’especial en aquest sentit. Igual que un gos, els hipopòtams, les girafes... els
dofins són animals. Sí, molt intel·ligents, però no s’apropen als humans més que altres
animals, simplement tenen una sèrie de característiques molt ben adaptades al medi marí. I ja
esta, no són éssers humans.
16. Què és el que més t’ha marcat durant aquest temps d’entrenador?
El què més m’ha marcat? Doncs potser veure néixer, créixer i desenvolupar-se a un dofí. Des
que comencen a aprendre uns simples exercicis a quan els veus realitzar exercicis realment
complicats.
De les paraules de l’entrenador es poden extreure les següents idees:
- Els dofins no deixen d’aprendre mai.
- Els exercicis apresos per als espectacles són més fàcils i ràpids d’aprendre per ells que
no pas els exercicis veterinaris.
- No hi ha cap diferencia d’aprenentatge entre mascles i femelles.
- Els dofins saben que la música és la predecessora dels espectacles.
- Tots els factors externs afecten sobre el comportament dels dofins.
- Un dofí no deixa de ser un animal, no té actituds humanes.
Característiques i capacitats del dofí mular
25
4.5 La dolfinoterapia
A més d’utilitzar als dofins per als espectacles també es realitzen altres activitats amb ells,
degut a les seves capacitats, una d’elles és la “dolfinoterapia”.
Aquesta nova tècnica terapèutica consisteix en la interacció amb dofins, principalment
Tursiops truncatus, dins de les piscines de zoològics i aquaris. Amb aquesta activitat, els
responsables dels zoològics afirmen que millora la qualitat de vida de nens que pateixen
discapacitats relacionades amb el sistema nerviós central. També s'aplica a adults en procés
de desintoxicació de drogues, amb persones depressives, estressades i fins i tot amb
embarassades.
Igual que altres teràpies assistides per animals, pretén
millorar l'estat anímic i psíquic dels participants,
proporcionant:
Més seguretat en un mateix i autocontrol en les
seves accions.
Millora de l’autocontrol mental.
Interés per relacionar-se amb l’entorn.
Millora del to muscular (per la natació).
4.5.1 Orígens
A principis dels anys cinquanta, el nord-americà John Lilly3 va descobrir que els dofins poden
exercir una influència poderosa i positiva sobre la ment humana. Lilly treballava llavors sobre
la neuroanatomia d'aquests cetacis en col.laboració amb la Marina nord-americana quan,
gràcies a uns experiments que incloïen l'observació del comportament del seu cervell en unes
cambres d'aïllament especialment dissenyades. Va establir un sistema bidireccional de
comunicació amb els dofins creant un suport informatitzat, ja que el projecte suposava que el
llenguatge dels dofins estava basat en imatges sòniques.
3 John Cunningham Lilly (6 gener 1915 fins 30 Setembre 2001) metge nord-americà, psicoanalista, filòsof i
escriptor. Investigador pioner en la naturalesa de la consciència utilitzant com a eines principals la comunicació de dofins, i les drogues psicodèliques, de vegades en combinació.
Característiques i capacitats del dofí mular
26
Amb els sons emesos per aquells es creaven imatges computeritzades que posteriorment
eren analitzades per especialistes per poder dissenyar una cadena de resposta als dofins a
través de l'ordinador, i d'aquesta manera crear un llenguatge que home i dofí poguessin
entendre.
Així, després d'anys d'investigació, es va arribar a confeccionar el primer diccionari electrònic
bilingüe (anglès - llenguatge dels dofins) compost per unes 50 paraules.
Al costat d'altres eminents científics, Lilly va contribuir a l'elaboració del llibre "Mind in the
waters" que va establir les bases d'un revolucionari concepte: l'existència d'una altra ment
semblant a la nostra. Aquesta interrelació entre aquesta ment i la de l'home és el que ha
obert la porta a la dolfinoterapia.
A partir d'aquestes investigacions se n'han fet altres als Estats Units com les del científic David
Cole, que ha formulat la hipòtesi cavitacional, que atribueix al so del dofí freqüències
ultrasòniques que estimulen el sistema nerviós central del pacient, el que indueix
l'alliberament d'hormones lligades a la relaxació i mitigació del dolor.
A partir d’aquí, Steve Bearch ha plantejat la hipòtesi de ressonància, que inclou un model
matemàtic per avaluar l'energia de xoc de les ones que genera el mamífer sobre el sistema
nerviós.
Característiques i capacitats del dofí mular
27
4.5.2 Beneficis de la dolfinoterapia:
Les ones ultrasòniques que emeten els dofins generen endorfines i altres substàncies
que ajuden a millorar la connexió entre les neurones, i a més incentiven el
funcionament d'ambdós hemisferis cerebrals. Els canvis neurològics i neuroquímics
que es generen es tradueixen en diversos beneficis físics, emocionals i intel·lectuals
com ara millores en el sistema immunològic, millores en la coordinació motora, en
l'estat d'ànim, el contacte social, i en el llenguatge.
Alleuja trastorns nerviosos, sobretot en nens.
També és efectiu com a tractament addicional en nens amb dèficit d'atenció i amb
hiperactivitat.
Ofereix resultats molt positius en nens amb síndrome de Down: A través de la teràpia
els nens aprenen de 2 a 10 vegades més ràpid que els que no realitzen la teràpia.
En els nens amb autisme ajuda a millorar la seva capacitat per prestar atenció i per
tant optimitza els processos d'ensenyament.
Col·labora en el tractament de persones amb epilèpsia.
Millora les condicions de persones amb problemes motors, auditius i del llenguatge.
S'ha observat mitjançant el mesurament de les ones cerebrals dels pacients, que
aquestes canvien en presència dels dofins cap a una harmonització entre els hemisferis
esquerre i dret del cervell, el que produeix un estat de pau i relaxació tal com succeeix
al realitzar una meditació. És per això que la dolfinoterapia també s'utilitza per a
tractar la depressió, ansietat i estrès.
El contacte amb els dofins redueix el dolor i provoca que el sistema immunològic
s'enforteixi, per això s'utilitza per a les persones amb malalties cròniques i terminals
com el càncer.
També s'aplica en adults en procés de desintoxicació de drogues, anorèxia i bulímia.
Proporciona millores en adults amb seqüeles d'infart cerebral (mort de teixit
neuronal per falta de subministrament de sang) i traumatisme cranioencefàlic (cops
per accidents).
Ofereix beneficis a dones embarassades: redueix molèsties generades per la seva
condició i durant el part, a més que estimula el sistema nerviós del nadó.
Característiques i capacitats del dofí mular
28
4.5.3 Procés i durada de la teràpia
La dolfinoterapia comunament es realitza a través dels banys de contacte, mitjançant
exercicis, jocs i carícies entre el dofí i el pacient. A través d'aquests contactes s'incrementa
l'optimisme, el pacient es tranquil·litza, augmenta la seva seguretat i confiança.
En els nens, interactuar amb els dofins a través de la natació, el joc i les carícies augmenta la
seva atenció i la seva capacitat de comunicació. Els efectes obtinguts es perceben des del
primer dia i es mantenen fins per sis mesos després de la teràpia.
En les sessions treballen conjuntament el dofí, el terapeuta i el pacient, i es solen gravar en
vídeo per poder seguir el progrés d'aquest.
A partir de l’evolució que va tenint el pacient, el terapeuta en fa el balanç dels resultats
obtinguts que indicaran si cal o no seguir amb la teràpia.
A Mèxic s'aplica una tècnica per a nens en edat preescolar que consisteix en que el dofí amb
el seu musell fa contacte amb diferents zones del cos com la columna, mans, plantes dels
peus, transmetent d'aquesta manera ones ultrasòniques alfa, beta i theta, que estimulen el
sistema nerviós central del nen. Cal assenyalar que moltes vegades la millora del pacient
depèn de la seva disposició i d'altra banda de la possibilitat econòmica de la seva família per
pagar la teràpia.
Ciberdofí
En els casos en què no es pugui pagar la teràpia, hi ha altres alternatives com el "Ciberdolfí",
que és la dolfinoterapia virtual.
En aquest cas el pacient s’estira a un matalàs de medi aquós i comença a escoltar sons de
dofins per uns altaveus, mentre a través de les seves ulleres de realitat virtual es veu envoltat
d'aquests cetacis. Els pacients que s'han sotmès a aquest tractament virtual asseguren acabar
cansats com si realment haguessin estat nedant amb els dofins.
Característiques i capacitats del dofí mular
29
4.5.4 Entrevista
Per poder endinsar-me una mica més en aquest tema em va sorgir la idea de realitzar una
entrevista en algun centre de dolfinoteràpia, per això vaig fer cerca mitjançant Internet i vaig
trobar diversos llocs, encara que vaig acabar escollint la fundació dolphinassistance. Desprès
d’enviar un email presentant-me i exposant els meus objectius pel que fa a l’entrevista, em
van adreçar a la seva pàgina web per a qualsevol consulta, és a dir, no podien fer-me una
entrevista personalitzada.
Desprès de diversos intents amb altres centres, no m’han pogut contestar a les qüestions,
però donat que bona part d’elles les he pogut respondre amb ajuda bibliogràfica i la seva
pàgina web, passo a transmetre les preguntes de l’entrevista:
1. Què és la dolfinoterapia?
2. Quan es va començar a utilitzar aquesta teràpia en el vostre centre?
3. Quin tipus de malalties tracteu?
4. Quina és l'espècie o espècies amb les que treballeu?
5. Quant de temps dura la teràpia amb un pacient?
6. Es realitza algun procediment inicial per que el dofí s'habituï al pacient?
7. La delfinoterapia és un mètode que s'utilitza únicament per propietats curatives o en
ocasions també per l'entreteniment?
8. A quina edat i quines qualitats ha de tenir un dofí per realitzar els tractaments?
9. S'ha demostrat científicament algun cas de millora en el vostre centre respecte a
deficiències psíquiques?
10. Segons el tractament psicològic que tingui el pacient, se li designa un dofí amb qualitats
determinades?
11. S'utilitza també en el vostre centre la dolfinoterapia per a embarassades? Si és així, què
estimula i quines millores li produeixen?
12. Igual que la dolfinoterapia ajuda als humans, vostè com a psicòloga del centre ¿creu que
d'alguna manera també beneficia o perjudica els dofins?
Característiques i capacitats del dofí mular
30
5. VESSANT SOCIAL
Un altre part del treball la vaig orientar per poder observar els coneixements que té la
societat sobre aquests mamífers marins. Ja que moltes de les persones els hi tenen estima i
els hi agraden molt els dofins volia comprovar si aquests sentiments es corresponen al
coneixements esperats.
Es per això que vaig realitzar una enquesta, de la qual us mostro la plantilla:
1. A quina classe pertanyen els dofins? a) peixos b) mamífers c) artrópodes 2. Quant viu, aproximadamente, un dofí mular? a) 30 anys b) 80 anys c) 10 anys 3. Quantes espècies diferents de dofins existeixen? a) 1 b) 15 c) 33 4. Creus que realment la intel·ligència d'un dofí és comparable amb la d'un primat? ·si ·no Per què? 5. Com dormen els dofins? a) No dormen b) Dormen a la superfície flotant c) Paralitzen la meitat d'un hemisferi cerebral, deixant l'altre actiu 6. Quant temps dura la gestació d'una famella de dofí? a) 3 mesos b) 12 mesos c) 22 mesos 7. Com s’alimenten durant els primers mesos de vida? a) succionen les mamelles de la mare, ocultes en la fenedura mamària abdominal b) la mare recull el menjar c) no s’alimenten durant els primers mesos 8. Que mengen? a) nomès peixos b) amplia varietat de peixos, crustacis i calamars c) plàncton 9. On viuen? a) mar b) mar i rius c) mar,rius i llacs 10. De quin color és el dofí mular? a) gris b) blau c) blanc i negre
ENQUESTA SOBRE CONEIXEMENTS BÀSICS DE DOFINS A LA SOCIETAT Edat:
Característiques i capacitats del dofí mular
31
A partir de l’anàlisi de totes les enquestes realitzades vaig elaborar una taula que recull
numèricament els resultats
( les enquestes respostes les podreu veure a l’annex)
Nº PREGUNTA A B C
1 2 70* 1
2 47* 15 11
3 8 42 23*
4 50 23* -
5 3 9 61*
6 31 32* 10
7 61* 11 1
8 19 45* 9
9 57 13 3*
10 61* 7 5
*Respostes correctes
Tenint en compte les respostes de l’enquesta realitzada a 73 persones en el Zoo de
Barcelona, d’edat molt diverses, he pogut observar l’alt coneixement bàsic que té gran part
de la nostra societat respecte aquests mamífers. Podem dir, doncs, que l’estima i l’afecte de
la ciutadania envers aquests animals es correspon al nivell de coneixements.
Les respostes han estat força unificades, és a dir, la discrepància de resultats és mínima, tot i
així, si observem detalladament l’enquesta podrem visualitzar que les respostes de les
preguntes tres, sis i nou no concorden amb els resultats esperats, ja que la majoria de gent
que hi va participar es va decantar per l’opció incorrecte. D’aquí traiem doncs, una altre
conclusió: hi ha aspectes bàsics dels dofins, com ara el número d’espècies i el seu hàbitat, que
estan totalment confosos en la nostra societat.
Característiques i capacitats del dofí mular
32
Podríem considerar la qüestió quatre com la més important de cara a la visió personal, ja que
es demana la comparació de la intel·ligència entre dues espècies, la d’un primat i la del dofí,
dos animals considerats popularment intel·ligents.
En general la població diu que la intel·ligència d’un dofí és comparable amb la d’un primat, és
a dir, que es troben amb igualtat intel·lectual i d’aprenentatge, entre d’altres capacitats.
També es demanava el “per què” d’aquesta resposta, i les que més m’han cridat l’atenció han
sigut les següents:
> Les que van contestar que sí:
- “Perquè tenen intel·ligència per sobreviure en el seu entorn, també protegir als seus
familiars”
- “Perquè són capaços de comunicar-se entre sí i d’entendre moltes coses que els ensenyen
les persones”
- “Perquè hi ha documentals que diuen que tots els mamífers tenen gairebé la mateixa
intel·ligència”
- “Tot i que no la puguin demostrar tant com els primats, perquè viuen en medi aquàtic, crec
que sí perquè fan coses comparables als primats al medi terrestre”
- “Els dofins són tan intel·ligents com els humans”
> Les que van contestar que no:
- “El dofí té molta memòria, els primats són intel·ligents”
- “ Perquè un dofí és ensinistrat a base d’exercicis que fan que realitzi el que se li demana a
base de premis”
S’hauria de comentar una mica aquesta pregunta, ja que com he dit la discrepància de
resultat és força elevada, encara que els científics tampoc tenen clara la resposta d’aquesta
qüestió.
Diuen que els dofins són astuts, bons imitadors i veloços per aprendre, tenen una misteriosa
habilitat per confondre als investigadors.
En les últimes dècades han realitzat progressos en el descobriment de les complexitats de la
vida social i la seva ment, i han començat a crear un retrat més detallat d'aquests animals.
Dos nous estudis realitzats mostren que els dofins són capaços de reconèixer-se a si mateixos
en els miralls, el que sol ser considerat un signe d'autoconeixement.
Característiques i capacitats del dofí mular
33
Els investigadors afirmen que els seus treballs donen suport a la visió que els dofins poden
desenvolupar algun tipus de noció sobre ells mateixos i sobre altres, habilitats freqüentment
associades exclusivament amb els éssers humans i els grans primats.
El dofí nas d'ampolla s'ha convertit en el primer no primat a passar el test del mirall
d'autoreconeixement, va informar la doctora Diana Reiss, dels Laboratoris Osborne de
Ciències Marines de l'Aquari de Nova York, a Brooklyn, Estats Units.
La psicobiòlega Lori Marí, de la Universitat Emory d'Atlanta (EUA), també ha estudiat
extensament el cervell del dofí, sobretot del mular, i va defensar la tesi que el cervell del dofí
supera el dels simis. "Si fem servir una mesura de mida cerebral relatiu anomenada quocient
d’encefalització, els humans són els primers. Els dofins van just darrere, clarament més
encefalizats que altres espècies.
La diferenciació cel·lular, un altre indicador d'intel·ligència, puja als dofins a l'altura dels
primats, únic grup que comparteix un tipus de neurones especialitzades. Per Marí, "és un
exemple sorprenent de convergència neuroanatòmica entre cetacis i primats", grups que han
arribat de manera independent a la mateixa solució evolutiva després de separar del seu
ancestre comú, fa 95 milions d'anys.
Amb això podem veure que aquesta resposta no acaba de ser del tot clara, hi ha moltes coses
per a seguir investigant i moltes respostes possibles ha donar, és un tema que continua en
recerca.
Característiques i capacitats del dofí mular
34
6. TREBALL DE CAMP
Desprès d’haver realitzat la part teòrica, exposada anteriorment, em vaig centrar en la part
pràctica, que donarà un cert suport a les explicacions i permetrà poder demostrar diversos
trets exposats.
Aquesta part del treball la he pogut realitzat amb el suport del departament d’educació del
Zoo de Barcelona, que m’ha facilitat certa informació.
Al començar l’estiu em vaig informar del cursos que es podien fer en aquestes instal·lacions,
vaig posar-me en contacte i a principis de juliol ja començava la feina. El curs consistia en
l’explicació, d’una forma pràctica i teòrica, de l’estudi etològic dels dofins, és a dir, del
comportament natural que tenen.
Primerament ens van donar les pautes que calia seguir per poder realitzar aquest estudi, i
seguidament ens van informar que devíem guiar-nos a través d’elles per dur a terme la part
practica.
Aquestes etapes a seguir per a realitzar una investigació etològica són les següents:
1.Plantejament d’un problema, orientada al coneixement d’una espècie o un concepte.
- Selecció de les espècies o del tema a estudiar. Recerca bibliogràfica, informació sobre
subjectes i conductes que volem estudiar.
-Es decideix l’aspecte a estudiar
2.Observacion preliminars: presa de contacte amb el tema i amb el grup.
3. Delimitació dels objectius de la investigació i plantejament d’hipòtesis.
4. Identificació de les variables de comportament o categorització: nom a les categories que
cal mesurar per comprovar eficaçment les prediccions, definició i ordenació.
- Registre narratiu o “ad libitum” (anotar totes les pautes de conducta, relacionades amb els
nostres objectius de l’estudi, que s’observin)
- Extracció de la llista de conductes.
- Elaboració de l’etograma ( llista de pautes reorganitzada)
Característiques i capacitats del dofí mular
35
5. Disseny, recerca i investigació.
- Selecció de les tècniques de mostreig i del tipus de registre
- Ambient on es troben els subjectes. Definir les variables que ens interessarà tenint en
compte, hora del dia, condicions atmosfèriques, alimentació,etc
- Disseny de la plantilla o full de registre en que figurin totes les pautes que ens interessi
observar o que guardin relació amb les conductes que volem analitzar.
6. Presa de dades: realització dels registres d’observació sistemàtica. No oblidar anotar
contexts, moment del dia, temps, fluctuacions en la concentració del públic…
7. Aplicació de les anàlisis de dades pertinents per a l’explicació i/o descripció que ens
interessi
Representacions gràfiques mitjançant diagrames de barres o de sectors, gràfics comparatius…
8. Obtenció de resultats i elaboració de conclusions.
L’ETOGRAMA
Vaig seguir tots aquests passos detalladament, però em vaig centrar molt en l’elaboració de
l’etograma, que seguidament explicaré com s’ha de realitzar de manera clara i precisa:
Hem de dir, com a primer punt, que un etograma és un inventari o registre complet on
apareixen ordenades i escrites minuciosament totes les pautes de comportament pròpies
d’una espècie, és a dir, un catàleg o llistat exhaustiu i ordenat de les pautes de conducta
d’una espècie.
És un instrument de mesura, permet sistematitzar l’observació, la qual caldrà processar i
analitzar per extreure conclusions vàlides i generalitzables ( estadística, informàtica… per
manipular moltes dades)
Les pautes o categories o unitats de conducta són el nom que donem a una conducta i la seva
descripció; han d’estar definides de forma clara i precisa, exhaustives i excloents entre elles i
adequades per allò que s’estudia.
Característiques i capacitats del dofí mular
36
Els requisits que ha de complir un bon sistema de categories o pautes per fer un ecograma
seran, doncs:
- homogeneïtat interna
- equilibri entre el grau de precisió i la manejabilitat dels sistema
- definicions clares, concises i objectives
- mútua exclusivitat entre les pautes: qualsevol comportament que observem, l’hem de
poder assignar a una i només una de les pautes descrites.
- Exhaustivitat
Desprès d’aquesta informació, mostro l’etograma que vaig realitzar amb les observacions
prèvies realitzades als dofins de les piscines del Zoo.
ETOGRAMA APLICAT AL SEGUIMENT DELS DOFINS:
LOCOMOCIÓ
Neda sol ràpid (NR): Sostenir-se i avançar dins l’aigua per mitjà de certs moviments dels
membres de manera ràpida.
Neda amb companyia ràpid (NCR): Sostenir-se i avançar dins l’aigua per mitjà de certs
moviments dels membres de manera ràpida i acompanyat.
Neda sol lent (NL): Sostenir-se i avançar dins l’aigua per mitjà de certs moviments dels
membres lentament.
Neda amb companyia lent (NCL): Sostenir-se i avançar dins l’aigua per mitjà de certs
moviments dels membres lentament i amb companyia.
DESCANSAR
Dorm sol (DS): estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de
l’activitat vital.
Dorm en companyia (DC): estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes
funcions de l’activitat vital de forma acompanyada.
ALIMENTACIÓ
Menja sol (MS): Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid).
Característiques i capacitats del dofí mular
37
Menja en companyia (MC): Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid) juntamente amb un
company.
Alimentat pel públic (AP): Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid) amb l’ajuda del públic.
Beu (B): Empassar-se (un líquid).
MANTENIMENT
Defeca (D): Expel·lir els excrements
Orina (O): Expel·lir l’orina.
Respira (R): absorbir oxigen i desprendre diòxid de carboni a través de les vies respiratòries.
Canvia de posició ( CP): fer esdevenir diferent el lloc en el que es troba l’animal.
MANIPULACIÓ
Manipula amb el musell ( MM): manejar amb el morro.
Manipula amb la cua ( Mc): manejar amb la part posterior del cos.
Manipula amb les aletes (MA): manejar amb les aletes pectorals.
CONDUCTES AFILIATIVES
S’aproxima a la mare (AM): acostar-se a la mare.
Contacte directe (CD): Fet de tocar-se dos cossos, de tenir un o més punts comuns.
CONDUCTES PARENTALS
Mama (M): Xuclar amb els llavis i la llengua (la llet de les mamelles).
Transporta a la filla (TF):
CONDUCTES AGRESSIVES
Colpeja (C): Donar cops (a algú o a alguna cosa).
Mossega (M): Agafar i prémer amb les dents (alguna cosa).
VOCALITZACIONS
Xiscla fora de superfície (XS): Fer crits amb veu aguda fora de la piscina.
Xiscla dins de la piscina (XP): Fer crits amb veu aguda dins de la piscina.
Característiques i capacitats del dofí mular
38
JOC
Juga sol (JS): Passar el temps en quelcom que es fa amb l’objecte d’entretenir-se, de divertir-
se.
Juga amb el company (JC): Passar el temps en quelcom que es fa amb l’objecte d’entretenir-
se, de divertir-se… de forma acompanyada.
Juga sol amb un objecte (JSO): Passar el temps en quelcom que es fa amb l’objecte
d’entretenir-se, de divertir-se, etc gràcies a l’ajuda d’un objecte.
Juga en companyia amb un objecte (JCO): Passar el temps en quelcom que es fa amb
l’objecte d’entretenir-se, de divertir-se… de forma acompanyada i gràcies a l’ajuda d’un
objecte.
Incita el joc (IJ): Moure vivament a fer una cosa, a la realització d’un acte, en aquest cas a
jugar.
Empaita (E): Escometre (algú) per aconseguir-ne alguna cosa.
Rebolcar-se (R): Fer donar tombs (a algú) sobre una superfície.
INTERACCIONS INTERESPECÍFIQUES
Interacciona amb el públic (IP): Acció o influència mútua o recíproca amb el públic.
Interacciona amb el cuidador (IC): Acció o influència mútua o recíproca amb el cuidador.
ALTRES
No visible (NV): que no pot ser vist
Gira sobre sí mateix (GS): Un cos, moure’s com una roda al voltant del seu eix
Gira sobre sí mateix ràpidamente( GSR): Un cos, moure’s com una roda al voltant del seu eix
de forma ràpida.
Puja a superfície sol (PS): Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat a un nivell més alt.
Puja a superfície acompanyat (PC): Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat a un nivell
més alt acompanyat d’un altre.
Un cop vaig realitzat l’etograma havia de seguir amb els registres, però va sorgir un imprevist
que va fer que hagués de canviar la perspectiva del treball. Els dofins van treure la pintura,
que va resultar defectuosa, de la piscina principal i tota l’aigua va agafar un color blanquinós i
tèrbol que no deixava observar res del que podia passar dins. Per això, com la resta del treball
Característiques i capacitats del dofí mular
39
es basava en les meves observacions, vaig haver de fer un gir i centrar-me en un altre tema.
Aquesta vegada, en els espectacles.
Ara, llavors, havia de fer un etograma que recollís els exercicis que es feien durant un
espectacle i realitzar els registres amb aquestes observacions, però com que ja no observava
el comportament sinó els exercicis, ja no podia realitzar un etograma, sinó que havia de fer
una línia base, que té les mateixes característiques que l’anterior però és específic d’aquest
tipus de recerca.
Així doncs, la meva línia base és la següent:
LÍNIA BASE DELS ESPECTACLES
Saltar enrere: Acció d’impulsar el cos cap a la superfície, de manera que el cap és el primer
que sobresurt i el primer que torna a l’aigua, formant una espècie d’arc en direcció al cantó
de la seva esquena.
Saltar enlaire: Acció d’impulsar el cos cap a la superfície, de manera que el cap és el primer
que sobresurt i el primer que torna a l’aigua, formant una espècie d’arc cap al seu davant.
Moure’s per la superfície endavant amb la cua: El dofí s’aixeca sobre la seva pròpia cua i es
trasllada endavant gràcies als moviments que fa amb aquesta.
Xiulet de presentació: Fer una sèrie de sons característics de cada dofí. Serveixen per a
presentar-se.
L’entrenador mostra l’anatomia del dofí: Indica l’estructura del cetaci al públic per tal de
conèixer la seva anatomia i com funciona el seu organisme:
- Saludar amb l’aleta: Treure a l’exterior l’aleta pectoral i moure-la d’una banda a l’altra.
- Representació de la respiració: Els dofins surten a la superfície i realitzen soroll pel seu
espiracle per tal de que el públic observi de que és per aquí per on respiren.
- Representació d’alletament: Imitar la forma en que, com tots els mamífers, la mare
proporciona llet a la cria en els seus primers mesos de vida.
Saltar enlaire per tocar la boia: Els dofins s’impulsen gràcies a la força de la cua cap amunt
de la superfície. El salt ha de ser amb una alçada determinada per tocar amb el morro la boia
taronja. Per tornar a l’aigua, el dofí deixa caure verticalment el seu cos, la cua és el primer
que toca l’aigua.
Característiques i capacitats del dofí mular
40
Nedar donant voltes al voltant de la piscina: Els dofins avancen per l’aigua per mitjà dels
moviments de les seves aletes. Ho fan donant la volta a la piscina, resseguint el seu contorn i
deixant-nos veure la seva aleta dorsal i el cap.
Moure’s per la superfície enrere: El dofí s’aixeca sobre la seva pròpia cua i es trasllada enrere
gràcies als moviments que fa amb aquesta.
Sortir a la superfície: Els dofins es col·loquen sobre la plataforma donant la cara a la banda
contrària del públic, aixecant l’aleta caudal.
Saltar al voltant de la piscina: Resseguir el contorn de la piscina mentre es submergeixen i
afloren a la superfície contínuament. Al final fan un total de 4 salts.
Saltar a través d’una corda: S’impulsen cap a la superfície, direcció endavant, travessant la
corda. Ho fan un total de 4 cops seguits.
Tocar la boia amb la cua: Un dels dofins puja verticalment des de l’aigua, realitza una volta en
l’aire i amb aquest impuls li dona un cop fort a la boia amb la cua.
Nedar amb velocitat: Els dofins avancen per l’aigua per mitjà dels moviments de les seves
aletes, aquests moviments són ràpids. A la superfície només podem observar la seva aleta
dorsal. Fan un total de dues voltes resseguint el contorn de la piscina.
L’entrenador mostra les dents del dofí: Cadascun dels dofins recorre mitja piscina en direcció
contrària, amb la boca oberta i ensenyant les dents.
Demostrar la força amb el morro: L’entrenador els hi llença una pilota gran, ells la colpegen
amb el seu morro, tirant-la a l’exterior del recinte de l’espectacle.
Nedar sobre sí mateix: Els dofins donen voltes verticalment sobre ells mateixos submergits a
l’aigua. El morro sobresurt de l’aigua mentre giren.
Ensenyar l’aleta caudal dins de l’aigua: A l’interior de l’aigua, els dofins es submergeixen
verticalment, de manera que puguin deixar veure la seva aleta caudal que surt a la superfície.
La mouen d’una banda a l’altra, com si saludessin.
Ensenyar l’aleta pectoral dins de l’aigua: A l’interior de l’aigua, els dofins ensenyen les seves
aletes pectorals, saludant amb elles.
Nedar d’esquena: Resseguint el contorn de la piscina, els dofins avancen per l’aigua gràcies
als seus moviments amb les aletes, de forma horitzontal de manera que el ventre, la part més
clara del seu cos, es vista per tot el públic.
Esquitxen: Els dofins, gràcies a l’ajut dels deus musells, mullen a l’entrenador.
Característiques i capacitats del dofí mular
41
S’abracen: Un cop l’entrenador es tira a l’aigua, els tres fan una acció de cenyir-se amb les
aletes i amb els braços, semblant a una abraçada.
Nedar l’entrenador amb els dofins d’esquena: L’entrenador es situa al mig dels dofins, i
conjuntament es mouen per l’aigua, sostenint-se gràcies als seus moviments. Ho fan de
manera que el ventre dona a la superfície.
Saltar per sobre de l’entrenador: Els dos dofins s’impulsen gràcies a la força de la cua a la
superfície, passant per sobre de l’entrenador sense tocar-lo.
Impulsar a l’entrenador amb l’ajut de les dorsals: Amb l’entrenador entre mig dels dofins,
ressegueixen el contorn de la piscina, sostenint-se i movent-se per dins de l’aigua gràcies al
moviment de les aletes dorsals.
Impulsar a l‘entrenador enlaire: L’entrenador es sostén verticalment sobre l’aigua, els dofins
des de l’interior i a la vegada, l’empenyen cadascun per un peu, cap a amunt fent que
l’entrenador realitzi un salt.
Impulsar a l’entrenador a la plataforma: Dins de l’aigua l’entrenador es col·loca verticalment
i de cara a fora de la piscina, els dofins des de l’interior l’empenyen des dels peus cap a la
superfície.
Com ja sabem, desprès de la línia base s’havien de realitzar els registres per tal d’agafar totes
les dades necessàries.
El meu registre contempla diversos aspectes, com ara el públic, l’hora del dia, el clima que fa,
els entrenadors que realitzen l’espectacle... però la part més important és la valoració que hi
determino de cada activitat. Aquesta valoració està definida entre una puntuació de 0 a 5,
considerant que 0 és que l’exercici no està realitzat, 5 que està perfecte i que les numeracions
intermèdies representen els diferents graus d’assoliment. És una característica que utilitzaré
més endavant per a realitzar els gràfics i poder determinar les meves conclusions.
Per poder fer-ho, l’estudi ha de ser força continu, regular i dut a terme amb molt de rigor, per
això he realitzat un total de 19 registres durant els mesos d’agost, setembre i octubre, que
podreu veure a l’annex i la plantilla d’aquest registre es troba a continuació.
Característiques i capacitats del dofí mular
42
EXERCICIS 0 1 2 3 4 5
Saltar enrere
Saltar enlaire
Moure’s per la superfície
endavant amb la cua
Xiulet de presentació
Saludar amb l’aleta
Representar la respiració
Representar l’alletament
Saltar enlaire per tocar la
boia
Nedar donant voltes al
voltant de la piscina
Moure’s per la superfície
enrere
Sortir a la superfície
Saltar al voltant de la piscina
Saltar a través d’una corda
Nedar amb velocitat
Mostra de les seves dents
Demostrar la força amb el
morro
Nedar sobre sí mateix
Ensenyar l’aleta caudal dins de l’aigua
Nedar d’esquena
S’abracen
Nedar tots 2 d’esquena
amb l’entrenador
Saltar per sobre de
l’entrenador
Impulsar a l’entrenador
amb l’ajut de les dorsals
Impulsar a l’entrenador
enlaire
Impulsar a l’entrenador a
la plataforma
· Dia: · Públic:
· Hora: · Entrenadors:
· Clima: · Dofins:
Característiques i capacitats del dofí mular
43
Per últim, totes les dades agafades amb l’ajut d’aquests registres han estat analitzades i ben
recollides mitjançant un seguit de taules, que posteriorment també m’han servit per poder
realitzar gràfics, i poder visualitzar més còmodament els resultats obtinguts.
De tots els gràfics obtinguts els que són més representatius i que permeten treure
conclusions són els següents, els he classificat tenint en compte diferents aspectes. La resta
també els podreu trobar a l’annex junt amb els registres.
EXERCICIS MECÀNICS
Valoració Nº de vegades
0 0
1 0
2 0
3 0
4 0
5 19
0 5 10 15 20
0
1
2
3
4
5
MOURE'S PER LA SUPERFÍCIE ENDAVANT
Característiques i capacitats del dofí mular
44
Com podem observar en aquests tres gràfics, les valoracions són sempre màximes, és a dir,
l’exercici ha estat realitzat de manera perfecte durant tots els dies que s’ha enregistrat.
Si analitzem detalladament aquestes dades podrem treure una primera conclusió:
· els exercicis mecànics, que són apresos pels dofins expressament per a ser representats en
els espectacles i que no són propis en la seva vida salvatge, són realitzats molt
satisfactòriament.
Això es degut a que els entrenadors manen a fer l’exercici a través del reforç condicionant i
els hi marca el precís moment en el que l’han de realitzar.
0 5 10 15 20
0
1
2
3
4
5
NEDAR D'ESQUENA
Valoració Nº de vegades
0 0
1 0
2 0
3 0
4 0
5 18
Valoració Nº de vegades
0 0
1 0
2 0
3 0
4 0
5 18
0 5 10 15 20
0
1
2
3
4
5
SALTAR ENLAIRE
Característiques i capacitats del dofí mular
45
EXERCICIS AMB OBJECTES
Valoració Nº de vegades
0 1
1 0
2 0
3 1
4 8
5 9
En aquest gràfic podem observar un gran nombre de fluctuacions que ens informen de la
constant variació de valoracions al llarg de tots els espectacles.
Aquest exercici consistia en la demostració de la força que tenen els dofins en el morro per tal
de defensar-se dels seus adversaris, com poden ser els taurons. Per això s’utilitzava una pilota
de grans dimensions que l’entrenador llançava al dofí a l’alçada del morro perquè la tornès a
llançar amb força cap al públic.
Tota aquesta informació ens pot ajudar a treure una segona conclusió:
· El fet de que els dofins hagin d’utilitzar un objecte extern a l’hora de realitzar l’exercici
dificulta una mica el seu rendiment i fa que l’execució no sigui del tot perfecte.
0 2 4 6 8 10
0
1
2
3
4
5
DEMOSTRAR LA FORÇA AMB EL MORRO
Característiques i capacitats del dofí mular
46
EXERCICIS INNATS
Valoració Nº de vegades
0 2
1 0
2 0
3 1
4 2
5 10
Valoració Nº de vegades
0 0
1 1
2 0
3 1
4 2
5 12
0 2 4 6 8 10 12
0
1
2
3
4
5
NEDAR DONANT VOLTES AL VOLTANT DE LA PISCINA
0 2 4 6 8 10 12 14
0
1
2
3
4
5
REPRESENTAR LA RESPIRACIÓ
Característiques i capacitats del dofí mular
47
Com podem observar aquí també hi ha diverses fluctuacions que varien força les valoracions
de l’exercici, i si ens fixem bé en el tipus d’exercici que es realitza podrem veure que es tracta
d’activitats pròpies del dofins, són activitats que ells fan en la seva vida salvatge, com és la
natació, a més de pròpies per a la vida, com la respiració.
Analitzant això puc dir que aquest grup d’exercicis són tots ells “capturats” i aquest fet, doncs,
pot ser la causa de la gran varietat de fluctuacions, ja que els hi costa reconèixer.
Els exercicis que són propis d’ells són més difícils de realitzar correctament, ja que pot ser que
no hagin estat capturats correctament o que el dofí no li vingui en gana de realitzar l’exercici
si no torna a veure el reforç.
Conclusions finals dels exercicis
Un cop analitzats tots aquest gràfics podem sintetitzar les tres conclusions primordials:
· Els exercicis mecànics que són ensenyats als dofins són realitzats correctament de forma
continuada.
· Els exercicis que necessiten l’ús de materials externs, com ara una pilota, fan que el
rendiment del dofí variï considerablement.
· Els exercicis que són propis de l’espècie i que no són ensenyats pels entrenadors són molt
més difícils de que es realitzin correctament de forma continuada, ja que pot ser que
l’activitat no hagi estat ben capturada per l’entrenador.
Però a més d’analitzar aquestes variables, també vaig tenir en compte el dia, l’hora, el clima,
el públic i els entrenadors per veure si eren característiques que podien influir a l’hora de la
correcte realització dels exercicis, i amb els resultats obtinguts he pogut observar que el que
afecta més per a que els dofins fagin un millor espectacle són els entrenadores. Es nota molt
el tracte que tenen amb ells i això els posa de bon humor, a més de que els hi fan més cas a
l’hora de fer els exercicis.
També afecta, però, l’hora del dia. Es nota que al migdia és el moment que es troben en
millors condicions per a realitzar l’espectacle, més actius, amb més ganes....
Característiques i capacitats del dofí mular
48
7. CONCLUSIONS FINALS
Un cop realitzat el meu treball, havent acabat la cerca bibliogràfica, l’observació dels
espectacles en el Zoo de Barcelona amb tots els gràfics obtinguts i les enquestes fetes, he
pogut treure les següents conclusions:
1. A més d’aprofundir sobre les característiques principals del dofí mular, com és la seva
anatomia, els sentits, l’hàbitat... he après el mètode de la ecolocalització, mitjançant
el qual capturen les seves presses i també com produeixen i reben el so a través dels
seus òrgans.
2. La característica principal que afavoreix a que es treballi amb els dofins és la seva gran
capacitat i agilitat en l’aprenentatge, a més de ser animals que atrauen mot l’atenció
del públic i això també fa que es realitzin espectacles amb ells.
3. Pel que fa al tema de la intel·ligència puc dir que els dofins tenen una gran facilitat per
aprendre rutines físiques complexes i a diferenciar gestos humans o sons, també es
pot dir que tenen un gran índex encefàlic, però això no és igualitari a la intel·ligència,
ja que no són capacitats d’utilitzar la raó ni el judici, i és per això que no se sap si
aquesta intel·ligència és tan elevada com sembla.
4. Observant tots els gràfics extrets per mitjà dels registres dels espectacles he pogut
arribar a diferenciar tres tipus d’exercicis i treure’n conclusions de cadascun d’ells, és
podrien resumir de la següent manera:
- exercicis mecànics: ensenyats expressament per a l’espectacle i realitzats
correctament de manera continua.
- exercicis amb objectes: rendiment més baix dels dofins i variacions considerables en
l’activitat.
- exercicis innats: propis de l’espècie i amb dificultats d’execució.
Característiques i capacitats del dofí mular
49
5. També he pogut observar que els dofins ajuden a les persones amb deficiències
físiques i psíquiques mitjançant l’utilització de les ones ultrasòniques, provocant en
ells millores en les connexions neuronals, beneficis emocionals i intel·lectuals,
enfortint el sistema immunològic i disminuint l’estrès, l’ansietat i les depressions.
6. Un cop analitzades les enquestes he pogut observar que l’estima que té la societat
envers els dofins es correspon als seus coneixements, és a dir, la població té assolits
els trets primordials del dofí mular, i tot és degut a la constant informació que se’n
dona d’ells tan en la televisió, com en llibres i sobretot als espectacles dels zoològics.
Característiques i capacitats del dofí mular
50
8. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA Bibliografia:
- KINZE, CARL CHRISTIAN- Mamíferos del Atlántico y del Mediterráneo. Barcelona, 2002; Ediciones Omega
- M. CARWARDINE, E. HOYT, R. EWAN FORDYNE, PETER GIRL- Ballenas, delfines y
marsopas. Regne Unit, 1999; Ediciones Omega
- R. REEVES, S. STEWART, J. CLAPHAM, A. POWELL- Guía de los mamíferos marinos del
mundo. Regne Unit, 2003; Ediciones Omega
Webgrafia: 30/04/2010 http://www.dolphinaris.com.mx/Enciclopedia-sobre-Delfines/Conducta/ http://delfines.anipedia.net/-comportamiento-delfines.html http://www.mamiferosmarinos.com/varamientos/comportamiento.asp 14/05/2010 http://www.sea-acustica.es/publicaciones/4330sf001.pdf http://www.monografias.com/trabajos14/delfines/delfines.shtml http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/mamiferos/cetacea/delfin/sonido.htm http://www.mascotamigas.com/delfinoterapia.htm http://www.peques.com.mx/delfinoterapia.htm http://www.espaciologopedico.com/tienda/detalle?Id_articulo=200 http://www.isabelsalama.com/DELFINOTERAPIA.htm
Característiques i capacitats del dofí mular
51
18/6/2010 http://jessnunezprado.blogspot.com/ http://www.delfinescancun.com.mx/nados-con-delfines/historia-de-la-delfinoterapia-el-antidepresivo-ideal/ http://www.natalialuna.com.ar/articulos.php?id=121&titulo=Delfinoterapia%20Terapia%20con%20Delfines http://www.fundacionketo.org 21/7/2010 http://www.educared.net/concurso/402/seres_inteligentes_y_compasivos.htm http://www.xtec.es/~mtomas/morfologia.htm#esquelet http://www.orobal.org/Contacto.html http://www.dolphinassistance.org/es/contacto.html
http://www.publico.es/ciencias/300358/delfines-los-sapiens-del-mar http://www.educar.org/Ecologia/Naturaleza/EcoDatos/delfinesinteligentes.asp http://www.eco2site.com/informes/delfines.asp
Cursos: Estudi guiat pel departament d’Educació del Zoo de Barcelona, amb accés a la consulta
d’altres treballs de recerca d’anys anteriors.