Cadena perpètua núm 63 versió online
-
Upload
rovira-forns -
Category
Documents
-
view
230 -
download
10
description
Transcript of Cadena perpètua núm 63 versió online
Cadena Perpètua 63 ELS NOSTRES REPORTERS
Contingut
Conferència de l’Elisenda Belenguer sobre la figura de la Neus Català.
1
Entrevista a la Neus Català. 2
Entrevista a l’Elisenda Belenguer. 5
Un institut actiu:
Treballs de recerca guardonats pels premis Argó de la Universitat Autònoma de Barcelona 2015.
Primer concurs de vídeos de cuina de 3r d’ESO.
Novetats al taller de tecnologia.
Xerrada sobre l’Alzheimer.
Tres alumnes de l’institut guanyadores del concurs literari “Històries fòssils”
Nit de la Cultura. Premis Primavera 2015.
Estudiem l’efecte hivernacle al laboratori.
“Little Red Ridding Hood”.
Projecte final del Tàndem de 4t.
Proves Cangur 2015.
Microbiologia a 3r d’ESO.
Tres minuts de silenci per la mort de l’Abel Martínez.
Or impur.
Canvi climàtic i efecte hivernacle.
Projecte Casa Domòtica: la casa Playmòbil.
El passaproves de Sant Jordi.
Sortida a Montesa Honda. Institut de Seguretat.
3a Edició de l’Audiollibre.
Millors treballs de recerca de Batxillerat.
Maquetes del sistema nerviós.
De què està fet el món?
Els vídeos del curs 2014-2015.
7
Enquesta a l’alumnat de sisè curs de primària del CEIP Santa Perpètua.
22
Quin ús es fa de les xarxes socials? 23
Hem parlat amb:
L’Abel Castillo.
Pol Lorenzo.
24
Premis Primavera. 27
Premi Honda d’Educació Vial. 30
Més enllà de les estrelles. 31
Què se n’ha fet? 32
Guanyadors dels premis de Sant Jordi 34
Llibres, jocs, música i cinema 48
L’escollit (segona part i final) 51
Passatemps 52
El número 63 de Cadena Perpètua ha estat un dels més difícil
de fer: no perquè manquessin notícies o aquestes estiguessin
mal redactades, sinó tot el contrari. Hem hagut de deixar al
calaix un munt d’articles molt ben redactats i de gran interès,
simplement, perquè no hi havia més espai. Mereixien ser
publicats, però hem hagut de triar aquells que si no es
publicaven ara perdrien actualitat. Ho hem fet així amb
l’esperança de poder anar traient els que s’han quedat al
calaix en els propers números.
Tot i donar prioritat a les activitats de l’institut, moltes han
quedat fora simplement perquè han arribat quan l’edició de la
revista ja es tancava. Entre aquestes destaquem: els comiats
de Batxillerat i quart d’ESO, el viatge de l’alumnat que fa
francès, les colònies de 2n d’ESO, el viatge de fi de curs de 4t
d’ESO i la sortida d’anglès de 3r d’ESO. Moltes altres
activitats no les hem pogut recollir perquè no ens han arribat o
bé ja no hi ha hagut temps d’elaborar-les i redactar-les
correctament. Confio que acceptareu les nostres disculpes.
No volem marxar sense dir-vos una primícia que ens ha
arribat: després de molt temps d’espera sembla que aquest
estiu començaran a reparar els desperfectes estructurals del
centre. Ja sabeu: portes, persianes...
BONES VACANCES!
CONFERÈNCIA DE L’ELISENDA BELENGUER
SOBRE LA FIGURA DE NEUS CATALÀ
El passat 12 de maig va tenir lloc a la Sala
d’Actes del nostre centre una conferència sobre
la figura de la Neus Català, a càrrec de
L’Elisenda Belenguer, biògrafa de l’activista
catalana, única supervivent catalana viva
del camp de concentració nazi de Ravensbrück.
Durant la conferència, l’Elisenda Belenguer va
explicar nombroses vivències i anècdotes de la
vida de la Neus Català, que ens van ajudar a
entendre millor la seva forma d’entendre el món
i la seva defensa d’uns ideals de justícia.
La Neus Català es diplomà en Infermeria l'any
1937, i al començament de la Guerra Civil es va
traslladar a Barcelona. L'any 1939 va creuar la
frontera francesa amb 180 nens, orfes de la
colònia las Acacias de Premià de Dalt, on es
trobaven els anomenats nens de Negrín, que
estaven al seu càrrec. Col·laborà, juntament
amb el seu marit, l'occità Albert Roger, en
activitats de la Resistència, centralitzant a casa
seva la recepció i transmissió de missatges,
armes i documentació, i allotjant refugiats polítics. Fou denunciada a les autoritats nazis per un apotecari de Sarlat,
i la van detenir, juntament amb el seu marit, el 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges, l'any 1944 fou deportada
a Ravensbrück on va ser obligada a
treballar a la indústria de l'armament.
Després del seu alliberament, tornà
a França on continuaria la seva lluita
clandestina contra el franquisme. Visqué
a Sarcelles, prop de París, i presidí l'Amical
de Ravensbrück. Actualment, continua la
seva militància del Partit dels Comunistes
de Catalunya (PCC), Esquerra Unida i
Alternativa (EUiA) i la Fundació Pere
Ardiaca, de la qual n’és sòcia d'honor.
Aprofitant la conferència, un dels nostres
reporters, l’Oriol Gómez, va preparar unes
preguntes per a l’Elisenda i la Neus. Moltes
gràcies a les dues per la vostra amabilitat
en respondre les nostres preguntes.
Jordi Monsó
1
ENTREVISTA A LA NEUS CATALÀ
Neus Català és l’única supervivent viva dels camps de
concentració nazi.
Quants anys tens?
Tinc cent anys. En teoria, els acabo de fer
perquè estic registrada com que vaig néixer
el 15 de juny del 1915, però, en realitat, els
faré el 7 d’octubre que és quan vaig néixer de
veritat.
De quina població ets?
D’un poblet del Baix Priorat que es diu Els
Guiamets.
Ara on vius en una casa o en una
residència?
Ara visc a la Residència-Geriàtric del meu poble on estic molt bé.
Tens fills?
Sí dos, la Margarita i en Lluís.
I tens néts?
No.
Per quina causa vas anar al camp de concentració?
No hi vaig anar, m’hi van portar condemnada a treballs forçats a perpetuïtat.
De quin partit eres?
Del Partit comunista, a Catalunya, del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya).
Amb quants anys vas entrar i quants anys vas estar al camp de concentració?
Vaig entrar al camp de concentració quan tenia 29 anys i hi vaig estar, si comptem entre els dos camps, el de
Ravensbrück i el Kommando d’Holleischen, uns 15 mesos aproximadament.
Per quina raó et van empresonar en un camp de concentració?
Per estar implicada a la Resistència francesa contra els nazis com a comunista amb l’organització d’un maquis
dels FTP (Franctireurs Partisans Français). Ens van delatar per diners i vam ser detinguts per la Gestapo. Els nazis
portaven als dissidents polítics, entre d’altres persones, als maleïts camps de la mort i d’extermini.
Com era un dia normal allà?
La sirena ens arrencava del llit a les 3 de la matinada, i després tocava vestir-se, calçar-se, fer el llit, prendre
alguna cosa poc semblant a cafè, i passar el primer recompte de davant de la barraca. Després desfilàvem cap a
Oriol Gómez
Entrevista realitzada a la Neus Català per la mateixa Elisenda Belenguer, autora del llibre
Neus Català. Memòria i lluita i pel periodista Manel Sales Martori.
2
la plaça central per passar el recompte de la
plaça central, obligant-nos a formar dretes
durant hores sota el vent, la pluja o el fred
sota zero. I a partir d’aquí, el que havíem de
fer era esperar a veure quin seria el primer
crim del dia o esperar a veure quina feina ens
manaven fer per a exprimir-nos, esgotar-nos
físicament i aprofitar-se del nostre treball.
Quan vas entrar, què és el que més et va
impactar?
Encara ara sóc incapaç de descriure el que
vaig sentir quan vaig entrar a aquell infern.
Però el que més em va impactar del dia que
vam entrar va ser adonar-nos que uns ulls ens
miraven en passar pel costat d’unes
barraques del final del camp; en veure
aquelles primeres dones que ens miraven ens
vam pensar que eren mortes.
Com us ho fèieu per guardar una higiene adequada?
Les dones vam aprendre a rentar-nos sense aigua i en les estones lliures ens ajudàvem i ens trèiem els polls les
unes a les altres. Les barraques estaven plenes de polls. Vivíem amb un quart de pa i un quart de litre d’aigua al
dia per a beure i rentar-nos. I per a rentar-nos, a vegades, havíem d’aguantar l’escassa aigua gelada o bullint que
sortia de les dutxes.
Amb què us vestíeu?
Ens van rapar al zero i ens van uniformar per a enlletgir-nos,
deshumanitzar-nos i convertir-nos en un número per tal que perdéssim
la nostra autoestima. Ens donaren algunes peces de roba: una camisa,
unes calces, una bata i una jaqueta grisa amb ratlles verticals blaves
fetes d’un teixit d’estopa raspós, unes mitges sense lligues i de sabates,
una mena d’esclops de lona de camió i amb sola de fusta que m’anaven
grans i se’m queien.
A on dormíeu?
En els barracons hi havia lliteres triples, que eren uns catres de 80 cm
d’ample per a 4 peus de llarg. Dormíem sobre encenalls de fusta en
comptes de palla i havíem de dormir-hi, com podíem, entre dues i
quatre dones capicuades.
Quantes hores dormíeu?
No gaires, perquè a les 4 del matí o a les 5 del matí ja havíem d’estar
formant a la plaça central per al recompte.
Vas fer amistat amb alguna persona, allà al camp de concentració?
I tant, amb moltíssimes dones franceses, espanyoles, catalanes,
poloneses...de moltes nacionalitats, amb qui he mantingut amb algunes
relació en sortir del camp i amb qui vam continuar la tasca de la lluita
antifeixista i vam treballar per al restabliment de la memòria de les
nostres companyes que van patir o no van sobreviure als camps de la mort o a la Resistència, com per exemple, la
3
La Neus Català i l'Elisenda Belenguer amb el seu llibre Neus
Català. Memòria i lluita a la seva casa de Rubí. Any 2007.
L'Elisenda Belenguer escoltant a la Neus
al seu poble d'origen Els Guiamets. Agost
2006.
meva gran amistat amb la lleidatana Dolors Gené o Lola Casadellà. Vaig fer especialment amistat també amb una
dona francesa que després vaig saber que era la neboda del famós General de Gaulle, la Genèvieve, que em va
ajudar molt, tant a dins del camp com després de l’alliberament. També amb una altra dona francesa, la Teresa
Menot, a qui vaig conèixer ja a la presó de Limoges i que vaig batejar com a Tití. I d’una altra amiga de qui no em
vaig separar mai tampoc, durant el nostre captiveri, va ser la Blanca Ferón, una resistent comunista francesa que
havia conegut abans també al refugi de Sarlat. Des del camp de Compiègne en direcció a Ravensbrück, vaig
conèixer i fer amistat amb algunes dones que voldria anomenar com la Coloma Serós, la Carmen Cuevas, l’Amàlia
Perramon, la Sole, l’Herminia Martorell, la Rosita da Silva, l’Alfonsina Bueno, la Sabia González, la Carme Bartolí,
la Carlota Olaso, la Rita Pérez, entre altres que no vaig tenir temps de conèixer. Entre les dones establíem vincles
familiars per a protegir-nos mútuament i vam crear una gran xarxa d’afecte, solidaritat i transmissió de cultura i
coneixements entre nosaltres.
Quan vas sortir d’allà va ser fàcil incorporar-se a la vida normal?
No gaire, va ser molt dur. Vaig notar una mica d’incomprensió per part de molta gent, fins i tot, de la meva família.
Va ser dur trobar els meus pares molt envellits i haver d’acceptar l’absència del meu germà, la pèrdua del meu
primer home i del meu sogre, i el fet que Catalunya i Espanya no estiguessin alliberades. Va ser un sentiment que
no he pogut explicar mai. Encara hi penso de tant en tant.
Per no enfonsar-me anímicament vaig decidir implicar-me ràpidament i de nou a nivell social, laboral i polític. I
també em van ajudar molt un parell
d’estades a diferents cases de
repòs que havien organitzat els
governs francès i suís per als antics
deportats, per a recuperar-me i
agafar forces.
A on vas anar?
Vaig tornar al poble on vivien els
meus pares a l’exili a França, a
Sarlat, a la regió del Perigord.
Qui us va alliberar d’allà?
Vam ser alliberades entre el 3 i el 8
de maig del 1945 per les tropes
aliades i, més concretament, per uns soldats americans, txecs i polonesos. L’exèrcit americà era qui prenia
possessió d’aquella zona de l’antiga Txecoslovàquia.
Guardes rancor per tot el que us van fer?
Al poble alemany, no; als nazis que ens van fer aquelles atrocitats, sí.
Ens podries explicar alguna cosa que us passés i que fos especialment dolorosa?
Una cosa molt dolorosa que vaig haver de viure va ser quan un dia, en el recompte, es van emportar morta la
meva amiga, Madame Gauville, una baronesa francesa de 69 anys, que jo considerava com si fos la meva mare, i
vam descobrir com a la infermeria van aprofitar el seu cadàver per a obrir el seu cos en forma de creu abans de
portar-la al crematori. Recordo també com als últims dies de ser al camp de Ravensbrück, vaig veure com una
noia, desesperada, és llençava contra el reixat electrificat. És una imatge que em va impactar molt. Encara la veig
com si fos ahir.
Vols dir alguna cosa més per als nostres lectors?
Jo els diria que s’ha de fer més treball social i que ser jove no està renyit, no està barallat amb fer coses i alhora
gaudir i passar-s’ho bé! I que no defalleixin, que tot està per fer i tot és possible!
4
La Neus Català i l'Elisenda Belenguer en un acte a la facultat de Geografia i
ENTREVISTA A L’ELISENDA BELENGUER
Neus Català. Memòria i lluita
Ens podries dir el teu nom i la
teva edat?
Elisenda Belenguer Mercadé. Tinc
38 anys.
De quina població ets?
De Barcelona, barri de Gràcia. Ara
visc a Preixens (Lleida).
Per què has escrit un llibre sobre
aquest tema?
Perquè sóc llicenciada en història i
fa anys que m’interessa la
recuperació de la memòria històrica
de les dones, sovint silenciada i
oblidada.
Vas passar moltes hores amb la
Neus per escriure el llibre?
Tot un any, visitant-la quasi cada
dia, passant uns dies de l’estiu
amb ella i intentant acompanyar-la
als diferents actes i xerrades que feia per tot Catalunya. Això va ser durant el curs 2005-2006 i després hem
mantingut una relació bastant propera durant els últims 10 anys.
Per què vas triar la Neus i no una altra persona?
Perquè ja tocava que els camarades del seu partit reconeguessin la tasca i la lluita d’una de les seves estimades
militants de referència. Per això, des de la Fundació Pere Ardiaca i el Partit dels i les Comunistes de Catalunya,
em van encarregar d’escriure la seva biografia com una manera de fer un homenatge a les dones lluitadores del
partit.
Abans d’escriure el llibre la coneixies?
La veritat és que no gaire. Coneixia més aviat a algunes de les dones del Grup de Dones del 36, com la Conxa
Pérez.
Com vas conèixer la Neus Català?
La vaig conèixer, en un primer moment, quan la vaig acompanyar de bracet per a entrar al Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona (CCCB) on havia de participar en una taula rodona sobre la memòria històrica per a
les jornades de la UPEC (Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya) l'any 2005. I la vaig conèixer ja, tot un
dia sencer, el mateix 2005, quan la vaig acompanyar, junt amb altres companys del seu partit, a Premià de Dalt,
Oriol Gómez
L’Elisenda Berenguer i l’Oriol Gómez abans de començar la conferència
5
6
quan va ser convidada per les autoritats del poble que li volien retre un homenatge, en senyal d'agraïment, per
primer cop, després de 66 anys, per la seva excel·lent tasca com a cap sanitària d’una de les Colònies de
Negrín d'infants refugiats durant la Guerra Civil. La Neus no havia tornat mai encara al poble de Premià de Dalt
des que va haver de marxar forçosament a l'exili amb els, aproximadament, 180 infants d’aquella colònia aquell
gèlid mes de febrer del 39.
Va ser dolorós per a la Neus recordar els fets i per a tu escoltar-los?
Suposo que no perquè ella portava molts anys parlant de la seva vida, i recuperant la memòria de les dones
que van lluitar i patir davant del feixisme. De fet, aquesta feina i voluntat de recuperar la memòria dels altres i
de parlar i testimoniar en homenatge a les seves companyes resistents i deportades és el que diu sempre que
l’ha salvada i l’ha curada.
Per a mi, no va ser molt dolorós perquè la Neus té una manera d’explicar-ho molt entusiasta i sense
victimismes.
Què és el que més et va impactar en positiu i en negatiu de tot el que et va explicar la Neus?
El que més em va impactar en positiu és la solidaritat i resistència del que pot ser capaç l’espècie humana en
els moments més tràgics.
I en negatiu va ser adonar-me’n de la gran desconeixença que hi havia encara del gran paper que van jugar
moltes dones i homes de tots els indrets d’Espanya que van resistir i lluitar contra el feixisme.
Què es el que més t’agrada d’ella com a
caràcter?
El seu sarcasme i bon humor, la seva sensibilitat i la
seva sinceritat en dir les coses tal com són.
Ens pots fer un breu resum del llibre?
Buff..la història i recorregut vital d’una gran
lluitadora pagesa.
Creus que s’ha fet prou per conservar la
memòria de la Neus i de totes aquelles persones
que van defensar la llibertat?
No, però per sort, en els últims anys, s’ha fet molta
feina i s’ha recuperat part del temps perdut. Ara
ens toca, preservar-ho.
Voldries dir alguna cosa més als lectors de la
nostra revista?
Sí, que la importància de conèixer i comprendre la
història de lluita de la Neus Català, és entendre les
raons per les quals va lluitar i seguir el seu exemple
per denunciar les injustícies i barbàries que s'estan
produint a l'actualitat, i mirar d’actuar en
conseqüència per aconseguir un món millor i més
just que és el que la Neus senzillament sempre ha volgut.
Portada del llibre “Neus Català. Memòria i lluita”, escrit per
l’Elisenda Belenguer.
Un institut actiu
7
Montse Pagès i Encarna García
TREBALLS DE RECERCA GUARDONATS PELS PREMIS ARGÓ DE LA UNI-VERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA 2015
El jurat del 12è Premi Argó 2015 que atorga la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a
Treballs de Recerca de Batxillerat ha decidit
guardonar els treballs dels estudiants Laura Ysla i
Òscar Rubio.
La Laura Ysla, alumna de Batxillerat Tecnològic,
ha participat als premis Argó amb el treball titulat
“L'Hivernacle Intel·ligent”. En aquest treball
l'alumna ha dissenyat, implementat i programat un
hivernacle intel·ligent controlat amb una aplicació
mòbil, desenvolupada per la mateixa estudiant.
Es tracta d'un treball força innovador que integra
coneixements d'electrònica, robòtica i
programació de microcontroladors (en concret, la
targeta Arduino UNO) i aplicacions mòbils.
L'Òscar Rubio, també alumne de Batxillerat
Tecnològic, ha participat als premis Argó amb el
treball titulat ”Estudi de Disseny i Aplicació a la
Reforma d'un Edifici: Le Corbusier i Philip
Johnson”.
En aquest treball, s'han estudiat els principis
arquitectònics de dos dels pares de l'arquitectura
moderna, i els ha aplicat a la remodelació de la
famosa Casa Barn, basant-se en els principis d'ergonomia. Per realitzar la seva proposta
arquitectònica ha utilitzat programes de disseny 2D (AutoCAD) i 3D (AutoSketch). Aquest
treball resulta força innovador per la incorporació de realitat augmentada als seus models i la
implementació d'una maqueta de l'edifici mitjançant una impressora 3D.
Les tutores dels Treballs de Recerca felicitem els alumnes guardonats.
La Laura Ysla i l’Óscar Rubio recollint el seu premi
Els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Rovira -Forns, dins de la Unitat Didàctica de Nutrició del
projecte Tàndem, han realitzat, com a projecte final, un vídeo de cinc minuts de durada sobre
una recepta de cuina que podia ser un primer plat, un segon plat o bé unes postres.
Tots els vídeos havien d’incloure els següents continguts: títol, el
procés d’elaboració de la recepta, conceptes sobre alimentació i
nutrició i salut de la seva recepta, la funció dels aliments, valor
nutricional, valor calòric, mostrar l’etiqueta alimentària del plat i
crèdits del vídeo. L’originalitat que mostren els vídeos demostra
la gran creativitat dels alumnes. La recepta guanyadora del
concurs es titula “Flor amb Nocilla” (per veure el vídeo a l’enllaç
https://youtu.be/waCQI3JiqOY o bé el codi Qr que teniu en
aquesta mateixa pàgina). El grup guanyador pertany a 3r A i
està compost pels membres següents:
Judit Trilles, Aída Fernández, Carla
Gracia, Tània Fernández i Marc Àvila.
El premi és un dinar o un sopar per a
tres persones en diferents restaurants
del poble: Can Perico, Blunch,
Montsenya, Cafè 24, Granja
Soldevila, Can Fran i
Ramblaquarantaú.
PRIMER CONCURS DE VÍDEOS DE CUINA DE 3r D’ESO Miquel Àngel Gallego
8
Els guanyadors del concurs
9
ELS RESTAURANTS COL·LABORADORS
Gemma Roldán NOVETATS AL TALLER DE TECNOLOGIA
Si us apropeu per l’Aula Taller, podreu veure dues novetats de que estem
prou orgullosos.
La primera és que hem fet uns
nous panells on col·locar les
eines. D’aquesta manera queden
més ordenades i donen un toc
més “professional” al taller.
La segona novetat són uns bancs
que hem restaurat amb un
disseny “vaquero” molt actual.
Amb alguns alumnes, vam decidir de donar als
bancs en mal estat una segona oportunitat. Amb
fustes reciclades i pantalons que tampoc tenien
sortida possible, van poden reconstruir dos bancs
de l’aula i ens van quedar així de xulos!
Aquests alumnes no només han après a
restaurar, a reciclar i reutilitzar, sinó que quan han
vist la feina van quedar així de satisfets. O no?
Gràcies Victor, Amin i Arnau.
10
XERRADA SOBRE L’ALZHEIMER
Dins del Projecte Tàndem, s’ha organitzat una xerrada dirigida als alumnes de tercer de l’ESO per treballar la
unitat del sistema nerviós i circuits elèctrics dins de les matèries de biologia, matemàtiques i física.
El psicòleg Pablo Barriga de Vicente, que treballa actualment a l’Hospital Sant Joan de Déu, ens ha fet aquesta
xerrada sobre diferents aspectes d’una malaltia degenerativa: l’Alzheimer. Els alumnes han participat en un
simulacre d’una prova neuropsicològica: el test de la figura complexa de Rey i també han visualitzat un vídeo
protagonitzat per familiars i malalts d’Alzheimer on es veuen clarament els símptomes de la malaltia.
L’objectiu d’aquesta xerrada ha estat apropar la ciència a l’alumnat i millorar el seu interès per la investigació. El
grau de satisfacció i participació durant la xerrada ha estat molt elevat i més del 75% de l’alumnat ha canviat la
seva percepció del científic, per deixar de ser un personatge solitari i avorrit, i passar a ser proper, divertit i
sociable.
Maria Cinta Quintero
Maria Cinta Quintero
TRES ALUMNES DE L’INSTITUT GUANYADORES DEL CONCURS LITERARI “HISTÒRIES FÒSSILS”
El divendres 24 d’abril es van lliurar els premis als guanyadors
de la quarta edició del concurs literari "Històries fòssils",
organitzat per l’Institut Català de Paleontologia Miquel
Crusafont de Sabadell en el qual aquest any hem participat amb
més de 40 relats i contes realitzats per alumnes de 3r i 4t d’ESO
des de les matèries de biologia i català, a càrrec les professores
Mª Cinta Quintero i Mª Àngels Alzina, respectivament.
Cora Camarena, amb l’obra “Més enllà de les estrelles”, va ser la
guanyadora del primer premi de la categoria de 12 a 17 anys de
l'edició d'enguany que va tenir com a protagonista el Triceratops,
l'esquelet de ceratòpsid que des del passat mes de setembre es
torna a exposar al Museu. A més, la Natàlia Díaz, amb l’obra
"Sara i el Triceratops" i la Judit Trilles, amb l'obra: "Sempre junts sense importar les diferències", van ser
respectivament, segona i tercera finalistes.
L'acte va estar presidit pel gerent de l'ICP, Enric Menéndez i va
comptar amb la presència de Cesc Bosch, pedagog, i Joan Coy, tècnic
de cultura de l'Ajuntament de Sabadell, els quals van felicitar els
participants per la seva imaginació i la qualitat de les obres
presentades i els va animar a seguir escrivint.
El lliurament de premis es va fer en el marc de l’exposició "El
Triceratops torna a Sabadell", davant de l'esquelet de triceratop,
protagonista de l’edició d'aquest any. Es van presentar més d'un
centenar d'obres repartides en tres categories segons l'edat. Els
guanyadors de cada categoria podran gaudir d'una visita comentada al
jaciment de Castell de Barberà, que podran conèixer de la mà dels investigadors de l'ICP, com és la feina de
camp d'un paleontòleg.
11
NIT DE LA CULTURA. PREMIS PRIMAVERA 2015 Jordi Monsó
El passat 24 d’abril es va celebrar la 25ª edició dels premis
Primavera organitzats per
l’Ajuntament de la població.
L’alumnat del nostre centre va
resultar premiat en diverses
categories:
- Categoría 1r i 2n ESO: Carla
Collado (3r classificat).
- Categoria 3r i 4t d’ESO: Cora
Camarena (1r classificat), Adrià
Giles (2n classificat), Guillem
Ron (4t classificat).
- Categoria 1r de Batx: Ariadna Gómez (1r classificat), Laia Vidal (2n classificat).
Maria Cinta Quintero ESTUDIEM L’EFECTE HIVERNACLE AL LABORATORI
Una de les activitats que han realitzat els alumnes de 4t d'ESO
dins de la unitat TÀNDEM del canvi climàtic, ha estat la
realització d'una pràctica de laboratori consistent en una
recreació de l'efecte hivernacle.
La reacció entre el vinagre i el bicarbonat sòdic allibera grans
quantitats de diòxid de carboni, que hem aprofitat per comparar
l'increment de temperatura de l'atmosfera en dos matrassos
d’Erlenmeyer, un amb aire i l'altre amb el gas d'efecte hivernacle.
Un cop exposats a una font de calor amb el termòmetre hem
registrat les diferents temperatures
de l'atmosfera interior dels
matrassos d’Erlenmeyer. Als quinze minuts d'exposició a la font de calor, l’hem
apagada i hem anotat el descens de temperatures diferencials entre els dos
matrassos d’Erlenmeyer per veure si es confirmaven les diferents hipòtesis
prèviament elaborades pels alumnes.
Aquesta pràctica ens ha permès estudiar el paral·lelisme de l'experiment realitzat
avui amb el procés de l'efecte hivernacle que té lloc a l'atmosfera de la Terra i,
d'aquesta manera, hem pogut entendre a partir d'una simulació, com el nostre
planeta s'escalfa més a mida que augmenten les emissions de gasos d'efecte
hivernacle a la nostra atmosfera. Això permet prendre consciència de la
importància de reduir les emissions d'aquests gasos i de limitar l'ús dels
combustibles fòssils.
Hem realitzat la pràctica per grups, seguint un guió de pràctiques que planteja
nombroses preguntes per tal que els alumnes tinguin una guia clara a l'hora de
seguir la sessió i que els potenciï el pensament i reflexió individuals pas a pas.
Hem fet èmfasi també a treballar seguint la metodologia científica, primerament,
preguntant les hipòtesis sobre el que creiem que passarà durant l'experiment i posteriorment creant un espai de
reflexió i síntesi que durà a la consolidació de les conclusions.
12
“LITTLE RED RIDDING HOOD” Meritxell Sales
El passat 7 de maig, vam gaudir de representar l’obra Little Red
Ridding Hood pels alumnes de primer i segon de primària del
CEIP Santa Perpètua.
Durant tres setmanes les noies de Literatura Universal ens vam
estar preparant amb molta dedicació, cura i il·lusió, per donar
vida a les titelles.
Els alumnes van estar molt receptius i participatius durant tot
l’espectacle, sobretot quan vam formular les preguntes del
vocabulari en anglès.
Com a recompensa pel seu bon comportament, els vam deixar
provar les titelles de la caputxeta i el llop. Per últim els vam donar
una piruleta a cadascú.
Ha estat una experiència molt gratificant i emotiva en veure com els nens n’han gaudit tant.
Maria Cinta Quintero PROJECTE FINAL DEL TÀNDEM DE 4t
Aquest curs hem iniciat per primer cop una unitat TÀNDEM de biologia
a 4t d'ESO.
Aquesta unitat té com a fil conductor el canvi climàtic i l'hem treballat
d'acord amb el model socioconstructivista d'ensenyament-aprenentatge,
potenciant molt el treball cooperatiu en equip, fent petits grups
heterogenis de 4-5 persones on hem discutit notícies de premsa actuals
sobre les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, la contaminació a
les ciutats i les conseqüències de l’escalfament global.
Com a treball final de la unitat, cada grup d'alumnes ha realitzat un
pòster o una maqueta on exposen diferents propostes concretes per
canviar el futur del nostre planeta i aturar la crisi climàtica.
Per exemple, una de les maquetes exposades al vestíbul de l'institut
representa una casa sostenible amb plaques solars, dipòsits d'aigua que
recullen l'aigua de la pluja, amb murs construïts amb material aïllant i
amb un hort ecològic que s’adoba amb compost realitzat amb les restes
orgàniques originades a partir de l'activitat humana a la vivenda.
13
PROVES CANGUR 2015 Miguel Ángel Gallego
El dia 19 de març de 2015 es van celebrar les proves Cangur, convocades
per la Societat Catalana de Matemàtiques, i organitzades per les respectives
comissions balear, valenciana i catalana. És una activitat que es marca com a
objectiu estimular i motivar l'aprenentatge de les matemàtiques a través dels
problemes. Com cada any, el nostre institut va ser seu i 55 alumnes de
diferents nivells van realitzar la prova.
A continuació, presentem dos reptes: un problema de nivell 1 (3r d'ESO) i un
problema de nivell 3 (1r de Batxillerat):
- Nivell 1: Na Mercè i la seva mare van néixer pel gener. Avui 19 de març de
2015, na Mercè suma l’any del seu naixement, l’any de naixement de la seva mare, la seva edat i l'edat de la seva
mare. Quin resultat obté?
A) 4.028 B) 4.029 C) 4.030 D) 4.031 E) 4.032
- Nivell 3:Una formiga està situada en un dels vèrtexs d’un cub d’1 dm d’aresta. Vol recórrer totes les arestes del
cub i tornar al punt d’origen. Quant mesura el recorregut mínim?
A) 12 dm B) 14 dm C) 15 dm D) 16 dm E) 20 dm
Rosa Reina MICROBIOLOGIA A 3r D’ESO
Dins la unitat TÀNDEM de nutrició, l'alumnat de 3r d'ESO
ha tornat a realitzar una pràctica de laboratori, aquest cop,
de microbiologia, que els ha permès agafar consciència de
la importància de rentar-se bé les mans cada dia i, sobretot,
abans de cada àpat.
La higiene és molt important: existeixen microorganismes
que no es poden veure a ull nu i que es troben a tot arreu,
com ara a les nostres mans. En aquesta pràctica, els i les
alumnes han pogut comprovar com la presència de
microorganismes a les seves mans disminuïa després
d'haver-se-les rentat amb sabó i posteriorment encara més
amb alcohol.
Cada un dels i les alumnes ha pogut sembrar a les plaques
de cultiu emprades els microorganismes provinents de les
seves pròpies mans. Aquesta pràctica és molt visual, i ofereix a l'alumnat evidències molt clares dels beneficis
que té rentar-se les mans i mantenir una bona higiene.
14
TRES MINUTS DE SILENCI PER LA MORT DE L’ABEL MARTÍNEZ
Andrea Fernández i Andrea Ramírez
El passat dimarts 21 d’abril, l’alumnat, el
professorat i el PAS de l’institut Rovira-Forns
van fer tres minuts de silenci a la porta del
centre en record de l’Abel Martínez, professor
l’Institut Joan Fuster de Barcelona, mort el dia
abans per un alumne.
Borja Valdivia OR IMPUR
El dijous 9 d’abril vingué Emilio Varela, un periodista naturalista, a oferir una conferència als alumnes de 1r de
Batxillerat sobre l’extracció de l’or i la problemàtica que
comporta aquesta acció sobre el nostre planeta.
La xerrada fou duradora i molt suggestiva, ja que tractava un
tema molt present i molt poc conegut en la societat que vivim.
Amb aquesta dissertació ens vam adonar que l’extracció d’or
arreu del planeta és una activitat nociva i perjudicial. Alguns
dels problemes que comporta són els següents:
·Perjudicis greus al medi ambient: Per poder aconseguir un
mínim d’or s’han de realitzar centenars d’activitats com la
sobreexplotació de mines o el treball de persones humanes en
un índex de perill molt elevat. En l’extracció s’utilitzen
substàncies molt perilloses com el mercuri.
·Malbaratament de recursos: Per obtenir molt poc or s’han de gastar enormes quantitats de combustibles fòssils.
·Desertització: Ciutats arreu del món riques en vegetació i joies de la natura acaben convertides en autèntics
deserts a causa de les enormes quantitats de terra que cal remoure i a la utilització de contaminants perillosos.
Problemes socials greus: En molts casos, l’extracció es realitza sobreexplotant persones que malviuen en règim
d’autèntic esclavatge.
Després d’haver atès tres hores de xerrada, ens vam preguntar si de veritat era possible que, sense adonar-nos-
en, societats arreu del món malbaratessin tants recursos per extreure aquest element. L’extracció de l’or al cap i
a la fi no és més que una activitat que beneficia a una minoria que es dedica a especular amb aquest element.
15
CANVI CLIMÀTIC I L’EFECTE HIVERNACLE Empar Dalmau i Maria Cinta Quintero
L’ambientòleg Sergi Cantos va venir al nostre centre el
29 d’abril a fer-nos una xerrada sobre aspectes
generals de l’efecte hivernacle, quins són els orígens
del canvi climàtic i quines són les evidències d’aquest
fet, ja que hi ha una correlació entre l’increment de les
temperatures globals i l’augment de diòxid de carboni a
l’atmosfera. Posteriorment es va centrar a explicar als
nostres alumnes de 4t d’ESO el concepte d’aigua
virtual: la quantitat d’aigua que ha estat necessària per
a produir un bé o un servei, i es va fer una reflexió
col·lectiva per trobar solucions per reduir la nostra
petjada hídrica.
Encarna García i Montse Pagès PROJECTE CASA DOMÒTICA: LA CASA PLAYMÒBIL
El projecte Casa Domòtica es realitza dins del
marc de la convocatòria de Projectes d'Innovació
Docent publicada per l'Escola Universitària
d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona
(EUETIB) de la UPC. Es tracta d'un projecte
conjunt entre les Matèries Optatives de Visual i
Plàstica, i Tecnologia de 4t d'ESO i es va iniciar al
curs acadèmic 2012-13.
L'objectiu d'aquest projecte és treballar els
continguts d'aquestes dues matèries de forma
aplicada i materialitzar els conceptes teòrics en
un projecte que resulti motivador per a l'alumnat.
Durant la primera edició, els alumnes van
treballar el Pavelló Alemany de l'arquitecte Mies
van der Rohe. A partir dels plànols originals, els
alumnes van proposar una remodelació d'aquest
emblemàtic edifici situat a Barcelona, per tal de donar-li un ús com a habitatge.
Aquest curs, el repte que s'ha plantejat als alumnes és una mica diferent: dissenyar un nou model per a la casa
dels Playmòbils. El projecte es va iniciar a les classes de Dibuix on es van fixar les característiques i condicions
de disseny que havia de complir aquest habitatge. Després de moltes hores de treballar amb AutoCAD, els
alumnes van fer cinc propostes d'habitatge, cadascuna al seu estil. Després d'analitzar els diferents dissenys es
va optar per una casa de dues plantes amb una zona amb jardí i una gran piscina descoberta.
Un cop realitzat el disseny de la casa, es van imprimir els plànols del disseny escollit i el projecte es va traslladar
a l'aula de Tecnologia, on es van iniciar les tasques per a la realització de la maqueta a escala.
Durant el procés de construcció de la maqueta, a les matèries de Dibuix i Tecnologia, els alumnes s'iniciaven en
temes de disseny 3D amb AutoSketch i de programació de microcontroladors (plaques PIC-Board). Amb aquests
nous coneixements, es desenvolupa un model 3D amb el programa AutoSketch, i es dissenyen i es programen
les instal·lacions domòtiques que donaran vida a la maqueta.
El projecte final és, doncs, un repte competencial on es posen en pràctica tots els coneixements adquirits durant
la realització de diferents continguts de les matèries de Visual i Plàstica, d'una banda, i, d'altra, de Tecnologia.
A l'àrea de Visual i Plàstica cal destacar l'ús de les noves
tecnologies (disseny assistit per ordinador, realitat
augmentada, etc.), així com els càlculs d'escales i de
geometria descriptiva i l'estudi d'aspectes relacionats amb
l'ergonomia, distribució d'espai i la psicologia dels colors per a
la realització d'ambients.
A l'àrea de Tecnologia, s'han treballat aspectes relacionats
amb al càlcul, disseny i simulació de circuits electrònics, les
instal·lacions elèctriques i domòtiques de l'habitatge, i la
programació de microcontroladors i aplicacions mòbils.
Podreu veure els detalls d'aquest projecte a l'exposició que
els alumnes de 4t d'ESO han preparat per tots vosaltres
situada al passadís que porta a la cantina.
Les professores responsables del Projecte Casa Domòtica volem agrair la il·lusió, les ganes i la implicació dels
nois i noies de 4t d'ESO que n’han fet possible la realització.
16
Rosa María Sánchez, Montse Pagès i Encarna García EL PASSAPROVES DE SANT JORDI
Després de la bona acollida que va tenir entre l’alumnat de l’Institut la
Gimcana de Sant Jordi, tant per la participació (s’hi van implicar tots els
grups del centre) com per la valoració que en van fer els participants, vam
pensar que seria bona idea organitzar alguna activitat que motivés l’alumnat
d’igual forma, però durant la jornada de Sant Jordi.
La idea del Passaproves va ser el resultat d'unir noves tecnologies, com la
realitat augmentada, amb la utilització dels dispositius mòbils i la participació
dels diferents agents educatius: alumnat, professorat, i pares i mares.
Dies abans de la Diada de Sant Jordi, els nois i noies que volien participar-hi
s’havien d’apuntar per grups de quatre, i havien de comptar amb un adult
(pare, mare o familiar), que pogués participar-hi des de fora del centre. Cada
grup s'havia de comprometre a portar un telèfon mòbil amb la bateria
carregada i una aplicació de realitat augmentada per tal de poder llegir les
proves.
Durant la Diada de Sant Jordi, els alumnes havien d'escanejar amb el seu telèfon mòbil els marcadors que
custodiaven determinats professors del centre i realitzar les proves que s'indicaven amb eines de realitat
augmentada. Dues de les proves implicaven la participació de les famílies, que havien d’enviar alguna resposta o
alguna imatge referent a la festa de la rosa i el llibre mitjançant el Whatsapp.
Les professores responsables del Passaproves volem agrair la gran acollida que ha tingut la primera edició per
part de l'alumnat, famílies i professorat del centre. La vostra col·laboració, implicació i entusiasme ens anima a
planificar properes edicions.
17
SORTIDA A MONTESA HONDA. INSTITUT DE SEGURETAT Maria Cinta Quintero
Com ja és costum al nostre institut, aquest any hem tornat a portar els
alumnes de 3r d'ESO a les instal·lacions de “Montesa Honda. Institut
de Seguretat” a Santa Perpètua de Mogoda.
Aquest centre, únic a Europa, es dedica exclusivament a la formació
de motoristes de tots els nivells.
Els nostres alumnes van rebre instruccions per conduir amb seguretat.
El programa del curset inclou una formació teòricpràctica que es reforça
amb un ús del Simulador de Conducció de Motocicletes, on els
alumnes van aprendre a conduir per un circuit ple de cotxes, semàfors i
persones creuant els carrers de les pantalles dels seus ordinadors. S'ha
de dir que és una manera molt divertida d'aprendre els riscos d'una conducció temerària.
Després de la classe teòrica i de la sessió amb els simuladors ja
van passar a fer una conducció al circuit asfaltat amb les
motocicletes infantils de 50 cc. Sempre acompanyats dels
instructors d'Honda, van fer uns exercicis bàsics i una conducció
conjunta i controlada per la pista.
Els nostres alumnes van aprendre a ser cívics, van posar en
pràctica amb el simulador tècniques per fomentar la conducció
segura, i amb la conducció per pista asfaltada van aprendre a
controlar de manera bàsica l'accelerador i els frens.
Jordi Monsó 3a EDICIÓ DE L’AUDIOLLIBRE
El passat 8 de juny va tenir lloc la 3a edició de
l’activitat AUDIOLLIBRE amb la participació
d’alumnes de les diferents escoles i instituts
públics de Santa Perpètua de Mogoda.
L’activitat s’inscriu dins de les organitzades des del
seminari de biblioteques escolars Primària-
secundària i, un cop més, va consistir en una lectura
a Ràdio Santa Perpètua de contes curts i poesies per
part d’alumnes, les edats dels quals anaven des dels
5 fins els 17 anys.
La primera tasca, realitzada mesos abans, va ser la
selecció dels textos i la seva adaptació.
Posteriorment, es van seleccionar diferents alumnes
de cada escola i institut, que van preparar les
lectures que es va realitzar posteriorment
barrejant alumnes de diferents centres i de
diferents edats.
L’assaig general es va realitzar a la Biblioteca
Josep Jardí, on alumnes i professorat també van
esmorzar plegats en un ambient força agradable i
divertit. Finalment, es va realitzar la lectura
enregistrada que s’emetrà per Ràdio Santa
Perpètua.
18
MILLORS TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT Rosa Reina i Josep M Guiu
Com cada any, el passat més de maig va tenir lloc l’acte de lliurament de premis de treballs de recerca organitzat
pel Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental, amb el suport dels ajuntaments de Santa Perpètua de
Mogoda, Ripollet i Montcada. Els premis tenen com objectiu el reconeixement dels millors treballs d’investigació
realitzats pels alumnes durant el Batxillerat.
Maribel Enamorado i Óscar Rubio
van ser els dos alumnes premiats del
nostre centre. El treballs portaven
per títol: “Antibiòtics naturals, un
mètode antimicrobià més eficaç?” i
”Estudi de Disseny i Aplicació a la
Reforma d'un Edifici: Le Corbusier i
Philip Johnson”, respectivament.
Les professores Rosa Reina i
Montse Pagès han estat les tutores
d’aquests treballs.
Per segon any consecutiu, a la unitat Tàndem del
sistema nerviós i l'electricitat realitzada pels alumnes
de 3r d'ESO hem dissenyat i construït una exposició
de maquetes relacionades amb el sistema nerviós i
el moviment de l’impuls nerviós on es representen
els principals òrgans dels sentits i també diferents
moviments voluntaris i involuntaris. També es
representen diferents parts de l’anatomia del sistema
nerviós central i perifèric amb diferents tècniques
d’arts plàstiques.
Mitjançant una recerca i una presa de decisions tots
els alumnes de cada grup decideixen què
representar, amb quin material i amb quina tècnica
artística.
El model anatòmic creat representa alguna part i/o funció del sistema nerviós o dels òrgans sensitius a partir de
maquetes ja preelaborades i/o a partir d’exemples explicats i mostrats a classe. Posteriorment, han fet una
instal·lació elèctrica que representa el moviment de l’impuls nerviós des de les neurones sensitives cap als
centres d’integració de la informació i elaboració de respostes. Totes les maquetes que es presenten a l’exposició
han estat elaborades per l’alumnat repartit en grups heterogenis de 4 a 5 persones.
El nivell de satisfacció i participació de l'alumnat és molt elevat. La implicació del professorat ha donat els seus
fruits ja que guiar els alumnes en la presa de decisions i el treball cooperatiu per portar a terme aquest projecte
final d'unitat és tot un repte. Finalment hem aconseguit realitzar una exposició al vestíbul de l'institut de les
maquetes que divulga la nostra activitat a tota la comunitat educativa i apropa la ciència d'una manera creativa,
pràctica i entretinguda a tot l'alumnat del centre.
19
MAQUETES DEL SISTEMA NERVIÓS Maria Cinta Quintero
DE QUÈ ESTÀ FET EL MÓN? Anna Abad i Josep Maria Guiu
En el marc del projecte Tàndem l’alumnat de
primer d’ESO ha muntat una exposició de
materials diversos que es poden veure al
vestíbul de l’institut. L’exposició consta de
divuit caixes i porta per títol: De què està fet
el món?. Cada caixa conté una explicació del
material que s’hi mostra i un codi QR que
enllaça amb un vídeo gravat pels propis
alumnes. En el vídeo esmentat s’hi pot veure
un experiment realitzat amb el material
presentat i un problema de matemàtiques
relacionat amb ell.
El treball s’ha dut a terme al llarg de tres
setmanes i hi han col·laborat les àrees de
matemàtiques i ciències de la naturalesa.
20
ELS VÍDEOS DEL CURS 2014-2015
Alumnes de 1r d’ESO
parlen amb alumnes del
CEIP Santa Perpètua sobre
l’Univers.
Es cremen les calories? Primer concurs de cuina:
Flor amb Nocilla Ets addicte al mòbil?
Diferències entre les maduixes ecològiques i les de cultiu comú
Com afecta el magnetisme al creixement de les plantes Silicona Mulla’t per l’ELA
Vídeo comiat del Nacho Viatge a França 2015
Ja fa anys que les noves tecnologies van començar a entrar a l’institut Rovira-Forns. Amb el
pas dels anys, de mica en mica, la tecnologia informàtica i audiovisual ha anat calant entre
l’alumnat i el professorat de l’institut i, avui dia, els nostres alumnes utilitzen, de forma habitual,
aquestes tècniques en el seu aprenentatge. Mireu, sinó, aquesta selecció de vídeos que hem
fet per a tots vosaltres, la majoria gravats i editats per alumnat de tots els nivells. Seria
impossible publicar-los tots, així que disculpeu-nos, si el vostre no hi és...
21
Gimcana de Sant Jordi “Divina de la muerte” (2) “Divina de la muerte” (1) La capil·laritat a les
plantes
Pressió atmosfèrica Desnaturalització de les proteïnes
Temperatura i densitat de l'aigua La circulació de la sang
Activitat enzimàtica de la catalasa
Quantitat de sucre a les begudes de cola
Recull d’activitats i sortides
Fotos Gimcana de Sant
Jordi Poliestirè expandit Projecte Experimenta
Activitats de l’institut
Maquetes de l’aparell circulatori
ENQUESTA A L’ALUMNAT DE SISÈ CURS DE PRIMÀRIA DEL CEIP SANTA PERPÈTUA
Hem fet una enquesta als nens i nenes de sisè curs de primària del CEIP Santa Perpètua, per conèixer com imaginen la seva arribada a l’institut . Us presentem en forma de gràfics els resultats.
Candela Martínez i Noa Cruz
Els nens i nens que han vingut a visitar l’Institut pensen que les instal·lacions són grans i modernes, que està tecnològicament molt avançat i que els professors i alumnes de les portes obertes han donat molt bona impressió.
22
QUIN ÚS ES FA DE LES XARXES SOCIALS?
Hem preguntat a 35 nois i noies de l’institut de to tes les classes, que opinaven de les xarxes socials i quines utilitzaven en major mesura.
Naykare Beltrán i Noelia Silva
1.Alguna vegada has tingut algun problema amb les x arxes socials, com per exemple t'han insultat o amenaçat...?
Sí: 5 persones No: 30 persones
2. Quines d'aquestes xarxes utilitzes freqüentment?
17 persones 23 persones 6 persones 33 persones
3. Coneixes a algú que hagi tingut problemes amb le s xarxes socials?
Sí: 25 persones No: 10 persones
4. Alguna vegada ha entrat algú al teu compte i han insultat o amenaçat algú fent-se passar per tu?
Sí: 4 persones No: 31 persones
5. Veus correcte que el Facebook no es pugui utilitzar fins als 14 anys?
Sí: 28 persones No: 7 persones
6. Amb quants anys vas tenir el teu primer mòbil?
6–8 anys: 2 persones 8-10 anys: 10 persones 10-12 anys: 11 persones Més de 12 anys: 12 persones
7. Quantes hores al dia estàs, aproximadament, amb el mòbil?
1 hora: 9 persones 2 hores: 5 persones 3 hores: 4 persones
4 hores: 3 persones Més de 4 hores: 14 persones
8. Fas cas als teus pares quan et diuen que deixis el mòbil, l'ordinador...?
Sí: 22 persones No: 12 persones De vegades: 1 persona
23
1. Quants anys portes cantant rap?
Porto quatre anys cantant rap.
2. Com t'organitzes per estudiar i fer les cançons?
Gairebé no dormo.
3. Per què t'agrada la música?
Perquè és una forma d'expressar-me.
4. Com t'inspires per escriure la lletra de les cançons?
Jo escric el meu dia a dia.
5. Quan acabis de l'institut tens idea del que vols fer?
Sí, Administració i Direcció d'empreses.
6. Hi ha algú que t'ajudi a fer les cançons? Qui et fa la música?
No. Els meus amics m'ajuden a fer la música.
7. Que estàs estudiant?
1r de Batxillerat, modalitat social.
8. T'agrada el que fas?
Sí, molt.
Naykare Beltrán i Noelia Silva
HEM PARLAT AMB
24
Qui, d’aquest institut, no coneix l’Abel Castillo? Qui no l’ha vist pujar a l’escenari de la sala d’actes i recitar un dels seus raps? Per saber com és i com pensa, hi hem anat a parlar.
L’ABEL CASTILLO
9. Com ho fas perquè les lletres de les cançons no siguin iguals?
Intentant que el meu dia a dia no sigui igual.
10. A la teva família els sembla bé que cantis rap?
Sí, bastant.
11. Coneixes més gent que canti com tu? Teniu algun grup o club?
Molta. No, no tenim cap grup ni club.
12. Has gravat algun disc? T'agradaria fer-ho?
Disc no, però tinc dues maquetes. Sí, sí que m'agradaria gravar algun disc.
13. Com es diuen aquestes maquetes ?
“Rosa con espinas”, “Andrómeda”.
14. On es poden trobar?
A Youtube.
15. Ens podries enviar una lletra d'alguna cançó per publicar-la?
Sí.
25
Pobre de mí, noble nombre de jazmín, que se esconde en horizontes donde existe el porvenir. Mas mi vida todavía no ha dejado de enfocarse, busco un rumbo para hacer en un segundo el equipaje.
El cementerio todavía sigue lleno de valientes, pero más vale estar muerto que vivir indiferente. Prende la llama del pasado y su presente, yo daría la vida o mataría por mi gente.
Es imposible cambiar de marcha si no conduces, La paciencia es amarga, pero sus frutos son dulces.
De tanto mirar atrás ya me he dado de bruces, no engancharme a ninguna es mi única costumbre.
Solo sé que el que más conoce aquí es el que duda, el sabio cambia de opinión, pero el necio nunca. Sigo, dejándome la piel por la cultura, volando entre versos de Salinas y de Neruda.
Muda, la voz de los oprimidos. Callo todo lo que pienso, pero pienso lo que digo. Con los dedos de una mano estoy contando amigos, con la otra me entretengo mientras sostengo este micro.
En el ciclo, un círculo vicioso de espejismos, voy por la ciudad condal buscando un par de litros. En vano la vanidad y el egocentrismo, el altruismo de mis ritmos me hacen seguir el camino.
Brindo por los míos y los que quieren mi muerte, el abuelo me decía que fuera yo mismo siempre. A pesar de algunos vicios y problemas con la gente, estate tranquilo abuelo, no podrán joderme.
En el cielo aún me esperan, pero no creo que llegue, me he acostumbrado a caminar en mi martes trece. Ahora que he vivido me da miedo la muerte, ahora que he querido me da miedo no tenerte.
Y quizás la vida tendría que ser cantada, y así los recuerdos solo serían silbidos. Será por eso mismo que me voy con pentagramas, a fumarme uno de rama en la sabana del olvido.
Nado hacia la orilla, pero prefiero ahogarme, todo lo que toco por lo pronto se hace tarde. Un día me dijiste que no me harías sufrir, y ahora quien va a sonreír si no quiero levantarme.
Peor que ayer, mejor que mañana, por poco que muevas el vaso todo se derrama. Oye, mama, que de verdad lo siento, empecé a darle a los calos cuando daba con talento.
Y yo no quiero aprender, he venido a tropezar, a saber qué es el placer de caer y levantar. A querer hasta alcanzar la mar que no pude ver, empecé a contar el tiempo cuando lejos lo dejé.
Y como la vida pasa yo quiero verla sentado, dando muerte a la suerte que se enciende con los dados. Guardo en un lugar del corazón esos pecados, guardo en lo profundo del cerebro lo olvidado.
Quizás sí la boca, pero el corazón no miente, viviendo como nunca para morir como siempre. Escribo en las hojas paradojas de la mente, porque ABL canta lo que Abel Castillo siente.
Maqueta: “Andrómeda”. Cançó: “Parahojas”.
Abel Castillo.
26
POL LORENZO Pol Guardiola i Samuel Navarro
Quan ja érem a punt de tancar aquesta edició de Cad ena Perpètua, hem sabut que el nostre company Pol Lorenzo Fernández, que juga de porter, era campió d’Espanya d’hoquei en la categoria aleví. Enhorabona, Pol! i si feu un bon p aper al campionat d’Europa de Vilanova tornarem a parlar.
1. El teu nom complert?
Pol Lorenzo Fernández.
2. Amb quin equip has guanyat?
C.H. Sentmenat.
3. Des de quan vas a hoquei?
Des dels 6 anys.
4. Quins premis has guanyat a part d’aquest?
L’any passat 3r de Barcelona i 3r de Catalunya. Aquet any, 2n de Catalunya i 1r d’Espanya.
5. Has jugat en altres equips?
No.
6. Alguna vegada t’has fet mal?
Sí, a la mà.
7. El torneig ha sigut disputat?
Sí.
8. Després d’Espanya anireu al campionat d’Europa?
Sí. El jugarem a Vilanova.
9. Alguna vegada has sigut jugador de camp en lloc de porter?
Sí, i vaig marcar dos gols.
10. Què vas sentir quan vàreu marcar el gol de la v ictòria?
Alegria, felicitat.
11. Com ho vau celebrar?
Amb cava.
12. És dur ser porter?
Sí, perquè és el 80% del equip. És una gran responsabilitat.
13. Et fa por rebre un cop?
No. Fa temps que vaig perdre la por.
14. Quantes hores a la setmana entrenes?
Cinc hores i mitja.
Sis alumnes de l’Institut Rovira-Forns han resultat premiats en aquest concurs literari que cada
any convoca l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. A tots ells els hem passat un breu
qüestionari. La nostra enhorabona als premiats.
PREMIS PRIMAVERA
1. Com et dius?
Guillem Ron.
2. A quin curs
vas?
A 4t d’ESO A.
3. Què són els
premis
Primavera?
Un concurs on
fas un relat breu.
4. En què
consisteixen?
Que ha de
passar a Sta.
Perpetua.
5. Sobre què tracta el teu conte?
Tracta d’un home que persegueix un altre que resulta
ser ell mateix.
6. En què et vas inspirar per fer la teva redacció?
En un autor que es diu Lovecraft.
7. Vas trigar molt a fer-la? Et va costar molt?
No.
8. Com has quedat en el concurs?
Quart.
9. Què has guanyat?
Dos llibres i un llum de tauleta de nit.
10. com et vas sentir quan et van dir que havies
guanyat?
Molt content.
11. Et va agradar guanyar?
Sí, encara que m’hagués agradat quedar en més bona
posició.
1. Com et dius?
Adrià Giles.
2. A quin curs
vas?
A 4t d’ESO A.
3. Què són els
premis
Primavera?
Són premis
literaris per a gent
jove.
4. En què
consisteixen?
A escriure una
història breu.
5. Sobre què tracta el teu conte?
Sobre un nen que és orfe i descobreix que té poders.
6. En què et vas inspirar a fer la teva redacció?
En res en concret.
7. Vas trigar molt a fer-la?
Sí.
8. Com has quedat en el concurs?
Segon.
9. Què has guanyat?
Dos llibres i un llum de tauleta de nit.
10. Com et vas sentir quan et van dir que havies
guanyat?
Em vaig sentir molt content.
11. Et va agradar guanyar?
Sí, a més, la gala va ser molt divertida.
Jael Valle, Gemma Najera i Cristina García
Guillem Ron. 4r premi en la categoria 3r i 4t d’ESO.
Adrià Giles. 2n`premi en la categoria 3r i 4t d’ESO.
27
1. Com et dius?
Cora Camarena
Gil.
2. A quin curs
vas?
A 4t d’ ESO B.
3. Què són els
premis
Primavera?
Els premis
Primavera son
un concurs
literari pels
adolescents de
Santa Perpètua.
4. En que
consisteixen els premis primavera?
Has d’escriure un relat curt en català o castellà.
5. Sobre què tracta el teu conte?
Sobre un nas de pallasso. Tot el conte explica la
història dels sentiments que provoca un nas de
pallasso a un pallasso. Fins al final del conte el lector
no descobreix que és un nas de pallasso.
6. En què et vas inspirar per fer la redacció?
Doncs el meu pare està en el món del teatre i sempre
m’ha molat molt això dels “clowns”.
7. Vas trigar molt a fer-la? Et va costar molt?
No.
8. Com has quedat en el concurs?
Primera.
9. Quin premi has guanyat?
Dos llibres.
10. Què vas sentir quan et van dir que havies
guanyat?
Satisfacció pel treball fet.
11. Et va agradar guanyar el premi?
És clar.
1. Com et dius?
Laia Vidal.
2. A quin curs
vas?
1r de Batxillerat.
3. Què són els
premis
Primavera?
Uns premis que
es fan al poble,
on competeixes
amb altres
instituts.
4. En què
consisteixen
els premis Primavera?
A fer un relat breu i després guanyes o perds.
5. Sobre què tracta el teu conte?
És una mica estrany… Tracta d’una noia que pot veure
esperits i un se li apareix a la seva habitació i la història
és tota la història que l’esperit que li explica.
6. En què et vas inspirar per fer la redacció?
L’esperit és de collita pròpia i pel que fa a la història,
una mica en una pel·lícula que vaig veure amb la
Meritxell a classe.
7. Vas trigar molt a fer-la? Et va costar molt?
No. La vaig fer a la classe d’anglès.
8. Com has quedat en el concurs?
Segona.
9. Quin premi has guanyat?
Tres llibres, un joc, una llibreta i un imant.
10. Què vas sentir quan et van dir que havies
guanyat?
Doncs, em va agradar perquè havia estat molt de
temps esperant per veure si havia guanyat o no.
Perquè abans de donar els premis fan moltes coses
més i si no guanyo és com que he estat aquí molt
temps per a res.
11. Et va agradar guanyar el premi?
Em va agradar, estava orgullosa de mi mateixa.
Cora Camarena. 1r premi en la cate-goria 3r i 4t d’ESO.
Laia Vidal. 2n premi en la categoria de Batxillerat.
28
1. Com et dius?
Ariadna Gómez.
2. A quin curs
vas?
A 1r de Batxillerat.
3. Què són els
premis
Primavera?
Doncs, els premis
Primaverasón
uns premis
d’escriure que
organitza Santa
Perpetua per a
nens i joves.
4. En que
consisteixen els
premis
Primavera?
Consisteixen que has fer un relat breu amb un
màxim de tres pàgines i ho has d’enviar al concurs.
Pots guanyar o no.
5. Sobre què tracta el teu conte?
El conte tracta sobre un noi que és un guanyador
olímpic, és un esportista olímpic i explica com és
això de ser famós, i el que li passa quan ha estat
famós i quan ho perd tot.
6. En què et vas inspirar per fer la redacció?
No em vaig inspiraren en res, concretament, sinó en
moltes coses de la vida, del meu entorn i diverses
inspiracions.
7. Vas trigar molt a fer-la? Et va costar molt?
No, vaig trigar tres hores.
8.Com has quedat en el concurs?
Primera.
9. Quin premi has guanyat?
Una bossa plena de llibres, pal de “selfie” i una llibreta.
10. Que vas sentir quan et van dir que havies
guanyat?
Em va fer molta il·lusió.
11. Et va agradar guanyar el premi?
Em va agradar molt.
1.Com et dius?
Carla Collado.
2. A quin curs
vas?
A 2n d’ESO A.
3. Què són els
premis
Primavera?
Són premis que
atorga
l’Ajuntament per
promoure
l’escriptura
entre els nens i
els joves del
municipi.
4. En què
consisteixen
els premis
Primavera?
Consisteixen a premiar relats d’escoles i instituts del
municipi segons categories d’edat.
5. Sobre què tracta el teu conte?
Tracta sobre una noia que viu en primera persona una
catàstrofe, i de com s’enfronta a la mort. Aquesta noia
té un somni que després es fa la realitat: d’aquí el nom
del títol dejà Vu (ja viscut). Hi ha plasmats moments de
por, coratge i, fins i tot, heroisme.
6. En què et vas inspirar per fer la redacció?
En res en especial. Suposo que és una influència de
llibres que he llegit els últims anys.
7. Vas trigar molt a fer-la? Et va costar molt?
A estones durant tres dies. Una mica, sobretot les
parts on s’expressen emocions que mai he viscut, i
espero no viure-les mai.
8. Com has quedat en el concurs?
3a de la categoria 1r-2n d’ESO.
9. Quin premi has guanyat?
Un lot variat amb dos llibres i el diploma.
10. Et va agradar guanyar?
És clar, a qui no?
Carla Collado. 3r premi en la catego-ria de 1r i 2n d’ESO.
Ariadna Gómez. 1r premi en la ca-tegoria de Batxillerat.
29
1- Com veu tenir l'idea de fer aquest vídeo?
Perquè el director ens va enviar un missatge dient que
si el fèiem podríem visitar la casa Honda.
2- Qui va fer el guió?
Entre tota la classe.
3- que volíeu expressar amb el vídeo?
Que la gent se n’adoni dels perills de la carretera.
4- perquè veu fer el vídeo?
Per anar a la Honda.
5- Us va resultar difícil fer d’actors?
No.
6- Quan us van dir que havíeu guanyat, que veu
sentir?
Una gran alegria.
7- A part del premi a totes les classes de tercer
d’ESO a vosaltres tres us van donar algun a part?
No.
Hem aprofitat l’ocasió per parlar també amb el
professor José Luis Cantón. Ell és el tutor del grup que
va guanyar el premi i, a més a més, recentment ha
publicat un llibre de relats curts.
1- Què és això del concurs de l’Honda?
Un projecte de l’empresa Honda per ensenyar
seguretat vial. Abans de tot, s’havia de presentar un
Power point.
2- Qui guanya la classe o els tres alumnes del
vídeo?
Tots.
3- Ens han dit que vas anar al teu poble a presentar
el teu llibre. Quin poble és? Va ser emocionant
aquesta presentació? Per què?
El poble es diu Pozo Alcón. La presentació va ser molt
emocionant perquè van assistir a la presentació molts
familiars i amics.
4- Què expliques en el llibre?
Nou contes diferents amb una comuna situació.
5- En què et vas basar per fer el llibre?
Experiències o en coses que observava.
6- Et va buscar una editorial per publicar el llibre?
Un company em va dir que una editorial volia publicar
el meu llibre i pagava la seva publicació.
7- Les històries que expliques tenen alguna cosa a
veure amb la teva vida personal o són totalment
imaginàries?
Són totalment imaginàries.
PREMI HONDA D’EDUCACIÓ VIAL
Aleix Santin, David Gonzalez i Sergi Valin
Com segurament ja sabeu, l’alumnat de 3r d’ESO ha anat a fer una clase pràctica de conducció de motos a
les instal·lacions que “Montesa Honda. Institut de Seguretat” té a Santa Perpètua de Mogoda. Aquest
centre, únic a Europa, es dedica exclusivament a la formació de motoristes de tots els nivells. Ara bé, el
que segurament no sabeu és que, per poder-hi anar gratuïtament van haver de guanyar un concurs que va
consistir a gravar un vídeo que promocionés l’educació vial. El vídeo val la pena veure’l perquè,
senzillament, és molt bo. Us hem posat el codi Qr perquè no us el perdeu.
D’esquerra a dreta: Alexandra Torres, Aixa Ortega i Àlex Escobar protagonistes del vídeo guanyador del concurs.
30
MÉS ENLLÀ DE LES ESTRELLES
Relat de Cora Camarena, guanyadora del concurs “Històries fòssils”. Categoria 12-17 anys.
Aquell dia, aquella nit, aquelles hores, aquells minuts i aquells segons. La fi.
Aquell dia em vaig despertar per una sotragada, el terra s’estava movent i tot el grup de triceratops
estaven en moviment cap amunt i cap avall espaordits. Vaig veure el meu pare cridant, ens cridava
a nosaltres. El grup es desplaçava i calia posar-se en peu d’immediat, si no volia que em deixessin
enrere i així ho vaig fer. Vaig anar a trobar el meu germà i vam emprendre la marxa. Era
desconcertant, els adults no parlaven i els altres teníem un interrogant dibuixat a la cara. La
manada sempre que es traslladava a un altre lloc era per causes majors, com ara una sequera o
bé per amenaces d’altres races de dinosaures... però el campament d’on ara en marxàvem havia
estat tranquil i perfecte. La mare se’m va posar al costat i em va dir que m’estimava, i, que per cap
circumstància, em separés del grup. No em podia explicar el que passava, però no era qualsevol
cosa, ho podia veure en la seva aterrada mirada. Vam parar. Un altre indici que alguna cosa no
estava bé. El nostre cap, el més gran i forçut, va pujar a un altiplà i ens va dirigir unes paraules:
Família, els nostres camins es separen. Ha arribat el moment. El futur és una incertesa per a tots
nosaltres, però del cert sabem que no s'acosta res de bo – inclinà el cap mirant avall –. Digueu tot
el que hàgiu de dir a tots els éssers que estimeu. Probablement, serà l'última oportunitat que
tindreu. Ara, cada família ha de prendre el camí que desitgi. Seguir junts ja no te sentit. Tot seguit
esbossà un petit somriure de tristesa i girà cua, amb la seva dona al costat, caminant cap a
l’horitzó.
La meva família i jo ens vam dirigir a les glaceres, que era un lloc on on el meu germà i jo havíem
somiat molts cops de ser-hi: la blancor absoluta, la pau eterna que sempre havíem anhelat i el
territori on la nostra raça no hi tenia cabuda, on la mort ens venia a buscar. Però no hi vam arribar.
Abans que sortís la lluna el terra es va tornar a moure. Aquest cop més fort encara i una llum
encegadora va omplir el cel i van començar a ploure estrelles. Les estrelles que es veuen tan
magnífiques i romàntiques, les que et fan venir el son mentre les contemples pensant què hi deu
haver en el més enllà, aquelles estrelles ara eren immenses boles de foc, que, si les contemplaves
fixament, et cremaven els ulls. La meva família i jo vam començar a córrer i a córrer, fins que el
terra, per fi, va parar de tremolar. Després de recobrar la respiració pausada i el meu cor tornés al
seu lloc, me’n vaig adonar, atònit, que a la meva mare se l’havien emportat les estrelles, al més
enllà... per sempre més! El meu pare i el meu germà també se’n van adonar, però cap dels tres
va dir una paraula. Vam estar caminant en silenci, callats, mentre les nostres llàgrimes de dolor
queien incessants. Només fer-se de nit les estrelles van tornar a caure del cel, aquest cop amb més
força però menys estona. Estàvem els tres ferits greument, per dins i per fora, però vam seguir, en
silenci.
Aquella nit era freda i no se sentia absolutament rés. Contra més caminàvem, més mort escampada
trobàvem. Em va envair la desolació, s’estava acostant el final per a cada un de nosaltres i no hi
podíem fer res. Vam refugiar-nos en una cova. Allà el fred era més suau, podríem descansar. No.
Vaig sentir un terrabastall i em vaig despertar sobresaltat, vaig mirar al sostre foradat i sota el forat
hi havia una roca i sota la roca, el meu germà i sota el meu germà, sang, molta sang. Vaig mirar-lo
als ulls una última vegada i li vaig transmetre el meu amor a traves d’una mirada d’adéu. El meu
pare i jo ens el miràvem en silenci, tristíssims, sense poder fer res per ell i sentint la nostra mort
pròpia molt a prop. Minuts abans que el sol tornés a sortir, vaig notar com unes gotetes d’aigua
anaven a parar a la meva pell, el terra es tornava a moure i se sentia una remor monòtona que
cada cop era més forta. Tenia l'absoluta certesa que aquells segons eren els últims. Vaig mirar el
meu pare, vam apropar-nos l’un a l’altre i vam ajuntar els nostres caps a mode de comiat i vam
esperar, en silenci, que la mort en forma d’aigua ens vingués a buscar i ens portés al més enllà de
les estrelles, amb la meva mare. 31
QUÈ SE N’HA FET?
Andrea Fernández i Andrea Ramírez
1. Ens podries dir a quina època vas estudiar al Rovira-Forns?
Vaig començar primer d' ESO l'any 2005.
2.Què vas estudiar a l’institut Rovira-Forns?
Vaig fer l' ESO i després el Batxillerat humanístic.
3. Per què vas escollir aquest institut?
Era el que tenia més a prop de casa.
4. Com recordes la teva estada a l’institut?
La recordo com una de les millors etapes que he viscut. M'ho vaig
passar d'allò més bé i vaig aprendre molt. No només de les matèries,
sinó que també em van ensenyar a créixer com a persona.
5. Recordes alguns dels noms dels professors/es o alumnes?
Me'n recordo de tots: de la Rosa María, del José Léon, de la Fina, de
la Meritxell, de la Montse Pagès, del Josep Maria, de la Carme
Gallardo, del Joan Ramírez, etc. Aprofito per agrair-los totes les
seves ensenyances i la seva dedicació. Als companys també els
recordo a tots.
6. Quant temps fa que vas acabar els estudis en aquest institut?
Fa 3 anys.
7. Ens pots explicar alguna anècdota sobre la teva estada?
En tinc per escriure un llibre, però sempre recordaré el dia que van
venir els bombers a treure’ns per la finestra, a causa que l'edifici antic
s'inundava quan plovia.
8. Des que has acabat l’institut, què has fet?
He estat treballant.
Us presentem la Débora Pérez. Segur que molts de vosaltres la
coneixeu, no solament perquè no fa pas massa anys que va
acabar els seus estudis a l’institut Rovira-Forns, sinó que
segurament alguns heu sentit parlar d’ella al seu germà,
l’Ismael, que està estudiant segon d’ESO al nostre centre.
Abans de res et volem donar les gràcies, Débora, per haver-nos
dedicat una estona del teu temps.
32
9. Actualment què estàs fent?
Continuo treballant i alhora m'estic preparant una assignatura per
pujar la nota a les PAU i poder començar aquest setembre a la
universitat.
10. Creus que ha valgut la pena estudiar?
I tant! És més, si es pogués tornar enrere, aprofitaria molt més els
coneixements que ens abasteixen i li hagués donat més importància
al meu desenvolupament mental.
11. Segueixes mantenint les relacions d’amistat que vas fer a
l’institut?
Sí: vam formar un grupet dins de la classe i encara seguim quedant.
12. Treballes actualment? De què?
Sí, treballo de cambrera en un restaurant.
13. Vols afegir alguna cosa més?
M' agradaria dir a tots els alumnes que, en aquesta edat, s'està més
pels amics, la gresca, els amors..., però que mai s'oblidin de la
importància de l'aprenentatge i del futur que els pot esperar si no
estudien.
Moltes gràcies, Débora, per les teves paraules. Et desitgem el millor i
ja saps que aquí sempre seràs ben rebuda.
Segur que aconseguiràs una gran nota a les PAU i estudiaràs la
carrera que desitges. Un petó ben gran!
33
Premi de poesia en català primer cicle d’ESO Hubert Antoskow
GUANYAYADORS DELS PREMIS DE SANT JORDI
VINT-I-TRES D’ABRIL
Sant Jordi ha vingut
amb molt de gust;
el dia vint-i-tres d’abril
ningú no durà abric.
La princesa ha vingut
amb molt de gust;
aquest poble és bonic
quan és de nit.
A Barcelona, els carrers
de llibres s’ompliran.
I la gent pels carrers
s’enamoraran
Premi de poesia en castellà primer cicle d’ESO Candela Martínez
IGNORANCIA
Ver, ver cómo la gente se diluye
en la vida que fluye
corriendo detrás de los insensatos temas
que reducen la capacidad.
La capacidad que hace falta para detallar
todo lo que hay que narrar,
en cada segundo que pasa
y la inteligencia se retrasa.
Sentir, sentir al otro lado
todo tan caro.
Sin embargo
el camino no se hace muy largo,
pues al fin y al cabo
por la misma senda me dirijo al minucioso fin.
34
Eva Agramunt Premi de prosa en català primer cicle d’ESO
Vaig obrir els ulls. No era capaç de reconèixer aquell
lloc i no entenia com vaig arribar aquí, al cap i a la fi, jo
estava a la meva habitació jugant a Phoenix Wright i
de cop i volta, em vaig despertar aquí, en una espècie
de prat.
Vaig veure una ciutat no gaire lluny i vaig decidir inves-
tigar-la per saber on em trobava però, de sobte va
aparèixer una persona. Era una noia de cabells plate-
jats, bastant jove i tenia un tatuatge en forma de cor a
la galta. Portava una jaqueta rosa fosforito i un barret
de color rosa.
- Hola, em dic Tet. Sóc el déu d’aquest mon. Aquí te-
nim 10 normes. Són les següents – i abans de que
pogués preguntar qualsevol cosa, va continuar parlant
– Primera norma: En aquest món els assassinats, ro-
batoris o guerres estan prohibits. Dos: Tots els conflic-
tes es resoldran amb jocs. Tres: En aquests jocs, els
jugadors apostaran alguna cosa que considerin que té
el mateix valor. Quatre: Sempre i quan no trenqui la
tercera norma, es pot apostar i jugar qualsevol cosa.
Cinc: La persona desafiada tindrà el dret a decidir com
es jugarà el joc. Sis: Tota aposta realitzada d’acord
aquestes normes ha de ser respectada. Set: Els con-
flictes amb qualsevol grup s’arreglaran mitjançant un
representant que tindrà autoritat absoluta. Vuit: Si et
descobreixen fent trampes, seràs desqualificat i per-
dràs. Nou: En el nom de déu, les anteriors normes no canviaran. Deu: Anem a divertir-nos junts!
- Quina sort, sóc a un altre món, començava a pensar que... Un moment! Un altre mon?!? Què?!? Com?!?
- Has arribat a aquest món perquè t’encanten els jocs, no hi ha cap manera de tornar al teu mon. Hauràs de viure
aquí sempre – dit això va desaparèixer. Em va deixar amb molts dubtes, així que vaig decidir anar cap a la ciutat
a preguntar sobre aquest lloc.
Vaig arribar a la ciutat, vaig entrar a un bar on hi havia molta gent mirant alguna cosa i em vaig ficar entre la gent
per poder veure que estava passant. Només era un joc, hi havia gent jugant. Quan vaig voler sortir d’aquell lloc,
em van donar una empenta i vaig acabar davant de les persones que estaven jugant.
-Et vols apuntar al torneig? T’aviso que ningú no em pot guanyar – em va dir una noia bastant creguda. Així que
vaig acceptar i em vaig apuntar al torneig.
Vaig arribar a la final i em vaig enfrontar a aquella noia.
- Et deixo escollir el joc – em va dir
- Molt bé. Fora d’aquest bar hi ha uns ocells, els veus? – ella va assentir i jo vaig continuar parlant – el joc és
molt simple. Sortirem a fora i cada una dirà quant temps pensa que tardaran el ocells en sortir volant. La que di-
gui el temps que s’aproximi més al temps que tardin en sortir volant, guanyarà.
- Ja veig, prefereixes un joc on tot depengui de la sort. Molt bé
Vam sortir al carrer.
35
- Aquests ocells estan menjant... jo dic que tardaran uns 3 minuts i 25 segons – va dir ella pensativa
- Jo dic... que tardaran menys de 12.5 segons – dit això, vaig agafar una pedra i la vaig llençar cap als ocells,
que van sortir volant.
- Això ha sigut trampa! – Va cridar indignada la noia
- No, no ho ha sigut. Mai he dit que no es pogués fer. – vaig justificar jo.
De cop i volta, tots els que estaven mirant van començar a cridar:
- Tenim nova reina! Visca! Visca!
- Espera... nova reina?!? De què parleu? – vaig preguntar ràpidament
- Escolta, aquest torneig era per decidir qui governaria la raça humana. Tu has guanyat, tu manes. Hauries de
pensar en conquerir territori a les altres espècies. – això m’ho va explicar la noia a la que havia guanyat.
- Altres races? Què vols dir?
- Acabes d’arribar aquí, m’equivoco?
- Emmm... no, no t’equivoques
- Doncs, bona sort, la necessitaràs. – només dir això, va desaparèixer entre la multitud.
De cop i volta, em van agafar i em van portar a un castell, bastant gran. Allà vaig preguntar on era, què estava
passant, etc.
Em van contestar a totes les preguntes que tenia.
Estava en un món on tot es solucionava amb jocs. Aquí hi ha, si no m’equivoco, 16 races diferents –o això és el
que he entès-. Els humans, és a dir, nosaltres, som la raça més dèbil i ens van conquerint el territori a poc a
poc.
Ara, segons el que m’han dit, he de donar un discurs davant de la raça humana, ja que, ara sóc la que mana
aquí.
- Senyoreta, hauria de sortir a donar el discurs ara
- Si, ja hi vaig, un moment.
El majordom em va guiar fins a un balcó, vaig sortir al balcó. Estava gairebé tota la ciutat plena de gent espe-
rant el meu discurs. Em vaig posar nerviosa, però si la reina està nerviosa, el poble estarà nerviós. Em vaig re-
laxar una mica i vaig començar el meu discurs:
- Sé que la raça humana està sent conquerida. Per què? Perquè som dèbils. Però això no és dolent. Ser els
més dèbils de totes les races és el que ens fa ser més forts que totes elles. Juro que viurem com el dèbil, lluita-
rem com el dèbil i com els dèbils, destruirem al fort!
Tots els presents es van posar a cridar, semblava que estaven d’acord amb mi i jo me n’alegrava perquè, si he
de ser la reina, el poble ha de confiar amb mi.
Finalment, em vaig quedar a viure en aquell món, no podia abandonar la raça humana, al cap i a la fi, són la
meva raça.
Korose
36
37
Premi de prosa en castellà primer cicle d’ESO Cristina Garcia
La Fábrica De Los Momentos Perdidos
Probablemente alguna vez hayas pensado en los
momentos perdidos, quizá los quieras recuperar y tal
vez puedas…
Desde pequeños nos han educado para creer que los
momentos perdidos no se pueden recuperar, que
tienes que vivir el momento cuando tienes la oportu-
nidad porque solo pasa una vez en la vida y nunca
podrás vivir lo mismo dos veces… ¿Y si te dijera que
he recuperado todos mis momentos perdidos?
Puede que parezca una locura, yo no lo creería si me
lo contaran, pero a mí me pasó.
Era el primer día de clase, después de unas maravi-
llosas vacaciones de verano. El reencuentro con mis
amigos, aunque esperado y emocionante, no consi-
guió hacerme olvidar mis estupendas vacaciones.
De regreso a casa, cabizbaja, aburrida y pensando
en la tarde que me esperaba llena de deberes, de
pronto algo llamó mi atención. Había una pequeña
grieta en la pared, bueno, eso no fue lo que llamó mi
atención. Lo que llamó mi atención fue que aquella
grieta desprendía una luz azul brillante.
Al día siguiente, cuando pasé por aquel mismo lugar, algo nubló mi vista. Bajé la mirada asombrada por aquella
especie de humo, era rosado y olía a algodón de azúcar. Apenas veía, pero pude ver de dónde salía aquel humo,
procedía de aquella pequeña grieta que curiosamente había crecido desde la última vez que la vi.
En mi pupitre, frente a la pizarra, no era capaz de pensar en nada salvo en aquella grieta. Estaba deseando que
acabaran las clases, estaba deseando poder volver a aquel lugar, volver a ver la grieta, la luz azul brillante y el
humo con olor a algodón de azúcar. Estaba ansiosa por ver qué era todo aquello. Cuando por fin sonó el timbre
que anunciaba el fin de la última clase salí corriendo, sin esperar a nadie, sin que me importara nada, solo quería
ver la grieta. Entonces llegué, la curiosidad me invadió, estaba sudando, estaba muy cansada. Así que sin pen-
sármelo dos veces me acerqué hacia la grieta que seguía igual que la segunda vez que la vi –con la luz azul bri-
llante, el humo con olor a algodón de azúcar y un poquito más grande-, la toque y…
…No sabía muy bien qué pasaba, ni dónde me encontraba. Estaba tirada en un suelo de madera de caoba, me
estaba mareando más de lo que ya estaba. Pese a todo me levanté, estaba todo borroso y se movía. Miré a la
38
pared y pude distinguir unos cuadros. De pronto lo vi todo negro. Volví a despertar, esta vez en un colchón. Me
incorporé, estuve unos minutos asimilando lo que estaba pasando, no entendía nada, lo último que recordaba
era la grieta y despertarme en ese suelo de caoba. De golpe noté que alguien tocaba mi brazo, me aparté lo
más rápido que pude, estaba aterrada y no podía parar de tiritar. Abrí los ojos que anteriormente había cerrado
y di un grito. Me encontré frente a mí a una especie de rata gigante, calva, con algunos que otros pelos blan-
cos y negros de varios centímetros, sus ojos eran enormes y verdes, las orejas eran surrealistas, eran largas y
horizontales. Su nariz y su boca eran iguales a las de una rata corriente, y su cuerpo también, excepto por las
patas. Tenía manos por patas, con unas uñas largas y afiladas. Cuando alcé la mirada, vi a cientos de Wibors
(así se llamaban) mirándome fijamente. Me levanté y salí corriendo por un pasillo estrecho de color púrpura,
pero paré en seco cuando vi un retrato mío de esas vacaciones en uno de los cuadros que se encontraban en el
pasillo. Me quedé mirándolo con la boca abierta, sumida en mis pensamientos. Ese era el momento en que to-
dos se montaron en la montaña rusa menos yo y luego me arrepentí porque parecía muy divertido. El Wibor que
me tocó antes, me sacó de mis pensamientos cuando se metió dentro del cuadro, cuando se metió dentro de
mis recuerdos, de mis momentos. Alcé la mano inútil y débilmente con la intención de detener al Wibor. En vez
de eso, mi mano atravesó el cuadro igual que lo había hecho él, y junto a mi mano todo mi ser. El Wibor me dijo
que hiciera lo que no me atreví a hacer en su momento y yo solo asentí y lo hice (aunque me extrañó bastante
que supiese hablar mi idioma). ¡Fue estupendo! Cuando acabé, no sé cómo salimos del cuadro y desapareció.
El Wibor me lanzó una mirada para que le siguiera. Lo seguí. Todas mis ganas de huir de ese lugar habían des-
aparecido, así como el miedo hacia esas criaturas.
Entramos en una enorme sala llena de máquinas que llevaban cuadros, como en el que me había metido, de un
lado a otro. Los cuadros los pintaban los Wibors. Era sorprendente la rapidez con la que pintaban aquellos cua-
dros. Pasamos a través de las máquinas hasta otro pasillo. En este pasillo había millones de puertas con nom-
bres en ellas. El Wibor me condujo hacia una puerta en la que ponía mi nombre. Entramos. Era increíble, todos
los momentos perdidos de mi vida plasmados en aquellos cuadros. Había cuadros más grandes y otros más
pequeños, dependiendo de cómo eran los momentos.
Se me había dibujado una imborrable sonrisa en la cara. Entré en el momento en que fuimos en barco y
me quedé en la orilla por miedo a volcar, en el momento en que decidí no ir al concierto que resultó ser uno de
los mejores de la historia, en el momento que me privé de ir a la piscina porque creía que llovería, y muchos
momentos más.
Después de lo que me parecieron seis horas, salí del último cuadro de mi habitación de los momentos perdidos.
De cientos de cuadros que había en esa habitación ya no quedaba ninguno. Había recuperado mis momentos
perdidos, todos y cada uno de ellos. Salí de la habitación, miré al Wibor, sonreí, me dirigí hacia una puerta en la
que ponía “Vive el momento porque todo lo demás es incierto.”, la abrí y volví a la calle de la grieta. Ya no había
grieta.
Desde entonces, no pasa ni un día en el que no busque una grieta, pero una especial, una con una luz azul bri-
llante y humo con olor a algodón de azúcar que me lleve a aquella fábrica tan especial, la fábrica de los momen-
tos perdidos. Deberíais hacer lo mismo, y si tenéis mi suerte, tal vez podáis recuperar vuestros momentos perdi-
dos. Aunque yo, ahora, intento no perder momentos.
39
Premi de poesia en català segon cicle d’ESO Judit Trilles
PASSAR PÁGINA
Sense tu no puc seguir endavant
Però aquest amor no és pas autèntic
I jo, només he estat una ignorant
Que té un amor una mica patètic
Puc ser nova o veterana en la vida
Encara que mai no aprendré a valorar-me
Puc ser un avet o una margarida
Però mai no aconseguiré estimar-me
A prop teu, em sento tan invisible
Intento pensar que ja saps com em dic
Però tot em sembla tan impossible
De tu d’una vegada m’he d’oblidar
Ha arribat l’hora d’aprendre a cuidar-me
Deixar-ho tot i tornar a començar
Premi de poesia en castellà segon cicle d’ESO Lemlem Ruiz
PLUMAS BLANCAS
Mi fuerte corazón se está parando
Mis pétalos se caen con frialdad
Mi figura verde se está quebrando
No puedo vivir con tranquilidad
Este invierno me mata cruelmente
Sufro despedazándome en restos
Mi color palidece instantáneamente
Al lado de otros sollozos descompuestos
Me derrumbo en un frío suelo
Me duermo sobre plumas blancas
Permanezco seca sobre plumas sola
Me alzo con un solo soplo de brisa
Voy por un azul cielo con nubes blancas
Muero y nazco de mil maneras
Regreso más bonita que nunca
Con pétalos de mil colores
Con mi exuberante juventud
Con la grandiosa primavera
Cristian Margalef Premi de prosa en castellà segon cicle d’ESO
LA ÚLTIMA PARTIDA
Todo empezó una tarde al salir del instituto. Unos ami-
gos y yo habíamos quedado sobre las ocho y media
para ir a la casa abandonada que hay lado del cemen-
terio, de la cual mucha gente decía que alguien habita-
ba allí y que ese alguien, no era humano. El motivo de
nuestra quedada no era ni más ni menos que una se-
sión de “ouija”, esa tabla de madera que se utiliza para
contactar con el más allá, para poder comunicarnos
con aquella presencia que había en la casa.
Salí de casa sin preocuparme de si mi madre se enfa-
daría o se daría cuenta, pero como estaba trabajando y
se suponía que yo debía estar haciendo los deberes,
no se enteró.
Al llegar, María y Pablo me esperaban con la tabla en-
tre los brazos. Seguidamente entramos en el edificio en
ruinas: era fantasmagórico, pero se suponía que para
que el juego saliera bien, tenía que serlo. Subimos por
las escaleras semiderruídas y entramos en la primera
habitación que vimos: tenía dos puertas en la entrada,
las cuales se abrieron misteriosamente al entrar. Nos
sentamos y preparamos el tablero con el vaso y por fin
comenzamos.
Al principio comenzamos a decir tonterías y a reírnos de los muertos, pero comprendimos que no era una buena
idea, ya que las puertas que inicialmente se habían abierto, ahora se cerraron de golpe. La sangre se me heló,
pero debía continuar o, si no, parecería un cobardica. Primero de todo, intentamos hablar con la famosa Veróni-
ca, pero esta no respondía ya que su ritual se practica en frente de un espejo. Así que procedimos a intentarlo de
nuevo, pero esta vez con el espectro de la casa. Colocamos los dedos encima del vaso de cristal y seguidamente
pronunciamos con una sola voz: “ ¿Hay alguien ahí? “. Pero nadie contesto. Lo dijimos de nuevo y tampoco, pa-
recía que no hubiera nada allí y que la misteriosa puerta se había cerrado por alguna corriente de aire.
Una vez comprobamos por última vez que las leyendas de aquella casa eran falsas, decidimos volver cada uno a
nuestros respectivos hogares.
Por el camino me arrepentí de haber jugado y pensé que no había servido de nada.
Al llegar a casa de nuevo, dejé la mochila en mi cuarto y coloqué el vaso en el fregadero y me miré al espejo y
lamentándome de aquella tarde dije:
Verónica, Verónica, Verónica...
Después me fui al comedor pero de camino miré al espejo que había al final del pasillo: en el que me pareció ver
una adolescente vestida de blanco y con los ojos rojos y satánicos. Efectivamente, era Verónica. De pronto, la
chica se aceleró hacía mí y me cogió del cuello arrastrándome por toda la casa hasta el balcón y, una vez fuera,
me agarró de las piernas y me lanzó al vacío.
Mientras caía pensé: “ Nunca confíes en lo desconocido “.
40
Judit Guardola Premi de poesia en català batxillerat
CARTA D’AMOR
Benvinguda primavera
que a ma mare la sang altera.
amb els rajos de claror
ja no sento tremolor.
Aquest matí quan m’he aixecat
per la finestra he mirat,
tot el carrer has il·luminat,
per fi ets al meu costat!
Fas sentir-me afortunada
duc la cara més lluent
oportú sigui el vent!
Li fot ràbia veure’m content?
Se’m fan llargs els dies si no ets present
maleïda pluja, sempre apareix en mal moment
quan sóc trist o descontent.
Pots quedar-te primavera?
Pots quedar-te eternament?
Això és cosa del destí que ens ha unit:
és cert, tinc un palpit.
41
Abel Castillo Premi de poesia en castellà Batxillerat
LUNA
Al salir la noche, te desnudas,
reflejada por el sol.
En el fondo eres oscura,
pero él te presta calor.
Dejas que el tiempo decida,
decides si el tiempo deja.
Luna roja, tan creciente,
decreciente o solo llena.
Llenas el reflejo de los charcos,
vacías ilusiones de astronauta.
Te observo en este banco,
sin voz, ni voto, ni pauta.
Baja a mi planeta,
sube a mi cabeza.
Raja mi alma entera,
nubes y cometas.
Como todo ser humano,
posees caras ocultas
No estic preparat perquè marxis
estic mal acostumat
massa bé m’has tractat.
Sóc un ionqui de la vida
buscant rajos i calor
no t’enduguis la verdor,
ni l’olor a camamil·la.
Potser estic boig
per això faig tant de goig,
si em reencarno en escarabat,
sabré mai que ho hauré estat?
Això és una ciència incerta
ho hauré d’estudiar bé,
menys estones de carrer
i més atenció al Josep Maria.
Estimada primavera:
es com l’aigua en el desert
un plaer que he descobert.
Como el amor de un hermano,
tú no te marcharás nunca.
Ámame, ódiame, mírame,
espera.
Cállate, cállame, ahógame
las penas.
Aunque todo tiene un fin,
yo vigilo mis principios.
Y con observar tus ojos,
me coloqué con tus vicios.
Estás en la primavera,
verano, otoño e invierno.
Todo tiene un límite,
incluso tú o el cielo.
Te envidio, por poseer libertad,
cuentan hace ya, que el beso,
es un pequeño paso para el
hombre,
un gran paso para la humani-
dad.
Ismael Douha Premi de prosa en català batxillerat
El primer dia de vacances, probablement un dels
dies més feliços de l’any per a qualsevol estudiant
ja que comença un màgic i curt estiu. I així va ser
per en Pitu, acabava d’acabar 1r de Batxillerat
Social i cada cop era més prop del seu somni, ser
geògraf i poder viatjar per tot el món per
comprendre millor la geografia mundial i intentar fer
una gran troballa per a la humanitat.
Aquell dia, 26 de Juny, va decidir anar-sin de festa
amb gran part dels seus companys de classe per
celebrar que per fi havien arribat les tan desitjades
vacances. Un cop allà, tot anava sobre rodes fins
que va badar i li va llençar la copa a sobre d’una
noia maquíssima. En aquell moment, en pobre Pitu
volia que se’l mengés la terra per tota la vergonya
que va sentir per aquell petit error. Per sort, la
Mariona, que així es deia la noia que va rebre els
300 ml de la copa d’en Pitu, no s’ho va prendre
malament i no li va donar gaire importància al
incident. Encara que no es va pujar per les escales,
ella sabia que li havia espatllat la nit i va decidir
anar-se’n. En Pitu, com a bon noi que és, sabia que
per culpa seva, aquella noia que li va semblar tan
maca i simpàtica, no podria gaudir de la seva nit i
va decidir intentar animar-la, com a mínim. Va
seguir-la fins la sortida on s’havia assegut per
trucar a la seva germana gran perquè la vingués a
buscar, però va haver un detall que li va sobtar.
Parlava per un telèfon senzill, del segle passat,
mòbils que a dia d’avui, quasi ningú utilitza. Un cop
va veure que havia acabat de parlar per telèfon, va apropar-se per parlar amb ella. Les disculpes d’en Pitu van
ser fredament acceptades per la Mariona i això no li va agradar gens. Va intentar fer una mica més amè el temps
mentre esperava que vinguessin a recollir-la. Mica en mica, van anar connectant i les converses cada cop van ser
més dinàmiques i amb molta menys tensió fins que finalment, van veure que eren les seves ànimes bessones i
l’amor va ser inevitable. Instants després del primer petó, va aparèixer la seva germana, fet que va fer que es
morís de vergonya i sortís corrents cap al cotxe. Els vint segons després que el cotxe se n’anés, van ser
extraordinaris per a ell, fins que es va adonar d’una cosa importantíssima, només sabia d’ella el seu nom i la seva
edat, que era la mateixa que la d’ell. Amb només aquestes poques dades, va començar a buscar l’amor de la
seva vida .
A l’endemà, va decidir buscar per totes les xarxes socials més populars del moment, però ni rastre d’ella, fet que
li va cridar l’atenció. Avui dia tots els joves tenen Facebook, Twitter o Instagram, i no trobar-la per cap lloc no li
semblava normal. Els minuts passaven, l’angoixa creixia i no sabia què fer. El sol s’acabava de posar i va decidir
anar-se’n a dormir per relaxar-se i intentar trobar alguna solució, per no va poder ni tancar els ulls. Als 10 minuts
de tombar-se, va llevar-se per la impotència que tenia i la incertesa que patia. Just en el moment que va creuar la
porta de l’habitació va recordar un petit detall de la conversa amb la Mariona. Va recordar que va dir que el proper
dissabte era la Festa Major del seu poble i per aquelles dates, només hi havia una població on fos Festa Major,
Parets del Vallès. El fet de recordar-ho va ser una gran injecció de moral per poder trobar-la. Va sortir de casa i
es va dirigir cap al carrer de sota el seu pis on tenia aparcada la seva moto. En un tres i no res ja era a Parets i es
dirigí cap al centre de la vila, on probablement com que era estiu trobaria força gent i potser algú la coneixia, però
42
en arribar tot va ser molt diferent del que s’imaginava! Tot era ple de fotos seves i de la seva germana
acompañades de crespons i la data del dia que la va conèixer. Les primeres llàgrimes li van començar a
precipitar per les galtes i va decidir preguntar que havia passat. No va poder escollir pitjor a qui preguntar que a
l’última persona del poble que la veure amb vida, la seva millor amiga, l’Ona que no parava de plorar. Només va
poder donar uns petits detalls de com va succeir tot. Un camió va envestir el cotxe on anaven les germanes.
Aquesta dada va impactar-li moltíssim fins al fet de plorar com un nen, encara que només la coneixia de una nit.
Però al seu cap encara hi havia un dubte, ¿com era que no hi era a cap xarxa social? Per respecte a l’Ona, va
dirigir-se a la noia del seu costat. Després de poder vocalitzar amb força dificultat, va fer-li la pregunta. La
resposta va ser breu i contundent. Era d’una família pobre, però molt estimada pels veïns, els seus pares van
morir als 3 mesos que ella naixés i la seva germana se’n va encarregar d’ella. Com quasi no tenien per viure, no
tenien per comprar ni ordinador ni smartphones ni res d’això. Aquella nit era la primera que sortia de festa, ja que
era una gran despesa per a la seva germana que tenia molt pocs ingressos. Tota aquesta acumulació
d’informació va fer que en Pitu es desmaiés i tota la seva vida canviés. Va tornar-se vegetal pel gran impacte que
li va fer la mort de la Mariona. Als 7 mesos, morí, en una freda habitació d’hospital.
43
Premi de prosa en castellà Batxillerat Aina Gascón
HAY QUE ENCONTRAR EL LADO BUENO
DE LAS COSAS
Quiero que lo sepáis todos, que vivir así es un lujo. No
puedo quejarme, siempre visto con los mejores mante-
les de seda italiana, aunque cuando una fiesta se ave-
cina, siempre sacan toda la vajilla. Es entonces cuan-
do debo aguantar todo el peso, a los niños pataleando
en mis hermosas piernas y, cómo no, a la madre, gol-
peándome con fuerza para que éstos paren quietos
durante el tiempo adecuado para poder comer tranqui-
lamente. Eso sí, sin duda alguna, la peor situación que
he vivido nunca fue cuando vino tantísima gente en
Navidad, el señor decidió que yo debía abrirme, que
debía equilibrar mi cuerpo, lleno de platos, con cuber-
tería de plata, todavía más pesada y para colmo, gran-
des cantidades de comida que se tenían que quedar
en equilibrio para que no me derrumbara por alguno de
los lados. He pasado muchísimos años de mi vida jun-
to a esa agradable familia, vi como los niños fueron
creciendo y al fin, dejaron de pintarme y de ensuciar-
me con cosas de críos. Estoy segurísima de que me
tienen mucho aprecio, ya que me han utilizado como
apoyo en una gran inmensidad de momentos. Aun así, nunca había estado tan triste como ahora, el otro día,
mientras intentaba dormir, escuché cómo mis señores estaban hablando, más bien susurrando. Conseguí escu-
char algo que ojalá no hubiera escuchado, y es que ella, la señora, que se enamoró de mí en esa tienda, mi pri-
mer y único amor a primera vista, tiene una muy grave enfermedad de la cual no hay cura alguna. A partir de ese
día, todo ha ido cambiando de una manera radical, mis compañeros han empezado a desaparecer y tengo una
extraña sensación de que aquí, la próxima, seré yo.
Efectivamente, tenía razón, llevo ya dos semanas en la calle, pasando frío, oliendo mal. No estoy acostumbrada
a este olor insoportable y todavía menos a este nuevo compañero que tengo, muy grande, y que una vez a la
semana es vaciado para volverse a llenar. Hace unos días llegó un buen señor que me dejó un bonito espejo pa-
ra hacerme compañía, aunque lo único que hizo fue deprimirme. “¿Cómo me he vuelto tan vieja en tan poco tiem-
po?”, me preguntaba una y otra vez, no podía soportarlo, ahora ya nadie va a fijarse en mí y, al final, habrá un día
en que los señores fosforescentes que vacían a mi amigo se me llevarán y nadie me volverá a ver.
Creo que hoy va a ser un buen día, los árboles ya han empezado a florecer y hace un día precioso. Las calles se
han llenado de gente, parece que han montado un mercadillo por las preciosas aceras de todo el barrio, aun así,
no es un mercadillo cualquiera, es una feria de restauración. Un señor vino directo hacia mí, no se lo pensó ni
dos veces y, sin siquiera preguntar, me cogió en brazos y me metió en una furgoneta llena de otros objetos horri-
bles. Pasaron muchas horas hasta que llegué a una especie de taller muy sucio. Estaba muy triste, echaba de
menos que me limpiaran cada día, que me trataran con todo tipo de lujos y, sin comerlo ni beberlo, mi vida dio un
giro de 360o.
“¿Por qué me raspa así?”, “¡Ay, qué dolor, vigila un poco!”, estas frases las llevaba repitiendo prácticamente to-
dos los días desde que llegué, aunque, en realidad, después de cada raspada, me acariciaba con muchísima
suavidad y ese cariño nunca lo había conocido, ya que siempre había sido simplemente un objeto funcional, pero
para este hombre era algo más. Fui notando cambios en partes de mi cuerpo a medida que fueron pasando los
días y no sabía demasiado bien lo que estaba haciendo conmigo.
Cada día que pasaba me llevaba mejor con mis compañeros de taller, eran unos objetos muy agradables y so-
bretodo, muy bonitos. Ellos me decían que yo estaba muy hermosa, pero a mí se me había quedado esa mala
imagen que tenía cuando había estado abandonada.
Hoy nos ha hecho madrugar mucho, nos ha cogido a todos y nos ha metido en una furgoneta. Inmediatamente he
sentido pánico ya que me he sentido muy a gusto durante este tiempo con el resto de mis nuevos amigos y no
quería tener que separarme otra vez. Todo ha sido muy distinto a la última vez que me abandonaron, ya que hoy
me ha tratado con especial cariño. De repente, ha parado la furgoneta y él ha bajado rápidamente. Han llegado
más hombres que nos han cogido con muchísima delicadeza y nos han dejado dentro de una sala inmensa, he
mirado alrededor y he visto un gran espejo, así que he aprovechado para mirarme. No sé cómo podré agradecer-
le todo lo que ha hecho por mí, me ha devuelto la vida cuando pensé que esta iba a desvanecerse y, sobretodo,
me ha devuelto belleza. En pocos meses pasé de ser una mesa atrofiada por el abandono, a ser un bonito cartel
de un museo.
Así que nunca juzgues negativamente, porque siempre podrás encontrar el lado bueno de las cosas.
44
Millor participant del centre en els premis “Odissea” de Cultura Clàssica
Iris Amaro de segon de
Batxillerat A
45
Guanyadors del premi “Reptes matemàtics”
Categoría 1r d’ESO:
María de los Ángeles Jaimes Salazar Categoría 2n d’ESO:
Gemma Nájera Ruiz
Categoría 3r d’ESO:
Gemma García González
Categoría 4t d’ESO:
Daniel Saura Vázquez
46
Guanyadors del concurs “Punts de llibre”
Elaboració 1r cicle d’ESO: Pedro Poderoso Originalitat 1r cicle d’ESO: Jael Valle
Elaboració 2n cicle d’ESO: Amanda Martínez Originalitat 2n cicle d’ESO: Sofia Fernández
47
Guanyadors de la GINKANA de Sant Jordi
Representants del grup guanyador de primer cicle d’ESO: 2n C
Representants dels grups guanyadors de segon cicle d’ESO: 3r A, 4t A i 4t B
Representants del grup
guanyador de
Batxillerat: 2n de
Batxilletar A
LLIBRES, JOCS, MÚSICA I CINEMA
48
“LA LECCIÓN DE AUGUST” Cristina Garcia
La seva cara el fa diferent i ell només vol ser un més.
Camina sempre mirant el terra, capcot, amb el serrell tapant
-li la cara per ocultar el seu rostre, però, encara així, és
víctima de les mirades furtives, xiuxiueixos i empentes de
sorpresa. August surt poc, la seva vida passa entre las
parets de casa seva, en companyia de la seva família. Però
aquest any tot canviarà, aquest any per primera vegada
anirà a l’escola. Allà aprendrà la lliçó més important de la
seva vida, la que no s’aprèn en les aules ni en els llibres de
text: creure en l’adversitat, acceptar-se tal com és, somriure
als “deu grisos” i saber que, al final, sempre trobaràs una
mà amiga.
El llibre ve narrat d'una forma poc comuna, ja que ens
presenta els punts de vista de no només dos personatges,
sinó de sis, tots tan diferents entre ells i amb pensaments
d'allò més diversos, però, òbviament, el nostre personatge
principal és l’August, un nen de deu anys que va néixer
amb una deformitat a la cara (aquesta deformitat es coneix com a síndrome de “Treacher-
Collins”) i el llibre ens va narrant els esdeveniments que succeeixen en el primer any que
l’August va a un escola "regular" i com això desencadena diferents situacions que afecten,
de manera positiva o negativa, a les persones que l'envolten.
Noelia Silva i Naykare Beltran
Autora: Anna Tood. Editorial: Planeta. Any: 2014. Un amor perillós.
Un amor rebel.
Un amor infinit.
Un amor infinit trencat.
Tess és una noia que ha tingut una mala infància per culpa del seu pare que era
alcohòlic.
Quan compleix 18 anys entra a la Universitat on
coneix un noi pel qual renúncia a gairebé tot. El
noi, anomenat Hardin, també va tenir una mala
infància. Quan els dos comencen una relació
succeeixen coses
bones i d’altres no tan
bones.
La sèrie s’ha convertit
en un autèntic
“fenomen juvenil a tot
el món”, amb milions
d’exemplars venuts.
Autora: R.J. Palacio. Editorial: Nube de tinta. Any: 2012.
“AFTER”
LLIBRES, JOCS, MÚSICA I CINEMA
49
“CALL OF DUTY ADVANCED WARFARE” Samuel Navarro
“Call of Duty Advanced Warfare” és un videojoc de trets en primera persona desenvolupat
per “Sledgehammer Games” i distribuït per “Activision”, pertany a la franquícia “Call of
Duty”.
“Call of Duty” ha revolucionat la saga
incorporant una dinàmica de joc que fa que
“tot sigui diferent”, afegint els anomenats
“exovestits”. Un “exo vestit” és un accessori
que s’adhereix al cos del personatge com si
fos un esquelet mecànic que fa que puguis
fer salts molt més llargs i alts per poder
enxampar l’enemic més fàcilment i poder
moure't pels grans mapes amb més facilitat,
i arribar a llocs més inhòspits. A més de tot
això també podreu incorporar “exohabilitats”
a “l’exovestit”, com per exemple invisibilitat
durant un breu temps. També s’han
incorporat noves armes i l’extra de poder personalitzar el teu personatge i els seus
accessoris: guants, sabates, pantalons, samarreta, casc, i com no, “l’exovestit”.
“WII SPORTS RESORT”
És un joc molt divertit, tot i que, pel meu gust, li faltarien més esports i més nivells. Per
poder jugar a aquest joc cal tenir la “Wii”, el
“Wii motion plus” connectat al comandament
de la “Wii” i el “Nunchuk”. El jugador pot
escollir entre diferents esports que són:
esgrima, “frisby”, bàsquet, ping-pong, vol,
llanxa, tir amb arc, canoa, bitlles, golf i
ciclisme. Dintre d’aquests esports hi ha
diferents nivells per superar. Crec que els
esports més aconseguits són el ping-pong i
el ciclisme.
Oriol Gómez
“TITÀNIC” Judit Martín
“Titànic” és una pel·lícula produïda i dirigida per James Cameron
el 1997 sobre l'enfonsament del vaixell RMS Titànic.
Està protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet com
a Jack Dawson i Rose DeWitt Bukater, respectivament,
membres de diferents classes socials que s'enamoren durant el
viatge inaugural del vaixell el 1912. La pel·lícula està
coprotagonitzada per Billy Zane que interpreta el paper de
Caledon Hockley, promès de Rose; Bill Paxton que interpreta a
Brock Lovett, cap d'una expedició de recerques submarines de
l'època actual i Gloria Stuart, que interpreta la Rose de l'any
1995.
Direcció: James Cameron. Guió: James Cameron. Estrenada: 19-12-1997, USA. Producció: 20th Century Fox, Paramount Pictures.
LLIBRES, JOCS, MÚSICA I CINEMA
50
“EL LADO BUENO DE LAS COSAS (SILVER LINING PLAYBOOK)”
Sergi Valin
Després de passar vuit mesos en una institució
mental per agredir l’amant de la seva dona, Pat
(Bradley Cooper) torna casa dels seus pares (Robert
de Niro i Jacki Weaver) .
Decidit a tenir una actitud positiva i recuperar la seva
exdona, el món de Pat es trastoca quan coneix
Tiffany (Jennifer Lawrence), una noia amb certs
problemes i no gaire bona fama al barri. Malgrat la
seva mútua desconfiança inicial, entre ells aviat es
desenvoluparà un vincle molt especial que els ajudarà a trobar, a les seves vides, el
costat bo de les coses.
Direcció: David O.
Russell. Guió: David O. Russell. Estrenada: 2012 USA.
Producció: Mirage Enterprises, Weins-tein Company.
Andrea Fernández i Andrea Ramírez “EL CLUB DE LOS INCOMPRENDIDOS”
“El Club de los incomprendidos” està basada en el
llibre “Bon dia princesa” de l’escriptor “Blue
Jeans”. Tracta sobre una noia anomenada Valèria
que es trasllada a Madrid amb la seva mare, que
lloga un local per poder obrir un bar (Costanza).
Valèria no coneix a ningú i va a un grup de suport
on es comença a relacionar amb altres companys
de la seva edat. Amb el grup d’amics formen el
“Club dels incompresos”. A partir d’aquí se
succeeixen diverses històries entre els membres
del Club.
Direcció: Carlos
Sedes. Guió: David O. Russell. Estrenada: 2014 Espanya.
“DIVERGENT” Gemma Nájera i Cristina García
La història segueix Beatrice Prior, una noia de 16 anys que viu en una societat que ha
decidit agrupar les persones en cinc faccions que tracten
d'eradicar els mals que els van portar a la guerra. Els que
culpaven a l'agressivitat, van crear Cordialitat; els que culpaven
a la ignorància, es van agrupar en Erudició; Veritat va sorgir
d'aquells que estaven en contra de l'engany; contra l'egoisme es
va fundar Abnegació, i, contra la covardia, Gosadia. Als setze
anys, els nois han de fer una prova que determinarà a quina de
les cinc faccions pertanyen. Beatrice decideix abandonar la seva
facció (Abnegació) ja que no sap si és prou altruista com per
dedicar la seva vida als altres. La difícil elecció de Beatrice
marca l'inici de la història, ja que ara ella ha de fer front a les
proves d'iniciació de la facció que ha triat (Gosadia), on farà
aliats i poderosos enemics, tot i així, Beatrice ha de vigilar que
ningú descobreixi que en realitat és una Divergent, és a dir, que pertany a més de dues
faccions i representa un perill per a la societat.
Direcció: Neil Bur-ger. Estrenada: 2014 USA.
Producció: Red Wagon Entertain-ment .
51
PASSATEMPS
Alan Alcalde, Andrea Fernández, Andrea Ramírez, Eva Agramunt, Judit Martín, Mussa Jalow, Oriol Gómez, Samara Contreras
No soy bombero, pero ten-go manquera y alimento a los carros por la carretera. ¿Qué soy?
Caminar es su destino y, yendo de casa en casa, de su valija de cuero saca paquetes y cartas. ¿Qué soy?
Con una manguera, casco y escalera apago las lla-mas y las hogueras. ¿Qué soy?
Troba les diferencies
- A qué te dedicas?
- Yo hace tiempo que soy inventor.
- A si? I que és lo que has inventado?
Pues de momento la rueda, la bombilla, i el
teléfono...
- No seas mentiroso, eso es mentira.
- Lo ves? Me lo invento todo.
- T’he de dir una cosa però
no se com fer-ho. - A mi em passa el mateix!
- Ho diem tots dos a la de 3?
- D’acord. - Una, dues i tres! - T’estimo! - Et cau un moc!
1. Qué se repite una vez en cada minuto, dos cada momento y nunca en cien años?
2. Todos me quiere, todos me miman, hay quien no me valora, pero tenerme es una suerte, al final todos se obligan a guardarme hasta la muerte.
3. Y lo es, y lo es y no me adivinas en un mes.
4. Entra parado y sale mojado y oliendo a pesado…¿Qué és?
5. Antes huevecito, después capullito, más tarde volaré como un pajarito.
NIVELL 1: Objecte rodó per jugar a futbol, bàsquet... NIVELL 2: Aeronau d’ala giratòria propulsada per un motor
Descobreix la paraula amagada
NIVELL 3: Dinosaure herbívor
SANT JORDI 2015
AMICS PER SEMPRE