C1_UD11a_Color i perspectiva lumínica
-
Upload
escola-dart-de-vic -
Category
Documents
-
view
222 -
download
1
description
Transcript of C1_UD11a_Color i perspectiva lumínica
Perspectives lumíniques. C1-UD11a
Llum
Color
Perspectiva lineal: dibuix
que mostra els objectes tal
com apareixen a la vista, amb
la impressió de gruix i de
distància, a partir de línies que
mostren les seves arestes i el
seu contorn aparent.
Perspectives lineals i lumíniques.
Perspectiva lumínica: dibuix
que mostra els objectes tal
com apareixen a la vista, amb
la impressió de gruix i de
distància, a partir de la
incidència de la llum sobre les
superfícies que els conformen.
La perspectiva lumínica.
La realització d’una perspectiva
sistemàtica, és a dir, mitjançant
els procediments associats a un
sistema de representació
determinat, exigeix una gran
precisió que només el traç
assistit (amb escaires, CAD,…)
pot garantir.
Treballem amb perspectives de
resolució lineal, les que ens
dóna el traç.
El traç defineix arestes (línies
ideals i contorns aparents).
Però si les perspectives tenen
per objectiu acostar els objectes
i els espais representat a la visió
real, cal reconèixer que les
arestes com a definidors del
volum no existeixen.
El que hi ha és diferents graus
de brillantor per a cada
superfície en funció de com hi
incideix la llum.
Un cop encaixada la perspectiva
lineal podem resóldre-la en la
modalitat lumínica.
La modalitat lumínica no és, doncs,
independent de la lineal perquè la
necessita per poder concretar el
dibuix.
Però, un cop fet l’encaix lineal, la
modalitat lumínica suposa resoldre
el dibuix no per les arestes i
contorns aparents que defineixen
els objectes sinó per les seves
cares; la llum determina com veiem
les superfícies i les variacions
d’intensitat permeten apreciar el
volum.
Colors primaris: (saturació 100%)
groc, vermell i blau; l’adició de
tots tres colors en forma de llum
dona la llum blanca.
Colors secundaris: són els tres
colors resultants de barrejar els
tres primaris de dos en dos amb
una proporció del 50%
Tonalitats: cada una de les variants
de color que podem obtenir entre
un color primari i el color
secundari del seu costat. Aquesta
carta mostra 9 variants tonals
entre color primari i color
secundari.
La carta de tonalitats.
Brillantor d’un color o d’una
tonalitat: quantitat de
blanc afegit; li dóna al color
més o menys brillantor.
Gradació de la brillantor d’una tonalitat.
La orientació de les cares d’un cos.
Considerarem habitualment
que la llum procedeix d’una
font natural: el Sol, que ens
envia la llum amb raigs
paral·lels.
A efectes pràctics, el Sol és
tan gran i es troba tan llunyà
que no diferenciarem si una
superfície està més a prop o
menys que una altra que tingui
la mateixa orientació; per a
totes dues l’efecte de la llum
serà el mateix.
L’orientació d’una superfície
envers la llum que li arriba en
forma de feix de llum
cilíndric determina que la
forma que adopta la taca de
llum sigui una circumferència
o una el·lipse.
La forma de l’el·lipse pot variar
amb diàmetres més o menys
diferenciats, però el menor serà
sempre igual al de la
circumferència.
Si la quantitat de llum es sempre la
mateixa, tindrà més lluminositat la
forma circular (menor superfície a
repartir la llum) que no pas la forma
el·líptica (més superfície i, per tant
més foscor; és a dir, menys blanc).
Les superfícies orientades més
perpendicularment a la llum seran
més clares.
Els objectes mostraran les
seves superfícies amb major
o menor lluminositat en
funció de la millor o pitjor
orientació a una llum que
prové de l’infinit.
Superfície plana = resposta uniforme de la tonalitat
Tractament lumínic d’una superfície.
Superfície corba = degradació de la tonalitat
(de més clar a més fosc)
Superfícies planes donaran
tonalitats de color planes; les
superfícies corbes donaran
tonalitats amb brillantor
degradada (de més clar a més
fosca, en funció de la orientació).
Caldrà considerar, para cada
color, les diferents brillantors
possibles.
C1 - UD11a. Perspectiva lumínica.