El  repte  personal  (i  l’educació)

La  vida  és  més  que  treball.  Si  donem  als  nens  i  nenes  la  idea  que  només  necessiten  competències  per  a  la  feina,  ho  hem  entès  malament.  Encara  són  més  necessàries  les  habilitats  per  viure  en  una  societat  democrà>ca.  Hem  de  tenir  present  un  pensament  fonamental:  el  problema  no  és  la  tecnologia  sinó  el  que  significa  ser  humà,  quina  classe  de  futur  volem  per  a  la  raça  humana  (John  AbboG,  Why  Good  Schools  Alone  Will  Never  Be  Enough).

Cal  desenvolupar  les  capacitats  singulars  de  tots  els  joves,  i  proporcionar  una  base  sòlida  sobre  la  qual  cadascú  pot  construir  la  seva  vida,  perquè  >ngui  un  propòsit  i  sigui  sa>sfactòria.

Tots  els  joves  tenen  diferents  capacitats,  ap>tuds  i  biografies.  Tenen  diferents  passats  i  futurs.  Una  de  les  principals  funcions  de  l’educació  és  ajudar-­‐los  a  trobar  el  seu  futur  i  entendre  el  passat.  Això  comença  per  ajudar-­‐los  a  descobrir  les  seves  pròpies  forces,  passions  i  sensibilitats.  

Els  joves  passen  la  major  part  dels  anys  forma>us  i  impressionables  a  l’escola.  És  necessari  que  no  només  siguin  acadèmics.  Han  de  ser  socials,  espirituals,  emocionals.  Totes  els  joves  necessiten  una  educació  que  els  ajudi  a  trobar  el  significat  i  sen>t  de  si  mateixos  i  de  les  seves  vides.  Per  a  alguns,  aquesta  necessitat  és  aguda.  Es  tracta  del  nombre  creixent  de  joves  que  estan  experimentant  problemes  emocionals  i  transtorns.  Les  escoles  han  de  trobar  maneres  de  permetre  al  jovent  explorar  i  expressar  les  seves  pròpies  emocions  i  sen>ments  d’una  manera  posi>va  i  construc>va.

La  creixent  onada  de  consum  de  drogues,  de  la  cultura  de  les  bandes  i  la  violència  urbana  és  una  dura  prova  de  les  pressions  i  tensions  a  les  quals  s’enfronten  els  joves.  L’absen>sme  i  la  desafecció  con>nuen  afectant  una  minoria  d’alumnes  de  l’escola,  però  és  un  problema  important.  Es  calcula  en  un  10%  el  nombre  d’alumnes  de  6  i  7  anys  que  senten  que  l’escola  no  té  res  per  oferir  i  que  és  una  pèrdua  de  temps.  El  descontentament  és  sovint  internalitzat  i  es  pot  manifestar  en  la  infelicitat,  manca  de  mo>vació,  absen>sme  escolar  i  comportament  disrup>u.  El  mal  comportament  pot  donar  lloc  a  l’exclusió.  

Una  de  les  solucions  més  eficaces  és  el  desenvolupament  de  formes  ac>ves  d’aprenentatge  que  es  dediquin  a  les  energies  crea>ves  dels  joves.

 

Albert  Arbós        aarbos@cir.uic.es  

del degà

Butlletí de la Facultat d’Educació

març del 2011, any IV, núm. 41

espai pràcticum

Quant  a  les  metodologies...

El  treball  per  projectes  de  l’escola  està  caracteritzat  per  potenciar  les  aptituds  i  els  valors  dels  alumnes  com:  la  sensibilitat  per  les  coses  belles,  la  capacitat  creadora  i  la  imaginació.  Això  es  va  dur  a  terme,  de  manera  intensiva,  durant  una  setmana  amb  unes  activitats,  explicacions  i  contes,  relacionats  amb  la  construcció  de  la  Sagrada  Família.  S’ha  portat  a  terme  una  programació  que  partia  de  la  construcció  d’uns  continguts,  des  de  diferents  mètodes  d’aprenentatge.  Cal  destacar  el  desenvolupament  de  les  intel·∙ligències  múltiples  per  desenvolupar  el  potencial  de  cada  infant  i  ajudar-­‐lo  a  créixer  i  a  desenvolupar-­‐se  personalment  i  incidir  en  la  col·∙laboració  dels  pares  en  el  projecte.

 Laura  Almenara

En  la  pauta  que  jo  he  utilitzat  per  fer  l’observació,  ha  estat  molt  interessant  poder  analitzar  el  joc  d'una  classe  d'aquestes  edats  (en  referència  al  parvulari),  ja  que  hi  veus  de  tot,  i  més  quan  els  infants  no  estan  dividits  per  edats,  perquè  s'aprecien  els  diferents  nivells  de  maduració  en  tots  els  àmbits  dels  alumnes."  

Noemí  Ballesteros  Rodríguez  

En  totes  les  activitats  plantejades  es  treballa  la  intel·∙ligència  interpersonal  i  la  intrapersonal.  L’objectiu  és  col·∙laborar,  compartir  experiències,  ensenyar  valors  com  el  d’ajudar  els  altres,  creant  un  ambient  de  confiança,  educant  en  el  respecte,  la  responsabilitat  i  la  pràctica  de  les  habilitats  socials.  Es  fomenta  l’ajut  i  el  plaer  de  fer-­‐ho.  Això  fa  que  el  treball  de  l’adult  sigui  guiar  els  alumnes  cap  a  una  tasca  cada  vegada  més  autònoma,  traspassant  les  ajudes  necessàries  i  expectatives  positives  per  despertar  l’interès  i  la  curiositat  en  les  tasques.

Marina-­‐  Elisa  González

Quant  a  les  habilitats  docents,  el  clima  de  l’aula

També  és  molt  important  destacar  el  paper  realitzat  per  la  mestra,...  Una  de  les  coses  que  més  em  va  cridar  l'atenció  va  ser  el  fet  que  un  dels  nens  que  encara  estava  en  el  període  d'adaptació,  gràcies  a  les  habilitats  docents  va  aconseguir,  en  relativament  pocs  dies,  deixar  de  plorar  quan  entrava  a  classe.

Laia  Alujas  Llorens  

Per  establir  un  bon  clima  d’aula,  he  vist  que  és  important  treballar  amb  un  bon  ambient,  establir  una  bona  relació  alumne-­‐professor,  tenir  objectius  clars,  portar  a  terme  activitats  que  promoguin  que  els  alumnes  pensin,  raonin  i  construeixin  el  seu  propi  aprenentatge.  Tot  això  fa  

que  les  classes  siguin  més  motivadores  i  més  significatives  per  als  alumnes.  D’aquesta  manera,  es  pot  dir  que  és  molt  important  el  tipus  de  relació  que  s’estableix  entre  els  tres  elements  del  triangle  interactiu  (mestra-­‐tasca-­‐alumnes)  per  provocar  situacions  d’aprenentatge  adequades.                    Iris  Ruiz

Per  tant,  amb  aquesta  observació  m’he  adonat  que  l’actitud  de  les  mestres  condiciona,  en  la  majoria  de  casos,  el  comportament  col·∙lectiu  i  individual  dels  alumnes.  També  és  important  destacar  que  la  mestra  coneix  la  situació  personal  de  cada  infant  i  que  hi  ha  un  contacte  diari  amb  les  famílies.  Aquests  dos  factors  són  molt  importants.

Jèssica  Solà  

Quant  a  la  participació  i  els  mecanismes  d’influència  educativa...

Els  mecanismes  d'influència  educativa  defineixen  l’ensenyament  com  l’ajuda  al  procés  de  construcció  que  suposa  l’aprenentatge  escolar  en  termes  d’ajuda  i  guiatge  del  professorat.  He  pogut  apreciar  clarament  la  influència  educativa  de  la  tutora  que  promou  tant  ajudes  directes  (humanes)  com  indirectes  (a  través  de  material),  i  aquestes  ajudes  segueixen  un  principi  d’ajustament,  és  a  dir,  dóna  una  ajuda  adequada  a  cada  alumne  en  concret,  considerant  la  situació  en  què  es  troba  amb  l’objectiu  d’assegurar  l’accés  dels  alumnes  al  contingut.

L’estructura  de  participació  social  i  de  la  tasca  acadèmica  entre  alumnes  i  tutora  es  basa  en  un  coneixement  de  les  regles  i  expectatives  que  se’n  deriven.  Tant  la  mestra  com  els  alumnes  tenen  rols  diferents,  els  alumnes  són  els  aprenents  i  ella  els  fa  de  guia.  Tenen  rols  asimètrics  però  interrelacionats.

Estimades  companyes  i  companys,  la  meva  curta  però  intensa  estada  a  l’escola  de  pràctiques  m’ha  servit  per  aprendre  i  comprendre  moltes  coses.  He  viscut  una  experiència  que  m’ha  permès  veure  de  ben  a  prop  les  dinàmiques  de  les  classes.  Però  el  més  important  de  tot  és  que  he  pogut  veure  una  manera  de  treballar  i  d’entendre  l’educació  molt  diferent  de  la  que  tenia  jo.  Diuen  que  va  bé  conèixer-­‐ho  tot.  Jo  he  crescut  en  una  escola  pública,  laica  i  catalana,  i  ara  estic  estudiant  a  la  UIC,  i  acabo  de  viure  una  experiència  molt  enriquidora  en  una  escola  privada  i  que  es  defineix  com  a  catòlica.

Natàlia  Fernández

Recull  de  valoracions  de  l’alumnat  en  relació  amb  l’experiència  de  pràctiques    

prac>ques.edu@uic.es

Les  bones  pràcCques  docents  II

M’he  adonat  que  l’actitud  de  les  mestres  condiciona  el  comportament  col·∙lectiu  i  individual  de  l‘alumnat.

llibresNo  podemos  gestionar  exitosamente  la  “tercera  ola”  con  ideas  de  segunda,  afirma  Albrecht.  Más  aún,  agrega,  cuando  se  aproxima  un  nuevo  paradigma,  por  el  cual  pasaremos  a  trabajar  con  cosas  a  trabajar  con  el  pensamiento.

Se  trata  de  un  libro  que  trata  de  cómo  las  empresas  pueden  gestionar  los  esfuerzos  y  la  inteligencia  colectiva  partiendo  de  la  base  de  que  la  inteligencia  de  una  organización  puede  ser  superior  o  inferior  a  la  suma  de  inteligencias  de  todos  sus  miembros.

El  autor  es  uno  de  los  fundadores  de  la  cadena  de  supermecados  Lidl  y  formador  de  empresarios.  Con  un  lenguaje  ágil  y  multitud  de  ejemplos,  muestra  cómo  en  ocasiones  las  mentes  más  brillantes  pueden  caer  en  la  estupidez  colectiva  si  no  existe  un  adecuado  liderazgo  y  trabajo  en  equipo.

El  autor  enuncia  lo  que  ha  denominado  "ley  de  Albrecht":  las  personas  más  inteligentes,  cuando  se  encuentran  trabajando  juntas  en  una  organización  pueden  llevar  a  la  estupidez  colectiva.  Aunque  esta  

incapacidad  colectiva  es  normal  en  empresas  y  gobierno,  no  es  necesaria  e  inevitable.

Este  libro  ayuda  a  los  ejecutivos  y  gerentes  a  encarar  la  disfunción  organizacional,  entenderla,  ubicar  sus  causas.  Igualmente  provee  una  especie  de  plano  para  crear  empresas  más  inteligentes  -­‐  un  marco  para  movilizar  todo  el  poder  mental  de  la  organización  y  enfocarlo  al  logro  de  la  misión  organizacional.

Albrecht  entrelaza  conceptos  gerenciales  modernos  tomados  de  gerencia  estratégica  y  de  desarrollo  organizacional,  obtenidos  a  partir  de  una  serie  de  estudios  y  experiencias  acumulados  en  sus  25  años  como  consultor  de  negocios  a  nivel  mundial.

El  poder  de  las  mentes  trabajando  es  de  gran  utilidad  para  preparar  a  los  líderes  y  gerentes  respecto  a  los  errores  más  comunes  de  liderazgo,  y  prevenir  así  su  repetición  en  el  futuro.

En  concepto  de  entropía,  tomado  de  la  física,  se  refiere  al  grado  de  desorden,  o  energía  no  disponible,  que  hay  en  cualquier  sistema.

The  Power  of  minds  at  work.  Organizational  intelligence  in  action.  Karl  Albrecht.  Ed.  AMACOM.  2002

Sense  dubte,  un  dels  conferenciants  més  transgressor,  contundent  i  divertit    del  col·∙loqui  va  ser  el  sociòleg  canadenc  Yves  Gingras,  que  va  parlar  de  la  sobreavaluació  de  la  recerca  universitària,  resum  de  la  seva  extensa  publicació  sobre  el  tema  que  va  veure  la  llum  el  2008  amb  el  títol  La  fièvre  de  l’évaluation  de  la  recherche.  Du  mauvais  usage  de  faux  indicateurs.

La  seva  intervenció  va  començar  amb  un  parell  de  referents  històrics.  L’avaluació  negativa  de  Newton  per  part  del  seu  enemic  Robert  Hooke,  el  1672;  i  l’article  d’Einstein  per  la  revista  Physical  Review,  rebutjat  pel  jutge  Robertson.  Si  una  revista  us  rebutja  un  article  no  vol  dir  necessàriament  que  sigui  dolent,  sinó  que  la  lectura  ha  estat  feta  per  col·∙legues  competidors,  o  que  no  són  del  vostre  àmbit,  o  que  ja  han  cobert  la  quota  d’acreditacions,  apuntava  Gingras.

De  l’avaluació  a  la  classificació.  Avaluació  no  és  sinònim  de  classificació  fins  que  no  sigui  oficialitzat  i  publicat  en  una  llista.  L’efecte  simbòlic  de  l’oficialització  és  important  i  pervers.  David  Naylor,  rector  de  la  Universitat  de  Toronto,  en  un  discurs  el  2006,  disvinculava  la  seva  universitat  dels  rànquings  d’universitats,  perquè  suposava  un  atemptat  als  objectius  i  a  la  missió  de  la  seva  universitat  per  la  tendència  a  adequar-­‐se,  cada  vegada  més  i  de  manera  inconscient,  als  criteris  i  indicadors  dels  rànquings.  Aquesta  valenta  decisió  no  era  gens  sospitosa  a  la  primera  universitat  canadenca  en  el  rànquing  de  Xangai  (24,  el  2003,  2004,  2005  i  2006)  i  en  el  Times  Higher  Education  Supplement  World  University  Rankings  (en  el  lloc  21).  Al  final  del  seu  escrit  a  la  comunitat  acadèmica  canadenca,  David  Naylor  fa  una  reflexió  de  cloenda:  “Com  algú  que  ha  passat  gran  part  de  la  seva  carrera  acadèmica  en  el  camp  del  mesurament  de  l'acompliment  institucional  en  l'atenció  de  la  salut,  he  de  dir  que  l'estat  del  mesurament  de  l'acompliment  en  l'educació  superior  és  deplorable.  Les  entrades  es  confonen  amb  els  indicadors  de  procés,  els  processos  es  

confonen  amb  les  sortides,  i  les  sortides  es  confonen  amb  els  resultats.L'obsessió  actual  amb  les  classificacions  només  se  suma  a  la  prevalença  de  la  desinformació,  en  part  perquè  les  institucions  -­‐però  no  la  nostra-­‐  han  estat  massa  ràpides  per  anunciar  les  classificacions  que  les  posen  sota  una  llum  favorable,  i  criticar  o  menysprear  les  que  tenen  classificacions  menys  avantatjoses”.

Aquesta  obsessió  pels  rànquings  ens  porta  a  la  retòrica  de  l’excel·∙lència.  Heus  aquí  l’exemple  real  d’una  universitat  canadenca,  que  van  sortir  en  els  seus  folletons  de  promoció.  Any  2005,  “la  universitat  X  està  entre  les  primeres  del  Canadà”.  Any  2008,  “la  universitat  X  està  entre  les  cent  millors  del  món”.  Any  2009,  “la  universitat  X  està  entre  les  millors  del  món”.  El  funcionament  real  de  les  classificacions  es  converteix  en  una  utilitat  per  al  branding  i  el  màrqueting,  és  a  dir,  com  a  part  del  procés  de  creació  d’una  marca  que  ens  ajuda  a  vendre  un  producte.

Gingras  va  acabar  la  seva  intervenció  amb  dues  conclusions  múltiples.Conclusió  primera.  S’han  d’avaluar  les  avaluacions.  S’ha  d’aplicar  els  tres  principis  del  management  públic:  accountability,  eficiència,  transparència.  I,  finalment,  separar  la  decisió  de  la  mesura.Conclusió  segona.  Hem  de  prendre  el  control  acadèmic  del  missatge  públic  de  la  universitat.  No  s’ha  de  donar  credibilitat  a  les  classificacions  improvisades  i  inadequades.  S’ha  d’assegurar  que  els  indicadors  de  resultats  siguin  múltiples.Objectiu  per  al  professorat:  formar  ciutadans  responsables  dotats  de  les  habilitats  conceptuals  i  pràctiques  necessàries  per  fer  avançar  la  societat.Objectiu  per  als  investigadors:  produir  i  difondre  sabers  nous  per  fer  avançar  el  nostre  coneixement  en  tots  els  aspectes  de  l’univers  i  formar  els  investigadors  per  seguir  aquest  ideal.

Albert  Arbós  i  Jaume  Camps  aarbos@cir.uic.es    jaumecamps@cir.uic.es  

EEES      Avaluació  i  ensenyament  superior  (II)

Objectiu  per  al  professorat:  formar  ciutadans  responsables  dotats  de  les  habilitats  conceptuals  i  pràctiques  necessàries  per  fer  avançar  la  societat.

de fonsL’actual  situació  de  moviments  estructurals  de  la  Unió  Europea  (UE)  pel  que  fa  a  la  mobilitat  laboral  i  de  reconeixement  de  formacions,  ha  accelerat  la  necessitat  de  cohesionar  formació  i  treball  a  favor  d'una  compe>>vat  millor  i  més  important,,  punt  base  de  l’estratègia  de  Lisboa  (2000)2.

Això  ha  propiciat  el  desenvolupament,  dins  de  l’ensenyament  superior,  d’un  dels  objectius  i  principis  de  la  Declaració  de  Bolonya  (1999)3;  el  reconeixement  de  l’experiència  adquirida,  alhora  que  s’ha  anat  desenvolupant  sota  el  teixit  comunitari  europeu  de  l’Espai  Europeu  d’Ensenyament  Superior  –  EEES  (1998)4  i  l’espai  europeu  de  formació  permanent  –  EEFP  (2001)5  i  l’espai  europeu  d’investigació  -­‐  EEI  (2003)6.    Tot  i  que  els  fonaments  ja  s’escriuen  en  el  Llibre  blanc  d’educació  i  formació  (1995)7.

Per  tant,  la  creació  i  consolidació  d’eines  i  estructures  que  permetin  i  promocionin  la  validació  de  competències  en  l’ensenyament  superior,  ja  siguin  des  d’una  perspectiva  de  l’experiència  o  professional,  esdevenen  eixos  clau  i  estratègics  dins  del  programa  de  mobilitat  i  reconeixement  de  la  UE.    

El  VAP  –  Validation  des  Acquis  Professionnels  (1992)8  és  la  validació  dels  estudis,  experiències  professionals  o  experiències  personals  en  vista  de  l’accés  als  diferents  nivells  de  l’ensenyament  superior.  Resta  sota  un  format  d’acreditació  de  coneixements  i  competències  per  a  l’accés  a  una  formació.  No  obstant  això,  el  VAE  -­‐  Validation  des  Acquis  de  l’expérience  (2002)9  és  la  validació  de  les  competències  de  l’experiència  i  permet  a  tota  persona  fer  validar  les  seves  experiències  professionals  en  vista  de  l’obtenció  d’una  certificació.  Recau  sota  un  format  d’acreditar  un  conjunt  de  competències  específiques  vers  la  demanda  d’una  obtenció  d’un  títol,  diploma  o  certificat  formatiu  acreditatiu  oficial.  El  reconeixement  pot  ser  total,  parcial  (mòduls  de  formació)  o  per  cursos.  

Per  a  la  realització  de  la  sol·∙licitud  de  validació,  els  candidats  hauran  d’omplir  un  dossier  detallant  la  seva  experiència  professional  i  les  competències  adquirides,  i  l’hauran  de  presentar  i  defensar  davant  d’un  jurat  que  serà  qui  ho  validarà.

Miquel  Àngel  Comasmacomas@cir.uic.es  

1  Consejo  Europeo  de  Lisboa,  23/24-­‐03-­‐2000.  “Conclusiones  de  la  Presidencia”  hGp://www.consilium.europa.eu/ueDocs/cms_Data/docs/pressData/es/ec/00100-­‐r1.es0.htm

2  Declaració  de  Bolonya  (1999).  hGp://www.gencat.cat/diue/doc/doc_15759149_1.pdf  

3  Declaración  de  la  Sorbona  (1998):  “Declaración  conjunta  para  la  armonización  del  diseño  del  Sistema  de  Educación  Superior  Europeo”  hGp://www.eees.es/pdf/Sorbona_ES.pdf  

4  Comunicado   de   la  Comisión  de  Comunidades  Europeas   (2001):   “Hacer   realidad   un   espacio  europeo   del   aprendizaje   permanente”.  Bruselas.   COM(2001)   678   final.     hGp://eur-­‐lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2001:0678:FIN:ES:PDF  

5  Comunicado  de  la  Comisión  de  Comunidades  Europeas  (2003):  “El  Espacio  Europeo  de  Inves>gación:  un  nuevo  impulso.  Reforzar,  reorientar,  abrir  nuevas  perspec>vas”.  Bruselas.  COM  (2002)  565  final.  hGp://eur-­‐lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2002:0565:FIN:ES:PDF  

6  Commission  Européenne  (1995).  Livre  Blanc:  enseigner  et  apprendre.  Vers  une  société  cogni>ve.  hGp://europa.eu/documents/comm/white_papers/pdf/com95_590_fr.pdf  

7  Loi    rela>ve  à  la  valida>on  d'acquis  professionnels  pour  la  délivrance  de  diplômes  et  portant  diverses  disposi>ons  rela>ves  à  l'éduca>on  na>onale,    n°92-­‐678  du  20  juillet  1992  hGp://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=LEGITEXT000006079500&dateTexte=20110305  

8  Loi  de  modernisa>on  sociale    n°2002-­‐73  du  17  janvier  2002  hGp://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000000408905&dateTexte=  

Un  dels  objecAus  de  la  Declaració  de  Bolonya  és  el  reconeixement  de  l’experiència  adquirida.

Validació  de  les  adquisicions  per  l’experiència  i  validació  de  les  adquisicions  professionals

Comunitat

Menors i xarxes socials

El 35% dels menors tenen dos o més perfils a les xarxes socials. Aquesta seria una de les principals conclusions de lʼestudi “Menores y redes sociales”, realitzat pel fòrum Generaciones Interactivas.

Aquesta organització està formada per Fundación Telefónica, la Universitat de Navarra i lʼOrganització Universitària Iberoamericana, i el seu principal objectiu és promoure lʼús responsable de les noves tecnologies. En aquesta línia, es fan estudis sobre lʼaccés a les tecnologies de la informació per part dʼinfants i adolescents entre 6 i 18 anys, sʼanalitza lʼimpacte dʼaquestes en les seves vides, sʼofereixen recursos a pares i professors per facilitar-los la seva tasca en lʼeducació dʼaquest àmbit i es comparteix amb els diversos agents educatius el coneixement adquirit en els diversos estudis.

Lʼacte de presentació dʼaquest treball va tenir lloc a Madrid el 20 de gener i va ser presidit pel president dʼhonor del fòrum, Iñaki Urdangarín. Lʼestudi es va fer sobre uns 13.000 infants i adolescents de diverses escoles de tota Espanya. Altres conclusions que cal destacar són:

• Un 40% dels joves usuaris no considera que puguin existir perills de cap tipus en la utilització de les xarxes socials.

• Tuenti es la xarxa social amb més presència entre els menors de lʼEstat espanyol. A Catalunya, en canvi, l'experiència directa amb els joves ens diu que la xarxa amb més èxit és Facebook.

• La principal raó per utilitzar aquesta eina és refermar les relacions socials amb els amics.

• Un 40% dels usuaris reconeix que el temps dedicat a les xarxes socials els pren temps dʼestudi.

Si el tema ens interessa podem accedir a tota la informació dʼaquesta investigació a la pàgina web del fòrum: http:/www.generacionesinteractivas.org/

Cal considerar que de la mateixa manera que utilitzem les TIC com una eina en la tasca docent, també hem dʼensenyar a fer-ne un ús correcte. A lʼescola sʼensenyen aspectes relacionats amb la salut o lʼeducació vial, per posar dos exemples, i sembla lògic, en el món actual, donar pautes per al bon ús de la tecnologia. El perill de donar informació privada, la falta de criteri per fer públics continguts personals, les precaucions per afegir desconeguts als contactes o la utilització agressiva de la xarxa contra una altra persona són aspectes que convé que es treballin des dels centres educatius. En aquest sentit, el fòrum Generaciones Interactivas organitza sessions de formació per a professorat i pares; també una escola es pot registrar i fer que els alumnes participin omplint els qüestionaris sobre els usos de les TIC.

Jesús Carillaprofessor associat dʼHabilitats Docents i Comunicació

col·laborador de Generaciones Interactivashttp://lacadiera.blogspot.com/