Hivern 2012 Número 04

el b

utlle

tí

www.banyoles.cup.cat

Butll

etí d

e la

Can

dida

tura

d’U

nita

t Pop

ular

Nú

mer

o 04

Hive

rn 2

012

Tres diputats, més de 126.000 vots arreu de Cata-lunya i tercera força política a Banyoles i a la majo-ria de municipis del Pla de l’Estany. Tres xifres que indiquen que la veu del carrer, la veu dels que mai han tingut veu, s’escoltarà amb força al parlament de Catalunya. La lluita per l’alliberament de gènere, social i nacional de les classes populars per fi té qui les representi a la més alta institució d’aquesta part del nostre país. Una fita que ha estat assolida amb l’empenta, la feina i la il·lusió de centenars de persones que han treballat de valent al llarg de la campanya electoral fent tasques de tot tipus i arreu del territori, organitzats mitjançant assem-blees obertes i afegint-se a la feina que des de fa 3 dècades desenvolupa l’esquerra independentista. Perquè és el poble qui s’ha implicat a la campanya electoral de la CUP, mancada com està de cap al-

taveu mediàtic i dels recursos econòmics dels que disposen els partits polítics que des de fa més de 30 anys s’alimenten de la menjadora en la que han convertit la Generalitat de Catalunya (i que, tot sigui dit, no ha servit per fer avançar el nostre país ni socialment ni nacionalment).

A tots ells, moltes gràcies, i molt especialment a aquells de la nostra comarca que han donat la cara per la CUP-ALTERNATIVA D’ESQUERRES i que d’alguna manera no són tan anònims per a nosal-tres. Confiem en continuar comptant amb tots vo-saltres amb l’objectiu d’assolir la independència en un país lliure i compromès socialment.

VISCA ELS PAÏSOS CATALANS

ELS ULLS A L’HORITZÓ,ELS PEUS A TERRA, LES MANS FENT FEINA

Sumari

Editorial p. 1

Redistribució d’impostos p. 2

Pla Especial de Recs p. 3

Som Escola p. 3

Entrevista a la PAH p. 4

Consorci de Benestar p. 5

Participació p. 6

Transfuguisme p. 7

Banyolí de l’any p. 7

Solidaritat p. 8

Breus p. 8

Humor p. 8

EDITORIAL

2

El B

utlle

tí

Des de la CUP sempre hem cregut que, tot i estar a la oposició, tenim el deure, davant les persones que ens han votat, de presentar alternatives a totes les propos-tes que no ens semblin encaminades a construir una societat justa, cohesionada i participativa.

Així doncs, hem demanat en diferents ocasions a l’equip de govern que faci audiències públiques on s’expliqui a la ciutadania en què i com es gasten els seus diners, recaptats a través de les taxes i impostos municipals. Aquest seria un primer pas per a posar les bases del que haurien de ser uns pressupostos par-ticipatius, en els que la ciutadania pugués participar de forma directe en la seva elaboració. De moment, no se’ns ha escoltat. Però, tot i discrepar de les formes uti-litzades a l’hora de realitzar el pressupost i les ordenan-ces fiscals, hem volgut participar en la seva elaboració per tal d’intentar que siguin més justos i equitatius. Per aquest motiu, hem presentat un total de 12 al·legacions al pressupost i 16 a les ordenances fiscals.

En el cas del pressupost, volem deixar clar que no creiem en un model que retalla un 4,75% en acció social, un 11% en educació i un 8,7% en joventut i, en canvi, augmenta la partida de la policia local en un 2,7%, on es destinen 500.000€ per la nova comissa-ria. De veritat és una prioritat? Tampoc estem d’acord que es pressuposti la construcció d’una caseta, inne-cessària i amb un cost de 90.000€, a la Draga, com a punt d’informació i venta de menjar i beguda; ni que s’arrengin carrers i urbanitzacions de luxe, beneficiant només un 10% de la població banyolina, en detriment de l’educació o l’acció social, que repercuteix a tothom però especialment als sectors més dèbils. Per aquest motiu, les nostres al·legacions s’han centrat en aug-mentar les partides de primera necessitat com són les d’acció social, educació i participació ciutadana; elimi-nant o reduint aquelles partides que no són prioritàries en els moments actuals.

En el cas de les ordenances fiscals hem presentat 16 al·legacions per contraposar el model populista de l’equip de govern, que proposa la reducció d’un 4% l’IBI a tothom per igual, per un model de redistribució d’impostos en funció de la renda. Per això hem fet unes propostes fermes i valentes per aconseguir que els que tenen més aportin més, i d’aquesta manera construir una societat igualitària i justa o, si més no, per facili-tar que tothom pugui cobrir les necessitats bàsiques. Així, com a primera mesura, hem proposat una revi-

sió cadastral urgent, ja que la última data del 1995 i és clarament obsoleta. A més a més, com a mesures im-mediates per aconseguir aquesta major progressivitat fiscal hem proposat:

• Augment de l’IBI d’un 50% en el cas dels pisos desocupats que no estiguin al mercat de lloguer. Aquesta mesura busca aconseguir que els pisos buits surtin a la borsa de lloguer per tal de facili-tar l’accés a l’habitatge i dificultar, al mateix temps, l’especulació amb un bé de primera necessitat.

• Classificació de l’IBI per tipus segons ús. Una pro-posta innovadora per aconseguir una progressivitat d’aquest impost: assignant un tipus d’IBI segons l’ús de l’edificació en sol urbà i augmentant-ne el seu preu quan es consideri adequat. Una mesura que només afectaria el 10% de tots aquells edi-ficis que tinguin una major superfície cadastral, incrementant fins i tot els ingressos que recapta l’ajuntament amb l’IBI, sense exigir esforços econò-mics a la major part de la ciutadania.

• Bonificació de l’IBI i la taxa d’escombraries d’entre un 50 i un 80% a les persones que estiguin atura-des o amb uns ingressos totals de la unitat familiar molt baixos.

A la vegada, i seguint en la mateixa línia, hem propo-sat un augment tant de l’IAE com de l’impost sobre els vehicles de tracció mecànica que només afectaria als que tenen més. De la mateixa manera, hem demanat l’augment de la taxa en un 300% a uns dels principals responsables de la crisi econòmica, les caixes i bancs, per l’utilització d’espai públic amb els seus caixers au-tomàtics.

En definitiva, des de la CUP aportem alternatives a les polítiques actuals de l’equip de govern, aposant per re-distribuir la riquesa i per una participació ben àmplia a l’hora de decidir la Banyoles del futur. Sabem que algu-nes de les propostes són molt agosarades i poden te-nir molts detractors (que poden estar tranquils, des de l’Ajuntament no ens n’accepten ni una coma). Però això no les converteix en males mesures. Nosaltres apostem per la redistribució. Que hi ha gent que no? D’acord, parlem-ne: fem pressupostos participatius com ja han fet, amb èxit, alguns ajuntaments que aposten per al-tres maneres de fer política.

Participació i redistribuciód’impostos: alternatives a lespolítiques econòmiques banyolines

Sandra Pazos

POLÍTICA MUNICIPAL

3

El B

utlle

tí

Finalment, el Pla Especial de RecsMODEL DE CIUTAT

Ja s’ha encarregat la redacció del tan necessari i es-perat Pla especial de Recs de Banyoles. Conjuntament amb els tècnics que l’elaborin es posarà en marxa una comissió de seguiment que serà l’encarregada de fer aportacions al Pla. Aquesta comissió comptarà amb la participació de diverses persones i entitats que han estudiat i divulgant aquest patrimoni tan ric que tenim els Banyolins, que al llarg dels segles ha tingut diverses funcions.

El debat sobre els recs girarà entorn a la seva conserva-ció, potenciació i funcionalitat. Cal recuperar els estudis d’inicis del segle passat, ja que és on trobarem la base pel treball del dia d’avui. Parlarem de dits verds, turis-

me, producció, batlle d’aigües, etc. i també d’una orde-nança que parli de drets i deures dels regants. Però, de tot plegat, creiem que on sorgiran més discrepàncies serà en la definició de quin ha de ser el seu aspecte físic. Cal posar-hi ciment, tapar-los o mantenir-los na-turalitzats? Tenim diversos exemples d’arrenjaments de recs a Banyoles, realitzats en els darrers anys, que ens poden servir d’exemple.

En tot cas, estem segurs que n’ha de resultar una bona eina per afrontar el ja iniciat POUM. Banyoles no es pot permetre planificar a cegues en aquest punt com ha passat amb el projecte de Sotamonestir.

Ferriol Masó

Fotos: ©Antoni Torres

L’avantprojecte de la LOMCE promogut des del govern de l’Estat, és un atemptat a la llengua, a la cohesió so-cial i a la promoció d’igualtat d’oportunitats. Suposa un atac més al català des del govern del PP. Les CUP do-nem tot el nostre suport a la campanya engegada des de Somescola i volem cridar a la mobilització del poble català.

Tenint en compte el reconeixement internacional, i de professionals de renom, del model d’immersió del nos-tre sistema educatiu, l’Estat Espanyol, amb la figura del ministre de “Educación” (posem entre cometes aquest concepte perquè a algunes i alguns ens mereix encara respecte i consideració) s’entesta en destruir-lo.

Entenem que no es pot permetre un atac d’aquesta magnitud i profunditat. Com tampoc podem permetre que es confongui al poble amb una cortina de fum que

amaga, a banda de la qüestió lingüística, un dels ob-jectius de fons de la LOMCE com és la privatització del sistema educatiu.

Hem de ser conscients, i així ho volem expressar, que el futur de la nostra llengua està en perill i que hem de lluitar per conservar i, sobretot, millorar un servei tan essencial per a un país com és una educació pública de qualitat. Només amb un excelent sistema educatiu les catalanes i catalans del futur podran defensar els seus drets i construir uns Països Catalans més lliures i justos.

Per tot, ni un pas enrere amb el nostre sistema educatiu i ni un pas enrere en la defensa d’un dels patrimonis més rics i significatius del poble català com és la nostra llengua.

Non Casadevall

Som Escola, WertDEFENSA DE LA LLENGUA

4

El B

utlle

tí

“Encara hi ha molta por i vergonya. Cal que la gent obri els ulls i assumeixi que el problema és de tots”

La Sònia Martín Marín i la Candela Saldaña Cardelliccio són dues de les impulsores de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Banyoles. Des del juliol porten reu-nint-se cada dimecres a les 7 del vespre al centre cívic de Banyoles.

Com sorgeix la PAH a Banyoles? La PAH Banyoles va començar a través d’una convo-catòria feta aquest estiu al centre cívic de Banyoles i on hi va participar una setantena de persones. Va ser en aquell moment que un seguit de persones va creure que era necessari donar una resposta social a la gran estafa immobiliària que està provocant la pèrdua de casa a moltes persones, deixant-les al carrer i a més a més carregant un deute hipotecari de per vida.

Com us organitzeu? La PAH és una plataforma d’afectats per la hipoteca que s’organitza en assemblees i es base en els prin-cipis d’autogestió i d’autoajuda. Així doncs, ens orga-nitzem a través d’assemblees i és allà on decidim les accions, les convocatòries per aturar un desnonament i els acompanyaments a les negociacions amb les en-titats bancàries.

“Actualment a Catalunya cada dia es desno-nen 100 persones i a Banyoles hi ha unes 400 famílies afectades”

Quina rebuda heu tingut per part de la ciutadania?La rebuda és bona, cada dia hi ha més gent afectada i no afectada que s’acosta a la PAH a buscar suport, ajuda o a oferir la seva, d’ajuda. Però encara hi ha molta por i vergonya del que diran. Cal que la gent obri els ulls d’una vegada i que assumeixi que el problema el tenim tots i totes, penseu que actualment a Catalunya cada dia es desnonen 100 persones i encara ens volen fer creure que tot i no haver-hi feina, els hi hem d’agrair el regal que ens fan amb la dació en pagament, quan ho hauria de garantir la llei.

Quin és el vostre àmbit de treball; Banyoles o tam-bé la resta de la comarca?El nostra àmbit de treball és tota la comarca. Òbvia-ment la problemàtica sempre és més gran als nuclis urbans amb més densitat de població, però això no vol dir que si una família d’un altre poble de la comarca té un problema amb la hipoteca la PAH no l’ajudi.

La Plataforma d’Afectats per les hipoteques a Banyoles

ENTREVISTA

Teniu relació amb les altres PAH? Sí, per suposat aquesta és la nostra principal força. Un cop al mes ens reunim tant amb totes les PAH de Ca-talunya com amb les PAH de la província de Girona. En aquestes trobades posem en comú les experiències i els documents. No estem sols. A més a més, un cop per setmana, participem i posem en comú els casos problemàtics amb la PAH Girona. Tenir aquesta relació ens permet aprendre molt per fer arribar la informació a la nostra assemblea i ajudar les altres PAH.

“Aquest any 2013 s’espera un augment dels desnonaments molt important”

Quina és actualment la problemàtica per l’accés a l’habitatge a Banyoles? Quantes famílies afecta-des hi ha? Va en augment?El problema bàsicament és que encara ara es contem-pla l’habitatge com una mercaderia i no com un dret universal. Aquest any 2013 s’espera un augment dels desnonaments molt important i no només a Banyoles sinó a tot l‘estat espanyol. Nosaltres hem calculat apro-ximadament i amb les dades que tenim que aproxima-dament hi hauria 400 famílies afectades actualment a la ciutat de Banyoles.

Com creieu que hauria d’ajudar l’Ajuntament els afectats per la hipoteca?L’Ajuntament hauria d’estar al costat del poble, a favor de la PAH i al costat dels afectats. Podria ajudar molt

Quins són els vostres objectius? Els nostres objectius són els mateixos que proposa la ILP. En primer lloc canviar la llei que està més que obso-leta, ajustar-la a les necessitats actuals de la població. En segon lloc la dació de pagament i l’aturada imme-diata de tots els desnonaments. En tercer lloc, un parc d’habitatge de lloguer social que en cap cas pugui su-perar en més d’un 30% dels ingressos de les famílies. En definitiva, donar una nova oportunitat aquelles per-sones que han sigut desnonades perquè puguin tornar a començar.

Com penseu que es pot solucionar el problema i quines mesures caldria prendre per aconseguir-ho? Que els bancs donin la dació de pagament, que s’estudiï el cas però que sobretot els bancs col·laborin i que no només d’entrada et diguin que no. La solució es fer pressió social, que els polítics se sentin pressionats i que aquests canviïn la llei.

“Encara ara es contempla l’habitatge com una mercaderia i no com un dret universal”

seguint simplement l’exemple d’altres ajuntaments que han proposat retirar els seus comptes de les entitats bancàries que han fet més desnonaments, facilitar la informació a la població i sobretot garantir l’accés a ha-bitatge socials a totes aquelles famílies que han quedat desnonades i que no podran tornar a casa seva.

“L’Ajuntament no té ni idea del que està pas-sant. Hauria d’estar al costat del poble, a fa-vor de la PAH i al costat dels afectats”

Com valoreu la política que està duent a terme l’actual govern municipal per ajudar els que més pateixen la crisi?No passaria de l’aprovat, nosaltres no veiem que hagin posat solucions i actualment no hi ha comunicació amb la PAH i n’hi hauria d’haver. L’Ajuntament no té ni idea del que està passant, no saben com gestionar el tema dels desnonaments ni amb la gent que no ha deixat de pagar. En un primer moment han tingut bona voluntat però no en tenen ni idea.

5

El B

utlle

tí

Sandra Pazos

Adéu al Consorci de Benestar SocialLLUITA PELS DRETS SOCIALS

Des de la CUP no podem quedar indiferents davant la notícia de la dissolució i absorció per part del Consell Comarcal del Consorci de Benestar Social del Pla de l’Estany. Amb aquesta absorció   fiscal es busca so-lucionar la falta de liquiditat del Consell, ja que la seva situació econòmica és crítica i cal mantenir-lo com si-gui. Recordem que els consells comarcals van ser creats per CIU per tal de tenir un contrapoder als grans ajuntaments (bàsicament de l’àrea metropolita-na) històricament governats pel PSC. O sigui, els Con-sells Comarcals són una peça més d’aquesta gran joc de cadires dels polítics. I el Pla de l’Estany no n’és una excepció.

Des de la CUP pensem que els consells comarcals poden ser una bona eina per a mancomunar serveis entre municipis petits però entenem que, amb aquesta absorció del Consorci per part del Consell, no es bus-ca el benefici dels ciutadans i ciutadanes sinó engreixar encara més aquesta maquinària de poder, cadires i càrrecs per a tothom. En la línia d’austeritat que tant prediquen des de tots els escalons de l’administració,

proposem que el Consell Comarcal sigui un orga-nisme tècnic i no un òrgan polític; que sigui una assemblea d’ajuntaments on es treballi per la comar-ca i per la mancomunació de serveis; un organisme de caràcter tècnic eficient sense polítics que cobrin per un altre càrrec més.

Nuri Brugada

6

El B

utlle

tí

Anna Jiménez Anna Sànchez

Sotamonestir, Pla Local d’Habitatge, Pla Especial de Recs, POUM,...

PARTICIPACIÓ

En aquesta legislatura sembla que decidirem les políti-ques més importants que han de definir el nostre mo-del de ciutat futura. Durant l’any 2012 s’haurà aprovat inicialment el projecte de reordenació de Sotamonestir (que representa més del 50% del sòl urbanitzable del municipi), s’haurà aprovat el Pla Local d’Habitatge (que defineix les polítiques d’habitatge en els propers 6 anys) i s’hauran iniciat tant el Pla Especial de Recs (que defi-nirà com han de ser i com s’han de gestionar aquests elements claus per entendre Banyoles) com el nou Pla General d’Ordenació Urbana (on quedarà dibuixat com serà la ciutat en el futur, o sigui, cap a on ens enca-minem). Per nosaltres són projectes molt importants que no es poden fer a la lleugera, només per complir l’expedient, i que requereixen el màxim consens social. Per això és vital que comptin amb processos de partici-pació on es recullin el màxim d’opinions i visions possi-bles. Perquè és entre tots que hem de decidir com volem que sigui la ciutat on vivim.

Ja hem perdut la oportunitat de fer un procés partici-patiu amb cara i ulls en el cas de Sotamonestir (dues jornades informatives i un nombre indeterminat de reu-nions de despatx) i, molt més encara, en el cas del Pla Local d’Habitatge (una sola jornada informativa). En el primer cas, el Pla aprovat inicialment no diferia massa de l’inicial i només es van acceptar petites modifica-cions bàsicament provinents de propietaris de la zona. En el segon cas, el Pla és pràcticament igual a l’exposat en la jornada informativa i no inclou propostes ja que no es va fer cap moviment des de l’Ajuntament per a facili-tar-ne l’aportació. I, encara que l’equip de govern pugui discrepar, entenem que és feina del regidor de torn, es-pecialment si té dedicació completa o quasi, propiciar espais de trobada amb els grups municipals i amb els agents que consideri adient per enriquir el projecte.

Pel que fa al projecte de Sotamonestir, hem esgotat tots els recursos disponibles fins avui per intentar que es protegeixi més espai patrimonial i que, a més, es faci amb coherència, dins del replantejament global de la ciutat. L’últim pas ha estat presentar 10 al·legacions que demanen la nul·litat del projecte (per a més infor-mació, us convidem a veure el video de les al·legacions al següent enllaç http://vimeo.com/50522422).

Ara es posarà en exposició pública el Pla Local d’Habitatge. També hi presentarem al·legacions. Per-què creiem que no és prou ambiciós i no aporta so-lucions alternatives a l’accés a l’habitatge ni tampoc solucions eficaces per fer front al creixent nombre de persones en risc d’exclusió social.

Des de l’Ajuntament han minimitzat la importància dels processos de participació i la participació en general: no hi creuen ni l’entenen. Ara sembla que pel POUM faran un procés una mica més com cal. És veritat que continua tinguent un petit inconvenient: no serà vincu-lant. Però, de tota manera, la participació és bàsica perquè es prenguin seriosament els resultats. Per això, us animem a participar activament tant en el seguiment dels projectes de reordenació de Sotamo-nestir, del Pla Local d’Habitatge i del Pla Especial de Recs com en la redacció del Pla General d’Ordenació Urbana. Perquè, encara que no els hi donem impor-tància, aquestes polítiques marcaran les nostres vides en els propers anys. I des de la CUP pensem que són massa importants per deixar-les en mans d’una petita minoria que es pensa que pot representar al poble sense preguntar-li mai què vol.

Foto: ©Antoni Torres

7

El B

utlle

tí

La definició per a trànsfuga que fa el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és la d’aquella “persona que abandona el seu partit per a incorporar-se al partit contrari”. En el cas de la nostra ciutat aquest trànsfuga té nom i cognoms; Jordi Bosch “Barraca”.

Ara bé, quines conseqüències se’n deriven per a Banyo-les tenir un regidor trànsfuga? La primera és de caràcter democràtic; en Jordi Bosch no representa a ningú, a cap banyolí. Recordem que en unes eleccions els votants elegeixen llistes electorals tancades pels partits que les presenten, en aquest cas el PSC. Per tant, en abandonar el partit, el senyor Bosch s’ha auto-exclòs de representar cap votant del seu ja ex-partit.

Una segona conseqüència, molt greu, és el sou que actualment estem pagant entre tots el banyolins; més

Transfuguisme a Banyolesde 3000 euros mensuals, mig milió de les antigues pes-setes. No només no ens representa sinó que a més, quan acabi la legislatura ens haurà costat més de 140.000 euros o gairebé 24 milions de pessetes, ben bé el que va costar adquirir la barca de l’estany. No està gens malament tenint en compte que vivim en un país amb un 24% de taxa d’atur i on els sous no arriben ni a mil euros mensuals. Però, per què el nostre sen-yor alcalde el manté a l’equip de govern tot i tenir majoria absoluta i no ser necessari recolzar-se en un trànsfuga per governar? Serà per agrair el seu suport en l’anterior legislatura, quan CiU no comptava amb majo-ria absoluta? Roma no pagava traïdors. Banyoles sí que ho fa, i de manera molt generosa.

Sergi Rodríguez

OPINIÓ

El passat 28 de setembre, l’Ajuntament de Banyoles va lliurar els premis de la IV edició de Banyolí de l’any. La CUP no tenim res en contra dels premiats, ans al con-trari, valorem positivament a la majoria de premiats i els felicitem per la seva tasca. Però no podem estar d’acord ni amb el procés de selecció ni amb l’acte de lliurament.

El procés de selecció permet que tothom pugui proposar candidats pels premis i votar al que cregui convenient. Però ningú sap quina ha estat la candidatura popular més votada ni quina ha estat la participació. Es neguen a fer-ho públic i les decisions les pren un jurat. Això és impopular i molt injust per la gent que hi col·labora, hi participa i s’hi implica. I quan les coses es fan d’aquesta manera, un s’ensuma que la selecció que fan és total-ment clientelista. Quina casualitat que Artur Mas visita el 15 de setembre l’empresa Vidresif, i pocs dies després el premi a la iniciativa empresarial recau en Vidresif. És, si més no, poc gentil.

D’altra banda, l’acte de lliurament té un perfil marca-dament elitista, fet que es manifesta en el sou del pre-

Jo també vull ser presentador del Banyolí de l’any!

sentador per organitzar l’acte: més de 4.000€! També impressiona la xifra del cost total de l’acte: 20.000€. Els diners surten d’empreses privades, de la Diputació de Girona i de les hores que hi posen el personal de la casa. En definitiva, bona part de diner públic. A més, la cerimò-nia la presidia aquest any la consellera d’ensenyament, la banyolina Irene Rigau, que ens ha retallat l’educació pública en un 35%; i la passada edició, vam tenir el privi-legi de tenir a la vicepresidenta Joana Ortega, que el 12 de setembre d’enguany deia que “per damunt de tot, la manifestació de la diada havia estat un clam per un nou sistema de finançament”. Portar aquests personatges a presidir les edicions del Banyolí de l’any, és pur parti-disme.

És per això que serveix ser vicepresident de la Diputació, per muntar premis elitistes? És necessari, en els temps que corren, muntar aquesta parafernàlia? Nosaltres creiem que amb un acte més senzill i popular tam-bé es pot reconèixer a les persones (moltes d’elles anònimes) que treballen el dia a dia per Banyoles.

Jordi Prades

OPINIÓ

8

El B

utlle

tí

Visita’nsEns trobaràs cada dijous al local de la CUP de

6 a 8 de la tarda Placeta de Sant Pere, 1 (Barri Vell)

Apartat de correus 191 17820 Banyoles

972 57 43 61 - banyoles@cup.cat

I cada dilluns a la tarda al despatx de l’Ajuntament de 6 a 8 de la tarda

Passeig de la Indústria, 25 - 972 57 00 50

www.banyoles.cup.cat www.facebook.com/cupbanyoles

www.twitter.com/cupbanyoles

Breus

Humor?

RECONEIXEMENT A ANDREU ALFARO

Una nova imposició del govern espanyol, sota la for-ma d’un Reial Decret-Llei, obliga a suprimir la paga de Nadal de 2012 al personal de l’Administració, però no als càrrecs polítics. L’equip de govern, segons sembla, també la traurà dels regidors amb dedicació exclusiva o parcial.

El decret obliga a posar els diners dels treballadors en plans de pensions (o sigui, a engreixar els bancs). Nosaltres enteníem que els dels regidors, si no entra-ven dins aquest decret, podien destinar-se a una cau-sa més justa. Per això vam demanar que els regidors renunciessin a la paga i que es destinessin els diners al Consorci de Benestar Social (o a l’ens resultat de l’absorció per part del Consell Comarcal, s’entén). Ens ho van denegar per qüestions de forma. Quan no hi ha voluntat, totes les excuses són bones. Només vam aconseguir que, si mai es poden recuperar aquestes pagues, la quantitat corresponent a la paga dels regi-dors anirà a fins socials. O sigui, res concret ni efectiu a curt termini; però podem estar contents.

Solidaritat amb els treballadorsTRANSPARÈNCIA

Des de la CUP volem solidaritzar-nos amb els treballa-dors i treballadores de l’Ajuntament i aportarem 1/14 part dels ingressos que cobren els regidors de la Cup per assistències al plenari, és a dir 400 euros, al Pro-jecte d’intervenció Socioeducativa Caneletas - Can Puig. D’aquesta manera, alhora, recolzem i valo-rem la bona tasca que s’està duent a terme amb aquest projecte des del Casal La Rajoleria.

L’alcalde ho va considerar un acte de “publicitat”. Per nosaltres, fer públic on es destinen els diners que es perceben de l’administració pública (que provenen dels ciutadans) no és una qüestió de publicitat; és una qües-tió de transparència i informació. Però potser és que elSr. Miquel Noguer no coneix bé aquests conceptes i en canvi sí coneix de primera mà els de propaganda i publicitat. Transparència i informació és, per exemple, posar un enllaç al web del consistori on es detallin les despeses generades en dinars, desplaçaments, allotja-ments, etc. per part dels regidors. L’animem a fer-ho.

Ferriol Masó

EL CASAL POPULAR INDEPENDENTISTA DEL PLA DE L’ESTANYEl dia 22 de desembre, i després de 2 anys treballant-hi, el Ca-sal popular independentista del Pla de l’Estany ha inaugurat el seu nou local, el que serà un espai de reunió, trobada, cultura popular i cohesió social per tots els banyolins i banyolines. I ho ha fet amb un cartell divers on ha participat bona part del teixit popular de la nostra comarca. Us animem a visitar-lo.

Aquest passat mes de desembre va mo-rir l’escultor valencià Andreu Alfaro, autor de l’escultura Catalan Power de la plaça Major. Són quatre barres d’acer roig, co-ronades per quatre quadrats en forma de capitells com si fossin punys. Alfaro, íntim amic de l’escriptor valencià Joan Fuster, fou un dels artistes de referència de la se-gona meitat del segle XX, renovador del moviment escultòric i ferm defensor de la llengua i la cultura catalanes.

Foto de portada: ©Antoni Torres