REDACCIÓ: Xavier Oriach, Ferràn Vinaixa, Camil Padró, Roger Vila, Joan Ibánez, Dani Vidal, Marc Padró,

Conxita Cardús, Susanna Dotti, Laura Vinaixa, Enric Astals, Marina Vinaixa i Pere Boix.

CORRECCIÓ DELS TEXTS: Mireia Galí

FOTOGRAFIES: Arxiu de Miquel Benet

IL·LUSTRACIÓ: Helena Kotnik

DISSENY I MAQUETACIÓ: Mireia Codina | mireiacodina@hotmail.com

www.ja51.catclub.ja51@gmail.com

Editorial

Recordant en Manel López Balboa

Calendari segon semestre 2009

Gràcies

Open de Tardor 2008

Camareooooooo! una de calçots!!

L’àliga Morgana

El dia que vam tocar una àguila

CONTINGUTS

CLUB ESPORTIU JA51 VACARISSES

Match Point

Converses entre en Cingle i en Torrota

L’entrevista. Quico Tur i Blanch

Un passeig pel club

Millores del nostre club

Refleccions del “novato”

Any 1950. Cacera de dos porcs senglars

Un club de tots i per a tots

Juny 2009BUTLLETÍ N 4º

EDITORIALCLUB ESPORTIU JA51 VACARISSES

Butlletí nº4www.ja51.cat01

BENVOLGUT AMIC I SOCI DEL CLUB JA-51

El passat 16 de maig es va celebrar l'assemblea anual de socis del nostre club, exposant-se els fets més destacats de l'últim any i les millores que s'estan introduint a les instal·lacions.

Es van detallar als assistents els comptes anuals i les previsions de despeses i ingressos pel2009, aprovant un lleuger augment de les quotes, tenint molt en compte la delicada situacióeconòmica del moment actual.

Es va presentar un nou planell de les instal·lacions que volem portar a terme el 2010/2011,on es va tenir molt en consideració que la construcció de la pista de pàdel no hipotequésla possibilitat de construir una segona pista de tenis, proposant també la construcció d'unsvestuaris i una grada pel tennis.

Es van detallar les activitats previstes pel club per aquest any, tant socials com esportives,remarcant i agraint especialment als col·laboradors que ho han fet possible com han estatl'Anna Padró i en Víctor Dotti en organitzar diversos tornejos de tennis i Marc Padró en elfrontó.

Es va nomenar un nou membre de la Junta, en Xavi Torrents, el qual tindrà la difícil tascad'activar els diferents esports que es poden practicar en el nostre club. En aquest sentitdemanem la col·laboració dels pares més joves del club per tal que el tennis, el frontó, elfutbet (futbol sala), el bàsquet, el tennis platja, el voleibol, el ping pong i la petanca es puguinpracticar regularment, organitzant-se partits i competicions per a totes les edats.

UN CLUB PER TOTS I PER A TOTS.

“L'ANÈCDOTA”

Una setmana més tard de l'assemblea uns quants socis de diferents edats estàvem assegutsa la zona on voldríem que hi hagués la grada del tennis. Eren les set de la tarda de dissabte,un dia clar i sense pluja, finalment...

El club era un espectacle…

Varem comptar que entre grans i petits hi haurien unes 70 persones. Uns jugaven a tennis,una dotzena s'havien organitzat un partit de fulbet, sis o vuit més provaven de jugar avoleibol platja i en un racó d'aquesta pista de sorra quatre més petits feien castells. A lazona de pícnic una família i molts amics d'aquesta estaven celebrant l'aniversari del seu fill.Més amunt, uns quants infants estaven jugant a la zona dels gronxadors.

“AIXÒ VAL LA PENA.!!”

Aquesta va ser la conclusió dels que allà ens trobàvem.

GRÀCIES I BON ESTIU!

Vostre,Xavi Oriach

02NOTÍCIES CLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº4www.ja51.cat

RECORDANT EN MANEL LÓPEZ BALBOADissabte 28 de març sona el telèfon amig matí. La veu de l'altre cantó de lalínia em dóna la mala noticia: “s'hamort aquesta matinada, en Manel Ló-pez “, “el valencià”. La meva resposta:però com?, i de què? Sembla que unagreu malaltia detectada després de lesfestes nadalenques és el motiu de tanràpid desenllaç.

De cop, i com sovint passa en aquestscasos, et ve al cap una mena de pel·lícu-la, en la qual revius els moments enque t'has relacionat amb aquella per-sona que avui ja no hi és, i en recordesfets i detalls, en el que mai abans hihavies pensat.

Les col·laboracions en diferents actesde Festes del carrer; vestit de romà,fent de xofer d'una “alta autoritat“, ambgorra de plat i tot, en un Seat 600 dela seva col·lecció; les partides de do-minó a cal Sr. Rabasa, amb en JoanPallejà i la Roser, que si bé no es veien,si que se sentien; enfilat dalt d'unaescala engalanant el carrer; esporgantels arbres a la pista com també vigilantels seus néts al club, l'Eli i l'Oriol, desprésd'anar-los a buscar al cole una tardade primavera.

les cadires. Va i em contesta amb unsomriure d'orella a orella: -Les he po-gudes arreglar totes menys una, i jasón a la pista-. Us asseguro que cadacop que m'assec en una d'elles em re-cordo del Manel.

Maria, fills i néts, rebeu des d'aquestesratlles el nostre suport. Ànims i enda-vant!

Camil Padró i Canals

CALENDARI SEGON SEMESTRE 2009

SECCIÓ SOCIAL:- Arrossada al Setembre- Panellets per Tots Sants

SECCIÓ ESPORTIVA:- Campionat Social de tenis i frontó- Campionat de Petanca- Campionat de Ping-Pong- Campionat de Futbet

Els actes dels propers mesos els podreu consultar en el taulell d’anuncis del club i en el nostre web:

www.ja51.cat

FESTA MAJOR:1er cap de setmana de setembre- Sopar al carrer

Però el fet que recordo més proper vaser pel juliol de l'any passat. Van caurea les meves mans una trentena de ca-dires d'alumini, molt atrotinades, brutesi trencades. Era un dilluns i li vaig pre-guntar: -Manel, tu creus que podremaprofitar-ne alguna?-.

La seva resposta va ser -Puja-les a casaque ja m'ho miraré-. El dissabte següentvaig anar a trobar el Manel només arri-bar a Vacarisses i li vaig preguntar per

NOTICIESCLUB ESPORTIU JA51 VACARISSES

Butlletí nº4www.ja51.cat

GRÀCIES

03

“DIUEN QUE LES PERSONES NO VALOREM EL QUE TENIM FINS QUE HO DEIXEM DE TENIR”

Així podria començar una nota o un escrit dedicat a algú que ens deixa de sobte. A algú que a conseqüència d' aixòens fa adonar del que acabem de perdre, quelcom que teniem infravalorat fins al moment. En el vostre cas, Annai Víctor, crec que és més que evident que la vostra tasca al Club no ha passat ni mai passarà desaparcebuda. Permolts de nosaltres, per no dir tots, no ens ha fet falta que deixeu la junta per valorar el que hem tingut des delprimer moment: dos grans companys. Heu sigut, sou i sereu peces clau de la història d' aquest Club ja que heusapigut dinamitzar una secció esportiva inexistent i gràcies al vostre granet de sorra el Club està canviant. Ésimportant que tothom sàpiga aquests dos noms, i que sapiguem que han dedicat moltes i moltes hores de maneradesinteressada perquè també estimen aquest Club, i que ningú tingui dubte de que sou una part fonamental delfutur d' aquest Club.

També volem agraïr el pas del Joan Carles Codina per aquesta junta. Amb la teva experiència i coneixements delClub ens has ajudat i animat molt. No dubtis de que seguirem comptant amb tú .

Moltes gràcies a tots de part del Joan, Roger i la resta de companys de Junta.

Alguns dels participants a l’Open Campions de Frontó Finalistes de Frontó

Víctor Dotti, l’àrbitre Anna Padró Campiona de tenis Anna Oriach Subcampiona de tenis

OPEN TARDOR 2008

NOTICIESCLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº4www.ja51.cat 04

CAMAREROOOOOOOOOOOO! UNA DE CALÇOTS!!!!Seguint amb la nostra tònica de ferunió entre esperit i estómac, va tenirlloc la segona calçotada. L'assistència,si bé no va superar la de l'any passat,va ser força encoratjadora. El reco-lzament dels socis a les activitatslúdico-gastronòmiques es per atreure's el barret!

Ja de bon matí es veia moviment, gentamunt i avall i calçots per totes bandes.Pels sibarites de l'olfacte ja es podiendetectar els efluvis de les diferents sal-ses per a acompanyar els calçots... Ésben veritat que és tot un art, cada gour-met amb el seu secret i, encara queexternament l'aparença i el color erenpràcticament iguals, en allò que és real-ment important, el gust, totes erendiferents.

En honor a la veritat, fóra complicatdir quina era la millor i això ens ha

donat una idea... Potser de cara a l'anyque ve haurem de fer un concurs desalses de calçots, perquè tothom treguiel millor de les seves receptes ances-trals, aquelles receptes que no estanescrites enlloc , que passen de genera-ció a generació i que realment són labase d'una bona calçotada.

La preparació, neteja i cocció delscalçots va córrer a càrrec de dos mes-tres del socarrimat, dos mascles a quiagrada estar prop del foc, passar calori fer olor de ceba, només per tal quetothom pugui menjar els millors pro-ductes cuinats de la millor forma. Sensdubte ja heu endevinat que ens referimal Xavi Torrents i al Ricardo. Des d'aquí, com sempre, donar-los les gràcies il'agraïment de tots els socis assistents,no tan sols perquè l'àpat estava perllepar-se els dits, sinó per dedicar tempsi calor perquè els altres poguéssim gau-

dir d'un dia de relax, esport, riures imenjar.

I amb tot això, com no podia ser d'altreforma en un any plujós, el sol va lluirtot el dia i els aproximadament 90 as-sistents van poder gaudir d'un dia per-fecte.

Moltes gracies a tots, assistents, col·la-boradors i organitzadors i FINS A LAPROPERA!

...US HI ESPEREM DE NOU A TOTS!!!

Ferràn Vinaixa

Ricard Sardà i Xavi Torrents fent els calçots Preparant els paquets de calçots

Mmmm quina bona pinta!!

NOTICIESCLUB ESPORTIU JA51 VACARISSES

Butlletí nº4www.ja51.cat05

L'ÀLIGA MORGANAEl passat mes d'abril, un dissabte força i força plujós, es va organitzar al local social del club una activitat de l'associacióde veïns de la Barceloneta. Es tractava d'una xerrada sobre rapinyaires, una demostració en viu d'aquest tipusd'animals i un concurs de dibuix entre la mainada assistent.

Malgrat el dia no va acompanyar, varen assistir-hi uns vint nens i nenes i tants altres adults.

Des d'aquí donar l'enhorabona a l'Alma mater d'aquesta activitat, en Lluís Astals, president de l'Associació, per laidea, pel temps dedicat i pel resultat obtingut.

No obstant, els qui millor poden explicar l'experiència viscuda són els propis protagonistes d'aquesta petita aventura...Cedim-los la paraula:

Hola som la Laura, l'Enric i la Marinai volem explicar-vos coses sobre eldia en què l'àliga Morgana ens vavenir a visitar.

Primer una noia va venir a explicar-nos coses de les àligues; tot era moltinteressant. Ens va explicar que lesàligues tenen aire als ossos i queveuen el menjar des de molt lluny;tenen molt bona vista. Després vaportar l'àliga del cotxe, era molt i moltbonica!!!!!!

El bec era petit i punxegut de colormarró fosc i les plomes amb una ba-rreja de marró, groc i taronja. A sotala cua tenia un cascavell que serviaper a poder-la controlar quan estavasoleta pel bosc. Sabeu que l'àliga s'hopassa d'allò més bé volant soleta iperquè no es perdi té un cascavell?Així la noia sap on és la Morgana.

Ah, però no ens deixem el concurs dedibuix! van sortir uns dibuixos increï-bles.

EL DIA QUE VAM TOCAR UNA ÀLIGA DE VERITAT!!I per acabar, el més important: algunsnens i nenes van agafar l'àliga!!!I això si, van fer una mica de trampe-ta.

Es posaven el menjar de la Morganaal guant! Va ser un dia molt excitant!!!

Laura Vinaixa 11 anysEnric Astals 12 anysMarina Vinaixa 8 anys

Gilbert Guia i Pola Guia Elisabet Vila

Marina Vinaixa

NOTÍCIESCLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº4www.ja51.cat 06

ALGUNS DELS DIBUIXOS QUE VAN PARTICIPAR AL CONCURS

LAURA

EUGÈNIAALEIX

LAIA ORIOL

MARIONA

MARINA

ENRIC

CONVERSES ENTRE EN CINGLE I EN TORROTA (3r Capítol)

CRÒNIQUESCLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº4www.ja51.cat 08

De nou els nostres socis es troben,al club, per petar la xerrada i, depas, veure com han quedat les mi-llores a les instal·lacions.

CINGLE: Ja era hora que s'acabessinles obres de millores, perquè mira quehan durat dies!

TORROTA: Si, la veritat és que s'hafet molt dur un hivern tan llarg i plu-jós en què les condicions atmosfèri-ques no acompanyaven.

CINGLE: Sort en varem tenir del diade la calçotada, que és l'únic festiuque va fer bo, que si no...Què haguéspassat amb tants calçots?

TORROTA: I tant! ja ho pots ben dir!,però van sortir boníssims! Es notaque el Ricardo i el Xavi Torrens hitenen la ma trencada.

CINGLE: Però tu creus que era neces-sària tanta despesa per arreglar lesnostres instal·lacions? Que si filat alas pistes, tancat del terreny , fanalsnous, instal·lació elèctrica nova id'altres “millores”. Noi, sembla queens hagi tocat la “loteria”.

TORROTA: Home, bé que ho saps tuque la instal·lació elèctrica fallava iestava en males condicions; el filat

TORROTA: Doncs dels més menutsque són els qui fan les coses més na-turals, i em veure tanta sorra de platjavaren començar a fer castells i d'allàja no hi ha qui els mogui.

CINGLE: T'hi has fixat que cada copsom més socis que utilitzem les ins-tal·lacions?

TORROTA: A nosaltres ens ha d'omplirde satisfacció que de nou el nostreClub sigui força viu i animat, perquèmira que fa uns anys…

CINGLE: Vinga que son les set i esl'hora que comença el Barça. A veuresi per la temporada que ve ens con-dicionen el local per veure els partitsaquí.

TORROTA: COPA, LLIGA I CHAMPIO-NS!!! ”Visca Sant Pep!!!”

CINGLE: I L´ESPANYOL a 1ª Divisió!”Visca Sant Pochettino!!!”. Uf, quinpatiment!

Camil Padró i Canals

de pistes no s'havia canviat en 35anys, estava tot rovellat i era perillós.La tanca no existia….

CINGLE: D'acord home , no cal queet posis així, però almenys, que el ques'ha fet, duri uns altres 35 anys!

TORROTA: Nosaltres de ben segurque ja no ho veurem, però almenysés una inversió ben feta en la que enmolts anys no s'hi haurà de pensar.

CINGLE: El que més m'ha agradat detot és quan es fa fosc s'encenen elsllums dels fanals, sense haver de pré-mer cap interruptor...., i s'apaguenautomàticament!

TORROTA: És que quan es fa foscara dóna gust de donar un tomb.

CINGLE: I de l'assemblea, què me'ndius?

TORROTA: Jo la vaig trobar correctei amb el que era molt important, eltema de l'augment de les quotes, vanser molt raonables tenint en compteels temps que corren... No es van apu-jar ni 1 euro al mes.

CINGLE: I escolta, de qui ha estat laidea d'aquest invent de fer una platjaa la pista de Volley?

CRÒNIQUESCLUB ESPORTIU JA51 VACARISSES

Butlletí nº4www.ja51.cat

MATCH POINT (Woody Allen)

07

Pel·lícula que no et deixa indiferent! éscom una tragèdia grega, et fa reflexionarun seguit de pensaments que es comparenamb un partit de tennis; més que un partit,la match ball. En la primera escena el di-rector filma a càmera lenta la match ball.Durant uns instants la pilota queda pen-dolant a la xarxa, indecisa, no sap on caure,depèn del vent i es crea un ambient ambmolta expectació perquè el resultat d'aquellpartit serà decisiu.....

Bé, l'argument de la pel·lícula ara no ve alcas, però aquella pilota a l'aire no et deixaigual! i et fas tot un seguit de preguntes.Com un succés puntual a la teva vida etpot marcar per la resta;

tu tens un camí i hi ha alguna cosa que etfa canviar de rumb i et porta cap a unaaltra direcció, i et preguntes: és importantel factor sort perquè et recondueixi la restade la teva vida cap allà on cau la pilota?Ets prou hàbil per anar a buscar la sort oprefereixes ser constant, no arriscar-te iper tant obtenir els èxits fruit del teu esforçi la tècnica de l'experiència? És tant impor-tant guanyar? Perquè competir sempre? Icontra qui competir? Amb tu mateix pot-ser? tu contra tu, una superació constantper tal de sentir-te bé.

I si guanyes sempre, perquè hi ha algú queha perdut, això et fa sentir millor?

SOCIS DEL FUTUR

La intensitat d'aquests fets, com canviensegons l'edat, no els vius iguals. Tantesbatalles perdudes, tants errors et fan sercom has après a ser, a acceptar-te i apren-dre a conviure amb tu mateix .

Conxita Cardús i Susanna Dotti

Alex Hall Parrilla Gerard Padró Sorribes Joel Padró Riquelme

Paula López Betrán Jan Codina

CLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº4

www.ja51.cat L’ENTREVISTA

QUICO TUR I BLANCH

09

Si preguntéssim a la gent delbarri de Sant Andreu de Barce-lona si coneixen al Quico Tur, desegur que quasi bé tothom ensdiria: “I tant que el conec!”.

El Quico es andreuenc de tota la vida,però no només és conegut per finson ha estat capaç de arribar en elmón del tennis en cadira de rodes,sinó per com és com a persona, ambun humor, una empenta que són dig-nes d'envejar.

He pensat que una persona així, llui-tadora i capaç de superar qualsevolobstacle, es mereixia una entrevistaen el nostre butlletí, perquè n'apren-guem, nosaltres també, una micad'ell.

El vaig presentant: En Francesc Tur,- tothom li diu Quico- neix a Barce-

lona fa 32 anys i juga a tennis encadira de rodes a nivell professionaldes de l'any 2001.

Fa quasi 11 anys va patir un accidentde moto que li va provocar una lesiómedul·lar. Com a conseqüència portauna cadira de rodes sota el cul per adesplaçar-se.

De sempre ha estat un esportista queha practicat molts esports: futbol,tennis, esqui alpí, natació… i moltsd'altres). Era un “tot terreny”, i comque ho porta a la sang, necessitavaseguir després de patir l'accident.Millor que no m'enrotlli i que ens hoexpliqui ell mateix.

PALMARÈS:Des de l'any 2003 sóc número 1d'Espanya, a nivell Mundial he arribata estar entre els vint millors del món.Membre de la Selecció Espanyola desde l'any 2002, participant en 7 Copesdel Món (Itàlia, Polònia, Nova Zelanda,Holanda, Brasil, Suècia i, de nou,Itàlia).

Número 1 de la Selecció Catalana enel Campionat d'Espanya per Autono-mies del 2002 al 2008. Membre del'Equip Paralímpic espanyol a Atenes2004 i Pequin 2008. A nivell interna-cional i individual, campió a Israel,França, Àustria i La Corunya. Finalistaa Xile i semifinalista a Madrid, Itàliai Argentina. Tres vegades campiód'Espanya (2003,2006 i 2007), i alMàster Nacional, on competeixen els8 millors, ha estat en els tres darrersanys, campió absolut.

Com vas arribar al món del tennisen cadira de rodes?Els últims dos mesos a l'hospital prac-ticava un munt d'esports com bàs-quet, natació, esgrima, tennis, tir ambarc, tennis taula…, però un cop emvaren donar l'alta a l'hospital vaigcontinuar practicant tennis a les ins-tal·lacions B.T.O de la Vall d´Hebrón,amb el programa HOSPIESPORT dela F.C.E.M.F.

Quan vas descobrir que tenies màpel tennis?Vaig començar a jugar a tennis perdiversió, entrenant molt pocs dies ala setmana. Però poc a poc vaig veureque hi tenir força traça i vaig aug-mentar els dies i les hores d'entrena-ment, fins a dia d'avui, que m'hi de-dico plenament.

Abans de dedicar-te al tennis pro-fessional, estudiaves o treballaves?Abans del accident compartia estudisper oposicions als Bombers de la Ge-neralitat amb feines d'hostaleria, en-tre altres. Ja amb la lesió medul·larvaig estudiar durant dos anys un cursde Ràdio i Televisió i vaig ser col·la-borador en un magazin a Ràdio Mo-lins de Rei durant dues temporades;però sempre amb el tennis al costat.

Quants dies i hores entrenes?Entreno al Barcelona Tennis Olímpic,a la Vall d´Hebrón, dues horesd'entrenament diaris i dos dies depreparació física, a vegades a la pistai d'altres al gimnàs.

L’ENTREVISTACLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº4www.ja51.cat 10

Quico Tur i Blanch a Beijing 2008

Quin és al partit mes difícil quehas jugat?A la copa del món d'Itàlia, disputantuna eliminatòria contra Eslovàquia,guanyant 5 a 0 al tercer set, vaig aca-bar perdent el partit per 6 a 7. Va serun partit molt dur tan a nivellpsicològic com a físic. Però de lesderrotes, també se n'aprèn.

El títol que millor record en tens?L'any 2006, a Israel, que vaig quedarcampió absolut. Va ser el primer tor-neig que vaig guanyar a nivell inter-nacional.

Què és el millor d'anar a competira l'estranger?Sobretot tota la gent de tot tipus queconeixes dins el món del tennis encadira. I, de pas, m'ha permès conèixerdiferents països i altres cultures, toti que no puc fer massa turisme per-què s'ha d'anar a competir.

Tens algun patrocinador? Qui etpaga els viatges? I el material?Els que som membres de la SeleccióEspanyola ens patrocina Babolat ambtot el que és material de tennis, comraquetes i roba. A part, Manpower iFundació Jesús Serra (Catalana deOccidente) m'ajuden en les despesesdel tornejos, per pagar avions, hotels,inscripcions i dietes.

Explica’ns com és la cadira perjugar a tennis?El material es molt més lleuger, lesrodes estan inclinades i permetenuna millor mobilitat i equilibri. A més,a la part del darrera, tenen una roda

anti-bloqueig per no bolcar quan ettires enrere per fer un servei o es-maixar.

Quins aspectes del teu tennis creusque hauries de millorar?Hauria de millorar la mobilitat, i enaixò estem (sóc una mica mandrósdins la pista...).

Objectius que tens més propers?Tenint en compte que he estat unsmesos lesionat, el meu primer objec-tiu és disputar el Campionat del móna Nottingham, el proper mes de juliol.

Dels esports que has practicat ambla lesió medul·lar, quin t'ha impres-sionat més?El paracaigudisme em va acollonirmolt i tot i la insistència d'una amiga,no crec que ho torni a repetir.

Explica'ns alguna cosa sobre elnou torneig internacional ques'està organitzant a Olot, impulsat,entre altres, per Tomy Robredo?Es fa en memòria d'un bon amic ijugador de cadira, Santi Silvas, quees coneixien de petits amb el Tomy ique morí l'any passat. Santi Silvas vaser l'impulsor en la organització dedos tornejos internacionals a l'any, aCatalunya. Aquest nou torneig inter-nacional és el més important del'Estat Espanyol, quant a categoria inivell dels participants.

Marc Padró i Roura

Avi i nét netejant els jardins del club

CLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº4

www.ja51.cat CRÒNICA

Després d'haver tingut el club potesenlaire una temporada... amb rassesobertes, material amuntegat i fang,molt de fang, ara ja el tornem a tenira ple rendiment. Els arbres que hanbrotat de nou, esplèndids, les plan-tes cuidades, i els marges nets i bendibuixats. Lluent i endreçat, convidaa fer una passejada:

Al costat de la porta principal veureuque hem traslladat el taulelld'anuncis aquí és el seu lloc, sensdubte! Ara potser s'hi troba a faltarun cartell amb la retolació del club,és clar tothom sap que és el nostre

UN PASSEIG PEL CLUB

11

sortint del terra... és el nou circuïtde bicicletes que s'allarga per darre-ra la pista de frontó amb altres obs-tacles.

Hem recuperat l'antiga pista de vo-leibol redreçant els pendents i subs-tituint el paviment per una capa desauló tou i la pista de tenis respiramillor des de que li hem substituïtaquell ballat corbat i rovellat, tambéestà rejovenida... li convenia pobrapista!

S'ha anat fent fosc... però ara ja noés problema: s'encendrà la novail·luminació del Club! 3 faroles i qua-tre focus que s'encenen amb foto-sensors i estan programats per aque s'apaguin al cap d'unes hores.De fet hi ha tota una obra que noes veu: s'han fet millores importantsen els quadres elèctrics, i juntamentamb els nous traçats de líneesd'enllumenat s'han deixat enterra-des línees paral·leles d'un nou circuitd'aigua preparat per al futur canvide comptador d'aigua dotat ambmés pressió... Però això serà per auna altre passejada. Aquesta s'acabaaquí.

Dani Vidal

club... però li fa falta. La porta éstancada, ja va bé, hem de recordarportar la clau sempre a sobre i alsortir deixar tancat. Baixem per lesescales; Aquest accés l'hauremd'adaptar, el graonat és suau peròhauríem de facilitar l'accés a to-thom, potser amb una rampa late-ral...

L'esplanada del Local es veu mésgran, i l'olivera s'ha rejovenit ambla gespa replantada. Continuo i pas-so per darrera tot resseguint el noumur de travesses de fusta, el talússembla un altre, realment s'ha defelicitar al jardiner!. Això sí els jocsde nens ja comencen a estar unamica atrotinats, aquí s'haurà de ferun pensament!

Al costat de la barbacoa hi ha unanova pica. És de suport per a quanfem celebracions i menjars, per ne-tejar l'enciam o passar una micad'aigua pels plats... però atenció queno tenim xarxa de clavegueram; Nos'hi pot abocar sabons ni greixos.En aquesta zona s'han col·locat en-dolls, armaris per la llenya i hi hamés espai davant dels focs. Miranten direcció al pi llueix el ballat, noude trinca a tot el llarg del club(138 mts). Veureu uns accessos capals solars veïns, son per a que elsnanos puguin anar a buscar les pi-lotes perdudes sense haver de saltaro fer malbé la tanca. Continuo elpasseig resseguint-la. En línea rectaes veuen uns tubs de formigó sobre-

MILLORES AL CLUB

CRÒNICACLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº4www.ja51.cat 12

L’Oriol fent trial amb la biciletaSorral

Enllumenat Enjardinament

Sorral Ballat de la pista

CLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº4

www.ja51.cat CRÒNICA

REFLEXIONS DEL “NOVATO”

13

Aquest es el meu segon any a la

junta, no soc dels socis més antics,

sinó tot al contrari. Tot just fa 6

anys que vaig aterrar per aquests

paratges.

Un bon dia em van presentar un

senyor, es deia Camil…bé, per aquí

li diuen “Camilu”. Quina gent mes

estranya... Al cap de pocs dies aquest

senyor em va venir a veure i em va

dir que volien donar una volta de

rosca al club “JA-51”, (és clar, gent

estranya, noms estranys), i que ha-

via pensat que jo els hi podia donar

un cop de ma. Vacarisses ha canviat

i la Barceloneta ha canviat, i ell creia

que noves cares anirien bé. He de

reconèixer que al principi em va

semblar una mica fora de lloc. Jo

que no coneixia ningú, dins una jun-

ta amb gent que es coneixen entre

ells des de fot 40 anys.

En resum, finalment vaig acceptar

d'anar a una primera reunió i veure

què coi volien aquesta gent.

Vaig arribar a la reunió i m'hi vaig

trobar amb 10 o 12 persones més,

de l'antiga junta i de gent que for-

maria part de la junta actual…i és

clar se'm van trencar una mica els

esquemes…Coi! si no eren extrate-

rrestres; fins i tot eren gent nor-

mal…; i fins i tot eren bona gent!…

quines coses té la Barceloneta!!!!

un lloc on estava coneixent gent,

on estava dedicant temps i on tam-

bé hi tenien cabuda els meus amics.

La feina feta en aquests dos anys

ha estat increïble, la neteja de cara

del nostre club ha estat per treure's

el barret…És un club del segle XXI,

però això no és el més important.

El més important ha estat compartir

estones amb una gent que em me-

reix la pena, pencaires, somiadors…

Tots volen fer coses, la llista es llar-

guíssima, les discussions inacaba-

bles, de vegades dures, però el mes

increïble és que les discussions no

han estat per deixadesa, per mandra,

perquè algú s'adormís, no, no, tot

el contrari. Les discussions eren, són

i espero que segueixin sent, perquè

la llista per fer coses es extremada-

ment llarga i tots volem fer coses,

i les volem ràpid.

Sincerament desitjo que mai

s'acabin les idees i que discutim tant

com puguem per a dur-les a terme...

Sens dubte és l'únic camí.

Gracies “amics” es un honor treba-

llar de gratis amb gent com vosal-

tres.

Ferran Vinaixa

Òbviament em va fer gràcia formar

part d'aquest grup de gent, de di-

verses edats i amb idees diferents…,

però amb un objectiu comú…POSAR

EL CLUB A L'ALÇADA DEL SEGLE XXI.

Dies després, en un altre reunió, es

va decidir la formació de la junta i

es va nomenar president a un tal

Xavi Oriach; un tio molt seriós, pot-

ser massa per mi, amb ganes de di-

rigir un projecte en el qual m'hi ha-

vien fet un forat com a responsable

de la comissió social… Doncs bé, a

veure què serà això de lo social…

Sorpresa!! Això de lo social era or-

ganitzar “fiestas i comilonas”. Torna-

va a voltar el mateix pel meu cap:

però si no conec ningú, com coi vo-

len que organitzi festes i menjars…

(òbvia-ment estava molt equivocat).

El meu error havia estat clar… pen-

sava en singular, jo no podria…; és

clar que jo no podria, però resulta

que hi havia més gent, joans, danis,

camilus, xavis, rogers, annes, victors,

joans carles, eugènies… tots embar-

cats en el mateix vaixell.

He de reconèixer que a partir

d'aquell moment la meva percepció

d'aquest club on els meus fills baixa-

ven a jugar i que a l'estiu estava

més ple,i per tant jo no hi baixava,

havia canviat, era quelcom més, era

HISTÒRIACLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº4www.ja51.cat

ANY 1950. CACERA DE DOS PORCS SENGLARS PROP DELES PISTES DE L'ACTUAL CLUB JA-51

14

On ara hi ha les pistes del nostre

club i fins més avall, eren feixes

molt descuidades on encara queda-

ven vells ametllers de dimensions

notables. Totes aquestes terres per-

tanyien a Torreblanca.

Diuen que quan et fas gran et recor-

des millor de coses que et van pas-

sar quan eres petit, que d'altres d'ara

fa poc. I és cert.

Pere Boix Puig`

Aviat sabérem què havia passat. El

Joan de ca la Cubana, la nit passada,

havia matat a trets dos senglars i

els tenia a casa seva. Vam decidir

d'anar a veure'ls. Estaven estirats

sobre un banc a l'esquerra de la

porta d'entrada (avui cal Casas),

eren de color negre i em va semblar

que tenien el cap molt gros. Ens van

impressionar.

Era nit de lluna plena i el Joan, en-

filat dalt d'un ametller, havia espe-

rat que passessin els porcs per on

acostumaven a fer-ho. Ell s'havia

embetumat amb greix - crec que de

porc- per evitar que l'animal,

d'olfacte molt fi, sospités de la

presència humana.

Porc Senglar

Normalment després d'esmorzar

sortíem al carrer, els nois més dor-

milegues ho feien més tard, tot

menjant encara el típic llonguet

amb tomàquet i pernil o bé pa amb

mantega i sucre. Calçats, la majoria

amb espardenyes de pagès, de les

que en dèiem “de set betes”. El lloc

de reunió era davant de cal Narvaies

on un magnífic rocam feia d'àgora

i seient alhora.

Aquell matí, que segurament el ca-

lendari senyalaria com a últims

d'agost dels anys 50, es comentava

que quelcom d'especial havia passat

aquella nit. Fins i tot un que tenia

la casa a la part del carrer que dóna

a Torreblanca digué que el seu pare

aquella nit havia sentit trets.

El senglar, porc senglar o porc fer (Sus scrofa) és

un mamífer cetartiodàctil de mida mitjana amb

un cap allargat i gran, en la que hi destaquen uns

ulls molt petits. El coll és ample i les potes molt

curtes, això accentua la forma arrodonida de

l'animal. És major l'alçada dels quarts davanters

que els posteriors, a diferència del porc domèstic,

que per selecció genètica ha desenvolupat més

la part posterior del cos, on es localitzen les peces

que arriben a un major preu al mercat de la carn.

El senglar compensa la seva poca visió con un

important desenvolupament de l'olfacte, que li

permet detectar aliment, com ara tòfones o ve-

getals i animals sota terra, o fins i tot enemics a

més de 100 metres de distancia. L'oïda està també

molt ben desenvolupada i pot captar sons imper-

ceptibles per a nosaltres.