Butlletí Informatiu - Núm. 456 Octubre / Novembre...

Butlletí Informatiu - Núm. 456Octubre / Novembre / Desembre 2014

Pic del PortarróFoto: Joan Surroca

Apar

tat 1

24 -

Carr

er d

el P

uig,

6 -

1782

0 BA

NYOL

ES (P

la d

e l’E

stan

y) Te

l 972

57

52 1

2 - F

ax 9

72 5

7 52

12

e-m

ail:

cent

reex

bany

oles

@gm

ail.c

om -

web:

http

://ww

w.ce

ntre

excu

rsio

nist

aban

yole

s.or

g

2 Centre Excursionista de Banyoles

El passat diumenge 13 de juliol, tal com esta-va previst, sortim puntuals de Correus i arribem amb cotxe fins a l’aparcament de Vallter 2000. El dia, com tots els d’aquest estiu, no és massa segur però esperem que el temps ens deixarà fer unes de les sortides més boniques i agradables del nostre Pirineu gironí i francès.

Per darrera de l’estació d’esquí prenem el camí que sense gaire esforç ens porta a dalt de la Portella de Mantet. Allà, davant nostre, s’estén la grandiositat dels Plans de Camp Magre, els de Coma Ermada, els de Mantet i el Circ del Con-grós. Parada i esmorzar. Tot seguit i per un camí perfectament marcat ens dirigim cap el Pic de Coma Ermada; en arribar, parada i les fotografies de rigor. A davant nostre la immensa planúria plena de flors i encerclada de muntanyes. Al-gunes, més properes com les de davant nostre: Roca Colom, el Coll de Pal i el Costabona. Algu-nes, més llunyanes: l’impressionant massís del Canigó; a la dreta i al fons, el nostre estimat San-tuari de la Mare de Déu del Mont; al darrere, el

Pic de la Dona, el Bacivers, Bastiments, Coll de

la Marrana, Grans de Fajol, Coll dels Tres Pics,

Balandrau i Taga.

Ens aixequem per continuar la marxa ja que

l’indret convida a caminar, i amb poca estona

més arribem al Pic de la Llosa. Novament pa-

rada, beure i grana de capellà, i a contemplar

de nou el contorn, magnífic! Gracies Déu meu

pel privilegi de poder gaudir d’aquests paratges!

Ara una caminada una mica més llarga fins a

arribar a Roques Blanques. El nom no és casual

ja que tota la muntanya està farcida de rocs de

marbre blanc, extraordinari. Novament parada

i contemplar a davant nostre el Roca Colom i

el Costabona. El cor ens demana de pujar-los,

però aquesta no era la fita, i fem el camí de tor-

nada fins a baixar al pla i agafar el camí cap a

la Portella de Mantet. Com que el dia no és del

tot segur, decidim anar a dinar una mica més

avall, en una contrada plana vora la riera. Allà

hi té lloc el dinar de germanor, i com que ha

sortit el sol, després de veure el cafè, que com

sempre duu calent l’Antònia, fem una becaina al

millor dormitori del món, mentre a davant nostre

va passant gran quantitat d’excursionistes, tots

contents, tant si val! Qui pot ser insensible a tan-

ta meravella?

Carreguem les motxilles i, sense presses -com

diuen els cccitans “No sem pas preissats, sem

retirats”-, prenem camí fins a arribar als cotxes.

Allà comencen a caure quatre gotes, ara rai!

Estem a recer i contents, i cap a Banyoles, on

arribem a mitja tarda satisfets per la caminada.

Rafel Cuenca i Juncà

Secció de veterans i gent tranquil·la

Anada als pics de COMA ERMADA (2496 m.),de LA LLOSA (2504 m.) i de ROQUES BLANQUES (2456 m.)

Anada als pics de Coma Ermada

Núm. 456 3

Divendres dia 31 d’octubre, a les 8 del vespre als locals del Centre

Manifest a favor dels camins vells

El Centre Excursionista de Banyoles no es vol quedar palplantat davant la contínua destrucció dels camins d’anar a peu, els camins de tota la vida, que pateixen agressions de formes diverses arreu del país. En aquest butlletí es pot llegir el Manifest que ha elaborat la nostra entitat per tal de defensar els camins vells. La intenció és que s’adhereixin al text el màxim d’entitats possibles. Llavors s’entrarà a les administracions que es creguin oportunes per tal de demanar-los que actuïn amb mesures de protecció necessàries.

Per aquest divendres es convidaran totes les entitats de la comarca del Pla de l’Estany que, per l’activitat que duen a terme, puguin valorar els camins vells. S’explicarà quins són i la seva importància i es proposarà una manera de con-servar-los i protegir-los. Obrirà i tancarà l’acte el nostre president Salvador Coll i les explicacions aniran a càrrec d’ Ernest Costa i Savoia, Quim Oliver “xari” i Joan Pontacq.Tothom hi és convi-dat. Necessitem el vostre suport!! Gràcies!

Quins són?Són camins antics, centenaris, ancestrals. Es ca-racteritzen per tenir poca amplada i per un traçat sinuós, atès que segueixen totes les irregularitats orogràfiques. Eren les antigues vies de comuni-cació de la gent d’abans, que comunicaven pa-gesies, construccions religioses, pobles...Foren enginyats per anar a peu o amb animals de bast.

El valor actual Valor turístic

Persones d’arreu del país i de l’estranger viat-gen a les nostres comarques amb l’interès de conèixer el territori a peu i ho fan recorrent els camins vells perquè des d’ells es percep millor la història, la natura i el territori. Es tracta d’un tu-risme de qualitat que respecta la terra i hi aporta uns beneficis econòmics. Per posar un exemple, l’any 2013 els senders de la xarxa Itinerànnia van tenir un impacte econòmic de 3.263.645 euros a les comarques del Ripollès, la Garrot-xa i l’Alt Empordà. Una xifra a tenir en compte i

més en temps de crisi. Per tant, els camins de

què parlem són un potencial turístic de primera

qualitat.

Valor excursionista

Quan va néixer l’excursionisme, ara fa més de

130 anys, els camins vells van començar a tenir

un ús lúdic. I des de fa unes dècades s’estant

senyalitzant per tal de donar-los a conèixer. Són

les infraestructures necessàries i indispensables

per als excursionistes, de la mateixa manera que

els camps de futbol, pistes de bàsquet, piscines,

etc. ho són per als diferents tipus d’esportistes.

Valor patrimonial i històric

Pels camins antics hi ha fluït una part impor-

tant de la vida de la societat que habitava al seu

entorn. Han vist transitar tropes, reis, persona-

litats, viatgers, ramaders i pastors, bosquetans,

traginers, veïns que anaven o venien de mercat

o de festa major, veïns que es duien a batejar o

a enterrar, mercaders...La llista seria molt llarga.

Amb un passat com aquest és fàcil imaginar que

Presentació del manifesten defensa dels camins vells


els camins expliquen la història i les arrels que ens conformen.

Materialment tenen un valor arquitectònic gens menyspreable. Hi ha camins molt elementals i n’hi de més complexos, amb nombrosos pas-satges empedrats o que disposen d’elements viaris com trencaaigües, clavegueres, pontets, murs protectors o de sustentació, creus, orato-ris... En el seu conjunt constitueixen una densa xarxa viària d’una enginyeria i interès constructiu enormes.

Per tot això són un valor a preservar, són un patrimoni de tots, que hem heretat dels nostres avis i que cal transmetre als nostres néts.

I si al segle XIX l’excursionisme fou capaç de sal-var un patrimoni en forma d’esglésies i altres ele-ments construïts que perillaven greument, ara és ineludible que defensi els camins.

ProblemàticaTant la línia de costa com els cursos fluvials i els camins són espais de domini públic. Malgrat això, aquests darrers tenen la continuïtat poc as-segurada. Molts ja han desaparegut i altres es malmeten de manera greu en patir agressions d’infraestructures noves (moltes vegades pistes forestals o carreteres), les explotacions fustane-res i el tancament de finques particulars.

Amb l’arribada de la modernitat l’ús dels camins va minvar extraordinàriament però d’ara enda-vant no farà més que créixer. D’aquí que hauran de tenir el suport jurídic que calgui, com el tenen els vials oberts al trànsit rodat.

MANIFESTEM QUE:- És més agradable i interessant caminar per un camí vell que no pas per una pista forestal o una carretera, perquè no hi passen vehicles a motor, segueixen de més a prop els accidents del ter-reny i ens fan entendre de manera admirable el territori.

- Urgeix l’inventari i la protecció dels camins vells pels seus valors turístics, excursionistes i patri-monials.

- L’explotació dels bosc és possible sense afectar els camins vells de manera negativa.

- Amb bona voluntat de les administracions públiques, propietaris, llenyataires, excursionis-tes..., podem aconseguir que els camins vells no quedin perjudicats a causa de l’explotació fores-tal o la realització d’obres.

- Els camins vells van ser construïts amb molt d’enginy i molt esforç pels nostres avantpassats i això es mereix un respecte. Per tant, s’hauria de reflexionar abans de fer-los malbé i pensar si dintre de poc ens haurem d’avergonyir per no haver actuat amb la diligència exigible. Si es destrueixen, també esborrarem una part de les nostres arrels.

- Demanem a les administracions que se sensi-bilitzin i que protegeixin els camins vells. Amb aquesta finalitat serà precís que recuperin els drets que els emparen com a espais públics, o bé que estableixin les lleis que siguin pertinents.

C/ Sant Andreu, 15417846 MATA-PORQUERES (GIRONA)

Tel 972 58 12 14 Fax 972 58 14 12E-mail: [email protected]

Distribució i venda al majorde material elèctric i d’il.luminació

Núm. 456 5

Excursionistes Radicals Garrotxins, el llegat ( i III)

Message du 16/11/13 17:32

De : “peualegre”

A : [email protected]

Copie à : “Quim Oliver \”Xari\”” <[email protected]>

UN CAMÍ ANTIC SAQUEJAT! : Soc Lluïsa Gruel, presidenta del grup excursionista Peu Alegre de St. Llorenç de Cerdans i vicepresidenta de l’Associació Amics de St. Aniol d’Aguja. Dijous passat varen fer el camí de St. Corneli (hostal de la Muga) a la Comella. Quin desastre! El camí vell que puja al coll Xurriguer i al coll del Prior és saquejat per l’obertura d’una pista. Un camí antic que va veure passar des de tants d’anys la gent de St. Llorenç, del Vallespir i d’altres comarques per anar a l’Aplec de St. Aniol d’Aguja; un camí que sempre hem mantingut en bon estat. I ara, és una catàstrofe d’un punt de vista ecològic i històric. Nosaltres amics i excursionistes sem tots aclaparats.

Amics, us poso aquest bonic i trist correu de la companya Lluïsa perquè m’ajudarà a explicar el que us volia transmetre.

Recordo molt vivament la fantàstica estada que férem l’any passat al puig de les Bruixes, mentre dinàvem, en la tornada del Coral. Es va donar aquella estranya confluència de factors (clima, lloc, vistes, companyia) que converteix un moment bonic en especial i màgic. Molts dels que hi eren m’ho han comentat. Tothom se sentia feliç. Jo també. Però us haig de dir que, durant una bona estona, em vaig sentir molt sol i amb una pena ben gran. Vaig mirar fixament aquella línia estranya que ratllava els roures prop de la Comella i vaig saber prou de què es tractava: d’una ”catàstofre”. Però ni se’m va passar pel cap de pinzellar-vos un gargot en aquell quadre tan preciós que ens enlluernava. Em vaig recordar de seguida dels companys de Sant Llorenç de Cerdans. Sí, el seu record em va fer bona companyia. No és que no em sentís bé amb la nostra colla, sinó que els meus sentiments lligaven més amb els seus. Durant la setmana anterior m’havien fet saber que una retroexcavadora estava obrint una carretera de coll Prior cap a la Comella i que estava esborrant el camí vell. Un camí ancestral que comunica el Vallespir i la Garrotxa, pel qual la gent de Sant Llorenç peregrina per Pentacosta fins a

Baixant del Puig de les Bruixes Comanegra des del puig de les Bruixes


Sant Aniol des de fa centúries. Per l’aplec d’enguany va ser el primer que el van trobar diferent perquè un bon tram ha estat esborrat per sempre.

En aquest episodi es concentra el doble sentiment que desperta en mi això que anomeno el “llegat”. D’una banda l’alegria d’haver après a conèixer, estimar i gaudir la Garrotxa tal com és. De l’altra, la responsabilitat d’acostar tot el que sé als qui ho desitgin, tal com ho van fer d’altres amb mi abans; i, sobretot, de conservar i millorar, si és possible, allò que hem rebut per traspassar-ho a les noves gene-racions. Les travessies garrotxines, al Santuari del Coral o al Santuari de la Mare de Déu del Mont, han estat i són una forma, la que he trobat, de transmetre estimació per aquesta herència, que no sabria definir exactament perquè és sentimental més que material.

Si em pregunteu: I doncs, per què es van deixar de programar durant cinc anys? No sabria ben bé que respondre, per moltes raons i per cap en concret... potser perquè el món no s’acaba a la Garrotxa? En canvi, si em pregunteu: per què l’any passat es van reprendre? Doncs, hi ha raons més concretes, algunes explicables i d’altres no... Suposo que es podria dir que vaig sentir una crida. Llegiu aquest correu.

“De: <narcís i anna>

A: “Quim Oliver \”Xari\”

Data: 27-09-12 22:03 Hola Xari, com anem...?

Nosaltres anem fent, ja saps, la rutina del dia a dia, llevar-nos d’hora, treballar, cuidar dels nostres, ... i tot allò que toca fer per viure com ens demana la societat “moderna”.

Aquests dies estem pendents de rebre el proper butlletí de tardor -hivern. Sabem que sempre vas molt atrafegat i que ja probablement en tens alguna entre mans...No volem fer res mal fet però... et volíem fer un petit comentari.

No se si és perquè estem a la tardor i la llum s’afebleix, o perquè ja comencem a fer-nos una mica més grans... que recordem amb nostàlgia les antigues travesses garrotxines del desembre cap al Santuari del Coral.Recordem el fred de bon matí quan el sol encara ha de llevar-se. Els colors grocs i vermells de les fagedes i rouredes. Les baumes i clapisses. Els camins de mala petja. L’esforç del caminar travessant el bosc profund, la solitud i el silenci només trencat pel soroll del nostre trepig. La flaire intensa de la terra humida. La foscor de la nit amb la llum del frontal i el baf del nostre respirar. El punt de llum, llunyà encara, del que serà finalment el nostre resguard.Recordem amb enyorança els sopars al Santuari, i les nits, tots embolcallats amb els sacs per no passar fred... amb les bromes i rialles abans d’agafar el primer son...Ens venen al cap tots aquells sentiments i sensacions compartides i ens sorgeix la necessitat d’endins-ar-nos en aquest espai ancestral...Potser, per tot això, ens agradaria, ja ho saps, que algun dia tornessis a recuperar la travessa.

Núm. 456 7

Bé, demà serà un altre dia... Cuida’t molt Xari, i records a la Mª Àngels.Bona nit,Narcís

Els amics Narcís i Anna..., entre d’altres s’ha de dir, però ells com a més insistents i persistents, l’havien reivindicat durant temps. Ells van ajudar a preparar l’excursió. Va ser una llàstima la seva absència forçada, em va saber molt de greu. En conèixer les baixes, em vaig fer el propòsit: “l’any que ve tornarem al Coral, per ells”. Em farà molta il·lusió que hi puguin ser. Els hi dedicarem, si és que un itinerari es pot dedicar, és clar.

De manera que sí, la sortida del Coral de la tardor de 2013 va ser un retorn desitjat. Però no només a aquell racó perdut de l’Alta Garrotxa; també ens va convidar a revisitar el calaix de la ment on em-magatzemem, mentre agafen la pàtina d’idealització que només sap donar el pas del temps, les expe-riències viscudes i compartides en anteriors trajectes i estades al Coral... totes particulars, diferents, sovint contradictòries.

...un matí assolellat admirant el Canigó nevat des del balcó de Cabrenys, ...una llarga migdiada al cim del Casso extasiats com nens per l’evolució núvols i els rajos de llum “divins” que els travessaven, ...una tornada des de Sant Aniol amb els frontals reflectits a la riera, ...un passeig d’equilibrista pel da-munt de la sinuosa Serra Llarga de Monars enfonsats en la fullaraca sota el vent i la calamarsa, ...una posta de sol a Malrem, ...la vista dels Pirineus nevats des de Cal Pubill, ...una foto d’en Xari treballada (com totes, ves!) al voltant del roure de Salarça, ...un sopar espectacle memorable al Coral on el riure i les cançons van ser aliment, ...un atac de riure a l’habitació d’un gèlid Coral quan, veure-ho per creure-ho, tothom s’abrigava en comptes de despullar-se per anar a dormir, ...la conversa amb aquell home que venia de veure la mare... al cementiri de Rocabruna, ...un nadó explorant a quatre grapes l’entorn de casa seva a Monars, ...el descobriment, que no naixement, dels ERGS,etc.I, sempre!, el Coral com un punt de llum en la foscor.

Us podria fer una llista infinita de bons records, tanmateix reconec que els de la primera de 2002 són especials. Sense desmerèixer els de l’any passat que també va tenir un no sé què... potser perquè va ser com un nou començament, potser per altres motius... que poden semblar molt poca cosa i que, en canvi, sense saber ben bé perquè, recordarem per molt de temps.

ERG’S La Manera


“Després d’una bona dormida i un generós esmorzar, vam deixar el santuari i vam baixar per la fageda cap a La Manera. Era un matí clar i fresc, el Sol ja feia estona que havia sortit. Els seus rajos horit-zontals penetraven les espesses branques del bosc, n’encenien les fulles grogues, taronges, algunes encara verdes; i es reflectien i multiplicaven en les gotes iridescents de la rosada. L’efecte era un esclat multicolor de llum com el d’un bola de discoteca gegant. Malgrat l’hora primerenca, les converses ja es trenaven i es formaven diversos grups ambulants depenent dels interessos de cadascú. Vaig parar, em vaig despenjar la motxilla de l’esquena i en vaig remenar el contingut sense cap motiu concret. Era una excusa per deixar passar els companys i quedar-me una estona sol en aquell prodigi de llum i colors. Em va caldre una correguda per atrapar-los a les portes d’una Manera glaçada, adormida i deserta. Com sempre. No hi ha manera de trobar una ànima a La Manera. Poble fantasma. Poca estona ens hi vam estar, poca cosa a fer.”

“Arribats al Collet d’en Donantic, el Sol ens acaronava, era dolç i agradable. Vam seure ben bé al caire, com en un balcó natural. Una parella de voltors girava majestuosament al cel. Immòbils, si-lenciosos, escampant la serenor del marbre. La plenitud mineral. Crec que va ser en aquell precís instant que vaig començar a pensar en el pas del temps perquè, sense saber com, les converses es van anar apagant. Ens vam mirar encuriosits, tots en rotllana, fent un semicercle encarat al buit, a la immensitat d’una terra que se’ns mostrava esplèndida, despertant del son reparador de l’hivern. En aquell matí tan clar, la llum inclement revelava tots els petits detalls. I ara el joc ens portava un nou paisatge. Paisatge de rostres. Cadascú descobria en l’altre signes del pas del temps: aquells incipients cabells grisos a les temples, les petites arrugues al voltant de la boca o dels ulls, ulls més cansats, més apagats, i els somriures que ja no eren Profiden. Ulls i miralls! ens feien adonar de la nostra pròpia decadència. Sense plors. Resignats, acceptant l’envit de la vida. Ens fem vells! Sí, crec que tots ho vam pensar en aquell moment. I en contrast amb aquella terra renovada que ens acollia, vam endevinar amb una cruel clarividència que un dia no hi seríem. Potser les nostres petjades es faran records, les nostres caminades seran llegendes i els nostres treballs qui-mèrics parlaran de nosaltres en aquesta terra de la mala petja però de bon cor. Tants esforços, tantes penes, tantes il·lusions, amics ERGS. També parlo del refugi. Us adoneu que el fem per uns altres que vindran? Quasi com una herència.”

“Recordo que quan era petit anava a veure l’àvia, l’estimada iaia, a pagès. Fos l’hora que fos, ens assentaven a taula i ens convidaven amb la llauna de galetes, el vi dolç i l’aigua del pou. Amb aquell senzill gest d’acolliment, més que amb les paraules, ens feien sentir benvinguts, a la seva manera. Potser en un altre lloc hagués exigit una Fanta o hagués trobat reblanides les galetes. Allà no.La baixada a plom des del Coll de Sant Marc a Sant Aniol fa més acollidors encara els prats de la vall, que et conviden a fer un recés. Però aquell dia, per la tralla que portàvem a les cames i ensumant ja la cervesa i el sopar a l’hostal de Sadernes, potser haguéssim passat de llarg. Llavors se’m van aparèixer els ancestres: els amfitrions ens van asseure a taula, van treure la llauna de galetes i el vi dolç (l’aigua era a la font), i ens van fer sentir benvinguts a casa nostra un altre cop, sense paraules. Sé que algú hauria volgut fer un petit discurs, però... què més hi podia afegir?L’aturada va ser molt reconfortant, el colofó perfecte de la sortida. I la baixada cap a Sadernes no va ser debades perquè els gests senzills s’han de pair lentament. A més, calia donar la seva oportunitat als frontals!”

Núm. 456 9

Mireu, us confessaré un secret: l’endemà de la tornada vaig rebre aquest correu, que no m’he atrevit a fer públic fins ara. Per la confiança que hi ha, entenc que em creureu, però en tot cas no ho digueu a ningú. Que quedi entre nosaltres.

De: [email protected]

A: [email protected]

Data: 08-12-13 12:01

Benvolgut condeixeble, Ahir vàreu passar com llampecs per Sant Aniol. Tant sols haguéssiu respirat profundament, o haguéssiu obert bé els ulls i destapat bé les orelles, us hauríeu adonat que algú us sermonejava. Jo em trobava enmig vostre i us ho volia fer veure però vosaltres en realitat no reposàveu i per això no vau percebre res. El cas és que mentre estàveu tots menjant les galetes, Mossèn Jeroni es va atansar a la finestra de la rectoria. Com pot ser que no el veiéssiu? En veure-us, els ulls li van brillar i sense dubtar va pujar dempeus a sobre l’ampit, s’hi va asseure de manera que les cames li penjaven. Unes espardenyes de beta negres li tapaven just les plantes dels peus i una mica els dits. Tots menys el dit gros que havia foradat la tela i ensenyava una ungla gruixuda i negra. Les cames peludes s’endinsaven sotana amunt fins a trobar-se amb uns calçotets llargs que s’escanyaven enmig la cassoleta dels genolls. La sotana estava cenyida a la cintura amb una cordill i oberta per la part del pit perquè li faltaven botons, de manera que se li veia una munió de pèls llargs, cargolats i blancs que s’ajuntaven a una barba de vuit dies. Nas vermell, ulls vius i front arrugat. Barretina morada però tan mal ficada que amb penes li tapava els pocs cabells blancs i esperrucats. I aixecà els braços amb els palmells de les mans ben oberts, aclucant els ulls, com si recordés un gest que feia molt temps que no practicava. I comença amb solemnitat:“Germans caríssims! Us dono la benvinguda a casa meva, a casa vostra!”- I assenyalant enlaire. “Observeu, germans caríssims! El grandiós absis que ens encercla! Sant Marc, Sa Noguera, el Brull, Banyadors, Martanyà... Una cripta que guarda el sagrari on ens trobem. Contempleu els muradals immensos que ens atalaien, mireu-los bé i no us equivoqueu! Pobres pecadors! No són presències materials, no! No ens enganyem i aclarim bé la vista. Són gegants de pedra que amaguen un cel on hi viuen els nostres ancestres, les seves ànimes són a dins i donen vida a les muntanyes. Des d’elles ens arribaren les pedres que aixequen els temples on ens refugiem. Oh Sí!- Mossèn Jeroni s’abraça al muntant de la finestra amb un braç a dins i l’altre a fora, acariciant les pedres, estampint un costat de la cara al canto de la paret i aclucant els ulls. I continua el sermó amb una veu deformada per la mala posició del cos.- Oh sí! Germans Caríssims! No sigueu sords! Escolteu com bateguen aquests murs, escolteu! Són el cau de mil ànimes! De la gent anònima que les construïren, gent valenta! Sento la seva alegria, ànimes felices perquè algú se’n recorda d’elles... Em pensava que ja no en quedaven de valents! En sou? Sou vosaltres que recolzeu les parets? Gràcies caríssims germans i caríssimes germa-nes! Eus aquí el llegat!”- Obre els ulls i s’adona que a baix al prat només hi ha capses de galetes buides i ampolles de vi ranci trencades. No hi resta ningú. Cau d’esquena cap a dins i queda de cap per avall amb les cames enlaire. En el quadre de la finestra només es veuen les dues extremitats despullades i peludes, i dues soles d’espart esfilagarsades.Vaig pujar a ajudar-lo i vam plorar i riure... feliços. I res més...


Espero retrobar-te per les afraus estimades.Marian

Va... i encara un altre secret. Si sóc sincer, en general, quan penso en aquestes travessies, per damunt de les bones sensacions, recordo els maldecaps. Sí, són unes excursions que les he gaudides més en la preparació que no pas el mateix dia de la sortida oficial. Les hem pensades per a la gent, però quan els acompanyem és quan s’espatlla el goig que hem tingut en les prèvies. Tot i així, el conjunt és un tresor. Perquè m’he trobat que, sense voler ni haver-ho previst, amb aquestes excursions s’anava generant un nou i petit llegat, molt particular. És el que jo anomeno “llegat dels ERG”, vestit de les vivències i records que perviuen en i amb cadascun dels participants.

I en això estic, en engrandir-lo, preparant l’itinerari de la propera travessa al Coral. Aquí, en la foscor de les hores petites, sol davant l’ordinador, amb els records, els anhels, les ferides, les tendreses, les amistats, les cançons, que em porten a un estat d’extrema vulnerabilitat, una fragilitat que m’ennuvola els ulls. Potser perquè me n’adono de com t’estimo, de com t’estimem, Coralí.

Llegat

“De: [email protected]

A: [email protected], [email protected],<[email protected]>

Data: 27-09-14 19:36

Als meus excursionistes radicals,

Oh, amats, no temeu! Recorreu les meves corbes sinuoses, conqueriu tots els meus cims, endins-eu-vos a les fondalades més fosques i humides, escolteu les meves cançons... No em deixeu, no, que el vostre trepig m’amanyaga, el vostre desig m’afalaga, els vostre orgull adolescent m’enriola. Què més voldreu, si el meu cos que us guardava ara ja és vostre, i elevarà encara més el seu cant?

Embelliu-me, tingueu cura dels meus encants, protegiu la meva delicada pell. Us tornaré tots aquests favors amb escreix. Em mostraré franca, entregada a tots els cors ferits de ma bellesa, mantindré la meva prometença a la Verge del Coral.

I quan correu món, el meu nom, què us dirà?No m’oblideu, herois meus. Junts engrandirem el llegat que compartim. Torneu sempre que us plagui, porteu els vostres, us espero, seré la vostra amiga, una amiga com un bosc de corall. Com ho faria, si era sense vosaltres?

La vostra Coralí

Josep Casals i MicalóJoan Constans NiergaQuim Oliver Tarradas “xari”Narcís Puigvert i Codina

Núm. 456 11

Tercer agermanament entre el Centre Excursionista de Banyoles

i el Club Escursionisti ArcoresiLa setmana del 19 al 26 de juliol del 2014 s’han realitzat a Banyoles i al Pallars Sobirà les activi-tats que s’havien programat en ocasió del tercer any consecutiu de l’agermanament entre el nos-tre Centre i el Club Escursionisti Arcoresi, d’Ar-core (Llombardia).

Els 9 participants italians varen arribar el dissab-te dia 19 a l’aeroport del Barcelona, on esl varen rebre els representants del Centre, per traslla-dar-los a Banyoles, ja que s’havia acordat fer-los conéixer les tradicions catalanes relacionades amb el foc i, com recordareu, aquell cap de setmana se celebrava a la nostra ciutat la Festa del Foc. No cal dir que els nostres amics varen quedar molt sorpresos en descobrir aquesta faceta de la nostra cultura popular i que varen participar tan activament com varen poder en els correfocs i cercaviles.

El diumenge dia 20, havent dinat, tot el grup es va traslladar a Espot, al Pallars Sobirà, on vàrem instal·lar-nos a l’hotel Or Blanc. Com que en to-tal havíem de ser 41 participants, es va donar la circumstància de que ocupàvem tota una planta sencera de l’esmentat establiment hoteler.

Des d’allà cada dia s’anaven fent sortides de muntanya de diversa dificultat i algunes excur-sions culturals, per a tots els gustos.

Es varen pujar els pics de Peguera, Monastero, Bassiero i del Portarró d’Espot. Un grup reduït va escalar a les agulles d’Amitges, i altres grups varen fer caminades de menys dificultat.

Alguns agosarats varen xalar de valent amb el rafting a la Noguera Pallaresa, i es va visitar, una de les tardes lliures, la Casa Gassia, a Es-terri, que forma part de l’Eco-Museu de les valls d’Aneu.

També, i com no podia ser d’altra manera, es va fer una excursió a la vall d’Aran i a la Vall de Boí, on es varen visitar quatre de les principals esglésies romàniques declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco: Sant Joan de Boí, Santa Maria i Sant Climent de Taüll, i Santa Eulà-lia d’Erill la Vall. Les visites varen ser guiades per especialistes del Centre del Romànic, de manera que se’n va poder treure més profit. Els amics italians varen poder descobrir que fa uns quants segles uns seus compatriotes varen estar treba-llant al nostre Pirineu, on varen importar part de les tècniques constructives llombardes.

Finalment, i per acabar la setmana, de camí cap d l’aeroport de Barcelona, el dissabte dia 26 es va visitar el Museu de la Conca Dellà, a Isona, i un dels principals jaciments amb petjades de dino-saure d’aquella comarca. La visita també va ser guiada i tothom va poder gaudir de les explicaci-ons acuradíssimes d’un dels tècnics del museu.

El dinar de comiat es va celebrar en una cone-guda fleca d’Artesa de Segre, ja que volíem que els nostres amics tastessin les delicioses coques de recapte que s’hi elaboren, i que tenen un evi-dent parentiu amb la pizza del seu país, tot i les diferències d’estil i guarniment.

En resum, una setmana molt ben aprofitada, que va deixar una bona impressió en tothom, i que esperem repetir l’any vinent a Itàlia, si no falla res.

Volem agrair les atencions rebudes i les facilitats organitzatives posades a la nostra disposició per la direcció de l’hotel Or Blanc d’Espot, de l’Eco-Museu de les valls d’Aneu, del Centre del Romà-

nic de Boí i del Museu de la Conca Dellà d’Isona.

Joan Surroca, vocal del CEB


A primers d’any us fèiem saber el goig que tení-em per haver acabat de recuperar el camí dels Biertencs, també conegut com el camí de les Burres de Biert. Amb perseverança l’hem anat estassant amb moltes jornades de treball repar-tides en els últims anys. Vés per on que, com si s’hagués esperat expressament la nostra cul-minació, ara s’està tallant bosc en aquella zona. Quan ens vam assabentar de la notícia se’ns va posar la pell de gallina. I sabeu per què la nostra por? Perquè quan això passa, quan es decideix tallar el bosc, és ben segur que els camins vells del sector en sortiran perjudicats (en el millor dels casos) o desapareixeran per sempre més. S’ha de lamentar que això darrer és la conse-qüència més habitual.

L’aprofitament del bosc és una feina tradicional a casa nostra i ben necessària. Abans es destra-lejaven i s’estiraven els troncs amb animals de tir però avui dia, i com és lògic, els sistemes han canviat i la maquinària moderna és imprescin-dible per tal que els treballs siguin productius. És per això que ja no valen els antics camins de bast, o camins de carros, ni pistes forestals velles que ja s’havien fet servir amb la mateixa finalitat en temps reculats. Cal obrir carreteres noves de més de 4 metres d’amplada perquè els camions d’ara hi puguin transitar ben carregats. Les màquines retroexcavadores són les encarre-gades d’obrir-les. I cregueu que en fan via. Allà on nosaltres havíem tardat uns quants jornals de podall per recuperar un vell camí soterrat de bar-dissa, elles hi obren una “autopista” en poques hores. I la veritat, molesta força que t’esborrin la feina feta amb il·lusió i esforç. I encara molesta més que facin desaparèixer el camí. Una via an-cestral que s’havia desenterrat de malesa, amb cura, com si fos una troballa arqueològica.

Per poder realitzar tota activitat d’explotació s’ha

de tenir un Pla de Gestió Forestal que, de fet, s’encarreguen de redactar-lo els mateixos propi-etaris. Llavors és aprovat per la Generalitat sense gaires miraments. Amb això volem dir que da-vant d’una tallada de bosc podem estar segurs que tot és ben legal i no la podem aturar amb cap denúncia. Tanmateix, els excursionistes banyolins hem volgut actuar d’alguna manera en defensa dels camins de Biert i de Rocacor-ba perquè hi hem treballat molt, hi esmercem moltes hores i ens els estimem de debò. No ens podem quedar de braços plegats. A més, el de Rocacorba ja va ser agredit fa uns pocs anys a la part del bac de Can Gelada on es va eixamplar el camí en pista. El bosc va quedar més esclaris-sat i ara, com que les bardisses tenen més llum, creixen molt de pressa i costa de mantenir el pas net. Així doncs, escarmentats del passat, ens ca-lia actuar malgrat penséssim que poca cosa hi teníem a fer davant de la llei però convençuts que moralment hi teníem tot el dret. Perquè bé és un dret defensar un camí vell, públic, traçat pels nostres avantpassats, estret i enfonsat pel trepig de centúries, recuperat pel Centre perquè s’ompli del gaudi que és contemplar la natura, perquè s’ompli de reflexions envers les nostres arrels. Bé és un dret defensar allò que és de tots, no us sembla? Els camins vells són un bé comú i això vol dir que tenim el dret i el deure de de-fensar-los. Aquesta base és la que ens ha mogut per mirar de salvar els camins de Biert i de Ro-cacorba. Ja que la llei no els protegeix intentem fer-ho els excursionistes aprofitant l’entesa i la sensibilitat. Sense ser radicals, és a dir, reconei-xent també el dret de l’explotació forestal i, per tant, la necessitat que els propietaris dels boscos i de l’empresa executora tenen per treure’n un negoci i sabent que la llenya que en sortirà de la tallada alimentarà els focs de moltes llars.

Una flor no fa estiuDefensem els camins de Rocacorba i de Biert

Núm. 456 13

Però si tots els permisos estan en ordre, què hi

podíem fer? Se’ns va ocórrer de contactar amb

tothom qui hi estigués implicat i mirar de con-

sensuar solucions. Ens semblava que les nostres

propostes no havien de perjudicar ningú. D’una

banda es va parlar amb qui explota el bosc, que

vol dir els propietaris, l’empresa executora i l’en-

ginyer forestal que porta el projecte. I per l’altra,

amb la regidoria de Medi Ambient de l’Ajunta-

ment de Porqueres (que es va interessar i ens

va ajudar molt), que vol dir algú que pogués ar-

bitrar entre les diferents parts implicades. I així

es va fer. Foren necessàries diverses trobades

amb uns i altres i també entre tots plegats. Va ser

pràctic d’anar a sobre el terreny i indicar on està

el camí vell i mirar per on ha de passar la nova

pista. Buscant possibles solucions: desviant el

traçat d’una pista uns pocs metres, mirar si re-

alment és necessari d’obrir-ne una altra, marcar

bé les entrades i sortides del camí allà on una

via nova l’hi ha provocat petits talussos... I així,

es van trobar algunes alternatives que van salvar

trams de camí, tot i que en d’altres punts això va

ser impossible.

Tot seguit us farem un informe de com han que-

dat els dos camins. Primer sobre el camí dels

Biertencs del seu tram entre els Dinerets i el

collet de Can Gelada o de Biert. Durant aquest

trajecte el camí ha estat tocat en tres punts: una

pista l’ha travessat, una altra l’ha seguit i esbor-

rat durant 150 metres i en el tram d’arribada al

collet s’ha eixamplat la pista vella i estreta que ja

hi havia. Hem de dir que és una llàstima que un

dels trams de camí vell íntegre més llargs que es

podien trobar a la nostra comarca hagi estat vul-

nerat. Però també ens cal remarcar que gràcies

a la nostra negociació es va descartar d’obrir una

quarta pista que hauria esborrat una part del

camí. Allà on les pistes l’han afectat ens hi han

fet uns bons pujants per tal que l’enllaç entre el

camí i la pista o viceversa sigui de bon passar.

Per la nostra part ens hem afanyat a senyalitzar

les cruïlles amb rètols indicadors, a reforçar tot

el camí amb fites i senyals per tal que els ex-

cursionistes hi vagin segurs i no es desconcertin

per l’enrenou de la tallada de bosc. Pel que fa al

camí de Rocacorba, ha estat afectat cap a l’en-

torn de Can Jaldeus de manera que s’ha eixam-

plat el camí de carro en carretera des del Tap

fins a tocar Can Jaldeus, uns 350 metres. Vam

demanar especialment que no s’obrís aquest

tram i que s’intentés treure la llenya per baix,

cap a la carretera asfaltada de Pujarnol, però

sembla que no era tècnicament possible. A favor

podem dir que ens van respectar la raconada de

la font de Can Jaldeus perquè es va desviar la

carretera nova just per sota, deixant intacte tot el

bonic tram de la font.

Camí de Rocacorba prop de la font de Can Jaldeus.(Abans)

Camí de Rocacorba prop de Can jaldeus.(després)


Una tallada de bosc, per bé que es faci, sempre provoca un inevitable impacte negatiu que fa molt mal d’ulls al paisatge. Una vegada s’aca-bi, la vegetació que creixi amb el pas dels anys l’anirà dissimulant de mica en mica. La pistes obertes per a aquesta finalitat s’aniran tapant però els camins que ja hi existien haurien de continuar essent transitables. Sovint, si no es respecten els camins vells és perquè ni se sap que existeixen o d’altres vegades perquè no se’ls dóna importància.

Ens hauria agradat que el camí de Biert hagu-és quedat intacte. Com quan el vam recuperar, talment el de Rocacorba. No ha estat possible i l’impacte és evident però també estem contents perquè hem pogut defensar-lo, donar-li veu, fer saber que existeix i hem tingut la sort que se’ns ha escoltat. Com a mínim els camins han quedat transitables i s’han salvat alguns trams que hau-rien desaparegut. Estem convençuts que en els acords no s’ha perjudicat l’explotació. Ha estat un exercici de coneixença i de lògica.

Volem donar les gràcies a Can Sotirà i a Campoli-er, els propietaris dels boscos en qüestió, perquè es van mostrar oberts a la negociació i ens van donar permís per parlar amb l’empresa explo-tadora. Si ells ens haguessin dit que tenien tots els permisos, que és veritat, i que tiraven enda-vant així, nosaltres no hi hauríem pogut fer res més que marxar amb la cua entre cames. No va ser així perquè ens van deixar fer. També volem agrair a Llenyes Garriga que hagin intentat d’en-tendre la nostra sensibilitat envers els camins. Hi han posat prou per la seva part. Dialogant han fet l’esforç de trobar un terme mig. També un agraïment a la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Porqueres per la seva bona dis-posició. Va ser des d’aquesta regidoria que es va sol·licitar a l’enginyer forestal que visités els bos-cos i que tingués una reunió amb nosaltres. S’ha de dir que també ens cal agrair la bona voluntat d’aquest tècnic, que es va esforçar a trobar solu-cions. Gràcies a totes aquestes parts, s’ha pogut

posar a la pràctica el conegut “parlant la gent s’entén”.

Si bé podem estar força contents de com ha anat aquest episodi, també hem de dir que no hi ha dret que els camins vells estiguin tan desempa-rats de la llei. La negociació que hem dut a terme els excursionistes ha estat efectiva, però també desesperada. Pot servir com a model en un fu-tur però caldria que els camins vells estiguessin reconeguts, inventariats i protegits. Per part de l’Ajuntament de Porqueres tenen la bona dispo-sició de fer aquest inventari. I que quan es pro-jecta un Pla de Gestió Forestal se sàpiga quants camins existeixen al tros i se’n tingui el màxim de cura. Tot això correspon a les administracions: ajuntaments, consells comarcals i Generalitat. Estan obligades a defensar i protegir un patri-moni de tots. Un patrimoni modest però no pas menys valuós. A més, té valor per a l’esport i per al turisme. Si ara s’aconsegueix salvar i protegir camins vells, de ben segur que molta gent ho agrairà en el futur. Cal saber preveure el que és important malgrat ara no ho pugui semblar.

Des del Centre Excursionista de Banyoles con-tinuarem estassant i recuperant camins vells perquè en pugui gaudir molta gent. Però som conscients que estem treballant a la teulada sen-se tenir uns fonaments. Ens cal urgentment una base primordial que seria una legislació que pro-tegís aquests camins ancestrals. No pot ser que els nostres esforços i il·lusions per recuperar-los s’esborrin per culpa d’explotacions modernes, siguin quines siguin. En el món hi ha lloc per a tothom. En el petit cas dels camins de Biert i Ro-cacorba hi hem fet lloc per a la tallada de bosc i lloc per als camins d’anar a peu. Convivència. Creiem que és un exemple a tenir en compte però està clar que una flor no fa estiu. Ens cal tenir uns bons fonaments i uns plànols a seguir. Hem de tenir esperances que les administraci-ons s’hi impliquin. Les convidarem a ser-hi.

Quim Oliver Tarradas “xari”

Joan Pontacq i Seguranyes

Núm. 456 15

Un cop acabada la que era la darrera sortida

del cicle de Conèixer el Pla de l’Estany, el Centre

Excursionista de Banyoles i el Centre d’Estudis

Comarcals de Banyoles, entitats organitzadores

d’aquests itineraris, varen voler fer un reconei-

xement als que han estat l’ànima d’aquestes

sortides en els darrers anys: Jordi Galofré, Josep

Maria Massip i Miquel Rustullet, fent lliurament

d’un dibuixos, obra de l’autor Rafael Dehesa, en

la que es veuen representats diferents elements

arquitectònics visitats durant aquest cicle.

Un cop ja passat l’estiu, a la tardor es repren-dran les jornades de neteja i recuperació d’ele-ments històrics, d’interès, de la nostra Comarca.

Aquest grup de treball està format per perso-nes voluntàries del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i de la nostra entitat. I va adreçat principalment a persones jubilades que vulguin contribuir o ajudar a preservar elements del nos-tre patrimoni.

Com ja es va explicar en el butlletí anterior, les actuacions se solen fer, pel matí, el primer di-marts de cada mes. Fins ara s’ha actuat a la font de Brenys (Porqueres), al pou de Glaç de Ca n’Illa (Serinyà) i a la rentadora de Corts (Cornellà del Terri).

Les properes jornades de treball seran el dia 7 d’octubre, a Falgons, a Sant Miquel de Camp-major, per netejar l’entorn de l’oratori i font de Sant Ferriol, el dia 4 de novembre en el pont de

Can Grapes i a la font del Salt Dalmau, a Camós.

Qui estigui interessat només ha de posar-se en contacte amb la secretaria del Centre (972575212) o bé enviar un correu electrònic a: [email protected]. Qualsevol ajuda serà ben rebuda.

Reconeixement als coordinadorsde Conèixer el Pla de l’Estany

El grup de treball del patrimoni històric

Foto: Centre d’Estudis

Treballs de recuperació de la rentadora de Corts


Amb molta alegria us fem saber que el passat dilluns dia 15 de setembre de 2014 es van re-prendre les obres de restauració al refugi de Sant Aniol d’Aguja. Es tracta de la segona fase, que consistirà en construir un forjat interior.

Ara fa un any que es van iniciar les esperades obres al refugi. Recordem que en aquella ocasió es va lligar amb un cèrcol de formigó el períme-tre de les parets mestres, a la part de dalt de tot, on un altre dia s’hi assentarà la coberta. També es va cobrir amb teulada l’annex del costat de

llevant. Una altra de les feines importants que es van dur a terme fou l’enderroc de restes de la teulada i dels sostres interiors. Només se’n va poder aprofitar algunes bigues i cairats de fusta. La resta es va fer caure per tal que deixés de ser un autèntic perill.

Enguany comencem el procés a la inversa, és a dir, a construir de nou els sostres de dins. En total n’hi haurà dos, així era originàriament. Es comença pel de més avall, el de la planta semi-soterrani que en un futur serà la sala d’estar i menjador. Es preveu que s’acabi cap a finals de novembre. D’aquesta manera es continua amb la important tasca de recuperar i consolidar l’es-tructura de l’edifici. Us mantindrem informats. També us engresquem a seguir les obres in situ.

Com a anècdota us expliquem que durant la tarda del primer dia de la represa de les obres va caure una pedregada que el terra va quedar blanc des de la Muntada fins a Sant Aniol. Espe-rem que no sigui un costum i els paletes puguin treballar amb normalitat.

Amics de Sant Aniol d’Aguja

Helicòpter de veritat a Sant AniolDurant dos anys “l’helicòptering” ha alimentat de material les obres del refugi. Tanmateix, sa-bíem que un dia necessitaríem un helicòpter de veritat per transportar tot allò que és impossible de pujar-ho a l’esquena, sigui perquè pesa mas-sa o perquè és molt voluminós. Parlem de bi-gues, armadures, taulons i altres de semblants.

El passat dia 26 d’agost un helicòpter va traslla-

dar a Sant Aniol trenta tones. L’operació va du-rar unes tres hores i es van efectuar trenta vols. Voluntaris de la nostra entitat van col·laborar a enganxar i desenganxar els contenidors.

El cost de l’ocell de ferro anirà a càrrec dels Amics de Sant Aniol. Ens hauria agradat poder destinar els diners a hores de paleta però després de diverses demandes perquè empreses o admi-

Comença la segona fase de lesobres al refugi de Sant Aniol

El forjat començat.25-09-2014. Foto: Marta Nonell

Núm. 456 17

Sant Aniol d’Aguja

nistracions col·laboressin amb els seus aparells no hi ha hagut èxit. Continuarem insistint per tal que una propera vegada ens ajudin. Vam haver de prendre la decisió de contractar el transport aeri perquè era imprescindible per tal de poder començar les obres al mes de setembre.

Però volem remarcar la tasca de centenars de voluntaris i voluntàries que han col·laborat car-regant un saquet de material que es trobaven a l’inici del camí. Molts potser no havien estat mai a Sant Aniol però el rètol els convida a l’ajuda popular i molta gent s’hi ha engrescat. En arri-bar a dalt es fan una foto de record alçant de manera victoriosa el seu sac. També cal recordar les jornades d’helicòptering dutes a terme, espe-cialment “l’helicòptering en cadena” i el dia de l’Aplec, en les quals es va fer un rècord de tones pujades. La suma d’aquesta feina de formiguetes dóna com a resultat un estalvi econòmic i una implicació popular molt importants. Des del juliol de 2012 fins a 14 de setembre de 2014 s’han

pujat unes 53 tones a força d’esquena i braç (19 tones per a la primera fase de l’any passat i 34 tones per a la d’enguany). S’ha de veure per creure!. Hem dit que l’helicòpter en va transpor-tar 30.El guanyem!!! És fàcil de calcular que, si no hagués estat la força del voluntariat, l’aparell volador ens hauria costat molt més del doble.

Volem donar les gràcies a tot l’anonimat que ha practicat l’helicòptering, a totes les empreses que col·laboren aportant material o de manera eco-nòmica. També a les institucions que ens donen suport. Així mateix, agrair a Germans Picart S.L. la seva implicació i ajuda i a Carles Galceran per deixar-nos els seus terrenys de Sadernes com a camp base de material. Entre tots hem fet pos-sible els primers vols de la història destinats a la recuperació del Refugi. Cal tenir present que aquesta combinació d’ajudes i activitats ha de continuar vigent perquè és necessària per tal que el “Refugi amb Cos i Ànima” sigui una realitat.

Amics de Sant Aniol d’Aguja


Amics de Sant Aniol d’AgujaLa grossa de cap d’any

L’any passat no vam ser a temps a agafar la lote-ria catalana i molts ens ho vau retreure. Teníem clar que enguany s’havia de reservar amb ante-lació i disposar-ne per a tots vosaltres. És a dir, no teniu excusa i n’haureu de comprar!

Val a dir que ens hem trobat amb moltes difi-cultats que no patíem amb l’espanyola, malgrat això som conscients que cal ser més catalans que mai i hem tirat endavant la catalana. Espe-rem que ho valoreu i ens en compreu molta. I no tindreu en compte que l’oferta que us farem és diferent que en anys anteriors.

Una de les dificultats de La Grossa de Cap d’Any és que no hi ha prou quantitat econòmica en un sol número i per això ho hem hagut de dividir en varis. Els hem encabit en una sola butlleta perquè hem donat preferència que tothom qui compri loteria als Amics de Sant Aniol tingui el mateix. És a dir, que si ens toca toqui a tothom igual.

Recordeu que amb la compra de butlletes col-laborareu a la rehabilitació del refugi de Sant Aniol. En trobareu a la secretaria del Centre. Gràcies!!

TOCA SEGUR! Perquè en cada butlleta hi ha 10 números amb terminacions diferents. Té un cost de 5 euros, un dels quals és en benefici de Sant Aniol. Els 4 restants es divideixen en 0’40 euros de participació en cada número.

Núm. 456 19


Pensant el futur de Sant Aniol d’Aguja

Els refugis de les altes muntanyes són una refe-rència obligada per a tots els excursionistes i al-pinistes. En més d’una ocasió he sabut el pa que s’hi dóna quan esperes trobar-ne un i constates que una allau se l’ha endut. No hi fem broma, que segons en quines circumstàncies t’hi va la pell. En moments més favorables, els refugis són illots de confort que els caminants agraïm.

ENTRE ELS LLITS I LA PALLA. Fins fa uns de-cennis, a les muntanyes mitjanes aquestes construccions podien ser prescindibles, perquè comptàvem amb l’hospitalitat dels muntanyencs que hi vivien. Gràcies al seu capteniment gene-rós érem ben rebuts a casa seva i ens hi podíem eixugar si hi arribàvem banyats, escalfar-nos-hi si ens havíem enfredorit o, tal vegada, menjar-hi i dormir-hi. Una vetlla de cap d’any, a la meva dona i a mi se’ns va fer fosc als bacs del Talló. Quan els gossos de Resclusanys advertiren la nostra presència, un dels estadants de la casa sortí al fred de la nit movent un fanal que po-gués orientar aquells desconeguts. Al cap de poc ja estàvem entaulats, assaborint el suculent bròquil arrebossat que havien cuinat per aquella diada. A part, negociàvem com passar la nit. Al final, vam trobar-hi la solució: no utilitzaríem els llençols que insistentment ens oferien, però sí que ens estiraríem al llit posats dins dels nostres sacs.

Si no hi havia llit, sempre hi havia una pallissa acollidora, amb sentor a herba seca, a fenc o a palla. L’única condició era que ningú fumés -una burilla mal apagada podia tenir conseqüèn-cies catastròfiques- i, segons com, la d’haver de conviure amb algun ruc que tant si com no vo-lia amorrar-se al plat d’allò que ens proposàvem menjar. Continuant a l’Alta Garrotxa, un animal especialment obstinat era el de la Masó, a dalt

de Talaixà. Que quedi constància d’una ruqueria tan gran.

AMB UN PEU A LA INTEMPÈRIE. Quan les cases de pagès anaren de mal borràs, vam ha-ver-nos d’habituar als succedanis: que si les bal-mes d’Uja, que si l’interior d’un bosc espès, o una esglesieta. Un capvespre que plovia a bots i barrals ens calgué travessar una Ribera d’Esca-les molt enfadada, per aconseguir entrar a l’es-glésia de Santa Maria. I bo que estava oberta. No va ser el Ritz, però ens poguérem acompanyar amb la lluminària d’uns ciris providencials. Men-tre, a fora continuava el diluvi.

A mesura que l’èxode rural va fer-se més im-portant, els excursionistes trobaríem a faltar el sopluig que ens proporcionaven els estadants de les muntanyes. Els refugis, doncs, cada vega-da tindrien més sentit. La primera evocació que puc fer del de Sant Aniol és de farà cinquanta anys, ara a l’octubre. Hi havíem pernoctat i l’en-demà vam pujar dalt el Puig de Bassegoda, on ens rebé una pedregada antològica. Sense haver trobat ni ànima vivent enlloc, de nou tornàrem a l’empara del refugi. Pocs anys més tard, recordo una anada amb l’amic Enric Larreula, un jove que llavors ja duia el país a la sang i ja tenia un immens sentiment de respecte envers la natura. En aquesta ocasió, el refugi va ser-nos un aliat impagable per acollir les nostres rialles nascu-des d’un humor i ironia que Larreula no trigaria a traslladar als seus nombrosos llibres. Però ai las!, aquella nit també van acompanyar-nos l’abandó i massa ratolins.

QUIMERES FETES REALITAT. En efecte, el refu-gi va anar-se degradant fins a quedar inservible. Però els últims anys els membres del Centre Ex-cursionista de Banyoles, de Terra Aspra de Mon-


tagut i del Grup Excursionista Peu Alegre de Sant Llorenç de Cerdans, han tret el Sant Cristo Gros i han dit prou. Fan mans i mànigues per trobar diners a sota les pedres. I allà on no arriben amb els cèntims, hi posen els braços: bigues, ciment i obra a coll, Ribera de Sant Aniol amunt. Si l’any 1957 els passats d’aquests socis van aconseguir habilitar l’antiga rectoria en refugi, ara els seus successors són a un pas de tornar-lo a tenir en condicions. Per tant, en aquests moments no és forassenyat pensar en els profits que podem treure’n, més enllà del que li pertoca per defini-ció. És a dir, de ser un edifici on l’excursionista trobi protecció.

EL REFUGI DE TOTS. Entre els nuclis urbans mínimament estructurats de la Garrotxa i el Vallespir s’estenen muntanyes voluminoses i feréstegues i, a més, una frontera imposada fa tres centúries i mitja. Però res no ha estat un obstacle definitiu perquè aquest territori fos porós i perquè la interrelació establerta des de temps immemorials es mantingués. Al capdavall perquè la catalanitat fos present en una i altra banda. En aquest context Sant Aniol hi té un pa-per important, per ser-ne un dels nexes d’unió més significats. L’aplec que cada any s’hi cele-bra n’és una prova inequívoca. Que el 1957 el Centre no solament ens oferís el refugi sinó que recuperés plenament un aplec estroncat per la guerra del 1936, n’és una altra. Ambdues pro-ves demostren a bastament que Sant Aniol ha de continuar exercint aquesta funció de baula, de manera que al refugi tant ens hi sentim ple-nament a casa els catalans del nord com els del sud.

DE LA PUNYALADA A JAUME CABRÉ. Ho deia una veu autoritzada com la de Baltasar Porcel: poques literatures al món poden enorgullir-se d’haver aportat trenta novel·les de primera divi-sió. “La catalana pot fer-ho”, acabava afirmant

l’escriptor d’Andratx. Però colonitzats com vivim, la majoria de ciutadans no ho saben. Se’ls ha amagat el mateix Porcel, Cabré, Moncada, Ro-doreda, Català, també al Marià Vayreda de La punyalada, una obra que no estalvia topònims ni descripcions a l’hora de situar els indrets dels esdeveniments. Un autèntic luxe per als excur-sionistes i del que ja ens en van fer un tast l’es-tudiós Jaume Vila i Quim Oliver, en Xari, fent-nos veure alguns dels escenaris al llarg d’una excur-sió a Sant Aniol. Perquè val a dir que aquests escenaris els tenim a les anfractuositats de l’Alta Garrotxa. I en tot això el refugi hauria de jugar-hi un paper important, convertint-se en una base des d’on fer-nos reviure la Coralí i altres perso-natges i, de retruc, per ajudar-nos a descobrir el nostre patrimoni novel·lístic organitzant-hi sortides, propiciant-hi trobades, posant rètols indicadors... Xari i Vila en saben un niu i a ben segur que ens poden sorprendre amb propostes engrescadores.

AULA DE DESCOBERTA I MEMÒRIA. Si excep-tuem la gent de Riu, aquestes contrades han quedat orfes de vida muntanyenca. De pagesos, pastors, mossos, carboners, contrabandistes, traginers, músics sense solfa, de vianants que anaven i venien d’un lloc a l’altre. Amb tot, la seva empremta fou prou potent com perquè per-durin nombroses traces que evidencien una pre-sència antiga i ens interrogui de quines fetes hi han ocorregut. Al moment de donar les claus de com era aquesta presència, penso que el refugi també hi té paper. Des d’hostatjar una mostra de fotografies i altres il·lustracions, fins a con-vertir-se en una fascinant aula de descobertes.

UN REFUGI PER A UN MIRACLE. A vegades he vist que les entitats excursionistes anunciaven que els seus refugis s’obrien als socis més joves, a fi que hi poguessin fer estades de vacances ac-tives. Tanmateix, crec que hauríem d’anar més

Núm. 456 21


lluny, tot i que no és fàcil arbitrar solucions. Però la idea és massa suggeridora com per no inten-tar-ho. Veureu: sense anar a altres poblacions dels nostres voltants, a Banyoles mateix hi viu un col·lectiu nombrós provinent de la immigra-ció. D’aquest en formen part nens i nenes que han de veure com els seus companys d’escola se’n van de vacances, o a banyar-se al mar, o a festa major, i ells han de romandre sense altres horitzons que els de casa seva. Afegiu-hi també, els que tenint un arrelament en el país, tampoc poden permetre’s res més que allò estrictament indispensable. I aquí és on veig que el refugi podria contribuir que aquesta mainada no se sentís tan sola, que pogués teixir complicitats amb altres nois, que els que hi anessin com a immigrants en sortissin sense aquest llast a l’es-quena.

Sant Aniol gloriós que vetlleu pels nostres ulls, feu que veiem el futur del refugi amb claredat. Amén.

Una vegada redactat aquest escrit Quim Oliver me’n fa arribar uns on veig que les tres entitats esmentades més amunt, a fi de treballar millor, van constituir-se en l’associació anomenada Amics de Sant Aniol d’Aguja. Per tant, el desig que el refugi sigui de tots ja és innecessari. A l’ensems, llegeixo que com a patrimoni immate-rial d’aquest es contempla La punyalada. I com a línies mestres del projecte es preveu que es converteixi en “seu per a excursionistes i natu-ralistes.” I que “podria ser un centre social per a l’educació infantil i juvenil.” Els punts de contac-te amb les altres finalitats que he enunciat són evidents. Alegrem-nos-en.

Ernest Costa i SavoiaFontcoberta, 14 de juny de 2014


Coses del Centre

Sabieu que es varen tirar 4.000 alevins de truites a la riera de sant Aniol el 13 d’abril de 1966, en col·laboració amb la Societat de Pescadors de l ‘Estany?

El rebut diu que ens va costar 700 ptas.

Fotos de Francesc Colprim

Núm. 456 23

Les nostres seccions

Secció excursionisme clàssic i Amics de Sant Aniol d’Aguja

OCTUBRE

Dissabte, 4 i diumenge, 5

JORNADES DE TREBALL A SANT ANIOL

Un volem engrescar a venir durant un cap de setmana sencer a Sant Aniol. Cosa poc habitu-al. Allà hi haurà gent durant els dos dies i així tothom es pot combinar la participació de la ma-nera que li vagi més bé. A veure si us animeu a quedar-s’hi a dormir. Des de fa un any ja es gaudeix d’una petita part amb teulada i malgrat que no està condicionat el local, amb un sac de dormir, ja s’hi pot fer nit.

Les intencions per aquests dos dies són diver-ses. Donarem preferència al treball de suport als paletes, això vol dir preparar-los materials a lloc, netejar espais de runes o bé pujar alguna cosa que faci falta.

És probable que organitzem algun àpat o àpats comunitaris. Cal avisar com a molt tard el dime-cres dia 1. Gràcies!

Tant el dissabte com el diumenge la trobada serà a les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant de l’església.

Contacte: [email protected]

Dissabte, 11

CONTRABAN DE FORMATGE AL CONFLENT

Ara fa exactament vint anys que, des d’aquesta

secció, vam programar la primera anada a Men-tet. Excursionistes més veterans ens havien fet propaganda de l’amagat poblet a l’Alt Conflent i, sobretot, de la formatgeria. Des de l’any 1994 que, sigui a nivell d’entitat o a tall particular, ens hi hem arribat cada any. Alguna cosa ens va arrelar fortament en aquella primera excursió. Potser les vistes a Canigó, o cap a Bastiments, el safrà florit o el pinetell tardà, el ramat d’isards a la pujada de la Portella o el repòs agraït a la cabana dels Alemanys...Però sobretot el bon for-matge d’ovella que comprem a la formatgeria, elaborat pels amics Renat, Marisa i família. I per damunt d’això, encara, la calidesa humana que respirem amb la seva companyia.

Marxarem aviat i tornarem tard. El motiu és que fem una bona estada per fer petar la xerrada amb els amics de Mentet.

La caminada no és cap passeig i, a més, enga-

nya perquè la pujada forta es fa de tornada. Vo-cal: Quim Oliver “xari”

Dissabte 25 i diumenge 26

DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENTContinuem amb dues etapes més de la travessia que ens ha de portar cap a la Franja de Ponent. Encara admirarem el Pedraforca des de les serres veïnes però ja el deixarem enrere. Direm adéu al Berguedà i trescarem amb un peu al Solsonès i l’altre a l’Alt Urgell, on finalitzarem la dotzena eta-pa. Reprendrem a la primavera de 2015.

11a etapa: de l’Espà a Coll del Port

Itinerari dissabte:-L’Espà- Sorribes- Font de les Agolies- Les Fontanelles- les Colleretes- Pla dels Morers- Torrent Fosc- Coll dels Belitres- Cap del Verd (2238m)- Coll de Veis- Prat Major-Coma Pregona- Prat Parcerís- Coll de Port. 6h efectives de marxa- 17km i prop de 1000 m de desnivell de pujada.


12a etapa: del Coll del Port a Alinyà

Itinerari diumenge: Coll de Port- Clot de l’Oba-ga-Tossa Pelada (2379m)- Pedró dels Quatre Batlles (2386m)- Les Collades Corral dels Acens- l’Alzina d’Alinyà- Cal Galtanegra- Llobera- Alinyà. 6h 30 min efectives de marxa- 17km i uns 900 m de desnivell de pujada.

Guiatge de les dues etapes: Ramon Feixas

Cal estar en bona forma i disposar la targeta fe-derativa. Gràcies!

Informacions i inscripció: És una sortida en què necessitarem el servei d’autocar i un allotjament en règim de mitja pensió al refugi Coll de Port. El preu total serà de 65 euros.

Us heu d’apuntar a la secretaria del Centre Ex-cursionista de Banyoles efectuant una paga i senyal de 25 euros. Gràcies! La resta de l’import caldrà abonar-la el dia de la reunió informativa, que tindrà lloc el dimecres dia 22, a 2/4 de 10 del vespre, als locals del Centre.

Projecte conjunt: Centre Excursionista de Ba-nyoles i Centre Excursionista d’Olot.

NOVEMBRE

Diumenge, 2

JORNADA DE TREBALL A SANT ANIOL

En principi, per aquestes dates, la fase d’obres prevista ja estarà força avançada ja que els pa-letes portaran força setmanes treballant-t’hi. Pot començar a fer goig veure el sostre de la planta semisoterrani gairebé acabat. No us perdeu la visita a Sant Aniol i ja veureu com us animareu a col·laborar en tasques de neteja, transport i or-ganització de materials.

Dinar “aniolenc” comunitari. Cal avisar com a molt tard el dijous dia 29 d’octubre. Gràcies!

Trobada a les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant de l’església.


Dissabte, 8

L’ÚLTIMA ESTELADA

Estarem a la vigília d’una data molt anomenada i important i per això ho celebrarem amb una peti-ta excursió a un cim de la muntanya de Rocacor-ba per contemplar la posta de sol i llegir un escrit amb sentiment d’identificació catalana. Simbòlicament s’endreçarà una estelada quan el sol se’n vagi, amb l’esperança que quan torni a llevar-se puguem alçar la Senyera com a única bandera. Amb la il·lusió que no ja no s’haurà de reivindicar res i començarem a ser un país lliure.Llavors es continuarà caminant amb llum frontal. Es mirarà d’organitzar un sopar per a qui vulgui quedar-se. Tant el cim com el sopar es decidiran en funció a la participació. Ho confirmarem amb antelació.

Confirmeu assistència fins el dimecres dia 5 a la secretaria del Centre. Gràcies!

Vocals: Salvador Coll i Quim Oliver “xari”


FIRA DE SANT MARTIRIÀ

Els Amics de Sant Aniol tindrem una parada a la popular Fira de Sant Martirià. Des d’allà us donarem la informació que necessiteu respecte a la rehabilitació del refugi. També podreu col·laborar comprant algun dels productes que tenim per vendre amb la finalitat de recaptar fons per al projecte “ Per un refugi amb cos i ànima”.Demanem gent voluntària per tal de cobrir la parada els dos dies de la fira. Si aconseguim unes vuit o deu persones ens podrem repartir en torns. Gràcies!


Diumenge, 16

MATINAL DE TREBALL A SANT ANIOL

Tasques d’urgència i de suport als paletes. No

Núm. 456 25

ens quedarem a dinar perquè hem de combi-nar aquesta activitat amb la presència a la Fira de Sant Martirià de Banyoles. Demanem que la gent s’apunti a col·laborar allà on li agradi més o trobi més adient: a la fira, a la matinal de treball o als dos llocs! Moltes gràcies!

Trobada a les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant de l’església.


Diumenge, 30

ASSEMBLEA ANUAL DELS AMICS DE SANT ANIOL D’AGUJA 2014 I RENOVACIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA

Ja fa quatre anys que es van constituir de ma-nera oficial els Amics de Sant Aniol i, tal com manen els Estatuts, enguany toca convocar elec-cions per elegir la Junta Directiva.

El proper diumenge dia 30 de novembre de 2014 es realitzarà l’assemblea anual dels Amics de Sant Aniol. en la qual s’aprovarà la compo-sició de la nova Junta. Lloc a determinar (es confirmarà amb antelació). L’hora prevista per iniciar l’assemblea és a les 11 del matí. En aca-bat hi haurà dinar per celebrar-ho. Tots els qui desitgin quedar-s’hi haurien de confirmar la seva assistència, com a molt tard, el dimecres dia 26.Gràcies!


L’ordre del dia de l’Assemblea serà la següent:

- Resum de l’estat de les obres al Refugi, resum d’activitats i del comptes exercici 2014

- Elecció de la nova Junta Directiva

- Pronòstic de passos a seguir per a la recupe-ració del Refugi.

- Presentació del pressupost pel 2015

- Properes activitats per recol·lectar diners

- Precs i preguntes

Us hi esperem a tots i totes!!!

DESEMBRE


TRAVESSIA GARROTXINA FINS AL SAN-TUARI DE LA MARE DE DÉU DEL CORAL

Amb la represa l’any passat de les travessies per a “garrotxins radicals”, us presentem una nova edi-ció. Recordem que és possible que es camini de nit. Cal llum frontal. Evidentment que s’ha d’estar molt ben preparat i acostumat a fer excursions a muntanya. Cal tenir la targeta de federat.

Itinerari dissabte: Oix- el Pairer- Sant Andreu de Bestrecà- Castell de Bestrecà- la Farga- el Bar-rancot- la Figuera- Puig Ferriol- Pla de la Prima-vera- Serra Llarga- Coll de Malrem - Santuari de la Mare de Déu del Coral.Sopar, dormir i esmorzar a les dependències del Santuari, habilitades com a “gîte d’etape”- Alberg.

Itinerari diumenge: Santuari de la Mare de Déu del Coral- Cal Pubill- Coll Vernardell- Montfal-gars- Pla de les Canameres- Rocabruna- Can Solana- Beget- Can Jep Gros- El Bulacell- El Sa-lomó- Pera- El Forn- Oix. Aquest itinerari està en preparació. Per tant, no-més és orientatiu. Hi pot haver algun canvi. Com que l’endemà és festa proposem de que-dar-nos a sopar el diumenge en algun hostal de la zona, per rematar-ho. Però això serà opcional. Si us hi voleu quedar, ho heu de dir per tal de poder fer l’encàrrec. Cal apuntar-se a Secretaria fent una paga i se-nyal de 15 euros. Període d’inscripcions del dia 1 d’octubre al 6 de novembre. Reunió preparatòria el dimarts dia 2 de desembre, a 2/4 de 10 del ves-

pre als locals del Centre. Vocal: Quim Oliver “xari”

Diumenge, 14

PODALLADA A ROCACORBA

La colla del Podall continua perseverant amb la vigilància dels camins de la muntanya de Roca-corba. Per aquesta jornada vol continuar amb la recuperació del tram de camí entre Biert i Roca-


corba per tal d’aconseguir, a la llarga, un itinerari circular si es combina amb el camí ja existent . Esperem que us faci peça de participar-hi.Si hi ha quòrum, també es farà un grup de cami-nadors que sortiran de la Puda i pujaran a peu a Rocacorba pel camí clàssic. Al Santuari, ens tro-barem tots plegats per tal conviure en un dinar nadalenc comunitari. Apunteu-vos a Secretaria indicant si us quedeu a dinar. Com a molt tard, el dimecres dia 10. Gràcies!


52è PESSEBRE I BIVAC AL PUIG DE BASSEGODA

Un any més arribem a aquesta tradicional sorti-da, on participa força seccions del Centre.

Pel sopar d’hostal del dissabte les places estan limitades i cal apuntar-se com a molt tard el di-mecres dia 17 a la Secretaria del Centre. Si no hi podeu passar, envieu un correu o feu una tru-cada telefònica. El mateix dimecres dia 17 tindrà lloc una reunió organitzativa al Centre, a 2/4 de 10 del vespre.El diumenge, els qui ho vulguin, completarem la sortida allargant la caminada. Lloc a determinar.El pessebre és elaborat pel Taller de Ceràmica del nostre Centre

OCTUBRE

Diumenge 12

RECORREGUT A CAVALL DEL PLA DE L’ESTANY I L’EMPORDÀ

La primera sortida del trimestre en durà a res-seguir el Fluvià: passejarem entre els boscos de ribera, els camps de conreu, els petits pobles, els ermites molt antigues, les rescloses, els ma-

Secció colla depa sucat amb oli

sos emboscats, etc. Descobriment un paisatge molt proper, però que resta amagat del dia a dia.

Hora i lloc de sortida: a les nou del matí, des de l’aparcament del Condis. Els qui vinguin des de Girona, a les vuit a Fontajau.

El dinar serà de carmanyola.

NOVEMBRE

Diumenge 23

SEGONA ETAPA DEL NOSTRE CAMí DE SANTA JAUME (del mar fins a Montserrat)Aquest mes, farem un camí força planer: la plana de l’Empordà. Sortirem de Vilajuïga, en direcció a Peralada: pobles de quatre cases i molta història, camins amples, ermites, granges i camps de conreu ens acompanyaran. L’Albera al nord, la serra Verdera a llevant, la Mare de Déu del Mont, Rocacorba, el Montseny i el Montgrí tancaran la nostra vista.

Hora i lloc de sortida: a les nou del matí, des de l’aparcament del Condis. Els qui vinguin des de Girona, a les vuit a Fontajau.

El dinar serà de carmanyola.

DESEMBRE


BIVAC AL BASSEGODA

Vegeu el programa específic del CEB i contacteu amb el vocal. 972 239 863.

El proper diumenge dia 5 d’octubre

27 FIRA DEL COP D’ULL INFANTIL

a la plaça de les Rodes.

Núm. 456 27

OCTUBRE


PICA DEL CANIGÓ (2785 m)

Sortida dissabte 4, a les 3 de la tarda, de Correus per anar amb cotxe fins al refugi de Cortalets (2150 m.), on soparem i dormirem.

El diumenge 5 a les 9 del matí, després d’esmor-zar, sortirem del refugi i amb poc més de dues hores guanyarem el cim.

Cal apuntar-se abans del dimecres 1 d’octubre a Secretaria o adreçant-se al vocal responsable, per reservar lloc al refugi

Vocal: Rafel Cuenca i Juncà. Tel. 629 350 631.

NOVEMBRE

Diumenge 9

LES SALINES I ROC DE FRAUSA (1449 m). Entre l’Alt Empordà i el Vallespir.

Anirem amb cotxe fins al Santuari.

Sortida a les 9 del matí de Correus.

Vocal: Rafel Cuenca i Juncà. Tel. 629 350 631.

DESEMBRE

Diumenge 14

PESSEBRE AL PUIG SISTRA (1980 m) Pirineu gironí.

Anirem amb cotxe fins a Molló.

Sortida a les 8 del matí de Correus

Vocal: Rafel Cuenca i Juncà. Tel. 629 350 631

EXTRAESCOLARSD’ESCALADA2014-2015

DIMECRES : INICIACIÓ

GRUP – A de 5 a 8 anys

HORARI: de 17.00 a 18.00

GRUP- B de 9 a 12 anys

HORARI: de 18.00 a 19.00

PREU: 57 € el trimestre Inclou: 1 sortida trimestral a la muntanya

DIVENDRES : AVANÇATS

GRUP – A de 6 a 10 anys

HORARI: de 17.00 a 18.30

GRUP – B d’ 11 a 14 anys

HORARI: de 18.30 a 20.00

PREU: 63 € el trimestre Inclou: 1 sortida trimestral a la muntanya

IMPORTANT : Tots els participants han de ser so-cis del Centre Excursionista ( 22€ a l’any ) i fe-derats ( preus federació: Menors de 14 anys, 11€ anuals i menors de 16 anys, 13€ anuals )


Ja hem posat en marxa el concurs bineal de fo-tografia, Piolet De Plata, en la seva XXI edició. En aquest butlletí hi incloem les bases per als que hi vulguin participar. Les bases del concurs estan penjades a alguns dels portals mes importants d’informació de concursos fotogràfics, per tal de donar ne la màxima difusió.

Des de el Centre i de la Secció de Fotografia vol-dríem agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Banyoles, a Jordi Bosch “Barraca “per l’escultu-ra del primer premi,a l’Ateneu, per cedir-nos la sala d’exposicions, a l’empresa Mapel- Tagisa i a la joiera Quera, per la donació del Piolet de Plata. Gràcies a tots ells s’ha fet possible aquesta nova edició del Piolet.

La Foto-Lliga 2014- 2015 ja és a punt de co-mençar, aquest any, la segona entrega tindrà lloc a Banyoles, el dia 21 de novembre, juntament amb el sopar que es fa cada dia de lliurament, el tema de les fotografies a presentar aquest dia es “AIGUA”. Esperem que com l’any passat la par-ticipació del socis de la secció sigui nombrosa.

El nostre company de Secció Joan Pau Cassez, exposa les seves fotografies del 16 al 30 de se-tembre, a la Societat l’Amistat de Cadaqués.

Jaume Vilalta

Seccióde Fotografia

ESCOLA DE BELLES ARTS DEL C.E.B.

Segons la programació, el primer dia d’octubre, que s’escau en dimecres, s’inaugura el Curs 2014-2015 de la nostra Escola de Belles Arts en la seva 34a edició. Començarem aquell mateix dimecres amb el Taller de Ceràmica, el dijous 2 serà el torn dels Tallers Artístics per a nens i nenes de 1er a 6è de primària, i finalment el dilluns 6 arrencarà el Taller de Pintura. Pel que fa al Bonsai, a l’octubre i novembre tindrà lloc el Taller de tardor de perfeccionament, i posterior-ment, durant l’abril i maig de 2015, arribaran els Tallers d’iniciació i perfeccionament. Els 17 clics de Fotografia, cada dijous dels mesos d’abril i maig del 2015.

En els tríptics trobareu tots els detalls de l’oferta de l’Escola de Belles Arts. Si no rebeu a casa el tríptic, podeu recollir-lo a la Secretaria del Centre. Les inscripcions es poden fer a partir de setembre a la mateixa Secretaria en els seus ho-raris d’obertura habituals.

També, com ja és costum, durant els dies de la Festa Major a la Sala d’Exposicions del CEB s’exposaran els treballs del alumnes de l’Escola, amb els següents dies i horaris:

Dissabte 18 i diumenge 19 d’octubre: matí de 12 h a 14 h, tarda de 18 h a 20 h.

Dilluns 20 d’octubre: tarda de 17 h a 19 h.

Esperem que, com cada any, ens mantindreu la vostra confiança i us inscriureu a l’Escola.

No volem acabar sense agrair una vegada més a la Regidoria de Cultura del nostre Ajuntament la seva valuosa col·laboració, sense la qual l’Escola no seria viable.

Rafel Cuenca i JuncàVocal de l’Escola de Belles Arts

Núm. 456 29


MES DE ‘OCTUBREDissabte 4 i diumenge 5

JORNADES DE TREBALL A SANT ANIOL -Secció excursionisme clàssic-

PICA DEL CANIGÓ (2785 m.) -Secció de veterans i gent tranquil·la-

diumenge 5 27 FIRA DEL COP D’ULL INFANTIL a la plaça de les Rodes -Secció de filatelia-

Dissabte 11 CONTRABAN DE FORMATGE AL CONFLENT-Secció excursionisme clàssic-

Diumenge 12 RECORREGUT A CAVALL DEL PLA DE L’ESTANY I L’EMPORDÀ-Colla del Pa Sucat amb Oli-


DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT Projecte conjunt : Centre Excursionista de Banyoles i Centre Excursionista d’Olot.-Secció excursionisme clàssic-

MES DE NOVEMBREDiumenge 2 JORNADA DE TREBALL A SANT ANIOL -Secció excursionisme clàssic-

Dissabte 8 L’ ÚLTIMA ESTELADA -Secció excursionisme clàssic –

Diumenge 9 LES SALINES I ROC DE FRAUSA (1449 m). Entre l’Alt Empordà i el Vallespir.-Secció de veterans i gent tranquil·la-


FIRA DE SANT MARTIRIÀ Els Amics de Sant Aniol tindrem una parada a la popular Fira de Sant Martirià. -Amics de Sant Aniol d’Aguja-

Diumenge 16 MATINAL DE TREBALL A SANT ANIOL -Secció excursionisme clàssic-

Diumenge 23 SEGONA ETAPA DEL NOSTRE CAMÍ DE SANTA JAUME (DEL MAR FINS A MONTSERRAT)-Colla del Pa Sucat amb Oli-

Diumenge 30 ASSEMBLEA ANUAL DELS AMICS DE SANT ANIOL D’AGUJA 2014 i RENOVACIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA. -Amics de Sant Aniol d’Aguja-

MES DE DESEMBREDissabte, 6 i diumenge 7

TRAVESSIA GARROTXINA FINS AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL CORAL-Secció excursionisme clàssic-

Diumenge 14 PODALLADA A ROCACORBA -Secció excursionisme clàssic-

PESSEBRE AL PUIG SISTRA (1980 m.). Pirineu gironí -Secció de veterans i gent tranquil·la-


52è. PESSEBRE i BIVAC AL PUIG DE BASSEGODA.

El pessebre és elaborat pel Taller de Ceràmica del nostre Centre -Secció excursionisme clàssic- -Colla del Pa Sucat amb Oli-

Resum d’activitats

Núm. 456 31

Rentadora de CortsRentadora de Corts

Està situada al costat del torrent del Remençà i hi solien anar les dones de Corts a rentar la roba. Amb l’arribada de les màquines de rentar roba a les cases, va anar perdent la seva utilit-zació. També s’havia anomenat el rentador de Can Ballau

El grup de treball del patrimoni històric format per persones del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i pel Centre Excursionista de Banyoles, van fer una primera actuació de desbrossament el passat tres de juny. L’Ajuntament de Cornellà del Terri s’ha compromès a continuar les tas-ques de recuperació de la rentadora.

© T

ext i

map

a: J

oan

Pon

tacq

Dib

uix:

Dol

ors

Pin

atel

la

EDITA:CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES Carrer del Puig, 6 - Apartat 124Tel./Fax: 972 575 212a/e: [email protected] BANYOLES Dipósit legal: GI 900/1986President: Salvador Coll i Comerma

Nota de la redacció: Les opinions manifestades en els articles publicats, són responsabilitat exclusiva dels seus autors i la seva publicació no implica que siguin compartides per la Junta del Centre Excursionista.

Refu

gi J

.M. B

lanc

Fot

o: J

oan

Surr

oca

Butlletí Informatiu - Núm. 456 Octubre / Novembre...

Documents

Transcript of Butlletí Informatiu - Núm. 456 Octubre / Novembre...